CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA
|
|
- José Ángel Peña Godoy
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA Elements Substàncies pures Compostos Homogènia Mescles homogènies (dissolucions) MATÈRIA Mescles Heterogènia Mescles heterogènies DISSOLUCIONS Preparació de dissolucions a partir d un producte sòlid i a partir d una dissolució més concentrada. Unitats de concentració: molaritat, % en massa i % en volum. Densitat.
2 SUBSTÀNCIES PURES: canvis d estat Calor intercanviada en els canvis d estat: Q = m L on Q: calor (J); m: massa (kg); L: calor latent (J/Kg) Calor latent de fusió: ( f ): quantitat de calor necessària a Patmosfèrica perquè la unitat de massa passi de l estat sòlid a l estat líquid. (solidificació: líquid a sòlid) f = s Calor latent de vaporització: ( v ): quantitat de calor necessària a Patmosfèrica perquè la unitat de massa passi de l estat líquid a l estat gas. (Condensació: gas a líquid) v = c Calor latent de sublimació: ( sub ): quantitat de calor necessària a Patmosfèrica perquè la unitat de massa passi de l estat sòlid a l estat gas(sublimació inversa: gas a sòlid)
3 TEORIA CINÈTICOMOLECULAR: gasos
4 GASOS Relació entre Ec, velocitat molecular mitjana i Temperatura d un GAS Ec i Temperatura MOLÈCULA MOL Ec = ½ m v 2 Ec = Energia cinètica mitjana per molècula (J) m=massa molecular v= velocitat molecular Ec = 3/2 k T k =constant de Boltzman (k=r/na) k = 1, J K -1 T = temperatura absoluta(k) Ec = energia cinètica mitjana per molècula (J) Si igualem les dues expressions V = (3kT/m) Ec = ½ M V qm 2 Ec= Energia cinètica molar (J) M=massa molar V= velocitat quadràtica mitjana Ec=3/2 R T R=constant dels gasos (R=8,31 J/mol K) T = temperatura absoluta (K) Ec= energia cinètica molar (J) Vqm = (3RT/M)
5 GASOS Distribució de velocitats moleculars per a diferents gasos. Totes les corbes corresponen a la mateixa temperatura. Com més gran és la massa molecular, més estret és l' interval de variació de velocitats. Distribució de velocitats moleculars corresponent al mateix gas a temperatures diferents. Com més alta és la temperatura més àmplia és la dispersió de velocitats. Per què la velocitat d evaporació d un líquid augmenta molt ràpidament en augmentar la temperatura.
6 GASOS LLEI DELS GASOS IDEALS P V = n R T Sist. Unit. Pressió Volum N R Temperatura Atm L Mols 0,082 atm l/mol K K S.I. Pa m 3 Mols 8,31 J/mol K K bar L Mols 0,0831 bar l/mol K K Taula. Volum molar d alguns gasos a 0 ºC i 1 atm. El volum molar no és igual per a tots els gasos.
7 GASOS Desviacions de les lleis dels gasos: A pressions elevades: deixa de ser cert el primer postulat de la teoria cinèticomolecular: les molècules es troben molt a prop les unes de les altres i el volum de les molècules passa a ser una fracció significativa del volum del recipient. A temperatures baixes les forces exercides entre les molècules no poden ser negligides, com suposa l últim postulat de la teoria cinèticomolecular. En aquestes condicions la velocitat de les molècules és menor i les forces intermoleculars tenen una influència més gran. Equació de Van del Waals Per un mol de gas Per n mols de gas a i b són constants de Van der Waals que són majors com major és el volum de les molècules del gas i majors són les forces intermoleculars.
8 DIAGRAMES DE FASES
9 DIAGRAMES DE FASES Liquació de gasos: L existència de les forces intermoleculars en els gasos fa que es puguin liquar a baixes temperatures o a altes pressions. A la figura podem observar que disminuint la temperatura d un vapor que es troba en el punt A podem liquar-lo quan la seva pressió es fa igual a la pressió de vapor d equilibri (T A -> T C ) També podem observar que augmentant la pressió d un vapor que es troba en el punt A podem liquar-lo quan la seva pressió es fa igual a la pressió de vapor d equilibri a la temperatura a què es troba el gas.
