TEMA 10.- FUNCIÓ DE RELACIÓ. EL SISTEMA NERVIÓS.
|
|
- Clara Castilla Soto
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Tema 10 El sistema nerviós TEMA 10.- FUNCIÓ DE RELACIÓ. EL SISTEMA NERVIÓS. 1. La funció de relació. És la funció basada en la captació de les variacions del medi (o del propi medi intern), els anomenats estímuls, la seva avaluació i l'emissió de les respostes adequades. 2. Sistemes i aparells implicats en la funció de relació. Són els següents: 2.1) Els receptors. Són els òrgans dels sentits. Són òrgans aïllats en íntim contacte amb el sistema nerviós. Per exemple els ulls, el nas, la llengua, etc. 2.2) El sistema nerviós. És el sistema constituït bàsicament pel teixit nerviós, que és el teixit format per les cèl lules nervioses o neurones. 2.3) El sistema endocrí. És el format per les glàndules endocrines, és a dir glàndules que segreguen substàncies (hormones) a la sang, les quals provoquen efectes concrets en la cèl lules. És l encarregat de la funció de relació interna, amb el nostre propi cos, i de part de la resposta amb l exterior. 2.4) Els efectors. Són els òrgans i aparells encarregats de realitzar les respostes. Aquestes poden ser de dos tipus: els moviments i les secrecions. Els tipus de efectors són: L'aparell locomotor. És el constituït pel sistema esquelètic i el sistema muscular. Són els responsables de realitzar els moviments. Les glàndules exocrines. Són les glàndules que segreguen substàncies a l'exterior, com per exemple les sudorípares, o a l'interior de tub digestiu, com les glàndules gàstriques. Les neurones i la transmissió de l'impuls nerviós. Les neurones són cèl lules especialitzades en la transmissió d'informació gràcies que la seva membrana és capaç de generar febles corrents elèctrics que avancen d'un extrem a l'altre, l anomenat impuls nerviós. Les neurones que condueixen l'impuls nerviós cap al sistema nerviós central es denominen sensitives i les que el condueixen cap els músculs i les glàndules s'anomenen motores. Les neurones motores presenten un cos cel lular (cos neuronal) en el que hi ha el nucli i els orgànuls, una llarga prolongació anomenada axó i nombroses petites prolongacions anomenades dendrites. Les neurones sensitives presenten un cos neuronal i dos axons. L'axó també s'anomena fibra nerviosa. Sol estar recobert per una sèrie de cèl lules (cèl lules de Schwann) que formen l'anomenada beina de mielina que és de color blanc. Els feixos d'aquests axons formen l'anomenada substància blanca del sistema nerviós. Els cossos neuronals formen l'anomenada substància grisa. Tema 10 1
2 Les neurones es connecten entre sí sense arribar a tocar-se (sinapsi). Els receptors (ulls, pell, olfacte...) estimulen en la neurona l'impuls nerviós que avança pel axó fins el botó sinàptic o terminal, allí provoca la generació d'unes petites vesícules que contenen unes substàncies anomenades neurotransmissors, que travessen l espai sinàptic i són captades per les dendrites de la següent neurona, generant en ella un nou corrent elèctric i així successivament, fins arribar als òrgans efectors (músculs, glàndules...). És la denominada transmissió de l'impuls nerviós. Aquesta informació captada pels receptors pot arribar primer al cervell, en espera d una resposta voluntària, o fer el camí complet de forma automàtica (reflexos). El sistema nerviós humà. El sistema nerviós presenta tres parts, el sistema nerviós central (SNC), el sistema nerviós perifèric (SNP) i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (SNA). El Sistema Nerviós Central (SNC) Està constituït pe l'encèfal i per la medul la espinal. Ambdós òrgans estan protegits per ossos (crani i columna vertebral respectivament) i recoberts per tres membranes protectores denominades meninges: piamàter, aracnoide i duramàter, existint un líquid amortidor, el líquid cefaloraquidi, entre la més interna i la segona. Ací és on actua l anestèsia epidural. El SNC és l'encarregat de rebre i interpretar els impulsos sensitius i generar els impulsos motors. Parts del Sistema nerviós central (SNC) Són dues: l'encèfal i la medul la espinal. a) Encèfal. És una massa de neurones d'aproximadament 1,5Kg de pes que està constituïda per fora per una substància grisa, formada bàsicament per cossos neuronals, i una substància blanca interna formada per axons. Presenta profunds entrants (cissures) que delimiten zones lobulades (circumvolucions). De diferents zones surten uns nervis denominats nervis cranials. En l encèfal es poden distingir sis parts:
