EQUILIBRI QUÍMIC.

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "EQUILIBRI QUÍMIC."

Transcripción

1 EQUILIBRI QUÍMIC

2 REACCIONS REVERSIBLES Moltes reaccions finalitzen quan s esgota qualsevol dels reactius. Són reaccions irreversibles i completes. Com la reacció té lloc en una única direcció la representen amb una fletxa 2 C 2 H 2 (g) + 5 O 2 (g) 4 CO 2 (g) + 2 H 2 O (l) En altres, en canvi. els reactius originen el productes i aquests, una vegada formats poden regenerar els reactius de partida. En aquests casos la reacció és reversible i incompleta. S arriba a una estat d equilibri en el que no s observen canvis i la reacció aparentment s atura. Com la reacció ocorre simultàniament en les dos direccions es representa amb una doble fletxa. 2 N 2 O 5 (g) 4 NO 2 (g) + O 2 (g)

3 CONDICIONS ER A L EQUILIBRI QUÍMIC HI HA EQUILIBRI QUÍMIC 3 Fe (s) + 4 H 2 O (g) Fe 3 O 4 (s) + 4 H 2 (g) En un sistema tancat i aïllat REACCIONS REVERSIBLES: REACCIONS INCOMLETES (GRAU D AVANÇ < 100%) inicial final NO HI HA EQUILIBRI QUÍMIC 3 Fe (s) + 4 H 2 O (g) Fe 3 O 4 (s) + 4 H 2 (g) En un sistema obert REACCIONS IRREVERSIBLES: REACCIONS COMLETES (GRAU D AVANÇ 100%) inicial final

4 CARACTERÍSTIQUES DE L EQUILIBRI QUÍMIC A escala macroscòpica: Composició constant: Les concentracions (pressions) de tots els reactius i productes romanen constants amb el temps. No s observen canvis visibles en el sistema. A escala microscòpica: Les reaccions globals directa i inversa es produeixen constantment i en igual mesura (equilibri dinàmic) V DIRECTA V INVERSA HTT://

5 L EQUILIBRI ÉS DINÀMIC EQUILIBRI NATURAL RESA DEREDADOR EQUILIBRI DE SOLUBILITAT SUCRE (S) SUCRE (AQ) EQUILIBRI QUÍMIC REACTIUS RODUCTES inicial final

6 EQUILIBRI DINÀMIC A + B AB Reacció directa Reacció inversa HTT:// Inicials Es formen Desapareixen Finals Àtoms de A Àtoms de B Molècules AB L EQUILIBRI ÉS DINÀMIC JA QUE ENCARA QUE LES QUANTITATS DE A, B I AB ES MANTENEN CONSTANTS, [A] cte, [B] cte, [AB]cte CONTINUA HI HAVENT REACCIÓ, ERÒ COM LES VELOCITATS DE REACCIÓ DIRECTA I INVERSA SÓN IGUALS (V DIRECTA V INVERSA ), LA QUANTITAT DE MOLÈCULES AB QUE ES FORMEN ER LA REACCIÓ DIRECTA ÉS LA MATEIXA QUE LA QUANTITAT DE MOLÈCULES QUE ES DESCOMONEN ER LA REACCIÓ INVERSA.

7 COMOSICIÓ CONSTANT CO (g) + 2 H 2 (g) CH 3 OH (g) exper. [CO] [H 2 ] [CH 3 OH] 1 2 punts inicials 0,1000 0, ,1000 punts d equilibri [CO] eq [H 2 ] eq [CH 3 OH] eq 0,0911 0,0753 0,0822 0,151 0, , ,1000 0,1000 0,1000 0,138 0,176 0,0620 Què tenen en comú els punts d equilibri de les tres experiències? conc. molar exp. 1 exp. 2 exp. 3 equilibrio químico conc. molar equilibrio químico conc. molar equilibrio químico tiempo tiempo tiempo

8 COMOSICIÓ CONSTANT De l anàlisi de les dades s observa que: L equilibri està caracteritzat per unes concentracions de reactius i productes que romanen constants amb el temps. Les concentracions d equilibri no són úniques. Cada punt inicial condueix a un punt d equilibri diferent. Es pot arribar a un punt d equilibri partint inicialment de reactius o també partint de productes. Si relacionen amb la següent equació les concentracions de l equilibri s obté sempre el mateix valor: 14 5 [ CH OH ] 3 eq [ ] 2 H [ CO] eq Aquest valor és independent de les concentracions inicials HTT://chem.salve.edu/chemistry/equilbrm.asp 2 eq

