Barberà del Vallès. Estat urbanització

Transcripción

1 Barberà del Vallès Mapa 5. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Barberà del Vallès Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Santa Maria Urbanitzat % Santiga-Provasa Urbanitzat 75-89,9 % Can Salvatella Urbanitzat 75-89,9 % Baricentro Urbanitzat 75-89,9 % Zona Nord Urbanitzat 50-74,9 % Barberà del Vallès disposa de 5 polígons d activitat econòmica, que representen un 8,1% del total de sòl per a activitats econòmiques del Vallès Occidental (426,2 ha). Tres dels polígons són de grans dimensions (per sobre de les 50 ha) i la resta són de dimensions mitjanes grans (entre 10 i 50 ha) i petita mitjana (entre 0,5 i 10 ha). Els polígons Santiga-Provasa i Can Salvatella, que són els dos polígons més grans en superfície de Barberà formen una gran àrea d activitats econòmiques d unes 360 ha juntament amb el polígon Santiga de Santa Perpètua de la Mogoda. Aquesta gran àrea es troba segregada del casc urbà de Barberà del Vallès, mentre que el polígon Santa Maria, de grans dimensions, es troba força integrat al casc urbà del municipi. La resta de polígons es situen al llarg del curs fluvial del riu Ripoll, segregats del casc urbà (Baricentro i la Zona Nord, en desenvolupament). 60

2 Barberà del Vallès disposa en tot el seu municipi d un total de empreses i un total de assalariats. Tot i que l activitat econòmica als polígons d activitat es troba diversificada entre els sectors industrial, comercial, logístic i serveis a les empreses i les persones, l activitat principal és la indústria i la logística en tots ells exceptuant Baricentro, polígon d activitats dedicat sobretot al comerç al detall, als serveis i a les activitats recreatives. Gràfic 16. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Barberà del Vallès Font: elaboració pròpia IERMB 61

3 Castellar del Vallès Mapa 6. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Castellar del Vallès. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Pla de la Bruguera Urbanitzat 75-89,9 % Can Carner Urbanitzat 50-74,9 % Castellar del Vallès disposa de 2 polígons d activitat econòmica que suposen, en conjunt 219,1 ha de sòl per activitats econòmiques. Aquest sòl per activitats econòmiques suposa el 4,9% de la superfície total del municipi i el 4,1% de la superfície del Vallès Occidental destinada a PAEs. Aquesta superfície per a activitats econòmiques es troba repartida en dos polígons de dimensions grans (més de 50 ha). Ambdós polígons d activitat econòmica es troben al sud del terme municipal, agregats al nucli urbà i seguint l eix de la carretera B

4 El conjunt del municipi de Castellar del Vallès disposa de 846 empreses i un total de assalariats. No es disposa de dades sobre la distribució en sectors de l activitat econòmica per a aquest municipi. 63

5 Castellbisbal Mapa 7. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Castellbisbal. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Àrea Industrial Llobregat Urbanitzat % Agripina Urbanitzat 75-89,9 % Fase d'aprovació / Can Galí estudi Sense ocupació Can Cases del Riu Urbanitzat 1-24,9 % Can Estapé Urbanitzat 50-74,9 % Castellbisbal Sud Urbanitzat 75-89,9 % Comte Sert Urbanitzat % Los Herreros Urbanitzat 1-24,9 % Sant Vicenç Urbanitzat % Santa Rita Urbanitzat 75-89,9 % Castellbisbal disposa de 10 polígons d activitat econòmica. Castellbisbal és el quart municipi del Vallès Occidental en superfície per a activitats econòmiques, amb un total de 464,2 ha. 64

6 Aquesta xifra representa el 8,8% del total del sòl per a activitats econòmiques de la comarca del Vallès Occidental i el 15,0% de la superfície total de Castellbisbal. Els 10 polígons d activitat es concentren a la part sud del terme municipal, segregats del casc urbà (exceptuant el polígon Comte Sert, i Castellbisbal sud, que són molt propers al casc urbà) i situats en zones relativament planes properes a les lleres de la Riera de Rubí i del riu Llobregat. Els cursos fluvials, les grans infraestructures i el difícil relleu del municipi han condicionat fortament el creixement i la mobilitat al municipi i als polígons d activitat econòmica. D aquesta manera la majoria d aquests polígons d activitat es situen al llarg dels eixos viaris principals: AP-2, AP-7, carretera C-1413a i B dels 10 polígons d activitat són de dimensions gran o molt grans, ja que dos d ells superen les 50 hectàrees i els altres dos superen les 100 hectàrees. La resta de polígons són de dimensions inferiors, tot i que la majoria presenten dimensions mitjanes. El municipi de Castellbisbal disposa de 576 empreses i un total de assalariats per a tot el municipi. L activitat econòmica principal del conjunt de polígons d activitat econòmiques de Castellar del Vallès és el sector de la logística, del transport i de l emmagatzematge amb quasi un 50% de l activitat total. El segueix l activitat industrial amb un 35,5% i, molt per darrera, les activitats de serveis i de comerç a l engròs amb un 7,9% i un 6,0% respectivament. Gràfic 17. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Castellbisbal Font: elaboració pròpia IERMB 65