10 DIAGRAMES DE FASES Temperatura crítica: Temperatura en què la densitat del vapor es fa igual a la del líquid i no es distingeixen les dues fases ( la superfície de separació desapareix). La temperatura en què passa això és la temperatura crítica (Tc) i la pressió corresponent, la pressió crítica (Pc). Quan un gas es troba a una temperatura per sobre de la seva temperatura crítica és impossible liquar-lo per molt que se n augmenti la pressió.
11 DIAGRAMES DE FASES QÜESTIONS: Molts gasos es transporten i utilitzen en cilindres o bombones d acer a pressió elevada. Les bombones de butà contenen en realitat una mescla de propà i butà. Fixem-nos en el propà. Com es troba el propà dins una d aquestes bombones a 20 ºC? (Dades: Pv propà a 20º C=9,53 atm i T crítica propà =370K) En quin estat físic es troba l oxigen dins un cilindre a pressió? (Dades: T crítica oxigen= 154K)
12 DIAGRAMES DE FASES DIAGRAMA DE FASES: Representació gràfica de les condicions de temperatura i pressió a les quals existeixen les fases sòlida, líquida i gasosa d una substància. DIAGRAMA DE FASES DE L H 2 O Distingim tres regions ben diferenciades cada una de les quals correspon a les condicions de pressió i temperatura en què podem trobar aigua líquida, gel o vapor d aigua. El terme FASE s utilitza per distingir el sòlid, el líquid i el gas. Les línies que separen les regions del diagrama s anomenen límits de fase. Els punts que formen cada límit de fase corresponen a les condicions en què coexisteixen dues fases en equilibri dinàmic. Així l aigua líquida i l aigua vapor es troben en equilibri al llarg de la línia TC; de fet aquesta línia indica les pressions de vapor d equilibri de l aigua en funció de la temperatura.
13 DIAGRAMES DE FASES Els sòlids, com els líquids, presenten una pressió de vapor. (Exemple polil ). La pressió de vapor de la majoria dels sòlids és molt petita, per exemple, la Pv del gel no passa de 0,006 atm, com es pot veure al diagrama de fases de l aigua. La pressió de vapor d un sòlid augmenta amb la temperatura (línia AT). El límit de fase entre el sòlid i el líquid (línia TD) mostra la dependència de la temperatura de fusió del gel amb la pressió externa. La línia té una lleugera inclinació cap a l esquerra, cosa que significa que la temperatura de fusió del gel disminueix quan n augmenta la pressió. (Exemple patinatge sobre gel). La disminució de la temperatura de fusió amb la pressió és característica del gel. En la majoria de substàncies la temperatura de fusió augmenta amb la pressió, perquè el pendent de la línia TD és positiu. Aquest efecte està relacionat amb el signe de la variació de volum en el canvi de fase.
14 DIAGRAMES DE FASES Línies AT, TC i TD delimiten tres zones corresponents a tres fases: S, L, G. La corba AT mostra la variació de la pressió de vapor del gel amb la temperatura. La corba TC mostra la variació de la pressió de vapor de l aigua líquida amb la temperatura. La corba TD indica la variació de la temperatura de fusió del gel en funció de la pressió externa. El punt F és el punt de fusió del gel a la pressió d 1 atm (punt de fusió normal). El punt E és el punt d ebullició de l aigua a la pressió d 1 atm (punt d ebullició normal). El punt C correspon al punt crític, que proporciona la temperatura i la pressió crítiques. La corba TC acaba en aquest punt, perquè per sobre de la temperatura crítica, deixa d existir distinció entre el líquid i el gas. Així doncs, la pressió crítica és la màxima pressió de vapor que pot tenir un líquid. La temperatura crítica de l aigua és 374 ºC i la pressió crítica és 218,3 atm. El punt T és un punt molt important del diagrama de fases que s anomena punt triple. A la temperatura del punt triple de l aigua (273,16 K o 0,01 ºC), tant l aigua líquida com el gel tenen la mateixa pressió de vapor (0,006 atm).
