CAPÍTOL 2: CÀRREGUES TÈRMIQUES

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CAPÍTOL 2: CÀRREGUES TÈRMIQUES"

Transcripción

1 CAPÍTOL 2: CÀRREGUES TÈRMIQUES El concepte de càrrega tèrmica està associat a sistemes de calefacció, climatització i acondicionament d aire. Aquesta fa referència a l energia en forma de calor a aportar o extreure dels diferents locals. És a dir, la sollicitació tèrmica a controlar en sistemes de climatització. Un cop s ha calculat les càrrega tèrmica de cada local, aquesta ha de ser contrarestada fent ús dels diferents sistemes tèrmics, així com dels diferents tipus d intercanviadors de calor. Tenim dos tipus de càrregues tèrmiques: a) Càrrega tèrmica d estiu. b) Càrrega tèrmica d hivern. Dins de la càrrega tèrmica d estiu tenim dos tipus de càrrega: - Càrrega sensible: Calor que entra al local com a conseqüència de la diferència de temperatures. - Càrrega latent: Calor que entra al local com a conseqüència de la diferència d humitats. Per la càrrega tèrmica de l hivern només es té en compte la càrrega sensible, ja que no hi ha variació d humitat

2 Xavier Barcons Tejero 2.1 Dades per determinar les càrregues tèrmiques. - Coeficients de transmissió de calor K dels tancaments. Segons el còdic tècnic de l edificació les K tenen un valor màxim segons la zona climàtica, en aquest cas és la zona C1 segons l apèndix D del CTE [7], ja que quan més petita menys energia es consumeix per obtenir el confort tèrmic desitjat, per tant a l hora d obtenir les K dels tancaments no s ha de superar aquest màxim. Aquest coeficient K s obté mitjançant la següent equació: 1 1 K = = L L r Ln 1 n h e λ1 λ2 λn h i Eq.(2.1) - r: resistència del material a la conducció de calor [m²k/w]. - L:espessor del material [m]. - λ:conductivitat de calor del material [W/m K]. - h: coeficient superficial de transmissió de calor [W/m² K] - K: coeficient de transmissió de calor [W/m² K] Els resultats obtinguts es mostren a la taula 2.1 i com es pot veure compleixen la normativa del còdic tèrmic de l edificació, veure taula ZONA CLIMÀTICA C1 del CTE [7], ja que no supera el límit establert. Taula 2.1: Coeficients de transmissió K dels tancaments K [W/m² K] tancaments K obtinguda K normativa Parets interiors Parets exteriors Sostre i terra entremitjos Terra cuina i soterrani Teulada Teulada dormitori Portes de fusta Porta rebedor Finestres

3 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar - materials dels tancaments. Característiques extretes del llibre Calefacción y agua caliente sanitaria [6] Taula 2.2: Parets interiors Material Densitat (Kg/m 3 ) Espessor (m) Conductivitat Guix Maó buit Guix Taula 2.3: Parets exteriors Material Densitat (Kg/m 3 ) Espessor (m) Conductivitat Enlluernat de ciment Maó buit Polietilè expandit Maó buit Enlluernat de guix Taula 2.4: Sostre i terra entremitjos Material Densitat (Kg/m 3 ) Espessor (m) Conductivitat Mosaic Formigó en massa amb àrids lleugers Polietilè expandit Boadella de ceràmica Enlluernat de guix R=

4 Xavier Barcons Tejero Taula 2.5: Terra soterrani Material Densitat (Kg/m 3 ) Espessor (m) Conductivitat Mosaic Morter de ciment Polietilè expandit Formigó amb àrids ordinaris sense vibrar Grava rodada La teulada de la vivenda està composta del mateixos materials que els del terra i sostres entremitjos, però amb un gruix més gran d aïllant de 0.06m. La coberta és de teules àrabs. - Ventilació. Per garantir una bona ventilació s han d exigir uns cabals mínims d aire, en la taula 2.6 es poden veure aquests mínims per a cada local. Aquesta taula s ha extret de la taula 2.1 del CTE [7]. Taula 2.6: Cabals de ventilació mínims exigits - Radiació solar. La taula 2.7 mostra la radiació solar pel dia 23 de juliol a les 15 hores solar. Aquesta taula s ha extret de la taula 4 del llibre Aire acondicionado [4]

5 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Taula 2.7: Radiació solar R [w/m 2 ] R. Nord R. Sud R. Est R. Oest Diferència de temperatures equivalents dels tancaments. Es tracta d un salt tèrmic corregit per tenir en compte l efecte de la radiació. Taula 2.8: Diferència de temperatures equivalents DTE [ºC] DTE.N DTE.S DTE.E DTE.O DTE.Teulada Taula extreta de les taules 7 i 8 del llibre Aire acondicionado [4]. Calor amés per les persones [W] - Ocupació sensible: 70 - Ocupació latent: 58 Valors extrets de la taula 11 del llibre Aire acondicionado [4]. Factor d atenuació de les finestres, producte de tots els factors correctors. - Doble vidre: Marc metàllic: Persiana exterior: 0.14 Valors extrets de les taules 5 i 6 del llibre Aire acondicionado [4]

