CAPÍTOL 2: CÀRREGUES TÈRMIQUES
|
|
- José Luis Franco Díaz
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 CAPÍTOL 2: CÀRREGUES TÈRMIQUES El concepte de càrrega tèrmica està associat a sistemes de calefacció, climatització i acondicionament d aire. Aquesta fa referència a l energia en forma de calor a aportar o extreure dels diferents locals. És a dir, la sollicitació tèrmica a controlar en sistemes de climatització. Un cop s ha calculat les càrrega tèrmica de cada local, aquesta ha de ser contrarestada fent ús dels diferents sistemes tèrmics, així com dels diferents tipus d intercanviadors de calor. Tenim dos tipus de càrregues tèrmiques: a) Càrrega tèrmica d estiu. b) Càrrega tèrmica d hivern. Dins de la càrrega tèrmica d estiu tenim dos tipus de càrrega: - Càrrega sensible: Calor que entra al local com a conseqüència de la diferència de temperatures. - Càrrega latent: Calor que entra al local com a conseqüència de la diferència d humitats. Per la càrrega tèrmica de l hivern només es té en compte la càrrega sensible, ja que no hi ha variació d humitat
2 Xavier Barcons Tejero 2.1 Dades per determinar les càrregues tèrmiques. - Coeficients de transmissió de calor K dels tancaments. Segons el còdic tècnic de l edificació les K tenen un valor màxim segons la zona climàtica, en aquest cas és la zona C1 segons l apèndix D del CTE [7], ja que quan més petita menys energia es consumeix per obtenir el confort tèrmic desitjat, per tant a l hora d obtenir les K dels tancaments no s ha de superar aquest màxim. Aquest coeficient K s obté mitjançant la següent equació: 1 1 K = = L L r Ln 1 n h e λ1 λ2 λn h i Eq.(2.1) - r: resistència del material a la conducció de calor [m²k/w]. - L:espessor del material [m]. - λ:conductivitat de calor del material [W/m K]. - h: coeficient superficial de transmissió de calor [W/m² K] - K: coeficient de transmissió de calor [W/m² K] Els resultats obtinguts es mostren a la taula 2.1 i com es pot veure compleixen la normativa del còdic tèrmic de l edificació, veure taula ZONA CLIMÀTICA C1 del CTE [7], ja que no supera el límit establert. Taula 2.1: Coeficients de transmissió K dels tancaments K [W/m² K] tancaments K obtinguda K normativa Parets interiors Parets exteriors Sostre i terra entremitjos Terra cuina i soterrani Teulada Teulada dormitori Portes de fusta Porta rebedor Finestres
3 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar - materials dels tancaments. Característiques extretes del llibre Calefacción y agua caliente sanitaria [6] Taula 2.2: Parets interiors Material Densitat (Kg/m 3 ) Espessor (m) Conductivitat Guix Maó buit Guix Taula 2.3: Parets exteriors Material Densitat (Kg/m 3 ) Espessor (m) Conductivitat Enlluernat de ciment Maó buit Polietilè expandit Maó buit Enlluernat de guix Taula 2.4: Sostre i terra entremitjos Material Densitat (Kg/m 3 ) Espessor (m) Conductivitat Mosaic Formigó en massa amb àrids lleugers Polietilè expandit Boadella de ceràmica Enlluernat de guix R=
4 Xavier Barcons Tejero Taula 2.5: Terra soterrani Material Densitat (Kg/m 3 ) Espessor (m) Conductivitat Mosaic Morter de ciment Polietilè expandit Formigó amb àrids ordinaris sense vibrar Grava rodada La teulada de la vivenda està composta del mateixos materials que els del terra i sostres entremitjos, però amb un gruix més gran d aïllant de 0.06m. La coberta és de teules àrabs. - Ventilació. Per garantir una bona ventilació s han d exigir uns cabals mínims d aire, en la taula 2.6 es poden veure aquests mínims per a cada local. Aquesta taula s ha extret de la taula 2.1 del CTE [7]. Taula 2.6: Cabals de ventilació mínims exigits - Radiació solar. La taula 2.7 mostra la radiació solar pel dia 23 de juliol a les 15 hores solar. Aquesta taula s ha extret de la taula 4 del llibre Aire acondicionado [4]
