Annex B. Normativa i legislació aplicable. Annex C. Fitxes de les lluminàries
|
|
- María José García Poblete
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 1 Annex A. Definicions A.1 Enllumenat públic A.2 Paràmetres lumínics A.3 Aparells de mesura Annex B. Normativa i legislació aplicable Annex C. Fitxes de les lluminàries Annex D. Taules D.1 Inventari dels punts de llum de Vilassar de Mar D.2 Inventari dels quadres elèctrics de Vilassar de Mar D.3 Mesures efectuades als quadres elèctrics del municipi D.4 Propostes concretes per carrers D.5 Preus dels termes de potència i energia activa de les tarifes de Baixa Tensió per l any 2006 D.6 Resultats obtinguts de la simulació amb el programa informàtic SIMU D.7 Càlcul teòric de la tarifa més favorable pel 2006
2
3 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 3 Annex A. Definicions A.1. Enllumenat públic Quadre elèctric de comandament: És l element encarregat del control de la instal lació d enllumenat. Alhora la seva funció es protegir la instal lació elèctrica en front a curtcircuits o excessos de corrent perillosos que podrien destruir la instal lació, però el més important es la funció de protecció contra contactes directes i indirectes ja que en cas d anomalia, pot evitar un risc potencial per als vianants. Allotgen en el seu interior els equips de mesura de l energia consumida. Línies elèctriques d alimentació: Son les conduccions necessàries per tal de transportar l energia elèctrica cap als aparells de consum, es a dir, les llumeneres. Un dimensionat adequat d aquestes línies ens evitarà problemes de caiguda de tensió i de dispositius de protecció sobredimensionats, a part d un estalvi considerable. Suports: Són els elements (braços, bàculs, columnes...) destinats a mantenir la llumenera en la posició desitjada. Des del punt de vista luminotècnic les úniques característiques rellevants son les seves dimensions: alçada i sortint. Però juntament amb aquestes característiques el projectista haurà de considerar: resistència mecànica, resistència a la corrosió, espai interior pel manteniment del aparellatge, seguretat de la portella i la estètica. Llumenera: La llumenera és el conjunt òptic que permet distribuir el flux lluminós generat per la làmpada. Aquesta ha d aconseguir un repartiment de la il luminació que s adeqüi a les necessitats del projecte i que controli les possibles molèsties de l usuari. Tot i que la làmpada és l element determinant per la quantitat de llum original, la llumenera condicionarà l aprofitament final d aquesta llum; sigui pel seu major o menor rendiment, o per la configuració especial que la distribueix. A més d aquesta funció luminotècnica principal, la llumenera haurà de complir una funció mecànica de suport i protecció de la làmpada i del conjunt òptic. Làmpada: Són els elements destinats a generar el flux lumínic. La seva elecció condiciona en gran mesura la qualitat i l economia de la instal lació. Les característiques principals a considerar en l elecció d una làmpada són les que s enumeren a continuació: Flux: Potencia lumínica de l emissió de la làmpada. S expressa en lúmens.
4 Pàg. 4 Annex Eficàcia: Relació entre la potencia lumínica emesa per la làmpada i la potencia elèctrica. S expressa en lúmens/wat. Color: Les característiques cromàtiques de la llum emesa per una làmpada es defineixen habitualment per tres factors: To: Color bàsic de la llum emesa Reproducció del color: Capacitat de reproduir el color dels objectes amb la mateixa tonalitat que la llum natural. S expressa mitjançant l índex de reproducció del color (IRC). Temperatura de color: Sensació psicològica de la calidesa o fredor pròpia de la composició espectral de la llum emesa. Es mesura en graus Kelvin (ºK). Vida mitja: Indica el número d hores de funcionament d una làmpada en condicions normals. És habitualment una dada proporcionada pel fabricant de làmpades Vida útil: Període màxim d utilització econòmica d una làmpada. Correspon al moment en el qual el flux lluminós de la làmpada ha disminuït una valor tal, per el qual la llum ja no és rentable, encara que estigui en condicions de seguir funcionant. Es mesura en hores. Les làmpades més utilitzades en enllumenat públic són les de vapor de mercuri, les de vapor de sodi d alta pressió i les de vapor de sodi de baixa pressió. A continuació es mostra una taula comparativa dels diferents tipus de làmpades existents en l actualitat. Taula A.1. Comparativa de làmpades [7] Gama de potències [W] Rendiment lluminós [lm/w] IRC Temperatura de color [ºK] Duració [h] Aplicacions Incandescència Blanc càlid 1000 Domèstic, automòbil, comerç Halògena Blanc Domèstic, monuments Fluorescent tubular Diferents blancs Domèstic, oficines, industrial
5 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 5 Fluorescent compacte electrònic Blanc càlid 6000 Domèstic, oficines Vapor de mercuri alta pressió Blanc fred Vial, industrial Llum mescla Halogenurs metàl lics Blanc fred Esportiu, comercial Vapor de sodi alta pressió Blanc groguenc Vial, industrial Vapor de sodi baixa pressió No aplicable 1800 Groc Vial Equips auxiliars: Gairebé totes les làmpades que s utilitzen en l enllumenat públic necessiten equip auxiliar, tant per arrencar i mantenir l arc de la làmpada com per corregir-ne el factor de potència o regular-ne el règim. Tots els fabricants fan equips auxiliars específics per a cada tipus de làmpada, per tant seleccionar-los és una tasca força senzilla. Únicament alguns tipus de làmpades, especialment les d halogenurs metàl lics, poden presentar incompatibilitats entre diferents fabricants. Els equips auxiliars es componen de: 1.- Balast 2.- Condensador 3.- Arrencador Els equips auxiliars actuals són habitualment de tecnologia inductiva, tot i que comencen a aparèixer en el mercat de l enllumenat públic equips auxiliars de tecnologia electrònica, ara com ara limitats a potències màximes de 150 W. S ha de tenir en compte, també, que el consum d energia propi dels equips auxiliars ha de ser tan reduït com sigui possible. 1.- Balast: La seva principal funció consisteix en: * Limitar i regular el corrent de la làmpada i subministrar el corrent adequat d arrencada durant la fase d estabilització de l arc, per això també se l coneix com a reactància.