3 Tema 10 El sistema nerviós a1.- Cervell. Analitza la informació dels receptors i ordena les respostes voluntàries. És el centre del llenguatge, el pensament, la creativitat, l aprenentatge i la memòria. És l única estructura conscient de l encèfal, és a dir, és l única part que controla funcions voluntàries. És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora. Presenta una profunda cissura (cissura de Roland) que el divideix en dos hemisferis cerebrals. a2.-sistema límbic. Està en el centre profund del cervell (cos callós). S encarrega del control de les conductes instintives relacionades amb l alimentació, l agressió i la sexualitat. Rep els estímuls (fam, set, por, agressivitat i desig sexual) i intervé en les accions de resposta. a3.-tàlem. Actua com a filtre de les informacions que ens arriben dels receptors, seleccionant les importants, que arribaran al cervell. Pel tàlem passen totes les vies sensitives (excepte les olfactives) abans d arribar al cervell. a4.- Hipotàlem. Regula el sistema nerviós autònom. A més, influeix en la glàndula hipòfisi a través de dues vies: mitjançant neurones i segregant hormones. Controla la fam i la set, la vigília i el son, el metabolisme dels greixos, la regulació tèrmica del cos, etc. a5.- Cerebel. Intervé controlant els músculs responsables del manteniment de la postura i de l'equilibri corporal, la coordinació i precisió de moviments. a6.- Bulb raquidi. Està sota el cerebel. En ell es produeix el control autònom reflex del ritme respiratori, del cardíac, la deglució, el vòmit i la pressió sanguínia. Provoca reflexos com la tos, el vòmit, el singlot o l esternut. b) Medul la espinal. Presenta substància grisa per dintre i substància blanca per fora. D'ella surten els nervis espinals que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona. Realitza dos funcions: Rep informació i genera automàticament una resposta (reflexos). Serveix de camí per a transmetre informació (en els dos sentits) entre el cos i l encèfal (respostes voluntàries). El Sistema Nerviós Perifèric (SNP) Com el seu nom indica està constituït pels nervis que entren o ixen del SN central. Distingim dos tipus: Perifèric somàtic Perifèric autònom El Sistema Nerviós Perifèric somàtic És el conjunt de nervis que connecten el sistema nerviós central (l'encèfal i la medul la espinal) amb les diverses parts del cos. Els nervis són llargs fils constituïts per feixos d'axons de diferents neurones. Els més gruixuts presenten una membrana externa protectora. És, doncs, una estructura similar a la dels cables elèctrics domèstics. Es diferencien tres tipus de nervis: El sensitius (condueixen l'impuls nerviós cap al sistema nerviós central). Els motors (condueixen l'impuls nerviós cap els músculs i les glàndules). Els mixtos (condueixen l'impuls nerviós en els dos sentits). Tema 10 3
4 Està constituït pels nervis cranials i els nervis raquidis (o espinals). Els nervis cranials surten del crani. Només són 12 parelles. Uns són sensitius, altres motors i altres mixtos. Bàsicament controlen els músculs del cap i el coll, exceptuant el vague, que regeix moltes vísceres. Els nervis espinals o raquidis surten de la medul la espinal. Són 31 parelles. Tots són de tipus mixt. Els de la regió sacra, degut a la seva forma, reben el nom de "cua de cavall". INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA (figura de baix a la dreta): Tots els nervis raquidis presenten una arrel dorsal i una arrel ventral. L'arrel dorsal és sensitiva i presenta un gangli, denominat gangli raquidi o espinal, constituït pels cossos de les neurones que reben informació de la pell i dels òrgans. L'arrel ventral és motora, és a dir porta informació cap a la pell i els òrgans. El Sistema Nerviós Perifèric Autònom (SNA) És el que controla de forma involuntària les funcions de les vísceres (cor, pulmons, estómac, intestí i bufeta de l'orina), la pressió arterial, la producció de suor, la producció d'orina i la temperatura corporal. Està controlat per l'hipotàlem i la medul la espinal. Es diferencien dos tipus: El Sistema Nerviós Autònom Parasimpàtic. És el que predomina en els moments de relaxació. Està constituït pel nervi cranial vague i comparteix els nervis raquidis de la regió sacre. El Sistema Nerviós Autònom Simpàtic. És el que predomina en els moments de tensió. Està constituït per nervis que comparteixen la resta dels nervis raquidis. Les fibres nervioses d'aquest sistema estan parcialment separades de la resta dels nervis raquidis i formen dues cadenes de ganglis, una a cada costat de la columna vertebral.
