EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DEL CÀNCER

Transcripción

1 EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DEL CÀNCER 1. Conceptes introductoris 2. Epidemiologia descriptiva: Incidència, mortalitat, supervivència 3. Factors etiològics 4. Prevenció del càncer 5. Cribratges poblacionals de càncer Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall d Hebron. Facultat de Medicina. UAB

2 El Càncer, l emperador de tots els mals És l enemic implacable que al llarg de la vida penja damunt el cap d una de cada tres dones i d un de cada dos homes Siddartha Mukherjee El emperador de todos los males. Una biografía del Cáncer. Editorial Taurus, págs.

3 1. Conceptes introductoris Teoria multiestadis del Càncer ESTADIS: Iniciació, Promoció i Progressió - AGENT INICIADOR - AGENT PROMOTOR - PROGRESSIÓ Carcinògens incomplets: Inicien les cèl lules però no les promouen; són agents mutàgens Carcinògens complets: Inicien una neoplàsia i causen també la seva promoció i progressió

4 Epidemiologia molecular del Càncer Furberg & Ambrosone. Trends in Molecular Medicine, 2001

5 Sis canvis propis del Càncer Sis canvis que se situen en l arrel de pràcticament tots els càncers. Resumits per Hanahan D i Weinberg RA. Cell Autosuficiència dels senyals de creixement (p.e., activació oncògen H-Ras per mutacions puntuals, sobreexpressió de gens,...) 2. Insensibilitat als senyals d inhibició del creixement (inactivació dels gens supressors de tumors per mutacions puntuals, delecions, metilació alterada i altres; 50-75% dels càncers tenen un mutació del p53) 3. Evasió de l apoptosi (mecanisme pel qual les cèl lules eliminen les mutacions oncogèniques) 4. Capacitat replicativa ilimitada (senescència replicativa, inactivació de prb/p53, activació de la telomerasa) 5. Inducció de l angiogènesi (neovascularització) (activació de VEGF, FGF1 i FGF2) 6. Invasió tisular i metàstasi (gens força desconeguts)

6 Sis canvis propis del Càncer Sis canvis que se situen en l arrel de pràcticament tots els càncers. Resumits per Hanahan D i Weinberg RA. Cell 2000

7 Deu canvis propis del Càncer i dianes terapèutiques Hanahan D, Weinberg RA. Hallmarks of Cancer: The next generation. Cell 2011

8 .. Inactivació del gen reparador de mismatch Inestabilitat microsatèlits: BAT26 Mutació Mutació Pèrdua Mutació i pèrdua i pèrdua. APC XRAS SMAD2/4 TP53 Epiteli normal Adenoma precoç Adenoma. Adenoma. cripta displàsica intermediari tardà Carcinoma Metàstasi. Creixement tumoral o neoplàsia.. Metilació del ADN alterada Altres alteradors genètics Vies que controlen la tumorogènesi colorectal. Les mutations en la via de la APC/b-catenina inicien el procés neoplàsic, del que en resulten petits tumors benignes (adenomes). Aquests progressen, en fan grans i més perillosos, ja que s acumulen mutations en gens de control del creixement (K-Ras, B-RAF, PIK3CA, o p53). El procés s accelera per mutacions en gens d estabilitat Font: Jeremy Edwards. University of New Mexico Health Sciences Center, 2005

9 Lesió pre pre- maligna Carcinoma in situ Neoplasia benigna? Història natural del càncer i proves disponibles Fase de diagnòstic clínic usual Iniciació: Exposició a carcinògens Interacció entre promotors i les defenses de l'hoste Detecció precoç Història natural Proves Proves per al medi ambient del lloc de treball. Detecció de carcinògens en els productes de consum Noves proves per avaluar els efectes biològics: ADN adducts, mutagenicitat de l'orina, ruptures cromosòmiques Proves de Diagnòstic cribratge usual Període de detecció pre-clínic

