VOLS CONÈIXER L ESCOLA?

Transcripción

1 1 VOLS CONÈIXER L ESCOLA? UNITAT DE PROGRAMACIÓ Índex Programació d aula... 2 Solucions i recomanacions Fitxes de reforç i ampliació Avaluació Treballem les festes Activitats del llibre amb suport Recursos complementaris... 39

2 Programació d aula Components bàsics de la unitat de programació Tractament de les Intel ligències Múltiples Seqüència didàctica 2 Unitat 1

3 Components bàsics de la unitat de programació Unitat 1 L objectiu d aquesta primera unitat és conèixer aspectes importants relacionats amb l escola. Es planteja la situació en què arriba una companya nova al centre. L objectiu de la tasca final serà fer una llista amb tota la informació necessària per ajudar-la a conèixer l escola. La unitat se centra en les característiques del centre i en les relacions amb els amics. Es presenten els principals espais de l escola i els elements de la classe. Es treballen les diferents activitats que s hi duen a terme i les rutines. S expliquen els oficis relacionats amb l escola i les seves funcions. Finalment, es fa un treball d introducció al processador de textos. Objectius d aprenentatge Observar l escola com a al qual pertanyen. Utilitzar fonts orals i visuals per reconstruir la pròpia història. Utilitzar diversos llenguatges per expressar i comunicar els continguts de l àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis lingüístics i reflexionar sobre el propi procés d aprenentatge. Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la convivència i respectar la igualtat de drets i deures de les persones, reconeixent les pròpies responsabilitats. Treballar la identificació d elements d organització i funcionament de l escola. Treballar les diferents formes d organització de l entorn. Estudiar els serveis, espais comuns i instal lacions de l entorn. Treballar diferents professions evitant estereotips sexistes. 3 Unitat 1 àmbit Competències bàsiques Competència social i ciutadana. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Competència social i ciutadana. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital. Criteris d avaluació Identificar els grups de pertinença dins l entorn i les seves relacions. Reconèixer algunes manifestacions culturals presents en l àmbit escolar, local, mostrant empatia, valorar la seva riquesa i respectar la seva diversitat. Reconèixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que desenvolupen les persones en l entorn, superant els estereotips sexistes.

4 Comunicar idees i informacions de manera escrita i utilitzant les TIC per informar i per convèncer. Valorar el descans i el bon ús del temps de lleure. Reconèixer la importància del diàleg en la resolució de conflictes. Reflexionar sobre la importància de la participació a l aula i al centre. Competència social i ciutadana. Competència artística i cultural. Competència social i ciutadana. Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, especialment aplicats a l escola, i la necessitatt de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i ciutadanes. Col laborar en les tasques del treball en grup, contrastant i valorant les explicacions dels altres i les pròpies amb respecte. Continguts Persones, cultures i organització social Identificació dels diferents àmbits als quals pertany l alumnat: l escola. Identificació d elements de l organització i el funcionament de l escola. Valoració de la importància de la participació de l aula al centre. Descoberta de les formes d organització en l entorn proper, valorant la importància de la participació i el compromís entre els membres del grup. Identificació dels serveis, espais comuns i instal lacions de l entorn, valorant la responsabilitat personal en el seu ús. Reconeixement de la importància de la participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida escolar superant estereotips sexistes. Manteniment de la neteja i col laboració en l ordre i l estalvi de materials a l escola. Entorn, tecnologia i societat Reconeixement d elements bàsics de l ordinador i el programari: el processador de textos. 4 Unitat 1

5 Tractament de les Intel ligències Múltiples Resum esquemàtic d aquelles activitats i pàgines del llibre de l alumne i del web construim.cruillaconnecta.cat que faciliten el treball a l aula segons la teoria de les intel ligències múltiples de Howard Gardner. Lingüística El joc de les llengües. Àmbit 1: l escola (W) Escriptura: pàg. 9, 10, 11, 13, 15, 16, 24, 26 (L) Lectura: pàg. 18, 19 (L) Oralitat: pàg. 23 (L) Logicomatemàtica Logico Els problemes de la fada Mat. Àmbit 1: l escola (W) Ordenació: pàg. 20, 21, 23 (L) Agrupació: pàg. 25 (L) Musical Musical Cantem amb el Pot Petit. Àmbit 1: l escola (W) Cançó àmbit 1 (W) Cançó «La verema»: pàg. 71 (L) Intel ligències Múltiples Naturalista Naturalista El supereporter. Àmbit 1: l escola (W) Sensibilitat cap al món natural: pàg. 8, 12, 18, còmic «La verema» (L) Cineticocorporal Cineticocorporal El taller de la Cristina Picazo. Àmbit 1: l escola (W) Dansa: pàg. 71 (taller sobre la verema) Intrapersonal Conte amb sentiments de la Begoña Ibarrola. Àmbit 1: l escola (W) Avaluacions metacognitives: pàg. 23, 26 (L) Sentiments i preferències: pàg. 6, 7, 9, 10, 14, 15, 22 (L) Visuoespacial El joc del mira-mira. Àmbit 1: l escola (W) Dibuix: pàg. 10, 15 (L) Pintura: pàg. 12 (L) Imatges: pàg. 6, 11, 16, 18, 19 (L) Espiritual Meditant amb en Ricard Rotllan. Àmbit 1: l escola (W) Interpersonal Inter El teatre animat. Àmbit 1: l escola (W) Conversa: pàg. 6, 7, 8, 12, 14, 19, 23 (L) Organització i relació: 7, 13, 14, 15, 17, 20, 21, 22, 23, 24 (L) Empatia: 18, 19 (L) L: l alumne W: construim.cruilladigital.cat 5 Unitat 1