7 Cerdanyola del Vallès Mapa 8. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Cerdanyola del Vallès. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Parc de l'alba Fase d'execució 1-24,9 % Parc Tecnològic del Vallès Urbanitzat % Polígon Industrial La Bòbila Urbanitzat % Zona Industrial La Clota Urbanitzat % Zona Industrial Riviere - Can Mitjans Urbanitzat % Zona Industrial Polizur Urbanitzat 50-74,9 % Can Fatjò dels Hurons Urbanitzat % Cerdanyola del Vallès disposa aproximadament de 457,6 ha de sòl per a activitats econòmiques, repartides en 7 polígons d activitat econòmica que representen el 8,7% del sòl per a activitats econòmiques del Vallès Occidental i el 15,3% de la superfície total del 66

8 municipi. Cal comentar que gran part d aquest sòl es concentrarà en un sol polígon d activitats, el Centre Direccional, encara per desenvolupar en la seva majoria i que suposen 360 ha de sòl per a activitats econòmiques. Tots els polígons d activitat es situen al llarg dels eixos de comunicació principals: l autopista AP-7, la C-58 i el nus viari format per aquestes dues infraestructures viàries a la zona del riu Ripoll i el riu Sec; a la carretera N-150 de Montcada a Terrassa i al llarg de la carretera de Cerdanyola del Vallès a Sant Cugat del Vallès, on es troba en desenvolupament el que serà el polígon d activitats més gran del municipi i del Vallès Occidental: el Centre Direccional. La majoria d aquests polígons són de dimensions mitjanes (petites- mitjanes i mitjanes grans, d entre 2 ha i 10 ha i entre 10 ha i 50 ha). El futur Centre Direccional és l únic polígon de grans dimensions de que disposarà el municipi. La majoria dels polígons d activitat econòmica de Cerdanyola es troben agregats a les zones perifèriques del casc urbà o integrats a la trama urbana. El conjunt del municipi de Cerdanyola del Vallès disposa de empreses i un total de assalariats. L activitat econòmica principal del conjunt de PAEs és, sens dubte, la indústria amb més del 65% del total d activitat. Molt per darrera es situa el sector de la construcció amb el 12,7% i el del comerç a l engròs amb un 9,3%. El PAEs Parc Tecnològic del Vallès és l únic polígon de Cerdanyola on la industria no és l activitat predominant, sent predominants els sectors de serveis, comerç a l engròs i altres activitats amb un 30% cadascun. Gràfic 18. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Cerdanyola del Vallès Font: elaboració pròpia IERMB 67

9 Montcada i Reixac Mapa 9. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Montcada i Reixac. Montcada i Reixac disposa de 10 polígons d activitat econòmica, amb una superfície total de 245,5 ha, que representa un 4,6% del total de sòl destinat a activitats econòmiques al Vallès Occidental i 10,4% de la superfície municipal. Els polígons, de dimensions molt variables, es troben localitzats de forma dispersa per tot el terme municipal però sobretot es concentra sobretot al llarg dels eixos viaris principals que creuen el municipi (l autopista C-58, l autovia C-17 i la carretera N-150) i al llar del riu Ripoll i del Riu Besòs. Dos dels polígons, La Ferreria i Pla d en Coll, són de grans dimensions (més de 50 ha), mentre que la resta són de dimensions petites - mitjanes i mitjanes grans (entre 2 ha i 10 ha i de 10 ha a 50 ha). 68