5 Tema 10 El sistema nerviós PATOLOGIES DEL SISTEMA NERVIÓS ESCLEROSI MÚLTIPLE És una de les malalties més freqüents en el sistema nerviós central. Es caracteritza perquè les beines de mielina degeneren (com si els cables de la llum es quedaren sense la funda aïllant). A mesura que es produeix la desmielinització es dificulta la conducció dels impulsos nerviós en els àxons i, per tant, el funcionament normal de músculs i altres òrgans. La majoria dels casos ocorre entre els 20 i els 40 anys. No es coneix la causa. EDEMA CEREBRAL És un trastorn molt freqüent que pot seguir als traumatismes de crani, a les infeccions cerebrals o als tumors. Es pot definir com l'augment anormal en el contingut d'aigua dels teixits del sistema nerviós central. MALALTIA D'ALZHEIMER És un trastorn degeneratiu de l'encèfal que apareix en l'adult d'edat mitjana o en l'ancià. Es caracteritza per atròfia de l escorça cerebral. No es coneix la causa de la malaltia però hi ha proves que hi ha una predisposició genètica. Són signes freqüents la primerenca falta de memòria, una desintegració de la personalitat, la desorientació completa, el deteriorament del llenguatge i la inquietud. DEMÈNCIA Incapacitat cognitiva progressiva acompanyada d'elevada prevalença de símptomes conductuals i psicològics (agitació, depressió, psicosi) EPILÈPSIA L'epilèpsia és un símptoma en el qual hi ha una alteració transitòria sobtada de la fisiologia normal de l'encèfal que cessa de forma espontània i tendeix a repetir-se. En general el trastorn s'associa amb una alteració de l'activitat elèctrica normal. En crisis parcials l'anomalia només ocorre en una part de l'encèfal i no es perd la consciència. En les crisis generalitzades en alguns pacients pot haver-hi atacs no convulsius en els quals el pacient sobtadament es queda amb la mirada en blanc. En la majoria hi ha pèrdua total de la consciència amb espasme i contraccions dels músculs. LESIONS EN L ESCORÇA CEREBRAL Les lesions en l escorça cerebral apareixen com resultat de tumors cerebrals, accidents vasculars, cirurgia o traumatismes de crani. Si bé hi ha una certa capacitat de reorganitzar la resta de d escorça intacta, de manera que és possible un cert grau de recuperació cerebral, no sempre es produeix esta recuperació. Tema 10 5
6 LESIONS EN L ÀREA MOTORA DEL LLENGUATGE DE BROCA Les lesions d'esta àrea provoquen pèrdua de la capacitat per a produir la paraula, el que es coneix com a afàsia d'expressió. No obstant això els pacients conserven la capacitat de pensar les paraules que desitgen dir, poden escriure-les i poden comprendre el seu significat quan les veuen o les senten. LESIONS EN L ÀREA SENSITIVA DEL LLENGUATGE DE WERNICKE Les lesions d'esta àrea en l'hemisferi dominant produeixen perduda de la capacitat per a comprendre la paraula parlada i escrita, el que es coneix com a afàsia de compressió. Si l'àrea de Broca no està afectada, el pacient podrà parlar, no obstant no és conscient del significat de les paraules que utilitza i empra vocables incorrectes o encara inexistents. El pacient tampoc és conscient dels seus errors. LESIONS EN L ÀREA MOTORA I SENSITIVA DEL LLENGUATGE Les lesions destructives que afecten les àrees de Broca i Wernicke produeixen pèrdua de la producció de la paraula i de la comprensió de la paraula parlada i escrita, el que es coneix com a afàsia global. LESIONS EN L ÀREA D'ASSOCIACIÓ SOMATOESTÉSICA Les lesions en esta àrea produeixen incapacitat per a combinar impulsos de tacte, pressió, fins no poder reconèixer textura, grandària i forma, fins i tot no reconèixer el cos com a propi. PROBLEMES DE DOMINÀNCIA CEREBRAL En este cas és fonamental l'edat a què es produeix la lesió. Si el dany cerebral es produeix abans que el xiquet haja aprés a parlar, llavors la parla es desenrotlla i es manté en l'hemisferi restant intacte. La transferència del control del llenguatge és molt més difícil en les persones majors. ESPINA BÍFIDA És una malformació del tub neural que produeix la falta de protecció d alguna part de la medul la, per falta d ossificació de les vèrtebres. Es considera congènita però, el que sembla ser congènit és la deficiència d àcid fòlic, causant de la malaltia. Aquesta falta de protecció du a altres complicacions neurals, com hidrocefàlia, quists amb líquid cefaloraquidi, etc.