10 Envelliment i Càncer Impacte de l envelliment: Entre els anys 2007 i 2030, al Regne Unit es preveu que el nombre de casos de càncer, en la gent de més de 65 anys d edat, augmenti un 76,2% en els homes i un 67,5% en les dones. Mistry M, Parkin D, Ahmad A, et al. Cancer incidence in the United Kingdom: projections to the year Br J Cancer. 2011; 105;

11 Connexió entre Senescència i Càncer L augment de l edat és, amb molt, el més important de tots els carcinògens, i entendre les seves vies d actuació un dels temes centrals de la biologia de l envelliment. En experimentació amb cultius tisulars i en rates, s ha observat que les proteines produïdes pels fibroblastes senescents, incloses proteases, factors de creixement i mol lècules que promouen l angiogènesi, poden estimular la malignització,, i animar les cèl lules premalignes a passar a ser canceroses i formar tumors que poden matar l animal. The Age of Senescence. Judith Campisi's work on cancer may reveal the secrets of (not) getting older. The Scientist. 2006; 50: 6.

12 2. Epidemiologia descriptiva Causes de mort en el món, Total: 57 milions/any Malaltia cerebrovascular 10% 5,5 milions: 3 m. i 2,5 m. Malaltia coronària 13% 7,2 milions Càncer 12% 7,1 m. Lesions - accidents 9% 5,2 m. Altres malalties 27% 15,6 milions Infec. respiratòries 7% 3,7 m. VIH - Sida 5% 2,8 m. MPOC 5% 2,7 m. Paludisme 2% Tuberculosi 3% Malalties diarreiques 3% Causes perinatals 4% 2,5 m. 1,2 m. 1,6 m. OMS 1,8 m.

13 Incidence and mortality of all cancers combined in the 28 EU countries, men and women combined (excluding nonmelanoma skin cancer); shown as age-standardized rates (ASRs) per GLOBOCAN 2012

14 Number of new cancer cases and cancer deaths for the top 15 commonest cancers in the 28 member states of the European Union; Incidència i mortalitat dels 15 principals càncers a la Unió Europea, 2012 IARC GLOBOCAN Cancer Epidemiology 39S (2015) S1-S10

15 Espanya. Font de les dades d Incidència i Mortalitat per Càncer Els Registres de casos permeten obtenir la Incidència de càncers La Mortalitat s obté a partir del Certificat Mèdic de Defunció (individual, des de 1871) Provincies o circunscripcions espanyoles que tenen Registre dels casos de càncer: Albacete, Asturias, País Vasco, Canarias, Cuenca, Girona, Granada, Murcia, Navarra, Tarragona i Zaragoza El cáncer en España. Instituto de Salud Carlos III. Madrid

16

17 Taxa global Espanya: 469,6 x

18 Taxa global Espanya: 273,0 x

19 469,6

20 273,0

21

22

23

24

25

26

27

28

29 Espanya. Homes Incidència i mortalitat Nombre de casos i (%) Altres Pròstata Pulmó Pròstata Pulmó Bufeta (27.%) Colorectal Colorectal Las Cifras del Cáncer en España Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), 2014.

30 Espanya. Dones Incidència i mortalitat Nombre de casos i (%) Cos d úter.. Altres Mama Pulmó Altres Mama Colorectal Cos d úter Colorectal Pulmó Cos d úter.. Las Cifras del Cáncer en España Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), 2014.

31 CR: taxa bruta per ASRw: taxa estandaritzada per la població mundial. ASRe: taxa estandaritzada per la població europea.

32 CR: taxa bruta per ASRw: taxa estandaritzada per la població mundial. ASRe: taxa estandaritzada per la població europea.

33 Percentatge de canvi anual de la incidència per càncer a Catalunya, Homes Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Idescat.

34 Percentatge de canvi anual de la incidència per càncer a Catalunya, Dones Registre de Càncer de Girona, Registre de Càncer de Tarragona, Idescat.

35 EEUU. Incidència de Càncer, , Homes

36 EEUU. Incidència de Càncer, , Dones

37 EEUU. Mortalitat per Càncer, , Homes American Cancer Society. Cancer Facts & Figures Atlanta: American Cancer Society; 2014.