10 Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Hermes Urbanitzat % La Ferreria Urbanitzat % La Granja Urbanitzat 75-89,9 % Foinvasa Urbanitzat % Can Milans Urbanitzat % Pla d'en Coll Urbanitzat % Can Tapioles Urbanitzat % Molí d'en Bisbe Urbanitzat % Coll de Montcada Urbanitzat % Can Cuiàs Urbanitzat % Asland Urbanitzat % Cemarksa Urbanitzat % El municipi de Montcada i Reixac disposa d un total de empreses i assalariats per al conjunt del municipi. L activitat econòmica principal del conjunt de PAEs de Montcada i Reixac és, sens dubte, el sector de la indústria amb un 56,8%. A continuació es situen el sector del comerç a l engròs i el sector de la logística, el transport i l emmagatzematge amb un 19,9% i un 18,5% respectivament. Als polígons de Montcada i Reixac dels que es disposa d informació sobre l activitat econòmica, el sector de la industria es majoritari a tots excepte al PAEs La Granja, on l activitat econòmica principal és la logística, el transport i l emmagatzematge. Gràfic 19. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Montcada i Reixac Font: elaboració pròpia IERMB 69

11 Palau solità i Plegamans Mapa 10. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Palau solità i Plegamans. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Riera de Caldes Urbanitzat % Can Burgués Urbanitzat % Palau Industrial Urbanitzat % Can Cortés Urbanitzat % Palau-solità i Plegamans disposa de 4 polígons d activitat econòmica, amb una superfície total de 131,4 ha. Aquesta superfície representa el 2,5% de la superfície total de sòl per a activitats econòmiques al Vallès Occidental i el 8,8% de la superfície total municipal. Aquests polígons d activitat econòmica es situen al llarg dels eixos viaris principals del municipi: la carretera C-155 i l eix viari de la carretera de Caldes (C-59) i propers a 70

12 l autopista AP-7. La superfície dels polígons es molt desigual, des de polígons de dimensions petites mitjanes ( de 2 a 10 ha) com els polígons Can Burgués o Palau Industrial, polígons de dimensions mitjanes grans (de 10 ha a 50 ha) com el polígon Can Cortés i un polígon molt gran (més de 100 ha) com el polígon Riera de Caldes. La majoria de polígons es troben desagregats del casc urbà, especialment el polígon Riera de Caldes que, a més, forma una àrea d activitats econòmiques amb el polígon Bernades Subirà de Santa Perpètua de Mogoda. Al conjunt del municipi de Palau-solità i Plegamans hi ha 626 empreses amb un total de assalariats. No es disposa de dades sobre la distribució en sectors de l activitat econòmica per a aquest municipi. 71

13 Polinyà Mapa 11. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Polinyà. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Can Humet Urbanitzat % Sud-Est Urbanitzat % Nord-Est Urbanitzat 75-89,9 % Polígon de Llevant Fase d'execució Sense ocupació Polinyà disposa de 4 polígons d activitat econòmica, amb una superfície total de 240,6 ha, que representen el 4,5% del total de sòl per a activitats econòmiques del Vallès Occidental i 27,3% de la superfície total del municipi. Tres dels quatre polígons de Polinyà són de dimensions grans (més de 50 ha) i només un, el PAEs Nord-est, té una superfície mitjanagran (entre 10 ha i 50 ha). El polígon Llevant, situat a l extrem est del municipi és un PAEs de 653,9 ha urbanitzat però encara sense ocupar, per la qual cosa és un de les reserves de 72

14 sòl per activitats econòmiques més grans de la comarca. La resta de polígons es situen en els eixos viaris principals que creuen el municipi: al llarg de la carretera B-142 i C-155. Polinyà disposa de 501 empreses i un total de assalariats per al conjunt del municipi. L activitat econòmica principal del conjunt de polígons de Polinyà és, sens dubte, el sector industrial amb un 64,2% sobre el total de l activitat econòmica. Molt per darrera de l activitat industrial es situa el sector del comerç a l engròs amb un 17,1% i, finalment, el sector de la logística, el transport i l emmagatzematge amb un 10,6%. La resta d activitats econòmiques presents als PAEs representen un baix percentatge sobre el total d activitat econòmica. Gràfic 20. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Polinyà Font: elaboració pròpia IERMB 73

15 Ripollet Mapa 12. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Ripollet. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Uralita Urbanitzat % Molí d'en Xec Urbanitzat % Pinetons Urbanitzat 75-89,9 % Can Masachs Urbanitzat % Cadesbank Urbanitzat % Martinet Urbanitzat 25-49,9 % Z.I. Sintermetal i Metapol Urbanitzat % Ripollet disposa de 7 polígons d activitat econòmica, amb una superfície total de 82,5 ha de sòl per a activitats econòmiques. Aquestes 82,5 ha representen l 1,5% del total del sòl per a activitats econòmiques del Vallès Occidental i el 18,8% de la superfície total municipal. 74