Parts i funcions del sistema nerviós
Parts i funcions del sistema nerviós El sistema nerviós està format per dues grans parts: El sistema nerviós central: es compon de l'encèfal i la medul.la espinal i es troba protegit dins dels ossos del
LA NEURONA. Cos cel lular Dendrites
LA NEURONA Cos cel lular Àxon Dendrites L àxon de les neurones està recobert d una beina d una substància aïllant anomenada mielina que facilita la transmissió dels impulsos nerviosos. Botó sinàptic NEURONES
SNC: Encèfali Medul laespinal
1. ENCÉFAL SNC: Encèfali Medul laespinal Telencèfal: Percep i fa conscients les sensacions i elabora les respostes voluntàries. A l escorça cerebral hi resideixen els processos relacionats amb la intel
Percepció i coordinació
Percepció i coordinació El sistema nerviós és l encarregat de coordinar les tasques i de regular totes les funcions dels diferents òrgans de l organisme humà. El sistema endocrí actua coordinat amb el
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS
SISTEMA NERVIÓS INS. ALEXANDRE SATORRAS CURS C4.1
SISTEMA NERVIÓS INS. ALEXANDRE SATORRAS CURS 2011-2120 C4.1 El sistema nerviós Sistema nerviós- sistema endocrí: Actuen plegats al sistema neuroendocrí. Permet coordinar totes les activtats que es realitzen
EL SISTEMA NERVIÓS EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
EL SISTEMA NERVIÓS EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL CENTRES ÒRGANS CARACTERÍSTIQUES 1.150 gr. Escorça: Substància grisa (cos i ramificacions curtes). CERVELL Dins: Substància blanca (ramificacions llargues).
IED LICEO FEMENINO MERCEDES NARIÑO JM BIOLOGÍA GRADO 80 FECHA ESTUDIANTE:
IED LICEO FEMENINO MERCEDES NARIÑO JM BIOLOGÍA GRADO 80 FECHA ESTUDIANTE: 1. La función de relación. Es la función basada en la captación de las variaciones del medio (los denominados estímulos), su evaluación
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
80 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Cita les quatre funcions principals del sistema nerviós. Les quatre funcions principals del sistema nerviós són les següents: - Tenir informació
BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans
BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden
Dossier de recuperació del 2n trimestre. Biologia i Geologia 3r ESO B
Dossier de recuperació del 2n trimestre Biologia i Geologia 3r ESO B Professora: Ana Durbán Nom i cognoms: Grup: Data: 1.- Completa el text amb aquestes paraules: moltes / pluricel lular / eucariotes /
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA
FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA 3 r ESO NOM: GRUP: Alumnes suspesos: Presentareu la feina al setembre, el dia de l examen. RECORDEU! Només tindreu dret a fer l examen si heu fet la feina d estiu. Aquestes feines
EL CERVELL. De: Mireia Martínez i Carla Budria 3rB Professor: Miquel Mulet
EL CERVELL De: Mireia Martínez i Carla Budria 3rB Professor: Miquel Mulet INTRODUCCIÓ AL CERVELL El cervell es un òrgan que està situat a la part avantsuperior de l encèfal. Tenim el cervell protegit per
Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...
NOM: DATA D INICI: DATA FINAL: LA CÈL LULA (pàgina 40 del llibre) Microscopi 1 1. El descobriment de la cèl lula Fa 300 anys es va inventar el microscopi que pot ampliar moltes vegades el que s està observant.
Tema 2: Els éssers vius
En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals
L APARELL CIRCULATORI
L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl lules
Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau
Ritmes Circadians Dra. Maria Mercè Tor i Palau Aula d extensió Universitària-UdL, Curs 2017-2018 Què son els ritmes Circadians? Són canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle diari. Responen
LA COORDINACIÓ I RELACIÓ
LA COORDINACIÓ I RELACIÓ 1. La relació i coordinació dels ev Estímuls i receptors 2. Sistemes de coordinació Sistema nerviós Sistema endocrí 3. Respostes de les plantes Tema 3 1. La relació i coordinació
S hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Els teixits del cos humà
Els teixits del cos humà Els teixits són grups de cèl lules de característiques semblants que treballen conjuntament per complir amb una determinada funció. Existeixen quatre tipus bàsics de teixits: Teixit
El sistema nervioso humano. El sistema nervioso presenta dos partes, el sistema nervioso central (SNC) y el sistema nervioso periférico (SNP).