9 DEDUCCIÓ DE K c Siga l equació: A + 2 B AB 2 v d k d [A][B] 2 v i k i [AB 2 ] A l equilibri es compleix que V d V i k d [A][B] 2 k r [AB 2 ] k [ AB ] d 2 K c 2 k A B r [ ][ ]

10 LLEI DE L EQUILIBRI QUÍMIC er a una reacció a A + b B c C + d D es defineix una constant K c que és una mesura quantitativa de l equilibri i que pren el valor: K On es representa la concentració com [ ] mol/litre En tota reacció química reversible, el producte de les concentracions a l equilibri dels productes, dividit per el producte de les concentracions a l equilbri dels reactius és una quantitat constant anomenada constant d equillibri. La constant K c canvia amb la temperatura. C [ ] c [ ] d C eq D [ ] a A [ B] b eq eq eq

11 QUOCIENT DE REACCIÓ (Q) er a una reacció qualsevol: a A + b B c C + d D s anomena quocient de reacció a la relació: c [ C] [ D] Q [ A a ] [ B ] d b El quocient de reacció té la mateixa expressió que la constant d equilibri però la diferència és que les concentracions no tenen perquè ser les de l equilibri. El quocient de reacció ens permet predir el sentit d avanç d una reacció química: Q < K augmenten les concentracions dels productes i disminueixen les dels reactius fins que Q s iguala amb K Q > K augmenten les concentracions dels reactius i i disminueixen les dels productes fins que Q s iguala amb K Q K Equilibri En les experiències de la fitxa 7 (on K 14 5): 1) Q0, Q<K, l equilibri evoluciona R 2) Q, Q>K. l equilibri evoluciona R

12 MAGNITUD DE K c El valor de la constant d equilibri indica quan ha progressat una reacció des de els reactius als productes K >>>> 1 S afavoreix la reacció directa, a l equilibri els productes són molt més abundants que els reactius. K <<<< 1 S afavoreix la reacció inversa, a l equilibri els reactivus són molt més abundants que els productes. K 1 Es tracta d un verdader equilibri, hi ha proporcions significatives de reactius i productes. Un altre concepte relacionat amb la progressió d una reacció és el grau de dissociació α. Quan major és el seu valor més s afavoreix la reacció directa i la formació de productes. α quantitat que reacciona quantitat inicial concentració K C > 10 5 concentració K C < 10-2 concentració K C 10 0 temps temps temps

13 K C DEEN DE L EQUACIÓ QUIMICA Si una equació química la multipliquen per un factor n la constant s eleva a la n- èsima potència: K K n Les constants de les reaccions directa i inversa estan en relació inversa una d altre: K 1/K. Si sumen dos equacions químiques (A i B) per obtindre un altre equació química C, es compleix que: K c K A K B

14 CONSTANT DE EQUILIBRI K En reaccions en les que intervenen gasos és més fàcil mesurar pressions parcials que concentracions: a A + b B c C + d D c d C D a d A D p p K p p T B T B B T A T A A B B A A T T B A T n n n n R T V n R T V n R T V n B A i gasos dos Siga una mescla de + χ χ

15 RELACIÓ ENTRE K C I K De l equació general dels gasos ideals s obté: n n V n R T, i com V R T V [ ] ; per tant [ ] R T I substituint en l expressió de K K K c C a A K C [ ] ( ) [ ] ( ) [ ] [ ] d c c d d c C RT D RT C D D [ ] a a ( ) [ ] b b ( ) [ ] a [ ] b A RT B RT A B B c+ d a b ( RT) K K RT ( ) n C d b c ( RT) ( RT) a ( RT) ( RT) d b On n variació nº mols gasosos (n productes n reactius )

16 RELACIÓ ENTRE K i α Siga la reacció A B + C. Si anomenem c [A] inicial y suposem que inicialment nomès hi ha substància A, tindrem que: Concentracions A B + C Inicial (mol/l) c 0 0 Reacciona c α c α c α Equilibri c(1 α) c α c α [B] [C] c α c α c α 2 K c [A] c (1 α) (1 α) Quan A està poc dissociada (K c molt menuda): α << 1 K c c α 2

17 EQUILIBRIS HETEROGENIS Si entre les substàncies que intervenen en una reacció es distingeixen varies fases o estats físics, l equilibri és heterogeni. CaCO 3 (s) CaO(s) + CO 2 (g) Les quantitats dels sòlids i líquids purs poden canviar però les seues concentracions són constants i s agrupen en la constant, de forma que la seua expressió quedaria: K C [CO 2 ] o K co2 Les dissolucions no es consideren líquids purs i per tant si que varien la concentració: BaCO 3 (s) Ba 2+ (aq) + CO 3 2- (aq) K C [Ba 2+ ] [CO 3 2- ]

18 ERTORBACIÓ I EVOLUCIÓ DELS EQUILIBRIS QUÍMICS Si un sistema es troba en equilibri (Q K) y es produeix una pertorbació o canvi (concentració, pressió o volum, temperatura), el sistema deixa d estar en equilibri (Q # K) i evoluciona a un nou equilibri. Segons el rincipi de Le Chatelier: Un canvi en qualsevol de les variables que determinen l estat d equilibri químic produeix un desplaçament del equilibri en el sentit de contrarestar o minimitzar l efecte causat per la pertorbació.