6 Xavier Barcons Tejero 2.2 Equacions necessàries per determinar les càrregues tèrmiques Càrregues d estiu. Càrrega sensibles - Partida de transmissió: Q = S K T i i [W] Eq.(2.2) S: Superfície dels tancaments interiors i finestres [m²] K: Coeficient de transmissió de calor [W/m² K] T: Diferència de temperatures. [ºC] - Partida de transmissió i radiació: Q = Si Ki DTE [W] Eq(2.3) DTE: Diferència de temperatures equivalents. [ºC] S: Superfície de tancaments exteriors. [m²] K: Coeficient de transmissió de calor. [W/m² K] - Partida de radiació: = S R f Q i [W] Eq(2.4) S: Superfície de les finestres. [m²] R: Radiació solar. [W/m²] F: Factor d atenuació

7 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar - Partida de illuminació: a) llums d incandescència: Q= [W] Eq(2.5) N: Potència de la llum. [W] b) llums de fluorescència: Q - Partida d ocupació sensible: = [W] Eq(2.6) Q n Ocup. s = [W] Eq(2.7) n: número d ocupants. - Partida de ventilació sensible: Q m C p T = [W] Eq(2.8) m: cabal màssic d aire. [Kg/s] Cp: Calor específic de l aire [J/Kg K] T: Increment de temperatura. [ºC]

8 Xavier Barcons Tejero - Partida d infiltració sensible: Q= m C p T [W] V = L inf [W] f nf Eq.(2.9) Eq.(2.10) m: cabal màssic. [Kg/s] Cp: Calor específic de l aire. [J/Kg K] T: Increment de temperatura. [ºC] V: Cabal de infiltració. [m³/h] L: Longitud de les reixes de les finestres. [m] f: coeficient de infiltració. [m³/hm] No es té en comte, ja que les finestres són noves i no tenen infiltracions, f=0. Càrrega latent - Partida d ocupació latent: Q n Ocupl. = [W] Eq(2.11) n: número d ocupants. - Partida de ventilació latent Q = m L W [W] Eq(2.12) m: cabal màssic d aire. [Kg/s] L: Calor latent d evaporització de l aire [J/Kg K] W: Diferència d humitats. [Kg/Kg]

9 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar - Partida de infiltració latent. Q= m L W [W] V = L inf f nf [W] Eq(2.13) Eq(2.14) m: cabal màssic d aire. [Kg/s] L: Calor latent d evaporització de l aire. [J/Kg K] W: Diferència d humitats. [Kg/Kg] V: Cabal de infiltració. [m³/h] L: Longitud de les reixes de les finestres. [m] f: coeficient de infiltració. [m³/hm] No es té en comte, ja que les finestres són noves i no tenen infiltracions, f=0. Càrrega total d estiu. Q = Q + Q ) [W] T ( s l Eq(2.15) Qs: Carrega sensible. [W] Ql: Càrrega latent. [W] Càrregues d hivern. - Partida de transmissió. Mateixa equació que la 2.2, també es tenen en compte tancaments exteriors. - Partida de ventilació. Mateixa equació que la Partida de infiltració Mateixes equacions que les 2.9 i 2.10, no les tindrem en compte

10 Xavier Barcons Tejero Càrrega total d hivern. Q ) = ( 1+ Z 3 )(1+ Z1+ Z 2 Q t [W] Eq(2.16) Z1,Z2 i Z3: suplements que fan augmentar la càrrega, els quals estan exposats a les taules: 2.9, 2.10 i 2.11 Qt: La suma de tots les partides que utilitzem per calcular la càrrega d hivern. [W] Z1: Si hi han finestres que donen a l exterior sortirà calor cap a l exterior per radiació. Segons taula 2.9 Taula 2.9: Z1 en % Planta baixa entremitja Àtics Paret exteriors amb finestres normals Paret exterior amb finestres grans 2 parets exteriors amb finestres normals 2 parets exteriors amb finestres grans 3 parets exteriors amb finestres normals

11 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Z2: Si les parets tenen una orientació determinada i en aquestes dóna el vent, sortirà més calor cap a fora. Segons taula 2.10 Taula 2.10: Z2 en % Orientació S SO O NO N NE E SE Z3: Si la calefacció s apaga per la nit després al encendre-la hi ha una càrrega extra per escalfar-lo tot de nou. Segons taula 2.11 Taula 2.11: Z3 en % Aire aigua 12 8 Règim continuo amb reducció nocturna hores hores hores hores hores Les taules 2.9, 2.10 i 2.11 s han extret dels Apunts de sistemes de climatització [2]