38 EEUU. Mortalitat per Càncer, , Dones

39 Incidència de Càncer segons raça o ètnia. EEUU, Taxes per h ajustades segons la població de 1970

40 Supervivència a 5 anys En % Global: tots els estadis Extensió: Local Regional Distant EEUU. A partir dels casos de 1986 a 1992, seguits fins 1993 Global Local Regional Distant Bufeta urinària Cavitat Oral Cervell Cèrvix Còlon i recte Esòfag Estòmac Fetge Larinx Mama (dona) Melanoma Ovari Pàncrees Próstata Pulmó Ronyó Testicle Úter

41 Supervivència relativa* (%) durant tres periodes de temps. Segons localització del càncer. EEUU.

42 3. Factors etiològics del Càncer Consum de tabac 30% Factors de la dieta (alimentació) 35% Consum d'alcohol 3% Treball - ocupació 4% Factors reproductius i sexuals 7% Factors geofísics 3% Radiacions ionitzants 1-3% Radiacions ultraviolades 2-4% Contaminació atmosfèrica 2% Medicaments 1,5% Agents infecciosos 5-16% Càncers hereditaris 2-10% Modificada de Doll i Peto, 1990

43 30% Factors etiològics del Càncer 20% Prevenibles No prevenibles 10% Tabac Alcohol Dieta Treball Radiació Agents infecciosos

44 3.1 Tabac i Càncer Càncers prevenibles eliminant el tabac Fracció etiològica PULMÓ 91% LARINX, BOCA, FARINGE, i ESÓFAG 86% BUFETA URINÀRIA 54% PÀNCREAS 44% RONYÓ (PELVIS RENAL) 29% Altres: estòmac, fetge, càncer cervical -- Doll i Peto, 1990

45 Tabac i Càncer: RR Recorregut Millor estimació PULMÓ 3,6-15,9 10,0* LARINX 6,1-13,6 8,0* CAVITAT ORAL 1,0-13,0 4,0* FARINX 2,8-12,5 4,0 ESÒFAG 0,7-6,6 3,0* BUFETA URIN. 1,0-6,0 2,0* PÀNCREES 1,6-3,1 2,0* CÒLON 1,2-3,0 2,0 RONYÓ 1,1-1,5 1,5* ESTÒMAC 0,8-2,3 1,5 * El tabaquisme és una causa principal d'aquests càncers

46 Country-specific prevalence of current smoking (%) in the population aged 15 years or over, overall and by gender, male-tofemale smoking prevalence ratio (M/F), and currentto-ex-smoking prevalence ratio (C/E) in 18 selected European countries. Gallus et al Prevalença de tabaquisme a Europa (%) European Code against Cancer, 4th Edition: Tobacco and cancer.. Cancer Epidemiology 39S (2015) S20-S33.

47 Estimates of agestandardised incidence rates of lung cancer in 2012 (world standard population) in the European Union (EU-27 and Croatia). Càncer de pulmó, homes European variation in estimates of national age-standardised lung cancer incidence rates (per ) among men and among women. Ferlay et al Càncer de pulmó, dones European Code against Cancer, 4th Edition: Tobacco and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S20- S33.

48 Risc de mort per càncer de pulmó en els homes. UK Cumulative risk of death from lung cancer in men in the United Kingdom for continuing smokers and for former smokers, according to the age when quitting (death rates in 1990 are shown). Peto et al European Code against Cancer, 4th Edition: Tobacco and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S20-S33.

