ANNEX VI. CÀLCULS XARXA DE PLUVIALS I DRENATGES

Transcripción

1 ANNEX VI. CÀLCULS XARXA DE PLUVIALS I DRENATGES

2

3 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ I BASES DE CÀLCUL 2. CÀLCULS HIDRÀULICS 2.1. CÀLCUL DE CABALS 2.2. CÀLCUL DE LA XARXA 2.3. RESULTATS 3. CÀLCULS MECÀNICS 4. ELEMENTS DE CAPTACIÓ 5. XARXA DE DRENATGE 6. PLÀNOL CONQUES INTERNES

4 1. INTRODUCCIÓ I BASES DE CÀLCUL Sent la xarxa de sanejament un sistema separatiu (a petició dels Serveis Tècnic Municipals de L Ajuntament de Lleida) el present annex defineix la xarxa de pluvials dins de l àmbit d actuació del Pla Parcial SUR-1. La totalitat de la xarxa està definida als plànols de planta i a l esquema de conques vessants. Val a dir que la xarxa existent es pot considerar unitària des de la remodelació realitzada recentment a la Plaça Major, moment en què s instal len els primers embornals i reixes del municipi, fins a aquest moment la xarxa de sanejament només recollia les aigües negres procedents dels habitatges. A l annex número 8 (xarxa de clavegueram) ja s ha definit la solució adoptada per a resoldre la connexió de la xarxa de pluvials fins que no es desenvolupi una xarxa separativa a tot el veïnat, i que consisteix a connectar-la a l últim pou de la xarxa de sanejament situat dins del sector (PC11). Pel què fa als materials, s utilitzaran les seccions de tubs, pous de registre i embornals què es descriuen en els corresponents plànols de detall. Els materials seran els homologats per l empresa concessionària Aigües de Lleida. Per als col lectors s escull el PEAD doble capa llis interior, corrugat exterior, per sanejament Sn 8 fins a diàmetre nominal 630 mm. A partir de diàmetre 800 mm el material a emprar serà el formigó armat. Es disposen pous de registre de formigó prefabricat a distàncies inferiors a 60 m i en totes les connexions, tombs i punts singulars; el diàmetre serà de 1 m. La tapa serà de fosa dúctil 40 t tipus Rexel, i els pates d accés de polipropilè. Els embornals seran sifònics i registrables, amb pala desmuntable, tot de fosa dúctil; es connectaran a la xarxa mitjançant canonades de PE corrugat de 200 mm de diàmetre. Per al dimensionament dels col lectors s estableix una limitació superior i inferior a les velocitats de circulació de les aigües a fi d aconseguir un millor funcionament del sistema i procurar allargar la seva vida útil. Amb la finalitat d evitar fenòmens indesitjables d hidromorfisme, es projecta també una xarxa de drenatge als escossells i a les zones verdes. El material utilitzat per als col lectors són les canonades de drenatge de PEAD doble capa. Les unions entre eixos de col lector es realitzaran mitjançant arquetes de formigó. La connexió final de la xarxa es troba als pous de la xarxa de reg.

5 2. CÀLCULS HIDRÀULICS 2.1. CÀLCUL DE CABALS DE PLUVIALS. Conques externes Les possibles aportacions de zones rústiques exteriors al sector SUR-1 no són possibles, ja què la línia de màxim pendent de l àrea d influència del turó del Castell de Raïmat circula sensiblement paral lela al camí del Castell fins a confluir amb el camí situat a l est de l sector, es a dir, què el camí actua com a límit per a l escorriment superficial. Per altra banda, qualsevol aportació procedent de l àrea urbanitzada ja ha estat tinguda en compte en el dimensionament dels col lectors de la xarxa de clavegueram, per tractar-se la xarxa existent d una xarxa unitària. Conques internes Per portar a terme el càlcul global de la xarxa és necessari definir l escorriment què es provocarà com a conseqüència de la urbanització del terreny. Per al càlcul hidrològic es segueix el Mètode Racional, que transforma la pluja en escorriment mitjançant la fórmula següent: Q p = C m * i t, T * A essent: A i t, T C m Q p Superfície de la conca vessant al punt on es desitja conèixer el cabal Intensitat de pluja mesurada en litres per segon i per hectàrea (l/s Ha) que correspon al màxim xàfec per un període de retorn donat (T) i per una durada corresponent al temps de concentració (tc) t c : t e + t r, on t e : temps d escorriment t r : temps de recorregut Coeficient d escorriment mitjà que correspon a la relació entre la quantitat de pluja i la quantitat d aigua d escorriment a l àrea (A) durant el temps de concentració. Cabal d aigües pluvials (l/s).