12 Xavier Barcons Tejero 2.3 Càlculs de les càrregues dels locals. Un cop ja es tenen totes les dades necessàries ja es poden realitzar els càlculs per obtenir les càrregues tèrmiques de la vivenda Càrrega del Menjador Primer de tot s exposen les mides de les diferents superfícies del local i de les temperatures per dur a terme el càlcul de les càrregues d estiu i d hivern. Taula 2.12: Tancaments exteriors i finestres Parets exteriors [m²] Paret sud Paret Est Finestres [m²] Finestra sud 2.22 Finestra Est 1.56 Taula 2.13: Superfícies interiors i portes Parets interiors [m²] 1. Mitjancera amb rebedor Mitjancera amb rebedor Mitjancera amb cuina Mitjancera amb escala Mitjancera amb bany Mitjancera amb bany Mitjancera amb distribuïdor Mitjancera amb despensa 5.20 Sostre i terra [m²] Sostre Terra Portes [m²] Portes 1.40 Porta rebedor

13 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Taula 2.14: Temperatures d estiu T d estiu[ºc] T.ext-T.int 6.4 T.cui-T.menj 3 T.reb-T.menj 3 T.bany-T.menj 2 T.dist-T.menj 2 T.desp-T.menj 3 T.escala-T.menj 2 T.sala-T.menj 3 T.sote-T.menj 1 Taula 2.15: Temperatures d hivern T d hivern[ºc] T.int-T.ext 19 T.menj-T.cui 8 T.menj-T.reb 8 T.menj-T.bany 9 T.menj-T.dist 7 T.menj-T.desp 8 T.menj-T.escala 9 T.menj-T.sala 9 T.menj-sote 7 Un cop ja es tenen totes les dades del local es realitzaren els càlculs de les càrregues tèrmiques d estiu i d hivern. Càrrega tèrmica d estiu - Càrrega sensible Partida de transmissió: utilitzant l equació 2.2 s obtenen els següents resultats exposats en les taules 2.16, 2.17, 2.18, 2.19 i

14 Xavier Barcons Tejero Taula 2.16: Partida de les parets interiors Partida de les parets interiors [W] Paret Paret Paret Paret Paret Paret Paret Paret Total Taula 2.17: Partida de les finestres Partida de les finestres [W] Finestra sud Finestra est Total Taula 2.18: Partida de les portes Partida de les portes [W] Porta rebedor Porta cuina 8.40 Porta escala 5.60 Porta bany 5.60 Porta distribuïdor 5.60 Total Taula 2.19: Partida de sostre i terra Partida de sostre i terra [W] Sostre Terra

15 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Taula 2.20: Partida total de transmissió Partida total de transmissió [W] Partida de les parets interiors Partida de les finestres Partida de les portes Partida del sostre Partida del terra Total Partida de radiació: utilitzant l equació 2.4 s obtenen els següents resultats exposats en la taula 2.21 Taula 2.21: Partida total de radiació Partida de radiació [W] Finestra sud Finestra est 9.43 Total Partida de transmissió i radiació: utilitzant l equació 2.3 s obtenen els següents resultats exposats en la taula 2.22 Taula 2.22: Partida total de transmissió i radiació Partida de transmissió i radiació [W] Paret sud Paret est total Partida de ventilació sensible: Cabal de ventilació = 12l/s = 12*3600/1000 = m³/h Un cop ja tenim el cabal de ventilació s utilitza l equació 2.8 i s obté la partida de ventilació sensible. Q = W Partida d ocupació sensible: Utilitzant l equació 2.7 s obté la partida d ocupació sensible. Q = 4*70 = 280 W

16 Xavier Barcons Tejero Partida de illuminació: Utilitzant l equació 2.5 s obté la partida de illuminació. Q= 60+ 6*40 + 2*40 + 3*40 = 500 W Taula 2.23: Càrrega total sensible del menjador Càrrega sensible del menjador [W] Partida de transmissió Partida de radiació Partida de transmissió i radiació Partida de ventilació sensible Partida d ocupació sensible 280 Partida de illuminació 500 Total Càrrega latent Partida de ventilació latent: Amb un W= i utilitzant l equació 2.12 s obté la partida de ventilació latent. Q = 0.25 W Partida d ocupació latent: Utilitzant l equació 2.11 s obté la partida d ocupació latent. Q = 4*58 = 232 W Un cop ja s ha calculat les càrregues sensibles i latents a la taula 2.24 es mostra el valor de la càrrega d estiu. Taula 2.24: Càrrega d estiu del menjador Càrrega d estiu del menjador [W] Càrrega sensible Càrrega latent Total

