Llars i famílies a Catalunya 1996

Transcripción

1 Estadística Social Censos i enquestes Llars i famílies a Catalunya 1996 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya

2 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya 1a. edició: Barcelona, setembre 2000 Tiratge: 400 exemplars ISBN: Dipòsit legal: B PAPER ECOLÒGIC

3 Pròleg La publicació per part de l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat) de Llars i Famílies a Catalunya 1996 permet disposar d un document que analitza en profunditat les característiques bàsiques de les llars i famílies catalanes i també l evolució recent. Aquesta informació constitueix un element imprescindible de referència a l hora d estudiar quines han de ser les polítiques públiques de suport a la família a Catalunya. S ha de destacar l important paper de la família com a nucli de vertebració personal i social, de solidaritat i confiança, d afecte i d acolliment, d educació i de participació. La família és un element bàsic de solidaritat amb els membres més vulnerables de la societat: els infants, les persones grans o les que tenen malalties o deficiències, així com en el cas de les situacions d atur i altres. A més cal assenyalar la presència a Catalunya i en general als països de l Europa mediterrània d unes actituds individuals més favorables a la família que els diferencien dels de l Europa del nord. Les transformacions que han afectat en el decurs de les últimes dècades la dinàmica demogràfica i les estructures familiars de tots els països de l Europa occidental, també s han manifestat a Catalunya encara que amb calendari, ritme i intensitat diferents. Per aquesta raó s han de considerar els trets específics de les llars i famílies catalanes a l hora d articular les polítiques socials a l entorn de les famílies. Les mesures de protecció a la família són una part substancial del conjunt de les mesures de protecció social que inspiren els principis bàsics del modern Estat de benestar. Aquestes polítiques familiars són un conjunt de mesures i d instruments de polítiques públiques articulades per tal de reconèixer les funcions que compleixen les famílies en la societat. Vull agrair a l Institut d Estadística de Catalunya l elaboració d aquesta informació rigorosa i extensa sobre les llars i famílies que han de permetre, al Govern de Catalunya, adoptar les mesures polítiques coherents amb les característiques pròpies de les estructures familiars del nostre país. Joan Vallvé i Ribera Secretari General de la Família Departament de Benestar Social

4

5 Presentació La publicació Llars i famílies a Catalunya 1996 conté un treball d anàlisi sobre quines són les característiques bàsiques de les llars i famílies catalanes. Recopila informació estadística i gràfica, i també una breu descripció sobre quins són els seus trets més destacats, així com la seva evolució en el quinquenni La dinàmica demogràfica dels últims anys ha experimentat canvis molt importants amb la reducció de la fecunditat, l envelliment de la població, la dissolució de matrimonis i recomposició de noves llars, l augment de les famílies monoparentals. Tot això ha implicat unes modificacions notables en la dimensió, composició i estructura de les llars. L Estadística de població de Catalunya de l any 1996 assenyala l existència de llars amb un increment del 8,5 entre 1991 i 1996, tanmateix la dimensió mitjana d aquestes llars s ha reduït a 2,9 persones enfront de les 3,1 persones de l any D aquestes llars corresponen a llars familiars que són el 82,2 i les restants són llars no familiars que suposen el 17,8 restant. Dins de les llars familiars destaquen els matrimonis que són , (reducció del 3,6 entre 1991 i 1996) mentre que el 1996 es van registrar parelles de fet (increment del 137,2), les llars formades per matrimonis o parelles amb fills no aparellats són (reducció de l 1,8) i les llars de matrimonis o parelles sense fills són (augment del 9,7). Quant a les llars monoparentals que experimenten una important evolució a l alça, n hi ha corresponents a mares soles amb fills (creixement del 19,0) i de pares sols amb fills (52,4 d increment). D altra banda, es pot destacar que hi ha llars de persones que viuen soles (increment del 38,2 entre 1991 i 1996). Cal assenyalar també l existència de llars formades exclusivament per persones de 65 anys i més (29,2 d increment). Les llars on resideixen persones de nacionalitat estrangera són (increment del 50,6) de les quals estan formades exclusivament per persones estrangeres (increment del 40,7). L obtenció de tots aquests resultats ha estat possible en virtut de la col laboració institucional entre els ajuntaments i les entitats territorials de Catalunya, i l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat), així com per la coordinació amb l Instituto Nacional de Estadística (INE), que han permès dur a terme simultàniament la renovació del Padró municipal d habitants i l elaboració de l Estadística de població de Vull agrair la seva col laboració, així com la dels ciutadans de Catalunya que, amb la resposta al full padronal i al qüestionari de l Estadística de població, han permès disposar d aquesta informació de gran importància per al coneixement del nostre país i per a la presa de decisions en interès dels seus habitants. Jordi Oliveres i Prats Director de l Institut d Estadística de Catalunya

6 6 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

7 Índex Pròleg 3 Presentació 5 Introducció 9 Aspectes metodològics La composició de les llars i famílies catalanes l any Tipologia i dimensió de les llars Evolució de les llars: Catalunya Anàlisi territorial Les llars a la Unió Europea Les llars catalanes segons la seva tipologia Llars unipersonals Nuclis de matrimonis Nuclis de parelles de fet Nuclis monoparentals Llars de característiques específiques Llars de gent gran Llars d estrangers Mesures de la composició familiar Taxes de persones principals de les famílies Complexitat familiar: índex de Burch Complexitat familiar: unitats maritals per llar Bibliografia 155 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 7

