PLA DOCENT DRET DE FAMILIA GRAU EN DRET CURS
|
|
- Natividad Castro Correa
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 PLA DOCENT DRET DE FAMILIA GRAU EN DRET CURS Curs acadèmic: Nom de l assignatura: Dret de Família Codi: Tipus d assignatura: Troncal Nombre de crèdits ECTS: 4 Nombre total d hores de dedicació a l assignatura: 100 Àrea de Coneixement: Dret civil (Departament de Dret) Estudis: Grau en Dret Curs: Tercer Trimestre: Tercer Tipus: Trimestral Període: abril juny Professorat: Joan Egea Fernández / Albert Lamarca Marquès / Esther Farnós Amorós / Laura Alascio Carrasco/ Amaia Forcada Rubio Grups: 3 Tutories: cita prèvia Edifici on s imparteix: Roger de Llúria 1
2 Índex I. Dades de l assignatura II. Presentació de l assignatura III. Prerequisits i orientacions prèvies IV. Competències a desenvolupar 1. Competències específiques 2. Competències generals o transversals V. Objectius d aprenentatge VI. Avaluació de l aprenentatge VII. Continguts VIII. Metodologia d aprenentatge 1. Tipologia 2. Volum de treball IX. Referències bibliogràfiques X. Recursos didàctics 2
3 I. DADES DE L ASSIGNATURA Nom de l assignatura: Dret de Família Codi: Tipus d assignatura: Troncal Nombre de crèdits ECTS: 4 Nombre total d hores de dedicació a l assignatura: 100 hores Àrea de Coneixement: Dret civil (Departament de Dret) Curs: Estudi: Grau en Dret Curs: Tercer Trimestre: Tercer Llengua de docència: Grup 1 CATALÀ 2 CATALÀ 3 ANGLÈS Professor/s: a) Professors coordinadors dels grups: Grups 1, 2, 3 i 4 Joan Egea (1); Albert Lamarca (2); Esther Farnós (3) b) Professorat de l assignatura: Grup 1 Grup Subgrup 101 Subgrup 102 Subgrup 103 Subgrup 104 Joan Egea Fernández Laura Alascio Carrasco Laura Alascio Carrasco Laura Alascio Carrasco Laura Alascio Carrasco 3
4 Grup 2 Grup Subgrup 201 Subgrup 202 Subgrup 203 Subgrup 204 Albert Lamarca Marquès Amaia Forcada Rubio Amaia Forcada Rubio Esther Farnós Amorós Esther Farnós Amorós Grup 3 Grup Subgrup 301 Subgrup 302 Subgrup 303 Subgrup 304 Subgrup 305 Esther Farnós Amorós Esther Farnós Amorós Esther Farnós Amorós Esther Farnós Amorós Esther Farnós Amorós Esther Farnós Amorós 4
5 II. PRESENTACIÓ DE L ASSIGNATURA Dret de Família és una assignatura troncal de tercer curs del Grau en Dret. L assignatura tracta del conjunt de regles que regulen les relacions personals i patrimonials entre les persones relacionades per vincles matrimonials, convivencials o de parentiu. En exercici de les seves competències, el Parlament de Catalunya ha anat legislant en relació amb gran part de les matèries que són objecte de l assignatura. La base de l estudi serà el Llibre segon del CCCat, relatiu a la persona i la família, aprovat per Llei 25/2010, de 29 de juliol (DOGC núm. 5686, de 5 d agost), i que entrà en vigor l 1 de gener de La normativa compta amb els antecedents del Codi de Família (Llei 9/1998, de 15 de juliol), la Llei d Unions Estables de Parella (Llei 10/1998, de 15 de juliol) i la Llei sobre Situacions Convivencials d Ajuda Mútua (Llei 19/1998, de 28 de desembre), entre d altres a les quals farem referència durant el trimestre. Així mateix, sectorialment farem referència a dues Lleis especials aprovades pel Parlament de Catalunya de forma gairebé contemporània al Llibre segon del CCCat: la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l àmbit del dret privat (LMDP), que comprèn la mediació familiar i que ha vingut a substituir la derogada Llei 1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya; i la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l adolescència (LDOIA). Cal tenir en compte, a més, la Llei 6/2015, del 13 de maig, d harmonització del Codi civil de Catalunya. En la resta de matèries se n estudia la regulació en el Codi Civil espanyol i en lleis estatals especials, com la Llei 13/2005, de modificació del CC en matèria de dret a contreure matrimoni, la Llei 15/2005, de modificació del CC i la LEC en matèria de separació i divorci, o la Llei 14/2006, sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida (LTRHA). El dret de família ha estat objecte de nombroses reformes d ençà de la Constitució de 1978, entre les quals les més recents són l admissió del matrimoni entre persones del mateix sexe, la simplificació dels processos de separació i divorci amb supressió de les causes i l accés directe al divorci sense separació prèvia, els pactes en previsió de ruptura matrimonial, la guarda compartida dels fills i el pla de parentalitat o la regulació de la convivència en parella. Quant a la filiació, cal destacar la possibilitat que dos homes o dues dones puguin adoptar conjuntament i, per al cas de dues dones, la possibilitat que es pugui determinar la filiació materna d ambdues respecte dels fills concebuts per reproducció assistida i gestats per una d elles. L assignatura s inicia amb una introducció al concepte de família. El fet que ni la Constitució ni la llei no defineixin què cal entendre per família permet plantejar aquesta qüestió mitjançant l estudi dels diversos models de relació paterno i materno-filial que, segons la legislació vigent, donen lloc a un vincle jurídic. La pertinença a una família s articula a través de la filiació, que confereix parentiu i status familiar, amb efectes personals (nacionalitat, 5
6 veïnatge civil, cognoms), familiars (drets i deures de família) i successoris (drets legitimaris i successió intestada). Per tal d explicar quins són els principis que regeixen la matèria es fa necessari distingir entre la regulació de les relacions familiars de contingut econòmic o patrimonial, regides pel principi d autonomia privada, i les relacions familiars de contingut personal, en les quals aquesta autonomia es troba limitada per la llei, a fi d atendre altres objectius d interès públic com són, entre d altres, la seguretat de l estat civil i la protecció dels menors d edat. En aquest àmbit, a més, els drets derivats de les relacions de família són irrenunciables, indisponibles, intransmissibles i imprescriptibles. En aquesta lliçó introductòria és important reflexionar sobre la relació entre el tractament legal de la família i la Constitució, especialment pel que fa al dret a la igualtat, el dret a contreure matrimoni i també quant a la investigació de la paternitat, davant l evolució constant de les formes de relació personal i familiar, dels desenvolupaments tècnics que permeten establir amb certesa gairebé absoluta l existència d una relació de filiació i també en relació amb la utilització de les tècniques de reproducció assistida. Com a efecte principal de l existència d una relació de parentiu, s estudia l obligació