15 DIAGRAMES DE FASES En el punt triple la pressió de vapor del sòlid i del líquid són iguals. Com que el vapor està en equilibri amb el líquid i el sòlid a la vegada, es dedueix que les tres fases estan en equilibri. Això significa que en aquest punt coexisteixen les tres fases. El punt triple de l aigua correspon a una temperatura de 0,01 ºC (273,16 K) i una pressió de vapor de 0,006 atm.
16 DIAGRAMA DE FASES DE L H 2 O
17 DIAGRAMA DE FASES DEL CO 2
18 DIAGRAMA DE FASES D UNA DISSOLUCIÓ
QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesLa matèria: els estats físics
2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La
Más detallesTEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT
TEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT TEMPERATURA [K] [ºC] La temperatura és una propietat intensiva del sistema, relacionada amb l'energia cinètica mitja de las molècules que el formen. 5ºC 5ºC 6ºC 4ºC
Más detallesTot el que ens envolta és matèria, però...
Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula
Más detallesEstats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA
Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats de la matèria Estats de la matèria SÒLIDS LÍQUIDS GASOS
Más detallesMatèria és. Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples:
TEMA 2: LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA. 1. QUÈ ÉS LA MATÈRIA? Matèria és Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples:.. Un
Más detallesSón les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.
UNITAT 1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR LLEIS PONDERALS Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. i. Llei de Lavoissier o de Conservació de la massa
Más detalles4.1. Estats de la matèria
4 4.1. Estats de la matèria Propietats Gas Líquid No té forma ni volum propis Molt compressible Flueix amb facilitat S adapta a la forma del recipient Molt poc compressible Sòlid Plasma Forma definida,
Más detallesTema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Más detallesOficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2016 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades
Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 SÈRIE 3 1. PRECIPITACIÓ a) Pb(NO 3 ) 2 Pb 2+ (aq) + 2 NO 3 (aq) KI (aq) K + (aq) + I (aq) Reacció de precipitació: Pb 2+ (aq) + 2 I (aq) PbI 2 (s) Q ps =
Más detallesQuímica 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria
Gasos, Solucions i estequiometria Equació d Estat dels gasos ideals o perfectes Equació d Estat dels Gasos Ideals. p V = n R T p és la pressió del gas; es mesura habitualment en atmosferes o Pascals en
Más detallesLA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics
Más detallesU2. Termodinàmica química
U2. Termodinàmica química 1. Completa les caselles buides de la següent taula suposant que les dades corresponen a un gas que compleix les condicions establertes en les caselles de cada fila. Variació
Más detallesLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
Más detallesLes dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.
LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes, que s'anomenen soluts.
Más detallesSegon principi de la termodinàmica
Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Más detallesTema 8 Mecànica de fluids
Tema 8 Mecànica de fluids 8.1. Densitat. 8.2. Pressió en un fluid. 8.3. Flotació 8.4. Tensió superficial. 8.5. Flux dels fluids. 8.6. L'equació de Bernoulli. 8.7. Viscositat. 8.8. Turbulència. 8.1. Densitat
Más detalles2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so
TEMA 1: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS 1. Indica les coses que estan formades de matèria: fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so És matèria No és materia 2. Propietats de la matèria.
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de
Más detallesEnllaços intermoleculars
D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de
Más detallesTema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )
Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència
Más detalles2 ESO - Física i Química
2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................
Más detallesFÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B
FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n TRIMESTRE 6 1. Completa aquest esquema, que correspon al model atòmic de Rutherford: Model atòmic de Rutherford distingeix dues parts en l àtom Nucli
Más detallesTEMA 4. Diagrama de fases en substàncies pures 4.1 Algunes definicions. 4.2 Diagrames de fases. 4.3 Regla de les fases 4.4 Equilibri de dues fases
Tema 1: Diagrama de fases en subtàncies pures 1 de 7 TEMA 4. Diagrama de fases en substàncies pures 4.1 Algunes definicions. 4. Diagrames de fases. 4.3 Regla de les fases 4.4 Equilibri de dues fases En
Más detallesLleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular
Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica
Más detallesLA MATÈRIA TEMA 6 LA MATÈRIA I ELS MATERIALS COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA.
