Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. TIPUS DE BÉ Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Camí de, 8 CODI POSTAL REF CADASTRAL A RH POLÍGON. 10 PARCEL LA. 11 ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Pt. Central: ; Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 4 AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. s.xiii-xviii CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú DESCRIPCIÓ Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Cases de possessió RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Conjunt d'estructures que conformen les antigues cases de possessió de, incloses dins l'alqueria El Port que corresponia a l'alqueria més gran de tot el municipi, sense tenir cap constància de documents amb el nom original àrab. Les actuals cases es troben situades dins una plana a uns 60 m.s.n.m. dins la vessant de ponent de puig de s'enfront conegut també com Puig de o Sa Tortuga, presidint el sector central de la vall d'andratx i controlant la gran majoria d'aquesta vall, tot el Port d'andratx i la connexió natural amb la vall de s'arracó. Les actuals estructures reformades a finals del segle XX i principis de l actual corresponen a un conjunt de cases de possessió construïdes damunt una plataforma que pareix artificial, amb una planta rectangular conformada per un conjunt de volums envoltant un clastra central. Aquests volums presenten dues alçades, parament de paredat en verd vist, cantoneres de pedra o marès ben escairades, coberta a un aiguavés de teula àrab i vessant cap a la clastra, obertures( la majoria finestres balconeres) segons eixos verticals a més d'una gran torre de defensa. La façana principal presenta a l'esquerra la imponent torre de defensa (AM 574) anterior al segle XV, amb grans murs de paredat en verd disposats en horitzontal i una base atalussada, planta rectangular que ja ens indica la seva antiguitat, i que fou reconstruïda suprimint les quatre alçades originals en només tres, però que conserva molts dels elements singulars de les façanes (espitlleres, matacans, etc...). Al centre de la façana es localitza l'accés principal configurat per un pont amb una gran arcada rebaixada de carreus de marès tancada per una portassa. A la dreta es localitza un volum rectangular de dues alçades molt modificat amb les obertures emmarcades per carreus de marès i que en la seva façana orientada a la clastra conserva a la planta baixa dos portals d'arc rodó de dovelles de marès i quasi adossats amb un finestró de carreus de marès, i a la primera planta presenta dues finestres on destaca la situada al sud amb una gran fiola motllurada. El pontet d'accés a la torre configura l'entrada principal a la clastra amb una gran arcada rebaixada amb dos portals romans nous a cada costat. La clastra es troba empedrada amb petits còdols creant formes geomètriques. Aquest espai articula la resta d'obertures de tots els volums que l'envolten, la majoria d'ells portals romans i grans finestres amb fioles motllurades al primer pis. Dins aquesta clastra destaca la presència d'un coll de cisterna realitzat amb pedra i planta octogonal on es documenten certs esgrafiats al coll, just al costat i adossat al mur de les cases es conserva una petita fonteta. A la dreta de la clastra es presenta un volum molt modificat però que conserva els portals d'arc escasser i finestrons superiors que ens indiquen la probable presència porxos tant a la façana de la clastra com a la façana del sud-oest on també resta un parral de pèrgola de ferro amb dotze columnes de carreus de marès. El volum d'enfront presenta una composició rectangular on destaca la gran portassa que ocupa els dos nivells i separada per un arc rebaixat amb una escalinata de pedra que la presideix, la resta de les obertures corresponen a portals romans al pis inferior i finestres amb fioles motllurades tant a la planta baixa com al pis superior, adossat a la part posterior es localitzaven els estables i altres dependències agrícoles reconvertides en sales de manteniment i bombeig. En canvi el volum de l'esquerra pertany a part de les estructures etnològiques millors conservades de les cases de possessió que correspon a l'antic aljub de volta de canó d'uns 5 per 13 metres aproximadament i realitzat amb carreus de marès, que es troba actualment dividit en dues sales. La seva singularitat radica en la seves façanes cap als sectors nord i nord-est que presenten dos contraforts als murs i un terrant al pis superior amb restes d'elements defensiu com són finestrons i espitlleres, un accés directe a la torre de defensa. Dels interiors, encara que molt modificats destaca la presència de finestres amb esplandits interiors, portals d'arc rodó en parets interiors, diferents sales amb volta de canó com són la planta baixa del volum situat a la dreta de l'accés i els costat dret del volum d'enfront que corresponia a l'antic menjador i les restes d'elements d'una antiga tafona tant al interior com al exterior de les cases com són el quintar i un bassi. PÀGINA 2 de 7