16 Els polígons de Ripollet són de dimensions reduïdes ja que quatres dels PAEs presenten una superfície inferior a les 10 hectàrees cadascun. Els altres tres polígons restants presenten dimensions més grans però tot i així la seva superfície es situa entre les 10 i 30 hectàrees. Els polígons es situen de forma dispersa però força agregats a les perifèries del casc urbà de Ripollet. En alguns casos formen un continu o gran àrea d activitats econòmiques (com la formada pels polígons Can Masachs, Cadesbank i Martinet) i en d altres es troben situats propers a eixos viaris interurbans com les carreteres B-141, N-150 o la carretera BV Ripollet té en l actualitat 947 empreses censades i un total de assalariats a tot el municipi. No es disposa de dades sobre la distribució en sectors de l activitat econòmica per a aquest municipi. 75

17 Rubí Mapa 13. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Rubí. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Polígon Industrial Ca n'almanzora Urbanitzat % Polígon Industrial Can Jardí Urbanitzat % Can Pi de Vilaroch Urbanitzat 75-89,9 % Polígon Industrial Can Rosés Urbanitzat % Can Sant Joan Urbanitzat 75-89,9 % Cova Solera Urbanitzat % Polígon Industrial Carretera de Terrassa Urbanitzat % Polígon Industrial la Llana Urbanitzat % Polígon Industrial Molí de la Bastida Urbanitzat % Polígon Industrial Sant Genís Urbanitzat 50-74,9 % 76

18 Al conjunt del municipi de Rubí hi ha empreses i un total de assalariats. L activitat econòmica principal del conjunt de polígons d activitat econòmica és el del sector de la industria amb un 62,9% respecte el total de l activitat econòmica. El segueixen el sector de la logística, el transport i l emmagatzematge amb un 14,5% i el del comerç a l engròs amb un 9,2%. Un 9,0% de l activitat econòmica dels PAEs de Rubí està catalogada com a altres activitats, indicadors de la gran diversitat d activitats instal lades als polígons de Rubí. Gràfic 21. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Rubí Font: elaboració pròpia IERMB 77

19 Sabadell Mapa 14. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Sabadell. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Parc Industrial de Ripoll Urbanitzat 75-89,9 % Can Roqueta Urbanitzat % Gràcia Sud Urbanitzat % Gràcia Nord Urbanitzat % Polígon Industrial del Sud-Oest Urbanitzat % Sant Pau de Riu Sec Fase d'execució Sense ocupació Can Feu Urbanitzat % Sabadell disposa de 7 polígons d activitat econòmica que sumen una superfície total de 485,1 ha. Aquesta superfície representa el 9,2% del total de sòl per a activitats econòmiques del 78

20 Vallès Occidental i el 12,8% de la superfície total municipal. Els polígons d activitat econòmica es localitzen en dues grans àrees; a la zona est del municipi i a la zona sud-oest. A la zona est del municipi es localitza el polígon industrial de Ripoll, format per una sèrie de petites àrees industrials situades al llarg del riu Ripoll, i el PAEs de Can Roqueta. Per contra, a la banda sud-oest es localitzen la resta de polígons del municipi, que formen un continu amb els polígons de Sant Quirze del Vallès, i, a més, es localitza un nou polígon a desenvolupar (Sant Pau de Riu Sec) amb 153 ha (una de les reserves de sòl més grans de la comarca). En general, el PAEs de Sabadell presenten dimensions mitjanes-grans i grans, amb superfícies superiors a les 3o hectàrees cadascun. El conjunt del municipi de Sabadell disposa de empreses i un total de assalariats. L activitat econòmica del conjunt de polígons de Sabadell es troba molt diversificada. El sector de la industria, amb un 27,8%, és l activitat econòmica amb major presència però seguida molt de prop pel sector catalogat com altres activitats amb un 23,5%. El comerç a l engròs és el tercer sector amb major representació als polígons de Sabadell amb un 16,8% sobre el total d activitat econòmica. Els 7 polígons de Sabadell no presenten una distribució de l activitat econòmica igual a la del conjunt de PAEs del municipi. Per exemple, els polígons de Parc Industrial de Ripoll (44,0%), el del Sud-oest (38,7%) i el de Can Roqueta (35,4%) presenten un major pes de l activitat industrial que la de la resta de polígons i que la del conjunt de PAEs. En canvi, la resta de polígons presenten un major pes del sector catalogat com altres activitats i dels sectors del comerç a l engròs i del comerç al detall. Gràfic 22. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Sabadell Font: elaboració pròpia IERMB 79

