CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA"

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA Elements Substàncies pures Compostos Homogènia Mescles homogènies (dissolucions) MATÈRIA Mescles Heterogènia Mescles heterogènies DISSOLUCIONS Preparació de dissolucions a partir d un producte sòlid i a partir d una dissolució més concentrada. Unitats de concentració: molaritat, % en massa i % en volum. Densitat.

2 SUBSTÀNCIES PURES: canvis d estat Calor intercanviada en els canvis d estat: Q = m L on Q: calor (J); m: massa (kg); L: calor latent (J/Kg) Calor latent de fusió: ( f ): quantitat de calor necessària a Patmosfèrica perquè la unitat de massa passi de l estat sòlid a l estat líquid. (solidificació: líquid a sòlid) f = s Calor latent de vaporització: ( v ): quantitat de calor necessària a Patmosfèrica perquè la unitat de massa passi de l estat líquid a l estat gas. (Condensació: gas a líquid) v = c Calor latent de sublimació: ( sub ): quantitat de calor necessària a Patmosfèrica perquè la unitat de massa passi de l estat sòlid a l estat gas(sublimació inversa: gas a sòlid)

3 TEORIA CINÈTICOMOLECULAR: gasos

4 GASOS Relació entre Ec, velocitat molecular mitjana i Temperatura d un GAS Ec i Temperatura MOLÈCULA MOL Ec = ½ m v 2 Ec = Energia cinètica mitjana per molècula (J) m=massa molecular v= velocitat molecular Ec = 3/2 k T k =constant de Boltzman (k=r/na) k = 1, J K -1 T = temperatura absoluta(k) Ec = energia cinètica mitjana per molècula (J) Si igualem les dues expressions V = (3kT/m) Ec = ½ M V qm 2 Ec= Energia cinètica molar (J) M=massa molar V= velocitat quadràtica mitjana Ec=3/2 R T R=constant dels gasos (R=8,31 J/mol K) T = temperatura absoluta (K) Ec= energia cinètica molar (J) Vqm = (3RT/M)

5 GASOS Distribució de velocitats moleculars per a diferents gasos. Totes les corbes corresponen a la mateixa temperatura. Com més gran és la massa molecular, més estret és l' interval de variació de velocitats. Distribució de velocitats moleculars corresponent al mateix gas a temperatures diferents. Com més alta és la temperatura més àmplia és la dispersió de velocitats. Per què la velocitat d evaporació d un líquid augmenta molt ràpidament en augmentar la temperatura.

6 GASOS LLEI DELS GASOS IDEALS P V = n R T Sist. Unit. Pressió Volum N R Temperatura Atm L Mols 0,082 atm l/mol K K S.I. Pa m 3 Mols 8,31 J/mol K K bar L Mols 0,0831 bar l/mol K K Taula. Volum molar d alguns gasos a 0 ºC i 1 atm. El volum molar no és igual per a tots els gasos.

7 GASOS Desviacions de les lleis dels gasos: A pressions elevades: deixa de ser cert el primer postulat de la teoria cinèticomolecular: les molècules es troben molt a prop les unes de les altres i el volum de les molècules passa a ser una fracció significativa del volum del recipient. A temperatures baixes les forces exercides entre les molècules no poden ser negligides, com suposa l últim postulat de la teoria cinèticomolecular. En aquestes condicions la velocitat de les molècules és menor i les forces intermoleculars tenen una influència més gran. Equació de Van del Waals Per un mol de gas Per n mols de gas a i b són constants de Van der Waals que són majors com major és el volum de les molècules del gas i majors són les forces intermoleculars.

8 DIAGRAMES DE FASES

9 DIAGRAMES DE FASES Liquació de gasos: L existència de les forces intermoleculars en els gasos fa que es puguin liquar a baixes temperatures o a altes pressions. A la figura podem observar que disminuint la temperatura d un vapor que es troba en el punt A podem liquar-lo quan la seva pressió es fa igual a la pressió de vapor d equilibri (T A -> T C ) També podem observar que augmentant la pressió d un vapor que es troba en el punt A podem liquar-lo quan la seva pressió es fa igual a la pressió de vapor d equilibri a la temperatura a què es troba el gas.

