Generalitat de Catalunya. CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat

Transcripción

1 ANNEX Generalitat de Catalunya CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat Energia a Catalunya, present i futur Agustí Maure - Director General d Energia i Mines 4 de febrer de 2008

2 ÍNDEX Situació actual de l energia a Catalunya Principals reptes de futur El Pla de l energia a Catalunya

3 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA El sistema energètic català El sector energètic català és molt variat, amb una gran complexitat d'instal lacions. En termes generals, cal destacar les instal lacions següents: Instal lacions de producció d energies primàries fòssils: Mines de carbó (només resten mines en producció a la zona de Lleida, una vegada tancat carbons de Pedraforca) Jaciments de cru a la zona marina del sud de Tarragona (jaciment Casablanca i associats) Instal lacions de transformació d energia: Centrals de generació elèctrica (1.599 centrals en operació, 74 en règim ordinari incloent-hi 58 hidràuliques, tres grups nuclears, dos grups de fuel-gas, una central de carbó i sis grups de cicle combinat- i centrals en règim especial fotovoltaiques, 291 hidràuliques i 131 de cogeneració, entre d altres-) Refineries (Repsol Petróleo i ASESA dedicada a la producció d asfalt-) Plantes d olefines (Repsol Química, Dow Chemical Ibérica i planta de deshidrogenació de propà de Basf Sonatrach Propanchem) Planta de regasificació de gas natural liquat de Barcelona (ENAGAS). Cal destacar també l important consum de productes per a usos no energètics a les plantes d olefines catalanes, fonamentalment naftes a les plantes d olefines de Repsol Química i de Dow Chemical Ibérica i propà procedent d Algèria a la planta de deshidrogenació de propà per a produir propilè de Basf Sonatrach Propanchem. 3

4 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA El sistema energètic català Centrals elèctriques $%&!"# 4

5 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA El sistema energètic català Infraestructures de gas natural Planta regasificadora de Barcelona 5

6 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA El sistema energètic català Infraestructures petrolieres Refineries Centres d'emmagatzament i distribució de productes petroliers Centres d'emmagatzament i distribució de GLP Dipòsits de querosè d'aviació Oleoductes 6

7 L energia a Catalunya SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA Fluxos d energia a Catalunya l any 2006 (ktep) SALDO IMPORTACIONS EXPORTACIONS (19.642,0 ktep) PRODUCCIÓ D'ENERGIA PRIMÀRIA (6.872,9 ktep) CONSUM D'ENERGIA PRIMÀRIA (26.514,9 ktep) 9.265,4 ktep 8.834,1 ktep Pèrdues generació elèctrica (5.446,0 ktep) GENERACIÓ ELÈCTRICA REFINERIES I PLANTES D'OLEFINES Saldo refineria (-12,0 ktep) 3.819,4 ktep 8.846,0 ktep Pèrdues transport i distribució (216,6 ktep) CONSUMS PROPIS DEL SECTOR ENERGÈTIC (1.581,4 ktep) ENERGIA DISPONIBLE PER AL CONSUM FINAL (19.282,8 ktep) USOS NO ENERGÈTICS (3.409,2 ktep) CONSUM FINAL (15.873,6 ktep) INDÚSTRIA (5.101,6 ktep) TRANSPORT (6.143,5 ktep) DOMÈSTIC (2.145,5 ktep) SERVEIS (1.923,9 ktep) PRIMARI (559,1 ktep) 7

8 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Distribució del consum d energia primària a Catalunya i a la UE-25 Les principals diferències del consum d energia primària català amb el de la Unió Europea són: Pes més reduït dels sectors lligats al consum energètic dels edificis (domèstic i serveis), degut a una climatologia més suau que la mitjana europea. Importància dels usos no energètics a Catalunya, degut al pes del complex petroquímic de Tarragona sobre el total català. Catalunya Indústria 20% Pèrdues en transformació, transport i distribució 21% UE-25 Indústria 19% Pèrdues en transformació, transport i distribució 22% Transport 23% Terciari i Primari 9% Domèstic 8% Consums propis sector energètic 6% Usos no energètics 13% Transport 21% Terciari i Primari 10% Domèstic 17% Consums propis sector energètic 5% Usos no energètics 6% 8