legal d aliments entre parents. L alumne ha de conèixer la naturalesa jurídica d aquesta obligació i el seu règim jurídic, així com els criteris de la jurisprudència quant al contingut i els límits d aquesta obligació, especialment quan el creditor dels aliments és un fill major d edat. El següent bloc de contingut tracta del règim jurídic del matrimoni i de les relacions personals i patrimonials entre els cònjuges. S estudia el matrimoni com a acte jurídic, que comprèn l anàlisi de les diferents formes matrimonials admeses en el sistema matrimonial vigent a l Estat, els requisits personals per a contreure matrimoni -obert, des de 2005, a les persones del mateix sexe- i el consentiment matrimonial. En relació amb aquest darrer aspecte es posa especial èmfasi en els vicis que poden afectar aquest consentiment i se n estudien les repercussions en el vincle matrimonial i les seves conseqüències. Es tracten també els efectes legals derivats de l incompliment de la promesa de matrimoni. L estudi dels efectes patrimonials s inicia amb el règim primari -aplicable a tots els matrimonis amb independència del règim econòmic al qual estan sotmesos-, constituït per un conjunt de normes sobre organització dels poders domèstics, contribució a les despeses familiars i disponibilitat de l habitatge familiar. A més, comprèn també la regulació dels capítols matrimonials. A continuació correspon l anàlisi detallada dels diferents règims econòmics matrimonials, amb una atenció especial al règim de separació de béns, que és el règim legal supletori en el dret civil català i la compensació econòmica per raó de treball que pot tenir lloc en ocasió de l extinció d aquest règim per separació, divorci, nul litat o mort d un dels cònjuges. En aquest mateix tema s estudia el règim opcional de participació en els guanys. El tema següent es dedica a l estudi dels règims de comunitat vigents a l Estat espanyol, fent una incidència especial en el règim opcional de la comunitat de béns del CCCat i al règim legal o supletori de la societat de guanys en els territoris on és d aplicació el Codi civil espanyol. 6
7 Quant a la crisi matrimonial, es tracten les diferents situacions jurídiques que són la separació matrimonial, que suposa el manteniment del vincle, i la seva dissolució mitjançant el divorci i la declaració de nul litat. En aquest tema es fa una menció especial a la mediació familiar com a mètode alternatiu de resolució de conflictes. Es posa una atenció especial en els diferents instruments que l autonomia privada posa a l abast de les parts per a la regulació dels efectes de la ruptura, que en funció del moment en què s exerceixi aquesta autonomia són el conveni regulador, els pactes en previsió de la ruptura matrimonial i els pactes de separació amistosa. En aquest punt es distingeix segons els efectes de la crisi matrimonial tinguin un abast personal o patrimonial. En l àmbit personal es posa una incidència especial en les mesures que afecten els fills comuns, sobretot quan aquests són menors d edat. En concret, s estudia la guarda, respecte de la qual el Llibre segon del CCCat, recollint la jurisprudència dels tribunals catalans, preveu, com a principi preferent, que els progenitors puguin compartir-la; els drets de relació personal; i el pla de parentalitat com a instrument dels progenitors per concretar aquests efectes d acord amb la situació concreta de la família. En l àmbit patrimonial es distingeix segons es tracti dels aliments als fills menors i, en determinades circumstàncies, també majors d edat, la prestació compensatòria al cònjuge més perjudicat econòmicament per la ruptura i els requisits legals per al seu reconeixement, i a les regles per a l atribució i distribució de l ús de l habitatge familiar, que el Llibre segon del CCCat ha perfeccionat substancialment. El tractament jurídic de les parelles estables, que el Llibre segon del CCCat ha unificat per a les parelles heterosexuals i homosexuals, és l objecte del següent tema del programa. L alumne ha de formar el seu criteri sobre la resposta que la llei ha donat a aquesta forma de relació personal, en contrast amb les lleis d altres comunitats autònomes i també en relació amb els criteris de la jurisprudència en la resta de territoris. Junt amb les modalitats de constitució en dret civil català, se n estudien els efectes durant la convivència -substancialment limitats pel Llibre segon del CCCat- i un cop produït el trencament, amb especial incidència a la prestació alimentària, que s ha de distingir de la prestació compensatòria per al cas de crisi matrimonial; a la compensació econòmica per raó de treball; i a les regles particulars d atribució i distribució de l ús de l habitatge familiar. Els dos temes dedicats a l estudi de la filiació es divideixen en dos blocs que presenten, d una banda, la filiació per naturalesa i, de l altra, la derivada de reproducció assistida i l adoptiva. La determinació jurídica de la filiació per naturalesa es produeix habitualment fora de judici, per virtut de mecanismes diferents en funció de si es tracta de filiació paterna o materna i de si la filiació és o no matrimonial. La seva determinació judicial és conseqüència de l exercici de les accions de reclamació i d impugnació, sotmeses a un règim jurídic diferent en funció del caràcter matrimonial o no matrimonial de la filiació, amb normes diferents quant a la legitimació i terminis per a exercir-les. Es tracta d una matèria regida pel principi de veritat biològica, per bé que aquest fonament no sempre és decisiu, atès que la llei facilita l establiment de vincles de filiació en relacions matrimonials o de convivència (per exemple, mitjançant la presumpció de paternitat matrimonial) i protegeix aquests vincles posant 7