10 DIAGRAMES DE FASES Temperatura crítica: Temperatura en què la densitat del vapor es fa igual a la del líquid i no es distingeixen les dues fases ( la superfície de separació desapareix). La temperatura en què passa això és la temperatura crítica (Tc) i la pressió corresponent, la pressió crítica (Pc). Quan un gas es troba a una temperatura per sobre de la seva temperatura crítica és impossible liquar-lo per molt que se n augmenti la pressió.

11 DIAGRAMES DE FASES QÜESTIONS: Molts gasos es transporten i utilitzen en cilindres o bombones d acer a pressió elevada. Les bombones de butà contenen en realitat una mescla de propà i butà. Fixem-nos en el propà. Com es troba el propà dins una d aquestes bombones a 20 ºC? (Dades: Pv propà a 20º C=9,53 atm i T crítica propà =370K) En quin estat físic es troba l oxigen dins un cilindre a pressió? (Dades: T crítica oxigen= 154K)

12 DIAGRAMES DE FASES DIAGRAMA DE FASES: Representació gràfica de les condicions de temperatura i pressió a les quals existeixen les fases sòlida, líquida i gasosa d una substància. DIAGRAMA DE FASES DE L H 2 O Distingim tres regions ben diferenciades cada una de les quals correspon a les condicions de pressió i temperatura en què podem trobar aigua líquida, gel o vapor d aigua. El terme FASE s utilitza per distingir el sòlid, el líquid i el gas. Les línies que separen les regions del diagrama s anomenen límits de fase. Els punts que formen cada límit de fase corresponen a les condicions en què coexisteixen dues fases en equilibri dinàmic. Així l aigua líquida i l aigua vapor es troben en equilibri al llarg de la línia TC; de fet aquesta línia indica les pressions de vapor d equilibri de l aigua en funció de la temperatura.

13 DIAGRAMES DE FASES Els sòlids, com els líquids, presenten una pressió de vapor. (Exemple polil ). La pressió de vapor de la majoria dels sòlids és molt petita, per exemple, la Pv del gel no passa de 0,006 atm, com es pot veure al diagrama de fases de l aigua. La pressió de vapor d un sòlid augmenta amb la temperatura (línia AT). El límit de fase entre el sòlid i el líquid (línia TD) mostra la dependència de la temperatura de fusió del gel amb la pressió externa. La línia té una lleugera inclinació cap a l esquerra, cosa que significa que la temperatura de fusió del gel disminueix quan n augmenta la pressió. (Exemple patinatge sobre gel). La disminució de la temperatura de fusió amb la pressió és característica del gel. En la majoria de substàncies la temperatura de fusió augmenta amb la pressió, perquè el pendent de la línia TD és positiu. Aquest efecte està relacionat amb el signe de la variació de volum en el canvi de fase.

14 DIAGRAMES DE FASES Línies AT, TC i TD delimiten tres zones corresponents a tres fases: S, L, G. La corba AT mostra la variació de la pressió de vapor del gel amb la temperatura. La corba TC mostra la variació de la pressió de vapor de l aigua líquida amb la temperatura. La corba TD indica la variació de la temperatura de fusió del gel en funció de la pressió externa. El punt F és el punt de fusió del gel a la pressió d 1 atm (punt de fusió normal). El punt E és el punt d ebullició de l aigua a la pressió d 1 atm (punt d ebullició normal). El punt C correspon al punt crític, que proporciona la temperatura i la pressió crítiques. La corba TC acaba en aquest punt, perquè per sobre de la temperatura crítica, deixa d existir distinció entre el líquid i el gas. Així doncs, la pressió crítica és la màxima pressió de vapor que pot tenir un líquid. La temperatura crítica de l aigua és 374 ºC i la pressió crítica és 218,3 atm. El punt T és un punt molt important del diagrama de fases que s anomena punt triple. A la temperatura del punt triple de l aigua (273,16 K o 0,01 ºC), tant l aigua líquida com el gel tenen la mateixa pressió de vapor (0,006 atm).

