Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques

Transcripción

1 Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques

2 INTRODUCCIÓ La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) enregistra l activitat tempestuosa a Catalunya des de l abril de En el vessant meteorològic operatiu, el seguiment a temps real dels llamps, conjuntament amb les imatges de radar, permeten entendre millor el cicle de vida de les tempestes i faciliten les tasques de vigilància de situacions meteorològiques de risc. A banda de l interès meteorològic, la informació derivada de la XDDE té altres utilitats, ja que les dades de llamps són d interès per a companyies elèctriques, gestors de xarxes de telecomunicacions, protecció de grans infraestructures, seguretat en activitats a l aire lliure, certificats per a companyies d assegurances, etc. La XDDE es compon de quatre detectors remots i d un sistema de processament central que processa les dades rebudes del conjunt de detectors i genera els registres de llamps. La ubicació dels quatre detectors, instal lats als municipis de Begues (el Baix Llobregat), Castellnou de Seana (el Pla d Urgell), Muntanyola (Osona) i Amposta (el Montsià), està pensada per proporcionar una bona cobertura a tot Catalunya, amb una precisió en la localització dels llamps d entre 1 i 3 quilòmetres. La figura 1 en mostra la localització, i també una estimació teòrica de l eficiència de la xarxa. Figura 1. Abast i eficiència de detecció de la XDDE amb 4 detectors. 2

3 DETECCIÓ DE LLAMPS La XDDE detecta dos tipus de llamps: els que es donen a l interior dels núvols o entre núvols (llamps núvol-núvol, NN) i els llamps núvol-terra (NT). Els primers tenen interès en tasques de vigilància meteorològica, ja que són els primers que apareixen durant la fase de desenvolupament de les tempestes. Els llamps NT es produeixen majoritàriament durant la maduresa de la tempesta, i són els que poden provocar la pèrdua de vides humanes i danys materials. Aquest anuari només presenta dades d aquest segon tipus de llamps. Per a més informació sobre els aspectes físics del fenomen i les tècniques de detecció de llamps, consulteu la Publicació Breu del SMC Els llamps: detecció i seguiment de tempestes (SMC, 2004) o la Nota d Estudi núm. 72 del SMC (2008) sobre l Estudi del cicle de vida de les tempestes. OBSERVACIONS DE LLAMPS EN L ANUALITAT 2008 Al llarg de l any 2008, la XDDE va detectar llamps NT a Catalunya, que es van distribuir en 121 dies de tempesta (DT) 1. El total de llamps NT de 2008 és força inferior a la mitjana del període , que és de NT l any. La taula 1 resumeix els registres mensuals de DT i llamps NT de Taula 1. Dies de tempesta (DT) i llamps NT enregistrats l any 2008 en el conjunt de Catalunya DT NT Dia del mes amb tempesta Gener Febrer , 29 Març , 9, 18, 22, 23, 31 Abril , 9, 10, 14, 17, 18, 20, 21, 22, 23 Maig , 6, 7, 8, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 31 Juny , 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 21, 24, 26, 27, 30 Juliol , 2, 3, 5, 6, 7, 11, 12, 13, 16, 19, 20, 21, 24, 25, 27, 28 Agost , 4, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 22, 24, 25, 26, 27, 31 Set , 2, 3, 4, 11, 12, 13, 18, 19, 22, 26, 27 Oct , 8, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 28 Nov , 6, 12, 24, 25 Des , 27 Total Durant l any 2008, hi va haver tempestes tots els mesos, si bé la majoria de llamps NT es van enregistrar entre abril i setembre. Aquests sis mesos van acumular el 96% dels llamps de tot l any. Si bé l agost acostuma a ser el mes durant el qual s enregistren més llamps, l any 2008 presenta el màxim al juny, amb més d un 30% dels llamps de tot l any. Al juny, el segueixen l agost (22%), el juliol (20%) i el setembre (11%). Els DT es concentren en els mesos de primavera i estiu, disminueixen força a la tardor i són testimonials a l hivern. A mesura que avança la primavera, s incrementen els DT fins als 22 del maig, el màxim anual de Cal tenir present, però, que aquests DT de la primavera presenten poca activitat. Al juny disminueix el nombre de DT respecte del maig, però s incrementa força la freqüència de llamps NT en els dies que hi ha tempesta. En comparació amb la mitjana , es pot observar a la figura 2 com la distribució mensual de DT de 2008 és força similar a la mitjana dels últims 5 anys. Els mesos de maig, octubre i novembre de 2008 presenten més DT que la mitjana , mentre que la resta de mesos de 2008 presenten valors per sota de la mitjana dels últims 5 anys. 1 En aquest apartat es considera dia de tempesta quan s enregistra com a mínim 1 llamp NT en algun punt de Catalunya. 3

4 25 20 Dies de tempesta DT 2008 DT G F M A M J J A S O N D Mesos de l'any Figura 2. Freqüència mensual de dies de tempesta enregistrats l any 2008 (DT 2008) i mitjana mensual interanual (DT 04-08) de dies de tempesta a Catalunya. Respecte del nombre de llamps NT (figura 3), la distribució mensual de 2008 és força diferent de la mitjana , sobretot en els mesos de juliol, agost i setembre, on les diferències en el nombre de llamps són considerables. Destaquen els mesos d agost i setembre, on els valors de 2008 no arriben al 50% dels valors de la mitjana. Aquestes diferències, en mesos en què normalment s enregistra un elevat nombre de llamps, són la causa principal del discret registre de llamps de 2008; el segon registre més baix dels últims 5 anys, després dels de Nombre de llamps NT NT 2008 NT G F M A M J J A S O N D Mesos de l'any Figura 3. Freqüència mensual dels llamps enregistrats l any 2008 (NT 2008) i mitjana mensual interanual (NT 04-08) a Catalunya. 4

5 DIES DE TEMPESTA Els observadors meteorològics anoten com a dia de tempesta (DT) aquell en què senten tronar (Fontserè, 1923) 2. A l hora de calcular aquesta variable amb l ajuda de sistemes remots de detecció de llamps com la XDDE, és interessant obtenir un registre comparable a les mesures puntuals que fan els observadors meteorològics. Atès que la distància màxima a què s escolta un tro és entre els 15 i els 25 quilòmetres, es considera apropiat calcular els DT en unitats de superfície de 20 quilòmetres de costat. La figura 4 presenta els DT a Catalunya l any 2008, i també la mitjana anual del període , calculats seguint aquest criteri espacial. Cal tenir en compte que la mitjana anual que es presenta està elaborada amb 5 anys de dades i que no es pot considerar climàticament significativa. Figura 4. (a) Dies de tempesta de l any 2008 i (b) mitjana anual de dies de tempesta ( ), a partir de les dades de la XDDE, per cel les de 20 x 20 km. 2 Eduard Fontserè, Instruccions meteorològiques per als observadors rurals. Col lecció Minerva. Ed. Políglota, Barcelona. 5

6 DENSITAT DE LLAMPS La densitat de llamps per km 2 i any és un paràmetre d interès en enginyeria elèctrica. Per exemple, a l hora de calcular les necessitats de protecció dels edificis enfront dels llamps. La densitat de llamps es presenta en la mateixa graella utilitzada per calcular els dies de tempesta. La figura 5 mostra la densitat de llamps anual (llamps NT km -2 any -1 ) mitjana dels anys 2004 a Figura 5. Densitat mitjana de llamps (llamps NT km -2 any -1 ) en el període , a partir de les dades de la XDDE del SMC. 6