TEMA 6 LA MATÈRIA I ELS MATERIALS COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA. LA MATÈRIA Tots els cossos són formats per matèria. La matèria és composta per àtoms, unes partícules molt petites, invisibles. Un àtom d una
Más detallesHumitat relativa i condensació
Humitat relativa i condensació! Quan tenim una massa d'aire, amb un determinat contingut d'aigua, si aquest aire es refreda la seva humitat relativa augmenta progressivament (ja que la capacitat de l'aire
Más detallesIES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC
ELEMENTS I COMPOSTOS ESQUEMES - Tema 5 [1] ELEMENTS Substància pura formada per àtoms iguals. No es poden separar en altres més senzilles per mètodes químics ordinaris. COMPOSTOS Substància pura formada
Más detallesFÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS
FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl
Más detallesLes mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components.
Les mescles Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Els components que formen una mescla s'anomenen substàncies pures. Segons el seu aspecte (també aspecte microscòpic)
Más detallesEll mètode científic, quines etapes te. I posa un exemple a la vida quotidiana.
Ell mètode científic, quines etapes te. I posa un exemple a la vida quotidiana. Efectua els següents canvis d unitats: 5 kg a mg 15 dg a hg 5.000 cm a m 125 cm2 a m2 10 m3 a cm3 6 ml a cm3 2 anys a s 2.000.000
Más detallesU.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR
1.- LLEIS PONDERALS : FORMACIÓ DE COMPOSTOS A les reaccions químiques, els àtoms s uneixen mitjançant certs tipus d enllaços formant molècules o cristalls. Aquestes reaccions (combinacions d àtoms) compleixen
Más detallesLa matèria: com es presenta
3 La matèria: com es presenta PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa La matèria: com es presenta Les substàncies pures Les mescles Les mescles La separació de mescles Homogènies
Más detalles1.1 ASPECTES MACROSCÒPICS DE LA CALOR I LA TEMPERATURA
1.1 ASPECTES MACROSCÒPICS DE LA CALOR I LA TEMPERATURA Definició de calor és una forma d energia, és el tipus d energia que intercanvien dos cossos materials de diferent temperatura inicial quan es posen
Más detallesUn breu resum de teoria
SISTEMES MULTICOMPONENTS. Regla de les fases Un breu resum de teoria Els sistemes químics són en general mescles de més d un component. Les funcions termodinàmiques depenen de la temperatura i de la pressió
Más detallesUNITAT 2 : LA MATÈRIA : COM ES PRESENTA.
UNITAT 2 : LA MATÈRIA : COM ES PRESENTA. Conceptes 1. *Substàncies pures i mescles. 2. *Classificació de les substàncies pures: elements i compostos. 3. *Classificació de les mescles: mescles homogènies
Más detallesComprovar experimentalment les nocions bàsiques de l'estàtica de fluids: l equació fonamental de l'estàtica de fluids i el principi d Arquímedes.
Estàtica de fluids Objectiu Comprovar experimentalment les nocions bàsiques de l'estàtica de fluids: l equació fonamental de l'estàtica de fluids i el principi d Arquímedes. Fonament teòric Quan se submergeix
Más detallesINTERACCIÓ GRAVITATÒRIA
INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels
Más detallesFÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,
Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el
Más detallesTema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona
Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte
Más detallesDeterminació d entalpies estàndard de reacció
Determinació d entalpies estàndard de reacció Lluís Nadal Balandras. lnadal@xtec.cat Objectiu. Veure com es poden determinar variacions d entalpia de reaccions, comprovar la llei de Hess i utilitzar-la
Más detalles3. La matèria i els elements. La matèria: Àtoms i molècules. L'àtom. Els elements. La taula periòdica.