5 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Taula 2.7: Radiació solar R [w/m 2 ] R. Nord R. Sud R. Est R. Oest Diferència de temperatures equivalents dels tancaments. Es tracta d un salt tèrmic corregit per tenir en compte l efecte de la radiació. Taula 2.8: Diferència de temperatures equivalents DTE [ºC] DTE.N DTE.S DTE.E DTE.O DTE.Teulada Taula extreta de les taules 7 i 8 del llibre Aire acondicionado [4]. Calor amés per les persones [W] - Ocupació sensible: 70 - Ocupació latent: 58 Valors extrets de la taula 11 del llibre Aire acondicionado [4]. Factor d atenuació de les finestres, producte de tots els factors correctors. - Doble vidre: Marc metàllic: Persiana exterior: 0.14 Valors extrets de les taules 5 i 6 del llibre Aire acondicionado [4]
6 Xavier Barcons Tejero 2.2 Equacions necessàries per determinar les càrregues tèrmiques Càrregues d estiu. Càrrega sensibles - Partida de transmissió: Q = S K T i i [W] Eq.(2.2) S: Superfície dels tancaments interiors i finestres [m²] K: Coeficient de transmissió de calor [W/m² K] T: Diferència de temperatures. [ºC] - Partida de transmissió i radiació: Q = Si Ki DTE [W] Eq(2.3) DTE: Diferència de temperatures equivalents. [ºC] S: Superfície de tancaments exteriors. [m²] K: Coeficient de transmissió de calor. [W/m² K] - Partida de radiació: = S R f Q i [W] Eq(2.4) S: Superfície de les finestres. [m²] R: Radiació solar. [W/m²] F: Factor d atenuació
7 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar - Partida de illuminació: a) llums d incandescència: Q= [W] Eq(2.5) N: Potència de la llum. [W] b) llums de fluorescència: Q - Partida d ocupació sensible: = [W] Eq(2.6) Q n Ocup. s = [W] Eq(2.7) n: número d ocupants. - Partida de ventilació sensible: Q m C p T = [W] Eq(2.8) m: cabal màssic d aire. [Kg/s] Cp: Calor específic de l aire [J/Kg K] T: Increment de temperatura. [ºC]
8 Xavier Barcons Tejero - Partida d infiltració sensible: Q= m C p T [W] V = L inf [W] f nf Eq.(2.9) Eq.(2.10) m: cabal màssic. [Kg/s] Cp: Calor específic de l aire. [J/Kg K] T: Increment de temperatura. [ºC] V: Cabal de infiltració. [m³/h] L: Longitud de les reixes de les finestres. [m] f: coeficient de infiltració. [m³/hm] No es té en comte, ja que les finestres són noves i no tenen infiltracions, f=0. Càrrega latent - Partida d ocupació latent: Q n Ocupl. = [W] Eq(2.11) n: número d ocupants. - Partida de ventilació latent Q = m L W [W] Eq(2.12) m: cabal màssic d aire. [Kg/s] L: Calor latent d evaporització de l aire [J/Kg K] W: Diferència d humitats. [Kg/Kg]
9 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar - Partida de infiltració latent. Q= m L W [W] V = L inf f nf [W] Eq(2.13) Eq(2.14) m: cabal màssic d aire. [Kg/s] L: Calor latent d evaporització de l aire. [J/Kg K] W: Diferència d humitats. [Kg/Kg] V: Cabal de infiltració. [m³/h] L: Longitud de les reixes de les finestres. [m] f: coeficient de infiltració. [m³/hm] No es té en comte, ja que les finestres són noves i no tenen infiltracions, f=0. Càrrega total d estiu. Q = Q + Q ) [W] T ( s l Eq(2.15) Qs: Carrega sensible. [W] Ql: Càrrega latent. [W] Càrregues d hivern. - Partida de transmissió. Mateixa equació que la 2.2, també es tenen en compte tancaments exteriors. - Partida de ventilació. Mateixa equació que la Partida de infiltració Mateixes equacions que les 2.9 i 2.10, no les tindrem en compte
10 Xavier Barcons Tejero Càrrega total d hivern. Q ) = ( 1+ Z 3 )(1+ Z1+ Z 2 Q t [W] Eq(2.16) Z1,Z2 i Z3: suplements que fan augmentar la càrrega, els quals estan exposats a les taules: 2.9, 2.10 i 2.11 Qt: La suma de tots les partides que utilitzem per calcular la càrrega d hivern. [W] Z1: Si hi han finestres que donen a l exterior sortirà calor cap a l exterior per radiació. Segons taula 2.9 Taula 2.9: Z1 en % Planta baixa entremitja Àtics Paret exteriors amb finestres normals Paret exterior amb finestres grans 2 parets exteriors amb finestres normals 2 parets exteriors amb finestres grans 3 parets exteriors amb finestres normals