9 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Resum d indicadors d evolució Important moderació del creixement del consum energètic, tant en consum d energia primària com en energia final. Consum energia primària Carbó Prod. Petrolífers CATALUNYA ,4% 4,2% 0,4% ,8% 12,3% -2,2% ESPANYA ,6% 1,3% 1,0% ,7% -12,8% -1,3% Iniciada tímidament l any 2004, es consolida els anys 2005 i 2006, arribant a reduir-se lleugerament el consum. Aquesta tendència s ha mantingut durant l any Gas natural Nuclear Renovables hidràulica resta renovables Consum energia final Carbó 7,5% -15,2% -15,6% -30,2% 6,6% 0,5% -1,8% -10,5% 13,4% -3,1% -6,7% 0,4% -0,1% 34,1% 18,0% -9,5% -3,0% -38,3% 12,0% 2,4% 0,8% 4,0% 4,5% 11,0% 30,7% 6,4% -1,2% -6,5% L increment sostingut dels preus energètics, juntament amb la millora de la eficiència energètica i una climatologia més suau, s apunten amb les principals causes d aquest comportament. Prod. Petrolífers gasos liquats del petroli gasolina gas-oil querosè Gas natural Electricitat Renovables -0,4% -2,4% -6,6% 0,6% 5,6% -1,9% 4,2% 15,0% -1,1% -9,9% -5,2% 0,5% 5,4% -0,2% 2,0% -4,7% 0,1% -2,0% -6,0% 3,9% 6,6% 8,4% 4,8% 1,8% -1,3% -9,5% -4,4% 2,7% 4,4% -6,8% 2,9% 8,7% 9

10 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Consum d energia primària Evolució del consum d'energia primària El consum d energia primària a Catalunya ha experimentat una lleugera disminució en els dos darrers anys, reduint-se en un 0,4% l any 2005 i en un 0,8% l any Aquest comportament es deu bàsicament a dos motius: ktep la moderació en el consum d energia final experimentat durant aquest període la evolució del mix català de producció d energia elèctrica, sobretot pel que fa a la significativa reducció en la producció elèctrica d origen nuclear l any 2005 (935 ktep en termes d energia primària) i de les centrals de cicle combinat l any 2006 (490 ktep), no compensada amb la producció d altres centrals elèctriques situades en territori català. 10

11 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Consum d energia primària Altres 3,9% Any 2006 Font d energia primària Consum d energia primària (ktep) Nuclear 22,4% Petroli 48,1% Carbó Petroli Gas natural Nuclear 254, , , ,3 265, , , ,7 298, , , ,8 Renovables 2,4% Gas natural 23,2% Saldo intercanvis elèctrics Residus no renovables 212,8 55,3 604,7 57,0 690,0 58,4 Renovables 769,9 649,8 630,3 Consum d energia primària any 2006: 26,5 milions tep Nota: el percentatge de petroli per a usos no energètics és del 25,5%. TOTAL , , ,9 11

12 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Producció d energies renovables 4,0% 3,5% 3,0% 2,5% 2,0% Evolució del percentatge d'energies renovables a Catalunya Durant el període , les energies renovables han reduït lleugerament el seu pes en el balanç energètic català, passant de representar el 2,9% del consum d energia primària l any 2004 al 2,4% l any ,5% 1,0% 0,5% 0,0% Font d energia Hidràulica 2003 Consum d energia primària (ktep) 519, , ,9 Important disminució en la producció d energia elèctrica d origen hidràulic, degut a la situació de sequera en aquest període. La resta d energies renovables ha experimentat en conjunt un increment del 7,4% en el període , degut fonamentalment a l augment de l aportació del biogàs i de l energia eòlica. Residus renovables (RSU) Biogas Biomassa forestal i agrària Biocarburants Eòlica Solar 147,7 21,5 93,9 25,3 14,0 2,9 116,4 38,4 103,1 39,6 20,9 6,6 117,6 40,8 92,6 37,6 26,9 12,0 TOTAL Renovables 824,8 649,8 630,3 12