19 VARIACIÓ EN LA CONCENTRACIÓ (a Tcte) er a un equilibri Reactius roductes Q [] [R] Si [R] o [] ; Q < K i l equilibri evoluciona R. Si [R] o [] Q > K i l equilibri evoluciona R. Segons. Le Chatelier: si s elimina un reactiu o un producte, per tal de contrarestar l efecte produït, l equilibri evolucionarà en el sentit de la reacció que genera part de la substància eliminada, i si afegim un reactiu o un producte l equilibri evolucionarà en el sentit de la reacció que consumeix part de la substància afegida. Si varia la quantitat de un sòlid o líquid pur, com que la seua concentració és constant, l equilibri no es modifica. CaO-CaCO3.exe

20 VARIACIÓ DE LA CONCENTRACIÓ H 2 (g) + I 2 (g) 2 HI(g) Si augmenta la concentració de I 2, s observa que Q<K i l equilibri evoluciona R, o siga en el sentit que consumeix part del I 2 afegit Si augmenta la concentració de HI, s observa que Q>K i l equilibri evoluciona R, o siga en el sentit que consumeix part del HI afegit

21 VARIACIÓ EN LA RESSIÓ O EL VOLUM (a Tcte) (reaccions en fase gas) Siga l equilibri aa(g) + bb(g) cc(g) + dd(g) on expressen les pressions parcials en funció de la pressió total quedaria. K p c d C D a b A B c ( χ C a ( χ A c d ) ( χ C D a b ) ( χ A B Si augmenta la ressió (o disminueix el volum) - Si n >0 (mols gasosos productes > mols gasosos reactius), com Q>K, l equilibri evolucionarà R - Si n <0 (mols gasosos reactius > mols gasosos productes), com Q<K, l equilibri evolucionarà R - Si n0 (mols gasosos reactius mols gasos productes), l equilibri no es modifica. Si disminueix la ressió (o augmenta el volum), òbviament evolucionarà al contrari. Segons el. De Le Chatelier: Si augmenta la pressió per tal de contrarestar la pertorbació produïda l equilibri evolucionarà cap on hi haja un menor nº de mols gasosos. Si disminueix la pressió evolucionarà cap on hi ha més nº de mols gasosos. d D b B ) ) cte n 2NO2-N2O4. exe H2I2_equilibrium. exe

22 VARIACIÓ EN LA RESSIÓ O VOLUM N 2 O 4 (g) 2 NO 2 (g) Si augmenta la pressió (disminueix el volum) l equilibri evoluciona cap on es formen un menor nº de mols gasosos R

23 VARIACIÓ EN LA TEMERATURA (a cte) Segons l equació de Van t Hooff: Ln K T Reacció exotèrmica ( H<0) Ln K < 0 T si T augmenta K disminueix, per tant R si T disminueix K augmenta R Reacció endotèrmica (( H>0) Ln K > 0 T si T augmenta K augmenta R si T disminueix K disminueix R H R T 0 2 Segons el. De Le Chatelier: Si augmenta la temperatura, per tal de contrarestar l efecte produit, l equilibri evoluciona en el sentit de la reacció endotèrmica (cap on absorbeix calor). Si disminueix la temperatura evoluciona en el sentit de la reacció exotèrmica (cap on allibera calor).

24 VARIACIÓ EN LA TEMERATURA N 2 O 4 2 NO 2 H<0 Augmenta T HTT://

25 ELS CATALITZADORS NO MODIFIQUEN L EQUILIBRI Si se agrega un catalizador a un sistema en equilibrio este puede modificar la velocidad directa e inversa, pero no modifica la posición del equilibrio ni tampoco la constante de equilibrio.