6 Pàg. 6 Annex * Subministrar, en alguns casos, la tensió necessària per encendre la làmpada. * Garantir una bona regulació davant les variacions de la tensió d alimentació. * Limitar els components harmònics a les xarxes de línia de la làmpada. * Garantir al màxim la vida de la làmpada. Des del punt de vista energètic, les característiques més importants són les següents: a) Pèrdues pròpies. El funcionament del balast provoca un consum d energia per pèrdues en la inductància que incrementa el consum propi de la làmpada. Aquest increment pot arribar a un 20 % del consum de la làmpada. b) Característiques de l alimentació. La tensió, la intensitat i la freqüència del corrent subministrat a la làmpada han de correspondre a les seves característiques nominals per evitar un funcionament a baixa eficàcia o un escurçament de la vida de la làmpada, i per aconseguir que la potència que consumeix no s aparti de la nominal. Fig. A.1. Balast de l equip auxiliar d una làmpada [8] 2.- Condensador: La seva missió principal és corregir el factor de potència del conjunt làmpada - balast per evitar el consum d energia reactiva. Des del punt de vista energètic, la característica més important és la capacitat, que ha de correspondre a la necessària per corregir el factor de potència segons el valor desitjat. Cal evitar que l'excessiva correcció condueixi a consums capacitatius i pujades locals de tensió. També cal evitar la compensació de l energia reactiva amb bateries de condensadors en capçalera, cosa que implicaria un augment en les línies de l escomesa de la intensitat total (intensitat reactiva més intensitat activa). Aquest augment de la intensitat, que s agreujaria al llarg de les línies, ja que s acumularia la intensitat reactiva dels diferents punts de llum, podria arribar a donar
7 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 7 problemes seriosos de seguretat i de mal funcionament. L'ús i el manteniment dels condensadors eviten el consum d energia reactiva i els consegüents recàrrecs econòmics. Fig. A.2. Condensador de l equip auxiliar d una làmpada [8] 3.- Arrencador: també anomenat cebador o ignitor, la seva funció és generar els impulsos de tensió necessaris per a l encesa de la làmpada. Cal comentar que, pel cas de les làmpades de vapor de mercuri, la tensió subministrada per la reactància és suficient per a l encesa, per la qual cosa aquest element no és necessari. Com a característiques principals de l arrencador es poden mencionar: - Tensió de xoc: compresa entre els límits superior i inferior que admet la làmpada. - Amplitud d impuls: corresponent a l exigida per la làmpada. - Escalfament: aplica el mateix que s ha mencionat pels anteriors elements. Fig. A.3. Arrencador de l equip auxiliar d una làmpada [8] Equips auxiliars bipotència (de doble nivell): L ús d equips auxiliars bipotència o regulables permet reduir el consum en hores de menor demanda de servei. Aquests equips incorporen una impedància addicional, que es connecta a la làmpada mitjançant un relé durant aquells períodes en què es vol reduir el flux lluminós.
8 Pàg. 8 Annex Normalment, aquest és un fil pilot que comunica un relé existent a l equip auxiliar del punt de llum amb un temporitzador que es troba en el quadre. Això fa que la implantació d aquest sistema en instal lacions ja existents sigui poc rendible, ja que el cost d implantació d aquest fil pilot és important. Altres equips no necessiten fil pilot, ja que estan dotats d un temporitzador que connecta la impedància suplementària unes hores després de l encesa de l enllumenat. Malgrat que la làmpada no treballa en el seu punt òptim i, per tant, se n redueix l eficàcia, s obté, en valors absoluts, una reducció del consum de les instal lacions. Així, per a una reducció del 50% del nivell d il luminació, s obté un estalvi del 40% d energia durant el període de reducció. Aquest estalvi es pot traduir en un estalvi econòmic del 15 al 20%. Fig. A.4. Equip de doble nivell [8] Equips electrònics: Són habituals des de fa algun temps en les làmpades fluorescents i comencen a aparèixer en el mercat de l enllumenat públic tot i que limitats, ara com ara, a potències màximes de 150 W. Se ls atribueixen els avantatges següents: Menys pèrdues en no existir el nucli magnètic de la impedància dels balasts convencionals. Possible funcionament en la regulació de flux. Reducció en la producció d harmònics i distorsions del senyal de xarxa. Els balasts electrònics arrenquen a un terç de la intensitat nominal, i aquesta augmenta gradualment fins a aconseguir la intensitat nominal als quatre minuts. Això permet tenir menys marge de seguretat en la contractació de potència, ja que en condicions normals cal tenir en compte una intensitat molt superior a la nominal en l arrencada. Increment de la vida de la làmpada en poder assumir les variacions de tensió de xarxa mantenint la tensió de la làmpada estable.
9 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 9 Correcció del factor de potència, perquè els equips electrònics poden mantenir sempre un cos w per sobre del 0,98. El cost inicial d aquests equips és més elevat que el dels convencionals però, en molts casos, els estalvis generats permeten recuperar el sobrecost en terminis raonables. Fig. A.5. Equip electrònic [8] Cèl lula fotoelèctrica: Dispositiu que genera les ordres d encesa i d apagada segons la lluminositat ambiental. Cal que les cèl lules siguin de qualitat i preveure n el manteniment per tal d assegurar-ne un bon funcionament. Fig. A.6. Exemples de cèl lules fotoelèctriques [9] Rellotge astronòmic: Dispositiu que genera les ordres d encesa i d apagada a unes hores predeterminades. Actualment aquests rellotges incorporen un programa informàtic que permet seguir de manera molt precisa el cicle astronòmic del sol al llarg de l any, a partir de les dades de latitud i de longitud geogràfiques de la població.
10 Pàg. 10 Annex Fig. A.7. Exemple de rellotge astronòmic [10] Sistemes de telecontrol: És un sistema de gestió i control centralitzat especialment dissenyat per a l enllumenat públic, modular i adaptable a tot tipus d instal lacions. Les principals avantatges d aquest dispositiu són: - Millorar la seguretat de les instal lacions - Portar a terme una gestió eficaç de les polítiques d estalvi energètic - Millorar la qualitat del servei al ciutadà - Optimitzar l explotació de les instal lacions d enllumenat - Millorar el manteniment de las instal lacions, facilitant les tasques a realitzar pels recursos humans disponibles. Les principals funcions d aquest sistema són: - Control de l enllumenat públic, amb l automatització de les ordres d encesa i apagada en les diferents zones de la ciutat, en base a programacions fixes o temporals, per a adaptar el sistema a les diferents necessitats. - Supervisió y registre dels paràmetres elèctrics de la instal lació, tensió, intensitat, potència activa, potència reactiva, factor de potència i consum d energia. - Detecció de les avaries i incidències que es produeixen en el conjunt de les instal lacions, como són sobretensions i subtensions, potències fora dels límits, intrusisme, etc.
11 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg Facilitar l estalvi energètic en el consum d electricitat para a l enllumenat, facilitant l adopció de diferents estratègies per a la utilització racional dels recursos disponibles i millorant la gestió en el seu conjunt. - Supervisió a temps real de les instal lacions. Ajuda a la gestió mitjançant l obtenció i l elaboració de dades concernents a la instal lació, facilitant informació gràfica, arxius històrics i informes. Fig. A.8. Sistema de telecontrol Urbilux [11] A.2. Paràmetres lumínics A continuació es defineix la terminologia i els paràmetres luminotècnics que s han emprat en aquest Pla Director, d aquesta manera no es deixa marge al dubte a una interpretació diferent a la que s han volgut donar a entendre. Il luminació: És la quantitat de llum que incideix en una determinada superfície. La unitat de nivell d il luminació és el lux (lx). Lux: Es defineix com el flux lluminós d un lumen que incideix sobre una superfície d un metre quadrat. 1lm 1lx (Eq. A.1) 2 1m Flux lluminós (Φ): Quan s encén una làmpada emet un flux lluminós en (lm). El lumen s utilitza per mesurar la quantitat total del flux lluminós emès per una font de llum però no dóna cap indicació de la direcció de la llum.