6 Seqüència didàctica Unitat 1 MATERIALS RECURSOS ORGANITZACIÓ SOCIAL TEMPS ATENCIÓ DIVERSITAT ACTIVITATS AVALUACIÓ INICIALS 1 Conversar de manera guiada sobre el tema de la unitat. Parlar amb tot el grup del coneixement de la pròpia escola i dels propòsits per a aquest curs. l'alumne Gran grup 30' Intel ligències múltiples construim. cruilladigital.cat Resposta de l'alumnat 2 Conèixer els diferents espais de l escola. l'alumne Gran grup 20' Resposta de l'alumnat 3 Dibuixar la pròpia classe i completar dades sobre la mateixa classe, els companys i el mestre. l'alumne GD Fitxa 1 Individualment 20 GD Fitxa 1 Indicar el nom de l escola i els seus mestres i ferdibuix. ne un Identificar estris que s utilitzen a classe. Resposta de l'alumnat DESENVOLUPAMENT 4 Reflexionar sobre el que es pot fer per estar a gust a la classe. Escriure les respostes individualment i, després, conversar de manera guiada sobre el tema. l'alumne Individualment / Gran grup ' Resposta de l'alumnat 5 Reflexionar sobre les activitats que es fan a fem a l escola. l'alumne Gran grup 10 Resposta de l'alumnat 6 Pintar només aquelles activitats que es fan a l escola. Comparar el resultat amb els companys. l'alumne GD Fitxa 2 Individualment 20 GD Fitxa 2: Dibuixar les accions que es duen a terme en diferents espais de l escola. Resposta de l'alumnat 6 Unitat 1

7 ORGANITZACIÓ SOCIAL MATERIALS RECURSOS ORGANITZACIÓ SOCIAL TEMPS ATENCIÓ DIVERSITAT ACTIVITATS AVALUACIÓ 7 Ordenar les rutines i escriure les activitats que es fan a l escola. l alumne Individualment 20' Resposta de l'alumnat 8 Reflexionar i conversar sobre les preferències a l hora de fer activitats, distingint-ne els espais. l alumne GD Fitxa 3 Gran grup / Individualment 20 GD Fitxa 3: Indicar el lloc on juguem i amb qui ho fem. Resposta de l'alumnat DESENVOLUPAMENT 9 10 Reflexionar sobre les relacions que establim amb els amics. Comparar les respostes entre tots i parlar sobre les diferències. Dibuixar i indicar el nom dels amics i amigues de l escola. l alumne l alumne Individualment / Gran grup Individualment Resposta de l'alumnat Resposta de l'alumnat 11 Conèixer els diferents professionals que treballen a l escola i la feina que hi desenvolupen. l alumne. Individualment / Gran grup ' Resposta de l'alumnat 12 Conversar sobre diferents professions i indicar només les que són pròpies de l escola. Indicar les persones que treballen a la pròpia escola i reflexionar sobre la seva funció. l alumne. GD Fitxa 4 Individualment 20 GD Fitxa 4: Pintar les professions que estan relacionades exclusivament amb l escola. Indicar les persones que treballen en la pròpia escola. Resposta de l'alumnat 7 Unitat 1

8 O SOCIAL MATERIALS RECURSOS ORGANITZACIÓ SOCIAL TEMPS ATENCIÓ DIVERSITAT ACTIVITATS AVALUACIÓ 13 Presentar el Follet Julivert com a fil conductor dels reportatges. Reflexionar sobre la importància del dret a l educació. l alumne Gran grup Reportatge: Conèixer diferents escoless del món. Resposta de l'alumnat 14 Elaborar un horari de classe en grup, seguint els passos establerts. l alumne (Taller de ciències) Grup reduït 60 Resposta de l'alumnat DESENVOLUPAMENT Reflexionar sobre l organització i els diferents càrrecs de la classe. Preparar una entrevista per descobrir més coses interessants sobre un adult de l escola i la seva funció. Fer l entrevista a la persona escollida. l alumne Individualment 30 l alumne Grup reduït Resposta de l'alumnat Resposta de l'alumnat 17 Reflexionar sobre els sentiments i actituds propis amb relació a la preparació i la realització de l entrevista. l alumne Individualment Resposta de l'alumnat 18 Conèixer les eines d un processador de textos i les possibilitats comunicatives d Internet. l alumne. Ordinador amb connexió a Internet. Processador de textos. Per parelles 30 Resposta de l'alumnat 8 Unitat 1

9 MATERIALS RECURSOS ORGANITZACIÓ SOCIAL TEMPS ATENCIÓ DIVERSITAT ACTIVITATS AVALUACIÓ 19 Utilitzar el processador de text per escriure la llista dels encarregats de classe. Ordinador. Processador de text. Per parelles / Grup reduït 60' Resposta de l'alumnat 20 Indicar quines persones duen a terme les activitats que hi ha exposades. l alumne. GD Opció A Individualment GD Opció A: Dibuixar un amic o amiga. Completar un text sobre les relacions personals a l escola. Relacionar espais de l escola amb les activitats que hi realitzem. SÍNTESI Representar gràficament o escrita en un mapa conceptual els coneixements apresos sobre els professionals de l entorn escolar. Recollir les idees que han anat sorgint al llarg de la unitat. Fer la tasca final: llista de les coses interessants de l escola per ensenyar-la a una companya nova. l alumne. Animació del mapa conceptual al web / llibre digital GD Opció B l alumne. Web / llibre digital Individualment Gran grup / Individualment Mapa conceptual a construim. cruilladigital.cat GD Opció B: Resoldre un cas real o plantejar un repte. Test d autoavaluació a construim. cruilladigital.cat 23 Reflexionar sobre la pròpia coneixença de l escola. Escollir una imatge per representar el que s ha après de l escola. l alumne. GD Opció B Individualment GD Opció B: Autoavaluació dels aprenentatges adquirits. 9 Unitat 1