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 3 CINÈTICA QUÍMICA La velocitat de les reaccions La VELOCITAT d una reacció es mesura per la quantitat d un dels reactants que es transforma per unitat de temps. Equació de

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES

Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES Tema 6. MOLS I REACCIONS QUÍMIQUES 6.1. El mol 6.1.1. Mols i nombre de partícules: el nombre d Avogadro 6.1.2. Mols i massa: massa molar 6.2. Càlculs amb mols 6.3. Canvis físics i canvis químics 6.4. Reaccions

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

S O L U C I O N A R I Unitat 4

S O L U C I O N A R I Unitat 4 S O L U C I O N A R I Unitat 4 Unitat 4. Equilibri químic Qüestions inicials Sabíeu que la toxicitat d algunes substàncies com el cianur o el monòxid de carboni és una qüestió d equilibri? La toxicitat

Más detalles

D24. Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució

D24. Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució D24 Exercici 3. (Pàg. 223, exercici 15). L àcid perclòric és un àcid. Si tenim una dissolució d aquest àcid de concentració 2,3 10 2 M, quina concentració d ions hidrogen tindrà la dissolució? 1r. Escriure

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular

Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular Lleis químiques Àtoms, elements químics i molècules Mesura atòmica i molecular Fórmula empírica i fórmula molecular U1 Lleis químiques Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust Teoria atòmica

Más detalles

j Unitat 4. Equilibri químic

j Unitat 4. Equilibri químic QUÍMICA 04 35 j Unitat 4. Equilibri químic Activitats 1. A la revista Investigación y Ciencia del mes de juliol de 008 es va publicar un article sobre la perillositat de l addicció al tabac entre els adolescents.

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

Q = U + W. [expressió matemàtica del primer principi]

Q = U + W. [expressió matemàtica del primer principi] 2.1 EL PRIMER PRINCIPI DE LA TERMODINÀMICA L energia interna (U) és l energia total continguda en un gas, líquid o sòlid (sumatori d energies). Segons la teoria cinètico-molecular, les energies predominants

Más detalles

La matèria: els estats físics

La matèria: els estats físics 2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La

Más detalles

Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada

Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada Dos experiments quantitatius ràpids amb aigua oxigenada Lluís Nadal Balandras. IES Lluís de Requesens. Molins de Rei (Barcelona). CDECT. Barcelona. lnadal@xtec.cat Resum: Mitjançant la formació d escuma

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

Activitats. 30. Si la fórmula d una substància és H 2, és una substància simple o un compost?

Activitats. 30. Si la fórmula d una substància és H 2, és una substància simple o un compost? 30. Si la fórmula d una substància és H 2, és una substància simple o un compost? 31. A temperatura ambient el clor (Cl 2 ) és una substància gasosa de color groc verdós, el sodi (Na) és un sòlid tou de

Más detalles

Xupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció

Xupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció Xupa-xup, sucre, respiració i velocitat de reacció BASILI MARTÍNEZ ESPINET INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter) RESUM Es presenta una experiència que estudia els factors que influeixen en la reacció d

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

1,94% de sucre 0,97% de glucosa EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%

Más detalles

PRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment.

PRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment. 3 PRIMERA PART DEL TEMA: Inicis de la teoria atòmica. Lleis químiques deduïdes experimentalment. 3.1. Inicis de la teoria atòmica 3.2. Lleis ponderals: - Llei de Lavoisier - Llei de Proust 3.3. Teoria

Más detalles

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere Les Arcades Molló del terme Ermita la Xara Esglèsia Sant Pere Pàg. 2 Monomi Un monomi (mono=uno) és una expressió algebraica de la forma: *+,-=/, 1 on R N., rep el nom d indeterminada o variable del monomi,

Más detalles

Tema 12 Termoquímica. Desprende o absorbe calor? Cuánto calor? Criterio de espontaneidad En qué dirección se produce? Reacciones Químicas

Tema 12 Termoquímica. Desprende o absorbe calor? Cuánto calor? Criterio de espontaneidad En qué dirección se produce? Reacciones Químicas Tema 1 Estequiometría Cuánto se produce? Cuánto reacciona? Tema 15 Equilibrio Cuándo se alcanza? Cómo modificarlo? Tema 12 Termoquímica Desprende o absorbe calor? Cuánto calor? Criterio de espontaneidad

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

j Unitat 4. Equilibri químic

j Unitat 4. Equilibri químic 40 04 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L ALUMNE j Unitat 4. Equilibri químic Activitats 1. A la revista Investigación y Ciencia del mes de juliol de 2008 es va publicar un article sobre la perillositat de l addicció

Más detalles

- ELS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT -

- ELS MECANISMES DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ DEL MOVIMENT - - ELS - Què són els mecanismes? Es poden definir com dispositius que reben una energia d entrada i a través d un sistema de transmissió i/o transformació del realitzen un treball. En els mecanismes podem

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2010 Pautes de correcció

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 PAU 2010 Pautes de correcció Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 7 SÈRIE 2 Com a norma general, tingueu en compte que un error no s ha de penalitzar dues vegades. Si un apartat necessita un resultat

