PACTE CÍVIC PER A LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA DE SANT BOI DE LLOBREGAT

Transcripción

1 PACTE CÍVIC PER A LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA DE SANT BOI DE LLOBREGAT

2 ÍNDEX INTRODUCCIÓ... 3 JUSTIFICACIÓ... 4 PRINCIPIS... 5 OBJECTIUS... 7 EIXOS TEMÀTICS... 9 ACTUACIONS

3 1. INTRODUCCIÓ Sant Boi de Llobregat, com moltes ciutats del món desenvolupat, ha viscut, en les darreres dècades, un procés evolutiu de la seva mobilitat basat en paràmetres no sostenibles a la llarga. La popularització de l ús del vehicle privat, concebut fins ara com a símbol de la llibertat individual de moviment, ha comportat una pèrdua de l equilibri tradicional en l ús de l espai públic, acotat físicament per definició. Aquest fet ha comportat el desplaçament i la marginació d altres usos tradicionals de la via pública. El carrer ha estat, durant generacions, alhora que una via de transport, un espai de trobada i d interrelació social: lloc d intercanvis comercials, de relació entre veïns i visitants, de manifestacions lúdiques i culturals, de jocs i de conversa. L evolució tecnològica ha comportat, però, des de la segona meitat del segle XX, una veritable revolució en els mitjans de transport utilitzats per la nostra població, popularitzant l ús del cotxe, i destinant per al seu ús (circulació i estacionament) la major part de l espai públic. Des del punt de vista de la seguretat, l'augment de la mobilitat i del nombre de vehicles ha anat acompanyat també d'un preocupant augment del nombre d'accidents a les vies interurbanes i també dins de la ciutat. En aquest context, cal destacar el que s anomena mobilitat obligada, és a dir, aquella que realitzen el conjunt de persones, estudiants i treballadors i treballadores que diàriament s han de desplaçar al seu lloc de treball o d estudi, els quals no sempre disposen d'una xarxa de transport públic eficaç i es veuen obligats a realitzar els desplaçaments amb vehicle privat. Com a municipi integrant de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, volem modificar aquesta tendència, que ha comportat una pèrdua del caràcter social del carrer, adoptant les mesures necessàries per tal de definir un model de mobilitat d acord amb el nostre caràcter de ciutat mediterrània i oberta a l espai públic. Amb el nostre model, hem d arribar a un compromís per tal de donar resposta a la creixent demanda de mobilitat, de viatges i d intercanvis de mercaderies, preservant i garantint els diferents usos de l espai públic a fi d augmentar la qualitat de vida de tots nosaltres. 3

4 2. JUSTIFICACIÓ El Pacte Cívic per a la Mobilitat Sostenible i Segura es configura com l eina de treball per definir el nostre model de mobilitat, per definir com és la ciutat que volem per a nosaltres i per a les generacions futures. Aquest plantejament comporta la necessitat d obrir aquest fòrum a tota la societat civil, i afavorir que hi siguin representats tots els agents socials implicats en els canvis de les pautes de mobilitat de la nostra població, i més encara, que resti obert a tota la societat i sigui subscrit per altres grups, associacions o entitats que estiguin a favor dels seus principis, objectius i actuacions per tal de portar-lo a terme. El Pacte Cívic és la primera de les actuacions per a una mobilitat sostenible previstes al Pla d Acció Ambiental, aprovat l any 2000, com a fase inicial de l Agenda 21 Local, aprovada a l abril de El Pacte reflecteix la voluntat de fixar el model de mobilitat sostenible i segura que volem per als propers anys a Sant Boi, i ha de contenir uns criteris acceptats per tots els seus signataris. La pluralitat en la manera de concebre la dinàmica de la mobilitat al nostre municipi i la necessitat d arribar a un compromís entre tots els agents implicats per tal de definir el repartiment en l ús de l espai públic, suposa que la consecució d aquest Pacte signifiqui sobretot un èxit en la voluntat de caminar plegats, administració, associacions i representants de la societat civil, per tal de definir quin és el model de mobilitat que volem per a les nostres places i carrers. Les respostes de cada col lectiu per tal de solucionar les disfuncions actuals poden ser molt diverses, a vegades complementàries i no sempre coincidents, fins i tot contradictòries, per la qual cosa la signatura d aquest Pacte significa particularment l assoliment d un consens entre els agents implicats, amb l acceptació d uns principis i objectius comuns que, en primer lloc, pretenen afavorir un correcte desenvolupament social i econòmic de la ciutat, tot superant les deficiències actualment presents i detectades prèviament. El Pacte Cívic per a la Mobilitat Sostenible i Segura és la base per a l elaboració del Pla de Mobilitat de Sant Boi de Llobregat. De la mateixa manera, el Pacte es dota dels mecanismes de control i seguiment de les actuacions pactades, de manera que periòdicament es realitzarà una avaluació del nivell de compliment dels compromisos adquirits. 4

