Geografia; Formes de Relleu

Transcripción

1 Geografia; Formes de Relleu El relleu El relleu el constitueixen les formes que sobresurten de la superfície de la terra. Sobre el relleu hi creix la vegetació i hi viuen els animals i les plantes. El relleu està constituït pels accidents geogràfics, formes que tenen les mateixes característiques (forma, elevació, pendent, orientació,...). En general, els accidents geogràfics es defineixen per la seva forma, superfície, i ubicació en el paisatge. Exemples d'accidents geogràfics són els penya-segats, les valls, etcètera. Els oceans i continents són els accidents d'ordre màxim. Podem agrupar-les en formes característiques de la muntanya, de la plana, de la costa o d'aigua. Accidents de muntanya Pica d estats Una muntanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny. Perquè una elevació pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferència de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. Elevacions poc importants reben d'ordinari el nom de pujols o turons (com a norma general es consideren muntanyes aquelles elevacions que superen els metres d'altitud). Les serralada és un conjunt de muntanyes que té una formació comuna i característiques semblants. Generalment és més llarg que ample. Sovint hi ha grups de muntanyes que formen massissos, bé sigui dins de serralades de les que se'n diferencien per l'agrupació de cims amb una major alçada respecte a les muntanyes que l'envolten (p.ex.: El Massís del Montnegre) o bé perquè s'eleven de forma singular entre un espai relativament pla (p.ex.: el Massís de Montseny) Massís del Montseny Mapa Canigó Pirineus Mapa de la Vall d Aran Vista de la Vall d Aran Coll del Mont-roig Vall de Cardós

2 Les Valls, que són espais de terra situats entre les muntanyes I que tenen forma de V o de U. Els Colls, que són els passos entre muntanyes Accidents de la plana Una Depressió és una porció de terreny situada a un nivell inferior que la superfície veïna. Les depressions poden ser conseqüència d'un enfonsament de terra que fa que la zona, o bé es situï sota el nivell del mar, o bé quedi dominada pels territoris veïns. Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta, la formació d'altiplans sol ser deguda a una elevació del terreny provocada per forces tectòniques o bé per erosió del terreny circumdant. la Meseta Central, és un altiplà que es troba al mig de la Península Ibèrica. Una Plana és una àrea amb un relleu relativament pla. Les planes solen ser més aptes per l'agricultura que els altiplans o les muntanyes Depressió Pre-litoral Accidents de costa La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments i en altres casos pot disminuir pels processos d'erosió marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats humanes. Golf és una part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra. Encara que normalment es confon amb badia, aquesta última és de menor extensió Golf de Mèxic Una badia és una porció de mar o oceà envoltada per tots costats de terra menys per un, just el contrari que un cap. Les badies han tingut sempre gran importància estratègica i econòmica ja que, normalment, són llocs ideals per a la construcció de ports i dics o per oferir abric contra les marees. Una badia llarga o de gran superfície es considera un golf, mentre que una badia molt estreta és un fiord o ria (formació típica de Galícia). Una cala és una badia petita, normalment estreta, típica de la costa Mediterrània.

3 Mapa Ries de Galícia Badia de Roses Cales al cap de creus Un cap o punta és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar. Península Ibèrica Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs. El que distingeix les illes marítimes dels continents és el fet que són d'unes dimensions inferiors. Mapa del Cap de Creus Una península és una extensió de terra voltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom d'istme. En algunes regions, la poca altura de l'istme fa que algunes penínsules es converteixin en illes durant el període de marea alta, Vista aèria De l Illa de Formentera Un arxipèlag és un conjunt d'illes properes entre elles, generalment d'origen volcànic. Illes Balears Un estret és un canal estret d'aigua que connecta dos cossos d'aigua més grans, i per tant, es troba entre dos masses de terra. Vista de l estret de Gibraltar Les platges; són el resultat dels dipòsits de sorra, petites roques i d altrs elements per part d'ones constructives, en general en zones costaneres d'escassa energia. Platja de Mataró

4 Accidents d'aigua Un oceà és una gran massa d'aigua salada que separen els continents, aquest, en la seva totalitat, cobreix prop del 71% de la superfície de la Terra (o una àrea de 361 milions de quilòmetres quadrats). Aquestes aigües conformen una massa d'aigua salada global i interconnectada; un oceà global o mundial, aquesta gran massa és divideixen cinc oceans Antàrtic Àrtic Atlàntic Índic Pacífic La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra. Són les divisions dels oceans més o menys tancades per parts dels continents o per illes i arxipèlags. També s'anomenen mars els grans llacs interiors, habitualment salats, que no desguassen enlloc, com ara la mar d'aral. Mar Mediterrani Les màximes profunditats marines són el que s'anomenen fosses marines o fosses oceàniques. És una depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes. Pot tenir entre 7000 I metres de profunditat. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat. Posseeix un cabal determinat i desemboca en el mar, en un llac o en un altre riu. Quan el riu és curt i estret, rep el nom de riera o rierol. Riu Muga, a l Empordà Afluents del Llobregat Un afluent és un riu o torrent que aboca les seves aigües en un altre de més important. Els afluents d'un riu es classifiquen en afluents per la dreta i afluents per l'esquerra, segons el costat del riu principal al qual arriben vist en el sentit del corrent, o sigui, mirant riu avall. Una conca hidrogràfica són els terrenys envoltats de muntanyes per on corre un riu i tots els seus afluents Conca hidrogràfica de l Ebre

5 Un torrent o riera és un curs d'aigua en zones muntanyoses que sovint es presenta encaixat, amb pendents més o menys verticals. Normalment és un corrent d'aigua intermitent de flux impetuós i amb una gran capacitat d'erosió, que sovint només s'activa en èpoques de pluja. També s'anomena torrent el barranc que s'ha format al llarg dels anys per l'erosió de les aigües, o el llit sec per on passa en cas de pluja. Curs fluvial Cabal Continuïtat Riu Abundant Porta aigua tot l'any Rierol Escàs Porta aigua tot l'any Riera Variable S'asseca en èpoques seques, excepte quan plou Riera del montseny Torrent Escàs (intens quan plou) Porta aigua quan plou i els pocs dies següents Es denomina embassament a l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcial o totalment la seva llera. L'obstrucció de la llera pot ocórrer per causes naturals o per obres construïdes per l'home per a tal fi, com són les preses. En aquest últim cas, també es pot anomenar un pantà. Embassament de Sau Un estuari és la part més ampla i profunda de la desembocadura d'un riu al mar obert en aquelles àrees on les marees tenen més amplitud o oscillació. Estuari Riu de la plata (Argentina) Un delta és la formació geològica que alguns rius originen en arribar al mar a causa de l'acumulació de sediments en les seves desembocadures. Delta de l Ebre Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma. Acostumen a ésser alimentats per rius o glaceres, i desguassen mitjançant uns altres rius. Uns i altres poden mancar, i aleshores l'alimentació i el desguàs del riu poden ésser subterranis. Estany de Banyoles