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

1.1 CONCEPTE DE LA VELOCITAT DE REACCIÓ

1.1 CONCEPTE DE LA VELOCITAT DE REACCIÓ 1.1 CONCEPTE DE LA VELOCITAT DE REACCIÓ La veloitat d una reaió químia india la variaió de la onentraió d un determinat reatiu o produte per unitat de temps. per a una reaió químia genèria, a A + b B C

Más detalles

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom:

TEMA 5 L'ATMOSFERA. Quadern. Cognoms: Nom: TEMA 5 L'ATMOSFERA Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 1.- L ATMOSFERA, UNA ESFERA D AIRE L atmosfera: composició Les capes de l atmosfera 2.- LA DINÀMICA DE L ATMOSFERA La circulació

Más detalles

Les mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components.

Les mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Els components que formen una mescla s'anomenen substàncies pures. Segons el seu aspecte (també aspecte microscòpic)

Más detalles

L EQUILIBRI QUÍMIC. L oxigen es troba en equilibri amb l ozó segons la reacció representada per l equació:

L EQUILIBRI QUÍMIC. L oxigen es troba en equilibri amb l ozó segons la reacció representada per l equació: 1.JUNY 1994 - B.Q3 L EQUILIBRI QUÍMIC L oxigen es troba en equilibri amb l ozó segons la reacció representada per l equació: 3 O 2 (g) 2O 3 (g) Hº= 283 kj Justifiqueu cap on es desplaçarà l equilibri en...

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

Equilibrio químico. Tema 5

Equilibrio químico. Tema 5 Equilibrio químico Tema 5 2 1.- Concepto de equilibrio químico. Características. Aspecto dinámico de las reacciones químicas. 2.- Ley de acción de masas. K C. Cociente de reacción. 3.- K p Relación con

Más detalles

5. Equilibrio químico. 5. Equilibrio químico

5. Equilibrio químico. 5. Equilibrio químico 5. Equilibrio químico uímica (1S, Grado Biología) UAM 5. Equilibrio químico Contenidos Equilibrio químico Concepto Condición de uilibro químico Energía libre de Gibbs de reacción Cociente de reacción Constante

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CFGS

PROVES D ACCÉS A CFGS PROVES D ACCÉS A CFGS QUÍMICA TEMARI BLOC 1: ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA 1.1 Introducció històrica: l atomisme 1.2 Lleis ponderals de les reaccions químiques: Llei de conservació de la massa o de Lavoisier

Más detalles

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..

Más detalles

5. Equilibrio químico

5. Equilibrio químico 5. Equilibrio químico Química (1S, Grado Biología) UAM 5. Equilibrio químico Contenidos Equilibrio químico Concepto Condición de uilibro químico Energía libre de Gibbs de reacción Cociente de reacción

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 5 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 5 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 5 REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS Concepte d àcid i base Segons Arrhenius: Un àcid és tot electròlit que, en dissoldre s en aigua, es dissocia en ions hidrogen H + i

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

3 Energia de les reaccions químiques

3 Energia de les reaccions químiques 3 Energia de les reaccions químiques Totes les reaccions químiques alliberen energia o n absorbeixen. S ha comprovat experimentalment que en les reaccions no s allibera o s absorbeix una quantitat qualsevol

Más detalles

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS

UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS UNITAT 3: SISTEMES D EQUACIONS 1. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITES L equació x + y = 3 és una equació de primer grau amb dues incògnites : x i y. Per calcular les solucions escollim un valor

Más detalles

1. Repàs de conceptes

1. Repàs de conceptes Pressió 1 de 31 1. Repàs de conceptes La matèria és tot allò que té massa i volum. Magnituds Unitats Aparells de mesura massa kg, hg, dag, g, dg, cg i mg balança volum l, m 3, ml, cm 3.. vas de precipitats,

Más detalles

NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...

NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI... Poseu a totes les fulles el nom, el grup gran i mitjà i el vostre DNI. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. Només es corregirà el que estigui escrit en bolígraf. Cal

Más detalles

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples:

Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: 2 PROGRESSIONS 9.1 Progressions aritmètiques Hi ha successions en que a partir del primer terme tots els altres es troben sumant una quantitat fixa al terme anterior, aquí hi ha alguns exemples: La successió

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 PAU 2013 Pautes de correcció

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 PAU 2013 Pautes de correcció Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 11 SÈRIE 1 L alumne ha de respondre 5 preguntes. Obligatòriament ha de respondre la 1, 2 i 3 i escull una entre la 4 i la 5 i escull

Más detalles

Un sistema se encuentra en un estado de equilibrio químico cuando su composición no varía con el tiempo.

