Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Carretera Andratx- s'arracó, 2 CODI POSTAL REF CADASTRAL A RA POLÍGON. 15 PARCEL LA. 281 ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Pt. Central: ; Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 4 AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. s.xiii-xviii CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú DESCRIPCIÓ Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Cases de possessió RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Cases de possessió ubicades als peus del sector est del puig de Sa Font dins un espai d'antigues marjades a uns 85 m.s.n.m. entre el torrent de sa Font de la Vila, el puig mencionat i les terres de Son Seguí. Situació que lo atorga un control visual d'una gran franja del territori de la vall d'andratx. A més de trobar-se en un lloc privilegiat i estratègic de control de les vies de comunicació d'andratx amb s'arracó i Estellencs. Els seus orígens es remunten a una alqueria islàmica coneguda com Layn, d'on prové el seu nom. Molt a prop d'ella es troba un gran jaciment romà, possiblement origen de l'explotació d'aquest territori. Les actuals estructures corresponen a impressionant conjunt de gran superfície conformat per unes cases de possessió que s articulen a partir d un gran buc envoltant una clastra probablement del segle XIII o XIV, i que va ser transformada al segle XVIII-XIX, presenta diferents estructures annexes i disperses amb una funcionalitat agrícola. L'actual composició respon a les modificacions realitzades entre el segle XVIII i XIX on transformaren el volum principal en un gran cos rectangular de tres alçades amb un aiguavés de teula àrab, al qual s'hi accedeix a través d'un camí monumental arbrat amb acabat de pavimentació de formigó en mal estat i que arriba fins l'entrada a les cases. Aquest volum, que es troba al costat sud-est, correspon a la façana principal i simbòlica de la possessió. La seva composició respon a models típics de finals del segle XVIII i segle XIX amb uns paraments arrebossats amb un referit simple de color blanc, obertures segons eixos verticals, emmarcaments de les obertures de color terrós, portal forà principal amb arc rebaixat, monumentalitat de l'accés principal amb balconada al primer pis, damunt del portal, folre de llivanyes de marès a les cantoneres disposat a salta cavall, sòcol de ciment gratellós, etc.. Però a aquesta façana s'afegeixen elements que desvirtuen la composició com el cos del sector nordest que correspon a una arqueria amb cantonada en xamfrà (conformada amb diferents tipus d arcs i amb un sòcol amb referit a mode de carreus) que queda coronada amb balustrada, que suporta una terrassa a nivell de la planta primera. També es localitza a la part oposada, extrem sud-oest, un cos rectangular, d una sola planta, on la coberta conforma una altra terrassa amb balustrada i amb sortida des de la planta primera. Des del portal forà s'accedeix a l'entrada principal enllosada i protegida per una garita posterior volada, donant pas a una gran clastra empedrada i gairebé simètrica (a excepció d una cantonada aixamfranada per protegir una cisterna) i al voltant de la qual es disposen altres volums a dues alçades i parets mestres amb arcades rebaixades sostingudes per pilars, que corresponen a les cases dels amos, espais agrícoles, tafona, etc... Al sector nord de la clastra localitzam la tafona amb una coberta a doble vessant sostinguda per arcs de mig punt. El seu trespol empedrat presenta dos nivells amb graons i conserva el trull, la premsa de biga amb el quintar a l'exterior però amb una inscripció de 1727 a la cuixera, el fornal, una premsa mecànica de tipus acordió de la fàbrica «J. Carbonell. Palma 1880», esportins, motor d'oli,graners de volta de canó i la botiga d'oli a un sala fora de la pròpia tafona. Just damunt la façana de la tafona destaca al primer pis una galeria d'arcs de mig punt sobre columnes amb capitells i arcs rebaixats, a la qual s'accedeix mitjançant una escala lateral que dona accés a la capella i a la planta noble. Al costat nord-oest de la galeria localitzam la capelleta amb un portal romà coronat per un ull de bou vidriat amb un escut. La capella presenta una volta molt rebaixada, parets arrebossades amb referit imitant carreus de marès, trespol hidràulic, sagristia darrera la capella, retaule i altar neogòtic i mobiliari litúrgic. Del interior de la planta noble destaquen les rajoles hidràuliques, els portals, una gran quantitat de mobiliari antic, etc... A la casa dels amos es conserva un empedrat de pas de bístia i una gran llar de foc. Adossat a aquest volum hi resten altres construccions i dependències on destaca el gran aljub cobert que abastia la tafona. Els voltants de les cases de possessió es caracteritzen per la presencia d'un conjunt de bancals, l'antiga àrea on es trobava el molí hidràulic amb restes de canalitzacions, un gran safareig al costat nord adossat que abastia el molí, una gran quadra formada per una nau amb quatre arc rebaixats i teulada a un aiguavés que s'integra al costat nord-oest dins la falda de la muntanya i al costat sud-oest unes runes d'una antiga casa documentada per l'arxiduc com un lloc de bruixes. HISTÒRIA. La documentació històrica publicada envers les cases de possessió de Sa Font ens duen fins al moment del repartiment del segle XIII. És en aquest moment quan es menciona el nom de l alqueria islàmica de Layn, mot àrab que vol dir font. Topònim justificat per l'existència d'un gran molí hidràulic i la Font de la Vila, just davant les cases. La primera família propietària d'aquesta possessió foren els Ferrers fins a mitjans del segle moment en que passà a mans dels Fexas, i d'ells als Palmers fins al segle XVI que passà a mans dels Esteva i després dels Picons de Palma. Al segle XVIII la capbrear Jaime Antonio Picó Clerga amb el títol de Senyor de la Font (segurament el moment que es configurà la composició actual de les cases), just després tornà a la família Flexas i des de mitjans del segle XIX dels Moners. Aquesta darrera família modificà part de la residència com és la capella, altres volums adossats i l'eliminació del molí hidràulic de l'entrada a principis del segle XX. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, Palma: Luis Ripoll. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx HABSBURGO, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge, Volum V. Palma: Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. PÀGINA 2 de 6

3 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt arquitectònic conformat pels cossos d'edificació i la resta d'elements complementaris (terrasses, porxos, patis i claustres, jardins, espais exteriors, elements etnològics varis, etc). Protegir l'entorn més immediat. Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt i mantenir la volumetria, estructures, sistemes constructius i unitat de les edificacions i elements que el conformen així com la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, dimensions, materials, textures i proporcions de tots aquells elements que confereixen a les construccions el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic, fins i tot dels afegits amb valor històric i/o artístic que constitueixen aquest conjunt (en especial, els arcs, voltes, escales, obertures, paviments exteriors i interiors, ràfecs, cornises, mènsules, balconades, baranes, balustrades, ampits, llindes, fioles, fumerals, elements decoratius, emmarcats, sòcols, fusteries, etc). Retirar l'excés de vegetació que envaeix el camí principal d'accés. Retirar el cablejat i altres instal lacions que transcorren per la façana principal, reubicar certes antenes de forma que es redueixi el màxim el seu impacte visual. En quant a la tafona, realitzar les obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest espai i permetre la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element així com dels accessoris i estris originals necessaris pel seu correcte funcionament que es conserven actualment. En tot cas, qualsevol intervenció a realitzar tant a l'espai exterior com a l'interior dels elements que conformen aquest conjunt arquitectònic haurà de quedar supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals. ENTORNS DE PROTECCIÓ. L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. PÀGINA 3 de 6

4 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6