10 Solucions i recomanacions Activitats inicials Activitats de desenvolupament Activitats de síntesi 10 Unitat 1

11 Solucions i recomanacions Unitat 1 Activitats inicials Pàg Respostes obertes. A partir de la fotografia i la il lustració podeu anar dirigint la conversa, fent que flueixin situacions, emocions i que es puguin expressar els sentiments a l hora de començar un nou curs, destacant com se senten els nens i nenes que canvien de centre, d edifici, etc. 2. Respostes obertes. 3. Respostes obertes. Visiteu l enllaç Per començar a parlar de l escola, escolteu la cançó Cap a l escola a l enllaç següent: La tasca que proposem en aquesta unitat és l elaboració col lectiva d una llista de coses que hauria de saber una nena que s incorpora a l escola: espais, materials, rutines, normes... En cada epígraf i secció de la unitat farem una aturada per preguntar-nos: què li hauríem d explicar a la nena nova? El producte que obtindrem es pot proposar a l equip de mestres al final de la unitat com a recordatori de les informacions que ha de rebre qualsevol nou alumne. D aquesta manera la tasca serà significativa i estarà lligada a necessitats reals i actuarà com a fil conductor que doni sentit a la unitat. Abans de començar la unitat, podeu treballar l àmbit de l escola des de les diferents Intel ligències múltiples a construim.cruilladigital.cat. Activitats de desenvolupament Pàg Comproveu que han resseguit els noms dels espais que hi a la vostra escola. Comenteu entre tots quins espais té l escola, quins espais no té però els agradaria tenir... sempre argumentant-ne el perquè. També podeu parlar sobre quins espais són més necessaris, de quins es pot prescindir i el perquè. 5. Relaciona: lavabo 2, menjador 3, pati 1. Resposta oberta. Podeu comentar quins són els espais que més agraden als nens i nenes i el perquè. Parleu també dels que no agraden o no han sortit, i pregunteu el perquè. Podeu aprofitar l ocasió per fer un recompte de les preferències dels alumnes i, després, analitzar-ne les dades tot dibuixant un gràfic. Tasca: podem fer una aturadaa i preguntar quins espais ensenyaríem a una nena nova. Pàg Resposta oberta. Abans de dibuixar la classe podeu conversar sobre què estaria bé que hi sortís i animar-los a fer-ho amb el màxim detall. Si escau, feu referència a la il lustració de la pàgina 11 per donar-los seguretat. Aprofiteu l ocasió per compartir què és allò que més els agrada de la classe i detectar les preferències dels alumnes. Després, podeu parlar sobre allò que menys els agrada fer. Entre tots podeu fer propostes per millorar-ho. 7. Doneu-los temps per mirar la il lustració. Detecteu i comenteu què és el que no els agrada, què hi veuen, orienteu la conversa al diàleg entre el nen i la nena. Apunteu possibles solucions i, si cal, proposeu-los que prenguin compromisos. 11 Unitat 1

12 Resposta model: La classe és el nostre espai a l escola. Per trobar-nos a gust hem de... tenir cura dels mobles i del material, desar les coses al seu lloc, tractar-nos bé els uns als altres, procurar no enfadar-nos,... Tasca: anotem què ha de saber la nena nova sobre el que hi ha a la classe i sobre les normes per tenir la classe endreçada. El joc de les definicions Es dóna la definició d un objecte i els alumnes han d endevinar-ne. Algunes d aquestes definicions poden ser: És un objecte que serveix per guixar, per escriure, per dibuixar i que deixa un traç prim (el llapis). És un objecte que serveix per pintar (el pinzell). És un objecte que serveix per fer punta (la maquineta). És un material sobre el qual s escriu o es dibuixa (el paper). És un objecte que serveix per esborrar (la goma). El sac de la classe Dins d una bossa de plàstic opaca o de tela (o el que es vulgui fer servir com a sac) es fiquen diferents objectes que es poden trobar a la classe. Per torns i amb els ulls tancats, han d agafar un objecte. Mitjançant el tacte han d endevinar de quin objecte es tracta. Si l alumne endevina l objecte de la classe, podrà agafar el sac i demanar-li al pròxim company que agafi un nou objecte. Si l alumne no endevina el que està tocant, haurà de tornar a deixar l objecte a dins del sac i el company que té el sac haurà de demanar a un altre company que n agafi un de nou. Pàg Doneu-los temps per observar els dibuixos i comentar-los entre tots. Comproveu que han pintat aquelles accions que fan a l escola. Resposta oberta 9. D esquerra a dreta i de dalt a baix: 3,1,4,2. Abans d ordenar les imatges podeu comentar-les entre tots. Proposeu que les ordenin temporalment. Converseu sobre quines activitats fan a l escola diàriament, demaneu que expliquin quines els agraden més i que n argumentin el perquè. Al mateix temps comenteu les que no agraden tant, demaneu que expliquin perquè, de forma oberta per tal que us ajudin a conèixer millor els vostres alumnes i poder-los entendre. i Resposta model: A l escola passem llista, treballem, juguem, aprenem, esmorzem, ens divertim, cantem, dibuixem, pintem... Podeu conversar i reflexionar sobre les preferències a l hora de fer activitats a l escola distingint-ne els espais on les duen a terme. Tasca: què ha de saber la nena nova sobre les feines i les rutines? Pàg Resposta model: d esquerra a dreta i de dalt a baix: experimentar, utilitzar l ordinador, jugar, cuidar-nos. Compareu les respostes entre i comenteu-ne les semblances i les diferències. Podeu fer una llista d accions. 11. Proposeu que es dibuixin amb tots els detalls fent una activitat que comparteixen; també podeu proposar als nens i nenes que s ensenyin els dibuixos els uns als altres i que provin d endevinar el nom dels amics que han dibuixat. Resposta oberta. Han d escriure els noms propis dels seus amics i amigues. Tasca: els alumnes han d arribar a la conclusió que la nena nova ha de saber el nom de tots els nens i nenes de la classe: ens hem de presentar. 12 Unitat 1