3. La matèria i els elements. La matèria: Àtoms i molècules. L'àtom. Els elements. La taula periòdica. Questionari: 1. Defineix què és un sistema material 2. Què és una propietat extensiva? 3. Què és una
Más detallesSULFAT DE COURE IODE
SULFAT DE COURE IODE Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Saber fer mescles heterogènies, i també saber què són. Conèixer un altres noms per anomenar les mescles
Más detallesEXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS
1 EXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS La composició de les dissolucions es pot expressar en termes qualitatius o quantitatius. Les expressions quantitatives de la composició
Más detalles2.1 INTERPRETACIÓ CINÈTICA DELS CANVIS D ESTAT
2.1 INTERPRETACIÓ CINÈTICA DELS CANVIS D ESTAT En els gasos ideals existeix una dispersió total de les molècules que tendeixen a allunyar-se les unes de les altres, però en el cas dels gasos reals ja es
Más detallesTema 9 del vostre llibre pàg. 183
Tema 9. Les reaccions químiques Tema 9 del vostre llibre pàg. 183 D1 ÍNDEX 9.1. Canvis físics o canvis químics 9.2. L equació química 9.3. Representació d una reacció a nivell microscòpic 9.4. Repàs massa
Más detallesIntroducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
Más detallesFísica o química 2 La cera i el gel
Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència
Más detallesU4. Equilibri químic. a) Escriu i iguala la reacció. b) Calcula la concentració de nitrogen en l'equilibri. a) 3 H 2(g) + N 2(g) 2 NH 3(g)
U. Equilibri químic. L'hidrogen i el nitrogen poden reaccionar produint amoníac. La constant d'equilibri per a aquesta reacció a 7 ºC té un valor de 00. En un recipient tenim en equilibri hidrogen a concentració
Más detallesDossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO. Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds
Dossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds 1. Expressa en quilograms la massa d una poma de 195g. 2. Indica el procediment que utilitzaries
Más detallesDERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ
UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres
Más detallesDOSSIER D ESTIU DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS. 2n ESO A, B i D
DOSSIER D ESTIU DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 2n ESO A, B i D NOM: COGNOM: GRUP: Nota: La realització d aquest dossier és obligatòria si es vol recuperar la matèria. El seu pes és d un pes del 20% de
Más detalles3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra
3.1 LA SOLUBILITAT La solubilitat d una substància és la concentració de la dissolució saturada a una temperatura determinada. Es tracta d una propietat característica que s acostuma a expressar com la
Más detallesCompetència d interacció amb el món físic Sèrie 1
Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Competència d interacció amb el món físic Sèrie
Más detallesEl dimoniet de Descartes o Ludion
El dimoniet de Descartes o Ludion Construcció Per construir el dimoniet s ha de disposar d'una ampolleta o flascó que pugi passar pel coll d'una ampolla de 1,5 litres de plàstic (PET). És important que
Más detallesTema 7: La matèria. Escola Dr. Sobrequés Bescanó. Coneixement del medi natural- 5è nivell
En aquest tema aprendràs que tot el que ens envolta està fet de matèria, excepte la llum i el so que no es poden pesar. Qualsevol cos format per matèria pesa, ocupa un espai i està més o menys calent.
Más detallesLa tecnociència de l'ictíneo
Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però
Más detallesPrograma Grumet Èxit Fitxes complementàries
MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesUnitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg )
Unitat 8 Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg. 188-240) Index D1 8.1. Reacció química i energia 8.2. Velocitat de les reaccions químiques 8.3. Reaccions àcid-base 8.3.1.
Más detalles8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detallesVariació periòdica de les propietats dels elements
Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període
Más detallesNATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D
NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D S han de copiar els enunciats i resoldre les activitats en un full apart. El dia de la recuperació s entregarà el dossier al professor/a. TEMA 12 1.a) Què és
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA Introducció. Variables termodinàmiques TERMODINÀMICA QUÍMICA és la ciència que estudia els canvis d energia en les reaccions químiques. SISTEMA TERMODINÀMIC
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS Equilibris heterogenis EQUILIBRIS HETEROGENIS estan formats per aquelles reaccions reversibles que es produeixen entre espècies que no es troben
Más detallesDOSSIER D ESTIU 2017 FÍSICA I QUÍMICA 2N ESO C
DOSSIER D ESTIU 2017 FÍSICA I QUÍMICA 2N ESO C TEMA 1. LA MATÈRIA I LA MESURA. 1r TRIMESTRE 1. Expressa les mesures en les unitats que s indiquen a continuació: a. 25 g en dag b. 5 cm en km c. 28 L en
Más detallesTEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria.
TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria. Propagació del Moviment vibratori harmònic Nivell d equilibri
Más detalles1. Repàs de conceptes
Pressió 1 de 31 1. Repàs de conceptes La matèria és tot allò que té massa i volum. Magnituds Unitats Aparells de mesura massa kg, hg, dag, g, dg, cg i mg balança volum l, m 3, ml, cm 3.. vas de precipitats,
Más detalles2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Más detallesL AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA?