17 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Càrrega d hivern Partida de transmissió: utilitzant l equació 2.2 s obtenen els següents resultats exposats en les taules 2.25, 2.26, 2.27, 2.28, 2.29 i 2.30 Taula 2.25: Partida de les parets interiors Partida de les parets interiors [W] Paret Paret Paret Paret Paret Paret Paret Paret Total Taula 2.26: Partida de les finestres Partida de les finestres [W] Finestra sud Finestra est Total Taula 2.27: Partida de les portes Partida de les portes [W] Porta rebedor Porta cuina Porta escala Porta bany Porta distribuïdor Total Taula 2.28: Partida de sostre i terra Partida de sostre i terra [W] Sostre Terra

18 Xavier Barcons Tejero Taula 2.29: Partida de les parets exteriors Partida de les parets exteriors [W] Paret sud Paret est total Taula 2.30: Partida total de transmissió Partida total de transmissió [W] Partida de les parets interiors Partida de les finestres Partida de les portes Partida del sostre Partida del terra Partida de les parets exteriors Total Partida de ventilació: Cabal de ventilació = 12l/s = 12*3600/1000 = m³/h Un cop ja tenim el cabal de ventilació s utilitza l equació 2.8 i s obté la partida de ventilació. Q = W Taula 2.31: Càrrega d hivern del menjador Càrrega d hivern del menjador [W] Partida de transmissió Partida de ventilació total Ara s han d aplicar els suplements que fan augmentar la càrrega on: - Z1=0.08, ja que tenim 2 parets exteriors amb finestres normals. - Z2=0.125, ja que hi ha una paret al sud i altra a l est. - Z3=0.1, funcionant entre hores. Utilitzant aquests valors en l equació 2.16 s obté que la càrrega total d hivern és de W

19 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar El càlcul de les càrregues tèrmiques dels altres locals es fa de la mateixa manera i es troben en el capítol 1 del annexes. Tot seguit en la taula 2.32 es mostren el valors de les càrregues tèrmiques dels locals de la vivenda. Taula 2.32: Càrregues tèrmiques de la vivenda CÀRREGUES TÈRMIQUES [W] ESTIU HIVERN Locals Sensible Latent Total Sensible Cuina Bany Menjador Distribuïdor Dormitori Dormitori Escala Bany Sala Dormitori Dormitori Total

20 Xavier Barcons Tejero

CÀLCUL HIGROTÈRMIC DELS SISTEMES ENVOLVENTS

CÀLCUL HIGROTÈRMIC DELS SISTEMES ENVOLVENTS Formes de transferència d energia: - Conducció Transmisió per contacte - Convecció - Radiació Transmissió Gas a gas o líquid a liquid Transmissió. No estoquen però es veuen Calor Transferència a través

Más detalles

ÍNDEX Pàgina ANNEX A. CÀLCUL DE LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES... 1

ÍNDEX Pàgina ANNEX A. CÀLCUL DE LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES... 1 ÍNDEX Pàgina ANNEX A. CÀLCUL DE LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES... 1 A.1. Càlcul dels coeficients de conductivitat...1 CÀLCUL DE LES CÀRREGUES TÈRMIQUES DE REFRIGERACIÓ:...4 A.2. Càrregues degudes a la radiació

Más detalles

Treball final de grau

Treball final de grau Treball final de grau Estudi: Grau en Arquitectura Tècnica Títol:ESTUDI DEL CONDICIONAMENT D'UNA VIVENDA PREFABRICADA AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITATT I D'AUTOSUFICIÈNCIA Document: Annexes Alumne: Jordi

Más detalles

Estudi i control de la climatització d un hotel rural a Mallorca ÍNDEX... 1 C TAULES... 3

Estudi i control de la climatització d un hotel rural a Mallorca ÍNDEX... 1 C TAULES... 3 1 Índex ÍNDEX... 1 C TAULES... 3 C.1 Taules emprades en el càlcul de necessitats tèrmiques... 3 C.2 Taules de l estudi tèrmic... 7 C.2.1 Taules per als càlculs... 7 C.3.2 Resultats de necessitats diàries...

Más detalles

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ

2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ 1. MARC REGLAMENTARI El marc normatiu és el que s estableix en el RITE, Real Decret 1.027/2.007, i en concret a la instrucció tècnica : IT 1.1.4.2.2 Aquesta instrucció tècnica defineix les diferents categories

Más detalles

Aplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge

Aplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge Aplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge ANNEXOS Autor: Marc Gasulla Ramon Director: José Miguel Asensi López Convocatòria: Febrer de 2014 Màster Interuniversitari

Más detalles

EXERCICIS TEMA 6. EXERCICI 1. Calcula l esforç aplicat a una barra de diàmetre 10mm, quan se li aplica una força de tracció de 2000N.