13 Pàg Comproveu que han encerclat: el cuiner, el monitor de menjador, la senyora que escombra, la mestra que toca la campana, el porter que tanca la finestra. He encerclat: monitor de menjador, cuiner, senyora que escombra (senyora que neteja), mestra, porter. Podeu comentar perquè no han encerclat: el bomber, el policia municipal i el carter. Aquests oficis poden tenir lligams amb l escola però no s hi relacionenn directament. Per exemple: el carter porta cartes a l escola, el policia ens ajuda a creuarr el carrer, etc. 13. Resposta oberta. Resposta oberta. Resposta oberta. Tingueu en compte que en funció de la realitat de cada escola els nens i nenes poden completar les respostes amb diferents persones. Per exemple: la bibliotecària ordena i classifica els llibres, la directora organitza l horari i les feines, l informàtic prepara les feines TIC, el monitor d esports ens ensenya a jugar a rugbi, etc 14. i Han de pintar: per funcionar millor. Tasca: a més de conèixer la mestra, hi ha algunes persones que la nena nova ha de conèixer. Cal anotar quines són. Pàg (Reportatge) Abans de començar, presenteu el Follet Julivert a la classe. És el primer cop que apareix aquest personatge que els acompanyarà en tots els reportatges. Podeu aprofitar per descriure el Follet Julivert entre tots i parlar sobre diferents característiques que els poden interessar: on viu, quin aspecte té i com és (tafaner, divertit, alegre, curiós...). Llegiu un breu fragment sobre els drets i deures dels infants: Podeu parlar sobre els drets dels infants i sobre la importància que han de donar al fet que poden anar a l escola. Els nens i nenes del món tenen dret a rebre educació, però no tots poden anar a l escola. Podeu parlar sobre aquest petit fragment que fa referència als drets dels infants i que es pot trobar en els llibrets Els quaderns del Parlament. << Tens el dret d aprendre moltes coses. Per això cal que tothom faci els possibles per facilitar que tots els nens i nenes aneu a l escola, i si alguna família no pot pagar-la, no ho hagi de fer. A l escola, tens dret a sentir-te bé i a divertir-te a l hora que aprens. >> << I també tens el deure de voler aprendre, d anar a l escola cada dia, i de posar atenció i fer cas a classe. >> Llegiu el poema de Ramon Folch i Camarasa: El malalt No haig d anar avui a l escola perquè estic empiocat. Ha vingut el senyor metge; m ha trobat molt aixafat. El doctor ha dit de seguida que el meu cas era molt clar, 13 Unitat 1

14 I un xarop em receptava que era bo per a llençar. Per dinar m ha fet la mare.... dejunar de primer plat. Per entrant la mare em duia... molts records de l estofat. S ha fet llarg avui el dia, sense jocs i sense pa. Ben mirat val més l escola ja no estic empiocat! RAMON FOLCH I CAMARASA Llegiu aquest poema d Àngels Garriga: La meva escola El pare i la mare no pensen sinó en mi, em fan anar a l escola a aprendre a llegir. Ja sé les beceroles, de comptes també en sé, dibuixo flors i estrelles i escric d allò més bé. Cantem, sabem rondalles, tenim peixos i ocells, sembrem llavors menudes, reguem arbres molt vells. M agrada tant l escola que no ho puc explicar, a l hora de sortir-ne ja hi voldria tornar. ÀNGELS GARRIGA Pàg (Taller de ciències) Organitzeu els nens i nenes en grups de treball, marqueu clar l objectiu de l activitat fer l horari i proposeu que vagin seguint els diferents passos. Podeu anar comentant els dubtes que sorgeixen. Podeu demanar als infants que expliquin en veu alta les idees interessants que sorgeixen en els diferents grups. Interrogueu i qüestioneu la presa de decisions per tal de fomentar l esperit crític i la seguretat personal. És recomanable proporcionar als alumnes la graella preparada per emplenar, per tal que no l hagin de traçar, sinó simplement emplenar-la i decorar-la. Un cop acabat l horari, podem entrenar-nos en la interpretació d un quadre fent-los preguntes: A quina hora tindrem plàstica? Quins dies baixem al gimnàs? Quants cops fem classe de matemàtiques?... Tasca: afegirem a la llista que la nena nova ha de conèixer el seu horari. Pàg. 22 (Fem un món millor) 15. Resposta oberta. Assegureu-vos que comprenen les diferents opcions de resposta. 16. Llegiu entre tots els càrrecs i proposeu que pintin els que teniu a l aula. Resposta oberta. Resposta oberta. 14 Unitat 1