8 obstacles a la seva impugnació, de manera que la veritat biològica arriba a quedar en un pla secundari. La llei permet esbrinar-la i imposar-la front d una filiació inexacta, però de forma limitada en atenció al respecte que mereix l exercici efectiu de funcions parentals o a la protecció de la pau familiar. També s estudien les particularitats de la determinació de la filiació en els supòsits en què la concepció té lloc per mitjà de reproducció assistida, regida per principis diferents que la filiació per naturalesa. En aquesta matèria es tracta la qüestió de l atribució de la paternitat en cas que la fecundació assistida de la dona es realitzi després de la mort del marit (o parella) de la mare, la determinació de la filiació en els casos d homoparentalitat (doble maternitat) i el tractament legal de la maternitat subrogada. Tot plegat permet induir a l estudiant a reflexionar sobre l existència d un dret a la reproducció i d un dret a la investigació de la filiació. L estudi de la filiació per adopció s inicia amb referències al sistema de protecció de menors desemparats i dels diferents tipus d acolliment, atès que el Llibre segon del CCCat regula l adopció com a institució per a la protecció de menors desemparats. Tot i això, cal tractar també altres supòsits d adopció, com són l adopció de menors emancipats i de majors d edat, l adopció de parents i l adopció del fill del cònjuge o convivent en parella estable. La filiació legalment determinada comporta per regla general l atribució de la potestat als progenitors fins que els fills assoleixen la majoria d edat. En matèria de potestat parental cal conèixer el contingut personal i patrimonial de les responsabilitats parentals i la potestat, comprendre la distinció entre titularitat i exercici de la potestat i conèixer-ne el funcionament, tant en situacions de convivència entre els progenitors com en situacions de crisi familiar. És precisament en aquests casos que cal determinar de quina manera s organitza la gestió dels interessos dels fills, cosa que comporta, d una banda, la decisió sobre l exercici de la potestat i, de l altra, sobre la guarda dels fills. Una novetat introduïda pel Llibre segon del CCCat és el reconeixement de la posició del cònjuge o convivent en parella estable del progenitor. L estudi de la potestat comprèn també el de la resposta legal a l incompliment dels deures que configuren aquesta institució, concretament, la privació de la potestat. Cal que l alumne conegui els supòsits que hi poden donar lloc, com també els seus principals efectes. El Dret de família és fonamental per l estudi de l assignatura de Dret de Successions (4rt curs), atès que els drets successoris de la persona estan lligats sovint a la seva relació de parentiu o a la condició de cònjuge o parella estable del causant. 8
9 III. PREREQUISITS I ORIENTACIONS PRÈVIES Per al correcte seguiment de l assignatura es pressuposa el coneixement de les categories conceptuals i de les institucions explicades a Fonaments del Dret Privat i de l Empresa (1r curs), Contractes (2n curs) i Propietat i Drets Reals (2n curs). IV. COMPETÈNCIES A DESENVOLUPAR 1. Competències generals o transversals - Capacitat d anàlisi i síntesi. - Capacitat per resoldre problemes. - Motivació de raonament crític. - Comunicació oral i escrita. - Argumentació jurídica. - Recerca de fonts jurídiques. 2. Competències específiques - Capacitat per valorar la importància del Dret com a sistema regulador de les relacions socials. - Capacitat per a l ús de les diferents fonts jurídiques. - Capacitat per reconèixer i expressar els coneixements bàsics per a l argumentació jurídica. - Capacitat per reconèixer les principals institucions de Dret públic i privat. - Capacitat per a sintetitzar el contingut de les normes i la jurisprudència sobre dret de família. V. OBJECTIUS D APRENENTATGE En acabar l aprenentatge, l estudiant ha d aconseguir els següents objectius: - Ús, consulta i aplicació de les fonts jurídiques legals, jurisprudencials i doctrinals. - Identificació i interrelació entre les institucions jurídiques objecte d estudi. - Resolució de supòsits pràctics on aplicar el conjunt normatiu i la jurisprudència objecte d estudi. 9
10 - Comprensió de la transcendència jurídica, social i econòmica del conjunt de la matèria. - Assoliment d una visió crítica sobre el conjunt de la matèria. VI. AVALUACIÓ DE L APRENENTATGE 1. Sistema d avaluació L avaluació de l aprenentatge es realitzarà mitjançant un procés d avaluació contínua i un examen al final del trimestre. El contingut i valor de les tres fases de l avaluació és el següent: Avaluació continuada Examen final Activitats i participació en els seminaris Test i preguntes per desenvolupar 30% 70% L avaluació continuada de les activitats en sessions de seminari té un valor del 30% de la qualificació final, que s obté a partir de la realització de diverses activitats i de la participació a les classes per part de l estudiant. Pel que fa a les activitats, es desenvoluparan un màxim de 3 treballs pràctics a lliurar al professor. Pel que fa a la participació s avaluarà mitjançant les qüestions orals, que podran ser formulades directament pel professor en qualsevol moment de les sessions o bé consistir en la defensa de part del treball pràctic realitzat. Els estudiants d intercanvi (programa Erasmus i d altres) podran optar per seguir l avaluació continuada comunicant-ho al seu professor de pràctiques a l inici del trimestre i lliurant els exercicis en la forma i dins dels terminis establerts. L examen final consistirà, primer, en un test i, segon, en la resposta de dues preguntes de desenvolupament sobre els temes que es proposin. L examen tindrà un valor del 70% de la nota final, que s obtindrà a partir del càlcul de la mitjana entre el test (60%) i les preguntes de desenvolupament (40%). En el test, les preguntes correctes sumaran 1 punt, les respostes en blanc valdran 0 punts, i les incorrectes restaran 0,25, sobre el total de punts equivalent a les preguntes de l examen. En els temes de desenvolupament es valorarà l assoliment dels coneixements bàsics de l assignatura i la capacitat d anàlisi, síntesi i de relació, així com d expressió escrita. Cada pregunta de desenvolupament tindrà el mateix valor. L examen contindrà un exercici 10
11 pràctic, amb valor del 30% del total de la nota, dirigit només als alumnes que hagin optat per no seguir l avaluació continuada per realitzar una estada d intercanvi (programa Erasmus i d altres). El temps estimat de realització de les dues proves que composen l examen final és de 2 hores. Els alumnes que hagin de realitzar el cas pràctic disposaran de 45 minuts addicionals a la fi de l examen. 2. Condicions per concórrer a la recuperació Podran concórrer al procés de recuperació tots els estudiants que, havent participat a almenys el 50% de les activitats d avaluació continuada i havent-se presentat a l examen final de l assignatura, hagin obtingut la qualificació final de suspens en l avaluació trimestral. Els estudiants només podran recuperar aquella o aquelles activitats en les quals hagin obtingut una qualificació inferior a 5, ja es tracti de l avaluació continuada, de l examen o d ambdós. Els estudiants que no es van presentar a l examen de juny per trobar-se d estada d intercanvi (Erasmus i altres programes de mobilitat) podran concórrer a la recuperació malgrat no haver-se presentat a l examen final (si s opta per aquesta opció, no hi haurà oportunitat de fer un nou examen de recuperació). Aquests estudiants no podran recuperar l avaluació continuada si van optar per seguir-la i no van participar al mínim d activitats requerides o van obtenir una qualificació superior a 5. L examen de recuperació, que tindrà lloc el mes de juliol, en la data que s informarà oportunament, podrà tenir el mateix format que el de la convocatòria de juny o bé un de diferent, amb el mateix contingut a avaluar. La valoració serà la mateixa que la de l examen de juny. Els alumnes que puguin concórrer al procés de recuperació de l avaluació continuada podran resoldre un exercici pràctic, amb valor del 30% de la nota final. En el cas de suspendre l assignatura a la convocatòria de juny, la nota de l avaluació continuada només es podrà tenir en compte en la següent convocatòria de recuperació. 11