EXERCICIS TEMA 6. EXERCICI 1. Calcula l esforç aplicat a una barra de diàmetre 10mm, quan se li aplica una força de tracció de 2000N. EXERCICIS TEMA 6 EXERCICI 1. Calcula l esforç aplicat a una barra de diàmetre 10mm, quan se li aplica una força de tracció de 2000N. EXERCICI 2. Calcula l esforç aplicat a una barra de diàmetre 45mm, quan

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Tecnologia industrial Sèrie 2 La prova consta de dues parts que tenen dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o

Más detalles

Màster en Enginyeria de l Energia

Màster en Enginyeria de l Energia Implantació d energia solar tèrmica i biomassa per a A.C.S. i calefacció d una residència geriàtrica al terme municipal de Palafrugell (Girona), i altres mesures d eficiència energètica ANNEXES Autor:

Más detalles

U2. Termodinàmica química

U2. Termodinàmica química U2. Termodinàmica química 1. Completa les caselles buides de la següent taula suposant que les dades corresponen a un gas que compleix les condicions establertes en les caselles de cada fila. Variació

Más detalles

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA INTRODUCCIÓ El llibre que utilitza el mestre per explicar el Tema 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA Si pitges als enllaços podràs llegir el llibre que utilitza el professor per donar el Tema 4: Una altra propietat

Más detalles

INTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA

INTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA INTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA Direcció de Qualitat de l Edificació i Rehabilitació de

Más detalles

La tecnociència de l'ictíneo

La tecnociència de l'ictíneo Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però

Más detalles

Polinomis i fraccions algèbriques

Polinomis i fraccions algèbriques Tema 2: Divisivilitat. Descomposició factorial. 2.1. Múltiples i divisors. Cal recordar que: Si al dividir dos nombres enters a i b trobem un altre nombre enter k tal que a = k b, aleshores diem que a

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

PROMOCIÓ D HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT

PROMOCIÓ D HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT PROMOCIÓ D HABITATGE UNIFAMILIAR AÏLLAT SITUACIÓ: Carrer Constitució, nº11 Sant Martí Sarroca ÍNDEX 1. DESCRIPCIÓ 2. MEMÒRIA QUALITATS 3. SITUACIÓ PLÀNOLS 1. DESCRIPCIÓ Casa unifamiliar aïllada ubicada

Más detalles

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º 2 m L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA 0,1 kg k = 75 N/m x 1 m 3,4 m 0,2 m 1,2 m 60º ÍNDEX 3.1. Concepte de treball 3.2. Tipus d energies 3.3. Energia mecànica. Principi de conservació de l energia mecànica

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

Más detalles

UNITAT TAULES DINÀMIQUES

UNITAT TAULES DINÀMIQUES UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 2 Referències Una referència reconeix una cel la o un conjunt de cel les dins d un full de càlcul. Cada cel la està identificada per una lletra, que indica la

Más detalles

ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL- esp. Electrònica Industrial

ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL- esp. Electrònica Industrial EMPLAÇAMENT DE L'HABITATGE JOSEP CARRERA DACHS 01 1:5.000 SITUACIÓ DE L'HABITATGE JOSEP CARRERA DACHS 02 1:2.500 R1 6 bar 3 bar 7 bar 3 bar ºC ºC 65 C Termòmetre Sonda temperatura immersió Separador d

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

ACTIVITATS D APRENENTATGE

ACTIVITATS D APRENENTATGE ACTIVITATS D APRENENTATGE 21 Activitat 1 Segur que alguna vegada has fet servir una cullera metàl lica per remenar la sopa que tens al foc. Si no ho has fet mai, fes-ho ara i respon les preguntes següents:

Más detalles

Determinació d entalpies estàndard de reacció

Determinació d entalpies estàndard de reacció Determinació d entalpies estàndard de reacció Lluís Nadal Balandras. lnadal@xtec.cat Objectiu. Veure com es poden determinar variacions d entalpia de reaccions, comprovar la llei de Hess i utilitzar-la

Más detalles

Nou CTE HE1. Principals canvis. Manresa 18 d octubre

Nou CTE HE1. Principals canvis. Manresa 18 d octubre Nou CTE HE1 Principals canvis Per què s ha reformat el DB HE? Per trasposar directives europees: Directiva 2010/31 (EPBD recast) Directiva 2009/28 I per tant... Conduir a solucions de cost òptim Integrar

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

AVALUACIÓ DE QUART D ESO AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ

PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ PROJECTE DE CLIMATITZACIÓ 1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1.- DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA DE L'EDIFICI L'edifici objecte d'aquest projecte s'ha dividit en les zones tèrmiques que apareixen resumides en la taula