5 3. PRINCIPIS Els principis que orienten el Pacte Cívic per a la Mobilitat Sostenible i Segura, i que emmarquen els objectius que determinaran el model de mobilitat, són els següents: SOSTENIBILITAT La mobilitat sostenible es concep com aquella capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre per al futur els recursos naturals existents. Per tant, representa l assumir d un conjunt d estratègies i mesures destinades a recuperar la qualitat de l espai urbà, tot afavorint els modes de transport que menys recursos naturals consumeixen i menys costos mediambientals provoquen. I tot plegat, comptabilitzant les necessitats i drets de mobilitat amb el dret de tothom a un mediambient de qualitat. D aquest principi se n deriva la promoció dels modes de transport més respectuosos amb el medi ambient, com els desplaçaments a peu i amb bicicleta, i també el transport públic enfront de l ús de vehicles privats motoritzats. ACCESSIBILITAT El model de mobilitat ha de contemplar l accés a tot l espai públic permès a tots els ciutadans, i adoptar les mesures necessàries per garantir aquest dret a tothom, i especialment a les persones amb mobilitat reduïda. De manera complementària, el model ha de concebre una xarxa que garanteixi l accés, en les millors condicions possibles, a tots els barris de la ciutat, tot superant els problemes de dotacions infrastructurals o de serveis que provoquen dèficits d accessibilitat a parts concretes de Sant Boi, i que suposen desigualtats territorials. SEGURETAT El model ha de garantir la seguretat i protecció de l espai públic, per tal que les necessitats de desplaçament es realitzin en termes de seguretat viària amb especial interès sobre els modes de transport més vulnerables (a peu i amb bicicleta). De la mateixa manera, el model de mobilitat ha d establir sistemes que es regeixin pel principi d autoritat municipal com a garant de la disciplina viària, complint i fent complir les normes bàsiques de convivència en la mobilitat, de forma que augmenti el grau de seguretat en el desenvolupament d aquesta mobilitat. 5