12 Pàg. 12 Annex Fig. A.9. Flux lluminós Es pot definir el flux lluminós com l energia lluminosa (Q) emesa per una font lluminosa (làmpada) en totes les direccions en un determinat interval de temps (t). La unitat de flux lluminós és el lumen (lm). Q φ (lm) (Eq. A.2) t Intensitat lluminosa (I): Quan la làmpada es col loca en una llumenera, la qual disposa d un reflector integrat, el flux lluminós de la làmpada es dirigeix en direccions definides per la geometria de la llumenera (cap avall en el cas d aplics muntats en el sostre). D aquesta manera, un cert nombre de lúmens s enfoquen cap a una determinada direcció i donen lloc a una certa intensitat lluminosa. Fig. A.10. Intensitat lluminosa La intensitat lluminosa és el flux lluminós en una determinada direcció i dins d un angle tridimensional, angle sòlid mesurat en estereoradiants (sr).
13 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 13 La unitat d intensitat lluminosa és la candela (1cd = 1lm / 1sr). Eficiència lluminosa (η): És la relació entre el flux lluminós (Φ) emès i la potència elèctrica absorbida (P) per una làmpada. φ η (Eq. A.3) P Es considera que la unitat d eficiència lluminosa és la relació lumen / wat (lm/w). Il luminació (E): La Il luminància o nivell d il luminació és la magnitud que ens indica la quantitat de llum que incideix a una superfície determinada. És, per tant, independent de les característiques de reflexió del paviment. La unitat de mesura de la il luminància és el lux o lm/m 2. Si s és absolutament estricte es pot dir que la il luminància és el quocient entre el flux lluminós que rep una determinada superfície. La seva expressió seria: E = φ (Eq. A.4) S on φ és el flux lluminós incident (mesurat en lúmens) i S la superfície en m 2. Il luminació mitja (E m ): La Il luminació mitja és el quocient entre el sumatori de il luminancies mesurades i el sumatori de punts de mesura. Es mesura en lux o lm/m 2. Luminància (L): Indica la intensitat lluminosa (I) reflexada en una determinada direcció per una superfície, com pot ser el paviment d una via, i en direcció a l observador. Es mesura en candeles/m 2 (cd/m 2 ) i és funció de: a) Les característiques de reflexió del paviment b) La distribució fotomètrica de les llumeneres emprades c) Les característiques geomètriques de la instal lació d) La posició de l observador.
14 Pàg. 14 Annex La definició més exacte de la luminància és: Iα L α = (Eq. A.5) S cosα on I α és la intensitat lluminosa en la direcció α mesurada en candeles i S la superfície aparent en metres quadrats. Uniformitat: No només és important la quantitat de llum, definida pel nivell de luminància o il luminació, sinó també la manera amb la que aquesta resulta distribuïda. Els factors més importants que determinen la uniformitat són: a) La distribució fotomètrica de la llumenera b) L altura de la instal lació c) La separació entre els punts de llum d) La seva implantació e) Les característiques de reflexió del paviment La uniformitat de la il luminació es defineix, numèricament, per les relacions següents: E E min U extrema = (Eq. A.6) max U med Emin = (Eq. A.7) E med El codi IP és un sistema de cosificació per a indicar els graus de protecció proporcionats per l envolvent (l element que proporciona la protecció dels material contra les influències externes i en qualsevol direcció, la protecció contra els contactes directes) contra l accés a parts perilloses, contra la penetració de cossos sòlids estranys o contra la penetració d aigua, i per subministrar una informació addicional unida a la referida protecció. Aquest codi està format per dos números i una xifra situats immediatament després de les lletres IP i son independents un de l altre. El primer número, anomenat primera xifra característica, indica la protecció de les persones contra l accés a parts perilloses, limitant o impedint la penetració d una part del cos humà o d un objecte agafat per una persona i, garantint simultàniament, la protecció de l equip contra la penetració de cossos sòlids estranys.
15 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 15 La primera xifra està graduada des de 0 fins a 6 i a mida que va augmentant el valor de dita xifra, aquest indica que el cos sòlid que l envolvent deixa penetrar és menor. Taula A.2. Graus de protecció Xifra Grau de protecció 0 No protegida 1 Protegida contra cossos sòlids de més de 50mm 2 Protegida contra cossos sòlids de més de 12mm 3 Protegida contra cossos sòlids de més de 2.5mm 4 Protegida contra cossos sòlids de més de 1mm 5 Protegida contra la penetració de pols 6 Totalment estanc a la pols El número que va en segon lloc, normalment denominat segona xifra significativa, indica la protecció de l equip en l interior de l envolvent contra els efectes perjudicials deguts a la penetració d aigua. La segona xifra significativa està graduada de forma similar a la primera, de 0 fins a 8. A mida que va augmentant el seu valor, la quantitat d aigua que intenta penetrar en l interior de l envolvent és més gran i també es projecta en més direccions. Taula A.3. Graus de protecció Xifra Grau de protecció 0 No protegida 1 Protegida contra la caiguda vertical de gotes d aigua 2 Protegida contra la caiguda de gotes d aigua amb una inclinació màxima de 15º 3 Protegida contra la pluja fina 4 Protegida contra les projeccions d aigua
16 Pàg. 16 Annex 5 Protegida contra els raigs d aigua 6 Protegida contra les forts raigs d aigua o contra la mar gruesa 7 Protegida contra els efectes de la immersió 8 Protegida contra la immersió prolongada Addicionalment, de forma opcional, per a proporcionar informació suplementària sobre el grau de protecció de les persones contra l accés a parts perilloses, pot complementar-se el codi IP amb una lletra col locada després de les dues xifres característiques. Aquestes lletres addicionals (A, B, C o D) proporcionen informació sobre l accessibilitat de determinats objectes o parts dels cos a les parts perilloses en d interior de l envolvent. Taula A.4. Accessibilitat de parts perilloses Lletra L'envolvent impedeix l accessibilitat a parts perilloses amb: A B C D Una gran superfície del cos humà tal com la mà (però no impedeix una penetració deliberada) Els dits o objectes anàlegs que no excedeixin d una longitud de 80mm Eines, filferros, etc., amb diàmetre o espessor superior a 2,5mm Filferros o cintes d un espessor superior a 1mm El codi IP esta descrit en la UNE (equivalent a la norma europea EN 60529) on també s indica la forma de realitzar els assajos per a la seva verificació. Factor d utilització (FU): Ens indica els lúmens útils vers els emesos per la làmpada. Quant més alt és aquest factor més eficient és la lluminària, i això té una relació directa amb la forma d aquesta i amb la distribució fotomètrica. Factor de conservació (FC): Per tal que la lluminària conservi les seves característiques al llarg del temps, és essencial que el seu factor de conservació sigui el més alt possible. Perquè tingui un bon factor de conservació, la lluminària ha d estar dissenyada i construïda amb les característiques següents: Materials de qualitat, solidesa mecànica, facilitat de manteniment i estanquitat o grau de protecció IP.