8 8 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

9 Introducció L Estadística de població, que tècnicament és un cens, es pot definir com el conjunt d operacions de recollida exhaustiva, d elaboració, de valoració i d anàlisi de les dades de caràcter demogràfic, cultural, econòmic i social, de tots els habitants de Catalunya amb referència a un moment o període determinat. L Estadística de població s ha dut a terme conjuntament i simultàniament amb el Padró municipal d habitants, amb referència a les zero hores del dia 1 de maig de 1996 i comprèn totes les persones que tenien fixat el seu veïnatge a Catalunya en la data de referència. La legislació vigent protegeix les dades de l Estadística de població i garanteix la confidencialitat de les dades individuals sotmeses a secret estadístic que no poden ser divulgades, ni tan sols a altres administracions o organismes públics no sotmesos al compliment del secret estadístic. D aquesta manera la legislació salvaguarda totes aquelles preguntes de tipus personal i íntim incloses en els qüestionaris de l Estadística de població. La protecció legal s assegura i es reforça pel que fa al tractament de la informació, així les dades de l Estadística de població s informatitzen de manera anònima i en cap cas s enregistra la identificació personal, noms i cognoms, ni tampoc l adreça del domicili de residència. Els organismes internacionals recomanen dur a terme recomptes de població cada deu anys aproximadament. Tanmateix a Catalunya el Govern de la Generalitat li calia disposar d informació més extensa sobre la població que la que podia obtenir de la renovació del Padró municipal d habitants de 1996, ja que la legislació relativa als continguts del padró endarreririen, fins més enllà de l any 2000, la disponibilitat d informació bàsica per a la presa de decisions. La informació que es va incloure en l Estadística de població de 1996, per continuar les sèries estadístiques municipals i comarcals iniciades l any 1981 corresponia a les àrees següents: Dades d estructura demogràfica: sexe, edat, estat civil, lloc de naixement i nivell d instrucció. Dades socioeconòmiques: relació amb l activitat, branca d activitat, professió o ocupació i situació professional. Fluxos de mobilitat espacial entre el lloc de residència i el de treball o d estudi. Mitjà de transport utilitzat. Localització territorial del lloc de treball. Dades d estructura de les llars i famílies. Coneixement del català. Informació sobre la comprensió, la parla, la lectura i l escriptura de la llengua catalana. En el cas de la Val d Aran, idèntics continguts referits a l aranès. Per dur a terme l Estadística de població es va procedir a l oportú desplegament normatiu. S ha d assenyalar que en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) del dia 13 de desembre es va publicar el Decret 329/1995, de 7 de novembre, pel qual es disposava l elaboració de l Estadística de població de 1996 i s aprovaven les seves normes reguladores. Igualment es va publicar en el DOGC, de 12 de febrer, l Ordre per la qual s establien les normes d aplicació de l esmentat Decret relatives a l Estadística de població de Catalunya. El mateix DOGC publicava una altra ordre per la qual s establien normes complementàries per a la renovació del Padró municipal d habitants. La normativa reguladora es va completar amb la publicació en el DOGC, de 20 de març, de la Resolució del Director de l Institut d Estadística de Catalunya, sobre l organització de l operació de camp de l Estadística de població. S han de destacar dos factors que van contribuir al desenvolupament eficient de l Estadística de població de 1996, per aconseguir la recollida puntual dels qüestionaris en els 944 municipis de Catalunya. Aquests factors van ser la col laboració institucional i la campanya informativa a la població. La normativa de l Estadística de població es va presentar i va ser informada favorablement per la Comissió de Govern Local de Catalunya. També es van establir acords amb l Instituto Nacional de Estadística (INE), per tal de coordinar tècnicament les actuacions amb l Idescat, en virtut de les respectives competències en la renovació del Padró municipal d habitants, que d acord amb la normativa vigent ha d inspeccionar l INE, i en la de l Estadística de població, competència de l Institut. Amb aquesta finalitat es va crear una Comissió Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 9

10 Introducció de seguiment que es va reunir periòdicament fins al mes de setembre de D altra banda es va portar a terme una campanya informativa per motivar la col laboració ciutadana i la resposta tant en el Padró, com a l Estadística de població, que es consideraven sota una òptica conjunta. Aquestes campanyes es van fer a través de la televisió i la ràdio, així com de la premsa diària i de les publicacions periòdiques. S ha d assenyalar el paper destacat que van tenir els mitjans de comunicació comarcals i locals. A més a més, s ha de destacar que l Institut d Estadística de Catalunya va mantenir una presència regular i continuada en la premsa escrita i en els mitjans audiovisuals en el decurs de l operació de renovació del Padró. A la primera part d aquest document es descriuen els diferents tipus d estructures de llars i famílies, la seva dimensió i distribució territorial, així com la seva evolució. A continuació, a la segona part, s han seleccionat diferents tipus de llars, que mereixen un tractament especial tant per l evolució que han experimentat als últims anys, com per la seva importància numèrica. Per una banda, les llars unipersonals i els diferents tipus de nuclis (els nuclis de matrimonis, de parelles de fet i de monoparentals), estudiats des d una òptica global, que inclou tots els nuclis amb independència que siguin famílies simples, extenses o múltiples. A la tercera part s analitzen llars específiques com és el cas de les llars de gent gran i les llars compostes per estrangers. Finalment, la quarta part, fa referència a diferents mesures de la composició familiar, en especial als indicadors que reflecteixen el grau de complexitat de les llars. 10 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