El sistema nervioso humano. El sistema nervioso presenta dos partes, el sistema nervioso central (SNC) y el sistema nervioso periférico (SNP). 1) El Sistema Nervioso Central (SNC). Está constituido por
DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO.
DEURES D ESTIU PER PREPARAR LA RECUPERACIÓ DE BIOLOGIA-GEOLOGIA DE TERCER D ESO. Les taules i dibuixos feu-les al mateix dossier i les respostes més llargues contesteu-les a part. Podeu buscar la informació
L APARELL RESPIRATORI
L APARELL RESPIRATORI Consta de: a. Vies respiratòries b. Pulmons a. Vies respiratòries Les vies respiratòries estan recobertes per un teixit que té uns petits pèls anomenats cilis i unes glàndules productores
2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius.
L ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ 1- Quina diferència hi ha entre teixit, òrgan i sistema. 2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius. 3- Indica el nivell d organització al que pertanyen:
L'APARELL DIGESTIU NOM I COGNOMS: CURS:
L'APARELL DIGESTIU NOM I COGNOMS: CURS: Funcions L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
110 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel lular. Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl lula, rep els estímuls externs i també l
- Relacionar-nos amb l entorn (capta informacions del cos i de l entorn) L estructura del SN s organitza en dues parts principals:
SISTEMA NERVIÓS El sistema nerviós controla totes les activitats del nostre cos i té dues funcions principals: - Relacionar-nos amb l entorn (capta informacions del cos i de l entorn) - Dirigir el moviment
LA CONDICIÓ FÍSICA I LA SALUT
LA CONDICIÓ FÍSICA I LA SALUT La Base Del Benestar Del Nostre Cos 2ª AVALUACIÓ - TEMA 3 rt 4 ESO LA CONDICIÓ FÍSICA I LA SALUT RELACIÓ ENTRE CONDICIÓ FÍSICA I SALUT FACTORS QUE INCIDEIXEN EN LA CONDICIÓ
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós
Anatomia i fisiologia del sistema nerviós Dades generals de l assignatura 6 ECTS 1r curs /2n Semestre/ bàsica Jordi Serra Carrera Doctor en Medicina i cirurgia Otorinolaingòleg. Hospital General de Granollers
En un moment determinat del dia podem estar caminant, cantant, picant l ullet... a més a més d estar respirant, bategant-nos el cor...
LA FUNCIÓ DE RELACIÓ 1. EL SISTEMA NERVIÓS Qui coordina el nostre cos? En un moment determinat del dia podem estar caminant, cantant, picant l ullet... a més a més d estar respirant, bategant-nos el cor...
Perquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Tema 8: Les forces i les màquines
En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina
CURSO 3º E.S.O. I.E.S. ENRIQUE DIEZ PUEBLA DE LA CALZADA
FUNCIÓN DE RELACIÓN CURSO 3º E.S.O. I.E.S. ENRIQUE DIEZ CANEDO PUEBLA DE LA CALZADA Índice Introducción Función de relación y Función de coordinación El Sistema Nervioso Células del stma nervioso Impulso
Funcions de relació. La funció vital dels estímuls i les respostes.
Funcions de relació La funció vital dels estímuls i les respostes. Integració dels organismes amb el medi La funció de relació permet als éssers vius rebre informació del medi. Integració dels organismes
L APARELL CIRCULATORI
L APARELL CIRCULATORI L aparell circulatori està format per 1. Cor 2. Vasos sanguinis 2.1 artèries que es ramifiquen en arterioles i aquestes en capil lars arterials 2.2 venes que es ramifiquen en vènules
Unitat 1. El cos humà
Unitat 1. El cos humà 1. Anomena les parts assenyalades d aquesta cèl lula. Es tracta d una cèl lula eucariota o procariota?raona la resposta. 2. Identifica els orgànuls cel lulars que realitzen les funcions
PUNT D ARRIBADA. ACTIVITATS D AVALUACIÓ DEL MÒDUL
144 PUNT D ARRIBADA. ACTIVITATS D AVALUACIÓ DEL MÒDUL Activitat 1 Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n hi ha una. 1.- La funció de defensa del cos l exerceixen les proteïnes plasmàtiques
Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:
LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,
UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física
UNITAT - 1 El cos humà i l activitat física L EDUCACIÓ FÍSICA... Et dóna eines per educar el... Estudia com moure el... COS És el nostre mitjà de relació amb el món exterior ExF S ha de educar, perfeccionar
UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física
UNITAT - 1 El cos humà i l activitat física L EDUCACIÓ FÍSICA... Et dóna eines per educar el... Estudia com moure el... COS És el nostre mitjà de relació amb el món exterior ExF S ha de educar, perfeccionar
LA FORÇA. Beneficis de l entrenament de. Això és el bàsic. La Força i l aparell locomotor. Com millorar la Força. Força. Mètodes d entrenament
La Força LA FORÇA Això és el bàsic La Força i l aparell locomotor Beneficis de l entrenament de Força Com millorar la Força Definició Tipus Criteris per al treball de Força Mètodes d entrenament Força
Què són les cèl lules?