12 VII. CONTINGUTS 1. El dret de família i les relacions de parentiu 1.1. La transcendència jurídica de la família i la seva plasmació constitucional. Les noves formes de família Principis rectors del dret de família. Ordre públic i autonomia de la voluntat Les relacions de parentiu. L obligació d aliments: contingut dels aliments; persones amb dret a aliments i obligades a prestar-los; quantia; prestació d aliments per tercers. 2. El matrimoni i la seva celebració 2.1. El sistema matrimonial espanyol La capacitat per a contreure matrimoni. Impediments i dispensa La promesa de matrimoni: efectes El consentiment matrimonial. Vicis del consentiment L expedient matrimonial. Formes de celebració del matrimoni. 3. Els efectes patrimonials del matrimoni: règim econòmic primari i capítols matrimonials 3.1. El règim de les despeses familiars El règim de l habitatge familiar La protecció dels creditors dels cònjuges Els capítols matrimonials: Contingut. Requisits. Modificació. Ineficàcia. Publicitat Les adquisicions oneroses amb pacte de supervivència: règim dels béns; embargament; extinció Els drets viduals familiars. 4. Els règims de separació de béns i de participació en els guanys 4.1. La separació de béns. Determinació de les masses patrimonials: presumpcions. Les titularitats dubtoses. La compensació econòmica per raó de treball El règim de participació en els guanys. 5. El règim de comunitat de béns en el Codi civil de Catalunya i la societat de guanys en el Codi civil espanyol 5.1. Béns comuns i béns privatius. Càrregues i obligacions del patrimoni comú Gestió i administració. La responsabilitat davant tercers Dissolució i liquidació. 6. La crisi familiar (1): nul litat matrimonial, separació i divorci 6.1. La nul litat del matrimoni: causes. L acció de nul litat. La convalidació del matrimoni nul La separació matrimonial i el divorci. Separació i divorci contenciós i de mutu acord. El conveni regulador. La mediació familiar Els pactes en previsió de la ruptura matrimonial. Els pactes de separació amistosa. 7. La crisi familiar (2): efectes personals 7.1. Exercici de la guarda. Guarda compartida i guarda exclusiva Els drets de relació personal El pla de parentalitat. 8. La crisi familiar (3): efectes patrimonials 8.1. Els aliments als fills en les crisis matrimonials. Aliments dels fills majors d edat La prestació compensatòria. Pressupòsits i modalitats d atribució. 12
13 8.3. L atribució i distribució de l ús de l habitatge familiar. 9. La convivència en parella estable 9.1. Modalitats de convivència al marge del matrimoni. Les parelles estables: requisits personals i modalitats de constitució Efectes de la convivència en règim de parella estable. Trencament de la convivència: causes de dissolució i efectes. 10. La filiació per naturalesa Concepte i classes: filiació matrimonial i filiació no matrimonial La determinació legal: la presumpció de paternitat. El reconeixement. L expedient registral. La determinació de la maternitat La determinació judicial: règim de les accions de filiació. Reclamació i impugnació de la filiació Efectes de la determinació de la filiació. 11. La filiació derivada de reproducció assistida i per adopció Les tècniques de reproducció assistida: règim del seu ús. Determinació de la filiació derivada de tècniques de reproducció assistida L adopció. Capacitat i prohibicions Constitució de l adopció. Procediment. Règim de consentiments, assentiments i audiències L extinció de l adopció. 12. La potestat parental La potestat parental. Contingut Titularitat i exercici. Modalitats d exercici Posició del cònjuge o convivent en parella estable del progenitor Suspensió, privació i extinció de la potestat Pròrroga i rehabilitació de la potestat. VIII. METODOLOGIA D APRENENTATGE 1. Tipologia a) Treball presencial El treball presencial se centra en l assistència i el seguiment de les sessions de grup i la participació activa en les sessions de subgrup. b) Hores de treball no presencial dirigit El treball dirigit a les activitats en subgrup consisteix bàsicament en la lectura dels materials seleccionats per a cada sessió (legislació, sentències, manuals, articles de revista) i en la realització dels treballs per escrit que hauran de ser lliurats i, segons l organització de cada sessió, defensats oralment durant la realització de les sessions. També comprèn la resposta a les preguntes orals del professor i el seguiment de les intervencions dels altres estudiants. 13
14 Els treballs seran formulats amb antelació i posats a disposició dels estudiants mitjançant l aula global. La realització de les pràctiques implica la realització de les lectures recomanades pels professors. c) Hores de treball no presencial autònom La lectura de textos de referència, siguin manuals o textos legals, és fonamental pel coneixement de l assignatura i la consolidació dels objectius conceptuals. 2. Volum de treball Crèdits ECTS: 4 Volum total de treball de l estudiant: 100 hores (25 hores per crèdit ECTS). Distribució del volum de treball de cada estudiant: a) Hores de treball presencial 24 hores de participació en classe teòrica de grup. 6 hores de participació en activitats en subgrup. 1 hora de tutoria individual. 2 hores per a la prova final. b) Hores de treball dirigit 23 hores d activitats programades prèvies i posteriors a les classes de grup (inclou lectures manual) 19 hores d activitats programades prèvies i posteriors a les activitats en subgrup. c) Hores de treball autònom 1 hora de lectura del Pla Docent 24 hores d estudi personal. IX. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 1. Bibliografia bàsica Dret civil català BADOSA COLL, F. (Coord.), Manual de dret civil català, Madrid, Marcial Pons, BARRADA ORELLANA, R. / GARRIDO MELERO, M. / NASARRE AZNAR, S. (Coords.), El Nuevo Derecho de la Persona y de la Familia. Libro Segundo del Código civil de Cataluña, Bosch, Barcelona,