3 Adossades a totes aquestes estructures localitzam unes cases dels amos al costat nord-est molt modificades, diverses porxades i una gran piscina al costat sud-oest. A les obres de restauració i reconstrucció realitzades a principis del segle XX no es va realitzar un control exhaustiu tant de les subsòl com de les estructures existents per tal de documentar espai coneguts per la documentació històrica com són : el celler, la tafona, la botiga de l'oli, el molí de sang i la coneguda capella dedicada a Nostra Senyora de la Concepció varem proporcionar. Als voltants de les cases es poden identificar més elements importants com són el seu antic molí fariner reconvertit en capella neoromànica del roser ( AR 146), un espai de marjades molt singular (EP 570), una antiga tafona (EE 514) i un gran conjunt arqueològic ( JA 45, JA 67, JA115 i JA 116). HISTÒRIA. La documentació històrica envers les cases de possessió de ens aporta un marc cronològic des del segle XIII fins a l'actualitat. Les primeres notícies que es refereixen a aquesta alqueria amb el nom de El Port on hi havia una torre, les trobam amb l'establiment de Berenguer Ferrer l'any 1232 a les mencionades terres exceptuant el tros de la Mola. L'any 1278 aquest mateix propietari dividí la propietat en dos entre el seu germà i el seu fill. Dins aquest període ja es menciona l'existència d'una torre. Anys més tard es tornà a unificar la Mola amb aquesta possessió però es començà a disgregar diversos rafals com el Coll d'en Boix i Son Vic. De la família Ferrer passà íntegrament als Porcell a mitjans del segle XIV i d'ells als Palmers per acabar en mans dels Flexas a mitjans del segle XV. Al segle XVI es produeix el gran canvi en la possessió quan l'any 1567 al dia 25 de gener Jaume Flexas, fill de Pere Flexas, i la seva dona Antònia venien l alqueria de La Torre a Pere Orlandis per 2900 lliures, amb escriptura que s atorga a la Cúria del Pariatge. D aquesta forma la possessió va adoptar el nom de la família propietari i s anomenà des de llavors, i ja es documenta que des del segle XIV rebia l'aigua de la Font de S'Estret. Aquesta família, oriünda de Pisa i posseïdora de béns a Nàpols i a Sicília, va anar comprant diverses terres al municipi d'andratx d'una forma quasi il legal o poc ètica, degut a que eren notaris. Al segle XVII aquesta possessió fou la seu escollida per a mantenir converses amb l'aliat Sidi Alli Benamar que reclamava la corona algeriana on Pere Orlandis actuà com a ambaixador del rei. Als inventari de 1685 i de 1693 s'informa que a l'edifici de la casa dels senyors es trobava (a la planta baixa) una cambra apel lada "cambra de la mar", un gran menjador i al costat la cuina. A la primera planta es trobaven les dependències ocupades pel senyors que donaven accés pel pont llevadís a la cambra de la torre i que comptaven amb una gran sala i cambres per als seus ocupants. També consta un aljub de la tafona amb volta de canó (com altres sales de la casa). A més la possessió comptava amb una capella dedicada a Nostra Senyora de la Concepció que fou edificada durant aquest segle. També hi havia una tafona, ja documentada el 1621, i una "botiga d'oli" on estaven els safareigs i un celler. L'olivar i la vinya eren de les principals produccions de l'explotació. Altres construccions eren la casa dels amos, els estables i un corral pels porcs. A finals del segle XVII al celler i a la tafona s'havien fet reformes importants. A finals del segle la possessió estava valorada en 9300 lliures i tenia 300 ovelles, 11 porcs i altre bestiar. A més es trobava dedicada a olivars, garroverars, vinyes i conreu de cereals, on inclòs tenia un hort dedicat a fruites i verdures. Al llarg del segle XVIII la possessió anà perdent importància per les deutes dels seus propietaris que hagueren de vendre de mica en mica part de les terres. Encara que s intentà recuperar el conreu i es plantaren noves vinyes els resultats no foren bons i augmentaren la crisi de la propietat. La possessió fou progressivament abandonada el que provoca fins i tot que les cases i la torre estiguessin en ruïna. Finalment a mitjans segle XIX Pere Orlandis va dividir les terres en petites porcions cedint-les en alou a diferents veïnats d Andratx. A finals del segle XIX l'arxiduc no menciona la possessió com una de les importants, i només descriu La casa de possessió de és envoltada de moltes figueres de moro. Té una antiga torre amb espitlleres i una entrada de volta esquifada o d aljub amb un antic escut d armes a la part exterior. El gran mas exhibeix una parra alta robusta i una petita escala exterior. La finca està en emfiteusi i fins i tot la casa pertany ara a diversos propietaris. Té potser la millor situació de tota la rodalia d Andratx. Hom es troba aquí davant la vall del torrent que s allonga amunt en direcció a S Arracó i domina amb la vista la vall que s obre plana cap al port, així com la població d Andratx, coronada per la mola de s Esclop. A principis del segle XX la torre ja s havia esfondrat i les cases estaven gairebé abandonades. Passat la Guerra Civil les terres i les cases de foren abandonades i no fou fins la dècada dels anys 90 amb la compra per part d un milionari suïs que la possessió fou restaurada. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, Palma: Luis Ripoll. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. HABSBURGO, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge, Volum V. Palma: Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra. QUETGLAS BAUZA, F. M. (2006). (segles XVI-XVII). Aproximació crítica als factors determinants del seu procés evolutiu. Palma: Lleonard Muntaner Editor. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx.. PÀGINA 3 de 7