13 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Consum final d energia El comportament del consum final d energia en el període també es caracteritza per una important moderació del creixement experimentat en anys anteriors, assolint-se una taxa negativa l any El consum d energia final va créixer un 0,5% l any 2005 i es va reduir en un 0,1% l any ktep Evolució del consum d energia final a Catalunya Cal tenir present la influència de la climatologia en el consum d energia final, amb un any 2005 amb un hivern molt més sever que els dels anys 2004 i

14 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Consum final d energia. Estructura Any 2006 Renovables 1,0% Carbó 0,2% Primari 3,5% Residus no renovables 0,3% Electricitat Gas natural 22,3% P. petrolífers 51,2% Serveis 12,1% 25,1% Transport Domèstic 38,7% 13,5% Indústria 32,1% Consum final d energia any 2006: 15,9 milions tep 14

15 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Consum final d energia. Evolució de les principals formes d energia L evolució del consum de carburants per a l automoció (gasolines i gas-oil) es redueix en un 1,0% l any 2005 en relació al consum de l any 2004, recuperant-se posteriorment amb un increment moderat del 1,6% l any Les causes d aquesta evolució es poden trobar en un important increment del preu dels carburants i posterior manteniment d aquests preus elevats. Es produeix un important increment en el consum de querosè d aviació experimentats en el mateix període (5,6% l any 2005 i 5,4% l any 2006), fruit de l important increment d activitat en els aeroports catalans aquests darrers anys. Font d energia Consum d energia final (ktep) Disminució en el consum final de gas natural en aquest període (reducció del 1,9% l any 2005 i del 0,2% l any 2006) en relació a anys anteriors. Carbó P. petrolífers 24, ,5 24, ,8 32, ,0 El consum d electricitat per a usos finals parteix l any 2005 de taxes d increment elevades (+4,2%) i modera el seu creixement de forma important l any 2006 (+2,0%). En el període la electricitat ha guanyat 1,4 punts percentuals en el seu pes sobre el consum final d energia a Catalunya, en detriment del gas natural, que ha perdut 0,6 punts percentuals, i els productes petroliers, que han perdut gairebé un punt percentual. Gas natural Residus no renovables Electricitat Renovables TOTAL 3.611,9 43, ,3 136, , ,7 44, ,2 157, , ,0 45, ,1 150, ,6 15

16 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Producció d electricitat La producció bruta d electricitat a Catalunya l any 2006 ha estat de ,1 GWh, un 1,1% inferior a la de l any 2005, que fou de ,1 GWh, xifres en ambdòs casos molt inferiors a les de l any 2004 amb ,3 GWh. Estructura de la producció bruta d electricitat per grans tecnologies a Catalunya l any 2006 El motiu principal d aquesta disminució en la producció de les centrals elèctriques catalanes ha estat la reducció l any 2005 en un 15,2% en l aportació del parc nuclear català, les situacions d indisponibilitat de les centrals de cicle combinat de Tarragona i a la també important disminució de la producció hidroelèctrica deguda a la greu situació de sequera que ha patit Catalunya en aquests anys. També important, encara que globalment poc significativa, ha estat l increment de la producció amb carbó en el conjunt del període i de les centrals tèrmiques convencionals de fuel-gas l any Altres renovables 0,0% Metanització de residus 0,5% Reducció de residus (purins i EDAR) 2,2% Incineració de residus (RSU i industrials) 0,7% Cogeneració 11,8% Nuclear 52,1% Eòlica 0,7% Hidràulica 7,8% Tèrmiques de carbó 2,5% Tèrmiques de fuel-gas i gasoil 2,3% Cicles combinats 19,5% 16

