Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. AR 238 NOM. Església Sant Crist de S'Arracó TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament totes les parts que conformen l'element catalogat. Especialment tota l'estructura de l'església, la sagristia, el campanar, la rectoria, els diversos patis i el tram de la Plaça Toledo adossat al bé immoble. LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Plaça General Weyler, 11 CODI POSTAL REF CADASTRAL DD4871S0001RS POLÍGON. PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 4 DESCRIPCIÓ AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Arquitectura barroca RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. L església de S Arracó correspon a un temple de planta longitudinal d'un estil barroc rural mallorquí. Contràriament a la disposició més habitual dels temples cristians, el portal principal es troba a la façana est. Aquest portal presenta un accés allindanat o romà amb la llinda i els brancals motllurats amb motius geomètrics. Damunt aquesta llinda es documenta un petit nínxol que conté una escultura d'una creu, coronat, tot el conjunt, amb una motllura o guardapols semicircular. Guarda moltes similituds formals amb el portal lateral de l'església d'andratx, construït el Sobre aquest portal hi ha una rosassa circular amb motllura exterior i vitralls de colors donats per un emigrant al segle XX. Aquest portal dona pas a la nau de volta de canó amb arcs faixons i motllures clàssiques, que està flanquejada per quatre capelles a cada costat, de volta lleugerament rebaixada. Les capelles de l esquerra (mirant des del portal) son cegues, perquè el seu lloc l ocupa la casa de la rectoria o vicaria. La primera de les capelles de l esquerra està ocupada per la pila baptismal i conté el retaule de Santa Rita i Sant Marçal. La segona té el de Sant Josep. La tercera el de Sant Agustí. La quarta el retaule de Sant Lluís, el Sagrat Cor i Sant Antoni. Les capelles de la dreta son més fondes, perquè ocupen l espai que hi havia entre la nau i el buc de les antigues cases que donaven a l actual Plaça Toledo, i que ara estan integrades a l església. El primer trast conté l escala que puja al cor on es troba el orgue i que també dona pas al campanar. Al segon trast o capella hi ha el retaule que conté les imatges de Ramon Llull, La Immaculada, i Santa Catalina Thomàs. La tercera capella és la de la Mare de Déu de La Trapa. És la més fonda de totes, ocupant part de les antigues cases que donaven a la Plaça Toledo. A més de la imatge de la Mare de Déu de La Trapa, baix l altar s hi guarda la Mare de Déu Morta. A un lateral es troba la imatge de Therèse de Lisieux. La quarta capella, també coneguda com la dels homes, té sortida directa a la Plaça Toledo, i ocupa part de l espai original que ocupava la primitiva capella. Actualment conté la imatge de Santa Rita de Càsia.A l absis es localitza la capella major, la del Sant Crist de S Arracó, on trobam darrera l'altar, esculpit en fusta, el retaule del nínxol amb la imatge del Sant Crist. Aquest retaule barroc és obra tallada per en Salvador Sancho l'any 1788 i pintat temps després d'haver estat instal lat per Antoni Colom Fiol, entre 1796 i 1800, dedicant una imatge a sant Elm i les dues inferiors a sant Jaume i sant Esteve. El presbiteri esta separat de la nau per una grada de dos esglaons. A l esquerra del presbiteri s hi troba la porta d'accés a la sagristia, que estava en construcció cap al 1780 i d'aquesta s accedeix a la casa que correspon a l'actual vicaria.la vicaria o rectoria, correspon una casa d'un sol aiguavés i dues plantes, que està adossada al costat sur de la Nau de l'església. És una construcció tradicional que bàsicament es correspon a la tipologia de casa pagesa. Té un rellotge de sol pintat i esgrafiat a la seva façana amb la data de Al costat nord de l església es troben les cases ja citades que donaven a la Plaça Toledo, i que ara estan integrades a l'església. També al costat Nord, s ha de destacar el campanar, amb un coronament d'estil neogòtic, molt semblant al de l església d'andratx. Fou construït el 1859, encara que abans ja n'hi devia haver un altre o al manco una esquella. L'actual presenta quatre plantes d'alçades, diferenciant en la façana el pis superior amb una línia d'imposta motllurada i presentant un arqueria d'arcs apuntats a cada costat on s'ubiquen les campanes. Tot això cobert amb una estructura piramidal de quatre vessants on s'ubica dins dues fornícules les dues esferes del rellotge doble instal lat l'any HISTÒRIA. L església parroquial del Sant Crist de S Arracó es va aixecar a partir d'una petita capella fundada l any 1704 pel Magnífic i Molt Noble Senyor Antoni Ferrandell i Verí, cavaller de l'hàbit i milícia de Calatrava, degut a unes visions que va tenir l'any anterior a les seves propietats dins la Vall del Perdó. Aquesta petita capella correspon una espai d'un 4 metres d'àrea i una casa per descans del capellà, que actualment, es troba inserida dins l'edifici. No es té documentat el moment exacte del inici de la construcció del nou temple però no va passar molt de temps, degut a que l'actual temple es va beneir el 25 de juliol de Encara que aleshores la obra no estava del tot enllestida, i tingué diverses ampliacions posteriors, com la sagristia (1780) o el campanar (1859). L'any 1765 ja es té constància de l'existència de l'actual rectoria al costat esquerra de l'església amb una planta baixa que servia per emmagatzemar béns necessaris per l'ús religiós i una planta superior amb dues habitacions. En la visita de l'any 1880 realitzada per l'arxiduc Lluís Salvador ja pogué veure l'església quasi tal com es troba actualment i en especial la segona capella dedicada a la Mare de Déu de la Trapa. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. ALZINA OLIVER, M. (2011). 300 Anys de La Racó. S'Arracó - Andratx. Premi Pere Ferrer d'investigació Colec. Arbre de la Mar, nº 36. Ed. Documenta Balear. Ajuntament d'andratx. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. OLIVER GRAMMATICO, R. (2000). Andratx Imatges d'ahir. Colecció Imatges d'ahir, nº 16. Miquel Font, ed. Palma RAMON, M (coord). (2008). Fotografies de Rafel Ferrer. Col lecció Rafel Monge, nº 1. Ajuntament d'andratx. PÀGINA 2 de 6

3 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt conformat per l'església, la sagristia, la rectoria, els patis, la plaça toledo i la torre del campanar. Obres de restauració i consolidació necessàries per evitar el deteriorament de les construccions. En particular, aquelles obres de manteniment que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials i elements que constitueixen aquest conjunt. Retirada de cablejat que transcorre per les façanes. Reubicació del rètol per anuncis que amaga parcialment un dels cantons inferiors de la façana principal de la torre del campanar. Substitució del portal de xapa galvanitzada d'un dels accessos laterals a l'església per un altre element de material més noble i tradicionals en consonància amb l'estètica original de l'edificació. Respectar l entorn de protecció d aquest conjunt per assegurar la correcta contemplació del mateix. ENTORN DE PROTECCIÓ. L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. PÀGINA 3 de 6

4 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació (2013) Restauració Altres Les darreres obres s'han executat l'any 2013 a l'edificació que correspon a la rectoria i al pati adossat. 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. El pati posterior a l'àbsis de l'església correspon al possible antic cementeri de s'arracó. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 6 de 6