L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? La Terra és anomenada el Planeta Blau perquè està envoltada d aigua. La capa d aigua o Hidrosfera no és una capa contínua, ja que l aigua es troba distribuïda en diferents
Más detallesUNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA
UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA 1. La Geologia 2. L estructura interna de la Terra 3. L estructura dinàmica de la Terra 4. La química de la Terra 5. Mètodes d estudi 1. LA GEOLOGIA 2. L ESTRUCTURA INTERNA
Más detalles1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica):
Intensiva Extensiva General Característica Unitat 4. 1. Conceptes fonamentals 1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica):
Más detallesExamen Química Ensenyament Grau de Física Gener 2010
No està permès la utilització de llibres ni apunts. No està permès la utilització de la taula periòdica. No està permès la utilització de cap formulari. En els coneixements de la matèria es troba implícit
Más detallesRECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.
RECURSOS ENERGÈTICS Energia: unitats i tipus. Formes de producció dels diferents tipus d energies. Avantatges i desavantatges de cada forma de producció segons el cost, l impacte ambiental i la sostenibilitat.
Más detallesEQUILIBRI QUÍMIC.
EQUILIBRI QUÍMIC http://www.iestiemposmodernos.com/700appletsfq/2btq/708.htm REACCIONS REVERSIBLES Moltes reaccions finalitzen quan s esgota qualsevol dels reactius. Són reaccions irreversibles i completes.
Más detallesCompetència d interacció amb el món físic Sèrie 2
Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2013 Competència d interacció amb el món físic Sèrie
Más detallesUnitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria
Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria 1. Calcula quin volum de diòxid de carboni es formarà a 298 K i 1,01 10 5 Pa en la combustió de 55 grams de gas propà. 2. S escalfen fortament
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesSegona prova parcial de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 7/1/2016. NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...
Aquest examen consta de 4 preguntes. Poseu a totes les fulles el nom, el grup gran (si escau) i mitjà i el vostre DNI. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. En cada
Más detallesSOLUCIONARI Unitat 1
SOLUCIONARI Unitat 1 Unitat 1. La matèria Qüestions inicials Heu pensat mai per què l aigua del mar s evapora sense que bulli? En aquesta evaporació les molècules d aigua de la interfase passen a l atmosfera
Más detallesUnitat 3. Cinètica química
1.- VELOCITAT DE REACCIÓ Unitat 3. Cinètica química Una reacció espontània pot ser molt lenta i per tant inviable en la pràctica. El temps és important en les reaccions. Cinètica: estudia la velocitat
Más detallesal voltant d altres estrelles.
El descobriment de planetes al voltant d altres estrelles. Jordi Miralda Institut de Ciències del Cosmos, Universitat de Barcelona - ICREA Universitat Catalana d Estiu Prada de Conflent, 22-8-2009 2009
Más detalles3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA
3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.
Más detalles1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica):
Intensiva Extensiva General Característica Unitat 4. 1. Conceptes fonamentals 1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica):
Más detallesPART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.
PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:
Más detallesUnitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS
Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions
Más detallesEstructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria
Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms
Más detallesTEMA1 :HIDROSTÀTICA Què és un fluid?es un cos les partícules del qual canvien de posició amb facilitat. Els líquids i els gasos són fluids.
TEMA1 :HIDROSTÀTICA Què és un fluid?es un cos les partícules del qual canvien de posició amb facilitat. Els líquids i els gasos són fluids. La pressió és una magnitud escalar que mesurala força per unitat
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detalles2. Indica quins estats d'agregació corresponen en cada cas: Massa Volum Forma ESTAT
1. Completa els espais buits amb la paraula adient: Totes les substàncies poden trobar-se en tres que són, i. La diferència entre els tres és que els tenen forma fixa, mentre que els tenen volum fix i
Más detalles1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples.
Unitat 12. 1. Conceptes bàsics 1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. 2. Algunes variables d estat termodinàmiques s anomenen funcions d estat. Quina és la principal
Más detalles