17 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Producció d electricitat La contribució del gas natural a la producció d electricitat a Catalunya ha estat del 34,7% sobre el total, només inferior a l aportació de l energia nuclear (52,1%). Estructura de la producció bruta d electricitat per tipus de fonts d energia emprades a les centrals elèctriques a Catalunya l any 2006 Nuclear 52,1% Les energies renovables van contribuir al 9,5% de la producció d energia elèctrica a Catalunya de l any 2006, en contrast amb el 12,5% de l any Gas natural 34,7% Productes petroliers 1,0% RSU 0,6% Carbó 2,4% Altres renovables 0,0% Hidràulica 7,8% Eòlica 0,7% Biogas 0,3% Altres no renovables 0,3% 17

18 L energia a Catalunya Producció d electricitat SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA És també molt significatiu constatar la notable millora que s ha experimentat en el rendiment mig del conjunt de centrals elèctriques tèrmiques convencionals (exceptuant l energia nuclear), passant de valors mitjos al voltant del 40% a principis de la dècada dels anys 1990 a valors superiors al 50% a partir de l any 2004, degut a la importància creixent de la generació elèctrica amb centrals de cicle combinat i de cogeneració, més eficients energèticament. Evolució del rendiment mig dels grups tèrmics de generació elèctrica a Catalunya 55% 50% 45% 40% 35%

19 L energia a Catalunya Producció d electricitat SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA En els anys 2005 i 2006 es produeixen els saldos importadors més grans dels darrers quinze anys, trencant-se la evolució positiva d aquest saldo, cada vegada més reduït, que s havia donat a partir de l any 2002, amb l entrada en funcionament de nous grans grups generadors (centrals tèrmiques de cicle combinat). Evolució del saldo d intercanvis elèctrics a Catalunya en el període IMPORTACIÓ GWh EXPORTACIÓ

20 L energia a Catalunya Intensitat energètica final SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA S observa un canvi molt positiu en la tendència de la intensitat energètica final en el període , amb reduccions significatives: un 2,8% l any 2004 i un 3,7% l any 2005 (3,8% i 2,2% respectivament amb la correcció de la influència per climatologia). 120 Evolució de la intensitat energètica final a Catalunya en el període És molt rellevant aquesta reducció en la intensitat energètica final, que es pot atribuir en bona part a una contenció real en el consum d energia. tep/m de l'any Cal tenir present que a Catalunya no es donava una reducció de la intensitat energètica final des dels inicis dels anys Intensitat final Intensitat final amb correcció per climatologia 20

21 SITUACIÓ ACTUAL DE L ENERGIA A CATALUNYA L energia a Catalunya Emissions de gasos d efecte hivernacle ktones CO L evolució recent de les emissions de CO 2 associades a l energia a Catalunya és molt positiva, sobretot pel que fa a les emissions degudes al consum d energia final (consumidors dels sectors industrial, transport, domèstic, serveis i primari). Així, aquestes emissions s han reduït globalment un 1,0% l any 2005 i un 1,2% l any Consum final d'energia Consums propis del sector energètic Generació d'electricitat Emissions de CO 2 (ktones) Taxes mitjanes de variació anual (%) Evolució de les emissions de CO 2 lligades a l energia a Catalunya en el període Sector Consum final d energia Consums propis del sector energètic ,0% 2,6% ,2% -2,6% Generació d electricitat ,8% -15,4% TOTAL GENERAL ,3% -4,1% 21

22 PRINCIPALS REPTES DE FUTUR L anàlisi prospectiva del Pla de l Energia de Catalunya En el Pla de l Energia de Catalunya es fa una anàlisi dels principals reptes de futur del sistema energètic català per als propers anys. El Pla de l Energia de Catalunya inclou una reflexió estratègica-prospectiva a un horitzó a llarg termini (any 2030), per orientar l actuació del Govern de la Generalitat i del conjunt de la societat catalana en l àmbit energètic, tenint en compte les previsions respecte de l evolució tecnològica, del progressiu esgotament dels recursos energètics no renovables, del canvi climàtic, de l evolució dels preus de l energia a nivell internacional, etc. Aquesta anàlisi prospectiva ha considerat el context energètic mundial i, alhora, la situació actual i les perspectives de futur de l energia i l orientació de les polítiques energètiques a escala estatal i europea. 22