6 EFICIÈNCIA El model de mobilitat té en compte les diferents característiques de cada mode de transport, els seus punts forts i les seves febleses pel que fa a eficiència operativa i energètica per a cada desplaçament en concret, i per tant les oportunitats i les amenaces que se n deriven del seu ús. Per tant, aquest model ha de racionalitzar l ús dels diferents modes i facilitar la seva utilització en aquells desplaçaments en els quals sigui més adient, des del punt de vista de la seva eficiència. GARANTIA DE LA QUALITAT DE VIDA El model de mobilitat pactat ha de guiar-se pel principi de la millora en la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, tot recuperant l espai públic per a usos socials i de convivència, això permetrà una millora en l organització del temps d activitats ciutadanes i la conciliació de la vida laboral i familiar, i reduirà el temps esmerçat en els desplaçaments urbans i interurbans. Ha de tenir present la cohesió social, i per això s han d augmentar els espais per a la convivència, dintre d un marc de justícia social. GARANTIA DEL DINAMISME ECONÒMIC La mobilitat ha de permetre afavorir l atractiu com a centre de negocis i d activitats terciàries (serveis, comercials i turístiques), i convertir el pacte per a la mobilitat en un instrument per al desenvolupament correcte de la ciutat. Ha de contribuir al dinamisme econòmic de Sant Boi, mantenir l atractiu comercial dels carrers, i combinar la recuperació de l espai públic amb la revitalització del comerç, el desenvolupament dels serveis i l augment de l atractiu turístic. INTEGRACIÓ DE TOTS ELS COL LECTIUS I ADMINISTRACIONS El Pacte vol integrar tots els col lectius i agents socials presents a Sant Boi, tot considerant d una manera pactada les necessitats, tant sectorials com territorials, de tots els integrants de la ciutat, i fomentar la participació ciutadana. Mitjançant la creació d un fòrum on hi siguin representats tots els agents, s ha d assolir un compromís que permeti millorar les condicions globals en les quals es desenvolupa la mobilitat, i aconseguir unes condicions equivalents a tots els barris de la ciutat, de manera que siguin atesos tots els col lectius implicats. El Pacte ha d intentar fer el màxim de compatibles els requeriments de tothom. De la mateixa manera, ha d integrar les diferents administracions amb responsabilitat sobre l àmbit real de la mobilitat al territori, sovint supramunicipal o de conurbació, coordinant els esforços entre totes elles. Aquesta integració ha de comptar amb el compromís i treball col lectiu per impulsar el present Pacte per a la Mobilitat Sostenible i Segura 6

7 DRET A MOURE S AMB LLIBERTAT La mobilitat és un dret que per a ser exercit en llibertat necessita del desenvolupament efectiu d alternatives de transport i que incideix en les desigualtats socials d alguns col lectius. 4. OBJECTIUS D acord amb els principis esmentats, els signants del Pacte per a la Mobilitat Sostenible i Segura ens comprometem a adoptar les mesures necessàries per assolir els següents objectius. La consecució dels diferents objectius referits a cada temàtica comporta l adopció de determinades actuacions. 1. Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants i per això s ha de destinar: a. major superfície de l espai públic b. superfície amb millor qualitat (en termes d accessibilitat i seguretat) per a la realització dels desplaçaments a peu. 2. Promoure la utilització del transport públic davant del transport privat, tot oferint un sistema de transport col lectiu de qualitat i competitiu respecte als desplaçaments amb vehicle privat 3. Augmentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport d ús habitual, i crear les condicions infrastructurals, de gestió del trànsit i educació viària necessàries per promoure la seva utilització. 4. Fomentar un ús racional del cotxe, tot aplicant mesures que facilitin el traspàs de ciutadans a altres modes de transport més sostenibles i que promoguin la intermodalitat. 5. Crear una xarxa de diferents modes de transport interrelacionada i que permeti la llibertat d escollir el mitjà de transport que es vulgui utilitzar. 6. Prioritzar la seguretat com a factor fonamental en el disseny i l ús de la via pública. 7. Reduir els impactes ambientals i ecològics provocats pel trànsit i els seus efectes en la salut pública 7

8 8. Preveure, en les futures actuacions i en la futura ordenació del territori, una configuració de l espai que doni resposta a les necessitats del model de mobilitat definit en aquest Pacte 9. Compatibilitzar l oferta d aparcament amb: a. la demanda de rotació i de residents b. el dinamisme econòmic de la ciutat c. les bones condicions d accés i mobilitat per als modes més sostenibles 10. Garantir una distribució de mercaderies: a. Àgil b. Ordenada c. Amb el mínim impacte possible sobre el sistema de mobilitat de la ciutat i el medi ambient d. Garant del ple desenvolupament de les activitats econòmiques de la ciutat 11. La mobilitat sostenible i segura és responsabilitat de tots i totes. És per això que cal estendre entre la població la sensibilització i conscienciació ciutadana sobre els valors que contenen els principis i objectius establerts en aquest Pacte 8