11 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Z2: Si les parets tenen una orientació determinada i en aquestes dóna el vent, sortirà més calor cap a fora. Segons taula 2.10 Taula 2.10: Z2 en % Orientació S SO O NO N NE E SE Z3: Si la calefacció s apaga per la nit després al encendre-la hi ha una càrrega extra per escalfar-lo tot de nou. Segons taula 2.11 Taula 2.11: Z3 en % Aire aigua 12 8 Règim continuo amb reducció nocturna hores hores hores hores hores Les taules 2.9, 2.10 i 2.11 s han extret dels Apunts de sistemes de climatització [2]
12 Xavier Barcons Tejero 2.3 Càlculs de les càrregues dels locals. Un cop ja es tenen totes les dades necessàries ja es poden realitzar els càlculs per obtenir les càrregues tèrmiques de la vivenda Càrrega del Menjador Primer de tot s exposen les mides de les diferents superfícies del local i de les temperatures per dur a terme el càlcul de les càrregues d estiu i d hivern. Taula 2.12: Tancaments exteriors i finestres Parets exteriors [m²] Paret sud Paret Est Finestres [m²] Finestra sud 2.22 Finestra Est 1.56 Taula 2.13: Superfícies interiors i portes Parets interiors [m²] 1. Mitjancera amb rebedor Mitjancera amb rebedor Mitjancera amb cuina Mitjancera amb escala Mitjancera amb bany Mitjancera amb bany Mitjancera amb distribuïdor Mitjancera amb despensa 5.20 Sostre i terra [m²] Sostre Terra Portes [m²] Portes 1.40 Porta rebedor
13 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Taula 2.14: Temperatures d estiu T d estiu[ºc] T.ext-T.int 6.4 T.cui-T.menj 3 T.reb-T.menj 3 T.bany-T.menj 2 T.dist-T.menj 2 T.desp-T.menj 3 T.escala-T.menj 2 T.sala-T.menj 3 T.sote-T.menj 1 Taula 2.15: Temperatures d hivern T d hivern[ºc] T.int-T.ext 19 T.menj-T.cui 8 T.menj-T.reb 8 T.menj-T.bany 9 T.menj-T.dist 7 T.menj-T.desp 8 T.menj-T.escala 9 T.menj-T.sala 9 T.menj-sote 7 Un cop ja es tenen totes les dades del local es realitzaren els càlculs de les càrregues tèrmiques d estiu i d hivern. Càrrega tèrmica d estiu - Càrrega sensible Partida de transmissió: utilitzant l equació 2.2 s obtenen els següents resultats exposats en les taules 2.16, 2.17, 2.18, 2.19 i
14 Xavier Barcons Tejero Taula 2.16: Partida de les parets interiors Partida de les parets interiors [W] Paret Paret Paret Paret Paret Paret Paret Paret Total Taula 2.17: Partida de les finestres Partida de les finestres [W] Finestra sud Finestra est Total Taula 2.18: Partida de les portes Partida de les portes [W] Porta rebedor Porta cuina 8.40 Porta escala 5.60 Porta bany 5.60 Porta distribuïdor 5.60 Total Taula 2.19: Partida de sostre i terra Partida de sostre i terra [W] Sostre Terra
15 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Taula 2.20: Partida total de transmissió Partida total de transmissió [W] Partida de les parets interiors Partida de les finestres Partida de les portes Partida del sostre Partida del terra Total Partida de radiació: utilitzant l equació 2.4 s obtenen els següents resultats exposats en la taula 2.21 Taula 2.21: Partida total de radiació Partida de radiació [W] Finestra sud Finestra est 9.43 Total Partida de transmissió i radiació: utilitzant l equació 2.3 s obtenen els següents resultats exposats en la taula 2.22 Taula 2.22: Partida total de transmissió i radiació Partida de transmissió i radiació [W] Paret sud Paret est total Partida de ventilació sensible: Cabal de ventilació = 12l/s = 12*3600/1000 = m³/h Un cop ja tenim el cabal de ventilació s utilitza l equació 2.8 i s obté la partida de ventilació sensible. Q = W Partida d ocupació sensible: Utilitzant l equació 2.7 s obté la partida d ocupació sensible. Q = 4*70 = 280 W