49 Mecanismes 1. L'aliment pot estar contaminat amb carcinògens 2. En el processament dels aliments es poden generar mutàgens 3. El additius poden ser carcinògens 4. En l'organisme es poden formar carcinògens: compostos N-nitrosos formats per bacteris a partir de nitrats i nitrits 5. Els aliments fumats poden contenir quitrans 6. Una dieta amb molt greix pot donar lloc a la producció de carcinògens Dieta i Càncer

50 CORRELACIÓ ECOLÒGICA: Consum de greix per càpita i mortalitat per càncer de mama Mortalitat de Càncer de Mama per habitants ajustada per edat Israel Itàlia Hong Kong Chile Japó Mèxic Tailàndia Taiwan Austria Hungria Polònia Espanya UK Finlàndia Holanda Dinamarca USA França 0 El Salvador Ingesta estimada de greix (gr per dia)

51 METAANÀLISI Consum diari de 30 o més g/d d Alcohol versus 0 g/d i risc relatiu (RR) multivariat de Càncer colorectal Cho E, et al. Alcohol Intake and Colorectal Cancer: A Pooled Analysis of 8 Cohort Studies. Ann Intern Med. 2004;140: Resultat de cada estudi 8 estudis Resum Resum Excés de risc de càncer colorectal en els bevedors: 23%

52 METAANÀLISI Consum de carn i risc de Càncer colorectal. Comparació de la categoria de consum més alta amb la més baixa. Estudis de cohort. Larsson SC, et al. Meat consumption and risk of colorectal cancer: A meta-analysis of prospective studies. Int J Cancer. 2006;119: Excés de risc de càncer colorectal en els més consumidors de carn: 28%

53 Efecte protector de certes vitamines, vegetals i de la fruita fresca La vitamina C és un agent preventiu de les mutacions de l ADN per estrés oxidatiu La vitamina A i els vegetals cruciformes tenen efecte antipromotor en càncers epitelials El consum de vegetals té un efecte protector en diversos càncers L'àcid fòlic té un possible efecte protector en el càncer colorectal

54 Components de la dieta i risc de càncer Càncer Augmenten el risc Protegeixen Mama Còlon- Recte Pulmó Alcohol, excés de calories i d ingesta, guany de pes Carn roja, Carn processada Vegetals, greixos monosaturats Fruita/fibra vegetal Vegetals, especialment els verds/grocs Pròstata Carn Licopé (tomàquet) Gastrointestinal Alcohol, Sal Fruita/vegetals

55 3.3 Obesitat i Càncer Risc elevat: Tenir un pes superior al 35% del pes ideal Obesitat en la dona*: S associa a càncer d esòfag, còlon, endometri, mama (post-menopàusic) i renal. Un 35% d'excés de pes comporta un augment del 55% del risc en relació a dones primes Obesitat en l'home*: S associa a càncer d esòfag, páncreas, còlon, recte i renal. Un excés de pes del 35% comporta un augment del risc del 40% Possibles mecanismes: Hiperinsulinèmia (especialment l adipositat central) associada amb el creixement i proliferació cel lular. El teixit adipós es la font primària d estrògens, associada a la carcinogènesi Prevenció: Mantenir el pes adequat, fer exercici, menjar sense excessos. L'educació sanitària dels infants i joves és essencial *European Code against Cancer 4th Edition: Obesity, body fatness and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S34-S45

56 3.4 Exercici i Càncer Tipus de càncer Mama Còlon Efecte protector de l exercici Associació protectora no del tot consistent el periode de temps podria ser crític Disminució d un 30-40% del risc en els homes i dones actius (cap associació en el càncer Rectal) Pròstata Dades inconclusives Possibles mecanismes: Acceleració del temps de trànsit GI que provoca una disminució de l exposició a carcinògens Intensificació de la funció immune, amb un exercici moderat Nivells baixos de les hormones reproductives

57 Contrast entre nivells d activitat física elevats i baixos, i incidència de determinats càncers N.S. N.S. European Code against Cancer 4th Edition: Physical activity and cáncer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S46-S55.

58 Prevalence of regularly engaging in physical activity five times a week or more outside organized sport for 27 countries of the European Union. Activities include cycling or walking from one place to another, dancing, and gardening. The survey was conducted in October 2009 and involved 26,788 European citizens in 27 countries Prevalença d exercici físic regular a Europa (%) European Code against Cancer 4th Edition: Physical activity and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S46-S55.