21 Sant Cugat del Vallès Mapa 15. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Sant Cugat del Vallès. Sant Cugat del Vallès disposa de 510,4 ha repartides en 17 polígons d activitat econòmica, que representen el 9,7% de la superfície total de la comarca destinada a aquests usos i el 10,6% de la superfície total municipal. En l actualitat, Sant Cugat del Vallès, és el segon municipi de la comarca amb major nombre d hectàrees destinades a polígons d activitats econòmiques. En general, els PAEs de Sant Cugat del Vallès són de dimensions mitjanes-grans (més de 10 ha) i, fins i tot, disposa d un polígon de més de 100 hectàrees (Can Sant Joan Est). Però al municipi també hi ha polígons de dimensions més reduïdes (menys de 10 ha) que en general es troben integrats a la trama urbana residencia, com és el cas de Mira-sol Centre o de CIT 8E. 80

22 Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació CIT 4B Can Calders Urbanitzat % CIT 11A Can Calopa Urbanitzat % CIT 4A Can Magí - Roquetes Sud Urbanitzat % CIT 6A Can Sant Joan Centre Urbanitzat 50-74,9 % CIT 5A Can Sant Joan - Est Fase d'ampliació 75-89,9 % CIT 9A Can Sant Joan - Oest Fase d'execució 1-24,9 % CIT 8B Sant Mamet Est Urbanitzat % CIT 8C Can Mates Fase d'execució 25-49,9 % CIT 9B La Guinardera Urbanitzat 50-74,9 % CIT 8A Sant Mamet Oest Urbanitzat 75-89,9 % CIT 10E Hospital General de Catalunya - UIC Urbanitzat % CIT 8B UPC - ETSAV Urbanitzat 75-89,9 % CIT 8E Mira - sol Centre Fase d'execució % CIT 6 Vullpalleres Fase d'execució Sense ocupació CIT 5B Can Magí - Roquetes Nord Urbanitzat 75-89,9 % CIT 4C ESADE Creapolis Urbanitzat 50-74,9 % CIT 9C Can Ametller Fase d'execució 50-74,9 % La totalitat del polígons d activitat econòmica es localitzen a la meitat nord del terme municipal, al voltant de l autopista AP-7 i l autopista C-16 (de Terrassa a Barcelona) i propers a les principals vies d entrada a la ciutat (BP-1503, de Rubí a Sant Cugat del Vallès i la carretera BP-1413 de Cerdanyola del Vallès a Sant Cugat del Vallès). Gràfic 23. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Sabadell Font: elaboració pròpia IERMB 81

23 Sant Cugat del Vallès disposa, a tot el terme municipal, de empreses i un total de assalariats. L activitat econòmica principal del conjunt de polígons del municipi és el sector catalogat com a altres activitats. Dins d aquests sector es situarien les activitats de formació i educació i de sanitat, ja que el 100% de l activitat de polígons com Hospital General de Catalunya i UPC-ETSAV es concentren en aquesta categoria econòmica. El segueix el sector dels serveis a les empreses i a les persones amb un 21,5% del total de l activitat econòmica i, per últim, el sector de la industria es situa en tercer lloc amb tant sols un 13,1% sobre el total de l activitat dels PAEs del municipi. El sector de la industria, com ja s ha indicat, no és predominant al conjunt de PAEs del municipi tot i que, per exemple, al polígon Can Magí Roquetes Sud representen més del 80% de l activitat econòmica del polígon. 82

24 Sant Llorenç Savall Mapa 16. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Sant Llorenç Savall. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Conques Urbanitzat 75-89,9 % Pons Ferrer Urbanitzat % Riu Ripoll Urbanitzat 50-74,9 % Sant Llorenç Savall disposa de 3 polígons d activitat econòmica amb una superfície total de 14 ha. Aquesta superfície representa el 0,2% de la superfície total per activitats econòmiques del Vallès Occidental, sent el segon municipi amb menor superfície destinada a polígons d activitat econòmica, i representa el 0,3% de la superfície total municipal. Els tres polígons són de dimensions petites mitjanes (entre 2 ha i 10 ha de superfície), i es troben força integrats al casc urbà de Sant Llorenç Savall, al nord, centre i sud, seguint el curs del riu Ripoll i el recorregut de la carretera B-124. Al conjunt de Sant Llorenç Savall hi treballen 249 assalariats, en un total de 72 empreses. L activitat econòmica principal del conjunt de PAEs del municipi és el sector de la industria amb un 75,5% respecte el total de l activitat. Molt per darrera es situa el sector dels serveis a empreses i persones amb un 12,0%, seguit del sector de la logística, el transport i l emmagatzematge amb un 6,4% respecte l activitat total. L activitat econòmica de cadascun dels polígons és molt heterogènia entre sí. Per exemple, al polígon Riu Ripoll el 100% de les 83

