COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

Transcripción

1 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA

2

3 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA Família i relacions convivencials d ajuda mútua Joan EGEA I FERNÀNDEZ Josep FERRER I RIBA (Directors) Esther FARNÓS I AMORÓS (Coordinadora)

4 El present comentari s emmarca en el projecte de recerca «Reforma del derecho de familia y análisis unitario de su régimen patrimonial. Atribución de derechos de propiedad, pretensiones compensatorias y atención de necesidades a su disolución por crisis y por causa de muerte» (DER ), finançat pel MINECO i dirigit pel Dr. Josep Ferrer i Riba. Reservats tots els drets. De conformitat amb el que es disposa en els articles 270, 271 i 272 del Codi penal vigent, podrà ser castigat amb la pena de multa i privació de llibertat aquell que reprodueixi, plagiï, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra literária o científica, fixada en qualsevol tipus de suport, sense l autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel lectual o dels seus cessionaris. Amb el suport de 2014 Els autors 2014 Atelier Via Laietana 12, Barcelona editorial@atelierlibros.es ISBN: Dipòsit legal: B Disseny i composició: Addenda, Pau Claris 92, Barcelona Impressió: Winihard Gràfics, SL

5 RELACIÓ D AUTORS Joan Manel ABRIL CAMPOY Magistrat Sala Civil-Penal TSJC Ariadna AGUILERA RULL Professora Visitant de Dret Civil (UPF) Laura ALASCIO CARRASCO Professora Ajudant de Dret Civil (UPF) Maria Eugènia ALEGRET BURGUÉS Magistrada Sala Civil-Penal TSJC Miriam ANDERSON Professora Agregada de Dret Civil (UB) Lídia ARNAU RAVENTÓS Professora Agregada de Dret Civil (UB) Mireia ARTIGOT GOLOBARDES Investigadora Juan de la Cierva (UPF) Joaquim BAYO DELGADO Magistrat Audiència Provincial de Barcelona Esteve BOSCH CAPDEVILA Catedràtic de Dret Civil (URV) Lluís CABALLOL ANGELATS Professor TU de Dret Processal (UB) Andrés Miguel COSIALLS UBACH Professor Contractat Doctor de Dret (CUD) Antoni CUMELLA GAMINDE Registrador de la Propietat Salvador DURANY PICH Professor TU de Dret Civil (UIC) Joan EGEA FERNÀNDEZ Catedràtic de Dret Civil (UPF) Esther FARNÓS AMORÓS Investigadora Alianza 4 Universidades (UAM-UPF) Josep FERRER RIBA Catedràtic de Dret Civil (UPF) Carles Enric FLORENSA I TOMÀS Catedràtic de Dret Civil (UdL) Albert FONT SEGURA Professor TU de Dret Internacional Privat (UPF) José Ramón GARCÍA VICENTE Professor TU de Dret Civil (USAL) Margarita GARRIGA GORINA Doctora en Dret (UPF) Marian GILI SALDAÑA Professora Visitant de Dret Civil (UPF) M. Esperança GINEBRA MOLINS Professora TU de Dret Civil (UB) Anna GINÈS FABRELLAS Professora Ajudant Doctora de Dret Laboral (UPF) Carlos GÓMEZ LIGÜERRE Professor TU de Dret Civil (UPF) Fernando GÓMEZ POMAR Catedràtic de Dret Civil (UPF) Mariló GRAMUNT FOMBUENA Professora TU de Dret Civil (UB) Lluís JOU I MIRABENT Notari Albert LAMARCA I MARQUÈS Professor TU de Dret Civil (UPF) Elena LAUROBA Lacasa Professora TU de Dret Civil (UB) M. Rosa LLÀCER MATACÁS Catedràtica de Dret Civil (UB)

6 Pascual ORTUÑO MUÑOZ Magistrat Audiència Provincial de Barcelona Maurici PÉREZ SIMEÓN Professor Agregat de Dret Romà (UPF) Anna QUIÑONES ESCÁMEZ Catedràtica de Dret Internacional Privat (UPF) Sonia RAMOS GONZÁLEZ Investigadora Ramón y Cajal (UPF) Jordi RIBOT IGUALADA Catedràtic de Dret Civil (UdG) Antoni RUBÍ PUIG Professor Lector de Dret Civil (UPF) Gemma RUBIO GIMENO Professora Agregada de Dret Civil (UB) Albert RUDA GONZÁLEZ Professor Agregat de Dret Civil (UdG) Pau SALVADOR CODERCH Catedràtic de Dret Civil (UPF) Joan Carles SEUBA TORREBLANCA Professor TU de Dret Civil (UPF) Josep SOLÉ FELIU Professor TU de Dret Civil (UdG) Jaume TARABAL BOSCH Professor Lector de Dret Civil (UB) Antoni VAQUER ALOY Catedràtic de Dret Civil (UdL) Dolors VIÑAS MAESTRE Magistrada Audiència Provincial de Barcelona