15 Comenteu quins són els càrrecs que agraden més i menys i expliqueuu per què. Podeu fer- ne un recompte i recollir-ho en forma de gràfic. Tasca: la nena nova ha de conèixer els càrrecs de la classe i ha de saber quin li toca fer per començar. Pàg. 23 (Ens comuniquem) 17. A l apartat Activitats amb suport (dins la unitat de programació i també el vostre entorn personal de treball) trobareu un suport per realitzar aquesta activitat. Resposta oberta. L entrevista es pot fer entre tota la classe o bé en grups petits. En el primer cas, podeu guiar la pluja d idees inicial i la selecció de les quatre millors preguntes. Els nens encarregats de fer cada pregunta l han de portar copiada en lletra clara i assajar-la en veu alta uns quants cops. Podeu fer-ne l assaig davant de tot el grup o bé davant del mestre o de la mestra. Demaneu amb antelació la col laboració de la persona seleccionada. Li podeu recomanar que faci respostes breus i senzilles, per tal que els nens i nenes les puguin entendre bé i recordar amb facilitat. Podeu demanar als alumnes que anotin les respostes. Tanmateix, aquesta tasca pot tenir una dificultat considerable, especialment a l inici del curs. És més recomanable que en recordin la resposta i la transmetin al grup classe oralment, un cop hagin retornat a l aula. Altres opcions: Fer venir la persona a l aula i entrevistar-la en directe. Enregistrar l entrevista en àudio o en vídeo i, després, escoltar-la col lectivament. Recollir l entrevista en forma de dictat de l alumne a l adult i penjar-laa en un cartell a l aula. 18. Activitat d autoavaluació. Comproveu que han marcat una de les tres imatges (existeix la possibilitat de marcar-ne més d una). Comenteu entre tots com s han sentit després de fer l entrevista, doneu la possibilitat que s expliquin i donin les seves raons. Les imatges volen portar l alumne a reflexionar sobre els sentiments que han experimentat fent l entrevista a un adult de l escola: satisfacció, inseguretat, vergonya... Podeu aprofitar la conversa per consensuar un objectiu de millora i per plantejar l entrevista d una manera diferent en una altra ocasió. A la pàgina 33 d aquesta guia trobareu un suport per fer aquesta entrevista. Pàg. 24 (Zona clic) Podeu descarregar-vos el programa Writer a Resposta oberta. Deixeu que els alumnes experimentin amb el processador de textos i practiquin amb les eines més habituals. Resposta oberta. Podeu fer la llista dels encarregats, de les feines de cada dia a l escola... Trobareu un recull de tots els enllaços a construim.cruilladigital.cat. Activitats de síntesi Pàg (Hem après) 1. Obrir, tancar, trucar, ajudar conserge. Cuinar, ajudar, comprar, netejar cuiner. Escoltar, proposar, ensenyar, ajudar mestre. Ajudar, treballar, aprendre, jugar alumnes. La paraula repetida és el verb ajudar. Aprofiteu l ocasió per reflexionar entre tots sobre el significat d ajudar i com ens fa créixer com a persones. 15 Unitat 1

16 Llegiu les endevinalles i animeu-los a endevinar-les: Guixo i escric com més ho faig sóc més petit. El llapis Tu que saps tant de llegir i presumeixes tant de saber, què és allò que no té boca i que quan està obert parla i quan està tancat no diu res? El llibre Podeu fer el mapa conceptual a construim.cruilladigital.cat. 2. El cuiner fa el menjar. El mestre ensenya un llibre. Els alumnes aprenen i juguen. 3. L activitat serveix com a autoavaluació del que han après; per això les imatges es poden llegir de manera quantitativa. La primera imatge té moltes peces i, lògicament, els nens la triaran si pensen que han après moltes coses sobre l escola. La segona imatge té menys peces i la tercera és la que en té menys i, per tant, se suposa que la triaran si pensen que han après poques coses. Comenteu amb els alumnes quina imatge han marcat i demaneu- los que expliquin què han après sobre l escola que no sabien, com ho han treballat, per què han triat aquella imatge... Podeu fer l autoavaluació a construim.cruilladigital.cat. Visiteu l enllaç Els nens i nenes que hagin acabat de fer la seva avaluació, trobaran a l enllaç següent diversos jocs per jugar a l ordinador i per aprendre divertint-se: Final de la tasca: ara és el moment de revisar la llista que han anat elaborant, per seleccionar allò més important i per reescriure-ho de manera definitiva. Podem donar diferents formes finals a la tasca, que és col lectiva: pot ser manuscrita, un document d ordinador, un cartell... Pot basar-se en dibuixos o ser una llista de text. És important que els nens i nenes vegin la utilitat del producte que han fet; per això, cal fer-lo públic penjant-lo a la paret de la classe o fent-lo arribar als altres mestres. 16 Unitat 1

17 Fitxes de reforç i ampliació Descripció de les fitxes Solucions i recomanacions de les fitxes Fitxa 1 Fitxa 2 Fitxa 3 Fitxa 4 17 Unitat 1