15 EGEA, J. / FERRER, J. (Dir.) / FARNOS, E. (Coord.) Comentari al Llibre segon del Codi Civil de Catalunya. Família i relacions convivencials d ajuda mutua, Atelier, Barcelona, LUCAS ESTEVE, A. (Dir.), Dret Civil Català Volum II. Persona i Família, J.M. Bosch Editor, Barcelona, GARRIDO MELERO, M., Derecho de familia. Un análisis del Código Civil catalán y su correlación con el Código Civil Español, T. I (Régimen de la pareja matrimonial y legal), 2a ed., Marcial Pons, Madrid, GETE-ALONSO, M.C. / SOLÉ RESINA, J. / YSÀS SOLANES, M., Derecho de família vigente en Cataluña, 3a ed., Tirant lo Blanch, València, INSTITUT DE DRET PRIVAT EUROPEU I COMPARAT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA (Ed.), Qüestions actuals del dret català de la persona i de la família, Materials de les Dissetenes Jornades de Dret català a Tossa, Documenta Universitaria, Girona, PUIG FERRIOL, L. / ROCA TRIAS, E., Institucions del Dret Civil de Catalunya, II-2, Tirant lo Blanch, València, Dret civil estatal ALBALADEJO, M., Curso de derecho civil, Vol. IV, Derecho de familia,madrid, Edisofer, CARRASCO PERERA, A. (dir.), Lecciones de Derecho Civil. Derecho de Familia, Madrid, Tecnos, 2a ed., DÍEZ-PICAZO, L. / GULLÓN, A., Sistema de derecho civil, Vol. IV (T.I), Derecho de familia, 11a ed., Madrid, Tecnos, LACRUZ BERDEJO, J. L. et al., Elementos de derecho civil, IV. Familia, 3a ed., Madrid, Dykinson, LASARTE ÁLVAREZ, C., Principios de Derecho civil, VI. Derecho de familia, 10a ed., Madrid, Marcial Pons, LACRUZ BERDEJO, J. L., Derecho de familia: el matrimonio y su economía, Civitas-Thomson Reuters, Cizur Menor (Navarra), UREÑA MARTÍNEZ, Magdalena, Lecciones de derecho civil: derecho de familia, Tecnos, Madrid, Bibliografia complementària CARRASCO PERERA, A., Derecho de Familia. Casos. Reglas. Argumentos, Madrid, Dilex,
16 DELGADO DE MIGUEL, J.F. (Coord. gral.), Instituciones de derecho privado, T. 4, vols. 1 i 2. Madrid, Consejo General del Notariado, Civitas, DÍEZ-PICAZO GIMÉNEZ, G. (Coord.), Derecho de familia, Civitas-Thomson Reuters, Cizur Menor, Navarra, GIMENO Y GÓMEZ-LAFUENTE, J.L. / RAJOY BREY, E. (Coord.), Regímenes económicomatrimoniales y sucesiones: derecho común, foral y especial (2 vols.), Centro de Estudios Registrales de Aragón, Cizur Menor (Navarra), Thomson-Civitas, ROCA TRIAS, E. (Coord.) / ORTUÑO MUÑOZ, P. (Coord.), Persona y Familia. Libro Segundo del Código Civil de Cataluña, Las Rozas, Sepín, YZQUIERDO TOLSADA, M. / CUENA CASAS, M. (Dir.), Tratado de Derecho de Familia, 8 vol., Madrid, Civitas, X. RECURSOS DIDÀCTICS - InDret ( revista electrònica trimestral dedicada a l anàlisi del dret, editada per l Àrea de Dret civil de la Universitat Pompeu Fabra, i dirigida a investigadors, professionals del dret i estudiants avançats. - Norma Civil ( projecte realitzat per l Àrea de Dret civil de la Universitat de Girona que permet accedir a les darreres novetats en matèria de dret civil, a la legislació civil catalana i estatal actualitzada, i a la jurisprudència del TSJC. - EGEA FERNÁNDEZ, J. / FERRER RIBA, J., Codi civil de Catalunya i legislació complementària (amb notes de concordança i jurisprudència), 14a ed., Barcelona, Flor del Viento Ediciones,
PLA DOCENT DRET DE FAMÍLIA GRAU EN DRET CURS
PLA DOCENT DRET DE FAMÍLIA GRAU EN DRET CURS 2012-2013 Curs acadèmic: 2012-2013 Nom de l assignatura: Dret de Família Codi: 21005 Tipus d assignatura: Troncal Nombre de crèdits ECTS: 4 Nombre total d hores
EL LIBRO II DEL CÓDIGO CIVIL DE CATALUÑA: PRINCIPALES NOVEDADES Barcelona, 28 de octubre, 4, 11, 18 y 25 de noviembre de 2010
EL LLIBRE II DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA: PRINCIPALS NOVETATS Barcelona, 28 d octubre, 4, 11, 18 i 25 de novembre de 2010 EL LIBRO II DEL CÓDIGO CIVIL DE CATALUÑA: PRINCIPALES NOVEDADES Barcelona, 28 de
CALENDARI MARC DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER, I DEL TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN INVESTIGACIÓ PRIVADA.
CALENDARI MARC DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER, I DEL TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN INVESTIGACIÓ PRIVADA Curs 2016 2017 PREAMBUL Aquest calendari estableix de manera molt clara l
5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.
MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG
Guia docent de l assignatura Dret
Guia docent de l assignatura Dret I. IDENTIFICACIÓ Nom de l assignatura: Introducció al Dret Codi: 103725 Titulació: Grau de Direcció Hotelera Curs acadèmic: 2016-2017 Tipus d assignatura: FB Crèdits ECTS:
Dret mercantil (Grau de Relacions Laborals)
Dret mercantil (Grau de Relacions Laborals) 1. Dades de l assignatura Nom de l assignatura Dret mercantil Codi 100488 Crèdits ECTS 6 Curs i període en el que s imparteix Horari Lloc on s imparteix Primer
PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA
PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA Introducció El Pla d acció tutorial consisteix en una gestió de la formació integral de l alumnat que es du a terme mitjançant tutories. En particular, es
Estudi: ADE Codi: Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català
Plà d activitat docent Auditoria Estudi: ADE Codi: 21919 Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català 1 1. PRESENTACIÓ i OBJECTIUS
Coordinador de l assignatura: Carlos Gómez Ligüerre: Professor Titular de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra.
MÀSTER UNIVERSITARI EN ADVOCACIA (UPF-BSM-ICAB) Vuitena Edició Curs 2017/18 Fonaments de la Responsabilitat Civil Extracontractual Trimestre: Primer Crèdits: 4 ECTS Hores de dedicació de l estudiant: 100
Estudi: ADE. Codi: Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català
Plà d activitat docent Auditoria Estudi: ADE Codi: 21919 Curs: tercer o quart Trimestre: Primer Nombre de crèdits ECTS: 5 Hores de dedicació de l estudiant: 125 Llengua: Català 1 1. PRESENTACIÓ i OBJECTIUS
Economia del medi ambient i de la qualitat (21814)
Facultat de Dret Grau en Relacions Laborals Pla docent de l assignatura Economia del medi ambient i de la qualitat (21814) Curs 2015-2016 Economia del medi ambient i de la qualitat (21814) Titulació/estudi:
Guia docent de l assignatura Geografia regional
Guia docent de l assignatura Geografia regional I. IDENTIFICACIÓ Nom de l assignatura: Geografia regional Codi: 101196 Titulació: Grau de Turisme Curs acadèmic: 2016-2017 Tipus d assignatura: Bàsica Crèdits
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES. Ensenyament de Dret pla Curs Teoria del Dret.