9 5. EIXOS TEMÀTICS Tot i que la mobilitat té un caràcter global en el qual tots els processos estan íntimament interrelacionats hem agrupat els objectius i les actuacions que se n deriven sota quatre grans eixos temàtics: COM ENS MOVEM Recull les diferents modalitats de desplaçament (a peu, amb bicicleta, amb transport col lectiu i amb transport privat) COM PROTEGIM LES PERSONES I EL MEDI Preveu les mesures necessàries per garantir la seguretat i la protecció tant de les persones com del medi ambient COM ORGANITZEM L ÚS DE L ESPAI En aquest eix es duen a terme actuacions encaminades a racionalitzar els diferents usos que fem de l espai públic des de la perspectiva de la mobilitat (estacionament, criteris per la urbanització de carrers...) COM FEM A LA SOCIETAT CORRESPONSABLE D AQUEST PACTE Finalment es prenen mesures en l àmbit de la participació, la informació i l educació per corresponsabilitzar al conjunt de la ciutadania i de les administracions en l aplicació d aquest pacte. 9

10 6. ACTUACIONS COM ENS MOVEM Mobilitat a peu Afavorir les condicions per a la mobilitat dels vianants, destinant-hi: a. major superfície de l espai públic b. superfície amb millor qualitat (en termes d accessibilitat i seguretat) per a la realització dels desplaçaments a peu. 1. Crear àrees de vianants (illes i corredors de vianants) i zones de prioritat invertida (coexistència amb altres modes de transport), especialment en emplaçaments amb una activitat comercial intensa o per afavorir la seva dinamització. 2. Dissenyar una xarxa d itineraris segurs i accessibles per a tots els vianants. Segregant-los de la resta de modes de transport, de manera que es minimitzin les interferències Eliminant les barreres arquitectòniques, adoptant les mesures d accessibilitat adients per garantir l accés universal a tot l espai públic destinat al vianant Creant camins escolars segurs en els itineraris d accés als centres escolars Creant una xarxa d itineraris interurbans i al medi natural Habilitant passos de vianants a nivell de les voreres, allà on calgui, moderar la velocitat dels vehicles i considerar la problemàtica que suposa a les vies principals i als itineraris de transport públic. 3. Millorar les condicions de l espai de voreres: Protegir les voreres de la resta de trànsit Ampliar voreres i definir una amplada mínima sense obstacles Eliminar obstacles a les voreres, ordenar i simplificar el mobiliari urbà Condicionar les voreres amb paviment de qualitat, i potenciar l ús de paviments reciclats 10

11 4. Preveure sempre la plantació d arbrat als carrers tenint en compte: Que no faci malbé les voreres Que l escocell estigui protegit Que no molesti el pas i les parades de bus Prioritàriament a les voreres 5. Preveure llocs adients d estada i descans dels vianants en el seus desplaçaments a peu, integrant les àrees enjardinades (places i parcs) presents en els itineraris 6. En els cicles semafòrics garantir un temps suficient per al pas dels vianants 7. Preveure durant els períodes d obres que afecten l espai públic les mesures necessàries per facilitar els desplaçaments dels vianants, en condicions dignes, netes i segures i amb una senyalització adient de les voreres i els passos de vianants provisionals. 8. Considerar l habilitació de passeres segregades o altres mesures per facilitar el salvament d obstacles pels vianants i els ciclistes (p.ex. accés al riu) 11

