Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira"

Andrea Rivas Giménez
hace 6 años
Vistas:

1 Bloc 4 La Grècia Clàssica Begonya Mira

2 Índex 4.1. Localització i cronologia Origens del món grec i etapes : època obscura, arcaica, clàssica i hel lenística Les polis gregues: la seua forma de govern i organització econòmica i social: Esparta i Atenes L imperi d Aleixandre El Gran Mitologia gregoromana Arquitectura civil i religiosa: Els ordres. El temple i el teatre Escultura Mapa físic d' Europa: principals formes de relleu, rius i oceans Clima i paisatge mediterràni: localització, temperatures, precipitacions, vegetació.

3 4.1. Localització i cronologia El territori sud de la Península balcànica illes de la mar Egea i Jònica costa d Àsia Menor anomenat Hèl.lade medi muntanyós aïlla i dificulta l agricultura i les comunicacions afavorix el sorgiment de citats-estat pròxim a la mar navegants

5 Origens del món grec i etapes Els primers grecs provenen de diversos pobles els aqueus amb capital a Micenes la civilitzacio minoica a l illa de Creta una civilització comuna l Hèl lade llengua religió història grec clàssic Politeista dels déus de l Olimp literatura mitològica de l llíada i l Odissea, escrites per Homer.

6 Etapes de la Grècia antiga 4.

7 L època clàssica i hel lenística L època clàssica Època de major esplendor de les polis Guerres mèdiques i hegemonia d Atenes Polis gregues vs perses al segle V ac Atenes marca la victòria a Marató i Salamina Esplendor d Atenes Govern de Pèricles Lliga de Delos (aliança militar de polis)

8 Guerra del Peloponés i hegemonia d Esparta Tensions entre les polis pel lideratge d Atenes Enfrontaments entre Atenes i aliats Vs Esparta i aliats 27 anys de lluita que guanya Esparta suposa una greu crisi de totes les polis debilitat de les polis aprofitada pel rei Filip de Macedònia que imposarà el seu domini.

9 4.2. Les polis gregues: formes de govern i organització econòmica i social. POLIS Ciutats- estat independents lleis pròpies moneda exèrcit govern propi ÀGORA i ACRÒPOLIS Plaça zona alta

10 Formes de govern Aristocràcia govern dels millors Oligarquia govern d uns pocs (Esparta) Tirania els governants imposen la seua voluntat Revoltes contra el poder de l aristocràcia Atenes Democràcia Govern del poble Votaven els ciutadans : fills de pare ciutadà i mare atenesa. S exclou als esclaus, dones i metecs (estrangers)

11 Economia Agricultura trilogia mediterrània cereals vinya olivera pesca proximitat del mar i les illes comerç el relleu afavorix el transport marítim

12 4.3.L IMPERI D ALEIXANDRE El GRAN Macedònia s.iv Regne al nord aïllat de les Polis durant les Guerres del Peloponès El rei Filip II de Macedònia dominaràtota Grècia. El seu fill Alexandre el Gran Crearà un gran Imperi Derrotarà als perses Conquerirà territoris des de Grècia fins a l India.

13 4.4. Mitologia grecoromana Els déus Grecoromans Els grecs són politeistes Els romans copien els déus i mites grecs Els déus grecs viuen al mont Olimp són immortals es representen amb un símbol del seu poder quan s enamoren d humans tenen fills que són els herois. Els mites grecs serveixen per explicar l origen del món. des del Caos, Gea i Urà fins els titans i els déus olímpics sobre els qui governa Zeus.

15 4.5. Arquitectura civil i religiosa.els ordres. El temple i el teatre. Els grecs construeixen molts edificis públics. No utilitzen l arc ni la volta. Utilitzen columnes verticals i vigues horitzontals. arquitectura arquitravada

16 Importància de l harmonia i la proporció. Creació dels ordres arquitectònics. Dòric el més senzill Jònic estilitzat amb volutes Corinti fulles d acant

17 Els ordres arquitectònics grecs

18 Temples Residència dels déus. Els humans no poden entrar. Els sacrificis i ofrenes es fan a l entrada del temple. Eren rectangualars. El frontó i el fris estaven decorats. Teatres s aprofita el vessant de la muntanya per construir-los en forma de pendent. tenien forma semicircular.

19 Temple de la Concordia, Sicília Teatre d Epidaure, Grècia

20 4.6. Escultura Intenten representar l ideal del cos humà Materials marbre i bronze Cànon Artistes: Políclet, Fidies, Praxíteles

21 4.7. Mapa físic d Europa Muntanyes, serralades i planes : Serralada escandinava Càrpats Balcans Caucas Urals Apenins Pirineus Massís Central Francés Gran Plana Europea

22 4.7. Mapa físic d Europa Illes, penínsules, canals i estrets: Sicília Península Ibèrica Creta Península Itàlica Illes Balears Península Balcànica Illes Britàniques Península de Jutlàndia Islàndia Península de Kola Xipre Península de Crimea Malta Estret de Gibraltar Còrsega Estret dels Dardanels Sardenya Estret del Bòsfor Canal de la Mànega

23 4.7 Mapa físic d Europa Oceans i mars: Oceà Atlàntic Oceà glacial Àrtic Mar Mediterrani Mar del Nord Mar Bàltic Mar Tirré Mar Jònic Mar Egeu Mar Negre Mar Caspi Mar d Azov Rius: Ebre Loira Sena Rin Dnièper Ural Dnièster Volga Po Roine Elba Garona Vístula Danubi Oder Don

24 4.8. El clima

25 Localització: a les costes orientals dels continents, entre 30 i 45º de latitud. La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.

26 Temperatures: suaus, no molt fredes a l hivern. Estius molt calorosos fruit de l entrada dels anticiclons tropicals. Precipitacions: escasses a l estiu i abundants a la primavera i tardor.

27 Vegetació: bosc mediterrani de fulla perenne. Arbres baixos, de tronc llenyós i fulles dures, petites i punxagudes, adaptades a l estalvi d aigua. Les principals espècies són pins i alzines. També s hi desenvolupa el matoll espinós de fulla petita.

28 Vegetació: Quan la tala, el pasturatge o els incendis forestals fan desaparèixer el bosc hi creix un matoll molt dens amb arbres dispersos: la garriga.

29 Vegetació: Quan els arbres desaperixen i els matolls són menys densos, amb zones sense vegetació, parlem de: la màquia.

Documentos relacionados

1.1 - EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA

1.1 - EL MARC GEOGRÀFIC DE GRÈCIA El nom del país: Hèl lade i Grècia (Graii) Característiques generals: 1..- Situació geogràfica: - península balcànica, costes asiàtiques del mar Egeu, illes del mar Egeu