23 PRINCIPALS REPTES DE FUTUR Prospectiva energètica l any 2030 Conclusions Aquesta anàlisi realitzada a llarg termini preveu una situació de: Elevats preus del petroli i gran volatilitat Necessitat de substituir el petroli per altres fonts d energia Impactes ambientals creixents del model energètic actual. Per tot això es conclou que no es podrà cobrir indefinidament l increment de la demanda energètica en base al model energètic actual. 23

24 PRINCIPALS REPTES DE FUTUR Prospectiva energètica l any 2030 L esgotament progressiu dels recursos energètics fòssils La situació actual de preus elevats del petroli, no es deu a un esgotament físic de les reserves sinó a: Un increment important de la demanda (especialment de països com la Xina o la Índia) La falta d inversions, especialment per augmentar la capacitat d extracció i en el refinatge La inestabilitat política i social de bona part dels països productors. Es preveu que abans de 25 anys començarà a baixar la producció per limitacions dels recursos. 24

25 PRINCIPALS REPTES DE FUTUR Prospectiva energètica l any 2030 Impactes ambientals creixents del model energètic actual Els sistemes actuals de producció, transformació, transport i consum d energia són responsables de bona part dels impactes ambientals que amenacen l equilibri ecològic del planeta. Actualment l impacte ambiental més preocupant és la concentració creixent de gasos precursors d efecte hivernacle (GEH) a l atmosfera, dels quals el 70-75% de les emissions actuals provenen de l ús a gran escala de recursos energètics d origen fòssil. La prospectiva energètica l any 2030, realitzada en el marc del pla, defineix una tendència mundial creixent de les emissions de CO2, malgrat els esforços realitzats amb actuacions com el protocol de Kyoto. 25

26 PRINCIPALS REPTES DE FUTUR Prospectiva energètica l any 2030 Temes clau per al futur Les tres vessants de la sostenibilitat ( triple bottom line ) 26

27 PRINCIPALS REPTES DE FUTUR Prospectiva energètica l any 2030 Solucions per a Catalunya La capacitat d intervenció de Catalunya des de la vessant de l oferta dels grans vectors energètics (petroli, gas natural i carbó) es troba molt limitada, ja que es tracta d un problema marcat per la conjuntura internacional. En canvi, Catalunya ha d actuar de forma pro-activa en el màxim desenvolupament possible del seu potencial d energies renovables i des de la vessant de la demanda, apostant per l estalvi i l eficiència energètica com a eina estratègica clau de la seva política energètica. Aquesta actuació ha de ser un esforç conjunt de tota la societat catalana, des de la seva administració, empreses, institucions i ciutadans, sense més dilació i de forma permanent. L estratègia catalana per a fer front a la previsible crisi futura se sumarà i coordinarà amb totes les iniciatives d àmbit estatal i europeu que es desenvolupin en aquestes línia estratègica. 27

28 PRINCIPALS REPTES DE FUTUR Gestionar la transició sostenibilitat Catalunya sostenible Catalunya sostenible Límit inferior de sostenibilitat efecte de la tecnologia efecte de la conscienciació Catalunya actual Períodes de treball en R+D Períodes d implantació de tecnologies temps 28

29 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Pla de l Energia de Catalunya Estratègia Objectius i eixos d actuació Missió general de la política energètica catalana: Assegurar el subministrament energètic adequat amb qualitat, cost raonable i respecte al medi ambient 1. Augmentar la conscienciació social i el coneixement vers la problemàtica energètica 2. Fomentar l estalvi i l eficiència energètica 3. Desenvolupar les infrastructures energètiques necessàries 4. Impulsar les fonts energètiques renovables 5. Recolzar la R+D i la innovació tecnològica en l àmbit energètic 29

30 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Estratègia d Eficiència Energètica Pla d Energies Renovables PLA DE L ENERGIA Pla d'infraestructures Programa de R+D 30