7 ÍNDEX PRÒLEG ABREVIATURES TÍTOL III. LA FAMÍLIA CAPÍTOL I. ABAST DE LA INSTITUCIÓ FAMILIAR Article L heterogeneïtat del fet familiar Pau Salvador i Coderch i Laura Alascio Carrasco SECCIÓ PRIMERA. EL MATRIMONI: DISPOSICIONS GENERALS I EFECTES Article Matrimoni Joan Carles Seuba Torreblanca Article Domicili familiar Joan Carles Seuba Torreblanca Article Direcció de la família Joan Carles Seuba Torreblanca Article Despeses familiars Joan Carles Seuba Torreblanca Article Contribució a les despeses familiars Joan Carles Seuba Torreblanca Article Deure d informació recíproca Joan Carles Seuba Torreblanca Article Responsabilitat per despeses familiars Joan Carles Seuba Torreblanca Article Disposició de l habitatge familiar Antoni Cumella Gaminde SECCIÓ SEGONA. RELACIONS ECONÒMIQUES ENTRE ELS CÒNJUGES SUBSECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article Règim econòmic del matrimoni Albert Font i Segura Article Llibertat de contractació Fernando Gómez Pomar Article Presumpció de donació Fernando Gómez Pomar 9

8 10 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA Article Comptes indistints Fernando Gómez Pomar Article Donacions fora de capítols Fernando Gómez Pomar SUBSECCIÓ SEGONA. ADQUISICIONS ONEROSES AMB PACTE DE SUPERVIVÈNCIA Article Règim dels béns adquirits amb pacte de supervivència Carlos Gómez Ligüerre Article Incompatibilitat amb l heretament Carlos Gómez Ligüerre Article Embargament i concurs Carlos Gómez Ligüerre Article Extinció Carlos Gómez Ligüerre SECCIÓ TERCERA. ELS CAPÍTOLS MATRIMONIALS Article Contingut Josep Solé Feliu Article Pactes en previsió d una ruptura matrimonial Josep Solé Feliu Article Capacitat Lluís Jou i Mirabent Article Forma i inscripció Lluís Jou i Mirabent Article Modificació Lluís Jou i Mirabent Article Drets adquirits Lluís Jou i Mirabent Article Donacions Lluís Jou i Mirabent Article Ineficàcia per nul litat, separació judicial o divorci Lluís Jou i Mirabent SECCIÓ QUARTA. LES DONACIONS PER RAÓ DE MATRIMONI ATORGADES FORA DE CAPÍTOLS MATRIMONIALS Article Règim Maurici Pérez Simeón Article Donacions condicionals, modals i de béns gravats Maurici Pérez Simeón Article Revocació Maurici Pérez Simeón SECCIÓ CINQUENA. ELS DRETS VIDUALS FAMILIARS Article Dret al parament de l habitatge Lídia Arnau Raventós

9 ÍNDEX 11 Article Any de viduïtat Lídia Arnau Raventós CAPÍTOL II. RÈGIMS ECONÒMICS MATRIMONIALS SECCIÓ PRIMERA. EL RÈGIM DE SEPARACIÓ DE BÉNS Article Contingut Albert Lamarca i Marquès Article Béns propis Albert Lamarca i Marquès Article Adquisicions oneroses Albert Lamarca i Marquès Article Titularitats dubtoses Albert Lamarca i Marquès Article Compensació econòmica per raó de treball Jordi Ribot Igualada Article Regles de càlcul Jordi Ribot Igualada Article Pactes sobre la compensació Jordi Ribot Igualada Article Forma de pagament de la compensació Jordi Ribot Igualada Article Actes en perjudici del dret a la compensació Jordi Ribot Igualada Article Compatibilitat Jordi Ribot Igualada Article Exercici del dret a la compensació Jordi Ribot Igualada Article Divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa Lluís Caballol Angelats SECCIÓ SEGONA. EL RÈGIM DE PARTICIPACIÓ EN ELS GUANYS SUBSECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article Contingut Andrés Miguel Cosialls Ubach Article Inventari Andrés Miguel Cosialls Ubach Article Pactes sobre l abast de la participació en els guanys Andrés Miguel Cosialls Ubach Article Extinció Andrés Miguel Cosialls Ubach Article Retroacció dels efectes de l extinció Andrés Miguel Cosialls Ubach