Más detalles

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

TEMA 2: Divisibilitat Activitats TEMA 2: Divisibilitat Activitats 1. 35 és múltiple de 5?. Raoneu la resposta 2. 48 és divisible per 6?. Raoneu la resposta 3. Completeu els deu primers múltiples de 8 8, 16,, 32,,,,,, 80 4. Quines de les

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques

TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques TEMA 4: Equacions exponencials i logarítmiques 4.1. EXPONENCIALS Definim exponencial de base a i exponent n:. Propietats de les exponencials: (1). (2) (3) (4) 1 (5) 4.2. EQUACIONS EXPONENCIALS Anomenarem

Más detalles

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta

Más detalles

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 5 d octubre de 2017 xamen parcial de ísica - CONT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. ncercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25 punts,

Más detalles

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut. Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil

Más detalles

T E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R

T E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I C U R S A N T E R I O R DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes

Más detalles

La façana doble fulla, esquemes generals de façanes

La façana doble fulla, esquemes generals de façanes FAÇANES DOBLE FULLA INDEX 1. La façana convencional 2. Precedents històrics i exemples actuals 3. Funcionament 1. Aïllament 2. Inèrcia tèrmica 3. Protecció a l aigua 4. Condensacions 4. Materials 5. Recomanacions

Más detalles

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del El Pou El Pou permet que els alumnes puguin realitzar un treball i lliurar-lo a través del Clickedu. 1. Entra al mòdul Matèries fent clic sobre la pestanya matèries. 2. A la pàgina inicial del mòdul veuràs

Más detalles

MEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US:

MEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US: MEMÒRIA D ACTIVITATS DE RÈGIM D US: TITULAR: EMPLAÇAMENT: Pàgina 1 de 7 MEMÒRIA 1.- ANTECEDENTS Nova activitat Activitat existent, canvi de titular Activitat existent, canvi d ús Activitat existent, canvi

Más detalles

MÚLTIPLES I DIVISORS

MÚLTIPLES I DIVISORS MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

Cabot i Barba. Autora i coordinadora: Eng. Ind. Núria Garrido Soriano Professora EET (UPC) Col laborador: Eng. Tècnic Ind. Joan Carles Almécija

Cabot i Barba. Autora i coordinadora: Eng. Ind. Núria Garrido Soriano Professora EET (UPC) Col laborador: Eng. Tècnic Ind. Joan Carles Almécija Eficiència energètica d edificis Cabot i Barba Autora i coordinadora: Eng. Ind. Núria Garrido Soriano Professora EET (UPC) Col laborador: Eng. Tècnic Ind. Joan Carles Almécija Terrassa, Març 2010 ÍNDEX

Más detalles

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona

Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de

Más detalles

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 19 de Març del 2015

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 19 de Març del 2015 ognoms i Nom: odi Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25 punts, en blanc = 0 punts.

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors

TEMA 2: Múltiples i Divisors TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

U4. Equilibri químic. a) Escriu i iguala la reacció. b) Calcula la concentració de nitrogen en l'equilibri. a) 3 H 2(g) + N 2(g) 2 NH 3(g)

U4. Equilibri químic. a) Escriu i iguala la reacció. b) Calcula la concentració de nitrogen en l'equilibri. a) 3 H 2(g) + N 2(g) 2 NH 3(g) U. Equilibri químic. L'hidrogen i el nitrogen poden reaccionar produint amoníac. La constant d'equilibri per a aquesta reacció a 7 ºC té un valor de 00. En un recipient tenim en equilibri hidrogen a concentració

Más detalles

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés.

1- Tràmits de companyia: s anomena tràmits de companyia a aquelles actuacions que cal fer per donar d alta o modificar els contractes d accés. NOTA ACLARIDORA SOBRE LA DOCUMENTACIÓ NECESSÀRIA PER EFECTUAR ELS TRÀMITS ASSOCIATS A LES INSTAL LACIONS DE BAIXA TENSIÓ DAVANT DE LES EMPRESES DISTRIBUÏDORES ELÈCTRIQUES Aquesta nota sintetitza els criteris

Más detalles

6. Potències i arrel quadrada

6. Potències i arrel quadrada 43 6. Potències i arrel quadrada 1. POTÈNCIES Completa la taula següent en el quadern: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 4 49 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 4 9 16 25 36 49 64 81 100 a) 5 600 b) 0,00795 11. Tenim una finca

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

T E C N O L O G I A I CURS ANTERIOR

T E C N O L O G I A I CURS ANTERIOR Institut d Educació Secundària La Serreta Departament de Tecnologia T E C N O L O G I A P E N D E N T D E S E G O N I CURS ANTERIOR DOSSIER de FEINA Preparació Recuperació ANOTACIONS: Per alumnes amb la