18 Fitxes de reforç i ampliació Unitat 1 Descripció de les fitxes Fitxa 1: Activitat per identificar l escola i el mestre. Activitat per reconèixer els estris que s utilitzen a classe. Fitxa 2: Activitat de síntesi sobre els espais de l escola i les activitats que s hi realitzen. Fitxa 3: Activitats sobre els jocs individuals i els jocs col lectius, els jocs a l aire lliure i els jocs d interior, els jocs que requereixen esforç físic i els que no. Fitxa 4: Activitat per identificar les professions relacionades amb l escola. Activitat per identificar les persones que treballen a la pròpia escola i per reflexionar sobre com ajudar el mestre o la mestra. Solucions i recomanacions de les fitxes Fitxa 1: 1. Resposta oberta. Resposta oberta. 2. Han de pintar el pinzell, la goma d esborrar, el regle, la maquineta, la capsa de retoladors i els pots de pintura. Fitxa 2: 1. Han de dibuixar una activitat que facin en cadascuna de les dependències escolars indicades. Fitxa 3: 1. Resposta oberta. 2. Faig esport: tocar i parar, futbol i natació. No faig esport: dòmino, llegir. Fitxa 4: 1. Han de pintar el cuiner, el conserge, el senyor de fer feines i el mestre. 2. Han d escriure els noms propis de les persones que treballen a l escola. Resposta oberta. Deixeu que els nens expressin de manera oberta el que creuen que poden fer per ajudar el mestre o la mestra. Després d haver comentatt entre tots aquesta activitat, podeu jugar a intercanviar-vos els papers: un nen o una nena provarà de posar-se en la pell del mestre o la mestra durant una estona. Observeu què passa i quins canvis es produeixen per part del nen o nena i de la resta dels alumnes. 18 Unitat 1

19 1 VOLS CONÈIXER L ESCOLA? FITXA 1 Nom i cognoms:... 1 ESCRIU I DIBUIXA: La meva escola es diu i és així: El meu mestre o la meva mestra es diu i és així: 2 PINTA ELS ESTRIS QUE FAS SERVIR A CLASSE: Unitat 1

20 1 VOLS CONÈIXER L ESCOLA? FITXA 2 Nom i cognoms:... 1 DIBUIXA QUÈ FAS A CADA LLOC: la classe el pati la biblioteca el gimnàs Unitat 1

21 1 VOLS CONÈIXER L ESCOLA? FITXA 3 Nom i cognoms:... 1 MARCA AMB UNA CREU: Hi jugo sol. Hi jugo amb companys. Hi jugo a l aire lliure. Hi jugo en una habitació. 2 MARCA AMB UNA CREU: Faig esport No faig esport Tocar i parar Dòmino Futbol Llegir Natació Unitat 1

22 1 VOLS CONÈIXER L ESCOLA? FITXA 4 Nom i cognoms:... 1 PINTA LES PERSONES QUE TREBALLEN A L ESCOLA HABITUALMENT: 2 PENSA I ESCRIU: Algunes persones que treballen a la meva escola són: Com creus que els alumnes podeu ajudar els mestres en la seva feina? Unitat 1

23 Avaluació Descripció de les avaluacions Solucions de les avaluacions Avaluació: Opció A Avaluació: Opció B Graella d avaluació formativa 23 Unitat 1

24 Avaluació Unitat 1 Descripció de les avaluacions Opció A: Activitats de comprensió directa sobre els continguts essencials de la unitat. Opció B: Activitats d aplicació a l entorn dels continguts essencials de la unitat i activitats d autoavaluació. Solucions de les avaluacions Opció A: 1. Pissarra: 1; taula: 6; paperera: 8; motxilla: 5; llapis: 9; cadira: 7; penjadors: 3; prestatges: 2; porta: Respostes model: Classe: llegir, escriure, pintar, dibuixar, cantar, aprendre, escoltar, treballar. Lavabos: rentar-se les mans, rentar-se la cara, fer un pipí. Pati: jugar a fet i amagar, jugar a futbol, saltar a corda, cantar. 3. Resposta oberta. 4. A l escola tenim amics. Amb ells juguem, ens deixem les coses i ens ajudem si tenim problemes. Alguns parlem llengües diferents però, tot i així, ens entenem molt bé. Opció B: 1. Sí. Sí. No. Sí. No. 2. Resposta oberta. 3. Resposta oberta. 24 Unitat 1

25 1 VOLS CONÈIXER L ESCOLA? AVALUACIÓ Opció A Nom i cognoms:... 1 ESCRIU EL NOMBRE CORRESPONENT: pissarra taula paperera motxilla llapis cadira penjadors prestatges porta 2 ESCRIU QUÈ FAS EN AQUESTS ESPAIS DE L ESCOLA: Classe:... Lavabos:... Pati:... Unitat 1

26 1 VOLS CONÈIXER L ESCOLA? AVALUACIÓ Opció A Nom i cognoms:... 3 DIBUIXA UN AMIC O UNA AMIGA DE L ESCOLA, ESCRIU EL SEU NOM I EXPLICA COM ÉS: COMPLETA EL TEXT AMB AQUESTES PARAULES: ajudem amics llengües problemes A l escola tenim... Amb ells juguem, ens deixem les coses i ens... si tenim... Alguns parlem... molt diferents però, tot i així, ens entenem molt bé. Unitat 1

27 1 VOLS CONÈIXER L ESCOLA? AVALUACIÓ Opció B Nom i cognoms:... 1 INDICA SI AQUESTES NORMES AJUDEN A LA CONVIVÈNCIA O NO. RAONA LA RESPOSTA. Sí No Hem de ser puntuals.... Cal tenir cura de l aspecte i la higiene personals.... Per fer-nos entendre, cal cridar.... Hem de trucar a la porta abans d entrar en una aula o un despatx.... Podem córrer pels ha perill. passadissos perquè no hi... Unitat 1