15 DIAGRAMES DE FASES En el punt triple la pressió de vapor del sòlid i del líquid són iguals. Com que el vapor està en equilibri amb el líquid i el sòlid a la vegada, es dedueix que les tres fases estan en equilibri. Això significa que en aquest punt coexisteixen les tres fases. El punt triple de l aigua correspon a una temperatura de 0,01 ºC (273,16 K) i una pressió de vapor de 0,006 atm.

16 DIAGRAMA DE FASES DE L H 2 O

17 DIAGRAMA DE FASES DEL CO 2

18 DIAGRAMA DE FASES D UNA DISSOLUCIÓ

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

La matèria: els estats físics

La matèria: els estats físics 2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La

Más detalles

TEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT

TEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT TEMA 4:TEMPERATURA, CALORCANVI D ESTAT TEMPERATURA [K] [ºC] La temperatura és una propietat intensiva del sistema, relacionada amb l'energia cinètica mitja de las molècules que el formen. 5ºC 5ºC 6ºC 4ºC

Más detalles

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Tot el que ens envolta és matèria, però... Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula

Más detalles

Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA

Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats de la matèria Estats de la matèria SÒLIDS LÍQUIDS GASOS

Más detalles

Matèria és. Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples:

Matèria és. Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples: TEMA 2: LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA. 1. QUÈ ÉS LA MATÈRIA? Matèria és Les propietats de la matèria es poden classificar en : - Generals: Exemples: la massa i el volum. Característiques: Exemples:.. Un

Más detalles

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques.

Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. UNITAT 1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR LLEIS PONDERALS Són les lleis generals basades en l experimentació que ens diuen com es fan les reaccions químiques. i. Llei de Lavoissier o de Conservació de la massa

Más detalles

4.1. Estats de la matèria

4.1. Estats de la matèria 4 4.1. Estats de la matèria Propietats Gas Líquid No té forma ni volum propis Molt compressible Flueix amb facilitat S adapta a la forma del recipient Molt poc compressible Sòlid Plasma Forma definida,

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2016 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 PAU 2016 Criteris específics de correcció i qualificació per ser fets públics un cop finalitzades Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 8 SÈRIE 3 1. PRECIPITACIÓ a) Pb(NO 3 ) 2 Pb 2+ (aq) + 2 NO 3 (aq) KI (aq) K + (aq) + I (aq) Reacció de precipitació: Pb 2+ (aq) + 2 I (aq) PbI 2 (s) Q ps =

Más detalles

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria

Química 2n de Batxillerat. Gasos, Solucions i estequiometria Gasos, Solucions i estequiometria Equació d Estat dels gasos ideals o perfectes Equació d Estat dels Gasos Ideals. p V = n R T p és la pressió del gas; es mesura habitualment en atmosferes o Pascals en

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

U2. Termodinàmica química

U2. Termodinàmica química U2. Termodinàmica química 1. Completa les caselles buides de la següent taula suposant que les dades corresponen a un gas que compleix les condicions establertes en les caselles de cada fila. Variació

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses. LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes, que s'anomenen soluts.

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

1,94% de sucre 0,97% de glucosa EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

Tema 8 Mecànica de fluids

Tema 8 Mecànica de fluids Tema 8 Mecànica de fluids 8.1. Densitat. 8.2. Pressió en un fluid. 8.3. Flotació 8.4. Tensió superficial. 8.5. Flux dels fluids. 8.6. L'equació de Bernoulli. 8.7. Viscositat. 8.8. Turbulència. 8.1. Densitat

Más detalles

2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so

2n ESO FEBRER fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so TEMA 1: LA MATÈRIA I ELS MATERIALS 1. Indica les coses que estan formades de matèria: fusta llum núvols cuir dolor - intel ligència cotó alcohol so És matèria No és materia 2. Propietats de la matèria.