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles

Estudi i control de la climatització d un hotel rural a Mallorca

Estudi i control de la climatització d un hotel rural a Mallorca 1 Resum En el present projecte pretén dimensionar la instal lació de climatització d un hotel rural situat a l interior de l illa de Mallorca, amb la finalitat d oferir als clients unes condicions de confort

Más detalles

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT. 1. El títol d aquest capítol fa referència a elements que s encarreguen de transmetre moviments entre dos o més punts. En els següents dibuixos es representen diversos

Más detalles

ESTUDI I RESOLUCIÓ DE LES EQUACIONS DE MASSA, QUANTITAT DE MOVIMENT I ENERGIA SOTMESES A UN CAMP MAGNÈTIC. IDENTIFICACIÓ DE POSSIBLES APLICACIONS

ESTUDI I RESOLUCIÓ DE LES EQUACIONS DE MASSA, QUANTITAT DE MOVIMENT I ENERGIA SOTMESES A UN CAMP MAGNÈTIC. IDENTIFICACIÓ DE POSSIBLES APLICACIONS ESTUDI I RESOLUCIÓ DE LES EQUACIONS DE MASSA, QUANTITAT DE MOVIMENT I ENERGIA SOTMESES A UN CAMP MAGNÈTIC. IDENTIFICACIÓ DE POSSIBLES APLICACIONS Centre Tecnològic de Transferència de Calor (CTTC) Departament

Más detalles

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1, Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el

Más detalles

Examen Final 17 de gener de 2013

Examen Final 17 de gener de 2013 MATEMÀTIQUES FIB-UPC Examen Final 7 de gener de 03 a) Representeu gràficament la corba definida per l equació y = x 5x. b) Determineu si el conjunt C = { x R x 5x 6 } és fitat superiorment inferiorment)

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 5

SOLUCIONARI Unitat 5 SOLUCIONARI Unitat 5 Comencem Escriu tres equacions que no tinguin solució en el conjunt. Resposta oberta. Per exemple: a) x b) 5x 0 c) x Estableix tres equacions que no tinguin solució en el conjunt.

Más detalles

Unitat 1. Nombres reals.

Unitat 1. Nombres reals. Unitat 1. Nombres reals. Conjunts numèrics: - N = Naturals - Z = Enters - Q = Racionals: Són els nombres que es poden expressar com a quocient de dos nombres enters. El conjunt dels nombres racionals,

Más detalles

El relleu peninsular. La Meseta Central

El relleu peninsular. La Meseta Central El relleu peninsular. La Meseta Central Recorda Al centre de la Península hi ha l altiplà de la Meseta Central. Les muntanyes de l interior de la Meseta són el Sistema Central i els Montes de Toledo. El

Más detalles

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n TRIMESTRE 6 1. Completa aquest esquema, que correspon al model atòmic de Rutherford: Model atòmic de Rutherford distingeix dues parts en l àtom Nucli

Más detalles

COMISSARIA GUARDIA URBANA DE LLORET DE MAR PROJECTE DE QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA

COMISSARIA GUARDIA URBANA DE LLORET DE MAR PROJECTE DE QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA COMISSARIA GUARDIA URBANA DE LLORET DE MAR PROJECTE DE QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA Maig 2011 ÍNDEX 1. OBJECTE DE LA QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA 2. PROCEDIMENT DE QUALIFICACIÓ 2.1. Qualificació Mitjançant la Opció

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

UNITAT CALCULAR EN UNA BASE DE DADES

UNITAT CALCULAR EN UNA BASE DE DADES UNITAT CALCULAR EN UNA BASE DE DADES 2 Funcions bases de dades A més a més dels càlculs que s han pogut veure en altres unitats, les bases de dades de Ms Excel ens ofereixen la possibilitat d utilitzar

Más detalles

2 ESO - Física i Química

2 ESO - Física i Química 2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................

Más detalles

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç

Más detalles

Segona prova parcial de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 7/1/2016. NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...