16 Xavier Barcons Tejero Partida de illuminació: Utilitzant l equació 2.5 s obté la partida de illuminació. Q= 60+ 6*40 + 2*40 + 3*40 = 500 W Taula 2.23: Càrrega total sensible del menjador Càrrega sensible del menjador [W] Partida de transmissió Partida de radiació Partida de transmissió i radiació Partida de ventilació sensible Partida d ocupació sensible 280 Partida de illuminació 500 Total Càrrega latent Partida de ventilació latent: Amb un W= i utilitzant l equació 2.12 s obté la partida de ventilació latent. Q = 0.25 W Partida d ocupació latent: Utilitzant l equació 2.11 s obté la partida d ocupació latent. Q = 4*58 = 232 W Un cop ja s ha calculat les càrregues sensibles i latents a la taula 2.24 es mostra el valor de la càrrega d estiu. Taula 2.24: Càrrega d estiu del menjador Càrrega d estiu del menjador [W] Càrrega sensible Càrrega latent Total
17 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Càrrega d hivern Partida de transmissió: utilitzant l equació 2.2 s obtenen els següents resultats exposats en les taules 2.25, 2.26, 2.27, 2.28, 2.29 i 2.30 Taula 2.25: Partida de les parets interiors Partida de les parets interiors [W] Paret Paret Paret Paret Paret Paret Paret Paret Total Taula 2.26: Partida de les finestres Partida de les finestres [W] Finestra sud Finestra est Total Taula 2.27: Partida de les portes Partida de les portes [W] Porta rebedor Porta cuina Porta escala Porta bany Porta distribuïdor Total Taula 2.28: Partida de sostre i terra Partida de sostre i terra [W] Sostre Terra
18 Xavier Barcons Tejero Taula 2.29: Partida de les parets exteriors Partida de les parets exteriors [W] Paret sud Paret est total Taula 2.30: Partida total de transmissió Partida total de transmissió [W] Partida de les parets interiors Partida de les finestres Partida de les portes Partida del sostre Partida del terra Partida de les parets exteriors Total Partida de ventilació: Cabal de ventilació = 12l/s = 12*3600/1000 = m³/h Un cop ja tenim el cabal de ventilació s utilitza l equació 2.8 i s obté la partida de ventilació. Q = W Taula 2.31: Càrrega d hivern del menjador Càrrega d hivern del menjador [W] Partida de transmissió Partida de ventilació total Ara s han d aplicar els suplements que fan augmentar la càrrega on: - Z1=0.08, ja que tenim 2 parets exteriors amb finestres normals. - Z2=0.125, ja que hi ha una paret al sud i altra a l est. - Z3=0.1, funcionant entre hores. Utilitzant aquests valors en l equació 2.16 s obté que la càrrega total d hivern és de W
19 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar El càlcul de les càrregues tèrmiques dels altres locals es fa de la mateixa manera i es troben en el capítol 1 del annexes. Tot seguit en la taula 2.32 es mostren el valors de les càrregues tèrmiques dels locals de la vivenda. Taula 2.32: Càrregues tèrmiques de la vivenda CÀRREGUES TÈRMIQUES [W] ESTIU HIVERN Locals Sensible Latent Total Sensible Cuina Bany Menjador Distribuïdor Dormitori Dormitori Escala Bany Sala Dormitori Dormitori Total
20 Xavier Barcons Tejero
CÀLCUL HIGROTÈRMIC DELS SISTEMES ENVOLVENTS
Formes de transferència d energia: - Conducció Transmisió per contacte - Convecció - Radiació Transmissió Gas a gas o líquid a liquid Transmissió. No estoquen però es veuen Calor Transferència a través
Más detallesÍNDEX Pàgina ANNEX A. CÀLCUL DE LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES... 1
ÍNDEX Pàgina ANNEX A. CÀLCUL DE LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES... 1 A.1. Càlcul dels coeficients de conductivitat...1 CÀLCUL DE LES CÀRREGUES TÈRMIQUES DE REFRIGERACIÓ:...4 A.2. Càrregues degudes a la radiació
Más detallesTreball final de grau
Treball final de grau Estudi: Grau en Arquitectura Tècnica Títol:ESTUDI DEL CONDICIONAMENT D'UNA VIVENDA PREFABRICADA AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITATT I D'AUTOSUFICIÈNCIA Document: Annexes Alumne: Jordi
Más detallesEstudi i control de la climatització d un hotel rural a Mallorca ÍNDEX... 1 C TAULES... 3
1 Índex ÍNDEX... 1 C TAULES... 3 C.1 Taules emprades en el càlcul de necessitats tèrmiques... 3 C.2 Taules de l estudi tèrmic... 7 C.2.1 Taules per als càlculs... 7 C.3.2 Resultats de necessitats diàries...
