Territori i Sostenibilitat finalitza la millora del port natural de l Estany, a l Ametlla de Mar

Transcripción

1 Comunicat de premsa Territori i Sostenibilitat finalitza la millora del port natural de l Estany, a l Ametlla de Mar Es tracta del primer projecte d infraestructura verda que executa el Departament amb el suport de fons europeus dins d un programa de recuperació paisatgística i restitució de la biodiversitat La Secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, acompanyada de l alcalde de l Ametlla de Mar (Baix Ebre), Jordi Gaseni, ha visitat avui les instal lacions del port natural de l Estany, un cop finalitzat el gruix de les obres de recuperació ambiental que el Departament de Territori i Sostenibilitat hi ha dut a terme. Es tracta del primer gran projecte d infraestructura verda que la Generalitat impulsa dins del programa europeu que té per objectiu restituir l equilibri ambiental d indrets afectats per l activitat humana. Les obres van començar el passat mes de gener i han suposat una inversió de prop de euros, finançats per la Unió Europea, dins dels programes Horizon 2020, LIFE i FEDER. Aspecte actual del port. El port natural de l Estany és un indret singular del litoral de l Ametlla de Mar, utilitzat durant anys per a l amarratge de petites embarcacions fins a la construcció de l actual port pesquer i nàutic. Les obres han permès recuperar aquest espai i dignificar-lo, Pàg. 1 de 5

2 després d anys en desús. A la tardor, quan la climatologia sigui més favorable, es procedirà a la plantació de vegetació al perímetre del port, i es completarà, així, l actuació. Millora de 2 hectàrees La recuperació ambiental del port natural de l Estany ha permès la neteja i millora de 2 hectàrees de superfície aproximadament, integrada dins del Pla d Espais d Interès Natural de Catalunya (PEIN) i la Xarxa Natura Les obres han inclòs: Neteja del fons marí, retirada d embarcacions i sistemes d amarratge: s han retirat 15 embarcacions enfonsades i s han extret 4 tones de ferros i metalls, així com 10 m 3 de formigó i uns 200 pneumàtics i altres residus. Els amarratges més antics s han conservat pel seu valor patrimonial. També s ha retirat l escullera que representava un moll artificial al port. Retirada d una de les embarcacions. Demolició i restauració d edificacions: com a millora paisatgística i per raons de seguretat s ha enderrocat l edifici ubicat a la punta de l Estany, també s han recuperat dues edificacions més, fent de nou el revestiment, la neteja, i la substitució de portes i finestres. Millora d accessos i senyalització: s ha eliminat el ferm malmès del vial d accés per millorar la permeabilitat del sòl, s ha millorat el gual existent, i s ha Pàg. 2 de 5

3 Comunicat de premsa instal lat nova senyalització d usos. També s ha reforçat l escullera per estabilitzar el vial d accés i s ha col locat un cordó per recuperar la sorra de platja i limitar la zona d aparcament i el vial. Instal lació de boies de fondeig ecològic: s han col locat 4 boies per a l amarratge d embarcacions petites. Millora del dic del port: s ha millorat la plataforma del dic del port construint una llosa de formigó i reforçant l exterior amb escullera recuperada. Neteja de vegetació i millora de camins: s ha esbrossat el camí GR92 per donar-li continuïtat i s ha construït un pas sec amb pedres per travessar la zona humida. Així mateix, s han eliminat espècies vegetals invasores, sobretot Myporum laetum, Aloe vera i Agave americana. Alguns dels residus retirats. Millores en la llacuna: S han instal lat dos piezòmetres pel control de la qualitat de les aigües i dels nivells de salinitat de la llacuna recuperada Pàg. 3 de 5

4 Retirada dels residus acumulats dins l aigua. En la línia de l estratègia europea El impulsa l execució de projectes d infraestructura verda per revertir els efectes d un desenvolupament poc sostenible i proposar i desenvolupar actuacions de recuperació del capital natural. Es dona compliment, així, a un dels eixos principals d Europa 2020, l estratègia de la Unió Europea per assolir un creixement intel ligent, sostenible i integrador. El seu full de ruta marca que la infraestructura verda constitueix un pas important cap a la protecció del capital natural i també està inclosa en l estratègia de la UE sobre la biodiversitat. En aquest marc, el Departament preveu executar prop d una vintena d actuacions properament dins d aquest programa. Entre les més immediates, aquest juliol el Departament també ha licitat les obres de recuperació de sistemes dunars a les platges de l Empordà, concretament a Castelló d Empúries i Sant Pere Pescador (Alt Empordà), i Torroella de Montgrí i Pals (Baix Empordà), amb un pressupost de prop de euros. L objectiu és frenar els factors de degradació dels sistemes dunars, i indirectament de la Pàg. 4 de 5

5 seva flora i fauna associada; recuperar-ne la morfologia natural; eliminar la flora invasora; i recuperar els hàbitats dunars reforçant la vegetació autòctona. A més, aquest any es preveu executar la restauració del pas de fauna a l estany de la Cardonera i d en Pous, a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) per millorar la connectivitat afectada per la construcció de la carretera GI-6002, amb un pressupost de gairebé euros. Així mateix, té en marxa la redacció d estudis i projectes, com ara la recuperació de la connectivitat ecològica de l Espai d Interès Natural Tamarit- Punta de la Móra (Tarragonès), i la millora i adequació de les georutes de la Vall d Àger (Noguera), entre altres. 30 de juliol de Pàg. 5 de 5