Segona prova parcial de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 7/1/2016. NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI... Aquest examen consta de 4 preguntes. Poseu a totes les fulles el nom, el grup gran (si escau) i mitjà i el vostre DNI. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. En cada

Más detalles

Edifici Cervantes/ Edificio Cervantes

Edifici Cervantes/ Edificio Cervantes Edifici Cervantes/ Edificio Cervantes Planta Entresol / Planta Entresuelo Entresol /Entresuelo Nº1 Entresol/ Entresuelo Nº2 Pag.1 Pag.2 Pag. 3 Edifici Cervantes/ Edificio Cervantes Planta Primera Pis/

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una

Más detalles

La matèria: els estats físics

La matèria: els estats físics 2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La

Más detalles

Física i Química 4t ESO. Curs

Física i Química 4t ESO. Curs Física i Química 4t ESO. Curs 2017-18 David Pedret Dossier recuperació 2r trimestre Nom i cognoms : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: 2017-2018 DATA: Física i Química 4 ESO DOSSIER RECUPERACIÓ

Más detalles

INDICADORS BÀSICS. IV.a.3.1. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable segons la planificació vigent (2015)

INDICADORS BÀSICS. IV.a.3.1. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable segons la planificació vigent (2015) IV.a.3.1. Variació de la superfície de sòl urbà i urbanitzable segons la planificació vigent (2015) La variació de sòl urbà i urbanitzable és un indicador que mostra el potencial d ocupació urbana del

Más detalles

Í N D E X. Cèdules Inspeccions. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9

Í N D E X. Cèdules Inspeccions. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9 N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9 Í N D E X Inspeccions...2 1. Cerca...2 2. Pestanya Inspeccions...3 2.1.1 Botons de la pantalla...3 3. Procediment per a la creació de inspeccions...4 3.1 Creació d una inspecció...4

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Tecnologia industrial Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o B), de

Más detalles

UNITAT RESOLUCIÓ D HIPÒTESIS

UNITAT RESOLUCIÓ D HIPÒTESIS UNITAT RESOLUCIÓ D HIPÒTESIS 2 Solver L opció Solver és una eina que permet plantejar problemes més complexos que el vist amb l eina Cerca l objectiu. Aquesta opció permet plantejar uns objectius i unes

Más detalles

bàsics QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA Any 2015

bàsics QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA Any 2015 bàsics QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA Any 2015 Índex 1. Objectiu... 2 2. Fonts de dades... 2 3. Metodologia... 3 4. Taules de resultats... 4 a. Consum total de la

Más detalles

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible. RECURSOS ENERGÈTICS Energia: unitats i tipus. Formes de producció dels diferents tipus d energies. Avantatges i desavantatges de cada forma de producció segons el cost, l impacte ambiental i la sostenibilitat.

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms

Más detalles

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL CURS 2016/2017 Ecoauditoria de l Aigua ESC Andreu Castells INDEX 1. REVISIÓ DELS CONSUMS D AIGUA 2. REVISIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE 2.1. PLANTA BAIXA COS

Más detalles

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica

Más detalles

Mapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania

Mapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania d energia renovable Manual d ús del mapa per la ciutadania 1 Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana Mapa de recursos 1. Introducció Barcelona vol potenciar la generació renovable a la ciutat i

Más detalles

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1) Nom: ACTIVITAT 39 LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1) Data: LES LENTS 1. RAIGS CONVERGENTS, DIVERGENTS I PARAL LELS Els raigs convergents es dirigeixen tots cap a un punt (convergeixen): Els raigs divergents

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental CRITERI PER A ESTABLIR VALORS LÍMITS D EMISSIÓ A FORNS CREMATORIS (Versió 4. març de 2010) 1. Forns crematoris per a humans Als efectes d aquest document, es poden diferenciar forns crematoris de baixa

Más detalles

TEMA 1: EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES. Activitats

TEMA 1: EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES. Activitats TEMA 1: EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES Activitats 1.- Expressa en llenguatge algebraic: a) El doble d un nombre. b) El doble d un nombre menys tres unitats. c) El doble d un nombre menys tres unitats, més un

Más detalles

Equacions i sistemes de segon grau

Equacions i sistemes de segon grau Equacions i sistemes de segon grau 3 Equacions de segon grau. Resolució. a) L àrea del pati d una escola és quadrada i fa 0,5 m. Per calcular el perímetre del pati seguei els passos següents: Escriu l

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres

Más detalles

Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals

Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Aprendre el concepte de densitat. Saber calcular la densitat. Conèixer els instruments del laboratori que es fan servir per

Más detalles

COMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000

COMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000 COMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000 PAS 1: La primera cosa que es necessita tan per fer sobres com per fer etiquetes és una llista amb totes les adreces de les quals es volen fer sobres o etiquetes.

Más detalles

3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC

3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC 3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC El nou sistema obtingut és un sistema trifàsic equilibrat en tensions, UL1, UL2 i UL3, que tenen el mateix mòdul (valor eficaç) i desfasades entre elles 120º. 1. Introducció

Más detalles

Construccions lleugeres de fusta. Construcció II (curs )

Construccions lleugeres de fusta. Construcció II (curs ) Construccions lleugeres de fusta Construcció II (curs 2008-2009) Construccions lleugeres en fusta: index Construccions lleugeres de fusta Índex: 1. Evolució històrica. 2. Anatomia del material. 3. Funcionament

Más detalles