10 12 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA SUBSECCIÓ SEGONA. LA LIQUIDACIÓ DEL RÈGIM Article Inici de la liquidació Antoni Vaquer Aloy Article Determinació del patrimoni final Antoni Vaquer Aloy Article Determinació del patrimoni inicial Antoni Vaquer Aloy Article Determinació del crèdit Antoni Vaquer Aloy SUBSECCIÓ TERCERA. PAGAMENT DEL CRÈDIT DE PARTICIPACIÓ Article Forma de pagament Antoni Vaquer Aloy Article Anotació preventiva Antoni Vaquer Aloy Article Actes en perjudici del crèdit Antoni Vaquer Aloy SECCIÓ TERCERA. L ASSOCIACIÓ A COMPRES I MILLORES Article Règim Esteve Bosch Capdevila Article Administració Esteve Bosch Capdevila Article Liquidació Esteve Bosch Capdevila SECCIÓ QUARTA. L AGERMANAMENT O PACTE DE MIG PER MIG Article Règim Esteve Bosch Capdevila SECCIÓ CINQUENA. EL PACTE DE CONVINENÇA O MITJA GUADANYERIA Article Règim Carles Enric Florensa i Tomàs SECCIÓ SISENA. EL RÈGIM DE COMUNITAT DE BÉNS Article Contingut M. Esperança Ginebra Molins Article Béns comuns M. Esperança Ginebra Molins Article Béns privatius M. Esperança Ginebra Molins Article Administració i disposició dels béns comuns M. Esperança Ginebra Molins

11 ÍNDEX 13 Article Règim dels béns privatius M. Esperança Ginebra Molins Article Responsabilitat per despeses familiars M. Esperança Ginebra Molins Article Extinció del règim M. Esperança Ginebra Molins Article Determinació i valoració dels béns M. Esperança Ginebra Molins Article Divisió dels béns comuns M. Esperança Ginebra Molins CAPÍTOL III. ELS EFECTES DE LA NUL LITAT DEL MATRIMONI, DEL DIVORCI I DE LA SEPARACIÓ JUDICIAL SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article Mesures provisionals Joaquim Bayo Delgado Article Mesures definitives proposades per conveni regulador Joaquim Bayo Delgado Article Aprovació judicial dels pactes Joaquim Bayo Delgado Article Mesures definitives acordades per l autoritat judicial Joaquim Bayo Delgado Article Pactes fora de conveni regulador Joaquim Bayo Delgado Article Mediació familiar Pascual Ortuño Muñoz Article Modificació de mesures Joaquim Bayo Delgado SECCIÓ SEGONA. CURA DELS FILLS Article Responsabilitat parental Dolors Viñas Maestre Article Pla de parentalitat Dolors Viñas Maestre Article Exercici de la guarda Dolors Viñas Maestre Article Criteris per a determinar el règim i la manera d exercir la guarda Dolors Viñas Maestre Article Relacions personals amb els avis i els germans Dolors Viñas Maestre Article Supervisió de les relacions personals en situacions de risc Dolors Viñas Maestre

12 14 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA SECCIÓ TERCERA. PRESTACIÓ COMPENSATÒRIA Article Prestació compensatòria Josep Ferrer Riba Article Determinació de la prestació compensatòria Josep Ferrer Riba Article Pactes sobre la prestació compensatòria Josep Ferrer Riba Article Pagament de la prestació compensatòria Josep Ferrer Riba Article Modificació de la prestació compensatòria Josep Ferrer Riba Article Extinció del dret a prestació compensatòria Josep Ferrer Riba SECCIÓ QUARTA. ATRIBUCIÓ O DISTRIBUCIÓ DE L ÚS DE L HABITATGE FAMILIAR Article Atribució o distribució de l ús de l habitatge familiar Joan Egea Fernàndez Article Exclusió i límits de l atribució de l ús de l habitatge Joan Egea Fernàndez Article Publicitat del dret d ús de l habitatge Joan Egea Fernàndez Article Obligacions per raó de l habitatge Joan Egea Fernàndez Article Extinció del dret d ús Joan Egea Fernàndez Article Actes dispositius sobre l habitatge subjecte a dret d ús Joan Egea Fernàndez CAPÍTOL IV. CONVIVÈNCIA ESTABLE EN PARELLA SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article Parella estable Jaume Tarabal Bosch Article Requisits personals Jaume Tarabal Bosch Article Règim durant la convivència Jaume Tarabal Bosch i Antoni Cumella Gaminde SECCIÓ SEGONA. EXTINCIÓ DE LA PARELLA ESTABLE Article Causes d extinció Jaume Tarabal Bosch Article Pactes en previsió del cessament de la convivencia Josep Solé Feliu

