Efectes del Canvi Climàtic en els cultius

Transcripción

1 28/9/216 Efectes del Canvi Climàtic en els cultius Carme Biel, Robert Savé, Felicidad de Herralde, Xavier Aranda, Inma Funes IRTA Torre Marimon Jornada Tècnica Reptes i adaptacions de l agricultura al canvi global Fira de Lleida, 29 setembre de 216 La producció d aliments es veu afectada pel Canvi Climàtic, però la mateixa activitat també és una causa, ja que és font d emissió de gasos d efecte hivernacle. 1

2 28/9/216 Gasos atmosfèrics O 3, CO 2, CH 4, N 2 O Canvi Climàtic Degradació del sòl Precipitació Temperatura Emissions GEI CH 4, N 2 O Disponibilitat d aigua Conreus Ramaderia Boscos Ecosistema Agrari Polinitzadors Vectors Malalties i plagues Espècies invasores Lixiviats, N, P, Adaptat de FAO 216 Emissions de gasos d efecte hivernacle en la EU-28 2

3 28/9/216 Fonts dels gasos d efecte hivernacle Contribucions de l agricultura i la ramaderia al canvi climàtic Ús combustibles fòssils (maquinària) Emissions metà (arròs, emmagatzematge fems, digestió entèrica). Emissions compostos de Nitrogen (N 2 O, NO x, NH 3...) dels fertilitzants. Extracció d aigua freàtica. Augment de nutrients (N, P) a les aigües superficials i subterrànies. Canvis en l ús del sòl: Emissió CO 2 degut a la deforestació Efectes en l albedo (efecte negatiu) 3

4 28/9/216 Condicions climàtiques futures: variables que afecten a l agricultura Font: CC. Bases físicas AR5. Guía resumida (MAGRAMA 213). Condicions climàtiques futures: variables que afecten a l agricultura Font: CC. Bases físicas AR5. Guía resumida (MAGRAMA 213). 4

5 28/9/216 Font: CC. Bases físicas AR5. Guía resumida (MAGRAMA 213). Font: CC. Bases físicas AR5. Guía resumida (MAGRAMA 213). 5

6 28/9/216 Efectes del canvi climàtic en l agricultura i la ramaderia Acceleració creixement degut a les altes temperatures Conreus Menor qualitat nutricional Increment de l evapotranspiració de les plantes Menor disponibilitat d aigua pels conreus Secà Majors necessitats de reg Regadiu Més necessitats d aigua per a beure Ramaderia Estrès per xoc tèrmic i menor producció Canvis en la distribució de malalties Si les matèries primeres tenen menys qualitat nutricional farà falta més ració de farratge i per tant més superfície. El 45% de la producción vegetal es destina a alimentació ramadera. A l hora de valorar els balanços s ha de tenir en compte el consum d aigua dels conreus per a produir aliments per a la ramaderia 6

7 28/9/216 Indicadors per a avaluar canvis en les condicions agroclimàtiques Temperatura. Duració del període de creixement. Condicions de temperatura durant la fase activa del creixement. Temperatures limitants (Tª <5ºC i Tª >35º ) Sòl. Numero de dies amb dèficit hídric edàfic. Proporció de dies adequats per a la sembra o la collita. Determinació de les zones vulnerables Indicadors per a avaluar canvis en les condicions agroclimàtiques Indicadors bioproductius. Reproducció (iniciació de la floració, quallat, etc.). Creixement i desenvolupament de les plantes. Producció de fruits.. Numero de dies necessaris per a la maduració Determinació de les zones vulnerables. Eficiència en l'ús de l aigua i els nutrients 7

8 28/9/216 Condicions climàtiques futures Les Projeccions per la zona Mediterrània són:. Menor pluviometria i distribuïda de forma diferent al llarg de l any.. Altes temperatures a l estiu i temperatures més altes a l hivern.. Increment de l evapotranspiració.. Estrès hídric en els mesos de major creixement. Canvis en la fenologia de les plantes. Esgotament dels recursos hídrics subterranis.. Augment de la concentració de la concentració de CO2 de l aire.. Augment producció Condicions climàtiques futures. Menor pluviometria i distribuïda de forma diferent al llarg de l any. Altes temperatures a l estiu i temperatures més altes a l hivern. Increment de l evapotranspiració Hi haurà dèficit hídric? Hi haurà canvis en la fenologia de les plantes? 8

9 28/9/216 Projecte ACCUA: Adaptacions al Canvi Climàtic en l Ús de l Aigua Projeccions climàtiques Concrecions a l escala d actuació: Downscaling Models de predicció globals (GCMs) amb baixa resolució espacial (ECHAM5) Regionalització dinàmica SMC Procés de regionalització (downscaling) Sèries climàtiques futures adaptades a les condicions locals 9

10 Precipitació anual (mm) Temperatura mitjana (ºC) /9/216 Els escenaris Escenaris climàtics regionalitzats en el Fluvià Escenaris regionals de canvi climàtic QUÈ PASSARÀ AMB LA PRECIPITACIÓ A LA CONCA? : -5.9% : -17.4% : -6.9% : -26.2% Font: SMC 21 Els escenaris Escenaris climàtics regionalitzats en el Fluvià Escenaris regionals de canvi climàtic QUÈ PASSARÀ AMB LA TEMPERATURA A LA CONCA? : +.7 ºC : +2.4 ºC : +.4 ºC : +3.6 ºC 1 Font: SMC 21 1

