IDENTIFICACIÓ LOCALITZACIÓ ELEMENTS PROTEGITS. PÀGINA 1 de 6 CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ GRAU DE PROTECCIÓ

Transcripción

1 JA17 ES MOLÍ D'EN TORRES Medieval Islàmic - Modern CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. JA 17 NOM. ES MOLÍ D'EN TORRES TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS Conservació íntegra tant de les estructures conservades com de les eventuals estructures i nivells arqueològics existents dins l'àrea de la delimitació del bé i l'àrea del seu entorn de protecció LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Camí de sa Font des Bosc, 29 CODI POSTAL. REF CADASTRAL A RS POLÍGON. 06 PARCEL LA ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM , Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 6 Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx 1

2 4 AUTORIA. CRONOLOGIA. Medieval Islàmica, Medieval Cristià, Modern, Contemporani. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú DESCRIPCIÓ Rústic protegit AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) ESTIL. Molí hidràulic JA04 JA05 JA06 JA09 RÈGIM DE PROPIETAT Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres 07005A RI 07005A RE 07005A RY ÍDESCRIPCIÓ. Entorn: A unes marjades del torrent de Ses Comes a la seva vessant dreta en el lloc conegut com Can Bartomeu o Ses Cases Noves. A una altitud de 130 m.s.n.m. dins un espai agrícola intensiu de regadiu. Extensió: Les estructures conservades i protegides conformen un espai d uns 391m². I la seva àrea de protecció i de control arriba fins als m². Aquesta àrea s ampliaria si es pogués documentar tot el sistema d alimentació d aigua del molí hidràulic fariner. Jaciment: Estructures hidràuliques que corresponen a un molí hidràulic fariner de roda horitzontal de probable origen andalusí. De tot el conjunt només es conserven modificats el cub, l obrador, el safareig i part de la síquia de possible traçat fòssil medieval, El cub es presenta amb una torre troncopiramidal d uns 4 m. aproximats d altura màxima. La seva fàbrica és de paredat en verd referit només al costat de l obrador i amb cadenes cantoneres de marès, on es pot distingir que la part superior es troben disposades a saltacavall i ben escairades. Indicis arquitectònics per destriar dos possibles fases constructives. La canal que conserva el cub té unes dimensions d un 7 m. de llargària amb una ample de 2,60 metres sense poder documentar la profunditat degut a la gran quantitat de restes vegetals que envaeixen aquest espai. Les parets d aquesta canalització mesuren aproximadament uns entre 0,90 m. de grossor i es conserva la caiguda originals de planta circular. L obrador, actualment, es troba reformat especialment al sostre. Correspon a una edificació de planta rectangular, d una crugia i un aiguavés amb vessant cap a la façana, que només conserva la teula àrab en el seu perímetre. La resta es configura com una gran terrat pla. La volumetria conservada ve marcada per una façana principal de 5 m. i una lateral d uns 4 m. que ocupen un espai d un 20 m² i construït amb fàbrica de paredat en verd aterracat. A la façana principal es localitza el porta allindanat, emmarcat amb dovelles i brancals de marès, on localitzam esgrafiat una data...9 febrer 1779 i marcat amb... al costat trobam un finestró de factura moderna. De l estructura interior només es conserva l arc rebaixat realitzat amb dovelles de carreus de marès que configurava l espai on s ubicava les moles del cacau i el carcavà. El trespol també està modificat i no es pot apreciar l existència del carcavà a una planta inferior. A aquest conjunt se l hi adossen unes construccions agrícoles auxiliars realitzades amb blocs de marès i bloquets aterracats que desvirtuen la imatge original del molí. Al costat nord-oest i a una cota superior trobam les restes de l antic safareig que emmagatzemava l aigua emprada pel molí hidràulic. Aquesta estructura té una planta poligonal adaptada al traçat de les marjades, ocupant un espai d un 346 m². Els seus murs estan realitzats amb paredat comú, una alçada conservada d uns 0,80 m i una amplària màxima d uns 0,90m. A la part interior, encara que es troba reomplerta de terra, trobam restes del seu aterracat amb morter hidràulic. Els eixos màxim conservat són de 33 m. per 11 m. Al sector més proper del cub es poden diferenciar, al paredat, dues probables fases constructives. A la part superior d aquest safareig es conserven restes d una síquia realitzada amb teules àrabs. Molt a prop d aquest conjunt trobam un altre petit safareig a una cota inferior però que és part d un sistema hidràulic més gran on forma part aquest molí hidràulic fariner. Funcionalitat: Obtenció de recursos hídrics per explotació agrícola i per a la transformació i producció de productes agrícoles. Estat de conservació: Regular. Manquen alguns dels elements estructurals del monument, però és possible la reconstrucció hipotètica de tot el conjunt. HISTÒRIA. Els seus orígens són desconeguts. No obstant, a la llinda de la porta d accés a l obrador consta una inscripció amb almagrà del 9 o 19 de febrer de 1779, i a la relació de la Sociedad Económica de Amigos del País de 1784 documenten sis molins hidràulics fariners. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (1994): Carta arqueològica de les Illes Balears. Municipi d Andratx. Govern de les Illes Balears. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura. Servei de Patrimoni. BORDOY BORDOY, M.J.; LLADÓ CAPÓ, J.C.; MARTÍNEZ GALLARDO, S.; MÁS FLORIT, C. (2006). El patrimoni arqueològic d Andratx: breu aproximació. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. CARBONERO GAMUNDÍ, M.A. (1992). L Espai de l aigua. Petita hidráulica tradicional a Mallorca. Palma: Consell Insular de Mallorca. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. ROSSELLÓ VAQUER, R.; BOVER PUJOL, J. (1978). Història d Andratx ss. XIII y XIV. Palma: Grafiques Miramar. PÀGINA 2 de 6