25 activitats pertanyen al sector industrial, mentre que al polígon Pons Ferrer el sector dels serveis a empreses i persones representa el 48,0%. Gràfic 24. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Sant Llorenç Savall. Font: elaboració pròpia IERMB 84

26 Sant Quirze del Vallès Mapa 17. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Sant Quirze del Vallès. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Can Corbera Urbanitzat % Can Canals Urbanitzat % Can Torres - Can Llobet Urbanitzat % Can Casablancas Urbanitzat % Can Feu Urbanitzat 50-74,9 % Sant Quirze del Vallès disposa de 5 polígons d activitat econòmica, amb una superfície total de 151,3 ha. El conjunt de polígons, exceptuant Can Corbera que es troba agregat al casc urbà de Rubí i al costat de l accés de l autopista C-16 de Rubí nord, es localitzen agrupats al voltant de l accés a l autopista C-58 i l avinguda d Arraona (eix d entrada a Sabadell i Sant Quirze del Vallès). Aquest grup de polígons juntament amb els polígons de la zona sud-oest de Sabadell creen una de les àrees econòmiques més grans de la comarca. Els polígons situats a la part est del municipi presenten dimensions mitjanes-grans, amb superfícies entre les 20 i les 50 hectàrees. Per contra, l únic polígon situat fora d aquesta zona (Can Corbera) presenta un superfície de tant sols 6 ha. El conjunt del municipi de Sant Quirze del Vallès disposa de 662 empreses i un total de assalariats. L activitat econòmica principal del conjunt de polígons de Sant Quirze del Vallès és el sector de la industria amb un 52,2% respecte el total d activitat. A continuació el 85

27 segueixen el sector del comerç a l engròs amb un 29,8% i el sector catalogat com altres activitats amb un 7,4%. Gràfic 25. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Sant Quirze del Vallès. Font: elaboració pròpia IERMB La distribució de l activitat econòmica per sectors varia de forma considerable segons el polígon. D aquesta manera al polígon Can Feu el sector del comerç a l engròs representa el 88,4% del total de l activitat, mentre que al polígon Can Canals el sector de la industria representa el 75,9% de l activitat total. 86

28 Santa Perpètua de Mogoda Mapa 18. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Santa Perpètua de la Mogoda. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Camp de les Pereres Urbanitzat 75-89,9 % Polígon Bernades-Subirà Urbanitzat % Ca n'oller Urbanitzat 75-89,9 % Can Vinyalets Urbanitzat 75-89,9 % Can Vinyals Urbanitzat % La Florida Urbanitzat % La Torre del Rector Urbanitzat % CIM Vallès Urbanitzat % Polígon Santiga Urbanitzat % Les vinyes de Mogoda Urbanitzat 75-89,9 % La Creueta Urbanitzat % Sant Perpètua de la Mogoda disposa d 11 polígons d activitat econòmica situats, sobretot, seguint el recorregut dels eixos de comunicació principals; AP-7, C-59 (carretera de la Riera de Caldes) i B-140 (carretera de Sabadell a Santa Perpètua de la Mogoda). La superfície total dels 11 polígons és de 454,3 ha, representant el 8,6% del sòl destinat a activitats econòmiques de la comarca i el 28,8% de la superfície total municipal. 87

29 Les superfícies d aquests polígons són mitjanes grans (entre 10 ha i 50 ha) i grans (més de 50 ha), la qual cosa conforma grans àrees d activitats econòmiques agregades que inclouen polígons d activitat dels municipis veïns La totalitat del municipi de Santa Perpètua de Mogoda disposa de 958 empreses i un total de assalariats. L activitat econòmica principal del conjunt de polígons de Santa Perpètua de Mogoda és el sector de la industria amb un 40,1%. Per darrera es situa el sector del comerç a l engròs amb un 26,0% de l activitat econòmica, seguit del sector dels serveis a empreses i persones amb un 14,2%. Les divergències entre polígons segons la distribució de l activitat econòmica són considerables. Així, per una banda, tenim el polígon Cim Vallès amb un 47,6% de l activitat econòmica dedicada al sector de la logística, del transport i de l emmagatzematge. Per altre banda, al polígon Camp de les Pereres el sector del comerç a l engròs representa el 62,5% del total de l activitat econòmica i, per últim, al polígon Ca N Oller el sector de la industria arriba a representar un 73,0%. Gràfic 26. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Santa Perpètua de Mogoda. Font: elaboració pròpia IERMB 88