12 Mobilitat amb transport col lectiu Promoure la utilització del transport públic, per davant del transport privat, oferint un sistema de transport col lectiu de qualitat i competitiu respecte als desplaçaments amb vehicle privat 1. Instar les administracions competents que es prioritzi l arribada del metro a la ciutat 2. Dissenyar una xarxa de transport col lectiu ajustada a la demanda potencial amb els següents criteris: Dotar de màxima cobertura i connexitat entre barris, als polígons industrials i als municipis de l entorn. Augmentar la fiabilitat i regularitat en la prestació del servei Establir mesures que millorin la velocitat comercial de l autobús i que no vagin en detriment de la seva cobertura: (carril-bus quan sigui necessari i possible, prioritat al transport col lectiu a les cruïlles, eliminació d obstacles als passos, girs i parades...) Augmentar la freqüència de pas i extensió de l horari en la prestació del servei, amb els reforços adients en els horaris, dates i èpoques de l any que la demanda faci necessari, per exemple en esdeveniments especials. 3. Utilitzar un material mòbil (vehicle) amb les dimensions correctes per al passatge que ha de transportar i la trama urbana del recorregut 4. Introduir un material mòbil (vehicle) amb el terra baix, accessible per a totes les persones, i actualitzat en condicions de seguretat i de qualitat aplicant-hi els avenços tècnics acreditats per la seva eficàcia (aire condicionat, informació, equipament GPS, etc.) 5. Utilitzar vehicles amb una millor eficiència energètica dels motors i menys emissions contaminants, tant acústiques com atmosfèriques, tot promovent l ús d energies verdes, menys contaminants i procedents de recursos renovables, en funció de les innovacions tecnològiques del moment. 6. Habilitar unes parades de transport públic (metro, ferrocarril, autobús i taxi) ben equipades, amb marquesines, senyalitzades i en condicions de seguretat i accessibilitat per als usuaris i usuàries, amb informació actualitzada sobre l oferta de transport públic existent. 12

13 7. Analitzar la conveniència d establir una oferta de transport a la demanda o taxibus en àrees de baixa densitat de població (nuclis dispersos o barris de les urbanitzacions) 8. Implantar la creació d un servei de transport públic del tipus porta a porta d àmbit metropolità per a persones amb mobilitat reduïda severa. 9. Estudiar la possibilitat de transport col lectiu alternatiu per connectar amb el medi natural. 10. Fomentar incentius, per part de les empreses o dels establiments comercials, per tal que els seus treballadors o clients hi accedeixin amb transport públic en lloc de fer-ho amb vehicle privat, tot substituint les bonificacions d aparcament per abonaments de transport col lectiu. 11. Participar activament amb les instàncies competents en la definició de les necessitats i propostes de futur del model de transport públic d alta capacitat a l àmbit metropolità, tot incidint en el canvi de l actual model radial per un model de xarxa (per exemple, l accés a l aeroport, al Vallés i al marge esquerre del riu Llobregat). 13

14 Mobilitat amb bicicleta Augmentar la participació de la bicicleta en el conjunt de mitjans de transport d ús habitual, creant les condicions infrastructurals, de gestió del trànsit i educació viària necessàries per promoure la seva utilització. 1. Dissenyar una bona xarxa de carril-bici (espai urbà i interurbà) i vies verdes (medi natural) amb condicions de seguretat (espais protegits i senyalitzats): Amb accessibilitat als principals punts d atracció de viatgers del municipi i als principals carrers comercials i turístics. Amb connexió entre els itineraris urbans i els camins periurbans o interurbans, i les vies verdes dels municipis veïns. 2. Considerar un conjunt, suficientment ampli, de llocs d estacionament de bicicletes, senyalitzats i localitzats convenientment i equipats per poder aparcar amb unes bones condicions de seguretat, tenint en compte les connexions amb el transport públic. 3. Afavorir mesures que promoguin l ús de la bicicleta (incentius, lloguer, intercanvi...), potenciar la creació de nous llocs de treball i la promoció del turisme local. 4. Promoure, progressivament, l ús de la bicicleta vinculat-la a diferents feines que comporten desplaçaments, tant en l àmbit de l administració pública com de l empresa privada (missatgeria...) 14

15 Mobilitat en transport privat (circulació) Fomentar un ús racional del cotxe, aplicant mesures que facilitin el canvi d hàbits dels ciutadans cap a altres modes de transport més sostenibles i que promoguin la intermodalitat. 1. Dissenyar una xarxa viària jerarquitzada i crear les condicions per tal que cada vial tingui unes intensitats de circulació i velocitats admissibles i adequades a l entorn, tot aplicant polítiques pacificadores del trànsit. 2. Garantir una xarxa viària que doni accés als diferents barris i polígons industrials, amb condicions de seguretat viària i qualitat, tot minimitzant el trànsit de pas (per exemple, una rotonda al c/ Mare de Déu de Núria amb la C- 245) 3. Millorar la senyalització al conjunt viari de la ciutat, contemplant les innovacions tecnològiques. 4. Millorar la informació (prèvia i complerta) sobre els canvis en la mobilitat resultants de la presència d obres, actes culturals al carrer Millorar la connexitat interurbana i les circumval lacions externes per tal de minimitzar el trànsit de pas per l interior de la ciutat. 6. Promoure la utilització de vehicles menys contaminants i propulsats per energies alternatives 7. Fomentar polítiques d utilització responsable del vehicle privat i els diferents sistemes de compartir el seu ús i/o propietat (car-sharing, car-pooling o altres) 8. Instar les administracions competents a prioritzar les millores que necessitem als accessos de la població i a participar activament en la seva definició (per exemple, la connexió del cinturó litoral amb la C-32) 15