Más detalles2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ
1. MARC REGLAMENTARI El marc normatiu és el que s estableix en el RITE, Real Decret 1.027/2.007, i en concret a la instrucció tècnica : IT 1.1.4.2.2 Aquesta instrucció tècnica defineix les diferents categories
Más detallesAplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge
Aplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge ANNEXOS Autor: Marc Gasulla Ramon Director: José Miguel Asensi López Convocatòria: Febrer de 2014 Màster Interuniversitari
Más detallesEXERCICIS TEMA 6. EXERCICI 1. Calcula l esforç aplicat a una barra de diàmetre 10mm, quan se li aplica una força de tracció de 2000N.
EXERCICIS TEMA 6 EXERCICI 1. Calcula l esforç aplicat a una barra de diàmetre 10mm, quan se li aplica una força de tracció de 2000N. EXERCICI 2. Calcula l esforç aplicat a una barra de diàmetre 45mm, quan
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Tecnologia industrial Sèrie 2 La prova consta de dues parts que tenen dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o
Más detallesMàster en Enginyeria de l Energia
Implantació d energia solar tèrmica i biomassa per a A.C.S. i calefacció d una residència geriàtrica al terme municipal de Palafrugell (Girona), i altres mesures d eficiència energètica ANNEXES Autor:
Más detallesU2. Termodinàmica química
U2. Termodinàmica química 1. Completa les caselles buides de la següent taula suposant que les dades corresponen a un gas que compleix les condicions establertes en les caselles de cada fila. Variació
Más detallesINTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA
INTRODUCCIÓ El llibre que utilitza el mestre per explicar el Tema 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA Si pitges als enllaços podràs llegir el llibre que utilitza el professor per donar el Tema 4: Una altra propietat
Más detallesINTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA
INTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA Direcció de Qualitat de l Edificació i Rehabilitació de
Más detallesLa tecnociència de l'ictíneo
Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però
Más detallesPolinomis i fraccions algèbriques
Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a
Más detallesTema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )
Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència
Más detallesPROMOCIÓ D HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT
PROMOCIÓ D HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT SITUACIÓ: Carrer Constitució, nº11 Sant Martí Sarroca ÍNDEX 1. DESCRIPCIÓ 2. MEMÒRIA QUALITATS 3. SITUACIÓ PLÀNOLS 1. DESCRIPCIÓ Casa unifamiliar aïllada ubicada
Más detalles2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º
2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesUNITAT TAULES DINÀMIQUES
UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la
Más detallesENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL- esp. Electrònica Industrial
EMPLAÇAMENT DE L'HABITATGE JOSEP CARRERA DACHS 01 1:5.000 SITUACIÓ DE L'HABITATGE JOSEP CARRERA DACHS 02 1:2.500 R1 6 bar 3 bar 7 bar 3 bar ºC ºC 65 C Termòmetre Sonda temperatura immersió Separador d
Más detallesUNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS
UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor
Más detallesUNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesACTIVITATS D APRENENTATGE
ACTIVITATS D APRENENTATGE 21 Activitat 1 Segur que alguna vegada has fet servir una cullera metàl lica per remenar la sopa que tens al foc. Si no ho has fet mai, fes-ho ara i respon les preguntes següents:
Más detallesDeterminació d entalpies estàndard de reacció
Determinació d entalpies estàndard de reacció Lluís Nadal Balandras. lnadal@xtec.cat Objectiu. Veure com es poden determinar variacions d entalpia de reaccions, comprovar la llei de Hess i utilitzar-la
Más detallesNou CTE HE1. Principals canvis. Manresa 18 d octubre
Nou CTE HE1 Principals canvis Per què s ha reformat el DB HE? Per trasposar directives europees: Directiva 2010/31 (EPBD recast) Directiva 2009/28 I per tant... Conduir a solucions de cost òptim Integrar