17 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 17 Enlluernament: En el camp de l enllumenat públic es consideren dos tipus d enlluernament: el molest i el pertorbador. L enlluernament molest es relaciona amb les condicions dinàmiques de conducció i indica la sensació de molèstia que pot produir una instal lació d enllumenat públic sense causar, necessàriament, una disminució de la capacitat visual. La seva avaluació es fa mitjançant l índex G, la fórmula del qual és: G = logi (logI 80 /I 88 ) (logI 80 /I 88 ) logF logL logh logP essent: I 80 i I 88 : intensitats lluminoses emeses en els angles 80 i 88 graus en relació a la vertical. F: superfície lluminosa aparent en m 2 de la llumenera en la direcció que forma un angle de 76 graus amb la vertical. L: luminància mitja de la via en cd/m 2. h : alçada reduïda del punt de llum en relació a l ull de l observador. P: número de llumeneres per Km de via. L escala d avaluació per l índex G és la següent : G = 1 Intolerable G = 3 Molest G = 5 Admissible G = 7 Satisfactori G = 9 Inapreciable En canvi, l enlluernament pertorbador és aquell que redueix la visió sense causar necessàriament una sensació desagradable. Aquesta reducció de visibilitat es manifesta en un augment del contrast mínim que hi ha d haver entre dos objectes contigus per tal que puguin ésser apreciats com a diferents. El percentatge d aquest increment del contrast llindar (TI) és la variable utilitzada per a quantificar aquest tipus d enlluernament. Índex d enlluernament: Valor que resulta de multiplicar el valor de la luminància
18 Pàg. 18 Annex del pàmpol expressada en candeles per metre quadrat (cd m 2 ), pel valor de l àrea de la superfície emissora de llum expressada en m 2 elevada a 0,25 (I x A -0,5 ). Sistema de regulació de flux: Dispositiu que permet variar el flux lluminós emès per la làmpada. A.3. Aparells de mesura Luxímetre: Aparell constituït per una cèl lula fotoelèctrica que transforma l energia lluminosa en corrent elèctric i aquesta està connectada a un galvanòmetre calibrat en lux. Les característiques del luxímetre utilitzat per efectuar les mesures del projecte són les següents: Marca: GOSSEN Model: MAVOLUX 5032C/B USB Nº Sèrie: 5B10499 Fabricat a Alemanya Display: LCD 50 mm x 25 mm Display/Alçada del Dígit: 7 segments caràcters/13 mm Alarma de sobrecàrrega: OL apareix al display Durada bateries: 45 hores d operacions continuades amb bateries alcalines de magnesi AA (IEC LR6) Velocitat de mesura: 2 mesures per segon Memòria de dades: Emmagatzema fins a 100 valors, descarregats Pel display o via USB Funció Hold: Permet congelar una mesura en el display
19 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 19 Fig. A.11. Fotografia del luxímetre model MAVOLUX 5032C/B USB de la marca GOSSEN utilitzat Medidor Làser: Aquest sistema de mesura làser esta dissenyat per a estalviar temps i reduir personal en les tasques de medició, anivellació i alineament. Utilitza una tecnologia d última generació, altament precisa i disposa d unes eines innovadores i de fàcil ús, que permet millorar la productivitat. Per a la realització de les mesures durant el projecte s ha utilitzat un del tipus PD 32 de la marca HILTI de característiques 3V nominal / 400mA tal i com el de la Fig Fig. A.12. Medidor làser de la casa Hilti [12] Pinça amperimètrica: La pinça amperimètrica utilitzada per la mesura de les intensitats de fuga dels quadres de maniobra de Vilassar de Mar és el model CT-237 de la marca PROMAX. Les seves característiques més importants són: Alta resolució de 10µA en l escala de 40mA Pinça transformador blindada per a minimitzar l efecte de la dispersió de camps magnètics externs
20 Pàg. 20 Annex Pinça gran de 30mm de diàmetre Cinc escales (40mA, 400mA, 4A, 40A i 60A) per a totes les aplicacions Circuit de filtrat dissenyat per a eliminar l efecte del soroll paràsit d alta freqüència i dels harmònics per a la medició de corrent AC. Display LCD de 3 ¾ de gran tamany Barra gràfica de resposta ràpida (20 lectures/s) per a l observació de fenòmens transitoris Protecció contra sobrecàrrega de 600V en les mesures de resistència Un selector rotatiu per a la selecció de funcions i escales Fig. A.13. Fotografia de la pinça amperimètrica model CT-237 de la marca PROMAX utilitzada
21 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 21 Annex B. Normativa i legislació aplicable La legislació aplicada a les instal lacions d enllumenat públic al llarg del pla director de Vilassar de Mar són les següents: El Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT), Reial Decret 842/2002, de 2 d agost de 2002 Normes UNE Normes internacionals ISO i CEI Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenat per a la protecció del medi nocturn, coneguda també com a Llei per evitar la contaminació lumínica. Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig. Reial Decret 208/2005 del 25 de febrer, referent a la gestió dels residus elèctrics i electrònics.
22
23 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 23 Annex C. Fitxes lluminàries A continuació es mostren alguns dels models de lluminària existents a Vilassar de Mar en un model de fitxa proposat per a facilitar la gestió de l enllumenat públic. Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: BJC Farola futura Decoratiu Estanquitat: IP-54 FHS Inst.: 40% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 13 Catàleg de BJC
24 Pàg. 24 Annex Característiques tècniques Marca Carandini Model (..) (obsoleta) Tipus d'enllumenat: Vial Estanquitat:? FHS Inst.: 5% Classe elèctrica:? Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 298 C/ Sant Ramón
25 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 25 Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: Carandini Clasica-250 Decoratiu Estanquitat: IP-65 FHS Inst.: 39,22% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 98 C/ Miquel Borotau
26 Pàg. 26 Annex Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: Carandini Convex-204 / Convex-504 (obsoletes) Decoratiu Estanquitat:? FHS Inst.: 35% Classe elèctrica:? Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: Convex-204: 134 Convex-504: 117 Av. Montcabrer Convex-204 Ronda Catalunya Convex-504
27 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 27 Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: Carandini DQR Decoratiu Estanquitat: IP-55 FHS Inst.: 22,97% (amb reflector) Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 23 C/ Vilassar de Dalt
28 Pàg. 28 Annex Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: Carandini JCH Vial Estanquitat: IP-66 FHS Inst.: 0,99% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 438 C/ Narcís Monturiol
29 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 29 Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: Carandini Moonlight Decoratiu Estanquitat: IP-55 FHS Inst.: 23,26% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 14 Catàleg de Carandini
30 Pàg. 30 Annex Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: Carandini OA Projecció Estanquitat: IP-54 FHS Inst.: 2,82% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 8 Catàleg de Carandini
31 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 31 Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: Carandini QS Vial Estanquitat: IP-66 FHS Inst.: 0,08% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 176 C/ Maria Vidal
32 Pàg. 32 Annex Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: Carandini SM-500/RT Decoratiu Estanquitat: IP-55 FHS Inst.: 4,56% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 278 C/ Lluís Guardiola
33 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 33 Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: Carandini STR Vial Estanquitat: IP-66 FHS Inst.: 0,99% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 279 C/ Gregal
34 Pàg. 34 Annex Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: IEP AP-3 Vial Estanquitat: IP-54 FHS Inst.: 4% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 16 C/ Sta Rosa de Lima
35 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 35 Característiques tècniques Marca Model Tipus d'enllumenat: IEP BL-2 Decoratiu Estanquitat: IP-55 FHS Inst.: 60% Classe elèctrica: Classe I Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 36 Pl. Carles Trias
36 Pàg. 36 Annex Característiques tècniques Marca Lumex Model (..) Obsoleta Tipus d'enllumenat: Vial Estanquitat:? FHS Inst.: 0% Classe elèctrica:? Dades de treball i fotografia Unitats instal lades: 379 C/ Cuba
37 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 37 Annex D. Taules Taula D.1. Inventari dels punts de llum de Vilassar de Mar CM Pdl Carrer Tipus suport Alçada [m] Material suport Marca lluminària Model lluminària Tipus làmpada Pot. Làmpada [W] C06 1 P. Marítim Columna 12 Acer galvanitzat SOCELEC RADIAL-3 HM 400 C06 2 P. Marítim Columna 12 Acer galvanitzat SOCELEC RADIAL-3 HM 400 C06 3 P. Marítim Columna 12 Acer galvanitzat SOCELEC RADIAL-3 HM 400 C06 4 P. Marítim Columna 12 Acer galvanitzat SOCELEC RADIAL-3 HM 400 C06 5 P. Marítim Columna 12 Acer galvanitzat SOCELEC RADIAL-3 HM 400 C06 6 P. Marítim Columna 12 Acer galvanitzat SOCELEC RADIAL-3 HM 400 C06 7 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 8 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 9 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 10 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 11 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 12 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 13 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 14 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 15 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 16 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 17 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 18 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 19 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 20 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 21 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 22 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 23 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 24 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 25 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 26 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 27 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 28 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 29 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 30 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 31 P. Marítim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150
38 Pàg. 38 Annex C06 32 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 33 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 34 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 35 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 36 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 37 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 38 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 39 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 40 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 41 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 42 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 43 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 44 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 45 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 46 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 47 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 48 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 49 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 50 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 51 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 52 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 53 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 54 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 55 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 56 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 57 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 58 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 59 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 60 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 61 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 62 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 63 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 64 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 65 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 66 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 67 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 68 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 69 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150