30 Sentmenat Mapa 19. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Sentmenat. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Polígon Mas d'en Cisa Urbanitzat % Can Clapers Urbanitzat 75-89,9 % Can Roure Fase d'execució 50-74,9 % Carretera Caldes Fase d'aprovació / estudi 75-89,9 % Sentmenat disposa de 4 polígons d activitat econòmica, amb una superfície total de 106,2 ha. Aquesta superfície representa el 2,0 % de la superfície total per a activitats econòmiques del Vallès Occidental i el 3,7% de la superfície total municipal. Dos dels polígons, Can Roure i Camí de Mas d'en Cisà són de dimensions petites mitjanes (entre 2 i 10 ha), el polígon Can 89

31 Clapers és de grans dimensions (més de 50 ha) i el polígon Carretera de Caldes es pot considerar de dimensió mitjana gran (entre 10 i 50 ha). Tots els polígons es situen segregats del casc urbà de Sentmenat, al voltant dels eixos viaris que creuen el municipi (carretera C-1413a de Molins de Rei a Caldes de Montbui i carretera B-142, de Polinyà a Sentmenat). Al conjunt del municipi de Sentmenat hi ha 401 empreses i un total de assalariats. L activitat econòmica principal del conjunt de polígons de Sentmenat és, clarament, el sector de la industria amb un 81,0% respecte el total de l activitat. Molt per darrera es situa el sector de la logística, el transport i l emmagatzematge amb un 15,9%. Els 4 polígons de Sentmenat presenten una distribució de l activitat econòmica molt homogènia, amb excepció del polígon Can Clapers on els sectors del comerç al detall i a l engròs representen un 5% cadascun. Gràfic 27. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Sentmenat. Font: elaboració pròpia IERMB 90

32 Terrassa Mapa 20. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Terrassa. Terrassa és el municipi amb major nombre de polígons d activitat econòmica de tot el Vallès Occidental. El municipi disposa de 20 polígons que sumen un total de 665 ha. Aquesta xifra representa el 12,5% del total de sòl per activitats econòmiques de la comarca i el 9,4% de la superfície total municipal. La dimensió dels polígons d activitat econòmica de Terrassa és molt heterogènia, passant de polígons amb més de 70 ha (com és el cas de Palau Nord Can Guitard) a polígons de 9 ha (con és el cas del polígon La Grípia). La majoria d aquests polígons es situen a la zona sud del municipi, al costat de la intersecció entre l autovia C-58 i l autopista C-16. També hi ha un grup de polígons situats a la part nord-est de la zona urbana, al costat del que serà el quart cinturó o B

33 Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Polígon Industrial Can Guitard Urbanitzat % Polígon Industrial Can Farcan Urbanitzat % Polígon Industrial Can Palet Urbanitzat % Can Parellada Industrial Urbanitzat % Polígon Industrial Can Petit Urbanitzat % Polígon Industrial Colom II Urbanitzat % Els Bellots Urbanitzat % Els Bellots II Fase d'execució Sense ocupació Polígon Industrial Est Urbanitzat % Polígon Industrial La Grípia Urbanitzat % Polígon Industrial Nord Urbanitzat % Palau Nord Fase d'aprovació / estudi 1-24,9 % Palu Nord - Can Guitard Fase d'aprovació / estudi Sense ocupació Polígon Industrial Santa Margarida I Urbanitzat % Polígon Industrial Santa Margarida II Urbanitzat % Sector Montserrat Urbanitzat % Segle XX Urbanitzat % Franja Nord Fase d'aprovació / estudi 1-24,9 % Polígon Industrial Carrer d'alemanya Urbanitzat 75-89,9 % Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) Urbanitzat 75-89,9 % Gràfic 28. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Terrassa. Font: elaboració pròpia IERMB 92

34 El conjunt del terme municipal de Terrassa disposa de empreses i un total de assalariats. L activitat econòmica principal del conjunt de polígons de Terrassa és el sector dels serveis a les empreses i a les persones amb un 50,1%. Molt a prop es situa el sector de la industria amb un 41,9% i, per últim, estaria el sector de la construcció amb un 8,1%. Els polígons de Terrassa presenten una forta heterogeneïtat pel que a la distribució de l activitat econòmica. D aquesta manera hi ha polígons amb un fort predomini del sector dels serveis (el PAEs Santa Margarida II presenta un 83,7% i el Sector Montserrat un 93,5%) i, en canvi, hi ha altres on el sector industrial es l activitat predominant (polígon Can Farcan amb un 58,8%). 93