13 ÍNDEX 15 Article Acords assolits després del cessament de la convivència Joaquim Bayo Delgado SECCIÓ TERCERA. EFECTES DE L EXTINCIÓ DE LA PARELLA ESTABLE Article Exercici de la guarda dels fills i relacions personals Dolors Viñas Maestre Article Atribució o distribució de l ús de l habitatge familiar Joan Egea Fernàndez Article Compensació econòmica per raó de treball Jordi Ribot Igualada Article Prestació alimentària Joan Manel Abril Campoy Article Pagament de la prestació alimentària Joan Manel Abril Campoy Article Extinció de la prestació alimentària fixada en forma de pensió Joan Manel Abril Campoy Article Exercici dels drets Joan Manel Abril Campoy Article Efectes de l extinció per mort Lídia Arnau Raventós i Jordi Ribot Igualada CAPÍTOL V. LA FILIACIÓ SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article Classes de filiació Article Efectes de la filiació SECCIÓ SEGONA. LA FILIACIÓ PER NATURALESA SUBSECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS DE LA DETERMINACIÓ DE LA FILIACIÓ Article Determinació Article Període legal de concepció SUBSECCIÓ SEGONA. LA DETERMINACIÓ DE LA FILIACIÓ MATRIMONIAL Article Paternitat matrimonial Article Concepció abans del matrimoni Article Naixement abans del matrimoni

14 16 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA Article La fecundació assistida de la dona casada SUBSECCIÓ TERCERA. LA DETERMINACIÓ DE LA FILIACIÓ NO MATRIMONIAL Article Establiment Article Presumpcions de paternitat Article Capacitat per al reconeixement de la paternitat o la maternitat Article Requisits del reconeixement de la paternitat o la maternitat Article La fecundació assistida de la dona Article Eficàcia limitada SUBSECCIÓ QUARTA. REGLES COMUNES A LES ACCIONS DE FILIACIÓ Article Mitjans de prova Maria Eugènia Alegret Burgués Article Persones que intervenen en el procés Maria Eugènia Alegret Burgués Article Mesures cautelars en el judici de filiació Maria Eugènia Alegret Burgués Article Relacions sexuals de la mare amb altres homes Maria Eugènia Alegret Burgués Article Filiació contradictòria Maria Eugènia Alegret Burgués SUBSECCIÓ CINQUENA. LA RECLAMACIÓ DE LA FILIACIÓ Article Filiació matrimonial Esther Farnós Amorós Article Filiació no matrimonial Esther Farnós Amorós Article Acumulació de pretensions Esther Farnós Amorós SUBSECCIÓ SISENA. LA IMPUGNACIÓ DE LA FILIACIÓ Article Impugnació pel marit de la paternitat matrimonial Esther Farnós Amorós Article Impugnació per la mare de la paternitat matrimonial Esther Farnós Amorós Article Impugnació pel fill de la paternitat matrimonial Esther Farnós Amorós

15 ÍNDEX 17 Article Impugnació de la paternitat no matrimonial Esther Farnós Amorós Article Impugnació del reconeixement de la paternitat Esther Farnós Amorós Article La prova en la impugnació de la paternitat Esther Farnós Amorós Article Impugnació de la maternitat Esther Farnós Amorós SECCIÓ TERCERA. LA FILIACIÓ ADOPTIVA SUBSECCIÓ PRIMERA. CONDICIONS REQUERIDES PER A L ADOPCIÓ Article Requisits personals per a adoptar Jaume Tarabal Bosch Artice Prohibicions per a adoptar Jaume Tarabal Bosch Article Adopció de menors d edat Jaume Tarabal Bosch Article Adopció de persones majors d edat Jaume Tarabal Bosch SUBSECCIÓ SEGONA. L ACOLLIMENT PREADOPTIU Article La mesura d acolliment preadoptiu Sonia Ramos González Article Resolució d acolliment Sonia Ramos González Article Cessament de l acolliment preadoptiu Sonia Ramos González Article Confidencialitat de les dades Sonia Ramos González Article Proposta d adopció Sonia Ramos González SUBSECCIÓ TERCERA. CONSTITUCIÓ DE L ADOPCIÓ Article Constitució per resolució judicial Ariadna Aguilera Rull Article Consentiment a l adopció Ariadna Aguilera Rull Article Assentiment a l adopció Ariadna Aguilera Rull Article Concurrència de causa de privació de la potestat Ariadna Aguilera Rull Article Persones que han d ésser escoltades Ariadna Aguilera Rull

