Com fer el pla financer 1

Transcripción

1 Com fer el pla financer 1 Docent: Barcelona Activa

2 Objectiu del seminari Aprendre a desenvolupar la part numèrica del pla d empresa, el pla financer. Consisteix en l elaboració d una sèrie d estats financers provisionals. Aquests estats financers reflecteixen les previsions econòmiques que esperem obtenir de la nostra activitat durant els propers tres anys.

3 Estructura del seminari Explicació teòrica dels principals conceptes econòmics que s han d utilitzar per fer l'anàlisi del pla financer. Com s ha de treballar amb l arxiu d excel que conté el pla financer.

4 Com plantejar els números Sortides Entrades t0 Inversions inicials Actius materials Actius intangibles Fiances i dipòsits Primer aprovisionament Despeses de constitució Fons de tresoreria Finançament Recursos propis Recursos aliens Despeses periòdiques Despeses variables Despeses fixes Ingressos Vendes t1, t2, t3,...tn

5 Pla Econòmic Financer Pla d Inversions i Finançament Balanç Compte de Resultats Estats de Tresoreria

6 Pla d Inversions i Finançament inicial En la creació d empreses ens mostra en què s ha invertit i quines fonts de finançament hem utilitzat. La diferència és una provisió de fons que ens permet veure quina serà la tresoreria inicial. Total inversions Provisió de fons Total finançament

7 Pla d Inversions i Finançament inicial Immobilitzat intangible Propietat industrial (patents i marques) Drets de traspàs Aplicacions informàtiques Immobilitzat material Terrenys/ construccions Maquinària Altres instal lacions Mobiliari Equips de procés d informació Elements de transport Altre immobilitzat material Fiances i depósits a ll/t Existències Despeses de constitució Provisió de fons Total inversions Recursos propis Crèdits o préstecs Capitalització Subvenció Total finançament

8 Balanç Reflexa l estructura patrimonial de l empresa: Béns i drets propietat de l empresa (què té l empresa?). Constitueixen l actiu del balanç. Fonts de finançament utilitzades per adquirir els béns (d on ho ha tret l empresa?). Constitueixen el passiu del balanç.

9 Balanç Actiu Actiu no corrent Immobilitzat material Immobilitzat intangible Fiances i dipòsits ll/t Actiu corrent Existències Clients pendents de pagament Diners en caixa o bancs Fons Propis Passiu Recursos propis Capital Reserves Passiu no corrent Recursos aliens ll/t Passiu corrent Deutes bancàries c/t Proveïdors Deutes amb hisenda o seguretat social

10 Balanç Empresa Comercial

11 Balanç Empresa Industrial

12 Compte de Resultats Indica el resultat (beneficis o pèrdues) de la activitat de l empresa. Per fer-ho compara ingressos i despeses del període Ingressos Despeses = Benefici o pèrdua

13 Compte de Resultats Total ingressos - Compres/treballs d altres empreses Marge de contribució - Serveis externs - Despeses de personal Ebitda - Amortitzacions - Provisions Resultats d explotació - Despeses financeres Resultats abans impostos - Tributs Resultat exercici

14 Compte de Resultats Amortització: Representa la pèrdua de valor (de naturalesa irreversible) que experimenten els béns que integren l actiu fix de l empresa al llarg de la seva vida útil com a conseqüència del desgast i del seva obsolescència tècnica. Comptablement anem descomptant cada any una part proporcional del valor del bé, per anar creant un fons per poder-lo restituir per un nou quan sigui necessari Provisió: Anotació comptable (de naturalesa reversible) que persegueix la finalitat de comptabilitzar una probable pèrdua per l empresa. Exemples: provisió per insolvències (client que no paga), depreciació existències (fruita que es fa malbé).

15 Compte de Resultats El Compte de Resultats és un indicador de la viabilitat de l empresa i de la seva solvència. Una empresa que permanentment té despeses majors que els ingressos no és viable, no pot mantenir-se en el temps.

