Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 7 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. de Son Esteve TIPUS DE BÉ Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Camí Cas Vidals, 42 CODI POSTAL REF CADASTRAL A RF POLÍGON. 7 PARCEL LA. 153 ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Pt. Central: ; Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 7 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 4 AUTORIA. Desconeguda CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú DESCRIPCIÓ Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. Conjunt d'estructures que conformen les antigues cases de possessió de Son Esteve, coneguda també amb la designació àrab d Alcaniç, que segons els estudiosos pot designa hostal o posada de l arrel Al-jana, o esglésies o esglesietes de l arrel al-kna is o hanisa. Les actuals cases es troben situades dins una plana a uns 70 m.s.n.m. dins el sector sud-oest de la Serra de Garrafa presidint l entrada natural a la vall d Andratx a través del coll Andritxol, dominant gran part del sector central de la vall d Andratx. Les actuals estructures reformades a finals del segle XX i principis de l actual corresponen a un conjunt de cases de possessió amb una planta poligonal quasi rectangular configurada envers una clastra central, a l entorn de la qual es distribueixen la majoria dels volums que presenten dues plantes o tres plantes i cobertes a dos aiguavessos de teula àrab. Aquest conjunt destaca per la conservació de molt dels elements singulars de les cases de possessió d Andratx junt amb el seu caràcter defensiu atorgat per la magnífica torre de defensa ( AM 573) bastida des del segle XV que conté una estructura interna quasi inalterada i les restes d unes pintures al fresc datades al segle XVII. La façana principal orientada al nord-oest (gregal) mostra clarament tres blocs diferenciats: les cases dels senyors a l esquerra, amb un alçat de tres plantes que presenten dues finestres a la planta baixa, un balcó i una finestra balconera al primer pis i dues finestres allargades al pis superior; el portal forà d una única planta amb una terrassa superior just al centre; i la torre de defensa amb una planta quadrada, gran alçat diversos finestrons i restes de mènsules de matacans i finestres d arc rodó. Al centre d aquesta façana, arrebossada amb un referit blanc, s obre el gran portal forà d arc rodó, protegit per un trencaaigües motllurat, de factura moderna i coronat per l escut d armes de la Corona d Aragó, afegit per l antic propietari, el senyor Bernat Jofre i Bonet. Els brancals són de pedra calcària, formats per quatre carreus. Al damunt del portal s estén la terrassa limitada per una elegant balustrada que comunica la torre amb les cases. A la dreta del portal s obre un gran ull de bou que il lumina l antiga sala de la capella, actual recepció de l agroturisme. El portal forà comunica amb la clastra mitjançant un breu pas d entrada cobert per una volta rebaixada. A l esquerra s obre un portal aixecat damunt uns graons mentre que a la banda oposada es localitza el portal de l antiga capella. Aquesta estança, que correspon a la segona capella de la possessió dedicada a Sant Bartomeu, es troba per davall el nivell del sòl i destaca tant per la seva coberta de volta de canó com pel trespol resultat d una composició de rajoles roges octogonals i rajoles de gerrer. La clastra presenta una planta quadrada amb trespol enllosat i articula la majoria d accessos a les edificacions que l envolten. Els blocs de gregal i xaloc corresponen amb les cases principals amb un màxim de tres alçades i cobertes a dos aiguavessos amb teula àrab. En canvi el volum de llebeig respon a l antiga tafona, uns porxos i altres estructures de caràcter agrícola. La composició de les façanes que s orienten cap a la clastra no es homogènia i respon a diverses èpoques o fases constructives, només homogeneïtzades per un arrebossat de color blanc i els emmarcaments de les obertures en color cremós. Encara que al volum de xaloc el pis superior presenta un parament de paredat en verd vist. Vora el pas d entrada, a l esquerra, arrenca una escala adossada a la paret que puja a la planta noble i destaca per la presencia d un arrambador de pedra, on els balustres perfilen la forma d una S allargada que correspon al llinatge Santander (propietaris des del segle XVIII fins a finals del segle XIX). Aquesta escala comunica amb un gran naia o terrat protegit per un gran parral que recorre tot el frontal del volum de xaloc i sustentat per una porxada de dos arcs rebaixats (similar al localitzat en Son Fortuny) Però aquesta porxada presenta una singularitat al suport central de les arcades que correspon a un portalet amb un arc especial. A la clastra també localitzam a l angle de la dreta un coll de cisterna de secció octogonal i jai de ferro. La façana de llebeig només presenta com element singular el gran portal d arc rodó que dona accés a la tafona i una petita finestra d'arc rodó al pis superior. L interior de les cases principals es distribueix a partir d un gran vestíbul, comunicat amb la clastra a través d un portalet de llinda situar sota l escala. En un extrem s obre un interessant arc d ansa-paner que comunica amb la part posterior de l edifici. Des del punt de vista arquitectònic destaca el menjador, de planta rectangular i amb una gran coberta de volta rebaixada, que possiblement respongui a una de les sales més primitives del conjunt., i que segons estudis antigament era ocupada pels estables i per les estances del missatges. De les cambres dedicades actualment a agroturisme, es conserva l'antiga cambra de l'amo i de la casa dels senyors, al primer pis, destaquen els mobles, alguns d'ells provinents del Gran Hotel de Palma, i la gran cambra amb llit d'estil imperi, que conserva un nínxol amb una imatge de la Immaculada. La façana exterior de gregal del volum senyorial mostra tres plantes d'alçat amb un parament referit força vell amb restes d'esgrafiat, obertures segons quatre eixos verticals i restes d'emmarcaments de les obertures. PÀGINA 2 de 7