11 Aspectes metodològics Les dades de llars i famílies requereixen, abans de ser analitzades, una ordenació, agrupació i classificació d acord a una tipologia determinada. En aquesta publicació s han tingut en compte les recomanacions de les Nacions Unides i s ha aplicat la seva tipologia estàndard segons el nombre de famílies i també una altra tipologia adaptada a la classificació de Laslett i Hammel utilitzada en estudis de demografia i d àmplia difusió acadèmica. Les dues classificacions no són excloents, si no que corresponen a maneres diferents d estudiar la informació. Segons l objectiu de la investigació pot tenir significació una o altra òptica. Per això, s exposen a continuació algunes definicions utilitzades en aquesta publicació a fi de facilitar la comprensió de les dades. 1. Conceptes bàsics Llar: es defineix com el conjunt de persones que tot i residir en el mateix habitatge, comparteixen despeses comunes ocasionades per l ús de l habitatge i/o despeses d alimentació. Es poden distingir dos tipus de llars: les unipersonals, formades per una sola persona, i les multipersonals, formades per dues persones o més. Les diferències entre llar i família són bàsicament dues: - La llar pot ser unipersonal, mentre que la família ha de constar, almenys, de dos membres. - Els membres d una llar multipersonal no han d estar necessàriament emparentats, en canvi els membres d una família sí. El terme "llar" substitueix el concepte tradicional de "família censal". En particular, la llar recull tant persones emparentades entre si, com altres que no ho estan (persones del servei domèstic que pernocten en l habitatge i els hostes fixos). Excepcionalment en un mateix habitatge n hi poden haver més d una llar. Família: es defineix com el grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge, comparteixen algunes despeses en comú i estan vinculades per llaços de parentiu, siguin de sang o polítics, amb independència del seu grau. Nucli familiar: unitat jeràrquica intermèdia entre l habitant i la família. Aquest terme correspon a una concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més estrets. Hi ha quatre tipus de nuclis familiars: - matrimoni o parella sense fills - matrimoni o parella amb un o més fills no aparellats - pare amb un o més fills no aparellats - mare amb un o més fills no aparellats En l Estadística de població de 1996 el terme "fills" queda restringit als fills de qualsevol edat que convisquin amb els seus pares, que no tinguin una vinculació marital i que a la vegada no tinguin fills. La relació pare-fill té sempre preferència sobre la relació fill-pare, és a dir, si un fill no aparellat, és a la vegada, pare o mare d un fill no aparellat, ambdós formen un nucli independent de tipus monoparental, i per tant, aquell fill no aparellat, deixa de formar part del nucli dels seus pares (avis del seu fill). La relació de parella sempre té preferència sobre la relació fill-pare, és a dir, si un fill té parella i conviu amb ella i els seus pares, ambdós formen un nucli independent de tipus matrimoni o parella sense fills, i per tant, el fill deixarà de formar part del nucli dels seus pares. Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 11

12 Aspectes metodològics 2. Tipologies de llars 2.1. Tipologia de llars segons el nombre de famílies Llars no familiars: les persones que formen part d aquest tipus de llar no estan vinculades per llaços de parentiu. Es classifiquen en: - unipersonals - amb dues persones o més Llars familiars: les persones que formen part d aquest tipus de llar estan vinculades per llaços de parentiu. Es classifiquen en: unifamiliars: formades per una sola família. Segons el nombre de nuclis es poden classificar en: - sense nucli - amb un nucli _ matrimoni o parella sense fills _ matrimoni o parella amb un fill no aparellat o més _ pare amb un fill no aparellat o més _ mare amb un fill no aparellat o més - amb dos nuclis o més plurifamiliars: formades per dues o més famílies 2.2. Tipologia de llars segons Laslett i Hammel La tipologia que té com a referència la proposta de Laslett i Hammel classifica a les llars d acord amb la identificació i quantificació dels nuclis familiars i de la presència o l absència d altres persones. Els nuclis poden estar compostos per un matrimoni o parella sense fills, un matrimoni o parella amb fills, i nuclis formats per un sol progenitor, denominats també monoparentals. Així, es distingeixen cinc tipus de llars: unipersonals, també denominades de solitaris, formades per persones que viuen soles. sense nucli formades per dues persones o més que poden estar emparentades o no, però que no formen un nucli familiar. nuclears simples o uninuclears formades per nuclis en absència d altres persones. nuclears extenses o ampliades compostes per nuclis amb la presència d altres persones. múltiples constituïdes per dos nuclis o més. 3. Abast de les dades Les dades de llars i famílies correspon a la població registrada en habitatges familiars principals, per tant, per pròpia definició no inclou les persones residents en establiments col lectius. 12 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

13 Aspectes metodològics Tipologia de llars segons el nombre de famílies Unipersonals Llars no familiars Amb dues persones o més Sense nucli Matrimonis o parelles sense fills Llars unifamiliars Amb un nucli Matrimonis o parelles amb fills no aparellats Mares amb fills no aparellats Pares amb fills no aparellats Llars familiars Amb dos nuclis o més Llars plurifamiliars Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 13

14 Aspectes metodològics Tipologia de llars segons Laslett i Hammel Unipersonals Sense nucli Matrimonis o parelles sense fills sense altres persones Nuclears simples Matrimonis o parelles amb fills no aparellats sense altres persones Llars Mares amb fills no aparellats sense altres persones Pares amb fills no aparellats sense altres persones Matrimonis o parelles sense fills amb altres persones Extenses Matrimonis o parelles amb fills no aparellats amb altres persones Mares amb fills no aparellats amb altres persones Pares amb fills no aparellats amb altres persones Múltiples 14 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

15 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any 1996 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 15