Què són les cèl lules? Per començar, cal que recordis: 1. Omple els buits amb la paraula que correspongui: hidrogen, carboni, inorgànica, orgànica, proteïnes i aigua. La matèria és la constituïda bàsicament
Exemple de prova d admissió
Exemple de prova d admissió Grau en Direcció d Empreses-BBA La prova d admissió d ESADE La prova d admissió consta de les parts següents: Examen de tipus test amb tres seccions: 1. Suficiència d informació
COMPOSICIÓ DE L APARELL LOCOMOTOR: L ESQUELET.
Bloc de continguts 1. Fonaments teòrics bàsics. Unitat Didàctica 1.2.2: EL SISTEMA ESQUELÈTIC El nostre cos és format per diferents aparells i sistemes que realitzen tres grans funcions: NUTRICIÓ, RELACIÓ
LA CIÈNCIA I LA SALUD
LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses
Tema 2 : Relació i coordinació
Les persones tenin uns òrgans sensitius que detecten canvis en l entorn i transmeten informació al sistema nerviós. Els nervis fan arribar aquesta informació als centres nerviosos que l analitzen i donen
Clase. Sistema Nervioso (Resumen) Biología común Medio
Clase Sistema Nervioso (Resumen) Biología común 2017 3 Medio Objetivo Analizar las estructuras generales del sistema nervioso central. 1. Sistema Nervioso Central Las meninges revisten los órganos del
TEMA 3: EL SISTEMA NERVIOSO
TEMA 3: EL SISTEMA NERVIOSO El sistema nervioso regula la vida vegetativa, es decir todos los procesos que tienen lugar en el organismo y son necesarios para la vida, como la respiración, la circulación,
Coordinació i efectors
Coordinació i efectors 2 COORDINACIÓ I EFECTORS Sistema nerviós Resposta a estímuls SN central SN perifèric Encèfal Medul la espinal Sensorial Motor Cervell Cerebel Bulb raquidi Nervis motors Nervis sensitius
LA FUNCIÓN DE RELACIÓN
FUNCIÓN DE RELACIÓN LA FUNCIÓN DE RELACIÓN LA FUNCIÓN DE RELACIÓN Modulador Vía sensitiva Vía motora SISTEMAS MODULADORES Estímulos Receptores Células sensitivas Órganos de los sentidos Información Coordinación
Reaccions redox i metabolisme cel lular
Reaccions redox i metabolisme cel lular Què és una reacció redox? En moltes reaccions químiques hi ha una transferència d'un o més electrons (e-) d'un reactiu a un altre. Aquestes transferències d'electrons
El arco reflejo El encéfalo.
El arco reflejo. En el ejemplo del reflejo rotuliano se distinguen los siguientes elementos: 1. Un receptor 2. Una neurona sensitiva 3. Una neurona de asociación o interneurona 4. Una neurona motora 5.
1. La divisió del sistema nerviós 2. El mapa del cervell: les funcions psíquiques 3. La neurona i la transmissió de l impuls nerviós 4.
1. La divisió del sistema nerviós 2. El mapa del cervell: les funcions psíquiques 3. La neurona i la transmissió de l impuls nerviós 4. Tècniques per a l estudi del cervell 5. El sistema endocrí Funció
L'aparell reproductor: La Reproducció Humana
L'aparell reproductor: La Reproducció Humana En el cas dels humans tenim el que s'anomena dimorfisme sexual: la forma del cos és clarament diferent entre l'home i la dona. Els caràcters sexuals permeten
Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.
1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:
SISTEMA NERVIOSO Y ENDOCRINO. martes, 19 de marzo de 13
SISTEMA NERVIOSO Y ENDOCRINO El SISTEMA NERVIOSO se encarga de recibir la información y elaborar las respuestas adecuadas. E s e l procesador de información: coordina y relaciona todas las funciones corporales.
Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes (3)
Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes (3) Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes La membrana plasmàtica. El transport a través de la membrana. Membranes de secreció:
AVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Clase. Sistema Nervioso Central. Biología común Medio. Profesora: Stephany Díaz
Clase Sistema Nervioso Central Biología común 2017 3 Medio Profesora: Stephany Díaz Objetivo Analizar las estructuras generales del sistema nervioso central. Sistema Nervioso Central Función: recibir y
BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR
BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR 1. Els briòfits són un grup de vegetals que presenten alternança de generacions, amb un cicle biològic diplohaplont. Aquest cicle es caracteritza perquè sobre el
DIA MUNDIAL DEL CÀNCER La situació del càncer a la demarcació de Tarragona
NOTA DE PREMSA Reus, 4 febrer de 2016 DIA MUNDIAL DEL CÀNCER 2016 La situació del càncer a la demarcació de Tarragona Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Càncer l Hospital Universitari Sant
TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA
TEMA 1: EL MANTENIMENT DE LA VIDA COMPOSTOS QUÍMICS (2) ESTRUCTURES CEL LULARS (4) ESTRUCTURES ESPECÍFIQUES NIVELLS D ORGANITZACIÓ CÈL LULA (3) TEIXIT ÒRGAN ÉSSER VIU (1) APARELL/SISTEMA FUNCIONS VITALS
Tema 4: La nutrició. Ceip Dr. Sobrequés Bescanó. Coneixement del medi natural- 6è nivell. En aquest tema aprendràs a :
Anomenem nutrició a la transformació de l oxigen i els aliments en matèria per créixer i energia. La nutrició comprèn 4 processos: digestió dels aliments, respiració, circulació de la sang i excreció de
CIENCIAS BIOLÓGICAS. CURSO NIVEL II Entrenador regional de fútbol sala Técnico deportivo de Base.
CIENCIAS BIOLÓGICAS CURSO NIVEL II Entrenador regional de fútbol sala Técnico deportivo de Base. Apuntes del curso de entrenadores de fútbol y fútbol sala Nivel 2, impartido por la Escuela de la Federación
LA MEIOSI. A quina etapa de la vida de la cèl lula creieu que s'ha produït la duplicació?
LA MEIOSI El procés 1 La meiosi és el tipus de divisió cel lular que es produeix en cèl lules especialitzades relacionades amb processos sexuals. Per exemple, en els aparells reproductors dels animals
RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.
RECURSOS ENERGÈTICS Energia: unitats i tipus. Formes de producció dels diferents tipus d energies. Avantatges i desavantatges de cada forma de producció segons el cost, l impacte ambiental i la sostenibilitat.
L APARELL DIGESTIU. estómac intestí gruixut intestí prim LA BOCA. arrel EL PROCÉS DE LA DIGESTIÓ
L APARELL DIGESTIU 1. Escriu cada nom al lloc corresponent. boca faringe esòfag 2. Pinta el dibuix. rosa: la faringe taronja: l esòfag verd: l estómac blau fosc: l intestí gruixut estómac intestí gruixut
El cos humà, l exercici físic i la salut. Com funciona el cos humà i els efectes sobre el mateix de l exercici físic.
El cos humà, l exercici físic i la salut Com funciona el cos humà i els efectes sobre el mateix de l exercici físic. El cos humà, l exercici físic i la salut Com funciona el cos humà Que és l exercici
Tema 10. El sistema nervioso humano A.- Organización general del sistema nervioso: órganos receptores, de coordinación y efectores. B.
Tema 10. El sistema nervioso humano A.- Organización general del sistema nervioso: órganos receptores, de coordinación y efectores. B.-Bases del funcionamiento del sistema nervioso. -Descripción de la
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 5 Funcions d Informació i altres funcions d interès Les funcions d Informació s utilitzen per obtenir dades sobre les cel les, el seu contingut, la seva ubicació, si donen
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...