28 1 VOLS CONÈIXER L ESCOLA? AVALUACIÓ Opció B Nom i cognoms:... 2 AFEGEIX ALTRES NORMES QUE CREUS QUE SÓN IMPORTANTS PER A LA CONVIVÈNCIA: Autoavaluació 3 ASSENYALA LA CASELLA QUE CREUS QUE EXPLICA QUANT HAS APRÈS EN AQUEST TEMA: A l escola hi ha diferents espais. Hi ha persones que treballen a l escola. A l escola aprenem i juguem. Amb els amics podem aprendre coses noves. Hi ha escoles molt diferents arreu del món. És important participar a la classe. Unitat 1

29 Graella d avaluació formativa Alumnes Identifica els diferents espais de l escola. Identifica els elements que componen la classe. Coneix les activitats que es fan a les diferents dependències escolars. Reconeix l escola com un espai de confluència entre l educació i el lleure. Identifica les diferències entre escoles de diferents parts del món. Valora l amistat entre els companys. Participa activament davant el treball en equip. Coneix el nom i la funció de les persones que treballen a l escola. Reconeix la feina del mestre o la mestra. Reconeix la importància de l organització de l escola i els diferents càrrecs de la classe. Sap fer servir les funcions bàsiques d un processador de text. 1 L alumne ha iniciat l assoliment de l objectiu. 2 L alumne ha assolit 3 L alumne ha consolidat l objectiu. l objectiu. 29 Unitat 1

30 Treballem les festes Seqüència didàctica. Recomanacions per treballar el còmic «La verema» Recomanacions per treballar el taller «La verema» Solucions de la fitxa 1 «La verema» Fitxa 1«La verema» 30 Unitat 1

31 Seqüència didàctica feses La verema Unitat 1 MATERIALS RECURSOS ORGANITZACIÓ SOCIAL TEMPS ATENCIÓ DIVERSITAT ACTIVITATS AVALUACIÓ 1 Presentar el Follet Julivert com a fil conductor dels tallers trimestrals i els còmics. Pintar el Follet del retallable i seguir les instruccions per fer el sobre de festes. l alumne (retallable 1r trimestre) Gran grup 30 LES FESTES DE L ANY 2 3 Retallar el còmic i elaborar el minillibre de sobre la verema. Treballar el còmic a classe. Propostes per fer a casa. Presentar les festes com a part important de la tradició popular i manifestar els gustos personals propis. Quadern de còmics del Follet Julivert l alumne Taller trimestral La Verema Gran grup / Individualment / En família 40 Gran grup 20 4 Conèixer la verema i les diferents fases. Ordinador amb connexió a Internet. verema GD festes 1 Per parelles 20 GD festes 1 Fitxa amb activitats sobre la verema. 5 Inventar un ball amb les accions relacionades amb la verema. Memoritzar i consolidar ball. Gravar el ball. Ordinador amb connexió a Internet. ball-verema Càmera de vídeo Gran grup Unitat 1

32 Recomanacions per treballar el còmic «La verema» Abans de començar, podeu parlar sobre el Follet Julivert i fer memòria de tot el que s ha comentat prèviament a la classe. El Follet Julivert és el fil conductor dels reportatges, dels tallers trimestrals i dels còmics. Demaneu als alumnes que pintin el Follet Julivert de la pàgina 75. Darrere del Follet trobareu les instruccions per preparar el sobre on podran desar els còmics de les festes. Hi ha vuit còmics retallables que es presenten tots junts en un quadern. Primer han de retallar el còmic, per separar-lo de la resta del quadern. Recordeu les instruccions següents: retallar doblegar Després, expliqueu com cal muntar el còmic seguint els passos que trobareu al marge de la pàgina: 1 Doblegueu el còmic per la meitat (dibuix 1). 2 Torneu-lo a doblegar (dibuix 2). 3 Retalleu-lo per la part de sota (dibuix 3). 4 Enquaderneu-lo amb un fil de llana o bé amb grapes (dibuix 4). Llegiu el còmic LA VEREMA tots plegats. Fixeu-vos en els detalls i feu una descripció oral de cada vinyeta. Comenteu junt què hi passa, què descobreix el Follet Julivert, com és el mercat, etc. Demaneu als nens i nenes que tornin a llegir el còmic intentant donar l entonació necessària quan llegeixen el que diuen els personatges. Formuleu les preguntes de comprensió lectora següents: - Per què creieu que en Julivert vol tornar a la verema? - Quina és la fruita preferida del Follet Julivert? I ara... a casa! A la pàgina 8 del còmic trobareu una proposta de jocs interactius relacionats amb la verema per fer a casa amb la família. Expliqueu als nens i nenes que poden demanar als pares que en descodifiquin el codi QR amb un mòbil intel ligent o, si no existeix aquesta possibilitat, que vagin directament a la pàgina Proposta de macedònia amb fruits de la tardor per fer a casa: - grans de magrana - grams de raïm pelat - trossets de poma - pinyons torrats Tot ben barrejat i bon profit! Recomanacions per treballar el taller «La verema» Els tallers trimestrals presenten moltes de les nostres festes tradicionals ordenades segons la seqüència temporal. Al final de cada trimestre, podeu trobar propostes per treballar-les. Aquests tallers estan directament relacionats amb els còmics del Follet Julivert i ens serveixen per continuar treballant les festes. Per tenir una visió global de totes les festes que presentem en els tallers trimestrals i en els còmics, podeu consultar la unitat de programació de LES FESTES DE L ANY. 32 Unitat 1