16 Intermodalitat Crear una xarxa de diferents modes de transport interrelacionada i que permeti la llibertat d escollir el mitjà de transport que es vulgui utilitzar 1. Crear un sistema de transport públic integrat, tant des del punt de vista de serveis (coordinació d horaris i de localització de parades) com de tarifes, entre els serveis urbans i els interurbans, amb els mateixos estàndards de qualitat del servei 2. Habilitar espais, en tots els transports públics, per poder portar la bicicleta de manera segura i sense causar molèsties a la resta d usuaris 3. Fer coherents i compatibles els reglaments d ús dels diferents transports públics per tal de facilitar l intercanvi 4. Fomentar la construcció d aparcaments d intercanvi prop de les estacions de ferrocarril o parades de serveis interurbans d autobús (aparcaments de dissuasió i/o perifèrics adequadament condicionats) 5. Concebre uns intercanviadors entre línies de transport públic que siguin fàcils d utilitzar, accessibles i ràpids. 6. Condicionar els itineraris d accés, i els propis accessos, a les estacions de ferrocarril i autobús per als desplaçaments a peu i amb bicicleta en condicions de qualitat i accessibilitat 16

17 COM PROTEGIM LES PERSONES I EL MEDI Seguretat viària Prioritzar la seguretat com a factor fonamental en el disseny i l ús de la via pública. 1. Realitzar les accions necessàries per eliminar els punts negres existents per tal de reduir els índexs d accidentalitat a la xarxa viària 2. Potenciar les accions preventives per garantir la seguretat i el respecte a l espai dels diferents usuaris de la via pública 3. Fer el seguiment per valorar l efectivitat de les actuacions correctores i preventives establertes per reduir l accidentalitat 4. Impulsar l adopció de nous elements de seguretat als vehicles 5. Orientar l acció de la policia local a la prevenció i a la seguretat i dotar-la dels recursos adients, tant humans com materials, per garantir la mobilitat segura i eficient a Sant Boi. 6. Prestar una atenció especial a la seguretat entorn als centres escolars. 7. Impulsar una legislació que faci més dissuasòries les sancions municipals, especialment sobre les accions que dificulten la mobilitat dels vianants, dels ciclistes i dels usuaris del transport col lectiu. Alhora dotar d altres instruments de sanció alternatius a l econòmic, promovent una justícia més efectiva. 8. Proporcionar una normativa legal adequada que doti l autoritat corresponent dels mitjans necessaris per fer complir els principis i objectius determinats en aquest Pacte 9. Actualitzar les ordenances municipals als criteris expressats en aquest Pacte 17