6 TEMPS DE CONCENTRACIÓ Per a zones verdes o residencials amb pendents suaus, com és el cas, es considera que el temps d escorriment (t e ) és de deu minuts. t e = 10 minuts Les recomanacions per a la redacció de projectes de sanejament apunten que xàfecs de durada iguals o major que el temps de contracció donen lloc a cabals constants en el punt de càlcul, extrapolant aquesta dada es dimensiona la conducció pel cabal produït per un xàfec de durada igual al temps de concentració (t c ). Per tant tenim, t c = t e + t r = = 10 minuts Així doncs, el temps aproximat que tarda l aigua de pluja en arribar als pous de registre a través de les baixants o elements superficials de drenatge es fixa en 10 minuts. INTENSITAT Amb la finalitat de determinar la intensitat horària de precipitació, s aplica el mètode de Francisco Elías Castillo y Luis Ruiz Beltrán, corresponent a pluges de curta duració i període de retorn de 10 anys. El mapa de la figura 1, ens indica a quina de les dues zones en que es divideix Espanya (A o B), pertany la zona estudiada. Figura 1. Mapa de zones segons mètode de F. Elías Es pot identificar clarament que la zona estudia pertany a l àrea denominada A.

7 El mapa de la figura 2 permet, mitjançant la identificació de la isohieta corresponent al lloc d estudi, obtenir la precipitació màxima en 1 hora (P 60 ) en mm, o el que és el mateix, la Intensitat Màxima per un interval de referència de 1 hora (I 60 ) en mm/h. D aquesta manera s obté que, I 60 = 30 mm/h Figura 2. Precipitacions màximes en 1 hora i període de retorn de 10 anys Finalment, utilitzant la figura 3, especifica per la zona A (definida anteriorment), es pot determinar la corba Intensitat Mitjana Màxima Durada, seleccionant, a les famílies de corbes representades en l esmentada figura, la corresponent Intensitat Mitjana Màxima per a un interval de referència.

8 Utilitzant el gràfic per la corba corresponent a 30 mm/h i per a un xàfec de 10 minuts de durada, la intensitat de pluja resulta: I M = 90 mm/h per tant, tenim: 90 mm/h x 1 h/3600 seg. x 1l/m 2 /1mm x m 2 /1 Ha = 250 l/seg. x Ha O el que és el mateix, I M = 250 l/(s ha) Figura 3. Estudi de les precipitacions registrades per xarxa d estacions pluviomètriques