16 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any 1996 La disponibilitat de l Estadística de població de 1996 duta a terme per l Institut d Estadística de Catalunya (Idescat) amb referència a l 1 de maig, constata un creixement del nombre de llars, així com canvis importants tant pel que fa a la composició, com a la dimensió de les llars. A Catalunya hi havia l any 1996 un total de llars, que d acord amb la classificació segons el nombre de famílies, el 82,2 correspon a llars familiars i el restant 17,8 a llars no familiars. Aquest darrer grup es compon majoritàriament per persones que viuen soles, les quals són un total de llars unipersonals i una representació del 17,3 del total de llars. En canvi, les llars formades per dues persones o més sense relació de parentiu tenen una reduïda presència, solament es registren llars, que en termes relatius representen un 0,5. D altra banda, les llars familiars, que són les més freqüents amb un total d llars, es classifiquen en dues classes, les formades per una família i les que reuneixen dues famílies o més. Les primeres són les més representatives, el 82,2 de les llars són d aquest tipus, mentre que les plurifamiliars són formes de convivència d escassa presència en la composició familiar actual, tot just assoleixen el 0,04 del total de llars de Catalunya. Dins del conjunt de llars d una família, hi ha un clar predomini de les d un nucli, que representen el 77,7 del total d aquestes llars (taula 1). Des del punt de vista de la classificació de llars segons la presència de nuclis familiars, i que es considera una adaptació de la proposada per Laslett i Hammel, els trets més rellevants són els següents: alt percentatge de llars unipersonals (17,3), elevada presència de llars nuclears simples (70,5) i reduïda proporció d estructures familiars complexes, tal com queda demostrat en els baixos percentatges de llars nuclears extenses i múltiples, que representen el 7,2 i el 2,4, respectivament. L elevada proporció de llars nuclears simples és conseqüència de l alt predomini de matrimonis o parelles amb fills (42,7) o sense fills (19,4), mentre que els nuclis formats per un sol progenitor tenen encara una representació menys significativa, en el cas de les llars monoparentals encapçalades per dones són el 6,7 i en el cas de les formades per homes l 1,8 (taula 2). 1.1 Tipologia i dimensió de les llars L anàlisi de la grandària de les llars en relació amb la seva tipologia demostra que com menys complexa és l estructura familiar, menor és la seva dimensió. Per definició tant les llars complexes com les múltiples estan formades per un nombre superior de persones que la resta de llars. Així a les llars múltiples les compostes per cinc persones i més representen el 76,9, mentre que a l altre extrem, llars sense nucli el 83,9 de les seves llars estan formades per dues persones (taula 3, gràfic1). La dimensió mitjana de les llars de Catalunya és de 2,9 persones per llar. Les llars múltiples són les que presenten una dimensió superior a la mitjana de Catalunya, de 5,5 persones per llar, és a dir, quasi el doble del valor mitjà. Les llars extenses per estar compostes per un nucli amb la presència d altres persones, registren també una dimensió mitjana elevada de 4,3 persones per llar i les parelles amb fills de 3,8. Els nuclis monoparentals mostren una dimensió més baixa que la mitjana de Catalunya, de 2,5 persones per llar en el cas de les formades per dones i 2,6 en el cas dels homes. Les llars sense nucli són les que tenen la dimensió més reduïda, superant escassament les 2 persones per llar. No es dóna la informació referent a les llars unipersonals i als matrimonis sense fills sense altres persones, perquè els correspon una dimensió d 1 i 2 persones, respectivament (taula 4). 16 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

17 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Tipologia i dimensió de les llars Taula1. Tipus de llars segons el nombre de famílies. Catalunya Nombre Llars no familiars ,76 unipersonals ,31 amb dues persones i més ,45 Llars familiars ,24 llars d una família ,21 sense nucli ,17 amb un nucli ,65 matrimonis o parelles sense fills ,11 matrimonis o parelles amb fills no aparellats ,15 mares amb fills no aparellats ,44 pares amb fills no aparellats ,95 amb dos nuclis i més ,39 llars plurifamiliars 752 0,04 Total ,00 Taula 2. Tipus de llars segons Laslett. Catalunya Nombre Unipersonals ,31 Sense nucli ,61 Nuclears simples ,46 matrimonis o parelles sense fills sense altres persones ,35 matrimonis o parelles amb fills no aparellats sense altres persones ,70 mares amb fills no aparellats sense altres persones ,65 pares amb fills no aparellats sense altres persones ,76 Nuclears extenses ,20 matrimonis o parelles sense fills amb altres persones ,77 matrimonis o parelles amb fills no aparellats amb altres persones ,44 mares amb fills no aparellats amb altres persones ,80 pares amb fills no aparellats amb altres persones ,19 Múltiples ,42 Total ,00 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 17

18 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Tipologia i dimensió de les llars Taula 3. Tipus de llars segons la seva dimensió. Catalunya Llars segons el nombre de persones i més Total Unipersonals Sense nucli Nuclears simples Nuclears extenses Múltiples Total Distribució percentual Llars segons el nombre de persones i més Total Unipersonals 100,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 100,00 Sense nucli 0,00 83,92 12,06 2,54 0,95 0,53 100,00 Nuclears simples 0,00 34,64 28,49 27,30 7,55 2,03 100,00 Nuclears extenses 0,00 0,00 28,72 31,45 28,10 11,73 100,00 Múltiples 0,00 0,00 0,00 23,13 31,46 45,40 100,00 Total 17,31 26,60 22,46 22,13 8,13 3,39 100,00 Font: Institut d Estadística de Catalunya. Estadística de pobla 18 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

19 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Tipologia i dimensió de les llars Gràfic 1. Llars segons la seva dimensió. Catalunya persona Sense nucli Nuclears simples Nuclears extenses Múltiples Total 2 persones 3 persones Nuclears simples 4 persones 5 persones 6 persones i més 0 Parella sense fills Parella amb fills Mares soles amb fills Pares sols amb fills Taula 4. Dimensió mitjana de les llars segons el tipus. Catalunya Nombre de persones Sense nucli 2,23 Nuclears simples parelles amb fills 3,78 mares soles amb fills 2,53 pares sols amb fills 2,61 Nuclears extenses 4,28 Múltiples 5,54 Total 2,89 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 19