3 A la planta baixa s'obren aquestes quatre finestres, encara que amb la ubicació desviada de l'eix, al primer pis ja s'estructuren amb els quatre eixos i presenten un ampit motllura, en canvi al porxo només es localitzen dos finestrons centrats. La tafona documentada des del segle XVII i reformada entre finals del segle XIX i principis del segle XX, conserva la majoria de les seves peces in situ. S'accedeix al interior mitjançant el portal d'arc rodó dovellat ja mencionat, que dona accés a una amplia sala separada longitudinalment per pilastres rectangulars des d on arrenquen dos arcs rebaixats d ample llum. Al fons hi ha la sala de la botiga de l'oli amb una gran volta de canó i ubicada per davall del nivell sòl, on conserva un gran conjunt de safareigs. El sector que correspon a la planta baixa de la torre es troba obert amb un volta de canó. Sota el segon arc de la sala de la tafona hi ha la fornal, l esportinador de pedra i un motor d impulsió d aigua de Bilbao. A l'alçada del tercer arc localitzam el trull i la premsa mecànica de tipologia acordió de la marca Carbonell. Al final de la sala documentam un conjunt de tres graners de volta de canó i altres dependències annexes que posen en comunicació la tafona amb altres sales de caràcter agrícola. A la part posterior de la tafona s'ha pogut documentar dins altres dependències les restes de la rampa d'accés al pis superior dels graners. Als voltants de les cases es podem documentar altres elements de caràcter etnològic molt interessant com són la gran era, un conjunt d'edificacions agrícoles i ramaderes (sols, sestadors, pallisses, etc..) i un singular aljub soterrat i adossat al costat sud-est de les cases amb restes d'un conjunt hidràulic que el comunicava amb la font d'andritxol (JA 10). HISTÒRIA. La documentació històrica referent a les cases de possessió de Son Esteve és bastant extensa i ens emmarquen dins un latifundi d'origen medieval que ha arriba fins a l'actualitat. La primera documentació prové de la cessió en establiment de l'alqueria àrab de Alcaniç a Joan Salvià, formada per Son Jofre de la Torre, Son Simó de la Costa, Son Xina, Son Prim, Andritxol, Son Armand i Son Esteve. Posteriorment fou Pere Pescalordi, qui la donà a sa filla, anomenada Saura i casada amb Pere Ferrer. Més tard, la filla d aquest matrimoni, anomenada Ferrara, maridà amb Pere Espaser, matrimoni que en 1315 encara la posseïen. En 1365 era de Jaume Negre. En 1370 passà als germans andritxols Bartomeu i Antoni, juntament amb el Rafal Fibí (anys més tard coneguda com Andritxol). L alqueria fou dividida en 1372 en diversos rafals, un dels quals originà la possessió. El 1520 fou adquirida per Bartolomeu Esteve, qui li donà nom. Als Estims de 1576 apareix a nom d Antoni Pujol i en 1588 en mans de Taumet Pujol, llinatge que la tingué quasi dues centúries. Al segle XVII dins un inventari es documenten tant les cases(gran i del menjador) com la torre alta, la tafona i la botiga, totes juntes. Al segle XVIII encara es troba en mans dels Pujol i comptava aleshores amb cases i tafona; com a conreu hi havia cereals, garrovers i vinya. Cap a la meitat del segle XVIII, Son Esteve passà a la família Santander a través dels Pizà, mitjançant un matrimoni. En 1789, Jeroni de Berard descrigué Son Esteve de la següent manera Son Estava. Mediano, Viña. De Don Manuel Santander de Palma. En 1854 era de Lluís Santander, qui arrendà la possessió a Antoni Martorell, natural d Andratx, a raó de lliures durant sis anys. El 1865 la possessió era de Ramon Santander, coronel d Infanteria i enginyer director dels Reials Exèrcits de Sa Majestat. Tenia una superfície de 162 quarterades. L arxiduc Lluís Salvador, poc anys després, constatà que Son Esteve tenia 115 hectàrees esmentant que la possessió era una de les principals d Andratx quant a la producció d ametles i blat i la descriu així Si des d Andratx, enlloc d anar cap a la muntanya, ens dirigim vers la mar cap al port, al qual porta una carretera bastant bona, tot d una en haver sortit de la població passarem per davant l hort de tarongers i hortalisses de Son Esteve, possessió que ens queda a la nostra esquerra una mica més amunt. La casa de possessió, no gaire gran, té una antiga torre quadrada i un pati; davant aquest hi ha un vell lledoner i a darrera un aljub. En el fons de la vall, aquí bastant pla, hi creixen molts d ametlers i tant sols alguns garrovers i figueres. A l esquerra hi ha un pujol coronat per dos molins de vent, anomenat puig d Andritxol, i davant nosaltres el puig de s Enfront, que sembla tancar la vall, amb un molí de vent abandonat. A finals de segle XIX era de Jaume Roca Bauçà, autor teatral i cap del Partit Republicà d Andratx, propietari que modernitza les cases de possessió. A la dècada dels anys trenta la possessió fou de Bernat Jofre Roca, polític republicà que assolí la batlia de Palma en En 1995 la finca era de Pere Jofre Bosch, fill de Bernat Jofre. Actualment continua en mans de la mateixa família convertit en un agroturisme. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, Palma: Luis Ripoll. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. HABSBURGO, L. S. (Archiduque Luis Salvador de Austria) (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge, Volum V. Palma: Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra. HERNÁNDEZ GELABERT, C. (2014). Origenes medievales de las casas de Andratx (Mallorca). Aportación al conocimiento de la formación de los tipos de la arquitectura tradicional local. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Bellas Artes. Departamento de Dibujo I. Madrid. Inèdit ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1979). Història d Andratx s. XV. Palma: Grafiques Miramar. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1999). Història d Andratx s. XVI. Palma: Ajuntament d Andratx. VIBOT, T. (2007). Possessions de Mallorca (II). Pollença: El Gall Editor. PÀGINA 3 de 7