59 3.5 Agents infecciosos i Càncer VIRUS CÀNCER Fracció etiològica HTLV-I i II Leucèmia T-cells 5% VHB Hepatocarcinoma 40-60% VHC (1b) Hepatocarcinoma 20-30% VEB Limfoma de Hodgkin 35-50% 50% Carcinoma nasofaringi 40-70% Limfoma de Burkitt 10-20% V. Papiloma Càncer cervical 89-99,7% 99,7% Càncers en transplantats renals - Carcinoma tonsilar, papiloma faringi - VHH-6 L. Hodgkin nodular-esclerosant - VHH-8 Sarcoma de Kaposi - JCV polioma Gliomes, Astrocitomes, Leucèmia linf aguda - H. pylori Adenocarcinoma gàstric 50-60%

60 Agents infecciosos i Càncer Fauci A. 2000

61 Distribució del limfoma de Burkitt a Àfrica Cinturò palúdic subsaharià Zones de casos de Burkitt Àrees de Paludisme endèmic El Paludisme pot ser un factor implicat en la gènesi del limfoma de Burkitt

62 3.6 Susceptibilitat hereditària i Càncer Entre 2-10% dels càncers són deguts a mutacions en gens de la línia germinal Càncer de Mama: Mare, diagnòstic a <40 anys Mare, diagnòstic a 70 anys 1,5 Germana 2 Càncer de Còlon: Un pare o familiar 1,7 Dos pares o familiars Càncer de Pròstata: Pare 1,5 Càncer de Pulmó: Un pare o familiar Germà 1,5 Increment del risc 2 vegades 3 vegades 2 vegades

63 3.7 Factors reproductius i Càncer CÀNCER DE MAMA Augment del risc Edat a la menarquia: 12 anys versus 14 a. 1,2 a 1,3 vegades Edat en el primer fill: >30 anys versus <20 a. 1,5 a 2 Edat a la menopausa: >55 a. versus <45 a. 2 vegades CÀNCER D'OVARI Paritat: nulipara versus tres fills 1,3 a 1,5 vegades

64 3.8 Situació socioeconòmica i incidència de Càncer Tipus de càncer d'associació ben establerta amb una situació socioeconòmica (SS) baixa: Pulmó, Cèrvix, Estòmac, (Mama: més mortalitat) Tipus de càncer d'associació probable amb una SS baixa: Cavitat oral, Esòfag, Larinx, Fetge, Bufeta urinària Tipus de càncer associats a una SS elevada: Mama, Melanoma

65 3.9 Agents carcinogènics per als humans Carcinògens classificats per l IARC IARC Monograph Programme, Grup 1 Carcinogènic per als humans 118 agents Grup 2A Probablement carcinogènic 75 Grup 2B Possiblement carcinogènic 288 Grup 3 No classifiable com a carcinogènic 503 Grup 4 Probablement no carcinogenic 1 La IARC ha classificat 44 exposicions laborals com a carcinògenes per als humans, així com 32 agents químics o físics i grups d agents o mescles en que l exposició és principalment laboral, i 12 processos industrials o treballs. Last update: 26 October 2015

66 Alguns del carcinògens d ús laboral per als que existeix evidència suficient (Grup 1) Exposició Arsènic Amiant Benzé Benzidina Crom Quitrà Olis minerals Gas mostassa Naftilamina Niquel Sutge ('hollín') Clorur de vinil Principals òrgans diana Pell, pulmó Pulmó, pleura, peritoneu Medula òssia Bufeta urinària Pulmó Pell Pell Tracte respiratòri Bufeta urinària Fosses nasals, sinus, pulmó Pell, pulmó Fetge

67 3.10 Contaminació atmosfèrica i Càncer Càncer de Pulmó: 2% explicable per la Contaminació Atmosfèrica Compostos organoclorats: Insecticida DDT(dicloro-difenil-tricloroetà) i el seu metabolit DDE p-dioxines policlorades bifenil policlorats PCB i PBB Ambients urbans: Per se no tenen més risc

