EPIDEMIOLOGIA i. ncia, mortalitat, supervivència (EEUU, Espanya, Catalunya) Consum de tabac Dieta Altres factors de risc. Dr.
|
|
- Lourdes Villalba Godoy
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DEL L CÀNCERC 1. Conceptes introductoris 2. Epidemiologia descriptiva: Incidència, ncia, mortalitat, supervivència (EEUU, Espanya, Catalunya) 3. Factors etiològics: Consum de tabac Dieta Altres factors de risc Dr. Josep Vaqué Hospital Universitari Vall d Hebron. Facultat de Medicina.. UAB
2 Història natural del càncer i proves disponibles Fase de diagnòstic clínic usual Iniciació: Exposició a carcinògens Història natural Interacció entre promotors i les defenses de l'hoste Neoplasia benigna? Lesió pre- maligna Carcinoma in situ Detecció precoç Proves Proves per al medi ambient del lloc de treball. Detecció de carcinògens en els productes de consum Noves proves per avaluar els efectes biològics: ADN adducts, mutagenicitat de l'orina, ruptures cromosòmiques Proves de Diagnòstic cribratge usual Període de detecció pre-cl clínic
3 2. Epidemiologia descriptiva Causes de mort en el món, m Total: 57 milions/any Malaltia cerebrovascular 10% 5,5 milions: 3 m. i 2,5 m. Malaltia coronària ria 13% 7,2 milions Càncer 12% 7,1 m. Lesions - accidents 9% 5,2 m. Altres malalties 27% 15,6 milions Infec. respiratòries 7% 3,7 m. VIH - Sida 5% 2,8 m. MPOC 5% 2,7 m. Paludisme 2% Tuberculosi 3% Malalties diarreiques 3% Causes perinatals 4% 2,5 m. 1,2 m. 1,6 m. OMS 1,8 m.
4 Incidència de Càncer als EEUU: dades estimades per a 2006 Men 720,280 Women 679,510 Prostate 33% Lung & bronchus 13% Colon & rectum 10% Urinary bladder 6% Melanoma of skin 5% Non-Hodgkin 4% lymphoma Kidney 3% Oral cavity 3% Leukemia 3% Pancreas 2% All Other Sites 18% 31% Breast 12% Lung & bronchus 11% Colon & rectum 6% Uterine corpus 4% Non-Hodgkin lymphoma 4% Melanoma of skin 3% Thyroid 3% Ovary 2% Urinary bladder 2% Pancreas 22% All Other Sites *Excludes basal and squamous cell skin cancers and in situ carcinomas except urinary bladder. Source: American Cancer Society, 2006.
5 EEUU. Incidència de Càncer, , Homes 250 Taxa ajustada per edat / hab.* 200 Pròstata Pulmó i bronquis 50 Còlon i recte Bufeta urinària Limfoma no-hodgkin Melanoma cutani *Ajustada per edat a la población estàndard americana de Font: Surveillance, Epidemiology, and End Results Program, , Division of Cancer Control and Population Sciences, National Cancer Institute, 2005.
6 EEUU. Incidència de Càncer, , Dones 250 Taxa ajustada per edat / hab.* Mama Còlon i recte Pulmó i bronquis Cos uterí Ovari Melanoma cutani *Ajustada per edat a la población estàndard americana de Font: Surveillance, Epidemiology, and End Results Program, , Division of Cancer Control and Population Sciences, National Cancer Institute, 2005.
7 Mortalitat per Càncer als EEUU: dades estimades per a 2006 Lung & bronchus 31% Colon & rectum 10% Men 291,270 Women 273,560 26% Lung & bronchus 15% Breast Prostate 9% 10% Colon & rectum Pancreas 6% 6% Pancreas Leukemia 4% 6% Ovary Liver & intrahepatic 4% bile duct Esophagus 4% 4% Leukemia 3% Non-Hodgkin lymphoma Non-Hodgkin 3% lymphoma Urinary bladder 3% Kidney 3% All other sites 23% 3% Uterine corpus 2% Multiple myeloma 2% Brain/ONS 23% All other sites ONS=Other nervous system. Source: American Cancer Society, 2006.
8 EEUU. Mortalitat per Càncer, , Homes 100 Taxa per 100,000 Pulmó i bronquis Estòmac Còlon i recte Pròstata 20 Pàncreas 0 Leucèmia Fetge *Age-adjusted to the 2000 US standard population. Source: US Mortality Public Use Data Tapes , US Mortality Volumes , National Center for Health Statistics, Centers for Disease Control and Prevention, 2005.
9 EEUU. Mortalitat per Càncer, , Dones 100 Taxa per 100, Ùter Mama Pulmó i bronquis 20 Estòmac Còlon i recte Ovari 0 Pancreas *Age-adjusted to the 2000 US standard population. Source: US Mortality Public Use Data Tapes , US Mortality Volumes , National Center for Health Statistics, Centers for Disease Control and Prevention, 2005.
10 Espanya 2002: Núm. defuncions i percentatge (%), Dones Estómac Còlon Pulmó Pàncreas Mama
11 Espanya 2002: Núm. defuncions i percentatge (%), Homes Còlon Pulmó Pròstata Estómac Bufeta
12 Incidència ncia dels principals tumors a Tarragona i Girona Tarragona Girona Font: Càncer Catalunya Institut Català d'oncologia
13 Catalunya: Incidència de Càncer. Incidència anual. Evolució Homes i dones Homes Dones Marcos-Gragera R, Cardó X, Galcerán J, et al. Incidencia del cáncer en Cataluña, Med Clín (Barc). 2008:131:4-10.