31 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Visió general del Pla de l Energia (1/2) Suposa una transició cap a un futur sistema energètic sostenible, triant els camins tecnològics que permeten arribar-hi d una forma més directa i, alhora equilibrada. Els elements clau de la política energètica de Catalunya a mig i llarg termini són: Limitar de manera efectiva la demanda energètica. Les inversions tecnològiques enfocades a la reducció del consum són prioritàries per la sostenibilitat del sistema energètic. La configuració d un model social avançat és l element més decisiu per a la limitació de la demanda energètica. Aquest nou model social només serà possible gràcies a un canvi cultural. L aprofitament de totes les energies renovables locals. Les que tenen un major potencial de desenvolupament son l eòlica, la solar (tant tèrmica com fotovoltaica), els biocombustibles i l aprofitament energètic de la biomassa. Aposta per la diversificació energètica, com a garantia de seguretat front a eventuals disrupcions de subministrament. També cal garantir la robustesa de la xarxa elèctrica, entre d altres raons per aprofitar les possibilitats d un model més distribuït. Els preus de l energia haurien d internalitzar la totalitat del cost, inclosos els costos ambientals, sempre amb un triple balanç: energètic, econòmic i ambiental. 31

32 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Visió general del Pla de l Energia (2/2) Tot això només és possible i desitjable mitjançant una transició gradual cap a aquest nou model energètic que requereix d un període de temps més llarg que l horitzó del propi Pla de l Energia (any 2015). Les anàlisis i els plantejaments que proposa el Pla de l Energia de Catalunya són compartits a nivell internacional, entre d altres per l Agència Internacional de l Energia (AIE) o la mateixa unió Europea en el seu paquet de mesures de política energètica aprovades el passat mes de març. En aquest sentit, les propostes del Pla de l Energia són coherents amb els de la Unió Europea i es complementen amb les accions endegades per la UE en aquest àmbit. Igualment existeix una gran sintonia amb la Estrategia Española de Eficiencia Energética (E4) del Govern Espanyol, així com una coincidència important amb el seu Pla d Acció Això ha permès el cofinançament de moltes de les accions que s estan desenvolupant. 32

33 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Visió general del Pla de l Energia El paper clau de l estalvi i l eficiència energètica L'impuls a les polítiques d'estalvi i eficiència energètica i de desenvolupament de les energies renovables a Catalunya constitueixen dos dels pilars fonamentals del Pla de l'energia a Catalunya No obstant això, l'estalvi i l'eficiència energètica és l'eix prioritari del Pla: La gestió de la demanda energètica i la seva optimització s ha de considerar abans que el desenvolupament de l'oferta necessària per cobrir aquesta demanda, encara que sigui amb energies renovables. L'eficiència energètica té un potencial tècnic-econòmic actual i a curt-mitjà termini, en termes generals, superior al de les energies renovables. L'eficàcia econòmica (resultats obtinguts per euro invertit) resulta més elevada, també en termes generals, en el cas de l'eficiència energètica. 33

34 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Visió general del Pla de l Energia El paper clau de l estalvi i l eficiència energètica Polítiques clau per a la reducció de les emissions de CO 2 a nivel mundial a l escenari d estabilització a 450 ppm. World Energy Outlook AIE Paper preponderant de l eficiència energètica en la contenció de les emissions de CO 2 segons l Agència Internacional de l Energia (AIE) en el seu World Energy Outlook

35 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Estratègia d Eficiència Energètica Objectius i abast Qualitatius: Reducció a Catalunya de les ineficiències i dels consums innecessaris fins al límit del que tècnica, econòmica i socialment sigui possible amb una gestió eficaç dels recursos Correcció del rumb dels darrers anys Quantitatius: Estalvi de ktep l any 2015 (10,6% respecte a l escenari base) i d un total de ktep acumulats entre 2006 i Objectiu d estalvi també superior al de la proposta actual de Directiva europea sobre eficiència energètica, que marca un objectiu d estalvi del 11,5% sobre la mitjana de consum final dels darrers cinc anys, mentre que l objectiu del Pla suposa un estalvi del 14,6%. Millora de la intensitat energètica de l 1,74% anual en el període , més enllà de l 1% anual del Pla d Acció per Millorar l Eficiència Energètica a la Unió Europea (COM(2000) 247) 35