33 Pàg. 71 La primera festa que es treballa en el taller del primer trimestre és la verema. Aquest taller es pot dur a terme un cop acabada la unitat 1. Podeu presentar les festes com a part important de la tradició popular i engrescar els alumnes a manifestar els gustos personals propis. 1. Resposta oberta. Comproveu quins elements de les imatges han cobrat més protagonisme. Podeu conversar sobre les accions representades a les imatges, si ho han fet mai, si poden dir més accions relacionades amb la verema, etc Amb aquesta presentació de Powerpoint es poden treballar les diferents fases de la verema: LA VEREMA La vinya. Es talla el raïm. Es trepitja el raïm. Que divertit! Amb el raïm una mica trepitjat s omple la premsa. Quan la premsa és plena es treu el most. El most es posa a la bóta. I comença a fermentar. Quan deixi de fermentar ja es podrà beure. 3. Comproveu que han entès bé cada fase de la verema i que són capaços de representar-ne les accions amb diferents gestos. Un cop inventat el ball, ajudeuball. Tot i així, los a recordar-ne cadaa pas. Podeu utilitzar qualsevol cançó que veieu apropiada per a aquest trobareu una proposta de cançó per poder fer el ball en l enllaç següent cruilla.cat/verema-ball.. Podeu gravar un vídeo en què els alumnes presentar el ball inventat per tota la classe i pujar-lo al blog de l escola. Llegiu les dites següents sobre la verema: Any de verema, bodega plena. Cava que cavaràs que al veremar ho trobaràs. Setembre, el veremador talla els gotims de dos en dos. El setembre és veremador i es fa vi del bo i millor. Octubre finit, raïm recollit. Fes veremes en temps eixut i tindràs el vi pur. Solucions de la fitxa 1 «La verema» 1. Resposta model: La verema és la collita del raïm per a la producció del vi. Es cull entre els finals de l estiu i el començament de la tardor. Resposta model: Primer es talla el raïm, es trepitja i, quan la premsa és plena, es treu el most. El most es posa a la bóta i comença a fermentar. Quan deixa de fermentar ja es pot beure. 2. Comproveu que representen d una forma clara una de les fases de la verema que hagin treballat a la classe. 33 Unitat 1

34 1 LES FESTES DE L ANY FITXA 1 LA VEREMA LA VEREMA Nom i cognoms:... 1 CONTESTA: Què és la v Quines són verema?... les fases de la verema?? DIBUIXA UNA DE LES FASES DE LA VEREMA: Unitat 1 Coneixement del medi 1r

35 Activitats del llibre amb suport Descripció Bastida de suport «Ens comuniquem» 35 Unitat 1

36 Activitats del llibre amb suport Unitat 1 Descripció Suport per fer l entrevista de l apartat «Ens comuniquem»: Entrevistem a algú de l escola (pàg. 23). L entrevista es pot fer entre tota la classe o bé en grups petits. En el primer cas, podem guiar la pluja d idees inicial i la selecció de les quatre millors preguntes. Els nens encarregats de fer cada pregunta l han de portar copiadaa en lletra clara i assajar-la en veu alta uns quants cops. Poden fer-ne l assaig davant de tot el grup o bé davant del mestre o la mestra. Han de demanar amb antelació la col laboració de la persona seleccionada. Li recomanarem que faci respostes breus i senzilles, per tal que els nens i nenes les puguin entendre bé i recordar. Podem demanar als alumnes que anotin les respostes. Tanmateix, aquesta tasca pot tenir una dificultat considerable, especialment a inicis de curs. Pensem que és més recomanable que en recordin la resposta i la transmetin al grup classe oralment, un cop hàgim retornat a l aula. Altres opcions són: Fer venir la persona a l aula i entrevistar-la en directe. Enregistrar l entrevista en àudio o en vídeo i, després, escoltar-la col lectivament. Recollir l entrevista en forma de dictat de l alumne a l adult i penjar-la en un cartell a l aula. 36 Unitat 1

37 1 BASTIDA DE SUPORT Ens comuniquem (pàgina 23) 1/2 Nom i cognoms:... PREPAREU L ENTREVISTA 1. ABANS DE COMENÇAR, DECIDIU QUI VOLEU ENTREVISTAR: EL MESTRE DE MÚSICA LA CUINERA LA DIRECTORA UNA NENA DE SISÈ EL CONSERGE ESCRIVIU QUÈ VOLEU SABER D AQUESTAA PERSONA. FIXEU-VOS EN ELS EXEMPLES: - Com et dius? - Quant temps fa que treballes a l escola? Unitat 1

38 1 BASTIDA DE SUPORT Ens comuniquem (pàgina 23) 2/2 Nom i cognoms: COPIEU LES TRES PREGUNTES MÉS INTERESSANTS: DIBUIXA T FENT L ENTREVISTA: LLEGIU LES PREGUNTES EN VEU ALTA UNS QUANTS COPS ABANS DE FER L ENTREVISTA. Unitat 1

39 Recursos complementaris Descripció. Recurs 1. Retallable: El Follet Julivert. 39 Unitat 1

40 Recursos complementaris Unitat 1 Descripció Recurs 1. Retallable: El Follet Julivert (pàg. 75) Demaneu els alumnes que facin els sobres personalitzats per guardar els còmics de les festes. Han de seguir les instruccions que trobaran darrere del retallable: 1r Pinta el Follet Julivert. 2n Retalla l. 3r Per darrere, enganxa-hi un sobre. 4t Pots desar-hi els còmics i endur-te ls a casa! 40 Unitat 1

41 1 Recurs 1 Retallable: El Follet Julivert. Unitat 1