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

2 ESO - Física i Química

2 ESO - Física i Química 2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................

Más detalles

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B

FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B FÍSICA i QUÍMICA 3r ESO B DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n TRIMESTRE 6 1. Completa aquest esquema, que correspon al model atòmic de Rutherford: Model atòmic de Rutherford distingeix dues parts en l àtom Nucli

Más detalles

TEMA 4. Diagrama de fases en substàncies pures 4.1 Algunes definicions. 4.2 Diagrames de fases. 4.3 Regla de les fases 4.4 Equilibri de dues fases

TEMA 4. Diagrama de fases en substàncies pures 4.1 Algunes definicions. 4.2 Diagrames de fases. 4.3 Regla de les fases 4.4 Equilibri de dues fases Tema 1: Diagrama de fases en subtàncies pures 1 de 7 TEMA 4. Diagrama de fases en substàncies pures 4.1 Algunes definicions. 4. Diagrames de fases. 4.3 Regla de les fases 4.4 Equilibri de dues fases En

Más detalles

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica

Más detalles

LA MATÈRIA TEMA 6 LA MATÈRIA I ELS MATERIALS COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA.

LA MATÈRIA TEMA 6 LA MATÈRIA I ELS MATERIALS COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA. TEMA 6 LA MATÈRIA I ELS MATERIALS COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA. LA MATÈRIA Tots els cossos són formats per matèria. La matèria és composta per àtoms, unes partícules molt petites, invisibles. Un àtom d una

Más detalles

Humitat relativa i condensació

Humitat relativa i condensació Humitat relativa i condensació! Quan tenim una massa d'aire, amb un determinat contingut d'aigua, si aquest aire es refreda la seva humitat relativa augmenta progressivament (ja que la capacitat de l'aire

Más detalles

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC ELEMENTS I COMPOSTOS ESQUEMES - Tema 5 [1] ELEMENTS Substància pura formada per àtoms iguals. No es poden separar en altres més senzilles per mètodes químics ordinaris. COMPOSTOS Substància pura formada

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl

Más detalles

Les mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components.

Les mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Els components que formen una mescla s'anomenen substàncies pures. Segons el seu aspecte (també aspecte microscòpic)

Más detalles

Ell mètode científic, quines etapes te. I posa un exemple a la vida quotidiana.

Ell mètode científic, quines etapes te. I posa un exemple a la vida quotidiana. Ell mètode científic, quines etapes te. I posa un exemple a la vida quotidiana. Efectua els següents canvis d unitats: 5 kg a mg 15 dg a hg 5.000 cm a m 125 cm2 a m2 10 m3 a cm3 6 ml a cm3 2 anys a s 2.000.000

Más detalles

U.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR

U.1: TEORIA ATÓMICO-MOLECULAR 1.- LLEIS PONDERALS : FORMACIÓ DE COMPOSTOS A les reaccions químiques, els àtoms s uneixen mitjançant certs tipus d enllaços formant molècules o cristalls. Aquestes reaccions (combinacions d àtoms) compleixen

Más detalles

La matèria: com es presenta

La matèria: com es presenta 3 La matèria: com es presenta PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa La matèria: com es presenta Les substàncies pures Les mescles Les mescles La separació de mescles Homogènies

Más detalles

1.1 ASPECTES MACROSCÒPICS DE LA CALOR I LA TEMPERATURA

1.1 ASPECTES MACROSCÒPICS DE LA CALOR I LA TEMPERATURA 1.1 ASPECTES MACROSCÒPICS DE LA CALOR I LA TEMPERATURA Definició de calor és una forma d energia, és el tipus d energia que intercanvien dos cossos materials de diferent temperatura inicial quan es posen

Más detalles

Un breu resum de teoria

Un breu resum de teoria SISTEMES MULTICOMPONENTS. Regla de les fases Un breu resum de teoria Els sistemes químics són en general mescles de més d un component. Les funcions termodinàmiques depenen de la temperatura i de la pressió

Más detalles

UNITAT 2 : LA MATÈRIA : COM ES PRESENTA.

UNITAT 2 : LA MATÈRIA : COM ES PRESENTA. UNITAT 2 : LA MATÈRIA : COM ES PRESENTA. Conceptes 1. *Substàncies pures i mescles. 2. *Classificació de les substàncies pures: elements i compostos. 3. *Classificació de les mescles: mescles homogènies

Más detalles

Comprovar experimentalment les nocions bàsiques de l'estàtica de fluids: l equació fonamental de l'estàtica de fluids i el principi d Arquímedes.