14 Incidència dels principals tumors a Catalunya. 2004
15 Catalunya: Mortalitat per Càncer, 2002: nº defuncions i percentatge (%). Homes i dones Homes Dones Gispert R, Clèries A, Puigdefàbregas A, et al. Tendencias de la mortalidad por cáncer en Cataluña, Med Clín (Barc). 2008:131:25-31
16 Impacte del Càncer a Catalunya. Homes. Periode * La taula presenta les taxes per persones i any ajustades a la població estàndard mundial al període ** Supervivència relativa als 5 anys (%) *** Estimació del nombre de casos nous i casos prevalents per any a Catalunya en el període Font: Servei de Prevenció i Control del Càncer. Institut Català d Oncologia, Pla director d Oncologia a Catalunya, Barcelona, 2001
17 Impacte del Càncer a Catalunya. Dones. Periode * La taula presenta les taxes per persones i any ajustades a la població estàndard mundial al període ** Supervivència relativa als 5 anys (%) *** Estimació del nombre de casos nous i casos prevalents per any a Catalunya en el període Font: Servei de Prevenció i Control del Càncer. Institut Català d Oncologia, Pla director d Oncologia a Catalunya, Barcelona, 2001
18 Supervivència relativa* (%) durant tres periodes de temps. Segons localització del Càncer. EEUU. Lloc Tots els llocs Mama (dona) Còlon Leucèmia Pulmó i bronquis Melanoma cutani Limfoma no-hodgkin Ovari Pàncreas Pròstata Recte Bufeta urinària *Supervivència relativa a 5 anys basada en el seguiment dels pacients fins Recent changes in classification of ovarian cancer have affected survival rates. Source: Surveillance, Epidemiology, and End Results Program, , Division of Cancer Control and Population Sciences, National Cancer Institute, 2005.
19 Supervivència a 5 anys En % Global: tots els estadis Extensió: Local Regional Distant EEUU. A partir dels casos de 1986 a 1992, seguits fins 1993 Global Local Regional Distant Bufeta urinària ria Cavitat Oral Cervell Cèrvix Còlon i recte Esòfag Estòmac Fetge Larinx Mama (dona) Melanoma Ovari Pàncrees Próstata Pulmó Ronyó Testicle Úter
20 Factors etiològics del CàncerC Consum de tabac 30% Factors de la dieta (alimentació) 35% Consum d'alcohol 3% Treball - ocupació 4% Factors reproductius i sexuals 7% Factors geofísics 3% Radiacions ionitzants 1-3% Radiacions ultraviolades 1-3% Contaminació atmosfèrica 2% Medicaments 1,5% Agents infecciosos 5-16% Càncers hereditaris 2-10% Modificada de Doll i Peto, 1990
21 30% Factors etiològics del Càncer 20% Prevenibles No prevenibles 10% Tabac Alcohol Dieta Treball Radiació Agents infecciosos
22 3.1 Tabac i Càncer Càncers prevenibles eliminant el tabac Fracció etiològica PULMÓ 0,91 LARINX, BOCA, FARINGE, i ESÓFAG 0,86 BUFETA URINÀRIA 0,54 PÀNCREAS 0,44 RONYÓ (PELVIS RENAL) 0,29 Altres: estòmac, fetge, càncer cervical -- Doll i Peto, 1990
23 Tabac i Càncer Tabaquisme inici precoç: inici precoç o tardà: inici només tardà: càncer de pulmó i de còlon càncer de pulmó càncer de pàncreas
24 Tabac i Càncer: RR Recorregut Millor estimació PULMÓ 3,6-15,9 10,0* LARINX 6,1-13,6 8,0* CAVITAT ORAL 1,0-13,0 4,0* FARINX 2,8-12,5 4,0 ESÒFAG 0,7-6,6 3,0* BUFETA URIN. 1,0-6,0 2,0* PÀNCREES 1,6-3,1 2,0* CÒLON 1,2-3,0 2,0 RONYÓ 1,1-1,5 1,5* ESTÒMAC 0,8-2,3 1,5 * El tabaquisme és una causa principal d'aquests càncers
25 Mecanismes 3.2 Dieta i Càncer 1. L'aliment pot estar contaminat amb carcinògens 2. En el processament dels aliments es poden generar mutàgens 3. El additius poden ser carcinògens 4. En l'organisme es poden formar carcinògens: compostos N-nitrosos formats per bacteris a partir de nitrats i nitrits 5. Els aliments fumats poden contenir quitrans 6. Una dieta amb molt greix pot donar lloc a la producció de carcinògens
26 CORRELACIÓ ECOLÒGICA: Consum de greix per càpita i mortalitat per càncer de mama Mortalitat de Càncer de Mama per habitants ajustada per edat Israel Itàlia Hong Kong Chile Japó Mèxic Tailàndia Taiwan Austria Hungria Polònia Espanya UK Holanda Dinamarca USA França Finlàndia 0 El Salvador Ingesta estimada de greix (gr per dia)
27 Efecte protector de certes vitamines, vegetals i de la fruita fresca La vitamina C és un agent preventiu de les mutacions de l ADN per estrés oxidatiu La vitamina A i els vegetals cruciformes tenen efecte antipromotor en càncers epitelials El consum de vegetals té un efecte protector en diversos càncers L'àcid fòlic té un possible efecte protector en el càncer colorectal
28 3.3 Obesitat i Càncer Risc elevat: Tenir un pes superior al 35% del pes ideal Obesitat en la dona: S associa a càncer d endometri, ovari, còlon, mama (post-menopàusic), cèrvix, úter, vesícula biliar i renal. Un 35% d'excés de pes comporta un augment del 55% del risc en relació a dones primes Obesitat en l'home: S associa a càncer de còlon i pròstata. Un excés de pes del 35% comporta un augment del risc del 40% Possibles mecanismes: Hiperinsulinèmia (especialment l adipositat central) associada amb el creixement i proliferació cel lular. El teixit adipós es la font primària d estrògens, associada a la carcinogènesi Prevenció: Mantenir el pes adequat, fer exercici, menjar sense excessos. L'educació sanitària dels infants i joves és essencial
29 3.4 Exercici i Càncer Càncer Mama Còlon Pròstata Risc - Protecció Associació protectora no del tot consistent el periode de temps podria ser crític Disminució d un 30-40% del risc en els homes i dones actius (cap associació en el Càncer Rectal) Dades inconclusives Possibles mecanismes: 1. Acceleració del temps de trànsit GI que provoca una disminució de l exposició a carcinògens 2. Intensificació de la funció immune, amb un exercici moderat 3. Nivells baixos de les hormones reproductives