4 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres de conservació i de manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt arquitectònic, totalment reformat recentment. Protegir l'entorn més immediat. No desatendre la unitat del conjunt arquitectònic conformat pels cossos d'edificació i la resta d'elements complementaris (terrasses, porxos, patis i claustres, espais exteriors, elements etnològics varis, etc). Mantenir la volumetria, estructures, sistemes constructius i unitat de les edificacions i elements que conformen aquest conjunt així com la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, dimensions, materials, textures i proporcions de tots aquells elements que confereixen a les construccions el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic, fins i tot dels afegits amb valor històric i/o artístic que constitueixen aquest conjunt (en especial, els arcs, voltes, escales, obertures, paviments exteriors i interiors, ràfecs, cornises, mènsules, balconades, baranes, balustrades, ampits, llindes, fioles, fumerals, elements decoratius, emmarcats, sòcols, fusteries, etc). En tot cas, qualsevol intervenció a realitzar tant a l'espai exterior com a l'interior dels elements que conformen aquest conjunt arquitectònic haurà de quedar supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. PÀGINA 4 de 7

5 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació ( ) Consolidació ( ) Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma ( ) Rehabilitació ( ) Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 TIPUS DE PROTECCIÓ Bè d'interés Cultural. B.I.C. CATEGORIA Monument - Edifici Agrícola o Residencial Fortificat DISPOSICIÓ Decret 2 d'abril de 1949 sobre protecció de castells espanyols DATA B.O.E. 05/05/1949 REVISIÓ Aquestes cases de possessió inclouen la fitxa de la torre de defensa de (AM 574) també inclosa dins la protecció B.I.C. PÀGINA 5 de 7

6 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 6 de 7

7 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 7 de 7