18 Aspectes medi ambientals i de salut Reduir els impactes ambientals i ecològics provocats pel trànsit i els seus efectes a la salut pública 1. Impulsar l adopció de mesures encaminades a reduir les emissions de gasos contaminants: Promoure l ús de carburants menys agressius per al mediambient i millorar la seva xarxa de distribució Controlar la realització de la inspecció tècnica dels vehicles, incidint en la reducció d emissions contaminants Establir mesures adicionals per endurir el control de l emissió de gasos dels vehicles 2. Implantar sistemes que permetin reduir el nivell de soroll dels vehicles i el seu impacte sobre la salut de les persones, els habitatges i l espai públic de la zona Fomentar l ús de paviments antisoroll Implantar barreres antisoroll allà on calgui Controlar el funcionament dels tubs d escapament de tots els vehicles, especialment les motocicletes, i penalitzar-ne el mal ús Controlar i penalitzar el mal ús dels clàxons dels vehicles Reduir l impacte acústic dels vehicles a la nit: recollida d escombraries, càrregues i descàrregues, etc. Atenent els criteris de sostenibilitat, vetllar perquè els motors estiguin aturats en les operacions de càrrega i descàrrega, sempre que sigui possible 3. Promoure bonificacions fiscals als usuaris i usuàries de vehicles amb una millor classificació d ecoeficiència i moguts per energies alternatives (gas natural, GLP, biocombustibles, híbrid elèctric, pila d hidrogen), i amb materials de més fàcil reciclatge 4. Concienciar les empreses i els representants sindicals del benefici econòmic, social i mediambiental que suposaria que apostessin per un transport sostenible per als seus treballadors/es. 5. Incentivar el valor saludable i mediambiental de la mobilitat a peu i amb bicicleta 6. Millorar progressivament l eficiència en els sistemes de gestió i producció que afecten la mobilitat 18

19 COM ORGANITZEM L ÚS DE L ESPAI Planificació urbanística Preveure, en les futures actuacions i en la futura ordenació del territori, una configuració de l espai que doni resposta a les necessitats del model de mobilitat definit en aquest Pacte 1. Definir les funcions i repartiment de l espai viari públic amb criteris de sostenibilitat, d equitat i de rendibilitat del conjunt de la societat. 2. Completar i millorar la xarxa d accesos al municipi i la connexió entre les insfraestructures i la trama urbana 3. Planificar les infraestructures necessàries per encaminar el trànsit de pas per vials exteriors al nucli urbà 4. Dissenyar una trama urbana que afavoreixi la coexistència de diferents maneres de desplaçar-se, adoptant els criteris màxims d accessibilitat i de seguretat. 5. Dissenyar i potenciar un tipus d urbanització encaminada a la barreja d usos (residencial, comercial, serveis i industrial no contaminants) de manera que incentivi la reducció de la mobilitat amb vehicle privat 6. Adoptar unes mesures constructives i preveure infraestructures que garanteixin la prioritat de la mobilitat a peu, amb bicicleta i amb transport col lectiu, en funció d una jerarquització de les vies 7. Garantir, a través dels preceptius estudis d impacte, en les noves àrees urbanitzades, l accés a la xarxa de transport públic en condicions de seguretat i qualitat, de manera que la nova àrea tingui un servei amb els mateixos estàndards de qualitat que la resta de la ciutat 8. Preveure l espai a la calçada per al carril bus en els principals eixos viaris de les noves àrees urbanitzades, on sigui possible i es justifiqui. 9. Estudiar els possibles problemes de mobilitat generats per algunes instal lacions i activitats a la zona urbana i proposar solucions des del vessant de la planificació urbanística 10. Preveure les mesures per minimitzar l impacte de les obres a la via pública: Realitzant-les en el mínim temps possible Coordinar les actuacions per evitar duplicitats 19

20 Estacionament Compatibilitzar l oferta d aparcament amb: la demanda de rotació i de residents el dinamisme econòmic de la ciutat les bones condicions d accés i mobilitat per als modes més sostenibles 1. Dotar les àrees de centralitat urbana d una oferta d aparcament de rotació controlada de manera eficaç que permeti: Regular l accés del vehicle privat a les àrees de centralitat urbana, i utilitzar el valor estratègic de l oferta de places d aparcament per a la regulació i utilització del vehicle privat Potenciar la utilització de l aparcament subterrani per damunt de l aparcament a la calçada, mantenint l oferta global d aparcaments a les diferents zones de la ciutat. Dotar les zones comercials d una oferta d aparcament de rotació suficient (pàrquing subterrani, zona blava...) Cal preveure aparcaments a la superfície als pols d atracció econòmica, lúdica o de serveis on sigui possible 2. Tant a les noves edificacions en zona urbana com en els nous desenvolupaments urbanístics, preveure la creació de suficients places d aparcament fora de la calçada per absorbir la demanda generada per aquestes noves actuacions i per les necessitats de l entorn 3. Dotar els barris de suficient oferta d aparcament subterrani per a residents, necessària per alliberar l espai públic a la superfície per a altres usos més socials, econòmics i sostenibles. 4. Aplicar mesures urbanístiques que impedeixin l aparcament de vehicles sobre les voreres. 5. Ordenar l aparcament de motocicletes i bicicletes, i dotar la ciutat de suficient nombre de places. 6. Dotar de suficient oferta d estacionament per a autobusos i camions, de manera que no interfereixin en la mobilitat urbana, preferentment fora de la zona residencial 7. Elevar a l administració competent la necessitat d adequar les condicions per a la dotació de places d aparcaments a persones amb disminució, per tal que no se n faci un mal ús 20