9 COEFICIENTS D ESCORRIMENT Pels coeficients d escorriment en diferents superfícies es prenen els següents valors: C 1 = 0,9 per als vials C 2 = 0,6 en superfícies parcel lades (habitatges amb jardí) C 3 = 0,3 en zones verdes En els quadres que s adjunten es calculen els coeficients d escorriment mitjans (C m ), corresponents a cadascuna de les conques vessants internes definides al plànol adjunt a aquest annex. El coeficient d escorriment mitjà es determina com la suma de productes de les diferents superfícies pel seu coeficient, dividida per la superfície total de la conca. Conca C 1 Sup. Vial (m 2 ) C 2 Sup. Parcel la (m 2 ) C 3 Sup. Zona verda (m 2 ) Cm Sup. Total (m 2 ) 1 0, ,01 0,6 0,00 0,3 0,00 0, ,9 454,50 0,6 672,77 0,3 0,00 0, ,9 627,78 0,6 623,56 0,3 356,91 0, ,9 829,82 0, ,00 0,3 0,00 0, ,9 361,83 0,6 0,00 0,3 0,00 0, ,9 820,92 0, ,00 0,3 0,00 0, ,9 2605,32 0, ,63 0,3 0,00 0, ,9 779,40 0, ,15 0,3 360,44 0, , ,90 0,6 0,00 0,3 0,00 0, , ,92 0,6 303,07 0,3 615,55 0, ,9 551,81 0,6 370,42 0, ,86 0, , ,91 0, ,00 0,3 0,00 0, ,9 368,90 0,6 0,00 0,3 0,00 0, , ,29 0, ,00 0,3 0,00 0, , ,33 0, ,98 0,3 2.56,07 0, ,9 514,51 0,6 0,00 0,3 0,00 0, ,9 158,00 0,6 0,00 0,3 0,00 0, , ,22 0, ,87 0, ,60 0, La correspondència de la numeració de conca amb la seva zona i tram de col lector es pot consultar a l apartat de plànols d aquest annex.

10 La distribució de cabals de les conques internes de la urbanització resulta ser: Eix Conca Tram S (Ha) Cm S*Cm (S*Cm)i Qp= *I (l/s) PLUV-SIFÓ1 1 PP28-PP1 0,15 0,90 0,14 0,14 34,36 PLUV-RAMBLA1 2 PP1-PP2 0,11 0,72 0,08 0,22 54,68 PLUV-E1 3 PP9-PP2 0,16 0,65 0,10 0,10 26,16 PLUV-RAMBLA1 4 PP2-PP4 0,22 0,71 0,16 0,48 119,78 PLUV-D1 5 PP10-PP4 0,04 0,90 0,03 0,03 8,14 PLUV-RAMBLA1 6 PP4-PP6 0,22 0,71 0,16 0,67 166,67 PLUV-A 7 PP11-PP14 1,00 0,68 0,68 0,68 169,00 PLUV-C1 8 PP15-PP6 0,28 0,64 0,18 0,86 214,56 PLUV-SIFÓ2 9 PP30-PP23 0,13 0,90 0,12 0,12 28,98 PLUV-RAMBLA2 10 PP23-PP24 0,23 0,70 0,17 0,28 70,27 PLUV-E2 11 PP21-PP24 0,35 0,43 0,15 0,15 37,16 PLUV-RAMBLA2 12 PP24-PP26 0,33 0,78 0,26 0,69 172,21 PLUV-D2 13 PP22-PP26 0,04 0,90 0,03 0,03 8,30 PLUV-RAMBLA2 14 PP26-PP20 0,33 0,78 0,25 0,98 244,13 PLUV-B 15 PP16-PP19 0,83 0,68 0,57 0,57 141,46 PLUV-C2 16 PP19-PP20 0,05 0,90 0,05 0,61 153,03 PLUV-C2 17 PP20-PP6 0,02 0,90 0,01 1,60 400,72 PLUV-RAMBLA1 18 PP6-PC11 1,38 0,53 0,73 3,86 963,99 El cabal total de pluvials generat a la zona resulta ser de 963,99 l/s. Aquest cabal haurà de considerar-se en el dimensionament de l últim tram de col lector de la xarxa de clavegueram (PC11-PC12), abans de la connexió amb la xarxa de sanejament existent CÀLCUL DE LA XARXA. El tipus de material seleccionat ha estat el PEAD de doble paret llis interior corrugat exterior Sn 8 homologat per l empresa concessionària del servei Aigües de Lleida fins a diàmetre 630 mm, i el formigó armat a partir d aquest. El criteri seguit pel seu disseny ha estat tenint en compte el següent: - El diàmetre mínim del tub serà de 400 mm interior (per tant Dn 500 mm). - La velocitat de circulació de l aigua serà superior a 0,6 m/s per evitar la sedimentació i inferior a 6 m/s per evitar fenòmens d erosió (per tractar-se d una xarxa separativa, aquesta comprovació es realitzarà per al cabal de disseny calculat anteriorment).