16 18 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA SUBSECCIÓ QUARTA. ADOPCIÓ I ACOLLIMENT INTERNACIONALS Article Adopció internacional de menors Anna Quiñones Escámez Article Tramitació de l adopció per l entitat pública Anna Quiñones Escámez Article Funcions d intermediació Anna Quiñones Escámez SUBSECCIÓ CINQUENA. EFECTES ESPECÍFICS DE LA FILIACIÓ ADOPTIVA Article Efectes específics de l adopció Margarita Garriga Gorina Article Cognoms de l adoptat Margarita Garriga Gorina Article Dret a la informació sobre el propi origen Margarita Garriga Gorina Article Obligació d informar el fill adoptat sobre l adopció Margarita Garriga Gorina SUBSECCIÓ SISENA. EXTINCIÓ Article Irrevocabilitat i impugnació Mireia Artigot i Golobardes Article Efectes de l extinció Mireia Artigot i Golobardes CAPÍTOL VI. POTESTAT PARENTAL SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article Titulars de la potestat parental Miriam Anderson Article Exercici de la potestat parental Miriam Anderson Article Intervenció judicial Miriam Anderson Article Relacions personals Miriam Anderson Article Denegació, suspensió i modificació de les relacions personals Miriam Anderson Article Privació de la potestat parental Miriam Anderson Article Recuperació de la potestat parental Miriam Anderson

17 ÍNDEX 19 SECCIÓ SEGONA. L EXERCICI DE LA POTESTAT PARENTAL Article Exercici conjunt de la potestat parental Mª Elena Lauroba Lacasa Article Exercici de la potestat parental amb distribució de funcions o individual amb consentiment de l altre progenitor Mª Elena Lauroba Lacasa Article Exercici exclusiu de la potestat parental Mª Elena Lauroba Lacasa Article Exercici de la potestat parental en cas de vida separada dels progenitors Mª Elena Lauroba Lacasa Article Deure d informació Mª Elena Lauroba Lacasa Article Desacords Mª Elena Lauroba Lacasa Article Facultats del cònjuge o convivent en parella estable del progenitor Mª Elena Lauroba Lacasa Article Atribució de la guarda del fill en cas de mort del cònjuge o convivent en parella estable Mª Elena Lauroba Lacasa Article Progenitors menors Mª Elena Lauroba Lacasa SECCIÓ TERCERA. EL CONTINGUT DE LA POTESTAT PARENTAL Article Relacions entre pares i fills Carles Enric Florensa i Tomàs Article Representació legal Carles Enric Florensa i Tomàs Article Prestació personal Carles Enric Florensa i Tomàs Article Conflicte d interessos Carles Enric Florensa i Tomàs Article Administració dels béns Maria Rosa Llácer Matacás Article Contribució dels fills a les despeses familiars Maria Rosa Llácer Matacás Article Exercici de l administració Gemma Rubio Gimeno Article Rendició de comptes Gemma Rubio Gimeno Article Béns exclosos de l administració Mariló Gramunt Fombuena

18 20 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA Article Administració especial Mariló Gramunt Fombuena Article Actes que requereixen autorització judicial Carles Enric Florensa i Tomàs Article Autorització judicial Carles Enric Florensa i Tomàs Article Denegació de la renúncia d adquisicions gratuïtes Carles Enric Florensa i Tomàs Article Autoritzacions alternatives Carles Enric Florensa i Tomàs Article Manca d autorització Carles Enric Florensa i Tomàs SECCIÓ QUARTA. L EXTINCIÓ DE LA POTESTAT Article Causes d extinció Antoni Rubí Puig SECCIÓ CINQUENA. LA PRÒRROGA I LA REHABILITACIÓ DE LA POTESTAT Article Pròrroga Antoni Rubí Puig Article Rehabilitació Antoni Rubí Puig Article Constitució de la tutela o de la curatela Antoni Rubí Puig Article Extinció Antoni Rubí Puig CAPÍTOL VII. ALIMENTS D ORIGEN FAMILIAR Article Contingut Albert Ruda González Article Persones obligades Albert Ruda González Article Exempció de l obligació Albert Ruda González Article Dret a reclamar aliments Albert Ruda González Article Naixement del dret Albert Ruda González Article Ordre de reclamació Albert Ruda González Article Pluralitat de persones obligades Albert Ruda González Article Pluralitat de reclamacions Albert Ruda González