36 Estratègia d Eficiència Energètica Estalvi i inversió associada EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Sector Consum total 2015 (ktep/any) Estalvi combustibles 2015 (ktep/any) Estalvi electricitat 2015 (ktep/any) Estalvi energètic total 2015 (ktep/any) Estalvi econòmic associat (M/any) Total recursos (M) Primari 631,0 43,4 0,8 44,2 27,4 61,0 Indústria 5.801,5 444,0 251,0 695,0 418, ,0 Serveis 2.439,4 122,0 132,0 254,0 208,5 805,0 Domèstic 2.730,6 212,5 94,2 306,6 220, ,0 Transport 6.365,2 868,3-30,2 838, ,1 912,0 TOTAL , ,1 447, , , ,0 NOTA: Els valors no inclouen IVA L estalvi econòmic associat considera el preu total del combustibles (inclosos el impostos) i un preu de compra de drets d emissió de 10tona CO 2 Recursos públics. Mitjana anual: 107,9 M / any 36

37 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Pla d Energies Renovables Objectius sectorials previstos Distribució prevista del consum d energies renovables l any 2015 en l escenari IER!" #$. 2 /$ -. ($ -. /$ - 0& 1$ % &' #$ ' ()$ 3" #$ *+ (,#$ Consum total energies renovables any 2015: 2.949,3 ktep (9,5% del consum d energia primària i 11,0% sense considerar els usos no energètics) 37

38 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Anàlisi a mig termini Previsions d evolució del consum final d energia a Catalunya en l escenari IER fins l any ktep Mantenint els esforços previstos en el Pla de l Energia en matèria d eficiència energètica (ritme de millora de la intensitat energètica) i energies renovables (ritme d'entrada de noves instal lacions) es produeix un canvi radical en la tendència històrica del consum d energia final a Catalunya 38

39 Generalitat de Catalunya Anàlisi a mig termini Previsions d evolució de les emissions de CO 2 degudes al consum final d energia a Catalunya en l escenari IER fins l any 2030 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA ktones de CO En el cas de les emissions de CO 2 lligades al consum final d energia la evolució és encara més espectacular. En conjunt, el Pla de l Energia de Catalunya posa les bases per a la necessària contribució de Catalunya als compromisos en matèria d eficiència energètica, energies renovables i emissions de CO 2 que la Unió Europea ha proposat recentment per a l Estat Espanyol. 39

40 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Conclusions i compromisos El Pla de l energia defineix el posicionament de la Generalitat en tots aquells aspectes energètics que afecten a Catalunya i és la eina amb que compta el govern català per a superar els reptes energètics de futur. L èxit en l acompliment dels objectius a assolir en el Pla comporta un compromís i participació activa del conjunt del Govern de la Generalitat de Catalunya. El govern de la Generalitat ha de tenir un comportament exemplaritzant per tal d induir a les empreses, organismes i ciutadans cap a comportaments adreçats a la racionalització del consum de l energia. Es requereix d una aportació important de recursos públics. Està previst que durant el període es porti a terme una aportació econòmica pública per assolir els propòsits del Pla de l Energia de 1.464,5 milions d euros. 40

41 EL PLA DE L ENERGIA DE CATALUNYA Conclusions i compromisos No hi ha una solució única per als reptes plantejats sobre el futur de l energia. Totes les fonts energètiques poden tenir la seva importància en el futur. En qualsevol cas, l eficiència energètica i les energies renovables, fins on sigui raonable utilitzar-les, són elements molt importants en aquesta transició cap a un futur model energètic sostenible. L impuls a la recerca i el desenvolupament és clau fer factibles tecnologies que avui en dia encara no són comercials, però que en el futur han de contribuir a satisfer les necessitats energètiques. La tecnologia, per sí sola, no pot fer front als reptes energètics de la nostra societat actual. Cal també una conscienciació social que modifiqui les nostres pautes de comportament. La conscienciació social és de vital importància per tal d assegurar l èxit en l acompliment dels objectius previstos en el Pla de l Energia a Catalunya. 41

42 Moltes gràcies per la seva atenció Generalitat de Catalunya