3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 3.- ELS AMFIBIS (quadern 4) 3.1 Característiques dels amfibis 3.2 - Principals tipus d'amfibis 3.3 La metamorfosi de la granota
Sistema de control, integración y coordinación
Sistema nervioso Sistema de control, integración y coordinación Envía mensajes a través de nervios formados por neuronas. Los mensajes son señales eléctricas llamadas impulsos nerviosos. Los impulsos nerviosos
1) LA NEURONA 2) POTENCIAL D ACCIÓ I POTENCIAL GRADUAT TEMA 2: NEUROFISIOLOGIA
TEMA 2: NEUROFISIOLOGIA 1) LA NEURONA La neurona esta constituïda per dos parts principals el cos i la prolongació(axó). Aquests són cèl lules que es comuniquen entre si per sinapsis. Els axons estan protegit
Objetivo : recordar las principales estructuras del S.N.C y sus funciones. Comprender la importancia del sistema nervioso periférico, tanto en su
O Objetivo : recordar las principales estructuras del S.N.C y sus funciones. Comprender la importancia del sistema nervioso periférico, tanto en su rama somática como autónoma Sistema Nervioso Central
La cèl lula: Unitat d estructura i funció
La cèl lula: Unitat d estructura i funció La cèl lula: unitat d'estructura i funció (1) El descobriment de la cèl lula. La teoria cel lular. Concepte de cèl lula. Formes acel lulars. Forma i mida de les
UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES
UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES 1 Gràfics de columnes A partir de la informació continguda en un rang de cel les podem crear un gràfic per visualitzar aquestes dades. Ms Excel proporciona diferents
El perfil es pot editar: 1. des de la llista de participants 2. fent clic sobre el nostre nom, situat a la part superior dreta de la pantalla
MOODLE 1.9 PERFIL PERFIL Moodle ofereix la possibilitat que els estudiants i professors puguin conèixer quines són les persones que estan donades d alta a l assignatura. Permet accedir a la informació
Exemple de prova d admissió. Grau i Màster en Dret - GED
Exemple de prova d admissió Grau i Màster en Dret - GED La prova d admissió al Grau en Dret d ESADE La prova d admissió consta de les parts següents: Examen de tipus test amb tres seccions: 1. Suficiència
ACTIVITATS D APRENENTATGE
ACTIVITATS D APRENENTATGE 101 Activitat 1 Indica les afirmacions correctes. 1.- El cuc de terra, si es fragmenta en dues parts, cada una d elles és capaç de produir un nou individu. Aquest tipus de reproducció
Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )
Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència
Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014
Dossier de recuperació Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014 Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 1 TEMA 1 i 2 1. Enumerar les fases del procés tecnològic. Explica cada una d'elles de manera clara. Per fer-ho
L APARELL CIRCULATORI
L APARELL CIRCULATORI NOM... CURS... L'aparell circulatori està format pel cor i els vasos sanguinis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos. La funció principal de la circulació
PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Convocatòria maig de 2005
Convocatòria maig de 2005 1. a) Què és una neurona?. Realitza l esquema d una neurona i indica les seves parts. b) Assenyala els tipus de neurones segons les seves funcions. Indica la funció que realitza
La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat
La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat La cèl lula: unitat d'estructura i funció (1) El descobriment de la cèl lula. La teoria cel lular. Concepte de cèl lula. Formes acel lulars.
Introducció als elements químics. Sessió 1
Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides
Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna.
Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA Després de llegir els apunts sobre la resistència realitza les següents activitats: 1. Explica la diferència entre la resistència aeròbica
Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
1. A. Digues què significa que les cèl lules humanes tenen organització eucariota.
BIOLOGIA 1ª AVALUACIÓ 1. A. Digues què significa que les cèl lules humanes tenen organització eucariota. 2. Fes una taula amb els diferents orgànuls cel lulars i la funció que realitzen. 3. Dibuixa una
Biología y Geología 3º ESO
TEMA 6: SISTEMAS NERVIOSO Y ENDOCRINO Biología y Geología 3º ESO 1/ La función de relación y el sistema nervioso humano a) En qué consiste la función de relación? b) Qué procesos básicos se llevan a cabo
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
No t hi resignis, la incontinència té solució. El primer pas: parlar-ne. Dexeus GINECOLOGIA TEST D INCONTINÈNCIA URINÀRIA
GINECOLOGIA TEST D INCONTINÈNCIA URINÀRIA No t hi resignis, la incontinència té solució. El primer pas: parlar-ne. Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA
1. Què tenen en comú aquestes dues rectes? Com són entre elles? 2. En què es diferencien aquestes dues rectes?
En la nostra vida diària trobem moltes situacions de relació entre dues variable que es poden interpretar mitjançant una funció de primer grau. La seva expressió algebraica és del tipus f(x)=mx+n. També
Els cicles biològics
Els cicles biològics Un cicle biològic és la seqüència de fases de la vida reproductiva d'un organisme: des de la seva concepció fins a la producció de la seva pròpia descendència. Cicle de vida humà:
La relació de la cèl lula eucariota
La relació de la cèl lula eucariota La funció de relació cel lular Els estímuls Estímuls: variacions de les condicions ambientals que afecten la cèl lula ü QUÍMIC ü TÈRMIC ü LLUMINÓS, etc.. QUÍMICS - Substàncies
INTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància
1 INTRODUCCIÓ Els senyals de trànsit La seva utilitat i importància Segurament hauràs observat que hi ha una pila de senyals viaris diferents. Tots tenen un significat important per a la nostra seguretat.