Comprovar experimentalment les nocions bàsiques de l'estàtica de fluids: l equació fonamental de l'estàtica de fluids i el principi d Arquímedes. Estàtica de fluids Objectiu Comprovar experimentalment les nocions bàsiques de l'estàtica de fluids: l equació fonamental de l'estàtica de fluids i el principi d Arquímedes. Fonament teòric Quan se submergeix

Más detalles

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels

Más detalles

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1, Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el

Más detalles

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte

Más detalles

Determinació d entalpies estàndard de reacció

Determinació d entalpies estàndard de reacció Determinació d entalpies estàndard de reacció Lluís Nadal Balandras. lnadal@xtec.cat Objectiu. Veure com es poden determinar variacions d entalpia de reaccions, comprovar la llei de Hess i utilitzar-la

Más detalles

3. La matèria i els elements. La matèria: Àtoms i molècules. L'àtom. Els elements. La taula periòdica.

3. La matèria i els elements. La matèria: Àtoms i molècules. L'àtom. Els elements. La taula periòdica. 3. La matèria i els elements. La matèria: Àtoms i molècules. L'àtom. Els elements. La taula periòdica. Questionari: 1. Defineix què és un sistema material 2. Què és una propietat extensiva? 3. Què és una

Más detalles

SULFAT DE COURE IODE

SULFAT DE COURE IODE SULFAT DE COURE IODE Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Saber fer mescles heterogènies, i també saber què són. Conèixer un altres noms per anomenar les mescles

Más detalles

EXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS

EXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS 1 EXPRESSIONS QUANTITATIVES DE LA COMPOSICIÓ DE LES DISSOLUCIONS La composició de les dissolucions es pot expressar en termes qualitatius o quantitatius. Les expressions quantitatives de la composició

Más detalles

2.1 INTERPRETACIÓ CINÈTICA DELS CANVIS D ESTAT

2.1 INTERPRETACIÓ CINÈTICA DELS CANVIS D ESTAT 2.1 INTERPRETACIÓ CINÈTICA DELS CANVIS D ESTAT En els gasos ideals existeix una dispersió total de les molècules que tendeixen a allunyar-se les unes de les altres, però en el cas dels gasos reals ja es

Más detalles

Tema 9 del vostre llibre pàg. 183

Tema 9 del vostre llibre pàg. 183 Tema 9. Les reaccions químiques Tema 9 del vostre llibre pàg. 183 D1 ÍNDEX 9.1. Canvis físics o canvis químics 9.2. L equació química 9.3. Representació d una reacció a nivell microscòpic 9.4. Repàs massa

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

U4. Equilibri químic. a) Escriu i iguala la reacció. b) Calcula la concentració de nitrogen en l'equilibri. a) 3 H 2(g) + N 2(g) 2 NH 3(g)

U4. Equilibri químic. a) Escriu i iguala la reacció. b) Calcula la concentració de nitrogen en l'equilibri. a) 3 H 2(g) + N 2(g) 2 NH 3(g) U. Equilibri químic. L'hidrogen i el nitrogen poden reaccionar produint amoníac. La constant d'equilibri per a aquesta reacció a 7 ºC té un valor de 00. En un recipient tenim en equilibri hidrogen a concentració

Más detalles

Dossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO. Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds

Dossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO. Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds Dossier de vacances. Recuperació Física i Química. 3r ESO Unitat 1. El mètode científic. Mesura de magnituds 1. Expressa en quilograms la massa d una poma de 195g. 2. Indica el procediment que utilitzaries

Más detalles

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ

DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres

Más detalles

DOSSIER D ESTIU DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS. 2n ESO A, B i D

DOSSIER D ESTIU DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS. 2n ESO A, B i D DOSSIER D ESTIU DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 2n ESO A, B i D NOM: COGNOM: GRUP: Nota: La realització d aquest dossier és obligatòria si es vol recuperar la matèria. El seu pes és d un pes del 20% de

Más detalles

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra

3.1 LA SOLUBILITAT. K ps [ions] reacció desplaçada a l esquerra 3.1 LA SOLUBILITAT La solubilitat d una substància és la concentració de la dissolució saturada a una temperatura determinada. Es tracta d una propietat característica que s acostuma a expressar com la

Más detalles

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 1

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 1 Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2011 Competència d interacció amb el món físic Sèrie