4 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. INTERVENCIONS PREFERENTS. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc Aquelles obres dirigides a no desatendre la unitat del conjunt arquitectònic conformat pels cossos d'edificació i la resta d'elements complementaris (terrasses, porxos, patis i claustres, jardins, espais exteriors, elements etnològics varis, etc). Protegir l'entorn més immediat. Obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament del conjunt i mantenir la volumetria, estructures, sistemes constructius i unitat de les edificacions i elements que el conformen així com la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, dimensions, materials, textures i proporcions de tots aquells elements que confereixen a les construccions el caràcter d'una determinada època històrica i realcen el seu valor estètic, fins i tot dels afegits amb valor històric i/o artístic que constitueixen aquest conjunt (en especial, els arcs, voltes, escales, obertures, paviments exteriors i interiors, ràfecs, cornises, mènsules, balconades, baranes balustrades, ampits, llindes, fioles, fumerals, elements decoratius, emmarcats, sòcols, fusteries, etc). Retirada de cablejat i d'altres instal lacions que transcorren per les façanes. Integrar les caixes de derivació de plàstic de la instal lació elèctrica mitjançant un tractament similar al del parament on s ubiquen de forma que es redueixi el màxim el seu impacte visual. Substituir certs elements dissonants incorporats en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb l'estètica original de l'edificació (en especial, certes lluminàries exteriors, biguetes prefabricades de formigó utilitzades en reparacions puntuals a la portassa adossada a la torre, etc). Pel que fa a la tafona, realitzar les obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest espai i permetre la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element així com dels accessoris i estris originals necessaris pel seu correcte funcionament que es conserven actualment (en especial, aplicació de tractament adient per evitar la degradació dels paraments afectats per humitats i amb processos de salinització). Substituir certs elements dissonants incorporats en intervencions posteriors per altres de materials més nobles i tradicionals en consonància amb els que conformen l'element (en especial, certes biguetes prefabricades de formigó utilitzades en reparacions puntuals del sostre, canalitzacions i caixes de derivació de plàstic corresponents a la instal lació elèctrica i que transcorren per les parets, etc). En tot cas, qualsevol intervenció a realitzar tant a l'espai exterior com a l'interior dels elements que conformen aquest conjunt arquitectònic haurà de quedar supeditada a la visita prèvia i dictamen favorable dels serveis tècnics municipals ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. CAUTELA ARQUEOLÒGICA. Les obres que afectin a aquests béns, especialment al seu subsòl, requereixen un estudi arqueològic previ a la concessió de qualsevol llicència o permís. La concessió de llicència o permís restarà condicionada als termes de l acord previ del Consell Insular de Mallorca relatiu a l estudi arqueològic regulat a l article de la present norma. Seran les conclusions dels estudis els que acabaran per determinar les directrius d intervenció sobre les eventuals estructures arqueològiques que apareguin. PÀGINA 4 de 7

5 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. En l'actualitat té un ús d'agroturisme des de finals del segle XX 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic CATEGORIA Integral DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ 2014 TIPUS DE PROTECCIÓ Bè d'interés Cultural. B.I.C. CATEGORIA Monument - Edifici Agrícola o Residencial Fortificat DISPOSICIÓ Decret 2 d'abril de 1949 sobre protecció de castells espanyols DATA B.O.E. 05/05/1949 REVISIÓ Aquestes cases de possessió inclouen la fitxa de la torre de defensa (AM 573) també inclosa dins la protecció B.I.C. PÀGINA 5 de 7

6 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 6 de 7

7 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 7 de 7