20 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Evolució de les llars: Catalunya Tipologia de les llars Els canvis socials i econòmics han incidit en l evolució dels indicadors demogràfics de la composició de les llars, tal com queda demostrat per les dades dels darrers quinze anys. Amb les excepcions de les llars sense nucli, les llars nuclears simples compostes per parelles amb fills i les llars múltiples, els restants tipus de llars mantenen la mateixa tendència durant tot el període, malgrat que els ritmes siguin diferents. Si se centra l anàlisi en l últim quinquenni, els principals canvis registrats entre 1991 i 1996, es detallen a continuació: - Les llars unipersonals han tingut el major increment en valors absoluts, així noves llars s han incorporat a aquesta categoria durant els últims cinc anys i el seu pes relatiu ha passat del 13,5 (1991) al 17,3 (1996). - El nombre de llars sense nucli que havien experimentat un decreixement entre 1981 i 1991, han augmentat en entre 1991 i 1996, això suposa un increment del 7,8 l últim quinquenni. En canvi, la seva proporció en el conjunt de llars s ha mantingut constant. - Les llars nuclears simples que constitueixen el tipus de llar més freqüent en la societat catalana han experimentat un creixement de llars, amb un percentatge de variació del 5,5. Malgrat això, el seu pes relatiu dins del conjunt de llars de Catalunya s ha reduït al 70,5, que és el mateix percentatge que registrava l any D altra banda, els distints tipus de llars que formen les llars nuclears simples han tingut una diferent evolució. - Les llars de parelles sense fills han augmentat en un 11,1, que equival a noves llars d aquest tipus i una variació moderada en el seu pes relatiu, que ha passat de 18,9 a 19,4. - Al mateix període, les llars formades per parelles amb fills (sense altres persones), han registrat un lleuger decreixement (-0,4) que ha comportat la pèrdua de llars d aquest tipus i la reducció del seu percentatge dins del conjunt de llars. No obstant això, les llars de parelles amb fills són el tipus més freqüent a Catalunya, ja que representen el 42,7 de les llars. - Respecte a les llars monoparentals, les encapçalades per pares sols sense altres persones, són les que més destaquen pel seu ritme de creixement del 62,3, mentre que les formades per mares ho han fet a un ritme del 23,3. - Les llars nuclears extenses, continuen la seva tendència decreixent en totes les seves categories. Conjuntament, l any 1996 hi havia un 10,2 menys d aquest tipus de llars que el 1991 i es va registrar una reducció de llars en el quinquenni. - Finalment, les llars múltiples o formades per dos nuclis o més mantenen la seva xifra al llarg del quinquenni i proporcionalment continuen perdent pes (taula 5, gràfic 2). 20 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

21 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Evolució de les llars: Catalunya Taula 5. Llars segons el tipus. Catalunya Nombre Tipus de llars Unipersonals ,88 13,59 17,31 Sense nucli ,31 2,63 2,61 Nuclears simples ,47 72,46 70,46 parelles sense fills sense altres persones ,24 18,90 19,35 parelles amb fills sense altres persones ,23 46,53 42,70 mares soles amb fills sense altres persones ,18 5,85 6,65 pares sols amb fills sense altres persones ,82 1,18 1,76 Nuclears extenses ,95 8,71 7,20 parelles sense fills amb altres persones ,77 1,98 1,77 parelles amb fills amb altres persones ,79 5,58 4,44 mares soles amb fills amb altres persones ,05 0,94 0,80 pares sols amb fills amb altres persones ,34 0,21 0,19 Múltiples ,40 2,61 2,42 Total ,00 100,00 100,00 Font: Institut d Estadística de Catalunya. Cens de població 1991 i Estadística de població Gràfic 2. Distribució percentual segons el tipus de llars. Catalunya Unipersonals Parelles sense fills Parelles amb fills Mares soles amb fills Pares sols amb fills Sense nucli Nuclears simples Nuclears extenses Múltiples Nuclears extenses Parella sense fills amb altres persones Parella amb fills amb altres persones Mares soles amb fills amb altres persones Font: Institut d Estadística de Catalunya. Cens de població 1991 i Estadística de població Pares sols amb fills amb altres persones Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 21

22 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Evolució de les llars: Catalunya Nombre de persones residents en els diferents tipus de llars La població que viu a les llars ha experimentat un lleuger creixement entre 1991 i 1996 de l ordre de l 1,4. Aquest increment ha comportat una continuació de les tendències observades en el decenni amb dues excepcions que han significat un canvi de signe en el seu creixement: la primera correspon a les llars sense nucli que van augmentar el nombre de persones enfront de la disminució de la dècada anterior; i la segona, a les parelles amb fills (sense altres persones) que han registrat una pèrdua de població equivalent a un 3,2, mentre que s havien incrementat entre 1981 i La principal variació ha estat l augment de la població que compon les llars monoparentals formades per pares, amb un creixement del 66,4. En segon lloc, l increment més destacat correspon a les llars unipersonals amb un augment del 38,2, seguit per les llars monoparentals encapçalades per mares amb un 22,2 i les parelles sense fills (sense altres persones) amb un 11,1 de variació. D altra banda, en concordança als canvis registrats en les estructures familiars, el nombre de persones que viuen en llars extenses i múltiples decreix un 14. Des del punt de vista de la seva distribució relativa, les llars nuclears simples concentren més de les tres quartes parts de la població que viu a les llars (76,7). Dins d aquest grup, el 55,9 formen parelles amb fills i un 13,4 parelles sense fills, mentre que els residents en llars monoparentals registren un percentatge menys significatiu (7,4). Finalment, les llars extenses i múltiples agrupen el 10,7 i el 4,7, respectivament, de la població de les llars (taula 6, gràfic 3). Taula 6. Nombre de persones segons el tipus de llars. Catalunya Nombre Tipus de llars Unipersonals ,95 4,39 5,99 Sense nucli ,18 2,00 2,02 Nuclears simples ,55 76,50 76,68 parelles sense fills sense altres persones ,14 12,21 13,39 parelles amb fills sense altres persones ,54 58,49 55,88 mares soles amb fills sense altres persones ,22 4,83 5,82 pares sols amb fills sense altres persones ,65 0,97 1,59 Nuclears extenses ,47 12,39 10,67 parelles sense fills amb altres persones ,56 2,01 1,93 parelles amb fills amb altres persones ,32 8,99 7,45 mares soles amb fills amb altres persones ,20 1,13 1,03 pares sols amb fills amb altres persones ,40 0,26 0,25 Múltiples ,84 4,72 4,65 Total ,00 100,00 100,00 Font: Institut d Estadística de Catalunya. Cens de població 1991 i Estadística de població Gràfic 3. Distribució percentual del nombre de persones segons el tipus de llars. Catalunya Unipersonals Parelles sense fills Parelles amb fills Mares soles amb fills Pares sols amb fills Sense nucli Nuclears simples Nuclears extenses Múltiples Font: Institut d Estadística de Catalunya. Cens de població 1991 i Estadística de població Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