39 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 39 C06 70 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 71 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 72 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 73 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 74 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 75 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 76 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 77 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 78 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 79 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 80 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 81 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 82 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 83 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 84 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 85 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C06 86 P.Maritim Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT HMC 150 C07 1 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 2 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 3 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 4 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 5 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 6 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 7 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 8 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 9 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 10 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 11 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 12 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 13 De la Xinesca Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 29 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 30 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 31 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 32 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 33 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 75 Del Congres Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI DQF-globo VMCC 125 C07 76 Del Congres Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI DQF-globo VMCC 125 C07 77 Del Congres Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI DQF-globo VMCC 125
40 Pàg. 40 Annex C07 78 Del Congres Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI DQF-globo VMCC 125 C07 79 Del Congres Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI DQF-globo VMCC 125 C07 80 Del Congres Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI DQF-globo VMCC 125 C07 81 Del Congres Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI DQF-globo VMCC 125 C07 82 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 83 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 84 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 85 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 86 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 87 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 88 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 89 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 90 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 91 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 92 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 26 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 27 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 28 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 49 N-II Columna 3 Acer galvanitzat IEP... VMCC 125 C07 50 N-II Columna 3 Acer galvanitzat IEP... VMCC 125 C07 51 N-II Columna 3 Acer galvanitzat IEP... VMCC 125 C07 52 N-II Columna 3 Acer galvanitzat IEP... VMCC 125 C07 53 N-II Columna 3 Acer galvanitzat IEP... VMCC 125 C07 54 N-II Columna 3 Acer galvanitzat IEP... VMCC 125 C07 59 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 60 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 61 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 62 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 63 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 64 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 65 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 66 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 67 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 68 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 69 Pge.de les Roses Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 70 Pge.de les Roses Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI MOONLIGHT VMCC 125 C07 71 Pge.de les Roses Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI MOONLIGHT VMCC 125 C07 72 Pge.de les Roses Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI MOONLIGHT VMCC 125
41 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 41 C07 73 Pge.de les Roses Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI MOONLIGHT VMCC 125 C07 74 Pge.de les Roses Columna 3 Acer galvanitzat CARANDINI MOONLIGHT VMCC 125 C07 55 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 56 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 57 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 58 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C07 44 S.Vicenç Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI... VMCC 125 C07 45 S.Vicenç Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI... VMCC 125 C07 46 S.Vicenç Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI... VMCC 125 C07 47 S.Vicenç Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI... VMCC 125 C07 48 S.Vicenç Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C07 34 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 35 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 35 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat GEWISS TITANO HM 400 C07 36 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 37 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 37 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat GEWISS TITANO HM 400 C07 38 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 39 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI... VMCC 125 C07 40 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI... VMCC 125 C07 40 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat GEWISS TITANO HM 400 C07 41 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI... VMCC 125 C07 42 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI... VMCC 125 C07 42 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat GEWISS TITANO HM 400 C07 43 Sta.Marta Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI... VMCC 125 C07 14 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 15 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 16 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 17 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 18 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 19 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 20 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 21 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 22 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 23 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 24 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C07 25 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 48 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125
42 Pàg. 42 Annex C08 49 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 50 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 51 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 52 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 53 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 54 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 55 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 56 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 57 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 58 Del Congres Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 1 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 2 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 3 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 4 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 5 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 6 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 7 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 8 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 9 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 10 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 11 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 12 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 13 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 14 Mar Xica Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 67 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 67 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 67 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 67 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 67 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 67 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 68 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 68 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 68 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 68 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 68 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 68 Mar Xica Columna 10 Acer galvanitzat CARANDINI CR-industrial VMCC 250 C08 15 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C08 16 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250
43 Pla director de les installacions d enllumenat públic al municipi de Vilassar de Mar Pàg. 43 C08 17 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C08 18 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C08 19 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C08 20 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C08 21 Maria Vidal Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI QS VMCC 250 C08 34 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 35 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 36 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 37 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 38 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 39 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 40 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 41 N-II Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 59 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C08 60 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C08 61 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C08 62 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C08 63 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C08 64 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C08 65 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C08 66 Pge.dels Clavells Columna 4 Acer galvanitzat CARANDINI SM-500/RT VSAP 100 C08 22 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 23 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 24 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 25 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 26 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 27 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 28 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 29 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 30 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 31 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 32 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 33 Ronda vilassar Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 42 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 43 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 44 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 45 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125 C08 46 Torrent d en Cuyas Bácul 6 Acer galvanitzat CARANDINI STR VMCC 125
MEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on.
MEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on. ÍNDEX 1. MEMÒRIA 1.1.- OBJECTE 1.2.- DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL LACIONS ACTUALS 1.3.- DESCRIPCIÓ
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
PROJECTE PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRES DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 3er.