11 El càlcul de la secció de col lector necessària pel cabal circulant, s ha emprat la fórmula de Manning-Strickler. on: Q = (A R h 2/3 * I 1/2 ) / n Q : cabal A : secció d aigua R h : radi hidràulic; R h = A/P, P: perímetre mullat I : pendent n : coeficient de rugositat: pel PVC i PE, n=0,009 Per al dimensionament de la xarxa es realitza un esquema on es distribuirà el cabal per trams (la numeració del nusos es correspon amb la numeració dels pous al plànol de planta): PP15 PP28 PP14 PP10 PP11 PP9 PP8 PP6 PP4 PP2 PP1 PC11 PP20 PP26 PP24 PP23 PP22 PP21 PP31 PP19 PP16 D acord amb aquest graf i pel cabal calculat als apartats anteriors es dimensiona la xarxa de pluvials a partir de l optimització dels pendents dels col lectors:

12 Eix Conca Tram Q (l/s) i (%) Ø (mm) secció (%) v (m/s) PLUV-SIFÓ1 1 PP28-PP1 34,36 0, ,10 PLUV-RAMBLA1 2 PP1-PP2 54,68 0, ,80 PLUV-E1 3 PP9-PP2 26,16 0, ,30 PLUV-RAMBLA1 4 PP2-PP4 119,78 1, ,80 PLUV-D1 5 PP10-PP4 8,14 1, ,30 PLUV-RAMBLA1 6 PP4-PP6 166,67 2, ,80 PLUV-A 7 PP11-PP14 169,00 2, ,90 PLUV-C1 8 PP15-PP6 214,56 0, ,00 PLUV-SIFÓ2 9 PP30-PP23 28,98 3, ,50 PLUV-RAMBLA2 10 PP23-PP24 70,27 4, ,40 PLUV-E2 11 PP21-PP24 37,16 2, ,30 PLUV-RAMBLA2 12 PP24-PP26 172,21 3, ,10 PLUV-D2 13 PP22-PP26 8,30 1, ,20 PLUV-RAMBLA2 14 PP26-PP20 244,13 2, ,00 PLUV-B 15 PP16-PP19 141,46 3, ,70 PLUV-C2 16 PP19-PP20 153,03 0, ,70 PLUV-C2 17 PP20-PP6 400,72 0, ,10 PLUV-RAMBLA1 18 PP6-PC11 963,99 2, ,10 Per al cabal calculat es compleix en tots els casos els condicionants de velocitat, quedant així definida la xarxa de pluvials RESULTATS La xarxa de pluvials a instal lar estarà formada per col lectors de PEAD de doble paret llis interior corrugat exterior per sanejament Sn 8 fins a diàmetre 630 mm inclòs. Els pous seran de formigó prefabricat de diàmetre nominal 1 m, el total d unitats serà de 31. Els model per a les tapes i bastiments dels pous serà amb un bastiment circular de fosa dúctil tipus Rexel classe D400. Les tapes estaran serigrafiades amb l escut de l Ajuntament i el nom del servei. L accés als pous es realitzarà mitjançant pates de polipropilè. A més a més dels elements de captació, a la xarxa es preveu que connectaran 102 escomeses que recolliran l escorriment de les àrees privades dels habitatges. Es preveuen també 8 escomeses més per a les àrees d equipaments i de terciari. També connectaran a cada eix les escomeses dels col lectors de la xarxa de drenatge, 82 embornals i la reixa interceptora a instal lar al carrer del Sifó. Val a dir en aquest sentit que, estudiada les diferents alternatives per a la rasant de pavimentació futura del carrer del Sifó, i amb la finalitat de no perjudicar als habitatges existents, s ha implementat una rasant amb un punt baix sense sortida. A fi efecte d assegurar que no es