Más detallesQUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de
Más detallesUn sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:
Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesPROJECTE DE CLIMATITZACIÓ
PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ 1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1.- DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA DE L'EDIFICI L'edifici objecte d'aquest projecte s'ha dividit en les zones tèrmiques que apareixen resumides en la taula
Más detallesMÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m
MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,
Más detallesNOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesTEMA 2: Divisibilitat Activitats
TEMA 2: Divisibilitat Activitats 1. 35 és múltiple de 5?. Raoneu la resposta 2. 48 és divisible per 6?. Raoneu la resposta 3. Completeu els deu primers múltiples de 8 8, 16,, 32,,,,,, 80 4. Quines de les
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesTEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques
TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques 4.1. EXPONENCIALS Definim exponencial de base a i exponent n:. Propietats de les exponencials: (1). (2) (3) (4) 1 (5) 4.2. EQUACIONS EXPONENCIALS Anomenarem
Más detallesL ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear
L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta
Más detallesCognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017
xamen parcial de ísica - CONT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. ncercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25 punts,
Más detallesFotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.
Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil
Más detallesT E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R
Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I C U R S A N T E R I O R DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes
Más detallesLa façana doble fulla, esquemes generals de façanes
FAÇANES DOBLE FULLA INDEX 1. La façana convencional 2. Precedents històrics i exemples actuals 3. Funcionament 1. Aïllament 2. Inèrcia tèrmica 3. Protecció a l aigua 4. Condensacions 4. Materials 5. Recomanacions
Más detalles5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del
El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs
Más detallesMEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US:
MEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US: TITULAR: EMPLAÇAMENT: Pàgina 1 de 7 MEMÒRIA 1.- ANTECEDENTS Nova activitat Activitat existent, canvi de titular Activitat existent, canvi d ús Activitat existent, canvi
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesCabot i Barba. Autora i coordinadora: Eng. Ind. Núria Garrido Soriano Professora EET (UPC) Col laborador: Eng. Tècnic Ind. Joan Carles Almécija
Eficiència energètica d edificis Cabot i Barba Autora i coordinadora: Eng. Ind. Núria Garrido Soriano Professora EET (UPC) Col laborador: Eng. Tècnic Ind. Joan Carles Almécija Terrassa, Març 2010 ÍNDEX
Más detallesAnnexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona
Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de
Más detallesCognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 19 de Març del 2015
ognoms i Nom: odi Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25 punts, en blanc = 0 punts.
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors
TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3
Más detalles1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS
1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions
Más detallesU4. Equilibri químic. a) Escriu i iguala la reacció. b) Calcula la concentració de nitrogen en l'equilibri. a) 3 H 2(g) + N 2(g) 2 NH 3(g)
U. Equilibri químic. L'hidrogen i el nitrogen poden reaccionar produint amoníac. La constant d'equilibri per a aquesta reacció a 7 ºC té un valor de 00. En un recipient tenim en equilibri hidrogen a concentració
Más detalles1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.