30 Alguns del carcinògens per als que existeix evidència suficient (Grup 1) Exposició Arsènic Amiant Benzé Benzidina Crom Quitrà Olis minerals Gas mostassa Naftilamina Niquel Sutge ('hollín') Clorur de vinil Principals òrgans diana Pell, pulmó Pulmó,, pleura, peritoneu Medula òssia Bufeta urinària ria Pulmó Pell Pell Tracte respiratòri Bufeta urinària ria Fosses nasals, sinus, pulmó Pell, pulmó Fetge
31 3.5 Susceptibilitat hereditària ria i Càncer Entre 2-10% 2 dels càncers són s n deguts a mutacions en gens de la línia l germinal Càncer de Mama: Mare, diagnòstic a <40 anys Mare, diagnòstic a 70 anys 1,5 Germana 2 Càncer de Còlon: Un pare o familiar 1,7 Dos pares o familiars Càncer de Pròstata: Pare 1,5 Germà 1,5 Càncer de Pulmó: Un pare o familiar Increment del risc 2 vegades 3 vegades 2 vegades
32 3.6 Agents infecciosos i Càncer VIRUS CÀNCER Fracció etiològica HTLV-I i II Leucèmia T-cellsT 5% VHB Hepatocarcinoma 40-60% VHC (1b) Hepatocarcinoma 20-30% VEB Limfoma de Hodgkin 35-50% 50% Carcinoma nasofaringi 40-70% Limfoma de Burkitt 10-20% V. Papiloma Càncer cervical 89-99,7% 99,7% Càncers en transplantats renals - Carcinoma tonsilar, papiloma faringi - VHH-6 L. Hodgkin nodular-esclerosant - VHH-8 Sarcoma de Kaposi - JCV polioma Gliomes, Astrocitomes, Leucèmia linf aguda - H. pylori Adenocarcinoma gàstricg 50-60%
33 Agents infecciosos i Càncer Fauci A. 2000
34 3.7 Factors reproductius i Càncer CÀNCER DE MAMA Augment del risc Edat a la menarquia: 121 anys versus 14 a. 1,2 a 1,3 vegades Edat en el primer fill: >30 anysa versus <20 a. 1,5 a 2 Edat a la menopausa: >55 a. versus <45 a. 2 vegades CÀNCER D'OVARI Paritat: nulipara versus tres fills 1,3 a 1,5 vegades
35 3.8 Situació socioeconòmica i incidència de Càncer Tipus de càncer d'associació ben establerta amb una situació socioeconòmica (SS) baixa: Pulmó, Cèrvix, Estòmac, (Mama: més mortalitat) Tipus de càncer d'associació probable amb una SS baixa: Cavitat oral, Esòfag, Larinx, Fetge, Bufeta urinària Tipus de càncer associats a una SS elevada: Mama, Melanoma
36 3.9 Contaminació atmosfèrica i Càncer Càncer de Pulmó: : 2% explicable per la Contaminació Atmosfèrica Compostos organoclorats: Insecticida DDT(dicloro-difenil-tricloroetà) i el seu metabolit DDE p-dioxines policlorades bifenil policlorats PCB i PBB Ambients urbans: Per se no tenen més m risc
37 3.10 Radiació ultraviolada i Càncer RUV-A ( nm): bronzejat, envelliment de la pell, fotoqueratitis, opacificació del cristallí RUV-B ( nm): gran potencial mutagènic i carcinogènic RUV-C ( nm): produceix eritema de la pell Patogènia Exposició solar acumulativa: Carcinoma Basocelular i Escamós Exposició solar i cremades solars en la infància i adolescència: risc de Melanoma Maligne (MM) Factors de risc Antecedents familiars de MM, presència de Queratosi Actínica, Xeroderma Pigmentosum, nombre de nevus i pigues, tipus de pell
38 3.11 Radiació ionitzant i Càncer La radiació ionitzant és un carcinògen universal Dosi de radiació anual per càpita: 3,4 msv a) El 88% procedeix de fonts naturals (gas radó, raigs còsmics, urani i potasi-40) b) El 12% restant de fonts mèdiques Càncers més associats a radiació: leucèmia mielocítica, càncers de mama, tiroide i pulmó Exposicions terapèutiques molt intenses poden produir sarcomes, càncer d'os i de recte
39 Risc de càncer c al llarg de la vida per exposició a radiació ÒRGANS MÉS SENSIBLES A LA RADIACIÓ Nº casos per sievert-persona TEIXIT LIMFÀTIC 30 TIROIDES 120 ESÒFAG 30 MAMA 200 PULMÓ 140 ESTÒMAC 60 FETGE 60 CÒLON 60 OS 30 MEDULA ÒSSIA 50
40 Escoliòsi i RX (cartell informatiu del Dept. Salut, EEUU) L'escoliòsi és una corbatura de l'espina dorsal: Afecta sobretot a noies de 10 a 15 anys Necessita tractament corrector L'evolució de les pacients es controla de rutina amb RX. Però cal tenir en compte que el teixit mamari en l'adolescència és molt sensible als RX La reducció de la radiació disminuirà el risc de Càncer de Mama. L'exposició als RX és redueix unes 360 vegades usant: Filtres especials Pel licules més ràpides Protector mamari
41 3.12 Medicació i Càncer Augmenten o disminueixen el risc: Quimioteràpia del càncerc ncer: risc de leucèmia Agents immunosupresors: limfomes Hormones i antagonistes d'hormones: Estrògens substitutius en menopausa: : càncer c d'endometri Contraceptius orals: redueixen el risc de càncer c d'endometri i d'ovari a la meitat, la protecció persisteix dècades després s de deixar-ne l'ús. Tamoxifen: risc de càncer c d'endometri
42 3.13 Camps electromagnètics tics (1) S han trobat petits increments de risc amb la proximitat de línies de corrent elèctrica. Aquest risc no es correlaciona amb els nivells mesurats dels camps elèctric i magnètic. La natura específica de l'efecte subjacent es desconeix Camps magnètics (mg -miligaus- o T -Tesla-): 3 cm 30 cm 100 cm Forn microones Cuina elèctrica ,1-1 Llum fluorescent ,1-3 Televisió ,4-20 0,1-2
43 Camps electromagnètics tics (2) Xifra ambiental mitjana: : 10 mg (miligauss) OMS: : Ha declarat que no hi ha efectes sobre la salut a nivells per sota mg USA: : No s'aconsellen exposicions laborals de >5.000 mg No s'aconsella treballar en zones exposades a campsel elèctrics de >10 kv/m Els CEM estan associats a: a leucèmia, limfoma, càncers c de cervell, mama i pulmó
El Càncer a Girona 2003-2004