23 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Evolució de les llars: Catalunya Dimensió de les llars En aquests últims cinc anys ha augmentat de manera molt important el nombre de llars fins a quatre membres. El conjunt d aquestes llars era d a l any 1991 i han arribat a llars l any Això suposa que les llars que tenen entre un i quatre membres s han incrementat un 13,8 en cinc anys. Així, la proporció que representen aquestes llars en el conjunt de llars de Catalunya ha passat del 84,4 l any 1991 al 88,5 el Però, l augment més important és el que ha tingut lloc entre les llars d una sola persona amb un increment del 38,2. D aquesta manera la seva proporció en el total de llars de Catalunya que era del 13,6 el 1991, arriba ja al 17,3 el Per contra les llars de cinc persones i més han disminuït notablement. El conjunt d aquestes llars eren a l any 1991 i han davallat fins a l any 1996, això suposa una reducció del 20. Així la seva proporció en el total de llars de Catalunya ha disminuït des del 15,6 (1991) a l 11,5 (1996). Cal assenyalar que aquesta reducció ha estat proporcionalment més intensa com més gran era el nombre de persones de la llar (taula 7, gràfic 4). Taula 7. Llars segons el nombre de persones. Catalunya Nombre de persones Nombre (dimensió de la llar) persona ,88 13,59 17,31 2 persones ,86 25,33 26,60 3 persones ,69 22,17 22,46 4 persones ,31 23,33 22,13 5 persones ,81 10,43 8,13 6 persones i més ,44 5,16 3,39 Total ,00 100,00 100,00 Font: Institut d Estadística de Catalunya. Cens de població 1991 i Estadística de població Gràfic 4. Distribució percentual de les llars segons el nombre de persones. Catalunya persones i més Font: Institut d Estadística de Catalunya. Cens de població 1991 i Estadística de població Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 23

24 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Anàlisi territorial La distribució territorial de les llars i famílies de Catalunya s analitza des de tres vessants, la distribució segons els àmbits del Pla territorial general de Catalunya, la distribució comarcal i la distribució municipal Àmbits del Pla territorial La dimensió mitjana de les llars de Catalunya l any 1996 no presenta diferències destacables entre àmbits territorials. Tanmateix es pot indicar que les Comarques Centrals tenen la dimensió més gran (2,96 persones per llar), xifra pràcticament coincident amb la de les Terres de l Ebre, Camp de Tarragona i l Àmbit de Ponent (2,95), mentre que les Comarques Gironines (2,89) i l Àmbit Metropolità (2,87) presenten la dimensió més reduïda (taula 8). La proporció de llars unipersonals, és a dir, les constituïdes per persones que viuen soles és del 17,3 de les llars de Catalunya, les Comarques Gironines tenen la proporció més alta (18,3), seguides de l Àmbit de Ponent (18,1). El Camp de Tarragona (17,4) i l Àmbit Metropolità (17,3) tenen proporcions semblants a la mitjana de Catalunya. Contràriament les Terres de l Ebre (16,3) i les Comarques Centrals (16,1) registren les proporcions més baixes de llars de persones que viuen soles (taules 9 i 10). Les llars sense nucli, formades per dues persones o més que poden estar vinculades o no per llaços de parentiu, tenen una reduïda presència en el conjunt de Catalunya (2,6). El percentatge més alt és localitza a l Àmbit Metropolità (3,0), seguit per l Àmbit de Ponent (2,1). Mentre que a l altre extrem, les més baixes representacions es registren a les Terres de l Ebre i al Camp de Tarragona amb un 1,6. Les Comarques Centrals i les Comarques Gironines registren valors molt semblants al voltant de l 1,8. Les Terres de l Ebre tenen la proporció més elevada de llars formades per parelles sense fills (21,4), les Comarques Gironines (20,2) i les Comarques Centrals (20,1) se situen en nivells intermedis, mentre que les proporcions més reduïdes de parelles sense fills es localitzen al Camp de Tarragona (19,5), l Àmbit Metropolità (19,1) i l Àmbit de Ponent (18,8). Les parelles amb fills són les més freqüents a Catalunya i a tots els àmbits territorials, tenen la màxima representació al Camp de Tarragona (44,9) i les Comarques Centrals (43,1). L Àmbit Metropolità (42,9) se situa en valors semblants a la mitjana catalana. Contràriament les Comarques Gironines (41,8), les Terres de l Ebre (40,2), i especialment l Àmbit de Ponent (39,7) tenen valors sensiblement inferiors a la mitjana de Catalunya. La màxima freqüència de llars monoparentals es localitza a l Àmbit Metropolità (8,7, de les quals el 6,9 són llars de mares soles amb fills i l 1,8 de pares sols amb fills), l Àmbit de Ponent també registra una proporció elevada d aquest tipus de llars (8,2) amb la xifra més alta de llars de pares sols amb fills. Contràriament la proporció més reduïda de llars monoparentals es localitza a les Terres de l Ebre (6,4, de les quals el 4,9 són llars de mares i l 1,5 són llars de pares). La resta d àmbits tenen uns valors intermedis de llars monoparentals, en aquests valors se situen el Camp de Tarragona (8,0) les Comarques Gironines (7,7) i les Comarques Centrals (7,6) com a proporcions globals de llars monoparentals. Les llars extenses, és a dir, les constituïdes per un nucli amb presència d altres persones, registren els valors més alts a les Terres del Ebre amb un 9,7. També destaquen per tenir una representació superior a la mitjana catalana l Àmbit de Ponent (8,8), les Comarques Centrals (7,9) i les Comarques Gironines (7,3). D altra banda, les proporcions més reduïdes es localitzen a l Àmbit Metropolità (7,0) i el Camp de Tarragona (6,4). Les llars múltiples, que responen a la concepció més tradicional de la família tenen la màxima representació a les Terres de l Ebre i a l Àmbit de Ponent (4,3). Contràriament la proporció més baixa es localitza a l Àmbit Metropolità (2,1), així com al Camp de Tarragona (2,2). Les Comarques Centrals (3,4) i les comarques Gironines (2,9) presenten valors intermedis d aquest tipus de llars (taules 11 i 12). 24 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