PROJECTE PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRES DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 3er. ÍNDEX 1. MEMÒRIA 1.1.- OBJECTE 1.2.- DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL LACIONS ACTUALS 1.3.- DESCRIPCIÓ DE L
Exemples. Exemples d aplicació del nou Reglament d eficiència energètica en un cas d adequació
Exemples. Exemples d aplicació del nou Reglament d eficiència energètica en un cas d adequació Exemples d aplicacid aplicació del nou Reglament d eficiència energètica en un cas d adequacid adequació.
AJUNTAMENT DE TIANA. Projectes realitzats Inversió generada Palanquejament
AJUNTAMENT DE TIANA Comarca Població Maresme 7.973 hab. Pl. Vila, 1. 08391 Tiana Tlf. 933 955 011 Projectes realitzats Inversió generada Palanquejament 2 Estudi de viabilitat pel concurs de manteniment
Districte universitari de Catalunya
Districte universitari de Catalunya SÈIE 3 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 ELECTOTÈCNIA La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona consta de dues opcions,
SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs ELECTROTÈCNIA
SÈRIE 1 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 ELECTROTÈCNIA La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona consta de dues opcions, A o B, entre les quals cal triar-ne
Afectació del reglament a les làmpades, equips, LEDs...
JORNADA D APLICACIÓ DEL REGLAMENT D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN ENLLUMENAT EXTERIOR Afectació del reglament a les làmpades, equips, LEDs... GE Lighting Miguel Florido Prescripción Alumbrado Público Responsable
Districte universitari de Catalunya Districte universitari de Catalunya
Districte universitari de Catalunya Districte universitari de Catalunya SÈIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 2000-2001 ELECTOTÈCNIA La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna
Districte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Electrotècnia Sèrie 4 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A i B), de les quals
LLUMENERA CUBICA EXTERIOR MULTIFUNCIONAL EDICIONS DE DISSENY
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS I APLICACIONS POSICIÓ PRINCIPAL DE PEU SEGONS L ALÇARIA DE LA COLUMNA PODRÀ SER EMPRADA COM BALISSA DE JARDINERIA BAIXA, COM LLUMINARIA DE JARDI PRIVAT O DE TIPUS URBA. SITUACIÓ
SMART LIGHTING El futur de l enllumenat públic
SMART LIGHTING El futur de l enllumenat públic Jordi Bigas Màster en Smart Cities - UdG 05/09/2014 Cap a la Smart City Característiques principals: Respectar el medi ambient Utilització de les tecnologies
Què és l electricitat?
Què és l electricitat? Corrent elèctric Àtom La pila impulsa els electrons COMPONENTS D UN CIRCUIT ELÈCTRIC GENERADOR CONDUCTOR RECEPTOR Símbols i esquemes Simbologia Esquema elèctric Circuit elèctric
ASSESSORIA ENERGÈTICA
DESCRIPCIÓ DEL CONJUNT D EDIFICIS EXISTENTS L entrada a la Comunitat es realitza, per la façana litoral orientada al Sud, creuant la zona comunitària. El conjunt esta format per un total de 7 escales,
Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008 Electrotècnia Sèrie 2 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna, i la segona té dues opcions (A o B), de les quals
1. Introducció: Receptors que han de ser alimentats per una xarxa de subministrament exterior amb tensions que no passin de: U alimentació!
Instal lació de ITC-BT-43 1. Introducció: Receptors que han de ser alimentats per una xarxa de subministrament exterior amb tensions que no passin de: U alimentació! entre fases U alimentació! entre fase
Podem mesurar l'eficència energètica? Sessió III: Il luminació, l'eficiència del disseny al manteniment
Barcelona, 8 de maig de 2015 Grup de treball d eficiència energètica EIC Podem mesurar l'eficència energètica? Sessió III: Il luminació, l'eficiència del disseny al manteniment 1. Paràmetres bàsics d eficiència
LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ
UNITAT 8 LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT La direcció de la producció La funció de producció és la funció transformadora o fabricadora de béns, serveis o productes dins de
JORNADA D APLICACIÓ DEL REGLAMENT D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ENLLUMENAT EXTERIOR (REAL DECRET 1890/2008)
JORNADA D APLICACIÓ DEL REGLAMENT D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA ENLLUMENAT EXTERIOR (REAL DECRET 1890/2008) AFECTACIÓ DEL REGLAMENT ALS FABRICANTS DE LLUMS: PRODUCTE i CÀLCULS LUMINOTÈCNICS Francesc Cavaller
L equilibri entre l eficiència energètica i l ordenació ambiental de l enllumenament exterior a Catalunya
L equilibri entre l eficiència energètica i l ordenació ambiental de l enllumenament exterior a Catalunya Sergi Paricio Ferreró Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica Departament
Districte Universitari de Catalunya
Proves d accés a la universitat Convocatòria 2014 Electrotècnia Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A i B). Resoleu
PROBLEMES ELECTRICITAT
PROBLEMES ELECTRICITAT 3er ESO BLOC I: Magnituds elèctriques. Llei d Ohm. Potència i Energia Elèctrica 1. Dibuixa els símbols i escriu una breu definició dels següents dispositius elèctrics: Nom del dispositiu
PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D ESPORTS 2007 S2_23_3 INSTRUCCIONS:
PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D ESPORTS 2007 S O L U C I O N S, C R I T E R I S D E C O R R E C C I Ó I P U N T U A C I Ó D E E L E C T
INFORME MESURES LUMINOTÈCNIQUES
INFORME MESURES LUMINOTÈCNIQUES MESURES LUMINOTÈCNIQUES MCFIH (Mercabarna) Introducció: A petició de la propietat es realitzen mesures reals dels nivells de iluminació presents als pavellons tipus; és
ε = N BS w sin (w t)
Problema 1. pàg, 253. Problema 20. La bobina d un alternador consta de 25 espires de 60 cm 2 i gira amb una freqüència de 50 Hz en un camp magnètic uniforme de 0,4 T. Calcula: a) la fem induïda en funció
Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg )
Tema 9. La llum Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg. 226-255) ÍNDEX 9.1. Què és una ona? 9.2. Tipus d ones 9.3. Magnituds característiques de les ones 9.4. La llum visible o llum blanca 9.5. Espectre electromagnètic
Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.
2 ELS APARELLS DE COMANDAMENT Els aparells de comandament són elements presents en qualsevol circuit o instal lació i que serveixen per governar-los. En aparença, alguns aparells de comandament poden semblar
Avantatges i inconvenients de diferents fonts de llum en entorns protegits
Avantatges i inconvenients de diferents fonts de llum en entorns protegits Jordi Sarriera Outdoor Lighting Marketing Manager Simon Lighting Febrer 2016 Contingut Classificació de les fonts de llum segons
SECE. Empresa de Serveis Energètics MARTORELLES. El primer cas real d ESE a l Enllumenat Públic de Catalunya. Fòrum energia Ecoviure 5 d octubre 2012
MARTORELLES El primer cas real d ESE a l Enllumenat Públic de Catalunya Fòrum energia Ecoviure 5 d octubre 2012 Índex Introducció Descripció del Plec Cronologia Resultats Pla de Mesura i Verificació Eina
3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC
3. CORRENT ALTERN TRIFÀSIC El nou sistema obtingut és un sistema trifàsic equilibrat en tensions, UL1, UL2 i UL3, que tenen el mateix mòdul (valor eficaç) i desfasades entre elles 120º. 1. Introducció
ANNEX C. VALORACIÓ ECONÒMICA DELS EXEMPLES PRÀCTICS DESENVOLUPATS A L ANNEX B.