11 /9/216 Els escenaris Escenaris climàtics regionalitzats en el Fluvià REDUCCIONS DE LA PRECIPITACIÓ AL SEGLE XXI (mm/dècada) Hivern Estiu Anual Primavera Tardor Les reduccions més severes i significatives de la precipitació s esperen a la capçalera Font: ACCUA a partir de projeccions del SMC 21 Necessitats de reg de Blat de moro NECESSITATS DE REG FLUVIÀ. ESCENARI A2. PERIODE LLEGENDA Necessitats de reg per mesos (mm) NECESSITATS DE REG FLUVIÀ. ESCENARI A2. PERIODE LLEGENDA Necessitats de reg per mesos (mm) En alguns casos, s incrementaran les necessitats de reg a finals de segle en zones que actualment no es reguen o es reguen molt poc Font: IRTA 11

12 28/9/216 Projecte MEDACC: Adaptant la Mediterrània al canvi climàtic LIFE ENV/ES/536 Demonstration and validation of innovative methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area. 5 anys 4 partners: Objectiu: provar solucions innovadores orientades a adaptar els nostres sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en l àmbit mediterrani. Intentarà contribuir en el disseny i desplegament de les estratègies i polítiques d adaptació que s estan desenvolupant a nivell regional i nacional a l àmbit euromediterrani. Àrea d estudi. 3 conques: MUGA, SEGRE y TER. Estimacions de les Necessites Netes Hídriques (NNH) actuals i futures dels conreus: METODOLOGIA Mapa conreus: nivell espècie Mapa sòls: AWCmax Regionalització dades climàtiques: Subconques Càlcul diari: ET: Evapotranspiració Potencial ETc: Evapotranspiració del conreu Balanç mensual: ETa: Evapotranspiració Real NNH: Necessitats Netes Hídriques 12

13 28/9/216 Necessites Netes Hídriques Anuals dels conreus: Resultats Període de Referència (21-211): Mig-Baix SEGRE Necessitats Hídriques Netes anuals dels conreus: Resultats Període de Referència (21-211): Subconca 5 (Baix SEGRE) 13

14 28/9/216 14

15 28/9/216 INDICADORS AGROCLIMÀTICS BLAT DE MORO a la conca del Fluvià Variables fenològiques DIES TMIN < -2ºC MARÇ DIES TMIN < -2ºC ABRIL DIA TEMPERATURA MITJANA = 12 C DIA quan GDD = 276 DIA quan GDD = 2126 DIES TMAX > 3ºC JULIOL DIES TMAX > 3ºC AGOST Escenari Període de referència A A Abril 24 Març 1 Abril A2 29 Març 22 Març A A A A Disminució del risc de gelades primaverals A finals de segle es podria avançar la sembra uns 1 dies A finals de segle es podria reduir els dies necessaris per assolir la maduresa fisiològica. A finals de segle el nombre de dies amb estrès tèrmic (T> 3 ºC) el juliol i l agost es podria doblar. Font: IRTA INDICADORS AGROCLIMÀTICS POMERA Variables fenològiques DIES AMB TEMPERATURA MITJANA >2.5 i < 9.2ºC DIA TEMPERATURA MITJANA = 1 C GDD (base Tª = 1ºC) DIA QUAN GDD = 9 DIA QUAN GDD = 12 DIES TMAX > 35ºC JULIOL DIES TMAX > 35ºC AGOST Escenari Període de referència A Març 19 Març 24 Març A2 23 Març 14 Març A A A A A Els dies amb temperatura amb efecte sobre la floració podrien disminuir. L inici del desenvolupament de les fulles s avançarà. La maduresa dels fruits podria avançar-se. L'estrès tèrmic (Tª màxima>35ºc) el juliol i l agost podria augmentar. Font: IRTA 15

16 28/9/216 Efecte de la temperatura en la floració de pomera segons les projeccions de canvi climàtic per a la part baixa de la conca del Fluvià Estimació dels estadis fenològics en vinya en el Priorat Reference Period Duració del cicle: 18 dies Duració del cicle: 19 dies Duració del cicle: 21 dies DOY Budbreak Bloom Fruitset Berry at pea size Veraison Harvest Leaf Fall A2 Duració del cicle: 195 dies Graus dia acumulats des de l u de gener necessaris per a assolir cada estat fenològic. Berry Stage Budbreak Bloom Fruitset at pea size Veraison Harvest Leaf Fall GDD Observacions fenològiques: 2 localitzacions 5 parcel les 4 anys (27-21) Duració del cicle: 178 dies Duració del cicle: 185 dies Duració del cicle: 195 dies Reference Period Duració del cicle: 21 dies DOY Budbreak Bloom Fruitset Berry at pea size Veraison Harvest Leaf Fall 16

17 28/9/216 Resum Les projeccions indiquen canvis de temperatura que tindran efecte en el cicle vegetatiu, la producció i la qualitat de la producció dels conreus. L augment de temperatura junt a la variabilitat de la precipitació provocarà que les necessitats d aigua de reg augmentaran. L'ús d aigua per la ramaderia per beure, manteniment i aigua consumida pels conreus s ha de tenir en compte en els balanços de conca. Aquest tipus de càlculs són aproximacions que poden ser útils per a l ajuda a la presa de decisions dels gestors de l aigua. Projecte LIFE LIFE + MEDACC Demonstration and validation of innovative Methodology for regional climate change adaptation in the Mediterranean area 17

18 28/9/216 Moltes gràcies per la seva atenció!!! 18