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES Ensenyament de Dret pla 2002 Curs 05-06 Teoria del Dret Codi: 15071018 Curs: Primer Assignatura Troncal Primer quadrimestre Crèdits Totals:
PRÀCTIQUES EXTERNES EN ELS CENTRES, ESTRUCTURES O SERVEIS DE LA URV
ACORD D ASSIGNACIÓ DE L ESTUDIANT i Acord núm. Atès el RD 1791/2010, de 30 de desembre, pel qual s'aprova l'estatut de l'estudiant Universitari, el RD 592/2014, de 11 de juliol, sobre programes de cooperació
COMPF1 - Comptabilitat Financera I
Unitat responsable: 801 - EUNCET - Centre Universitari Euncet Unitat que imparteix: 801 - EUNCET - Centre Universitari Euncet Curs: Titulació: 2013 GRAU EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES (Pla 2009).
Mecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA
Programació d aula Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula Unitat 1 - El taller de reparació de vehicles 1 >> Objectius Conèixer els tipus de tallers i les àrees de treball de què disposen.
ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS
ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS 2016-2017 1 El Batxibac és el programa que permet a l alumnat cursar un currículum mixt amb l objectiu d obtenir la doble titulació
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA
LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia
La Confidencialitat de la Història Clínica Compartida, les diferents mirades. Ismael Cerdà
La Confidencialitat de la Història Clínica Compartida, les diferents mirades Confidencialitat Principi ètic en virtut del qual un metge no pot revelar cap informació obtinguda en el curs de l'assistència
Protocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics. Pla d Acció Tutorial
Protocols de tutoria acadèmica per a tutors/es acadèmics Pla d Acció Tutorial Índex I. INTRODUCCIÓ...3 2. PROPOSTA DE SEQÜÈNCIA DES DEL PUNT DE VISTA DEL TUTOR...0 Alumnes de 1er curs...0 Alumnes en fase
TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS
TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS Acord de la Comissió d Ordenació Acadèmica de 20 de juliol del 2009, modificat per acord de la Comissió d Ordenació
4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.
4.4 Avaluació i reconeixement de personal Escola Superior de Música de Catalunya Sumari 1. Objectius 2. Responsables 3. Desenvolupament del procés 3.1 Disseny del sistema d avaluació del personal docent
Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA
Programació d aula Didàctica de l Educació Infantil PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula L educador infantil OBJECTIUS Identificar les competències de l educador. Determinar les atribucions adscrites
Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA
Programació d aula Tècnica Comptable PROGRAMACIÓ D AULA 1 Programació d aula Unitat 1. El patrimoni empresarial. L inventari OBJECTIUS Conèixer el concepte d empresa i les seves diferents classificacions.
Empresa Iniciativa Empresarial. (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4-
Empresa Iniciativa Empresarial (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4- 1. Legislació aplicable Codi Civil (Llibre IV, Títol VIII, arts. 1.665 al 1.708), RD de 24 de juliol de 1889. Codi de Comerç,
Programació d una acció formativa
Programació d una acció formativa Índex de continguts Elaboració de la programació. 2 Programació de les sessions 3 Activitats d avaluació previstes. 5 Elements de l avaluació contínua. 6 Materials docents.
Preparació per a l'accés a la universitat per a majors de 25 anys-presencial
NORMATIVA REFERENT A LES PROVES D'ACCÉS ALS ESTUDIS UNIVERSITARIS DELS MÉS GRANS DE 25 ANYS. CURS 2015-2016 INFORMACIÓ GENERAL PROVES ACCÉS UNIVERSITAT CURS 2015-2016 Amb el nou Reial Decret 1892/2008,
PROGRAMA DETALLADO A LOS EFECTOS DE LA PREPARACIÓN DE LA ASIGNATURA DE DERECHO INTERNACIONAL PRIVADO, CURSO
PROGRAMA DETALLADO A LOS EFECTOS DE LA PREPARACIÓN DE LA ASIGNATURA DE DERECHO INTERNACIONAL PRIVADO, CURSO 2017-2018 1. Objeto y características del DIPr. Fuentes institucionales, convencionales y autónomas
DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA
DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA A l EVIA s ha creat dins el mòdul de matrícula un apartat nou que tracta de la cita prèvia d automatrícula: Dins aquesta carpeta podem trobar dos eines:
Procediment d auditoria interna de Qualitat
A. OBJECTE B. ABAST C. REFERÈNCIES D. RESPONSABILITATS E. DESCRIPCIÓ DEL PROCEDIMENT E.1. Elaboració del pla d auditories internes. E.2. Execució de les auditories. E.3. Informes d auditoria. E.4. Règim
Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres
Informació complementària Documents per a l organització i la gestió dels centres 2014-2015 Setembre 2014 Desenvolupament del currículum: Competències bàsiques L ordenació curricular de l etapa de l educació
DRET CONSTITUCIONAL I ( )
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES Ensenyament de Dret (Pla 2002) Curs 2003-2004 DRET CONSTITUCIONAL I (15071006) Primer curs Segon quadrimestre Asignatura Troncal 7.5 Crèdits
ARTIGAS PORTA, Rosa. Abogada BAYO DELGADO, Joaquim. Abogado. Antiguo Magistrado BOZA RUCOSA, Marta. Abogada CASO SEÑAL, Mercè.