Un sistema se encuentra en un estado de equilibrio químico cuando su composición no varía con el tiempo. Un sistema se encuentra en un estado de equilibrio químico cuando su composición no varía con el tiempo. N 2 g 3 H 2 g 2 NH 3 g 2 NH 3 g N 2 g 3 H 2 g concentración H 2 N 2 NH 3 concentración NH 3 H 2

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS

FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS FÍSICA I QUÍMICA Quadern d exercicis ELECTRONS I ENLLAÇOS 1.* Indiqueu quants electrons tenen a l última capa cada un d aquests elements. a) C f) O k) K b) F g) P l) S c) Ne h) H m) He d) Br i) I n) Cl

Más detalles

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA

FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA FISICA I QUIMICA 4t ESO ACTIVITATS CINEMÀTICA 1. Fes els següents canvis d'unitats amb factors de conversió (a) 40 km a m (b) 2500 cm a hm (c) 7,85 dam a cm (d) 8,5 h a segons (e) 7900 s a h (f) 35 min

Más detalles

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat METABOLISME 2n Batxillerat Concepte de metabolisme El metabolisme és el conjunt de totes les reaccions químiques i per tant transformacions d energia que succeeixen en l'interior de les cèl lules. L esquema

Más detalles

Química. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012)

Química. Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) 999999 Aferrau una etiqueta identificativa amb codi de barres Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2012) Contestau les preguntes següents, incloeu en la resposta les explicacions

Más detalles

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut. Una cosa curiosa és el que poden fer les altes temperatures, com per exemple, dilatar un material, el coure. En aquest experiment observem aquest fet i tot seguit l expliquem. Material necessari: Un fil

Más detalles

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament.

10 Àlgebra vectorial. on 3, -2 i 4 són les projeccions en els eixos x, y, y z respectivament. 10 Àlgebra vectorial ÀLGEBR VECTORIL Índe P.1. P.. P.3. P.4. P.5. P.6. Vectors Suma i resta vectorial Producte d un escalar per un vector Vector unitari Producte escalar Producte vectorial P.1. Vectors

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 5 Els climes 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Quina funció té l atmosfera? Quines són les seves capes? Què és el clima? Com es pot conèixer el clima d una regió? Què és el temps?

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1

FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1 FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.

Más detalles

Química 2n de Batxillerat

Química 2n de Batxillerat Química 2n de Batxillerat Reaccions d oxidació-reducció Abril de 2011 () Química 2n de Batxillerat Abril de 2011 1 / 14 Introducció a les reaccions redox Recordem que les reaccions àcid-base eren reaccions

Más detalles

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen.

Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Els nombres enters Els nombres enters Els nombres enters són els que permeten comptar tant els objectes que es tenen com els objectes que es deuen. Enters positius: precedits del signe + o de cap signe.

Más detalles

MÀXIMES CRESCUDES - Mètode racional - -ANNEX DE DOCUMENTACIÓ-

MÀXIMES CRESCUDES - Mètode racional - -ANNEX DE DOCUMENTACIÓ- 1 DRYAS Medi Ambient i Riscs Naturals MÀXIMES CRESCUDES - Mètode racional - -ANNEX DE DOCUMENTACIÓ- Direcció: Valentí TURU i MICHELS Av. Príncep Benlloch 66-72 Edifici Interceus, despatx 406 Telèfon i

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera:

Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: Un sistema lineal de dues equacions amb dues incògnites és un conjunt de dues equacions que podem representar de la manera: ax + by = k a x + b y = k Coeficients de les incògnites: a, a, b, b. Termes independents:

Más detalles

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC REVISIÓ: CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA Els electrons d un àtom es troben a l escorça, girant al voltant del nucli en determinades òrbites. El nombre d electrons i protons

Más detalles

DEPARTAMENTO DE FÍSICA Y QUÍMICA PROFESOR: LUIS RUIZ MARTÍN QUÍMICA 2º DE BACHILLERATO. Equilibrio químico

DEPARTAMENTO DE FÍSICA Y QUÍMICA PROFESOR: LUIS RUIZ MARTÍN QUÍMICA 2º DE BACHILLERATO. Equilibrio químico DEPARTAMENTO DE FÍSICA Y QUÍMICA PROFESOR: LUIS RUIZ MARTÍN QUÍMICA º DE BACHILLERATO Actividades tema 6 Equilibrio químico Reacciones reversibles y equilibrio químico.-formula la expresión de K C para