68 3.11 Radiació ultraviolada i Càncer RUV-A ( nm): bronzejat, envelliment de la pell, fotoqueratitis, opacificació del cristallí RUV-B ( nm): gran potencial mutagènic i carcinogènic RUV-C ( nm): produceix eritema de la pell Patogènia Exposició solar acumulativa: Carcinoma Basocelular i Escamós Exposició solar i cremades solars, especialment en la infància i adolescència: risc de Melanoma Maligne (MM) Factors de risc Antecedents familiars de MM, presència de Queratosi Actínica, Xeroderma Pigmentosum, nombre de nevus i pigues, tipus de pell

69 Estimates of agestandardised incidence rates (ASR) of malignant melanoma in 2012: incidence rates (per 100,000) in 2012 (a) among men, and (b) among women, all ages. Ferlay J, et al. GLOBOCAN 2012 v1.0 Cancer Epidemiology 39S (2015) S75 S83

70 European Code against Cancer 4th Edition: Ultraviolet radiation and cancer Skin type chart: a numerical classification scheme for the colour of the skin according to the response of the different types of skin to ultraviolet radiation Cancer Epidemiology 39S (2015) S75 S83

71 3.12 Radiacions ionitzants i no ionitzants i Càncer Espectre electromagnètic European Communities, ELF: radiacions electromagnètiques The 2002 IARC Monograph on extremely low-frequency magnetic fields classified them as possibly carcinogenic to humans (group 2B) based on the findings for childhood leukaemia; the evidence for other types of malignancy was evaluated to be inadequate. European Code against Cancer 4th Edition: Ionising and non-ionizing radiation and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S93 S100.

72 Radiacions ionitzants i Càncer La radiació ionitzant és un carcinògen universal Dosi de radiació ionit. anual per càpita: 3,0 msv a) El 80,2% procedeix de fonts naturals (gas radó, raigs còsmics, urani i potasi-40) b) El 19,8% restant de fonts mèdiques Càncers més associats a radiació: leucèmia mielocítica, càncers de mama, tiroide i pulmó Exposicions terapèutiques molt intenses poden produir sarcomes, càncer d'os i de recte

73 European Code against Cancer 4th Edition: Ionising and non-ionizing radiation and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S93 S100.

74 Map of radon in Europe. Arithmetic means over 10 km x 10 km cells of long-term radon concentration in ground-floor rooms. Data available up until May 2014 included. European Code against Cancer 4th Edition: Ionising and non-ionizing radiation and cancer. Cancer Epidemiology 39S (2015) S93 S100.

75 Risc de càncer al llarg de la vida per exposició a radiació ÒRGANS MÉS SENSIBLES A LA RADIACIÓ Nº casos per sievert-persona TEIXIT LIMFÀTIC 30 TIROIDES 120 ESÒFAG 30 MAMA 200 PULMÓ 140 ESTÒMAC 60 FETGE 60 CÒLON 60 OS 30 MEDULA ÒSSIA 50

76 L informe BEIR VII indica que una simple dosi de 10 msv en una població s associa amb un risc atribuible de desenvolupar un càncer sòlid o leucèmia durant la vida d 1 per habitants. Cal tenir en compte que el risc global de desenvolupar un càncer sòlid o leucèmia per totes les causes es de 42 per habitants (ó 0,42 per 1.000). Un estudi abdominal típic mitjançant Scanner CT produeix de 10 a 20 msv. En un angiograma pulmonar la dosi sobre glàndula mamària es de 20 msv. Molts pacients són exposats a múltiples estudis CT, que augmenten la dosi acumulada, per exemple, els pacients amb història de còlics renals repetits tenen una dosi d exposició total entre 19,5 i 153,7 msv.