3 5 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL CONJUNT DE BÉ. DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS JA04 JA05 JA06 JA09 DE L'ESTRUCTURA DELS INTERIORS 6 DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Únicament estaran permeses actuacions relacionades amb la neteja de vegetació, excavació arqueològica, consolidació, restauració i actuacions adscrites a la seva posada en valor, tot seguint les estipulacions de la Llei 12/98 i el Decret 144/2000. Quedant els espais de zones arqueològiques amb el nivell de protecció integral, en tant que són Béns d Interès Cultural. Qualsevol tipus d actuació permesa segons la llei 12/98 haurà de dur un projecte específic firmat per arqueòlegs i/o restauradors per a que sigui aprovat segons la normativa vigent per l administració competent. Tot tipus d intervenció dins la zona de protecció i la zona de control arqueològic d un jaciment arqueològic i en els béns immobles amb cautela arqueològica, estarà condicionada a la realització d un estudi arqueològic, regulat a l article d aquesta norma, elaborat per part de tècnics especialitzats (arqueòlegs), comptant amb l autorització del Consell Insular de Mallorca previ a l atorgament de la llicència municipal d edificació i ús del sòl. L estudi, signat pel tècnic especialitzat, conclourà la viabilitat de la intervenció en aquell espai i haurà d ésser adjuntat a l expedient de l obra o la instal lació sol licitada OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Conservació, Consolidació, Restauració, Excavació Arqueològica i Actuacions adscrites a la seva posada en valor. Realització d'un treball específic de prospecció i neteja per tal de delimitar tant l'espai arqueològic com l'etnològic i documentar les seves característiques tipològiques i cronològiques. Instar a l'administració competent per al inici de l'expedient de la figura protectora que es consideri oportuna. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. Aquesta àrea delimitada estarà condicionada a la realització d un estudi arqueològic, regulat a l article d aquesta norma, elaborat per part de tècnics especialitzats (arqueòlegs), comptant amb l autorització del Consell Insular de Mallorca previ a l atorgament de la llicència municipal d edificació i ús del sòl. L estudi, signat pel tècnic especialitzat, conclourà la viabilitat de la intervenció en aquell espai i haurà d ésser adjuntat a l expedient de l obra o la instal lació sol licitada.les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arqueològic, arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. Si durant l execució d una obra a un immoble o una parcel la tant propera a una zona arqueològica o a resultats d una troballa casual, es troben objectes o restes arqueològiques, el promotor i la direcció facultativa de l obra paralitzaran immediatament els treballs, prendran les mesures adequades de protecció i en comunicaran el descobriment, en el termini de 48 hores, al consell insular o l Ajuntament. PÀGINA 3 de 6

4 7 TIPUS INTERVENCIONS (data) Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció (S.XX) Reforma (S.XX) Rehabilitació Restauració Altres JA04 JA05 JA06 JA08 JA09 8 USOS ANTERIORS Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ CATEGORIA DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic Integral 2014 Jaciment recollit a la Carta Arqueològica amb la fitxa 04/17 Carta Arqueològica- Govern Balear. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Direcció General de Cultura. Servei de Patrimoni PÀGINA 4 de 6

5 10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA JA04 JA05 JA06 JA09 JA17 JA01 ES Molí Son S'Hortet S'Hort Es Puig Talaiot MOLÍ Sampola de Blanc d'en D'EN Son de Torres Biniorella Esteve TORRES, Talaiòtic Romà Medieval IslàmicMedieval. - Modern Catàleg del Patrimoni Històric d'andratx PÀGINA 5 de 6

6 11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA JA04 JA05 JA06 JA09 PÀGINA 6 de 6