3. Canvi climàtic. 3.5 Discussió: volem/podem mitigar d alguna manera el canvi climàtic?

Transcripción

1 3. Canvi climàtic

2 3. Canvi climàtic 3.1 Introducció al canvi climàtic Què és el clima. Causes del canvi climàtic; l efecte hivernacle Canvis atmosfèrics observats a les Illes Balears ( ) 3.2 Models i projeccions pel segle XXI Com es simula el clima de les properes dècades; escenaris climàtics Canvis a nivell global Canvis (atmosfèrics) per a les Illes Balears Resultats t de les simulacions i marines (Mar Mediterrània) i Temperatura, Salinitat, Corrents marins Nivell de la mar Onatge 3.4 Resum 3.5 Discussió: volem/podem mitigar d alguna manera el canvi climàtic?

3 Què és el clima 3.1 Introducció al canvi climàtic El clima: una distribució de probabilitats P robabilitat Valors Clima Canvi climàtic mixt Probabilittd Valors Clima anterior Nou clima Una mitjana anòmala durant un mes d un dun any concret, no és canvi climàtic. La concentració d anomalies importants durant els darrers anys o dècades, sí indica canvi climàtic

4 Temperatures mitjanes mensuals registrades a l aeroport d Eivissa

5 Canvis en la temperatura mitjana registrats durant el segle XX

6 El clima ha sofert canvis al llarg de la història degut a causes naturals diverses; els períodes glacials/interglacials per exemple, són deguts a canvis en l òrbita de la Terra però els canvis mai havien estat tan ràpids com ara

7 Causes del canvi climàtic Des de la revolució industrial (segle XIX) la humanitat ha llençat a l atmosfera una gran quantitat de gasos generats per la crema de combustibles fòssils (i, en menor mesura, per la ramaderia intensiva). Só l t Són el anomenats gasos d efecte hivernacle.

8 L efecte hivernacle

9 A dia d avui no hi ha dubte (més enllà de postures no científiques interessades) que les emissions s de gasos d efecte hivernacle són la causa del canvi climàtic.

10 Canvis atmosfèrics observats a les Illes Balears Temperatures al conjunt dels tres aeroport de Balears 18,5 18,0 17,5 17,0 16,5 16,0 15,5 15,0 Any Lineal (Any) Illes Balears Anomalies de precipitació p 80,0 60,0 40,0 20,0 0, ,0-40,0-60,0-80,0 Illes Balears Lineal (Illes Balears)

11 3.2 Models i projeccions pel segle XXI Com es simula el clima de les properes dècades: els models numèrics SIMULACIÓ RE-ANÀLISI clima actual SIMULACIÓ DE CONTROL emissions actuals Els re-anàlisis empren un forçament atmosfèric basat en observacions i el seu objectiu és esbrinar fins a quin punt el model d oceà reprodueix la resposta observada. Període simulat: Les simulacions de control empren un forçament atmosfèric basat en les concentracions actuals de gasos d efecte hivernacle però sense incloure observacions; per tanttno corresponen a cap any/ dècada en particular. El seu objectiu és avaluar la representativitat dels resultats per al clima actual en termes estadístics. Aquests són els resultats que es compararan amb els escenaris futurs per a quantificar els canvis. Període simulat: SIMULACIÓ D ESCENARIS FUTURS emissions suposades Els escenaris empren una configuració idèntica a la de les simulacions de control, però la concentració de gasos d efecte hivernacle és la que correspon a cada escenari de futur. Igual que per als controls, els resultats s han d interpretar també en termes estadístics. Període simulat:

12 Escenaris contemplats: A1B: suposa un Mon globalitzat amb una economia i una tecnologia que creixen molt ràpidament. Va ser considerat com el més probable, però la realitat l ha superat de llarg... B1: Similar a l A1B, però amb major pes dels serveis i decisions més globals. Era el més optimista dels tres. A2: Pressuposa un gran creixement de la població i una lenta globalització de les decisions. Era el més pessimista en el seu dia i també ha estat superat. Emissions i concentracions de gasos d efecte hivernacle per a cadascun dels escenaris.