Annex C. Valoració econòmica dels exemples pràctics Pàg. 1 ANNEX C. VALORACIÓ ECONÒMICA DELS EXEMPLES PRÀCTICS DESENVOLUPATS A L ANNEX B. El present Annex C mostra una estimació de la valoració econòmica
Sistema de Gestió de la Qualitat
Sistema de Gestió de la Qualitat Qualificació i avaluació de proveïdors Alumne: Rubén Martín Gallardo Tutor: Jaume Beneded Navarro Treball final de Grau Grau Enginyeria Informàtica. Curs 2012-2013-03-10
Problemes de corrent altern
Problemes de corrent altern Campana de Gauss www.campanadegauss.cat demidovitx@gmail.com 13 de juliol de 2013 1 Introducció teòrica Corrent altern. És un corrent en què la intensitat canvia, de forma periòdica,
1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?
1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 2.Quines són les propietats de la llum? 3.Què són els miralls i les lents? 4.Què és la llum blanca? 5.Què en sabem dels colors
Jornada sobre il luminació. Característiques a tenir en compte a l hora de comprar Leds per Interior
Jornada sobre il luminació interior amb LEDs Característiques a tenir en compte a l hora de comprar Leds per Interior INDEX 1. Introducció 2. Característiques tècniques bàsiques 3. Valors recomanables
Districte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Tecnologia industrial Sèrie 2 La prova consta de dues parts que tenen dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o
L ENLLUMENAT EXTERIOR
GUIÓ: L ENLLUMENAT EXTERIOR 1.- Evolució històrica del servei: Entortxa, làmpades d oli, l enllumenat de gas, les làmpades d incandescència, de descàrrega i de LEDS. 2.- Funcions: garantir la seguretat
Exemples de documents i registres del Pla d APPCC
Exemples de documents i registres del Tot seguit es desenvolupen alguns models de documents del i de registres derivats de la seva execució a títol d exemple per facilitar la comprensió del principi 7
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT
UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT 1 Format de text Quan escrivim un document a Ms Word, aquest adopta les característiques que, per defecte, té predeterminades: el tipus de font, l alineació de text, les
MILLORA DEL SISTEMA D ENLLUMENAT DELS CARRERS DEL POBLE NOU
Ajuntament de Riudellots de la Selva Memòria tècnica : MILLORA DEL SISTEMA D ENLLUMENAT DELS CARRERS DEL POBLE NOU Emplaçament: Zona Poble Nou 17457 Riudellots de la Selva Index : MEMÒRIA TÈCNICA MILLORA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Electrotècnia Corrent altern. Selecció de Problemes de selectivitat
Electrotècnia Corrent altern. Selecció de Problemes de selectivitat Recopilat per Vicenç Lazaro. vicensafa@gmail.com Corrent Altern 1. SÈRIE 1 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 Del circuit de la figura, determineu:
DOSSIER D ESTIU TECNOLOGIES 3r ESO
DEPARTAMENT TECNOLOGIA CURS 2014-15 DOSSIER D ESTIU TECNOLOGIES 3r ESO DOSSIER D ESTIU TECNOLOGIES 3r ESO NOM ALUMNE:... LLEGEIX ATENTAMENT: Aquest dossier està pensat per a recuperar l'assignatura de
TEMA 7: Estadística 7.1 CONCEPTES BÀSICS
TEMA 7: Estadística 7.1 CONCEPTES BÀSICS La Estadística tracta del record, ordenació y classificació de les dades obtingudes per les observacions, per poder fer comparacions i treure n conclusions Un estudi
1-Quins són els principals avantatges d utilitzar les energies renovables en comptes de les no renovables
UD1: GENERACIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA Nom i cognom: Data: nota 1-Quins són els principals avantatges d utilitzar les energies renovables en comptes de les no renovables 2-Com definiries essencialment què
La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals
La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC
Com afecten les noves tarifes elèctriques a la indústria
Com afecten les noves tarifes elèctriques a la indústria Segons la Circular 3/2014 de 2 de juliol del BOE 1. Wattia Tarifes, qui som? 2. El mercat elèctric 3. Modalitats de la contractació elèctrica 4.
Perquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs ELECTROTÈCNIA
SÈRIE 2 PAAU. LOGSE. Curs 1999-2000 ELECTROTÈCNIA La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona consta de dues opcions, A o B, entre les quals cal triar-ne
Avaluació de tractaments innovadors i/o de tractaments consolidats optimitzats
Avaluació de s innovadors i/o de s consolidats optimitzats Grup d Experts en Tractament de Dejeccions Ramaderes dimecres, 25 juliol 2018 1. Índex 1. Índex... 2 2. Avaluació dels s innovadors i/o consolidats
Dossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT)
Dossier d aprenentatge Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT) Aprenentatge 1 Dades de la flota La xarxa d autobusos presta servei a Barcelona i altres municipis de l àrea metropolitana. La xarxa
Imatge digital 4t d ESO
Imatge digital 4t d ESO Introducció Una imatge digital és una representació bidimensional d una imatge utilitzant bits (uns i zeros). Hi ha dos tipus d imatges digitals: o Imatges de mapa de bits o Imatges
a) La intensitat que circula. b) La potència que consumeix. a) Intensitat de corrent que circula. b) La potència que consumeix el circuit.
Problema 1 Un corrent altern té un període d'1/50 s. Quina és la freqüència d'aquest corrent? Problema 2 Un corrent altern té una freqüència de 50 Hz. Calcular el temps que tarda a realitzar un cicle.
Primera part. a) s = a + b. b) s = a + b + c. c) s = b + c. d) s = b + c
Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Electrotècnia sèrie 1 La prova consta de dues parts de dos exercicis
PLA D ADEQUACIÓ MUNICIPAL D ENLLUMENAT PÚBLIC
PLA D ADEQUACIÓ MUNICIPAL D ENLLUMENAT PÚBLIC Per el Municipi de: VILADASENS SSTT. Consell Comarcal del Gironès Enginyeria Industrial MEMORIA: 1.- Objecte 2.- Normatives 3.- Conclusions propostes de canvis
Tema 8: Les forces i les màquines
En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina
Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%
Grafitinet C/Orient,78084planta1 08172SantCugatdelVallés Tel:935830437 Fax:935879739 Email:info@grafitinet.net Páginaweb:www.grafitinet.net Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns% Què són les
Mecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA
Programació d aula Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula Unitat 1 - El taller de reparació de vehicles 1 >> Objectius Conèixer els tipus de tallers i les àrees de treball de què disposen.
LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA
UNITAT 7 LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT El departament de producció Funcions del departament Aprovisionament. Fabricació. Emmagatzemament. Control de
4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS
Petjada ecològica de la ciutat de Terrassa davant dels escenaris d evolució demogràfica /. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS.. Introducció
UF1-Electricitat a l ordinador.