19 ÍNDEX 21 Article Quantia Salvador Durany Pich Article Compliment de l obligació Salvador Durany Pich Article Prestació d aliments per tercers Salvador Durany Pich Article Característiques del dret als aliments Salvador Durany Pich Article Extinció Salvador Durany Pich Article Subsidiarietat Salvador Durany Pich TÍTOL IV. LES RELACIONS CONVIVENCIALS D AJUDA MÚTUA Article Règim jurídic Marian Gili Saldaña Article Requisits personals Marian Gili Saldaña Article Constitució Marian Gili Saldaña Article Acords Marian Gili Saldaña Article Extinció de les relacions de convivència Marian Gili Saldaña Article Efectes de l extinció de les relacions de convivència respecte a l habitatge Marian Gili Saldaña Article Pensió periòdica en cas de defunció Marian Gili Saldaña DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera. Registre de patrimoni protegits Antoni Cumella Gaminde Segona. Tercera. Quarta. Mesures de conciliació del treball i la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes que conviu en parella estable Anna Ginès i Fabrellas Especialitats processals relatives a pretensions liquidatòries de règim econòmic exercides dins del processos matrimonials Lluís Caballol Angelats Especialitats processals relatives a pretensions economicomatrimonials exercides en el processos de liquidació i divisió de l herència Lluís Caballol Angelats

20 22 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA Cinquena. Procediments relatius a la ruptura de la parella estable Lluís Caballol Angelats Sisena. Setena. Dictàmens pericials relatius al règim d exercici de la responsabilitat parental Pascual Ortuño Muñoz Supervisió del règim de relacions personals per la xarxa de serveis socials o el punt de trobada familiar Pascual Ortuño Muñoz Vuitena. Intervenció d especialistes com a auxiliars dels tribunals en el control de les institucions de protecció Pascual Ortuño Muñoz Novena. Informació sobre el pla de parentalitat Dolors Viñas Maestre DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera. Institucions tutelars M. Esperança Ginebra Molins Segona. Efectes del matrimoni Albert Lamarca i Marquès Tercera. Efectes de la nul litat del matrimoni, del divorci i de la separació judicial Joaquim Bayo Delgado Quarta. Convivència estable en parella Joaquim Bayo Delgado Cinquena. Filiació Esther Farnós Amorós Sisena. Adopció Margarita Garriga Gorina Setena. Potestat parental Miriam Anderson Vuitena. Relacions convivencials d ajuda mútua Marian Gili Saldaña BIBLIOGRAFIA

21 PRÒLEG L obra que presentem té el seu antecedent en els Comentaris al Codi de Família, a la Llei d unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d ajuda mútua que, des l àrea de dret civil de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra, nosaltres mateixos vàrem impulsar l any La bona acollida que aquella iniciativa va tenir entre els operadors jurídics ens va moure a donar continuïtat a aquest enfocament metodològic en l estudi del dret civil català publicant, l any 2009, el Comentari al llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions. I és també per això que avui, gràcies a la renovada confiança que l editorial Atelier ha fet al nostre projecte, presentem el segon volum del Comentari a la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, amb el mateix format de comentari legal en el qual s interpreten i es glossen les normes article per article. Abans de continuar amb aquesta breu presentació hem d advertir al lector que, com acabem de dir, ara només veu la llum el segon volum dels dos que han de conformar la present obra. Aquest volum abasta des de l art fins al final de la Llei, és a dir, els títols III (la família) i IV (les relacions convivencials d ajuda mútua), les nou disposicions addicionals i les vuit transitòries. Hem optat per no esperar a completar la totalitat de l obra a fi d atendre més ràpidament l interès dels operadors jurídics a disposar dels comentaris relatius a les matèries del títol III, que certament són les que tenen més aplicació pràctica i presenten major conflictivitat judicial. Un cop assolit, ara, aquest primer objectiu, procedirem ja sense solució de continuïtat a preparar l edició del volum primer, que incorporarà el comentari als títols I (la persona física) i II (les institucions de protecció de la persona). Amb el llibre segon, el legislador català ha fet un esforç molt remarcable d adequació del dret a la realitat social, que en aquest àmbit és molt dinàmica i canviant. Aquesta voluntat d actualització es fa evident en el títol tercer des del mateix precepte que li fa de pòrtic, l art , relatiu a l heterogeneïtat del fet familiar, amb el qual iniciem aquest volum. Aquest precepte, en sintonia amb l art EAC (que ordena la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família), s ha implementat amb la regulació per primera vegada de la problemàtica que plantegen les famílies reconstituïdes i amb una reformulació profunda del règim jurídic de la convivència en parella estable, que anteriorment s ubicava al marge del Codi de família, com si fos qüestionable la mateixa consideració d aquesta modalitat de vida en comú com una forma de família. Entre les moltes novetats del títol III podem destacar les referides a la regulació dels pactes en previsió d una futura ruptura matrimonial, en termes molt més precisos que els de l antic art. 15 del Codi de família (art ); la regulació de la compensació econòmica per raó del treball per a la casa o per a la parella, que, per dir-ho d una manera gràfica, s ha apropat a un règim de participació limitada en els guanys de l altre cònjuge o convivent (art i seg.); la introducció dels plans de parentalitat en les crisis matrimonials o de convivència i la promoció de la guarda compartida dels fills 23