13 Canvis a nivell global

14 Dispersió entre models: Hivern Canvi de temperatura previst per al període respecte al període ; escenari A2. Estiu

15 Hivern Canvi de precipitació previst per al període respecte al període ; escenari A2. Estiu

16 Canvis (atmosfèrics) a les Illes Balears

17

18 3.3 Resultats de les simulacions marines El projecte Escenarios : Encàrrec d AEMET i Puertos del Estado per obtenir un conjunt d escenaris marins regionalitzats per a totes les costes espanyoles. Dominis separats per a la Mediterrània Occidental i l Atlàntic Nord per a l onatge. Domini de les simulacions baroclines (Temp, Sal, Corrents marins i nivell de la mar).

19 Temperatura superficial del mar (SST): estat present Valor mitjà de SST (ºC) durant els períodes consignats Tendències SST (ºC/dec) durant els períodes consignats

20 Temperatura del mar: projeccions futures La temperatura mitjana (3D) de la Mediterrània augmentaria entre [+0.9, +1.4 C], mentre que la temperatura superficial augmentaria entre [+2.0, +3.5 C]. Els valors depenen de l escenari considerat a partir de Els valors també depenen bastant del model emprat NM8-A2-AR4 AR4 NM8-A2-AR3 AR3 NM8-A2-test NM8-A2-AR4 AR4 NM8-A1B-AR4 AR4 NM8-B1-AR4 SST (ºC) - ARPEGE SST (ºC) - ARPEGE

21 Dif è i d SST i j ( C) i ( ) i Diferències de SST mitjana ( o C) entre i (esquerra) i entre i (dreta) per a las simulacions A2-ARP4, A1B-ARP4 y B1-ARP4.

22 Canvis en els extrems de temperatura (onades de calor): 30 S ate llite S S T in N W M e d Tendèncials estacionals i anuals de SST (ºC/yr)

23 Impacte de l augment de la temperatura mitjana: migració i/o substitució d espècies Efectes antropogènics, no CC Efectes antropogènics + CC Impacte dels extrems: mortalitat de les praderies de Posidònia Efectes antropogènics eliminats el 2030, no CC Efectes antropogènics eliminats el CC

24 Salinitat superficial de la mar (SSS): estat present : Valor mitjà de SSS (psu) durant els períodes Consignats Tendències SSS (psu/any) durant els períodes consignats

25 Salinitat: projeccions futures La salinitat mitjana (3D) augmentaria entre [+0.3, +0.5], mentre que la salinitat superficial augmentaria entre [+0.5, +0.9] Els valors depenen de l escenari sobre tot a partir de 2070 També depenen de la configuració del model regional (Atl+R+B) I sobre tot, els valors depenen de les condicions de contorn laterals NM8-A2-AR4 NM8-A2-AR3 NM8-A2-test NM8-A2-AR4 NM8-A1B-AR4 NM8-B1-AR4 SSS (psu) - ARPEGE SSS (psu) - ARPEGE

26 Els valors de la salinitat de la Mediterrània depenen molt de la salinitat de l Atlàntic proper. Alguns models mostren una forta disminució de la salinitat a l Atlàntic, fins el punt que arriba a cancel lar l efecte de l augment del dèficit hídric i provoca una disminució de la salinitat a la Mediterrània. HADLEY-low ECHAM5 Anomalia de salinitat ( vs )

27 Corrents marins: estat present : Valors mitjans del mòdul (m/s) i direcció dels corrents marins superficials durant els perío- des consignats Tendències del mòdul dels corrents marins superficials (m/s/any) durant els períodes consignats

