TEMA V: APARELL RESPIRATORI

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "TEMA V: APARELL RESPIRATORI"

Miguel Acosta Valenzuela
hace 7 años
Vistas:

1 APUNTS D'ANATOMIA; TEMA V: APARELL RESPIRATORI La respiració és una funció que realitzen la totalitat de les cèl lules del nostre organisme. Consisteix en l'absorció d'oxigen (O 2 ) i l'eliminació d'anhídrid carbònic (CO 2 ). Però aquest intercanvi de gasos (respiració) no el poden fer directament amb l'aire, ja que són una minoria les cèl lules de l'organisme que estan en contacte amb l'exterior. La respiració cel lular es realitza gràcies a l'existència de l'aparell respiratori que s'encarrega de posar en contacte l'aire amb la sang, i d'aquesta manera l'o 2 de l'aire passa a la sang i el CO 2 de la sang passa a l'aire dels pulmons. Al seu torn les cèl lules capten l'o 2 de la sang, als capil lars, i cedeixen el CO 2 a la mateixa sang capil lar. 1-VIES RESPIRATÒRIES: Formades per: -Fosses nasals. Sins paranasals. -Boca. -Faringe. -Laringe. -Tràquea. -Bronquis. -Bronquíols. -Alvèols pulmonars.

2 2-FOSSES NASALS I SINS PARANASALS: Les fosses nasals estan cobertes per mucosa "vermella", encarregada d'escalfar l'aire que entra de l'exterior, ja que està molt vascularitzada, i la sang que hi circula escalfa l'aire que entra. Aquesta mucosa vermella té les característiques de l'anomenada mucosa respiratòria en general. La mucosa que revesteix les fosses nasals s'anomena PITUÏTÀRIA. Les petites partícules de pols de l'aire queden retengudes per la mucosa nasal i no passen als pulmons. També hi ha la mucosa "groga", responsable de l'olfacte. L'aire és conduït cap a la faringe. Els sins paranasals són cavitats situades a l'interior dels ossos que envolten les fosses nasals. Estan revestides per mucosa respiratòria i comuniquen amb les fosses nasals. SI MAXIL LAR: situat dins del maxil lar superior, és el major de tots. SI ETMOÏDAL: format per múltiples cel les o petites cavitats intercomunicades dins l'os etmoide. SI FRONTAL: és una cavitat a l'interior de l'os frontal. SI ESFENOÏDAL: està dins de l'esfenoide i és el més posterior. Quan s'inflama la mucosa d'algun d'aquests sins es produeix el que s'anomena sinusitis, molt freqüentment a causa d'una infecció bacteriana. 3-BOCA: És una via bàsicament digestiva, però també serveix per a que l'aire entri cap a la faringe. 4-FARINGE:

3 La faringe és revestida de mucosa respiratòria, com tota la via aèria. Van a parar a la faringe els següents conductes: foses nasals, boca, trompes d'eustaqui (comuniquen amb l'orella mitjana), laringe i esòfag. Parts de la faringe: -Rinofaringe, és la superior. Comunica amb les fosses nasals, a través de les coanes, i amb l'orella mitjana, a través de les trompes d'eustaqui. -Orofaringe, és la part mitjana. És la continuació de la rinofaringe i està en contacte amb la cavitat bucal. -Laringofaringe o hipofaringe, és la inferior. Va des de la part superior de l'epiglotis fins a l'esòfag. La part anterior és en comunicació amb la laringe. A la laringe hi ha una estructura, l'epiglotis, que actua com una vàlvula, que en condicions normals manté oberta la via laríngia, i que la tanca en la deglució, fent que els aliments vagin cap a la via esofàgica. 5-LARINGE: És una cavitat formada per cartílags: -EPIGLOTIS o cartílag epiglòtic. -Cartílag TIROIDE, nou del coll. -Cartílag CRICOIDE. -Cartílags ARITENOIDE. Revestida interiorment de mucosa respiratòria amb replecs que tenen una base musculosa (cordes vocals). Les cordes vocals limiten l'obertura superior de la laringe o GLOTIS. La contracció de les cordes vocals fa que canviï l'obertura glòtica, i que l'aire quan passi vibri, originant sons que

4 convenientment modulats formen la veu humana. 6-TRÀQUEA: Té forma de tub de secció semicircular, d'uns 12 cm de longitud en l'home adult. Situada al coll, per davant de l'esòfag. Està formada per anells cartilaginosos situats un damunt de l'altre. També està revestida de mucosa respiratòria amb glàndules mucoses i amb epiteli vibràtil. 7-BRONQUIS: Situats a continuació de la tràquea, hi ha dos grans tubs d'estructura semblant a aquesta, i que entren al pulmó, són els bronquis principals, un per a cada pulmó. Es van ramificant: -Bronquis lobulars. -Bronquis segmentaris. -Bronquis subsegmentaris. Aquests es van ramificant fins arribar als bronquíols, menys d'un mil límetre de diàmetre. Els darrers bronquíols són els bronquíols terminals. Aquests es continuen pels bronquíols respiratoris, que es continuen ramificant fins arribar als conductes alveolars que acaben en els sacs alveolars. L'estructura dels bronquis és semblant a la de la tràquea. Els bronquíols ja no tenen cartílag. Tanmateix tota la via aèria és revestida per mucosa respiratòria. 8-PULMONS: Òrgans parells, situats a la caixa toràcica. Estan constituïts per lòbuls:.el pulmó dret en té tres (3): superior, mitjà i inferior.el pulmó esquerre només en té dos (2), per la situació del cor, allotjat