22 24 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA menors com a règim preferent (art i seg.); la configuració de la prestació compensatòria, que es distingeix ara pel seu caràcter essencialment temporal, quan s atribueix en forma de pensió (art ); les regles per a l atribució de l ús de l habitatge, que delimiten amb més precisió els supòsits en què és procedent i els límits d aquesta atribució (art i seg.), i, com dèiem, la nova regulació de les relacions de convivència more uxorio (art i seg.), a les quals el legislador català ja havia dotat d un marc jurídic, la Llei 10/1998, d unions estables de parella, que va ser pionera a Europa. Els canvis que s han introduït en el règim d aquestes parelles han vingut motivats, substancialment, per la nova regulació del matrimoni introduïda pel la Llei estatal 13/2005, d 1 de juliol. Aquesta llei, en reconèixer el matrimoni entre persones del mateix sexe, ha propiciat que el legislador català eliminés la distinció de règims jurídics entre les parelles homosexuals i heterosexuals i aprofités per suprimir quasi totes les normes que establien un règim legal de drets i deures entre els convivents durant la vida en comú, llevat de l art CCCat relatiu a la disposició de l habitatge familiar (per remissió de l art ), que no s ha de veure com una mesura de protecció del convivent, sinó sobretot dels fills menors. Precisament respecte de les relacions de convivència estable en parella, és pertinent recordar que, tot just fa un any, la sentència del Tribunal Constitucional 93/2013, de 23 d abril, va declarar la inconstitucionalitat de bona part de la Llei foral navarresa 6/2000, de 3 de juliol, per a la igualtat jurídica de les parelles estables, la qual cosa justifica que ara hi dediquem unes breus reflexions. Tot partint, naturalment, del fet que els efectes directes d aquesta sentència no van més enllà dels que s hi declaren, és pertinent reflexionar-hi perquè no es pot descartar que la seva ratio decidendi pugui servir de base perquè un jutge arribi a plantejar una qüestió d inconstitucionalitat en relació amb la regulació que conté el nostre Codi. En la sentència 93/2013 el Tribunal afirma que la regulació de les parelles estables ha de tenir caràcter «eminentemente dispositivo y no imperativo, so pena de vulnerar la libertad consagrada en el art CE», i afegeix, de manera més concreta, que una regulació detallada dels efectes personals i patrimonials que es pretenguin atribuir a les parelles estables pot topar amb el lliure desenvolupament de la personalitat dels convivents, en cas que se ls imposin uns efectes que precisament van voler excloure en virtut de la seva decisió lliure i constitucionalment emparada de no contreure matrimoni. Com es pot veure, l eix en què se sustenta aquesta jurisprudència és que dóna per fet que les dues persones que constitueixen una parella ho fan perquè rebutgen tot el contingut i els efectes que es poden associar a la convivència matrimonial, com si la decisió de no contreure matrimoni respongués a la voluntat de viure al marge del dret, obviant que les raons per les quals una parella pot decidir conviure extramaritalment poden ser molt variades. D altra banda, la perspectiva adoptada per l alt tribunal tampoc no encaixa amb allò que es percep en la pràctica quotidiana, on aquestes mateixes parelles solen reclamar que l ordenament els atorgui determinats beneficis socials (que el tribunal avala perquè requereixen petició de part) i on no és infreqüent que, produïda la ruptura, un dels membres de la parella reclami judicialment a l altre les pretensions que considera que legítimament li corresponen. Conscient d això, el Tribunal, immediatament després de decla-