16 Estats de Tresoreria Recull els pagaments i cobraments de l empresa. La tresoreria de l empresa està formada per: Diner en caixa Diner en comptes bancàries Inversions financeres temporals

17 Estat de Tresoreria t1 t2 t3 tn Cobraments del període Pagaments del període Cobraments - Pagaments Saldo Inicial Cobraments - Pagaments Saldo Final Disposició línia de crèdit Devolució línia de crèdit Crèdit pendent de devolució

18 Estats de Tresoreria És important tenir en compte que els cobraments o entrades de tresoreria estan vinculats als ingressos però no necessàriament coincideixen amb ells. Igualment, els pagaments o sortides de tresoreria estan vinculades a les despeses però tampoc han de coincidir necessàriament amb elles.

19 Com plantejar els números Inversions inicials Actius materials Actius intangibles Fiances i dipòsits Primer aprovisionament Despeses de constitució Fons de tresoreria Finançament Recursos propis Recursos aliens Despeses periòdiques Despeses variables Despeses fixes Ingressos Vendes Pagaments Cobraments Estats de Tresoreria Pla d Inversions i Finançament Compte de resultats Ingressos - Despeses

20 Estats de Tresoreria Què passa si el saldo final de l estat de tresoreria és negatiu? Problemes de liquiditat S ha d analitzar d on ve: si és puntual o si és per falta de solvència (despeses permanentment superiors a les despeses).

21 Punt Mort Ens indica quant ha de facturar l empresa com a mínim per cobrir totes les seves despeses (tant fixes com variables).

22 Punt Mort Càlcul del punt mort: PM (vendes)= Despeses fixes Marge comercial

23 Punt Mort Exemple: Un restaurant en el que les despeses fixes mitjanes mensuals són de i que obté un marge comercial mitjà del 70% per els menjars que serveix. El seu punt mort seria: ,7 = ,28

24 Punt Mort Amb ,29, els costos variables seran: ,29 x 0,3 = 3.214,29 Si sumem els de costos fixes, els costos totals amb aquest nivell de vendes seran de ,29, que coincideix amb la xifra de vendes del punt mort.

25 Anàlisis Inversions Payback : és el temps que triguem a recuperar la inversió. Total inversió Beneficis nets TIR (Taxa Interna de Rendiment): mesura el cost d oportunitat del capital. TIR> Tipus d Interès de mercat TIR< Tipus d Interès de mercat Tirem endavant el negoci Deixem els diners al banc VAN (Valor Actual Net): mesura els fluxos de caixa (beneficis) futurs al moment present. Com més elevats siguin millor!!!!!

26 Anàlisis de Sensibilitat Mesura els diferents escenaris que podem trobar si varien les condicions inicials que hem fixat. Si es reduís la meva previsió d ingressos en un 10%, continuaria sent la meva empresa rentable? Si augmentessin la meva despesa en compres un 20%, seria viable la meva empresa? Si augmentessin les meves despeses d estructura en un 20%, continuaria essent viable el meu projecte? L anàlisi de sensibilitat, ens mostra a quines pertorbacions externes o bé desviacions de les previsions podem ser més sensibles.

27 Ratis Financers Posen en relació dues magnituds financeres donant-nos un indicador sobre diversos aspectes de l empresa... Rendibilitat Solvencia Liquidesa No són molt importants ni determinants a l inici d una empresa

28 Ratis Financers Rati de Liquidesa: Mesura la capacitat de tornar diners a curt termini dividint el Actiu Circulant (Tresoreria, Clients, Existències) i el Passiu Circulant (Pòlisses de crèdit i Proveïdors). Actiu Circulant Passiu Circulant Ha de ser >1 Rati d Endeutament: Mesura la capacitat de tornar diners a llarg termini a través del nivell d endeutament respecte el total del Passiu. Endeutament Total Passiu Ha de ser < 60%

29 Com fer el pla financer I Barcelona Activa [email protected]

30 bcn.cat/barcelonactiva