Más detalles

El dimoniet de Descartes o Ludion

El dimoniet de Descartes o Ludion El dimoniet de Descartes o Ludion Construcció Per construir el dimoniet s ha de disposar d'una ampolleta o flascó que pugi passar pel coll d'una ampolla de 1,5 litres de plàstic (PET). És important que

Más detalles

Tema 7: La matèria. Escola Dr. Sobrequés Bescanó. Coneixement del medi natural- 5è nivell

Tema 7: La matèria. Escola Dr. Sobrequés Bescanó. Coneixement del medi natural- 5è nivell En aquest tema aprendràs que tot el que ens envolta està fet de matèria, excepte la llum i el so que no es poden pesar. Qualsevol cos format per matèria pesa, ocupa un espai i està més o menys calent.

Más detalles

La tecnociència de l'ictíneo

La tecnociència de l'ictíneo Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

Unitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg )

Unitat 8. Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg ) Unitat 8 Estudi del tipus de reaccions químiques (Llibre de text Unitat 6, pàg. 188-240) Index D1 8.1. Reacció química i energia 8.2. Velocitat de les reaccions químiques 8.3. Reaccions àcid-base 8.3.1.

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

Variació periòdica de les propietats dels elements

Variació periòdica de les propietats dels elements Variació periòdica de les propietats dels elements PROPIETATS PERIÒDIQUES Les propietats periòdiques són aquelles propietats dels elements que varien d una manera regular al llarg d un grup i d un període

Más detalles

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D S han de copiar els enunciats i resoldre les activitats en un full apart. El dia de la recuperació s entregarà el dossier al professor/a. TEMA 12 1.a) Què és

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 2 TERMODINÀMICA QUÍMICA Introducció. Variables termodinàmiques TERMODINÀMICA QUÍMICA és la ciència que estudia els canvis d energia en les reaccions químiques. SISTEMA TERMODINÀMIC

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS Equilibris heterogenis EQUILIBRIS HETEROGENIS estan formats per aquelles reaccions reversibles que es produeixen entre espècies que no es troben

Más detalles

DOSSIER D ESTIU 2017 FÍSICA I QUÍMICA 2N ESO C

DOSSIER D ESTIU 2017 FÍSICA I QUÍMICA 2N ESO C DOSSIER D ESTIU 2017 FÍSICA I QUÍMICA 2N ESO C TEMA 1. LA MATÈRIA I LA MESURA. 1r TRIMESTRE 1. Expressa les mesures en les unitats que s indiquen a continuació: a. 25 g en dag b. 5 cm en km c. 28 L en

Más detalles

TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria.

TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria. TEMA 6:EL MOVIMENT ONDULATORI HARMÒNIC (MOH( MOH) Ona és s qualsevol tipus de pertorbació que es propaga per l espai l sense transport de matèria. Propagació del Moviment vibratori harmònic Nivell d equilibri

Más detalles

1. Repàs de conceptes

1. Repàs de conceptes Pressió 1 de 31 1. Repàs de conceptes La matèria és tot allò que té massa i volum. Magnituds Unitats Aparells de mesura massa kg, hg, dag, g, dg, cg i mg balança volum l, m 3, ml, cm 3.. vas de precipitats,

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA?

L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? L AIGUA, ON ÉS I COM CANVIA? La Terra és anomenada el Planeta Blau perquè està envoltada d aigua. La capa d aigua o Hidrosfera no és una capa contínua, ja que l aigua es troba distribuïda en diferents

Más detalles

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA 1. La Geologia 2. L estructura interna de la Terra 3. L estructura dinàmica de la Terra 4. La química de la Terra 5. Mètodes d estudi 1. LA GEOLOGIA 2. L ESTRUCTURA INTERNA

Más detalles

1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica):

1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica): Intensiva Extensiva General Característica Unitat 4. 1. Conceptes fonamentals 1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica):

Más detalles

Examen Química Ensenyament Grau de Física Gener 2010

Examen Química Ensenyament Grau de Física Gener 2010 No està permès la utilització de llibres ni apunts. No està permès la utilització de la taula periòdica. No està permès la utilització de cap formulari. En els coneixements de la matèria es troba implícit

Más detalles

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible. RECURSOS ENERGÈTICS Energia: unitats i tipus. Formes de producció dels diferents tipus d energies. Avantatges i desavantatges de cada forma de producció segons el cost, l impacte ambiental i la sostenibilitat.