77 3.13 Medicació i Càncer Augmenten o disminueixen el risc: Quimioteràpia del càncer: risc de leucèmia Agents immunosupresors: limfomes Hormones i antagonistes d'hormones: Estrògens substitutius en menopausa: càncer d'endometri Contraceptius orals: redueixen el risc de càncer d'endometri i d'ovari a la meitat, la protecció persisteix dècades després de deixar-ne l'ús Tamoxifen: risc de càncer d'endometri

78 4. Prevenció del Càncer Prevenció primària Millorar la prevenció: reduir/eliminar les exposicions/factors de risc Conèixer l'etiologia i epidemiologia dels càncers: recerca bàsica, experimental, epidemiològica Educació sanitària: Informar/convencer l'opinió pública

79 European Code against Cancer: 12 ways to reduce your cancer risk. 4th edition, 2015 Cancer Epidemiology 39S (2015) S1-S10

80 Prevenció del Càncer (2) Intervencions practicables de prevenció primària (reducció de riscos): Millorar la qualitat dels aliments i aconsellar canvis en la dieta: consum de vegetals frescos i fruita. Reducció de les calories ingerides Política antitabac; evitar el tabaquisme actiu i passiu Potenciar i recomanar l exercici físic Regulació de les exposicions laborals Control de les radiacions ionitzants Protecció ambiental; evitar la contaminació de l aire Vacunació anti-vhb, vacunació anti-vph Evitar l exposició excessiva al sol Control dels medicaments

81 Prevenció del Càncer (i 3) Prevenció secundària i terciària Millorar la pràctica del diagnòstic precoç: extendre l ús de les proves recomanades de cribratge Millorar els serveis clínics d oncologia. Reduir el temps d espera per al diagnòstic i tractament. Usar proves diagnòstiques de més rendiment. Anticipar l'estadi en el moment del diagnòstic habitual Introduir una millor tecnologia diagnòstica. Introduir tractaments més eficaços Disposar d'un bon sistema d'atenció sanitària: invertir en personal, invertir en equipament, millorar l assistència dels pacients

82 5. ELS CRIBRATGES DE CÀNCER Càncer colorectal Càncer de mama Càncer de coll d úter

83 Cancer screening European Code against Cancer, 4th edition, 2015 Cancer Epidemiology 39S (2015) S139-S152

84 Cribratge del càncer colorectal Programa de detecció precoç del càncer colorectal (Catalunya) Està dirigit a homes i dones amb edat entre 50 i 69 anys, període d edat de més risc i en la que la detecció precoç s ha demostrat beneficiosa. La prova de cribratge consisteix a fer un test de detecció de sang oculta en la femta (prova immunitària). Aquesta prova es fa a casa i un cop retornada, s analitza al laboratori. Cada 2 anys. Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor fins al 16% en els participants al programa. Font: Departament de Salut, 2012

85 Llocs tipics de presentació del Càncer de Còlon

86 Cribratge del càncer de mama (1) Programa de detecció precoç del càncer de mama (Catalunya) La prova més efectiva per a la detecció precoç del càncer de mama és la Mamografia, que permet detectar tumors petits que fins i tot no són palpables i no donen cap molèstia. La prova de cribratge consisteix en realitzar una Mamografia cada dos anys en dones entre 50 i 69 anys. Aquest període d edat és en el que el cribratge ha mostrat la seva eficàcia de manera clara. Pot disminuir la mortalitat per aquest tumor entre un 25-35%. Font: Departament de Salut, 2013

87

88 Estimates of cervical cancer incidence and mortality in the 28 member states of the European Union. Age-standardized rates (ASR) in 2012, adjusted to the World standardized population Càncer de coll d úter: incidència i mortalitat. Unió Europea, 2012 European Code against Cancer 4th Edition: Infections and Cancer.. Cancer Epidemiology 39S (2015) S120-S138.

89 Cribratge del càncer de coll d úter Detecció precoç del càncer de coll d úter La prova de cribratge consisteix en la citologia cervical, que és senzilla, indolora, i ràpida, mitjançat la qual es recull una mostra de les cèl lules de la superfície del coll uterí. Es recomana realitzar la citologia 3 anys desprès de l inici de les relacions sexuals, o cada 3 anys a partir dels 25 anys de edat fins als 65 anys Font: Departament de Salut, 2013

90 Si us plau, preguntes i dubtes