UF1-Electricitat a l ordinador. NF1. Part elèctrica de l'ordinador. 1.1.3. SAIs. Per què? Perquè volem saber com protegir els nostres ordinadors davant de fallades en el funcionament elèctric. Perquè volem
Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli
Classe 7 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Característiques dels mercats no competitius El monopoli té un únic productor, no té competidors Aquesta empresa té poder de mercat, ja que
Possibilitats d implementació de l autoconsum als edificis
Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya Jornada tècnica Com estalviar en la factura energètica municipal Badalona, 25 d octubre de 2013 Possibilitats d implementació de l autoconsum
Mapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania
d energia renovable Manual d ús del mapa per la ciutadania 1 Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana Mapa de recursos 1. Introducció Barcelona vol potenciar la generació renovable a la ciutat i
4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries
Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm
avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 2012-2013 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup Activitat 1: El telèfon mòbil Observa la figura següent, que representa la càrrega que queda
MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m
MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m Al calcular el mínim comú múltiple de dos o més nombres el que estem fent és quedar-nos amb el valor més petit de tots els múltiples que són comuns a aquests nombres. És a dir,
UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES
UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES 1 Gràfics de columnes A partir de la informació continguda en un rang de cel les podem crear un gràfic per visualitzar aquestes dades. Ms Excel proporciona diferents
IES ARGENTONA Física 1r Batxillerat
Imatges Reflexió: fenomen ondulatori que consisteix en que una ona, en arribar a la superfície de separació entre dos medis, canvia la direcció de propagació i continua propagantse en el mateix medi. Lleis
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.
Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES 41 42 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 8. TRIGONOMETRIA UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser
2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ
1. MARC REGLAMENTARI El marc normatiu és el que s estableix en el RITE, Real Decret 1.027/2.007, i en concret a la instrucció tècnica : IT 1.1.4.2.2 Aquesta instrucció tècnica defineix les diferents categories
Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs
2. Les dejeccions ramaderes són els excrements i residus excretats pel bestiar, sols o barrejats amb jaç o restes d alimentació, encara que s hagin transformat. Normalment es distingeixen diferents tipus
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiques totes aquelles propietats dels cossos de l Univers que es poden mesurar, és a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o valor;
Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna.
Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA Després de llegir els apunts sobre la resistència realitza les següents activitats: 1. Explica la diferència entre la resistència aeròbica
P=U I (6) 1W = 1V 1A En mecànica s'utilitza com unitat de potència el cavall de vapor (CV o bé HP) 1 CV = 736 W. Exemples: 11 i 12.
26. Potència elèctrica És el treball desenvolupat per unitat de temps. La potència elèctrica és el producte de la tensió per la intensitat de corrent. P=U I (6) P: Potència elèctrica, mesurada en W. U:
Aula de recursos de Tecnologia Taller d electrònica P1
P1: Identificació de components Objectius 1. Identificació de resistors i determinació del valor a partir del codi de colors. 2. Identificació de condensadors i determinació del seu valor. 3. Identificació
L ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
SUBSTITUCIÓ DE L'ENLLUMENAT DEL PASSEIG DEL MAR PASSEIG DEL MAR. AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR. Novembre de 2017
SUBSTITUCIÓ DE L'ENLLUMENAT DEL PASSEIG DEL MAR PASSEIG DEL MAR. AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR. Novembre de 2017 I N T R O D U C C I Ó Durant els dies 20 i 21 de desembre de 2016 i 20 i 21 de gener de 2017
3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos
FITXA 1: Angles rectes, aguts i obtusos A.1. OBSERVA AQUESTA FIGURA I FES EL QUE S INDICA: Pinta n de blau els costats. Assenyala n de vermell el vèrtex. Pinta n de groc l obertura. A.2. DIBUIXA EL QUE
Eines de projecte i gestió per a la minimització de la Contaminació Lumínica. Jordina Oller
Eines de projecte i gestió per a la minimització de la Contaminació Lumínica Jordina Oller Zonificació Barcelona Màxima Protecció Collserola Parc de Cervantes Parc Creueta del Coll Parc del Turó de la
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000
Tutorial amplificador classe A
CFGM d Instal lacions elèctriques i automàtiques M9 Electrònica UF2: Electrònica analògica Tutorial amplificador classe A Autor: Jesús Martin (Curs 2012-13 / S1) Introducció Un amplificador és un aparell
UNITAT ENUMERAR LES OPCIONS I CREAR LLISTES
UNITAT ENUMERAR LES OPCIONS I CREAR LLISTES 3 Esquema numerat Un esquema numerat o llista multinivell s utilitza per crear una llista que contingui diferents nivells situats a diferents sagnats del text,
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS
UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS 1 Introducció de fórmules El programa Ms Excel és un full de càlcul que permet dur a terme tota mena d operacions matemàtiques i instruccions lògiques que mostren
Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Tecnologia industrial Sèrie 2 La prova consta de dues parts que tenen dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o
ACTIVITATS SOBRE LA LLUM I EL SO
ACTIVITATS SOBRE LA LLUM I EL SO Activitat 1: Visiona "El Meravellós món del color" i respon: a) Existeix el color? b) Per què es veuen els objectes d un color determinat, per exemple, roig o groc? c)
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6
3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA
1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament
Política de Gestió del Document Electrònic del Govern d Andorra. Govern d Andorra Andorra la Vella, 15 de juny del 2018
Política de Gestió del Document Electrònic del Govern d Andorra Govern d Andorra Andorra la Vella, 15 de juny del 2018 Antecedents El Govern està posant en marxa un conjunt de projectes per tal de millorar
Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. Objecte i camp d aplicació
Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió ITC-BT-42 Instal lacións elèctriques en ports i marines per a vaixells d esbarjo. ITC-BT-42 Instal lacións elèctriques en ports i marines per a vaixells d esbarjo
El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona,
El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona, 01.06.17 Marc normatiu Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la
Tema 2: GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA
Tema : GEOMETRIA ANALÍTICA AL PLA Vector El vector AB és el segment orientat amb origen al punt A i extrem al punt B b a A B Les projeccions del vector sobre els eixos són les components del vector: a
PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.
PART II: FÍSICA Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2. UNITAT 1: INTRODUCCIÓ AL MOVIMENT Posició i desplaçament 1- Marca la resposta correcta en cada cas:
OBJECTIUS I FUNCIONAMENT DE L APLICACIÓ PER A SMARTPHONE DOMO PHONE
OBJECTIUS I FUNCIONAMENT DE L APLICACIÓ PER A SMARTPHONE DOMO PHONE INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS Domòtica La domòtica és una tècnica moderna que té la finalitat d automatitzar una llar utilitzant les últimes
Parc central d'urbaser a Barcelona
Parc central d'urbaser a Barcelona ORGANITZACIÓ COMPROMESA AMB LA REDUCCIÓ D'EMISSIONS DE GASOS AMB EFECTE D'HIVERNACLE Abast de l'adhesió: Activitats i Instal lacions de la Contracta de Recollida de Residus
La tecnociència de l'ictíneo
Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...