21 8. Estudiar la ubicació d aparcaments disuassoris a la superfície per poder alliberar de vehicles altres espais públics. 9. Promoure mesures per facilitar la mobilitat i l estacionament de diferents sectors professionals que necessiten vehicle per desenvolupar la seva tasca. 21

22 Distribució de mercaderies Garantir una distribució de mercaderies: Àgil Ordenada Amb el mínim impacte sobre el sistema de mobilitat de la ciutat i el medi ambient Garant del ple desenvolupament de les activitats econòmiques de la ciutat 1. Ordenar les condicions operatives de la distribució urbana de mercaderies per tal de reduir la durada de les operacions i la distància entre els punts d origen i final de la mercaderia: a. Establir la reserva suficient de zones apropiades de càrrega/descàrrega b. Regular i controlar aquestes zones en horari i temps de repartiment c. Optimitzar el seu disseny funcional i localització atenent a les necessitats reals del comerç 2. Incentivar una distribució de mercaderies compartida entre establiments, a fi de reduir el nombre d operacions de repartiment, i també promoure una distribució organitzada dels vehicles de càrrega petita i menys contaminants 3. Alliberar la xarxa viària de la ciutat de grans vehicles pesants, tot incorporant la senyalització pertinent i potenciar la vigilància per fer complir la normativa. 4. Promoure la construcció d un Centre de Transports i Plataforma Logística d abast comarcal, i incentivar el trasllat d empreses de transport i operadors logístics. 5. Fomentar el transport ferroviari de mercaderies 6. Controlar que els transports especials i de matèries perilloses, dins del nucli urbà, es facin en horari de menor presència de persones al carrer. 7. Introduir sistemes de compactació dels residus a les deixalleries per minimitzar el seu transport. 22

23 COM FEM A LA SOCIETAT CORRESPONSABLE D AQUEST PACTE Participació, Informació i Educació La mobilitat sostenible i segura és responsabilitat de tots i totes. És per això que cal estendre entre la població la sensibilització i conscienciació ciutadana sobre els valors que contenen els principis i objectius establerts en aquest Pacte 1. Crear un espai de participació (Comissió de Mobilitat sostenible i segura) per fer el seguiment del compliment del Pacte i de les actuacions que afectin a la mobilitat dels santboians i santboianes. 2. Realitzar estudis de mobilitat urbana i el seguiment dels indicadors d avaluació de la mobilitat 3. Realitzar campanyes de comunicació i sensibilització sobre els principis i objectius del present Pacte 4. Augmentar la informació a la ciutadania a través dels mitjans de comunicació i difusió local sobre les condicions de mobilitat en els diferents modes de transport 5. Realitzar campanyes de comunicació i formació per: Promoure el civisme en la conducció i l estacionament Millorar la seguretat viària Fomentar l ús dels modes de transport més sostenibles: 6. Realitzar campanyes de conscienciació sobre el risc de no adoptar les mesures preventives necessàries per a la conducció de vehicles, especialment els de dues rodes 7. Incentivar els cursets d educació viària a les escoles amb els alumnes i especialment amb les famílies. 8. Fomentar que les accions formatives de les autoescoles incorporin els principis d aquest pacte (sostenibilitat, seguretat, ecologia...) 23