13 produeixen tolls d aigua en aquest punt, s instal larà una reixa interceptora transversal de les característiques definides als plànols. Les escomeses dels habitatges, dels drenatges i dels embornals es realitzaran amb col lector de PEAD Dn 200 mm, per les de les parcel les d equipaments i terciaris el diàmetre serà de 250 mm. Totes les connexions que no siguin a pou es realitzaran amb un kit de connexió tipus clip homologat per l empresa concessionària del servei. Totes les escomeses estaran formigonades. Els embornals seran segons model municipal, sifònics i de fosa dúctil. Finalment es defineix la següent xarxa de pluvials: EIX Dn (mm) Pk inici Pk final L (m) i (%) PLUV-A 500 0,00 183,00 183,00 2, ,00 122,00 122,00 3,60 PLUV-B ,00 183,00 61,00 3,00 PLUV-C ,00 20,90 20,90 4, ,90 64,75 43,85 0,45 PLUV-C ,00 62,25 62,25 0,35 PLUV-D ,00 38,00 38,00 1,65 PLUV-D ,00 38,00 38,00 1,30 PLUV-E ,00 38,00 38,00 0,60 PLUV-E ,00 38,00 38,00 3, ,00 58,57 58,57 3, ,57 153,07 94,5 3,30 PLUV-RAMBLA ,07 247,57 94,5 2, ,57 304,07 56,5 2, ,07 365,75 61,68 2, ,00 66,38 66,38 4,00 PLUV-RAMBLA ,68 160,88 94,2 3, ,88 255,38 94,5 2, ,00 25,00 25,00 4,00 PLUV-SIFÓ ,00 61,00 36,00 1, ,00 114,00 53,00 0,35 PLUV-SIFÓ ,00 45,00 45,00 3,50

14 3. CÀLCULS MECÀNICS Un cop dimensionada la xarxa sota criteris fonamentalment hidràulics, és necessari realitzar una última comprovació, i és el comportament mecànic de la canonada sotmesa a les sol licitacions degudes al pes de les terres situades per sobre i a les càrregues dinàmiques del trànsit. S ha estudiat el comportament mecànic de la canonada de PEAD doble capa Dn 500 i Dn 630 mm Sn 8, en les pitjors condicions possible, es a dir, durant l execució dels obres, quan el trànsit que circula és trànsit pesat (HT60) i abans de la instal lació del paquet de ferm, es a dir, sense l efecte de repartiment de càrregues uniforme d aquest. L estudi es realitza per a les alçades màxima i mínima sobre generatiu de tuc per a cadascun dels diàmetres. En el cas del tub de 500 mm aquestes alçades són 0,8 m i 1,75 m. Per al tub de 630 són 0,80 m i 1,9 m. Com es veurà en tots quatre casos la deformació del tub és acceptable. Dn 500 mm, h=0,8 m. Datos dimensionales del tubo Diámetro nominal del tubo (en mm) DN 500 Rigidez circunferencial según EN ISO 9969 (en kn/m²) SN 8 Datos de la zanja Dimensiones de la zanja Anchura medida sobre la generatriz superior del tubo (en m) B 0,9 Altura medida sobre la generatriz superior del tubo (en m) H 0,8 Terreno de relleno y modalidad de zanja Peso específico del material de relleno (en N/m3) t Angulo de rozamiento entre el material de relleno (en ) 33 Coeficiente de rozamiento del material de relleno y la pared de la zanja 0,65 Factor de autocompactación d 1 1,5 Angulo de soporte (en ) Costante de fondo (valore calculado) x 0,083 Módulo secante del terreno (en N/mm²) E' 2,76 B H 2