CanGir Nº2, Març 2009 Edita: Unitat d Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona. Coordinador Àngel Izquierdo Font Epidemiòlegs Rafel Marcos-Gragera M.Loreto Vilardell Gil Estadística Maria Buxó Pujolràs
Más detallesNUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER
NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER Dr. Antonio Agudo Unitat de Nutrició i Càncer Institut Català d Oncologia (ICO-IDIBELL) Biblioteca de Bellvitge L Hospitalet de Llobregat,15 d Abril 2015 Freqüència de càncer
Más detallesPonent: GRUP OSTEOPOROSI
Ponent: GRUP OSTEOPOROSI Indicacions del antiresotius en fractures osteoprotiques. Que ens justifica el tractament i quan li haurem de donar??? Jo:..pero l Higini te pendent una extracció dental????? Majoria
Más detallesCausas de Mortalidad entumores Malignos a Nivel Nacional, Año 2010
Causas de Mortalidad entumores Malignos a Nivel Nacional, Año 200 No. Causa Tumor maligno del estomago, parte no especificada 6 2 Tumor maligno del hígado, no especificado 335 3 Tumor maligno del cuello
Más detallesREGIÓN DE MURCIA - Mujeres
C00. Tumor maligno del labio C0. Tumor maligno de la base de la lengua C02. Tumor maligno de otras partes y de las no especificadas de la lengua 5 C03. Tumor maligno de la encía C04. Tumor maligno del
Más detallesIncidencia - Hombres - Tasas de incidencia anual por habitantes - MURCIA (Región de)
1983 1984 1985 1986 1987 1988 TODAS 275,4 287,5 315,8 338,3 343,1 383,7 Labio 9,1 7,6 12,2 16,1 12,8 14,3 Lengua 4,4 3,1 3,2 3,8 4,2 5,7 Boca 3,9 3,1 3,4 3,4 3,0 4,4 Glándulas salivares 0,8 0,6 1,0 1,0
Más detallesDra. Dulce María Arreguín Porras Servicio de Infectología Hospital General de México Dr. Eduardo Liceaga
Dra. Dulce María Arreguín Porras Servicio de Infectología Hospital General de México Dr. Eduardo Liceaga Neoplasias definitorias de SIDA Neoplasias no definitorias de SIDA El grado de inmunosupresión manifestado
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesCUÁLES SON LAS MANIFESTACIONES CLÍNICAS?
CÁNCER INFORMACIÓN BÁSICA SOBRE TIPOLOGÍA, SINTOMATOLOGÍA Y TRATAMIENTOS DISPONIBLES 1 QUÉ ES EL CÁNCER? Se denomina cáncer al proceso de crecimiento y diseminación descontrolados de células en alguna
Más detallesAbordaje de Las Leucemias. Dr. Mauricio Villegas Fortuny. Internista - Hematólogo
Abordaje de Las Leucemias Dr. Mauricio Villegas Fortuny. Internista - Hematólogo Agenda Primer Caso Clínico Epidemiología, historia, presentación inicial de las leucemias Segundo Caso Clínico Laboratorios
Más detallesScreening en Cáncer 2009
Screening en Cáncer 2009 Oncólogo Médico Trends in Five-year Relative Survival (%)* Rates, US, 1975-2003 Site 1975-1977 1984-1986 1996-2003!! All sites 50 54 66!! Breast (female) 75 79 89!! Colon 51 59
Más detallesUniversidad de Cantabria. Cáncer: epidemiología
Universidad de Cantabria Cáncer: epidemiología Esquema general Introducción: concepto y fuentes de datos. Situación: Estimaciones mundiales. El cáncer en Europa. El cáncer en España. Factores de riesgo:
Más detallesSALUT MATERNOINFANTIL: SALUT DE LA DONA i SALUT INFANTIL
Nov. 2011 SALUT MATERNOINFANTIL: SALUT DE LA DONA i SALUT INFANTIL Dra. Magda Campins Hospital Universitari Vall d Hebron. d Facultat de Medicina. UAB SALUT MATERNOINFANTIL Objetivo: Conseguir un óptimo
Más detallesCáncer de Colon y Recto. y prevención n primaria. Unidad de Epidemiología a de Bizkaia Febrero de 2011
Cáncer de Colon y Recto Situación n epidemiológica y prevención n primaria Unidad de Epidemiología a de Bizkaia Febrero de 211 Incidencia de Cáncer C de Colon y Recto. IARC (Globocan( Globocan). Año A
Más detallesRCEME / BIZKAIA REGISTRO DE CÁNCER DE EUSKADI EUSKADIKO MINBIZIAREN ERREGISTROA
RCEME / BIZKAIA REGISTRO DE CÁNCER DE EUSKADI EUSKADIKO MINBIZIAREN ERREGISTROA Septiembre 212 UNIDAD DE VIGILANCI A EPIDEMIOLOGICA CÁNCER DE PULMÓN BIZKAIA Incidencia de cáncer de pulmón Durante el año
Más detallesANEXOS. Datos de incidencia
ANEXOS Datos de incidencia El cáncer es la causa de muerte más frecuente entre los hombres, según las cifras recopiladas en los últimos años, superando incluso a las enfermedades cardiovasculares. El aumento
Más detallesLa salut a Barcelona 2010
La salut a Barcelona 2010 Informe de Salut Objectiu: Presentar l estat de salut de la població de Barcelona i els seus determinants l any 2010: Qui som: situació demogràfica i socioeconòmica Com vivim:
Más detallesII Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011
II Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011 Difusió del BM als congressos de primària Carmen Fernández Olivas Carmen Saludes Eri Cristina Ligero Bermúdez Mª Rosa Pla Martinez Sensibilització
Más detallesGUIES PRÀCTIQUES EN CONSELL GENÈTIC DE C. DE COLON, MAMA I OVARI
GUIES PRÀCTIQUES EN CONSELL GENÈTIC DE C. DE COLON, MAMA I OVARI Dr. Ignacio Blanco Director, Programa de Consejo Genético en Cáncer Instituto Catalán de Oncología JORNADA D ONCOLOGIA ATENCIÓ PRIMÀRIA
Más detallesNEOPLASIAS MALIGNAS 2000-2009 (AMBOS SEXOS)
NEOPLASIAS MALIGNAS 2000-2009 (AMBOS SEXOS) CUELLO UTERINO 1320 1361 1402 1340 1382 1357 1533 1493 1616 1585 MAMA 1037 1030 1036 1022 1037 1035 1163 1106 1106 1192 ESTOMAGO 613 664 678 606 695 673 744
Más detallesRegistro de cáncer, Unidad de Oncología, Hospital Universitario Ramón González Valencia, Bucaramanga, Colombia (1996-1999) Summary
Med Artículo Original Registro de cáncer, Unidad de Oncología, Hospital Universitario Ramón González Valencia, Bucaramanga, Colombia (1996-1999) Andrés Mantilla Reinaud, MD* Boris Eduardo Vesga Angarita,
Más detallesQué es Carcinogénesis?