NOTA ACLARIDORA SOBRE LA DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER EFECTUAR ELS TRÀMITS ASSOCIATS A LES INSTAL LACIONS DE BAIXA TENSIÓ DAVANT DE LES EMPRESES DISTRIBUÏDORES ELÈCTRIQUES Aquesta nota sintetitza els criteris
Más detalles6. Potències i arrel quadrada
43 6. Potències i arrel quadrada 1. POTÈNCIES Completa la taula següent en el quadern: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 4 49 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 4 9 16 25 36 49 64 81 100 a) 5 600 b) 0,00795 11. Tenim una finca
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesT E C N O L O G I A I CURS ANTERIOR
Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I CURS ANTERIOR DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes amb la
Más detalles8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament
Más detallesEstudi i control de la climatització d un hotel rural a Mallorca
1 Resum En el present projecte pretén dimensionar la instal lació de climatització d un hotel rural situat a l interior de l illa de Mallorca, amb la finalitat d oferir als clients unes condicions de confort
Más detallesMECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.
MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT. 1. El títol d aquest capítol fa referència a elements que s encarreguen de transmetre moviments entre dos o més punts. En els següents dibuixos es representen diversos
Más detallesESTUDI I RESOLUCIÓ DE LES EQUACIONS DE MASSA, QUANTITAT DE MOVIMENT I ENERGIA SOTMESES A UN CAMP MAGNÈTIC. IDENTIFICACIÓ DE POSSIBLES APLICACIONS
ESTUDI I RESOLUCIÓ DE LES EQUACIONS DE MASSA, QUANTITAT DE MOVIMENT I ENERGIA SOTMESES A UN CAMP MAGNÈTIC. IDENTIFICACIÓ DE POSSIBLES APLICACIONS Centre Tecnològic de Transferència de Calor (CTTC) Departament
Más detallesFÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,
Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el
Más detallesExamen Final 17 de gener de 2013
MATEMÀTIQUES FIB-UPC Examen Final 7 de gener de 03 a) Representeu gràficament la corba definida per l equació y = x 5x. b) Determineu si el conjunt C = { x R x 5x 6 } és fitat superiorment inferiorment)
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 5
SOLUCIONARI Unitat 5 Comencem Escriu tres equacions que no tinguin solució en el conjunt. Resposta oberta. Per exemple: a) x b) 5x 0 c) x Estableix tres equacions que no tinguin solució en el conjunt.
Más detallesUnitat 1. Nombres reals.
Unitat 1. Nombres reals. Conjunts numèrics: - N = Naturals - Z = Enters - Q = Racionals: Són els nombres que es poden expressar com a quocient de dos nombres enters. El conjunt dels nombres racionals,
Más detallesEl relleu peninsular. La Meseta Central
El relleu peninsular. La Meseta Central Recorda Al centre de la Península hi ha l altiplà de la Meseta Central. Les muntanyes de l interior de la Meseta són el Sistema Central i els Montes de Toledo. El
Más detallesFÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B
FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n TRIMESTRE 6 1. Completa aquest esquema, que correspon al model atòmic de Rutherford: Model atòmic de Rutherford distingeix dues parts en l àtom Nucli
Más detallesCOMISSARIA GUARDIA URBANA DE LLORET DE MAR PROJECTE DE QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA
COMISSARIA GUARDIA URBANA DE LLORET DE MAR PROJECTE DE QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA Maig 2011 ÍNDEX 1. OBJECTE DE LA QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA 2. PROCEDIMENT DE QUALIFICACIÓ 2.1. Qualificació Mitjançant la Opció
Más detallesTEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:
TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient
Más detalles2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Más detallesUNITAT CALCULAR EN UNA BASE DE DADES
UNITAT CALCULAR EN UNA BASE DE DADES 2 Funcions bases de dades A més a més dels càlculs que s han pogut veure en altres unitats, les bases de dades de Ms Excel ens ofereixen la possibilitat d utilitzar
Más detalles2 ESO - Física i Química
2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................
Más detallesUnitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç
Más detallesSegona prova parcial de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 7/1/2016. NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...