15 Cargas dinámicas superficiales Cargas externas (en kn/rueda) Q 100 r Distancia horizontal del punto de carga (en m.) r 0 Q Verificación de la deformación La deformación del tubo resulta igual a mm 19,738 La disminución porcentual del diámetro es 3,95% Valor aceptable D=500 mm, h=1,75 m. Datos dimensionales del tubo Diámetro nominal del tubo (en mm) DN 500 Rigidez circunferencial según EN ISO 9969 (en kn/m²) SN 8 Datos de la zanja Dimensiones de la zanja Anchura medida sobre la generatriz superior del tubo (en m) B 0,9 Altura medida sobre la generatriz superior del tubo (en m) H 1,75 Terreno de relleno y modalidad de zanja Peso específico del material de relleno (en N/m3) t Angulo de rozamiento entre el material de relleno (en ) 33 Coeficiente de rozamiento del material de relleno y la pared de la zanja 0,65 Factor de autocompactación d 1 1,5 Angulo de soporte (en ) Costante de fondo (valore calculado) x 0,083 Módulo secante del terreno (en N/mm²) E' 2,76 B H 2 Cargas dinámicas superficiales Cargas externas (en kn/rueda) Q 100 r Distancia horizontal del punto de carga (en m.) r 0 Q

16 Verificación de la deformación La deformación del tubo resulta igual a mm 10,163 La disminución porcentual del diámetro es 2,03% Valor aceptable D=630 mm, h=0,8 m. Datos dimensionales del tubo Diámetro nominal del tubo (en mm) DN 630 Rigidez circunferencial según EN ISO 9969 (en kn/m²) SN 8 Datos de la zanja Dimensiones de la zanja Anchura medida sobre la generatriz superior del tubo (en m) B Altura medida sobre la generatriz superior del tubo (en m) H 0, Terreno de relleno y modalidad de zanja Peso específico del material de relleno (en N/m3) t Angulo de rozamiento entre el material de relleno (en ) Coeficiente de rozamiento del material de relleno y la pared de la zanja 0, Factor de autocompactación d 1 1, Angulo de soporte (en ) B 65 H 70 Costante de fondo (valore calculado) x 0, Módulo secante del terreno (en N/mm²) E' 2, Cargas dinámicas superficiales Cargas externas (en kn/rueda) Q 100 r Distancia horizontal del punto de carga (en m.) r 0 Q Verificación de la deformación 180 La deformación del tubo resulta igual a mm 24,946 La disminución porcentual del diámetro es 3,96% Valor aceptable

17 D=630 mm, h=1,9 m. Datos dimensionales del tubo Diámetro nominal del tubo (en mm) DN 630 Rigidez circunferencial según EN ISO 9969 (en kn/m²) SN 8 Datos de la zanja Dimensiones de la zanja Anchura medida sobre la generatriz superior del tubo (en m) B Altura medida sobre la generatriz superior del tubo (en m) H 1, Terreno de relleno y modalidad de zanja Peso específico del material de relleno (en N/m3) t Angulo de rozamiento entre el material de relleno (en ) Coeficiente de rozamiento del material de relleno y la pared de la zanja 0, Factor de autocompactación d 1 1, Angulo de soporte (en ) B 65 H 70 Costante de fondo (valore calculado) x 0, Módulo secante del terreno (en N/mm²) E' 2, Cargas dinámicas superficiales Cargas externas (en kn/rueda) Q 100 r Distancia horizontal del punto de carga (en m.) r 0 Q Verificación de la deformación 180 La deformación del tubo resulta igual a mm 12,974 La disminución porcentual del diámetro es 2,06% Valor aceptable