ESTILOS DE VIDA SALUDABLE Y LOS RIESGOS DE CÁNCER. Dr. Rafael Araúz Internista y Oncólogo Radioterapeuta. Qué es el Cáncer? Se define como: Crecimiento celular sin control. Daño específico a los genes
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detallesCáncer laboral en España
Cáncer laboral en España Manolis Kogevinas Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), Institut Municipal d investigació Mèdica, Barcelona i Universitat de Creta, Heraklion (Doll & Peto 1981)
Más detallesAnálisis estadístico a la fecha
CUIT: 3-79298-1 Análisis estadístico a la fecha Desde 1989 a la fecha, la Dra. Cirigliano, junto a un destacado equipo de profesionales ha atendido un total de 7823 pacientes. De estos 1841 completaron
Más detallesPREVENCION DEL CANCER. Farm. Andrea Imhoff Hospital Dr. O. Alassia
PREVENCION DEL CANCER Farm. Andrea Imhoff Hospital Dr. O. Alassia PREVENCION PRIMARIA OBJETIVO Disminución de la incidencia de la enfermedad a través de: La reducción de la exposición a determinados factores
Más detallesREGISTRO NACIONAL DE CANCER COMISION HONORARIA DE LUCHA CONTRA EL CANCER
REGISTRO NACIONAL DE CANCER COMISION HONORARIA DE LUCHA CONTRA EL CANCER TENDENCIAS DE LA MORTALIDAD POR CANCER EN EL URUGUAY 199-1 Brandzen 1961, piso 1 ap. 11. Montevideo, URUGUAY Tel. 8 7 int. 111 TA:
Más detallesCurso Respuesta Médica a Emergencias Radiológicas
Curso Respuesta Médica a Emergencias Radiológicas Efectos Biológicos de las Radiaciones Ionizantes Parte II: radiocarcinogénesis y alteraciones genéticas radioinducidas Agentes oncogénicos en general Químicos
Más detallesREGIÓN DE MURCIA - Hombres - 2007
C00. Tumor maligno del labio 2 C0. Tumor maligno de la base de la lengua C02. Tumor maligno de otras partes y de las no especificadas de la lengua C03. Tumor maligno de la encía C04. Tumor maligno del
Más detallesREGIÓN DE MURCIA - Mujeres - 2007
C00. Tumor maligno del labio Defunciones Menores de un Total año De a 4 años De 5 a 9 años De 0 a 4 años De 5 a 9 años C0. Tumor maligno de la base de la lengua C02. Tumor maligno de otras partes y de
Más detallesEpidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad
Biología Molecular del Cáncer y Nuevas Dianas Terapéuticas Epidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad Dr. Ignacio Blanco Director, Programa de Consell Genètic en Càncer Institut Català d Oncología
Más detallesPREVENCION DEL CANCER
PREVENCION DEL CANCER PREVENCION PRIMARIA OBJETIVO Disminución de la incidencia de la enfermedad a través de: La reducción de la exposición a determinados factores etiológicos cuya presencia es necesaria
Más detallesEL R EFL EX DEL NOSTRE SUPORT
COL LABORA COMPRANT LES TEVES ULLERES SOLIDÀRIES 5 EL R EFL EX DEL NOSTRE SUPORT suma't a l' suma't al rosa programa d activitats #sumatalrosa barcelona.aecc.es Sobre el càncer de mama Aproximadament,
Más detallesDESCRIPCIÓN DE DIAGNÓSTICO ASOCIADO AL USO
ACTUACIÓN ADMINISTRATIVA DE DECLARATORIA DE INTERÉS PÚBLICO CUADRO DE INDICACIONES PARA LAS QUE SE ESTÁ PRESCRIBIENDO EL IMATINIB EN COLOMBIA Octubre de 2015 Nota: Tabla construida a partir de las indicaciones
Más detallesPROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ
PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ Barcelona, 6 de Maig del 2015 Què és el TDAH? Característiques Trastorns
Más detallesCuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.
Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat
Más detallesRegistro Nacional de Cáncer Uruguay Comisión Honoraria de Lucha Contra el Cáncer CANCER DE COLO-RECTO EN URUGUAY
Registro Nacional de Cáncer Uruguay Comisión Honoraria de Lucha Contra el Cáncer CANCER DE COLO-RECTO EN URUGUAY CANCER EN URUGUAY 2007-2011 PRINCIPALES SITIOS (ordenados por Incidencia) HOMBRES INCIDENCIA
Más detallesEQUIPO REGISTRO DE CÁNCER UNIDAD DE EPIDEMIOLOGIA DEPARTAMENTO SALUD PÚBLICA SEREMI DE SALUD REGIÓN DEL BIOBÍO
EPIDEMIOLOGÍA del Cáncer en la Región del Biobío EQUIPO REGISTRO DE CÁNCER UNIDAD DE EPIDEMIOLOGIA DEPARTAMENTO SALUD PÚBLICA SEREMI DE SALUD REGIÓN DEL BIOBÍO PAUTA Perfil Epidemiológico y Factores de
Más detallesDefunciones - Mujeres
004 - Defunciones - Mujeres Enfermedades infecciosas intestinales 6 MURCIA Menores de un Total año De a 4 años De 5 a 9 años De 0 a 4 años De 5 a 9 años 3 Infecciones meningocócicas 4 Septicemia 0 5 Hepatitis
Más detalles1,94% de sucre 0,97% de glucosa
EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detallesConsenso Científico sobre. Tabaco. Tabaquismo pasivo y activo
página 1/10 Consenso Científico sobre Tabaco Tabaquismo pasivo y activo Fuente: IARC (2002) Resumen & Detalles: GreenFacts Nivel 2 - Detalles sobre Tabaco 1. Cuáles son las tendencias actuales en el tabaquismo
Más detallesIncidencia - Hombres - Casos - MURCIA (Región de)
1983 1984 1985 1986 1987 1988 TODAS 1.329 1.403 1.557 1.683 1.720 1.938 Labio 44 37 60 80 64 72 Lengua 21 15 16 19 21 29 Boca 19 15 17 17 15 22 Glándulas salivares 4 3 5 5 5 6 Amígdala 1 2 8 6 4 14 Otros
Más detallesEstrogenos y Cancer de Mama. Dr. Kenneth Loáiciga Vega Congreso Climaterio Menopausia y Osteoporosis 2012
Estrogenos y Cancer de Mama Dr. Kenneth Loáiciga Vega Congreso Climaterio Menopausia y Osteoporosis 2012 1 2 El cáncer de mama es una enfermedad cada vez más frecuente. Casi todos tenemos un caso en nuestro
Más detallesEL CONTROL DE LA VELOCIDAD DE LA DIVISIÓN CELULAR, CLAVE PARA EL CÁNCER 4 marzo 2014 La falta de una proteína acelera el proceso y dispara los tumores
EL CONTROL DE LA VELOCIDAD DE LA DIVISIÓN CELULAR, CLAVE PARA EL CÁNCER 4 marzo 2014 La falta de una proteína acelera el proceso y dispara los tumores Una célula en el momento de su división. Todos tenemos
Más detallesColombia, Cali (1997) Hombres, edad [0-85+] cruda
El Registro de Cáncer de Cali es el más antiguo del país y a lo largo de varias décadas ha aportado valiosa información acerca del cáncer en Colombia. El análisis de este registro permite concluir que
Más detallesSemana de la Prevención del Cáncer Escucha tu cuerpo, prevenirlo está en tí
Semana de la Prevención del Cáncer Escucha tu cuerpo, prevenirlo está en tí RPC-AMB Resultados 2003 2007 Uribe C, Osma S, Herrera V. Cancer incidence and mortality in the Bucaramanga metropolitan area,
Más detallesLic. Elena Oliva. Esp. en Hematologia y Oncologia. Junio 2012 - SEO CURSO DE ENFERMERIA ONCOLOGICA PREVENCION DEL CANCER
Lic. Elena Oliva. Esp. en Hematologia y Oncologia. Junio 2012 - SEO CURSO DE ENFERMERIA ONCOLOGICA PREVENCION DEL CANCER Estrategias Generales en Prevención y Diagnóstico Precoz ESTRATEGIAS DE ACCION EN
Más detallesDiapositiva 1 SEMANA DE SALUD 6.- CÁNCER
Diapositiva 1 SEMANA DE SALUD 6.- CÁNCER Diapositiva 2 * DEFINICIÓN OMS 2015 * El cáncer es un proceso de crecimiento y diseminación incontrolados de células. * Puede aparecer prácticamente en cualquier
Más detallesBOLETÍN EPIDEMIOLÓGICO DE LA MORTALIDAD POR CANCER, 2011
DIRECCION EJECUTIVA DE EPIDEMIOLOGIA BOLETÍN EPIDEMIOLÓGICO DE LA MORTALIDAD POR CANCER, 2011 Datos y cifras: I. ACTUALIDAD CÁNCER 1 El cáncer es una de las principales causas de muerte en todo el mundo;
Más detallesCèl lules Mare i Càncer. Què són les cèl lules mare?
Cèl lules Mare i Càncer Què són les cèl lules mare? Tipus de cèl lula mare a) Cèl lula mare embrionària (ES) b) Cèl lula mare adulta - Cèl lula mare adulta en un teixit sa - Cèl lula mare tumoral (CSC)
Más detallesPREVENCIÓN DEL CÁNCER CÓMO PROTEGERNOS DE LA RADIACIÓN ULTRAVIOLETA?
PREVENCIÓN DEL CÁNCER CÓMO PROTEGERNOS DE LA RADIACIÓN ULTRAVIOLETA? CONTENIDOS Factores de riesgo Algunos antecedentes epidemiológicos Prevención del Cáncer. Prevención del Cáncer de piel. Encuesta Nacional
Más detallesVIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DE CÁNCER: Cáncer de Mama y Colon
VIGILANCIA EPIDEMIOLÓGICA DE CÁNCER: Cáncer de Mama y Colon Junio 2014 Dra. Clelia Vallebuona Stagno Unidad de Vigilancia de Enfermedades No Transmisibles y Estudios Departamento de Epidemiología División
Más detallesCOMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
Pregunta 1ª-3 punts; pregunta 2ª-2 punts; pregunta 3ª-2 punts; pregunta 4ª-3 punts Pregunta 1ª-3 puntos; pregunta 2ª-2 puntos; pregunta 3ª-2 puntos; pregunta 4ª-3 puntos EJERCICIO 1 1. Elabore un mapa
Más detallesCavidad oral 4.036 13,5 898 3,0 12.350 959 2,3 242 0,6 3.136. Nasofaringe 365 1,4 175 0,6 1.273 129 0,4 43 0,1 422
TABLA 1 Incidencia estimada y mortalidad por cáncer en España. Año 2002 Hombres Mujeres Incidencia Mortalidad Prevalencia Incidencia Mortalidad Prevalencia Casos Tasa Casos Tasa 5 años Casos Tasas Casos
Más detallesFinalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.
ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
Más detalles*El tumor suele invadir el tejido circundante y puede provocar metástasis en puntos distantes del organismo.