Aquest examen consta de 4 preguntes. Poseu a totes les fulles el nom, el grup gran (si escau) i mitjà i el vostre DNI. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. En cada
Más detallesEdifici Cervantes/ Edificio Cervantes
Edifici Cervantes/ Edificio Cervantes Planta Entresol / Planta Entresuelo Entresol /Entresuelo Nº1 Entresol/ Entresuelo Nº2 Pag.1 Pag.2 Pag. 3 Edifici Cervantes/ Edificio Cervantes Planta Primera Pis/
Más detallesACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesLa matèria: els estats físics
2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La
Más detallesFísica i Química 4t ESO. Curs
Física i Química 4t ESO. Curs 2017-18 David Pedret Dossier recuperació 2r trimestre Nom i cognoms : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: 2017-2018 DATA: Física i Química 4 ESO DOSSIER RECUPERACIÓ
Más detallesINDICADORS BÀSICS. IV.a.3.1. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable segons la planificació vigent (2015)
IV.a.3.1. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable segons la planificació vigent (2015) La variació de sòl urbà i urbanitzable és un indicador que mostra el potencial d ocupació urbana del
Más detallesÍ N D E X. Cèdules Inspeccions. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9
N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9 Í N D E X Inspeccions...2 1. Cerca...2 2. Pestanya Inspeccions...3 2.1.1 Botons de la pantalla...3 3. Procediment per a la creació de inspeccions...4 3.1 Creació d una inspecció...4
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Tecnologia industrial Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o B), de
Más detallesUNITAT RESOLUCIÓ D HIPÒTESIS
UNITAT RESOLUCIÓ D HIPÒTESIS 2 Solver L opció Solver és una eina que permet plantejar problemes més complexos que el vist amb l eina Cerca l objectiu. Aquesta opció permet plantejar uns objectius i unes
Más detallesbàsics QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA Any 2015
bàsics QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA Any 2015 Índex 1. Objectiu... 2 2. Fonts de dades... 2 3. Metodologia... 3 4. Taules de resultats... 4 a. Consum total de la
Más detallesRECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.
RECURSOS ENERGÈTICS Energia: unitats i tipus. Formes de producció dels diferents tipus d energies. Avantatges i desavantatges de cada forma de producció segons el cost, l impacte ambiental i la sostenibilitat.
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detallesEstructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
Más detallesAGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL
AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL CURS 2016/2017 Ecoauditoria de l Aigua ESC Andreu Castells INDEX 1. REVISIÓ DELS CONSUMS D AIGUA 2. REVISIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE 2.1. PLANTA BAIXA COS
Más detallesAdaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica
Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica
Más detallesMapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania
d energia renovable Manual d ús del mapa per la ciutadania 1 Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana Mapa de recursos 1. Introducció Barcelona vol potenciar la generació renovable a la ciutat i
Más detallesLES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)
Nom: ACTIVITAT 39 LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1) Data: LES LENTS 1. RAIGS CONVERGENTS, DIVERGENTS I PARAL LELS Els raigs convergents es dirigeixen tots cap a un punt (convergeixen): Els raigs divergents
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental
CRITERI PER A ESTABLIR VALORS LÍMITS D EMISSIÓ A FORNS CREMATORIS (Versió 4. març de 2010) 1. Forns crematoris per a humans Als efectes d aquest document, es poden diferenciar forns crematoris de baixa
Más detallesTEMA 1: EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES. Activitats
TEMA 1: EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES Activitats 1.- Expressa en llenguatge algebraic: a) El doble d un nombre. b) El doble d un nombre menys tres unitats. c) El doble d un nombre menys tres unitats, més un
Más detallesEquacions i sistemes de segon grau
Equacions i sistemes de segon grau 3 Equacions de segon grau. Resolució. a) L àrea del pati d una escola és quadrada i fa 0,5 m. Per calcular el perímetre del pati seguei els passos següents: Escriu l
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesEls tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:
Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres
Más detallesCristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals
Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Aprendre el concepte de densitat. Saber calcular la densitat. Conèixer els instruments del laboratori que es fan servir per
Más detallesCOMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000
COMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000 PAS 1: La primera cosa que es necessita tan per fer sobres com per fer etiquetes és una llista amb totes les adreces de les quals es volen fer sobres o etiquetes.
Más detalles3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC
3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC El nou sistema obtingut és un sistema trifàsic equilibrat en tensions, UL1, UL2 i UL3, que tenen el mateix mòdul (valor eficaç) i desfasades entre elles 120º. 1. Introducció
Más detallesConstruccions lleugeres de fusta. Construcció II (curs )
Construccions lleugeres de fusta Construcció II (curs 2008-2009) Construccions lleugeres en fusta: index Construccions lleugeres de fusta Índex: 1. Evolució històrica. 2. Anatomia del material. 3. Funcionament
Más detalles