18 4. ELEMENTS DE CAPTACIÓ Els elements de captació a instal lar als vials són els embornals i boneres, què es col loquen longitudinalment a la calçada, i les reixes interceptores que es col loquen transversalment per aconseguir una millor captació de l escorriment superficial. Per tractar-se d una zona residencial i evitat possibles sorolls no s instal larien a priori reixes interceptores, però degut a la rasant futura implementada al carrer del Sifó, amb un punt baix, s ha considerat necessari assegurar que no es produiran tolls d aigua mitjançant la instal lació d una reixa interceptora transversal en aquest punt. Per més seguretat, el càlcul dels embornals s ha realitzat al marge de la capacitat d absorció d aquest element. Els valors característics de capacitat dels embornals (de dimensions aproximades 0,70x0,30 cm) en funció del pendent longitudinal del carrer són els següents: PENDENT (%) CAPACITAT (l/s) 0,5 20,0 1 18,0 2 14,5 4 8,0 8 4,5 Es a dir, com més gran és el pendent longitudinal del carrer, menor és la capacitat d absorció de l embornal o reixa. Lògicament la capacitat augmenta amb el número d elements instal lats. Aquests valors segueixen la tendència polinomial que es mostra en el gràfic següent on, y = 0,3276 x 2 4,8824 x +22, Cabal (l/s) Pendent (%)

19 A fi i efecte de determinar el nombre d embornals a distribuir al llarg dels vials es calcularà la capacitat d absorció de l element o elements i el cabal d aportació de la zona. La capacitat de cada embornal es troba a partir del gràfic anterior, i està directament lligada a la pendent del carrer, què en cada cas, s utilitzarà la més desfavorable, es a dir, la més gran. En referència al cabal, ara únicament caldrà considerar aquell que circula superficialment pels vials. Per al càlcul s aplica igualment el mètode racional, Qv = C I A, on C és un coeficient de valor 0,9 per estar tota la conca pavimentada. L àrea en aquest cas, és la conca assignada al tram, la qual correspon exclusivament a l àrea de vial de la zona seleccionada. I la intensitat ha estat calculada anteriorment i te un valor de 250 l/s ha. Amb la relació entre el cabal i la capacitat de l embornal, s obté el nombre mínim d embornals necessaris. Amb la qual cosa coneixent la longitud del vial, i considerant que es col loquen a ambdós costats de la calçada, es determina la distància màxima entre embornals. Així el cabal a absorbir per cada vial és de: Eix Conca Tram S (Ha) C I (l/s Ha) Qv (l/s) PLUV-SIFÓ1 1A PP28-PP29 0,09 0, ,32 PLUV-SIFÓ1 1B PP29-PP1 0,07 0, ,03 PLUV-RAMBLA1 2 PP1-PP2 0,05 0, ,23 PLUV-E1 3 PP9-PP2 0,06 0, ,13 PLUV-RAMBLA1 4 PP2-PP4 0,08 0, ,67 PLUV-D1 5 PP10-PP4 0,04 0, ,14 PLUV-RAMBLA1 6 PP4-PP6 0,08 0, ,47 PLUV-A 7 PP11-PP14 0,26 0, ,62 PLUV-C1 8 PP15-PP6 0,08 0, ,54 PLUV-SIFÓ2 9 PP30-PP23 0,13 0, ,98 PLUV-RAMBLA2 10 PP23-PP24 0,14 0, ,13 PLUV-E2 11 PP21-PP24 0,06 0, ,42 PLUV-RAMBLA2 12 PP24-PP26 0,20 0, ,50 PLUV-D2 13 PP22-PP26 0,04 0, ,30 PLUV-RAMBLA2 14 PP26-PP20 0,19 0, ,34 PLUV-B 15 PP16-PP19 0,26 0, ,42 PLUV-C2 16 PP19-PP20 0,05 0, ,58 PLUV-C2 17 PP20-PP6 0,02 0, ,56 PLUV-RAMBLA1 18 PP6-PC11 0,23 0, ,82 Aquestes cabal són relativament petits, no així els pendents en alguns trams, per tant::