Más detalles

EQUILIBRI QUÍMIC.

EQUILIBRI QUÍMIC. EQUILIBRI QUÍMIC http://www.iestiemposmodernos.com/700appletsfq/2btq/708.htm REACCIONS REVERSIBLES Moltes reaccions finalitzen quan s esgota qualsevol dels reactius. Són reaccions irreversibles i completes.

Más detalles

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 2

Competència d interacció amb el món físic Sèrie 2 Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2013 Competència d interacció amb el món físic Sèrie

Más detalles

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria

Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria Unitat 5. Càlculs en les reaccions químiques. Estequiometria 1. Calcula quin volum de diòxid de carboni es formarà a 298 K i 1,01 10 5 Pa en la combustió de 55 grams de gas propà. 2. S escalfen fortament

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

Segona prova parcial de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 7/1/2016. NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...

Segona prova parcial de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 7/1/2016. NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI... Aquest examen consta de 4 preguntes. Poseu a totes les fulles el nom, el grup gran (si escau) i mitjà i el vostre DNI. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. En cada

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 1

SOLUCIONARI Unitat 1 SOLUCIONARI Unitat 1 Unitat 1. La matèria Qüestions inicials Heu pensat mai per què l aigua del mar s evapora sense que bulli? En aquesta evaporació les molècules d aigua de la interfase passen a l atmosfera

Más detalles

Unitat 3. Cinètica química

Unitat 3. Cinètica química 1.- VELOCITAT DE REACCIÓ Unitat 3. Cinètica química Una reacció espontània pot ser molt lenta i per tant inviable en la pràctica. El temps és important en les reaccions. Cinètica: estudia la velocitat

Más detalles

al voltant d altres estrelles.

al voltant d altres estrelles. El descobriment de planetes al voltant d altres estrelles. Jordi Miralda Institut de Ciències del Cosmos, Universitat de Barcelona - ICREA Universitat Catalana d Estiu Prada de Conflent, 22-8-2009 2009

Más detalles

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA

3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA 3.1 EL SEGON PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA Els processos termodinàmics Un procés és espontani quan un sistema evoluciona des d un estat inicial fins a un estat final sense cap tipus d intervenció externa.

Más detalles

1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica):

1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica): Intensiva Extensiva General Característica Unitat 4. 1. Conceptes fonamentals 1. Classifica les següents propietats de la matèria segons els criteris indicats (intensiva o extensiva; general o característica):

Más detalles

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:

Más detalles

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS 2.1. Divisió de polinomis. Podem fer la divisió entre dos monomis, sempre que m > n. Si hem de fer una divisió de dos polinomis, anirem calculant les divisions

Más detalles

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms

Más detalles

TEMA1 :HIDROSTÀTICA Què és un fluid?es un cos les partícules del qual canvien de posició amb facilitat. Els líquids i els gasos són fluids.

TEMA1 :HIDROSTÀTICA Què és un fluid?es un cos les partícules del qual canvien de posició amb facilitat. Els líquids i els gasos són fluids. TEMA1 :HIDROSTÀTICA Què és un fluid?es un cos les partícules del qual canvien de posició amb facilitat. Els líquids i els gasos són fluids. La pressió és una magnitud escalar que mesurala força per unitat

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

2. Indica quins estats d'agregació corresponen en cada cas: Massa Volum Forma ESTAT

2. Indica quins estats d'agregació corresponen en cada cas: Massa Volum Forma ESTAT 1. Completa els espais buits amb la paraula adient: Totes les substàncies poden trobar-se en tres que són, i. La diferència entre els tres és que els tenen forma fixa, mentre que els tenen volum fix i

Más detalles

1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples.

1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. Unitat 12. 1. Conceptes bàsics 1. Què són les variables d estat termodinàmiques? Posa n alguns exemples. 2. Algunes variables d estat termodinàmiques s anomenen funcions d estat. Quina és la principal

Más detalles