CÁNCER El cáncer es un proceso de crecimiento y diseminación incontrolados de células. Puede aparecer prácticamente en cualquier lugar del cuerpo. El tumor suele invadir el tejido circundante y puede provocar
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesMortalidad por cáncer en México 2000-2010: el recuento de los daños
Artículo original Mortalidad por cáncer en México 2000-2010: el recuento de los daños Cancer mortality in Mexico 2000-2010: the counting of the damages Fernando Aldaco-Sarvide, 1 Perla Pérez-Pérez, 1 Guadalupe
Más detallesCáncer en Chile y el mundo: una mirada epidemiológica, presente y futuro
Cáncer en Chile y el mundo: una mirada epidemiológica, presente y futuro Epidemiology of cancer in Chile and worldwide: present and future Dra. Laura Itriago G. (1), Dr. Nicolás Silva I. (2), eu. Giovanna
Más detallesLas Cifras del Cáncer en España 2016
Las Cifras del Cáncer en España 2016 Depósito Legal: M-2399-2016 2016. Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) Las Cifras del Cáncer en España 2016 índice Incidencia del cáncer en España en 2012 y
Más detallesCurso International: Introducción a los Registros de Cáncer de Base Poblacional y su Aplicación a la Epidemiologia de Cáncer
Curso International: Introducción a los Registros de Cáncer de Base Poblacional y su Aplicación a la Epidemiologia de Cáncer Guayaquil, Ecuador 12-16 de Abril del 2010 Auspiciado por: IARC-OPS /OMS TUMORES
Más detallesENTENDIENDO EL CÁNCER
ENTENDIENDO EL CÁNCER Además de la herencia, los estudios científicos señalan hacia la existencia de tres categorías principales de factores que contribuyen al desarrollo del cáncer: las sustancias químicas
Más detallesICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica
Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)
Más detallesResumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).
Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES
Más detallesCONSUMO DE FRUTAS Y VERDURAS EN CÁNCER
CONSUMO DE FRUTAS Y VERDURAS EN CÁNCER Generalidades Consumir suficientes frutas y verduras podría salvar 1,7 millones de vidas al año. La ingesta insuficiente de frutas y verduras es uno de los 10 factores
Más detallesNúmero de casos por año y sexo. Región de Murcia 1983-2003
CASOS Y TASAS DE INCIDENCIA DE CÁNCER EN LA REGIÓN DE MURCIA 1983-23 Cita recomendada Chirlaque MD, Tortosa J, Valera I, López-Rojo C, Párraga E, Salmerón D, Navarro C. Casos y Tasas de Incidencia de Cáncer
Más detallesEpidemiología: Las causas del cáncer (Resumen)
1. Introducción Epidemiología: Las causas del cáncer (Resumen) Los enormes cambios introducidos en el planeta y en el estilo de vida humano a partir de la revolución industrial, están relacionados con
Más detallesLas Cifras del Cáncer en España 2014
Las Cifras del Cáncer en España 2014 2014. sociedad Española de Oncología Médica (seom). Las Cifras del Cáncer en España 2014 índice Incidencia del cáncer en España en 2012 y previsión para 2015 Los cánceres
Más detallesFacultad de Medicina y Ciencias de la Salud. Universidad Rovira i Virgili. Reus-Tarragona TESIS DOCTORAL
Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud Universidad Rovira i Virgili. Reus-Tarragona TESIS DOCTORAL INCIDENCIA Y SUPERVIVENCIA DEL CÁNCER DE COLON Y RECTO EN LA PROVINCIA DE TARRAGONA (1980-1998) Montserrat
Más detallesQuè és l herpes genital?
Què és l herpes genital? És una infecció de transmissió sexual molt estesa causada pel virus de l herpes simple (VHS): de tipus 2 (VHS-2) i de tipus 1 (VHS-1), que també és causa habitual de l herpes labial.
Más detallesExperto en Protocolo Multidisciplinario en Oncología
Experto en Protocolo Multidisciplinario en Oncología Titulación certificada por EUROINNOVA BUSINESS SCHOOL Experto en Protocolo Multidisciplinario en Oncología Experto en Protocolo Multidisciplinario en
Más detallesREGISTROS: IMPRESCINDIBLES PARA LA GESTIÓN EN PREVENCIÓN Y ESTRATEGIA DE MANEJO EN CÁNCER DE MAMA
II Congreso Interdisciplinario de Cáncer de Mama, REGISTROS: IMPRESCINDIBLES PARA LA GESTIÓN EN PREVENCIÓN Y ESTRATEGIA DE MANEJO EN CÁNCER DE MAMA Dra. Zelibeth Valverde 19 de junio de 2012 Una mujer
Más detallesINCIDENCIA DEL CÁNCER EN LA COMUNIDAD AUTÓNOMA DEL PAÍS VASCO 2008-2009
OSASUN SAILA Osasun Sailburuordetza Ezagutzaren Gestioko eta Ebaluazioko Zuzendaritza DEPARTAMENTO DE SALUD Viceconsejería de Sanidad Dirección de Gestión del Conocimiento y Evaluación INCIDENCIA DEL CÁNCER
Más detallesCOBERTURES BÀSIQUES: CONTRACTACIÓ:
COBERTURES BÀSIQUES: Indemnització de 42 del dia 1 al 3 inclosos. Indemnització de 21 del dia 4 al 20 inclosos. Es cobreix el dia de l alta. Sense preexistències. Límit de 180 dies d indemnització en sinistres
Más detallesBARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]
2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les
Más detallesPrevención Primaria del Cáncer de Mama Evidencias Científicas. Dr. Milko Garcés Castre