Más detalles

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE

COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE COMENTARI DE MAPA DE TEMPS EN SUPERFICIE PROCÉS PER FER UN COMENTARI: 1.- IDENTIFICA I SITUA ELS ELEMENTS VISIBLES DEL MAPA 2.- ANALITZA LES DADES QUE ENS APORTA LA DISPOSICIÓ DELS ELEMENTS EN EL MAPA

Más detalles

«CARACTERÍSTIQUES DELS VECTORS»

«CARACTERÍSTIQUES DELS VECTORS» «CARACTERÍSTIQUES DELS VECTORS» 1. QUÈ ÉS UN VECTOR Treballem en 2D, és a dir: al pla, on utilitzarem coordenades cartesianes per referir els seus punts. Un vector és una fletxa que té el seu origen (

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS: Anomenarem monomi qualsevol expressió algèbrica formada per la multiplicació d un nombre real i d una variable elevada a un exponent natural. El nombre es diu coeficient

Más detalles

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos

Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos DE S L U S RE S I V I C LES Resultat final, sense desenvolupar, dels exercicis i problemes proposats de cada unitat i de l apartat Resolució de problemes. En queden exclosos aquells exercicis que requereixen

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres

Generalitat de Catalunya Departament d Educació Departament de Matemàtiques. Curs SES Pla Marcell. L àlgebra: nombres i lletres 2 Full de treball A Màgia i matemàtiques? Li has demanat alguna vegada a un amic que li pots endevinar un nombre fen diverses operacions? A.1 Comencem amb un exemple, agafa la calculadora i: a) Pensa un

Más detalles

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) x = x 0 + v (t-t 0 ) si t 0 = 0 s x = x 0 + vt D4 Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU) Gràfica posició-temps Indica la posició del cos respecte el sistema de referència a mesura que passa el

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t

Más detalles

CINÈTICA QUÍMICA I DINÀMICA MOLECULAR

CINÈTICA QUÍMICA I DINÀMICA MOLECULAR CINÈICA QUÍMICA I DINÀMICA MOLECULAR PROBLEMES. Curs 00/01 Emili Besalú Sílvia Simon Miquel Solà Joan Miró 1.2 Cinètica Química i Dinàmica Molecular.Dept. Química. Àrea de Química Física. UdG. CINÈICA

Más detalles

Treball. Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació:

Treball. Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació: Treball Per resoldre aquests problemes utilitzarem l equació: W = F d cosα Aquesta equació expressa el treball en termes de la força aplicada, del desplaçament que aquesta força provoca i del cosinus de

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 2 Format de paràgraf Per defecte, quan es crea un document a Ms Word el text apareix alineat a l esquerra, amb un interlineat senzill i sense cap tipus de sagnat o entrada

Más detalles

El camp elèctric. Com una acció directa a distància. Com una acció indirecta a través del camp elèctric.

El camp elèctric. Com una acció directa a distància. Com una acció indirecta a través del camp elèctric. El camp elèctric Volem estudiar la interacció entre càrregues elèctriques en repòs (electrostàtica), cosa que correspon a l estudi de l anomenat camp elèctric. Quan les càrregues elèctriques es mouen les

Más detalles

FÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO

FÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO FÍSICA I QUÍMICA: EXERCICIS REPÀS 3r ESO Exercicis Temes 0 i 1: 1- A) Escriu els següents nombres utilitzant la notació científica: 0,0000345m 768900000g 0,001mm 1200kg 0,23478s 981023456N B) Canvia les

Más detalles

D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA:

D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA: D36 ÀMBIT D APLICACIÓ DE LES DIVERSES BRANQUES DE LA FÍSICA: Física relativista (teoria general sobre el comportament de la matèria i que és aplicable a velocitats molt grans, properes de la llum) Física

Más detalles

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS

1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1. SISTEMA D EQUACIONS LINEALS 1.1 Equacions lineals Una equació lineal està composta de coeficients (nombres reals) acompanyats d incògnites (x, y, z,t..o ) s igualen a un terme independent, i les solucions

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

j Unitat 1. La matèria

j Unitat 1. La matèria 11 j Unitat 1. La matèria Activitats 1. Cerca informació sobre els isòtops del carboni a Internet o a la biblioteca. Quines característiques especials té el carboni 14? El carboni 14 té 6 protons i 8 neutrons.