23 PRÒLEG 25 rar la inconstitucionalitat de l art. 5.5 de l esmentada llei foral perquè reconeixia el dret a rebre una compensació econòmica «en defecto de pacto» per al cas que s hagués generat una situació de desigualtat patrimonial que impliqués un enriquiment injust, admet que els jutges puguin atendre aquestes reclamacions, en afirmar que «las reglas generales de responsabilidad por enriquecimiento injusto puedan tener su proyección en determinados supuestos». Això porta a la conclusió, no del tot lògica, que es consideri inconstitucional la norma que fixa els pressupòsits perquè es pugui apreciar la concurrència d enriquiment injust com a conseqüència del trencament de la comunitat de vida que implica la convivència com a parella estable, mentre que en canvi resulti perfectament admissible que el jutge, acudint a les fonts generals de l ordenament civil, doni resposta a les pretensions que se li plantegin amb aquella mateixa base. En qualsevol cas, pot sorprendre que l aplicació del paràmetre fixat pel tribunal per a determinar la constitucionalitat de la regulació de les parelles de fet (això és, que les parts només es poden veure vinculades per les obligacions que voluntàriament assumeixin, bé perquè les pactin o bé perquè optin per sotmetre s-hi) hagi portat a anul lar la pràctica totalitat dels preceptes de la llei navarresa i no només aquells que estableixen els criteris per a la seva aplicació, si bé això es justifica pel fet que l alt tribunal no pot assumir les funcions que corresponen al legislador. A Catalunya, la regulació de les parelles estables en el llibre segon del Codi parteix, com hem dit, de l atorgament d una primacia quasi absoluta a l autonomia de la voluntat per regular les relacions entre els membres de la parella mentre dura la convivència. Les normes del Codi no confereixen cap estatus civil als convivents com a parella estable, sinó que es limiten a establir unes normes per defecte, susceptibles de ser excloses, a fi de prevenir els conflictes que els convivents puguin portar davant de l autoritat judicial arran del trencament de la vida en comú, tot disposant amb antelació i per via general i supletòria una forma de solucionar-los que proporciona la necessària certesa sobre el dret que regeix les seves relacions. Tornant a aquest volum, advertirà el lector que hem seguit el mateix format expositiu que tenien els comentaris precedents. Hem procurat que es combinin l anàlisi exegètica i dogmàtica dels preceptes i de les institucions, amb la perspectiva pràctica que proporciona la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de les Audiències catalanes. A fi de fer més fluid el discurs i evitar les digressions, hem prescindit de les notes a peu de pàgina i hem incorporat les notes bibliogràfiques i jurisprudencials al mateix text de la manera més sintètica possible, remetent la cita completa de la bibliografia al final de l obra. L enorme volum de la feina que calia realitzar ha portat a haver de comptar amb un equip molt ampli d especialistes (en aquesta ocasió, quaranta-quatre), procedents majoritàriament del món acadèmic, però també amb contribucions molt estimables de la pràctica professional, notarial i registral, i de la judicatura. Com hem pogut constatar en experiències anteriors, això implica una inevitable diversitat d estils i de formes d abordar el tractament de les diverses institucions, que tanmateix s ha compensat, amb escreix, pel fet mateix de la riquesa d enfocaments i l altíssima solvència de tots ells. Per acabar, és de justícia remarcar que per a que aquest volum pogués arribar a bon fi ha estat decisiva la implicació de tots els membres del grup de recerca de dret de

24 26 COMENTARI AL LLIBRE SEGON DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA família que integren el projecte DER («Reforma del derecho de familia y análisis unitario de su régimen patrimonial. Atribución de derechos de propiedad, pretensiones compensatorias y atención de necesidades a su disolución por crisis y por causa de muerte»), finançat pel Ministeri d Economia i Competitivitat, i en especial, la de la investigadora predoctoral Laura Allueva i del becari FPI Sergi Morales, que han prestat un inestimable ajut en l edició i revisió dels originals. Menció apart mereix la professora Esther Farnós, que, amb paciència, meticulositat i dedicació generosa ha dut a terme una tasca impecable de coordinació, amb la dificultat afegida que ha suposat haver-la de fer des de la Universidad Autónoma de Madrid, on actualment està realitzant una estada postdoctoral de recerca finançada per l Alianza 4 Universidades. Gràcies a l esforç i la dedicació despresa de tots ells podem gaudir d una edició acurada i ben presentada, que confiem que desperti el mateix interès que han tingut els volums que l han precedida. Joan Egea i Fernàndez Josep Ferrer i Riba Directors