Prevención Primaria del Cáncer de Mama Evidencias Científicas Dr. Milko Garcés Castre CRECIMIENTO DEL CÁNCER EN EL MUNDO Cancer Deaths Worldwide per Year 15 ~12 millions 10 6.2 5 0 2000 2020 Cáncer en
Más detallesQUI SOM HISTÒRIA INICIS: FUNDADA AL 1885 JAIME SANTIVERI PINIES
QUI SOM HISTÒRIA INICIS: FUNDADA AL 1885 JAIME SANTIVERI PINIES QUI SOM HISTÒRIA FAMILIA SANTIVERI MARGARIT QUI SOM HISTÒRIA PRIMERS CONTRACTES DE DISTRIBUCIÓ 1898 - CONTRACTE EMPRESA KNEIPP QUI SOM HISTÒRIA
Más detallesEl Cáncer en Cifras - España 2013
El Cáncer en Cifras - España 2013 La SEOM edita anualmente un informe actualizado de las cifras del cáncer en España. Este documento nació con el objetivo de recopilar en un único documento las prolíficas
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detallesINCIDENCIA DEL CÁNCER y 2011
OSASUN SAILA Osasun Sailburuordetza Plangintza, Antolamendu eta Ebaluazio Sanitarioko Zuzendaritza DEPARTAMENTO DE SALUD Viceconsejería de Salud Dirección de Planificación, Ordenación y Evaluación Sanitaria
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesCANCER DE SENO. Dr. Alvaro Menendez L. Oncologo Medico
CANCER DE SENO Dr. Alvaro Menendez L. Oncologo Medico 2006 Es'mated US Cancer Deaths in Women 212,920 New Cases of Breast Cancer 40,970 Breast Cancer Deaths Adapted from American Cancer Society. Cancer
Más detallesDatos y Estadísticas sobre el Cáncer entre los Hispanos/Latinos 2012-2014
Datos y Estadísticas sobre el Cáncer entre los Hispanos/Latinos 2012-2014 Contenido Panorama general 1 Principales tipos de cáncer 7 Tipos de cáncer de mayor incidencia entre los hispanos 10 El cáncer
Más detallesEL SEGURO POPULAR Y LA ATENCIÓN DEL CÁNCER DIRECCIÓN GENERAL DE GESTIÓN DE SERVICIOS DE SALUD
EL SEGURO POPULAR Y LA ATENCIÓN DEL CÁNCER DIRECCIÓN GENERAL DE GESTIÓN DE SERVICIOS DE SALUD Noviembre 5 2015 COBERTURA Se otorga financiamiento a acciones: Preventivas De promoción de la salud Detección
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesDIALOGUEMOS SOBRE AUTOCUIDADO
SUBSECRETARÍA DE SALUD PÚBLICA DIVISIÓN PREVENCIÓN Y CONTROL D ENFERMEDADES DEPTO. ENFERMEDADES NO TRANSMISIBLES UNIDAD DE CANCER DIALOGUEMOS SOBRE AUTOCUIDADO QUÉ SE ENTIENDE POR AUTOCUIDADO? Es la práctica
Más detallesEL CÁNCER es un problema de salud pública en
Rizo et al, Cancerología (): - Registro Hospitalario de Cáncer: Compendio de Cáncer Instituto Nacional de Cancerología. Pedro Rizo Ríos, María Isabel Sierra Colindres, Gabriela Vázquez Piñon, Marcos Cano
Más detallesPROGRAMA ACADEMICO DE COLPOSCOPIA Y CANCER EN LA MUJER ANATOMIA Y EMBRIOLOGIA DEL TRACTO GENITAL FEMENINO.
PROGRAMA ACADEMICO DE COLPOSCOPIA Y CANCER EN LA MUJER ANATOMIA Y EMBRIOLOGIA DEL TRACTO GENITAL FEMENINO. UTERO OVARIO VAGINA VULVA HISTORIA DE LA GINECOOBSTETRICIA EN MEXICO HISTOLOGIA DE LA ZONA DE
Más detallesSeguretat informàtica
Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesCONTROL VECTORIAL A BARCELONA - CIUTAT
CONTROL VECTORIAL A BARCELONA - CIUTAT Sesión especial ASPB: Enfermedades emergentes Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes Barcelona 02 de novembre de 2011 QUÈ ÉS UN VECTOR? Es tracta d un
Más detallesMétodos diagnósticos, tratamientos y profilaxis del cáncer gástrico: que aportan las evidencias? Xavier Calvet
Métodos diagnósticos, tratamientos y profilaxis del cáncer gástrico: que aportan las evidencias? Xavier Calvet Mortalidad por cáncer, 2007 15 Millones 10 5 0 Pulmón Estómago Mama Colon Hígado OMS, Julio
Más detallesINFORMACIÓN BASICA SOBRE CANCER PARA LA COMUNIDAD. preparado por SERVICIO DE SALUD VALDIVIA
INFORMACIÓN BASICA SOBRE CANCER PARA LA COMUNIDAD preparado por SERVICIO DE SALUD VALDIVIA Dra.M.Enriqueta Bertrán V. Prof.B.Q. M. Elena Flores G. Resumen realizado de información http://training.seer.cancer.gov
Más detallesDIA MUNDIAL CONTRA EL CÁNCER 4/02/2015
DIA MUNDIAL CONTRA EL CÁNCER 4/02/2015 Sección Información e Investigación Sanitaria Servicio de Drogodependencia y Vigilancia en Salud Pública Dirección General de Salud Pública El cáncer es un importante
Más detallesDurante 2010 en México, 57 de cada 100 menores de 20 años con tumores malignos, lo padecen en órganos hematopoyético.
ESTADÍSTICAS A PROPÓSITO DEL DÍA MUNDIAL CONTRA EL CÁNCER Durante 2010 en México, 57 de cada 100 menores de 20 años con tumores malignos, lo padecen en órganos hematopoyético. En 2010, 36.5% de los niños
Más detallesLos anticonceptivos hormonales combinados no provocan esterilidad y reducen riesgo de cáncer
MEDI: LA VANGUARDIA CARÀCTER: DIARI DIGITAL DATA: 31 DE GENER DE 2012 Los anticonceptivos hormonales combinados no provocan esterilidad y reducen riesgo de cáncer Los anticonceptivos hormonales combinados
Más detallesLa ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016
Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2
Más detallesPROTOCOLO CÁNCER EN MENORES DE 18 AÑOS
PROTOCOLO CÁNCER EN MENORES DE 18 AÑOS 17.500 nuevos casos cada año y se registran más de 8.000 muertes. 2da causa de muerte en niños de 1 a 14 Supera los accidentes OBJETIVO. Disminuir de manera significativa,
Más detalles