EE193. Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx LOCALITZACIÓ IDENTIFICACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental CODI. NOM. Escar d'es Racó des Murter TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'haurà de conservar íntegrament el bé catalogat així com totes les LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Cala Es Recó des Murter CODI POSTAL REF CADASTRAL. POLÍGON. PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible parts que l'integren. PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ 1

2 4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. Cofradia de Sant Pere d'andratx CRONOLOGIA. S. XIX-XX CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Estructura etnològica de pesca RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Escar que forma part d'un conjunt etnològic de pesca conegut com es Racó o Caló des Murter es troba al fons delmencionat caló i amb capacitat per a una embarcació. Encara que es troba modificat es pot distinguir que s'ha construït aprofitant l'orografia: d'una banda, situant-se sobre una petita entrada natural de la mar de forma que s'orienta cap a xaloc i queda més protegit dels temporals de ponent.; d'altra banda, encastat al penya-segat de manera que recolza part de la seva coberta sobre les roques. La seva volumetria és senzilla, de planta més o menys quadrada d'uns 4,5x4,5m i coberta plana transitable a la qual s'accedeix mitjançant una escala exterior situada en una de les cantonades. Presenta uns contraforts horitzontals de reforç en el costat on reb l envestida de la mar. Tant les parets com la coberta i l'escala exterior estan realitzades amb la tècnica de tapial i formigó en massa, i es troba totalment referit amb morter mallorquí. Es pot accedir per terra a través d'un camí que descendeix des del carrer i enllaça amb una escala exterior de morter realitzada 'in situ'. El seu estat de conservació és regular i gairebé ha desparegut totalment el portal d'accés des de la mar a causa dels temporals. No obstant això, sembla que el terrat s'ha referit recentment. HISTÒRIA. A les nostres illes la pesca ha motivat des de fa segles la construcció de refugis per guardar les barques i les eines pròpies de l activitat, així com un lloc on guarir-se els pescadors. Aquests refugis solen aparèixer solitaris o formant conjunts a moltes cales i ports naturals. Moltes vegades el refugi del pescador es troba a un costat o a sobre de l escar. Cal assenyalar que a finals del segle XIX, moltes famílies construiran un escar a prop de la residència o fins i tot l integraran a la planta baixa del mateix edifici. Generalment adopten formes diverses segons la zona del litoral on es trobin, estan fets de pedra en verd o carreus de marès, generalment disposen d una volta al sostre, aprofiten les cavitats naturals de la costa o estan excavats a la roca. A la porta normalment presenten una barrera que permet que les embarcacions gaudeixin de condicions òptimes d humitat i ventilació. Un complement imprescindible dels escars són els llenegadors, que són les vies que permeten que les barques entrin i surtin de la mar. Aquests llenegadors moltes vegades disposen d unes peces de fusta fixades a terra, de manera paral lela a la mar i perpendicular a la barca, que permeten que la barca llenegui fins a la mar. Aquest escar formava part d un conjunt etnològic relacionat amb les feines de la pesca a la mar, posseeix un marc cronològic entre inicis i mitjans del segle XIX. Aquest conjunt està format pe aquest escar i dues torres cilíndriques, massisses, de cos allargassat i amb esglaons de pedra per enfilar-s hi. Es situen a cada costat de l entrada del caló i tenien la funció de vetllar l entrada de peix, principalment servioles i tonyines, per posteriorment procedir a la seva captura mitjançant el tradicional sistema de l almadrava o la unió de les xarxes que estaven fermades a cada cap de l esmentada cala. Elements que varen servir com a base d una activitat econòmica que era una de les fonts principals i diferenciadores del recursos dels pescadors del Port d Andratx. Una de les primeres referències històques del espai geogràfic on s ubica la tenim documentada amb un succés que va ocórrer el dia 1 de maig de 1828, on,tal com relaten les noticies, es va donar un immensa pesquera de tonyines en aquest lloc, tradicionalment coneguda com una de les millors pesqueres de tonyines i servioles de l illa de Mallorca. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'ahir. Colecció Imatges d'ahir, nº 16. Miquel Font, ed. Palma PUJOL BOSCH, A.(1995/1996) Alguns indicis sobre la història de la indústriaa Andratx: 183? Estudis Baleàrics. nº 53 Palma. Institut d'estudis Baleàrics. Govern de les Illes Balears. RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'andratx..ramon, M (coord). (2008). Estampes marineres del Port d'andratx. PÀGINA 2 de 6

3 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres de restauració i manteniment necessàries per evitar el deteriorament exterior i interior de la construcció i de l'escala exterior d'accés a la coberta. Consolidació i conservació del sistema constructiu de les parets i del terrat, així com de la tècnica, materials, textures i colors dels revestiments originals de la construcció. Millorar l'accés. Restaurar el portal, sempre i quan l'element s'integri amb el conjunt i permeti la ventilació i visualització de l'espai interior. DOMINI PUBLIC MARÍTIMO TERRESTRE. La utilització del domini públic marítimo-terrestre es regularà mitjançant el que queda especificat en el Títol III de la Llei de Costes. Haurà de quedar garantit el respecte a les servituds de trànsit i accés a la mar establertes en els articles 27 i 28 de la Llei de Costes. En qualsevol cas, les obres a les instal lacions existents, situades en zona de domini públic o de servitud, es realitzaran d acord amb el què s especifica en la Disposició Transitòria Quarta de la Llei de Costes. ENTORNS DE PROTECCIÓ. L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'ahir. Colecció Imatges d'ahir, nº 16. Miquel Font, ed. Palma RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'andratx..ramon, M (coord). (2008). Estampes marineres del Port d'andratx..antoni PUJOL BOSCH (1995/1996) Alguns indicis sobre la història de la indústriaa Andratx: 183? Estudis Baleàrics PÀGINA 3 de 6

4 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma (s.xx) Rehabilitació Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. Els usos en la zona de servitud de protecció s ajustaran al que queda disposat en els articles 24 i 25 de la Llei de Costes, havent d estar els usos permesos en aquesta zona, amb l autorització de l òrgan competent de la Comunitat Autònoma, de conformitat amb el què es determina en els articles 48.1 i 49 del Reial Decret 1112/92 pel qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei de Costes. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6