25 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Anàlisi territorial Distribució comarcal Les dades de l any 1996 ens indiquen que la dimensió mitjana de les llars de Catalunya era de 2,89 persones per llar, amb una disminució respecte a la mitjana de l any 1991 que era de 3,09 persones. Les comarques amb dimensió més elevada són el Solsonès i el Pla de l Estany (3,14), així com comarques de l entorn de Barcelona que havien registrat alts nivells de fecunditat fins a 1980 aproximadament i també algunes comarques de la Catalunya central. En canvi la dimensió de la llar era sensiblement més baixa que la mitjana catalana a les comarques de muntanya, al Priorat (2,73) i al Barcelonès (2,71), totes elles afectades per processos d envelliment de la població i amb altes proporcions de llars unipersonals i de monoparentals (taula 8, mapa 1). Els nivells més elevats de llars unipersonals es registren a les comarques pirinenques (Pallars Sobirà 27,6, Pallars Jussà 27,3, Alta Ribagorça 24,6) i de Ponent que comprenen una elevada proporció de persones que viuen soles, així com el Priorat (25,3), i també a les àrees urbanes del Barcelonès (20,7) i el Baix Penedès (20,2). Per contra la proporció de persones que viuen soles és sensiblement més baixa, en general, a la resta de la demarcació de Barcelona entre les quals destaquen el Baix Llobregat (12,2), el Vallès Occidental i el Vallès Oriental amb el 12,8 cadascuna (taules 9 i 10, mapa 2 i gràfic 5). El nombre de llars sense nucli, formades per dues persones o més que poden estar vinculades o no per una relació de parentiu, ha passat de a entre 1991 i Aquestes llars tenen una reduïda participació percentual i es localitzen generalment en regions amb estructures de població envellides, tant en les molt urbanitzades (el Barcelonès 4,3), com en les més rurals afectades en el passat per intensos processos emigratoris (el Pallars Sobirà 4,6) (mapa 3). Si s analitzen les llars nuclears simples, s observa que les comarques agràries situades en la meitat sud (Montsià 21,9 i Baix Ebre 21,7) i també les localitzades al centre i nord-est de Catalunya (Berguedà 21,5 i Bages 21,5) són les que tenen nivells més alts de llars de parelles sense fills. Tanmateix, les comarques d alta muntanya, així com algunes del litoral central són les que registren les proporcions més baixes d aquests tipus de llars que responen bàsicament a llars formades per persones grans amb fills ja emancipats (el Pallars Sobirà 14,2, el Solsonès 14,5, l Alta Ribagorça 14,8, la Val d Aran 15,9 i l Alt Urgell 15,9). Les llars formades per parelles amb fills són les majoritàries a Catalunya, tanmateix el pes que suposen dins del conjunt de llars s ha reduït des del 46,5 al 42,7 en el curs de l últim quinquenni. En general, les proporcions més elevades de llars de parelles amb fills es localitzen a les comarques litorals i prelitorals de l àrea central de Catalunya que són les que van registrar els més alts nivells de fecunditat durant els anys seixanta i setanta. (el Baix Llobregat 51,3, el Vallès Occidental 49,7 i el Vallès Oriental 49,1). D altra banda, les comarques de muntanya, les més agràries de la part occidental de Catalunya i el Barcelonès són les que comprenen proporcions més baixes d aquest tipus de llars (el Pallars Sobirà 30,0, el Pallars Jussà 30,2, el Priorat 32,1, la Terra Alta 32,8, l Alt Urgell 34,5, les Garrigues 35,8, l Alta Ribagorça 35,9 i el Barcelonès 37,4). Les llars monoparentals, han tingut un creixement molt important en el decurs del període , ja que han passat de ser , l any 1991, a una xifra de el En conjunt les llars monoparentals han evolucionat des del 7,0, l any 1991, al 8,4, el En general les proporcions més elevades d aquest tipus de llars es localitzen a les comarques d alta muntanya, així com a les comarques més urbanes del litoral català, fet que sembla indicar que responen a tipologies diferents en ambdós casos (l Alta Ribagorça 10,2, l Alt Urgell 9,9, el Pallars Sobirà 9,9, la Val d Aran 9,7 i el Barcelonès 9,5). Contràriament algunes comarques centrals i del sud de Catalunya tenen les proporcions més reduïdes de llars monoparentals (la Ribera d Ebre 6,2, el Montsià 6,3, el Baix Ebre 6,5 i el Pla d Urgell i la Terra Alta 6,7) (mapa 4). Les llars extenses que han experimentat un retrocés durant l últim quinquenni han reduït la seva representació d un 8,7 a un 7,2. Les comarques amb més alts percentatges són la Terra Alta (14,5), les Garrigues (11,2), la Noguera (10,3), el Solsonès (10,3) i la Ribera d Ebre (10,1). En la zona litoral es localitzen els nivells més baixos d aquest tipus de llar i destaquen el Garraf (5,6), el Tarragonès (5,8), el Baix Penedès (6,3) i el Baix Camp (6,3) (mapa 5). Finalment, les llars constituïdes per dos o més nuclis s han mantingut estables en l últim quinquenni. En Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 25

