Llengua Catalana I III.1. La formació del subjecte. tema III.1 La formació del subjecte els primers processos sintàctics

Transcripción

1 tema III.1 La formació del subjecte els primers processos sintàctics

2 recomanacions bibliogràfiques Llegiu el capítol 2 de la gramàtica d Abelard Saragossà. 2

3 índex 1. Introducció 2. El nom com a punt de partida 3. La restricció dels noms: la qualificació i l actualització 4. Els modificadors qualificatius 5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació 7. Els pronoms 8. Les oracions de relatiu 3

4 Una mostra antiga d enginyeria inversa Sabem molt poc sobre el funcionament mental que ens permet utilitzar el llenguatge. Pensem, elaborem missatges... però no sabem massa bé com ho fem. L estudi de la sintaxi, doncs, és un cas d enginyeria inversa (possiblement el més antic): partim del producte elaborat, les oracions, i intentem deduir què hem fet per a construir-les i què fem per a interpretar-les. 4

5 índex 1. Introducció 2. El nom com a punt de partida 3. La restricció dels noms: la qualificació i l actualització 4. Els modificadors qualificatius 5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació 7. Els pronoms 8. Les oracions de relatiu 5

6 La primera operació Quan volem formar una oració, el primer pas és triar el nom que correspon a la part de la realitat de què volem predicar. Recordem que el nom comú no representa entitats, sinó classes d entitats. 6

7 índex 1. Introducció 2. El nom com a punt de partida 3. La restricció dels noms: la qualificació i l actualització 4. Modificadors qualificatius 5. Modificadors actualitzadors 6. La determinació 7. Els pronoms 8. Les oracions de relatiu 7

8 Dos etapes Nom + qualificació (etapa opcional) objectiu: delimitar una subclasse Nom (qualificat) + actualització (etapa obligatòria) objectiu: actualitzar el nom (qualificat), és a dir, fer que la classe o subclasse es referesca a un conjunt d entitats (i no a tota la classe o subclasse); que es referesca a la part del món de què volem predicar. 8

9 índex 1. Introducció 2. El nom com a punt de partida 3. La restricció dels noms: la qualificació i l actualització 4. Els modificadors qualificatius 5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació 7. Els pronoms 8. Les oracions de relatiu 9

10 Qualificatius i qualificatius locatius Representen propietats internes elefant blanc, bonic, gran, dolç, agradable de fusta, de cartó, amb taques que té taques, que només té un ullal Dumbo Representen propietats contextuals (qualificatius locatius): pàgina anterior/posterior pis primer, segon... cinqué, sisé... darrer-últim dia el meu llibre, la seua llibreta taula del cantó, llibre del qual parlem elefant que veus, cotxe que passa pel carrer 10

11 índex 1. Introducció 2. El nom com a punt de partida 3. La restricció dels noms: la qualificació i l actualització 4. Els modificadors qualificatius 5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació 7. Els pronoms 8. Les oracions de relatiu 11

12 Esquema dels actualitzadors actualitzadors quantitatius determinatius definits o numerals: u, dos, tres... cent... mil... indefinits: poc, molt, prou, massa... el-la-els-les aquest, aqueix, aquell quin 12

13 Concepte d unitat Numerals i indefinits Manifestació mínima de les entitats a què ens referim amb noms comptables Sistema de numeració unitat; suma; recursivitat Adjectius quantitatius definits o numerals: expressen quantitats concretes Indefinits: expressen quantitats no concretes 13

14 Definits o numerals u/un dos tres quatre cinc sis set vuit, huit nou cent mil deu vint trenta quaranta cinquanta seixanta, sixanta setanta vuitanta, huitanta noranta onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze dèsset, disset, desset díhuit, divuit, devuit dèneu, dinou, denou vint-i-u/vint-i-un trenta-dos tres-cents deu mil tres milions miliard bilió 14

15 Indefinits poc - molt prou - massa uns quants, bona cosa de força, gaire, bastant tan(t)...com, més (...que) cap - gens 15

16 Flexió i de en els indefinits tant quant poc molt prou més gens cap massa gel aigua cotxes cireres 16

17 Flexió i de en els indefinits gel aigua cotxes cireres tant tant de gel tanta aigua tants cotxes tantes cireres quant quant de gel quanta aigua quants cotxes quantes cireres poc poc de gel poca aigua pocs cotxes poques cireres molt molt de gel molta aigua molts cotxes moltes cireres prou prou (de) gel prou aigua prou cotxes prou cireres més més (de) gel més aigua més cotxes més cireres gens gens de gel gens d aigua cap cap cotxe cap cirera massa massa gel massa aigua massa cotxes massa cireres 17

18 índex 1. Introducció 2. El nom com a punt de partida 3. La restricció dels noms: la qualificació i l actualització 4. Els modificadors qualificatius 5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació 7. Els pronoms 8. Les oracions de relatiu 18

19 La determinació Els determinants són adjectius amb què l emissor expressa que pensa que les entitats a què es refereix ja són conegudes del receptor. Són bàsicament l article i els demostratius. També determinen les paraules quin i tal. 19