35 Ullastrell Mapa 21. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Ullastrell. Grau Nom PAE Estat urbanització d'ocupació Dipistol Urbanitzat 50-74,9 % Ullastrell disposa d un polígon d activitats econòmiques en funcionament, de 6,4 ha, superfície que representa un 0,1% de la superfície total per a activitats econòmiques al Vallès Occidental i un 0,9% de la superfície total municipal. Aquest polígon, de dimensió petita mitjana, es situa al sud del casc urbà del municipi, a la carretera B-1202 d Abrera a Terrassa. El municipi d Ullastrell disposa de 51 empreses i un total de 236 assalariats a tot el municipi. No es disposa de dades sobre la distribució de les activitats en sectors econòmics. 94

36 Vacarisses Mapa 22. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Vacarisses. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Polígon Industrial Can Torrella Urbanitzat % Centre de tractament de residus Fase d'aprovació / estudi 75-89,9 % Vacarisses disposa de 2 polígons d activitats econòmiques que sumen un total de 98,9 ha. Aquesta xifra representa l 1,8% del sòl per a activitats econòmiques del total del Vallès Occidental i el 2,4% de la superfície total municipal. Un dels polígons és de dimensions mitjanes-grans (Can Torrella) mentre que l altre és de dimensions grans (Centre de tractament de residus). El polígon Can Torrella es troba situat a la carretera BV-1212, just a l enllaç amb la carretera C-58 i a tocar de l accés a l autopista C- 16 (autopista Terrassa Manresa). El centre de tractament de residus es troba ubicat al coll de Coll Cardús, just a tocar de la carretera C-58. Segons dades municipals, la totalitat (100%) de l activitat econòmica del polígon de Can Torrella pertany al sector industrial, mentre que l activitat del Centre de tractament de residus estaria catalogada al sector d altres activitats, però no s han facilitat dades exactes sobre les activitats en el Centre de tractament de residus. 95

37 Viladecavalls Mapa 23. Situació dels Polígons d Activitat Econòmica a Viladecavalls. Nom PAE Estat urbanització Grau d'ocupació Can Trias Urbanitzat % Can Mir Fase d'ampliació % Can Mitjans Fase d'ampliació 25-49,9 % La Bòvila Urbanitzat % Viladecavalls disposa de 4 polígons d activitat econòmica amb una superfície total de 112,6. Aquesta xifra representa el 2,1% de la superfície per a activitats econòmiques del Vallès Occidental i el 5,6% de la superfície total municipal, La superfície dels polígons de Viladecavalls és molt dispar, ja que va des de les 3,7 hectàrees de La Bòvila a les 61,3 hectàrees de Can Mitjans. 96

38 Els 4 polígons es situen al nord-est del terme municipal, propers als recorreguts de les principals infraestructures de comunicació del municipi: l autopista C-16 (Terrassa Manresa), la carretera C-58 (en el seu tram Terrassa Manresa és carretera no autopista) i la línia de ferrocarril C4 ( Terrassa Manresa Lleida); la carretera B-245 i carretera B-120. Exceptuant el polígon Can Trias, que és força proper a les urbanitzacions del nord del municipi, tots ells es troben força segregats del casc urbà de Viladecavalls. El municipi de Viladecavalls disposa de 179 empreses i un total de assalariats. L activitat econòmica principal del conjunt de polígons de Viladecavalls és el sector de la logística, del transport i de l emmagatzematge amb un 32,8% respecte el total de l activitat. Tot i això, el sector del serveis a les empreses i a les persones, amb un 29,0%, i el sector de la industria, amb un 28,7%, també són molt importants. La distribució de l activitat econòmica segons polígons presenta grans diferències. D aquesta forma al polígon Can Mitjans el sector d ela industria representa el 60,0%, mentre que al polígon La Bòvila el sector dels serveis i el de la logística representen un 40,0% cadascun. Gràfic 29. Distribució per grans sectors de l activitat econòmica del conjunt dels polígons d activitat econòmica de Viladecavalls Font: elaboració pròpia IERMB 97

39 98

40 ANNEX 2 MAPA GUIA POLÍGONS D ACTIVITAT ECONÒMICA VALLÈS OCCIDENTAL 99

41 100