28 Corrents marins: projeccions futures Valors mitjans del mòdul (m/s) i direcció dels corrents marins superficials durant el període Tendències del mòdul dels corrents marins superficials (m/s/dec) durant el període

29 Nivell de la mar (règim mitjà i extrems): estat present

30 Reconstrucció del nivell total: tendències (mm/any) durant el període

31 Nivell del mar: projeccions futures A1B - ECHAM A1B - HADLEY-low A1B - ECHAM A1B - HADLEY-low Desgel de 1.2 mm/yr (IPCC AR4) Desgel de 4.2 mm/yr (estimes més recents) A2- ARPEGE A2- ARPEGE

32 Onatge: estat present Valors estacionals mitjans de l altura d ona significant (m) calculats per el període

33 Onatge: projeccions futures: Lleugera disminució de l altura d ona, més marcada d a lla ttardor d i hivern (<9% a tota la conca, <3% a la major part de la conca). Tendències T dè i estacionals t i l i anual d altura ona significant (cm/any) obtingudes a partir de diferents simulacions (totes per a l escenari A1B). A1B) Les zones on les tendències no són significatives estadísticament s han difuminat. difuminat

34 Combinació de nivell de la mar i onatge: impactes En termes d impactes, el canvi principal no és que les ones siguin més grans, sinó que vindran superposades sobre un nivell del mar més elevat. Això pot causar problemes importants a ports i altres defenses costaneres, així com augmentar les cotes d inundació Inundació de molls deguda al vessament d aigua per damunt d un espigó de protecció en funció de l altura de les ones (per un port concret). Es contempla el moment actual i quan el nivell del mar sigui més amunt que ara.

35 Delta de l Ebre. Nov cm cm vent + 10 m ona

36 3.4 Resum A dia d avui no hi ha dubte (més enllà de postures no científiques interessades) que les emissions de gasos d efecte hivernacle són la causa del canvi climàtic. El canvi climàtic no és un futurible, és ja una realitat. El canvi climàtic és irreversible: encara que a partir de demà es deixés d emetre gasos d efecte hivernacle, aquests seguirien a l atmosfera durant centenars d anys anys. Això no implica que no s hagin de fer esforços per retallar emissions. Com més prest es limitin, més petits seran els canvis. Si bé hi ha incerteses en aspectes puntuals i en la magnitud exacte, tot indica que el clima de la Terra serà, en conjunt, significativament més calent durant aquest segle XXI. A les Illes Balears l escalfament seria d entre 2 i 4 ºC cap a 2100, depenent de l escenari considerat. Les projeccions mostren també una disminució de la pluja d entre el Les projeccions mostren també una disminució de la pluja d entre el 10 i el 20% cap al 2100, tot i que aquesta variable està sotmesa a més incertesa.

37 Totes les projeccions mostren que la Mar Mediterrània del segle XXI serà també més calenta (fins a 3.5ºC la temperatura superficial i 1.5ºC per al conjunt de la columna d aigua al 2100). A tenir en compte: l augment dels extrems de temperatura pot ser pitjor que l augment de la mitjana per a alguns ecosistemes. Totes les projeccions o mostren un augment del dèficit hídric de la conca. ca En principi això s hauria de traduir en un augment de la salinitat, però a dia d avui no es pot assegurar... El nivell de la mar seria entre 50 i 80 cm més amunt al 2100, però la magnitud exacte depèn molt del desgel, i sobre aquest encara hi ha incerteses considerables... Els extrems de nivell de la mar canviaran molt poc (tret de l augment derivat de la pujada del nivell mitjà). Tan el règim mitjà com el règim extremal d onatge també canviaran poc. El canvi principal vindrà donat pel fet que les ones estaran superposades a un nivell del mar més alt, i això pot provocar problemes importants a ports i altres defenses costaneres.

38 3.6 Discussió La nostra responsabilitat i la dels governs: 1er mon i 3er mon Què estam disposats a fer per mitigar el canvi climàtic...