Más detalles

Tecnólogo en Minería. Equilibrio Químico. Química I

Tecnólogo en Minería. Equilibrio Químico. Química I Tecnólogo en Minería Equilibrio Químico Química I Concepto de equilibrio y constante Pocas reacciones químicas se dan en un sentido Muchas veces las reacciones químicas no se completan, sino que llegan

Más detalles

FEINA ESTIU 2013 FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO

FEINA ESTIU 2013 FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO FEINA ESTIU 2013 FÍSICA I QUÍMICA 3r ESO Nom: Curs: 3r A Per a poder fer l examen de recuperació de setembre és obligatori fer els exercicis que figuren en aquest dossier. De la mateixa manera, és molt

Más detalles

VECTORS EN EL PLA. EQUACIÓ VECTORIAL DE LA RECTA ESQUEMA 1. VECTORS EN EL PLA 2. OPERACIONS AMB VECTORS 3. EQUACIONS PARAMÈTRIQUES DE LA RECTA

VECTORS EN EL PLA. EQUACIÓ VECTORIAL DE LA RECTA ESQUEMA 1. VECTORS EN EL PLA 2. OPERACIONS AMB VECTORS 3. EQUACIONS PARAMÈTRIQUES DE LA RECTA VECTORS EN EL PL. EQUCIÓ VECTORIL DE L RECT ESQUEM 1. VECTORS EN EL PL 2. OPERCIONS M VECTORS 3. EQUCIONS PRMÈTRIQUES DE L RECT 1. VECTORS EN EL PL En un sistema d eixos cartesians, cada punt es descriu

Más detalles

Índex de diapositives

Índex de diapositives Índex de diapositives Què en saps? Energia solar fotovoltaica La central elèctrica I Centrals fotovoltaiques La central elèctrica II Centrals eòliques I La turbina Centrals eòliques II Turbines hidràuliques

Más detalles

Tema 7: EQUILIBRIO QUÍMICO

Tema 7: EQUILIBRIO QUÍMICO Tema 7: EQUILIBRIO QUÍMICO 1) Qué es un equilibrio químico? En los problemas de estequiometría del tema 1 supusimos que las reacciones químicas se detienen cuando uno o más reactivos se agotan. Estas reacciones

Más detalles

UNIDAD 3. EQULIBRIO QUÍMICO

UNIDAD 3. EQULIBRIO QUÍMICO UNIDAD 3. EQULIBRIO QUÍMICO Equilibrio químico y características Constantes de equilibrio: K c y K p Grado de disociación Cociente de reacción Factores que afectan al equilibrio químico. Principio de Le

Más detalles

Química general II Equilibrio químico

Química general II Equilibrio químico Química general II Equilibrio químico capitulo 14, Chang El equilibrio es un estado en el que no se observan cambios conforme el tiempo transcurre. Cuando una reacción química alcanza el equilibrio, las

Más detalles

Química 2n de Batxillerat

Química 2n de Batxillerat Àcids i bases Gener de 2010 Àcids i bases experimentalment Àcids i bases àcids a)condueixen el corrent elèctric b)reaccionen amb alguns metalls c)canvien el color del indicadors d)tenen sabor àcid e)quan

Más detalles

Prova de la part recuperable de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 22/6/2016 COGNOMS... NOM... DNI...

Prova de la part recuperable de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 22/6/2016 COGNOMS... NOM... DNI... Poseu a totes les fulles el NOM i COGNOMS EN MAJÚSCULES i el vostre DNI. Aquest examen consta de 5 preguntes. Utilitzeu només el full assignat a cada pregunta per tal de respondre-la. Només es corregirà

Más detalles

Química general II Equilibrio químico

Química general II Equilibrio químico Química general II Equilibrio químico capitulo 14, Chang El equilibrio es un estado en el que no se observan cambios conforme el tiempo transcurre. Cuando una reacción química alcanza el equilibrio, las

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

taxa (%) anys taxa (%) anys taxa (%) anys

taxa (%) anys taxa (%) anys taxa (%) anys Llista d exercicis 1 Agregats macroeconòmics 1. PIB i deflactor del PIB. Per a cada període t, calcula: (i) el PIB nominal; (ii) el PIB real a preus constants del període t = 2; (iii) el deflactor del

Más detalles

j Unitat 2. Termodinàmica química

j Unitat 2. Termodinàmica química QUÍMICA 0 j Unitat. Termodinàmica química Activitats. Posa altres exemples quotidians en els quals quedi reflectida la importància de l energia en una reacció. Una de les reaccions exotèrmiques típiques

Más detalles

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 PAU 2009 Pautes de correcció

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 PAU 2009 Pautes de correcció Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 SÈRIE 1 Com a norma general, tingueu en comte que un error no s ha de enalitzar dues vegades Si un aartat necessita un resultat anterior

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles

SOLUCIONARI Unitat 1

SOLUCIONARI Unitat 1 SOLUCIONARI Unitat 1 Unitat 1. La matèria Qüestions inicials Heu pensat mai per què l aigua del mar s evapora sense que bulli? En aquesta evaporació les molècules d aigua de la interfase passen a l atmosfera

Más detalles