26 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Anàlisi territorial paral lel el pes que aquestes llars tenen en el conjunt de llars de Catalunya ha disminuït des del 2,6 al 2,4 en els cinc anys analitzats. Les comarques rurals i de base agrària de l interior de Catalunya són les que tenen encara unes proporcions més altes d aquestes famílies extenses, destaquen la Terra Alta (8,4), el Solsonès (7,5) i la Segarra (6,0), mentre que les comarques de les àrees urbanes tenen uns nivells sensiblement més baixos amb un mínim al Barcelonès i al Tarragonès (1,8), així com al Garraf, el Gironès i el Baix Llobregat (2,1) (mapa 6). Es pot acabar indicant que les tendències que afecten les estructures de llars i famílies: disminució de la dimensió mitjana de la llar, reducció relativa de les llars familiars formades per pares i fills, increment molt important de les llars familiars monoparentals, així com de les llars sense nucli familiar, tenen una distribució i evolució força diferenciades dins de Catalunya. D aquesta manera resulta que moltes vegades i per factors diversos, comarques tant diferents en la seva estructura econòmica i social com són les comarques agràries i d alta muntanya o les urbanes com el Barcelonès, presenten situacions força semblants pel que fa a la composició i les estructures familiars (taules 11 i 12, gràfic 6). Mapa 1. Dimensió mitjana de les llars. Catalunya Val d Aran Alta Ribagorça Pallars Sobirà Alt Urgell Cerdanya Ripollès Alt Empordà Pallars Jussà Berguedà Garrotxa Pla de l Estany Noguera Segarra Solsonès Bages Osona Selva Gironès Baix Empordà Terra Alta Segrià Ribera d Ebre Pla d Urgell Garrigues Priorat Urgell Baix Camp Conca de Barberà Alt Camp Tarragonès Anoia Alt Penedès Garraf Baix Penedès Vallès Occidental Baix Llobregat Vallès Oriental Barcelonès Maresme Nombre de persones Baix Ebre Montsià fins a 2,80 de 2,81 a 2,90 de 2,91 a 3,00 de 3,01 a 3,10 més de 3,10 26 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96

27 1. La composició de les llars i famílies catalanes l any Anàlisi territorial Taula 8. Nombre mitjà de persones segons els tipus de llars. Comarques i àmbits territorials Nuclears simples Dimensió parelles mares soles pares sols Nuclears mitjana Sense nucli amb fills amb fills amb fills extenses Múltiples de llars Alt Camp 2,27 3,81 2,49 2,48 4,29 5,69 2,95 Alt Empordà 2,32 3,78 2,53 2,52 4,23 5,65 2,80 Alt Penedès 2,42 3,81 2,53 2,57 4,38 5,71 3,03 Alt Urgell 2,30 3,72 2,52 2,46 4,38 5,76 2,83 Alta Ribagorça 2,38 3,81 2,67 2,52 4,39 5,85 2,78 Anoia 2,21 3,88 2,56 2,60 4,35 5,67 3,01 Bages 2,19 3,73 2,49 2,51 4,24 5,58 2,91 Baix Camp 2,24 3,87 2,59 2,63 4,43 5,77 2,97 Baix Ebre 2,31 3,74 2,48 2,49 4,28 5,64 2,96 Baix Empordà 2,42 3,80 2,53 2,57 4,30 5,59 2,89 Baix Llobregat 2,28 3,83 2,61 2,65 4,37 5,64 3,10 Baix Penedès 2,26 3,82 2,55 2,45 4,44 5,67 2,84 Barcelonès 2,20 3,71 2,49 2,63 4,18 5,23 2,71 Berguedà 2,25 3,67 2,40 2,41 4,17 5,67 2,79 Cerdanya 2,22 3,80 2,50 2,68 4,34 5,50 2,78 Conca de Barberà 2,21 3,80 2,43 2,54 4,37 5,62 2,87 Garraf 2,21 3,78 2,53 2,49 4,25 5,60 2,83 Garrigues 2,11 3,77 2,45 2,43 4,31 5,55 2,93 Garrotxa 2,19 3,67 2,43 2,54 4,28 5,56 2,82 Gironès 2,35 3,86 2,60 2,63 4,34 5,63 2,93 Maresme 2,39 3,84 2,58 2,59 4,37 5,64 3,00 Montsià 2,21 3,75 2,47 2,43 4,32 5,56 2,94 Noguera 2,26 3,77 2,48 2,43 4,41 5,77 2,99 Osona 2,33 3,80 2,52 2,58 4,41 5,72 3,04 Pallars Jussà 2,21 3,72 2,38 2,51 4,28 5,78 2,63 Pallars Sobirà 2,17 3,75 2,53 2,42 4,37 6,13 2,72 Pla d Urgell 2,21 3,81 2,41 2,50 4,40 5,87 3,06 Pla de l Estany 2,32 3,81 2,57 2,52 4,52 5,97 3,14 Priorat 2,19 3,79 2,42 2,57 4,46 5,58 2,73 Ribera d Ebre 2,19 3,77 2,44 2,43 4,35 5,66 2,91 Ripollès 2,25 3,65 2,43 2,38 4,16 5,52 2,73 Segarra 2,26 3,76 2,48 2,46 4,33 5,85 2,98 Segrià 2,29 3,81 2,53 2,61 4,39 5,70 2,98 Selva 2,24 3,78 2,50 2,59 4,31 5,58 2,93 Solsonès 2,22 3,81 2,61 2,60 4,57 6,15 3,14 Tarragonès 2,27 3,88 2,63 2,67 4,37 5,68 2,98 Terra Alta 2,12 3,66 2,30 2,35 4,33 5,78 3,06 Urgell 2,24 3,78 2,45 2,57 4,40 5,69 2,94 Val d Aran 2,32 3,80 2,47 2,66 4,53 6,13 2,94 Vallès Occidental 2,24 3,83 2,60 2,63 4,34 5,68 3,07 Vallès Oriental 2,32 3,82 2,61 2,63 4,35 5,61 3,07 Catalunya 2,23 3,78 2,53 2,61 4,28 5,54 2,89 Àmbit Metropolità 2,22 3,77 2,53 2,62 4,26 5,45 2,87 Comarques Gironines 2,31 3,79 2,53 2,56 4,30 5,63 2,89 Camp de Tarragona 2,25 3,86 2,59 2,61 4,39 5,70 2,95 Terres de l Ebre 2,24 3,74 2,46 2,45 4,31 5,64 2,95 Àmbit de Ponent 2,26 3,79 2,50 2,54 4,38 5,75 2,95 Comarques Centrals 2,25 3,78 2,51 2,55 4,32 5,68 2,96 Institut d Estadística de Catalunya-LF/96 27