MÁSTER UNIVERSITARIO EN ABOGACÍA (UPF-BSM-ICAB) Octava Edición Curso 2017/18 LITIGACIÓN EN DERECHO DE FAMILIA Y DE LA PERSONA Trimestre: Primero Créditos: 4 ECTS Horas de dedicación del estudiante: 100
Assessorament jurídic
Assessorament jurídic ASSESSORAMENT JURÍDIC: guia docent Daniel Vázquez (coord.) Rafael Espino Rierola José Manuel Calavia Molinero Iñaki Frías Inchausti Francesc Tusquets Trias de Bes Manuel Calavia Arias
Facultat de Dret Grau en Relacions Laborals. Pla docent de l assignatura
Facultat de Dret Grau en Relacions Laborals Pla docent de l assignatura ) Curs 2015-2016 Introducció al Dret Privat i de l'empresa II (20629) Titulació/estudi: Grau en Relacions Laborals Any acadèmic:
Immaculada Barral Viñals Professora Titular de Dret Civil Universitat de Barcelona
Immaculada Barral Viñals Professora Titular de Dret Civil Universitat de Barcelona ibarral@ub.edu Altres conflictes mediables Altres conflictes familiars: Que no siguin un conflicte ocasionat per la ruptura
01 08 Curs preparatori per Oposicions a l Escala Administrativa i Escala Auxiliar de Serveis. URV
CURS 01 08. L AUTONOMIA UNIVERSITÀRIA A LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. LA LLEI 6/2001, DE 25 DE DESEMBRE, D UNIVERSITATS I LA LLEI 1/2003, DE 19 DE FEBRER, D UNIVERSITATS DE CATALUNYA (TEMA 5) I. L AUTONOMIA
MÀSTER UNIVERSITARI EN ADVOCACIA (UPF-ICAB-UPF BARCELONA SCHOOL OF MANAGEMENT)
MÀSTER UNIVERSITARI EN ADVOCACIA (UPF-ICAB-UPF BARCELONA SCHOOL OF MANAGEMENT) LITIGACIÓ EN DRET DE FAMÍLIA I DE LA PERSONA Trimestre: Primer Crèdits:4 ECTS Hores de dedicació de l estudiant:100 Llengua
CICLES DE GRAU SUPERIOR
CICLES DE GRAU SUPERIOR DOCUMENTACIÓ QUE S HA D APORTAR PER A L ACCÉS VIA BATXILLER c) Documentació que acredita que, en el moment de presentar la sol licitud, es tenen els requisits acadèmics que permeten
Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo Grado Filología Catalana FACULTAT DE FILOLOGIA, TRADUCCIÓ I COMUNICACIÓ
FICHA IDENTIFICATIVA Datos de la Asignatura Código 35382 Nombre Historia de la Corona de Aragón Ciclo Grado Créditos ECTS 6.0 Curso académico 2016-2017 Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo 1001
ESCI-M6O37 - Estructures i Construccions Industrials
Unitat responsable: Unitat que imparteix: Curs: Titulació: Crèdits ECTS: 2017 340 - EPSEVG - Escola Politècnica Superior d'enginyeria de Vilanova i la Geltrú 737 - RMEE - Departament de Resistència de
NORMES DE FUNCIONAMENT DE LA TAULA DEL TAXI
PREÀMBUL NORMES DE FUNCIONAMENT DE LA TAULA DEL TAXI El servei de taxi constitueix un servei públic de viatgers amb vehicles d una capacitat fins a nou places, inclosa la persona que condueix, que s efectua
DOCUMENT: doc_ils_ca_eso_c.cient_4t eso_dep tecnologia. CRITERIS D AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA DE CULTURA CIENTÍFICA DE 4t D ESO
p TECNO_v : doc_ils_ca_eso_c.cient_4t eso_dep tecnologia CRITERIS D AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA DE CULTURA CIENTÍFICA DE 4t D ESO DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA Pàgina 1 de 5 Aquest document pot quedar obsolet
Àrea d Hisenda i Gestió Municipal
Àrea d Hisenda i Gestió Municipal Girona, 27 de juny de 2012 Regidoria d Hisenda i Règim Interior 1. Reorganització de l administració i de la gestió El nou govern ha reestructurat l'organització municipal
Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària.
Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària. Dra. Elsa Tragant Mestres, Professora Titular de Universitat Universitat de Barcelona Barcelona,
Introducció a la Psicologia (20633)
Facultat de Dret Grau en Relacions Laborals Pla docent de l assignatura Introducció a la Psicologia (20633) Curs 2015-2016 Introducció a la Psicologia (20633) Nom de l'assignatura: Introducció a la Psicologia.
PRÀCTIQUES en EMPRESA
PRÀCTIQUES en EMPRESA Grau de Física Grau d Enginyeria Electrònica de Telecomunicació Grau d Enginyeria Biomèdica Màsters PRÀCTIQUES EN EMPRESA NORMATIVA Les pràctiques externes són una activitat de naturalesa
PROGRAMA Curs
1 Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió Departament d'economia de l'empresa Assignatures TÈCNIQUES D ORGANITZACIÓ I GESTIÓ EMPRESARIAL 26988 COMPTABILITAT I 21311 COMPTABILITAT II 21312 Montserrat
D acord amb el que estableix l'art. 47 de les Normes d'actuació i Règim Interior de l'oac, DECLARO: Primer cognom Segon cognom Nom
Annex 1 Declaració d activitats del personal al servei de l'oficina Antifrau de Catalunya (OAC) Tipus de declaració inicial d actualització D acord amb el que estableix l'art. 47 de les Normes d'actuació
Diccionari de dret civil Bibliografia
Diccionari de dret civil Bibliografia Obres especialitzades a) Legislació Codi civil. Barcelona: Fundació Jaume Callís, 1991. ISBN 84-6040-592-3 Codi civil. Madrid: Ministerio de la Presidencia. Boletín
Curs semipresencial El Tribunal Europeu dels Drets Humans
Curso semipresencial 4 maig - 8 juny 2015 El Conveni Europeu per la Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals i el seu òrgan jurisdiccional, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, constitueixen
CALENDARI, CONTINGUTS I PROFESSORS DEL CURS DE MEDIACIÓ EN DRET CIVIL PRIVAT I MEDIACIÓ FAMILIAR
CALENDARI, CONTINGUTS I PROFESSORS DEL CURS DE MEDIACIÓ EN DRET CIVIL PRIVAT I MEDIACIÓ FAMILIAR (edició 2014-2015) DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA: A PART COMUNA O GENERAL DE MEDIACIÓ (110 hores lectives,
ROTACIÓ DE MEDICINA de FAMILIA
ROTACIÓ DE MEDICINA de FAMILIA Documents que podeu trobar a continuació: Objectius de la rotació Avaluació per part del tutor Enquesta de satisfacció Full per la pràctica reflexiva Nom i cognoms alumne...
MATFIN - Matemàtiques Financeres
Unitat responsable: 801 - EUNCET - Centre Universitari Euncet Unitat que imparteix: 801 - EUNCET - Centre Universitari Euncet Curs: Titulació: 2014 GRAU EN ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES (Pla 2009).
Gestió de recursos humans
Administració i gestió Gestió de recursos humans CFGS.AFI.M07/0.14 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat elaborat per l editorial
FITXA TÈCNICA ASSIGNATURA:
FITXA TÈCNICA ASSIGNATURA: Nom de l assignatura: diagnòstic de la fertilitat del sòls Número de crèdits Pla 2001: 4,5 Número de crèdits ECTS: Caràcter (troncal T, obligatoria Ob, optativa Op): Op Titulació:
Manual d ús de la marca UAB
Manual d ús de la marca UAB 1 Àrea de Comunicació i de Promoció Continguts 1) Objectius del Manual 3 2) Usos permesos i prohibits 3 a. Utilització de les marques de la UAB 3 b. Usuaris de les marques 3
PRÀCTICA LABORAL. CAS PRÀCTIC: Reclamació com Autònom econòmicament dependent.