20 L article: el-la-els-les Té com a significat bàsic conegut del receptor. Si el receptor coneix aquelles entitats, normalment sap quantes són. Per tant, l article quantifica implícitament: Vam trobar quatre vaques. Les vaques aquelles eren enormes. Valor d unicitat: el sol, la lluna, el meu veí el Jaume, el rei En Jaume, Na Jordana Valor de totalitat: la balena és un mamífer els mamífers són animals 20

21 article neutre? En la llengua clàssica, lo masculí tenia també alguns usos no masculins: Ja tinc lo carro arreglat. (masc.) No sé si t he contat lo que m ha passat. (no masc.) El castellà ha potenciat molt els usos no masculins. En català existeixen solucions diverses per a expressar aqueixos valors. Fins fa poc pensàvem que l adopció del lo neutre no ens convenia perquè no respon a una evolució autòctona (posició qüestionada ara) fa que no usem les altres solucions tradicionals 21

22 abstracció o generalització intensitat valors del lo neutre locucions o frases fetes 22

23 lo neutre abstractiu (1/2) Li agrada el dolç. Li agraden les coses dolces. Li agrada la dolçor. Li agrada el que és dolç. Li agrada allò que és dolç. Li agrada això de matinar en estiu. 23

24 Eviteu lo>el: lo neutre abstractiu (2/2) amb participis: Farem el que es va dir/farem com vam dir (* Farem el dit) davant preposició: Repetirem allò d ahir/el que vam dir ahir (*Repetirem el d ahir) davant possessius sols: Aprecie les meues coses/el que és meu (*Aprecie el meu) relatius, quan l antecedent és tota una oració: Em va alegrar, cosa que li agraesc molt/ la qual cosa li... (*el que li agraesc molt) 24

25 No saps que fàcil (que) és. No saps com és de fàcil. lo neutre intensiu Era poc fàcil! Era d allò més fàcil. Si n era, de fàcil. Tan fàcil que és! Eviteu sempre lo > el 25

26 locucions castellà a lo loco a lo mejor a lo sumo/todo lo más de lo contrario en lo referente a valencià a la babalà, arreu, sense solta ni volta allà vas, cabàs! potser, possiblement, si tant convé com a màxim, com a molt, a tot estirar, pel cap alt si no, altrament quant a, pel que fa a, tocant a 26

27 La determinació (repetició) Els determinants són adjectius amb què l emissor expressa que pensa que les entitats a què es refereix ja són conegudes del receptor. Són bàsicament l article i els demostratius. També determinen les paraules quin i tal. 27

28 naturalesa dels demostratius hipònims de l article determinat conegut pel receptor +idea de distància determinació + qualificació locativa (recordem pg. 10) formen sistema amb pronoms neutres i adjectius locatius (i també amb altres adjectius). 28

29 demostratius i altres aquest aqueix aquell este eixe açò això allò ací, aquí aquí (ahí) allí allà ara adés aleshores aleshores 29

30 sistema ternari aquest aqueix aquell este eixe açò això allò ací, aquí aquí (ahí) allí allà ara adés aleshores aleshores 30

31 sistema binari aquest aquell això allò ací, aquí allí allà ara aleshores?? adés aleshores 31

32 Més adjectius actualitzadors: mateix / altre mateix: identitat referencial amb un nom ja aparegut. altre: diversitat referencial respecte a un nom que ja ha aparegut. Aquell cotxe és el mateix que hem vist abans. El llibre que veus no és el que has comprat, sinó un altre. 32

33 altre i la determinació (1/3) No vendrem les altres accions. T hauràs de posar una altra corbata. Vull una altra llonganissa. (aquesta no, una altra/ vull una segona llonganissa) Tinc un altre llibre. I ve got another book. Tengo Ø otro libro. 33

34 altre i la determinació (2/3) Agarra algun altre llibre. No vull prendre cap altre medicament. En qualsevol altre cas no l atendré. Tindrà unes altres raons. (Té unes raons.) Tindrà Ø altres raons. (Té raons.) 34

35 altre i la determinació (3/3) actualitzador + altre, altra en singular, amb actualitzador actualitzador / Ø + altres en plural, segons la intuïció Excepció: expressions com altra volta, altra vegada, altre camí o una altra volta, una altra vegada, un altre camí que volen dir novament. Bé de les dos maneres. 35

36 un altre ús de altre Pere pensa molt en els altres. *Pere pensa molt en els demés. 36

37 índex 1. Introducció 2. El nom com a punt de partida 3. La restricció dels noms: la qualificació i l actualització 4. Els modificadors qualificatius 5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació 7. Els pronoms 8. Les oracions de relatiu 37

38 pronom: concepte Són paraules de categoria nominal. Equivalen a un nom actualitzat, típicament a actualització + nom (+ qualificació). Això, en general, exclou que els pronoms tinguen altres qualificatius o actualitzadors. No convé definir-los com a paraules de referència variable (seu també seria pronom). 38

39 pronoms i adjectius u algú ningú qui tot altri res tothom hom un algun ningun (cap) quin tot altre 39

40 índex 1. Introducció 2. El nom com a punt de partida 3. La restricció dels noms: la qualificació i l actualització 4. Els modificadors qualificatius 5. Els modificadors actualitzadors 6. La determinació 7. Els pronoms 8. Les oracions de relatiu 40

41 relatius Consulteu el document dedicat. 41