5 sobre aquest pulmó; els lòbuls són el superior i l'inferior. Són esponjosos, situats a la caixa toràcica, és a dir entre el diafragma, l'estèrnum, la columna dorsal i les costelles. Cada lòbul està format per gran quantitat de lobels. El LOBEL PULMONAR, unitat estructural dels lòbuls pulmonars, és una massa arrodonida o piramidal d'1 cm 3, aproximadament; proveïts d'un BRONQUÍOL INTRALOBEL LAR -sense cartílag i sense glàndules mucosesuna artèria intralobel lar i petites venes; el bronquíol intralobel lar es ramifica en bronquíols, el darrer dels quals rep el nom de BRONQUÍOL TERMINAL. Un bronquíol terminal és el responsable de la ventilació d'un ACIN pulmonar. Dels bronquíols terminals en surten els BRONQUÍOLS RESPIRATORIS, d'aquests en surten els CANALS ALVEOLARS, d'aquests els SACS ALVEOLARS (formats per 4 o més alvèols) i també alvèols aïllats. BONQUÍOL INTRALOBEL LAR BRONQUÍOL TERMINAL --- BRONQUÍOLS RESPIRATORIS --- CANALS ALVEOLARS --- SACS ALVEOLARS --- ALVÈOLS És dins dels alvèols on hi ha l'intercanvi de gasos entre la sang i l'aire del pulmons. La membrana dels alvèols és molt fina i està en contacte directe amb els capil lars pulmonars. Els pulmons estan molt irrigats per sang rica en CO 2 i pobre en O 2 procedent de les artèries PULMONARS, que després d'entrar dins del pulmó es ramifiquen de forma paral lela als bronquis, acabant en capil lars que envolten els alvèols. Aquests capil lars, després de l'intercanvi de gasos, s'agrupen formant vènules i més tard venes, que condueixen sang rica en O 2 i pobra en CO 2, i que acaben formant les venes PULMONARS,

6 dues per cada pulmó que aboquen la sang a l'aurícula ESQUERRA. 9-LA PLEURA: La pleura parietal envolta totalment la cavitat toràcica ocupada pels pulmons; és una membrana protectora, serosa, equivalent al peritoneu o al pericardi. La superfície de cada pulmó es troba coberta per una membrana semblant: la pleura visceral. Entre les dues capes hi ha una cavitat virtual, l'espai o cavitat pleural, que conté el líquid pleural, que en condicions normal es troba en una quantitat molt petita, només la necessària per a que les dues membranes lleneguin una damunt l'altre. La pressió dins de la cavitat pleural és negativa, això fa que les dues fulles pleurals estiguin unides físicament, amb la qual cosa s'aconsegueix que els pulmons estiguin units a la caixa toràcica, i que l'acompanyin en les seves excursions. 10-MÚSCULATURA RESPIRATÒRIA: Músculs inspiratoris, perquè eleven la caixa costal : -Intercostals externs: són elevadors de les costelles. -Esternoclidomastoïdal: tira l'estern cap a dalt -Serrat anterior: eleva moltes costelles -Escalè: eleva les dues primeres costelles -Diafragma: no eleva la caixa costal, però actua augmentant l'altura dels pulmons. Músculs espiratoris, perquè tiren la caixa costal cap a baix:

7 -Intercostals interns: tiren les costelles cap a baix. -Recte anterior de l'abdomen: tiren les costelles inferiors cap a baix DIAFRAGMA: És un múscul estriat, voluntari, que separa la cavitat toràcica de l'abdominal. Té forma de volta, amb la convexitat cap al tòrax. Les seves fibres s'originen a la columna lumbar, als arcs inferiors de les darreres costelles i a l'extrem de l'estern. Té una sèrie de hiats o orificis per permetre el pas de diverses estructures: esòfag, vena cava inferior i l'aorta. Mecanisme: quan es contreu estira els pulmons, que són elàstics, cap a baix, és a dir provoca l'augment de l'altura dels pulmons. Això és a causa que la pleura parietal inferior està íntimament unida al diafragma. 11-DIFUSIÓ DE GASOS: Els gasos difonen a través de la membrana alveolar i de la membrana dels capil lars pulmonars. El sentit del seu desplaçament és des del lloc on hi ha una major pressió cap allà on la pressió és menor. Així l'anhídrid carbònic va de la sang procedent de les artèries pulmonars cap als alvèols, i d'aquí a l'exterior. L'oxigen va des de l'aire alveolar cap a la sang que serà conduïda per les venes pulmonars. Pressió d'o 2 Pressió de CO 2 ARTÈRIES PULMONARS 40 mm Hg 45 mm Hg AIRE ALVEOLAR 104 mm Hg 40 mm Hg VENES PULMONARS 104 mm Hg 40 mm Hg

Documentos relacionados

L APARELL CIRCULATORI

L APARELL CIRCULATORI NOM... CURS... L'aparell circulatori està format pel cor i els vasos sanguinis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos. La funció principal de la circulació