20 Embornal Escorriment Resultats Eix Pendent vial (%) CAPACITAT (l/s) CABAL (l/s) nº mínim embornals PLUV-SIFÓ1 6,8 4,497 19,32 4 PLUV-SIFÓ1 1,10 17,575 15,03 1 PLUV-RAMBLA1 4,76 6,731 10,23 2 PLUV-E1 0,56 19,918 14,13 1 PLUV-RAMBLA1 3,34 9,896 18,67 2 PLUV-D1 1,67 15,309 8,14 1 PLUV-RAMBLA1 2,53 12,293 18,47 2 PLUV-A 3,09 10,590 58,62 6 PLUV-C1 6,05 5,001 17,54 4 PLUV-SIFÓ2 3,65 9,093 28,98 4 PLUV-RAMBLA2 4,93 6,441 32,13 5 PLUV-E2 2,36 12,851 12,42 1 PLUV-RAMBLA2 3,34 9,896 44,50 5 PLUV-D2 1,36 16,515 8,30 1 PLUV-RAMBLA2 2,53 12,293 43,34 4 PLUV-B 3,81 8,703 58,42 7 PLUV-C2 0,18 21,681 11,58 1 PLUV-C2 0,67 19,425 3,56 1 PLUV-RAMBLA1 2,70 11,755 51,82 5 Aproximant al número sencer immediatament superior el nombre d embornals resulta molt petit en alguns trams, sent el nombre mínim total d embornals a instal lar a la urbanització de 57 unitats. S adopta doncs el criteri de situar sempre un embornal abans dels passos de vianants encara que això suposi incrementar el nombre d unitats. Els embornals es col locaran a la línia de rigola, contigus a les vorades. Per vials el nombre final d embornals projectats és el següent:

21 VIAL Nº EMBORNALS mínim projectat A 6 8 B 7 8 C1 4 6 C2 2 4 D1 1 4 D2 1 4 E1 1 4 E2 1 4 Rambla1 6 8 Rambla Rambla vianants 5 6 Sifó1 5 8 Sifó2 4 4 TOTAL A més a més dels 82 embornals finalment projectats, cal recordar la instal lació al carrer del Sifó d una reixa interceptora transversal al pk 61 (punt baix), que evitarà la possible acumulació d aigua en aquest punt. La reixa serà de fosa dúctil i del model homologar per Aigües de Lleida. Els embornals també seran del model homologat per Aigües de Lleida, amb pala sifònica extraïble i de fosa dúctil en la seva totalitat.

22 5. XARXA DE DRENATGE A petició del tècnics municipal de la Secció de Parcs i Jardins de l Ajuntament de Lleida i a fi efecte d evitar hidromorfismes per saturació del terreny, es projecta un sistema de drenatge a la plantació d arbrat i a la zona verda. Aquest sistema consisteix en una xarxa de drenatge situada a la zona immediatament inferior al forat d excavació de l escossell. La rasa drenant consta dels següents elements: - Tub circular de PEAD per a drenatges, amb ranurat parcial en un arc de 220º, de doble paret, diàmetre nominal 110 mm. - Material granular tipus grava per a drens ( máx = 30 mm), net d argiles i llims, situat al voltant del tub. - Geotèxtil filtrant no teixit de densitat 125 g/m 2 situat al voltant de les graves. A cada tram de carrer la xarxa finalitzarà en una arqueta o pou de recollida de formigó prefabricat, de diàmetre mínim 80 cm, a partir del qual el cabal resultant serà transportat per un tub de PEAD corrugat per sanejament doble paret de diàmetre 200 mm formigonat, fins a connectar amb la xarxa de recollida d aigües pluvials. La capacitat del tub de drenatge de diàmetre nominal 110 mm es considera suficient en qualsevol cas, tot i què el pendent variarà en funció del pendent del vial i no podrà ser inferior al 0,5%. La variació de cabal seguirà la tendència de la gràfica següent (fòrmula de Manning- Strickler):

23

24