Coordinador: Enrique García Echegoyen TEMA 1 La relació laboral. PRÀCTICA LABORAL CAS PRÀCTIC: Distinció entre relació laboral i no laboral Contingut: estudi de la relació laboral, les relacions excloses
PROCÉS D AVALUACIÓ DE L EXPERIÈNCIA LABORAL DEL PERSONAL DOCENT
PROCÉS D AVALUACIÓ DE L EXPERIÈNCIA LABORAL DEL PERSONAL DOCENT - gener de 2017 ÍNDEX I. Introducció 1 II. Quina experiència laboral es valora? 2 III. Quan s ha de sol licitar? 2 IV. Com se sol licita?
INS Pau Vila: un institut batxibac
BATXIBAC El Batxibac es una doble titulació francoespanyola. Informació a http://www.xtec.cat/web/curriculum/batxillerat/baccalaureat Avui parlarem de: projecte/organització al nostre Centre peculiaritats
BUTLLETÍ OFICIAL. VIII legislatura. Número 733. Vuitè període. Dilluns, 7 de juny de 2010
BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUN YA VIII legislatura Vuitè període Número 733 Dilluns, 7 de juny de 2010 S U M A R I 3. 3.10. Procediments que es clouen amb l adopció de resolucions Procediments
OPOSICIÓN COSSOS ESPECIALS GENERALITAT CATALUNYA. TEMARI COMÚ
OPOSICIÓN COSSOS ESPECIALS GENERALITAT CATALUNYA. TEMARI COMÚ Información en: GRUPO CONFORSA. C/ Santa Catalina, Nº 9. Local. Alcalá de Henares 918772711/pazcuesta@grupoconforsa.com www.grupoconforsa.com/oposiciones.php
Nòmines i Seguretat Social I i II Consorci-2016 Programes formatius 1 TR-02 Nòmines i Seguretat Social Accions formatives que composen l itinerari: Aquest itinerari està composat per les següents accions
AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA FCSB
AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA 2014-15 FCSB EVOLUCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ GLOBAL DELS ESTUDIANTS EN LES ENQUESTES 80 70 Curs/Semestre Fisioteràpia Infermeria Nutrició Mitjana 3 tit. 200910, 34 27,09 32,76 31,28
Vols ser Mentor o Mentora?
Vols ser Mentor o Mentora? Què és un mentor o mentora? És qui acompanya un nou estudiant o estudianta en el seu primer curs a la Universitat i contribueix a la seua integració acadèmica, social i institucional.
Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.
Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura. Autors: Piedad Guijarro i Pere Cruells Centre: ETSAB Secció de Matemàtiques
Com posar rumb al teu futur? Guia de sol licitud del Premi Canyada Blanch sol licitud
Com posar rumb al teu futur? Guia de sol licitud del Premi Canyada Blanch 2017 sol licitud En què consisteix el premi? El Premi Fundació Cañada Blanch Universitat de València ofereix: - 7.000 euros per
LEGISLACIÓ RECENT: CODI DE SUCCESSIONS I PENSIÓ DE VIUDETAT CARME ORIOL VINAIXA PROGRAMA MUNICIPAL PER A LA DONA
LEGISLACIÓ RECENT: CODI DE SUCCESSIONS I PENSIÓ DE VIUDETAT CARME ORIOL VINAIXA PROGRAMA MUNICIPAL PER A LA DONA PRINCIPIS GENERALS: 1º.- Entrada en vigor: 1 gener 2009. 2º.- Sols s aplica a persones amb
LA PROTECCIÓ DE LA PROPIA IMATGE
LA PROTECCIÓ DE LA PROPIA IMATGE LEGISLACIÓ aplicable: A) Art. 18.1 de la Constitució Espanyola. B) Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig de protecció civil a l honor, a la intimitat personal i familiar i
Protecció de dades personals en el sector sanitari i social
NOU CURS Actualitza t! OFERTA FORMATIVA Protecció de dades personals en el sector sanitari i social Nou context normatiu europeu Curs de modalitat online de 5 hores L8 Acreditació de centres sanitaris:
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
UTILITZA L HI TENS TOT EL DRET
UTILITZA L HI TENS TOT EL DRET 7 COSES QUE HAS DE SABER DEL CATALÀ A LA JUSTÍCIA 01 EN CATALÀ, ELS DOCUMENTS SÓN VÀLIDS. Pots presentar els documents en català sense necessitat de traducció. Només els
CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Facultat de Dret 1 Primer quadrimestre Programa Doble Titulación Derecho-Criminología
FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi 35200 Nom Teoria del dret Cicle Grau Crèdits ECTS 6.0 Curs acadèmic 2016-2017 Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període 1303 - Grau de Dret Facultat
Pla Docent. Titulació / Estudis: Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció assignatura: 21091
Pla Docent 1. Dades descriptives de l assignatura Nom de l'assignatura: Sistema Penal Juvenil Curs Acadèmic: tercer Trimestre: tercer Titulació / : Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció assignatura:
Informació sobre la Rendició anual de comptes d entitats esportives davant del Consell Català de l Esport. Secció de suport a entitats
Informació sobre la Rendició anual de comptes d entitats esportives davant del Consell Català de l Esport Secció de suport a entitats Juliol 2016 Índex sobre rendició anual de comptes davant del CCE 1-
Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne
Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne Què és una plataforma virtual de formació? És un espai de trobada entre alumnes i professors a través d Internet. Pot incloure activitats per als estudiants,
Metodologia de la intervenció social
Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
El meu primer divorci. Per: Ginebra Comellas i Estibal (Advocat)
El meu primer divorci Per: Ginebra Comellas i Estibal (Advocat) EL DIVORCI ASPECTES PROCESSALS REGULACIÓ LEC (TÍTOL IV) CODI CIVIL DE CATALUNYA CODI CIVIL OBJECTE DEL PROCÉS MATRIMONIAL DISSOLUCIÓ DEL
Les Garanties en la venda dels béns de consum
La gestió de les reclamacions dels consumidors en les empreses dedicades a la venda d electrodomèstics i electrònica Les Garanties en la venda dels béns de consum Barcelona, 29 de novembre de 2016 Normativa
TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció
PART 0 INTRODUCCIÓ TALLER D ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Introducció ÍNDEX 1. OBJECTE DE L ESTUDI... 3 2. CRITERIS PER A L ELABORACIÓ DE L EIA... 3 2.1. Legislació vigent... 3 3. METODOLOGIA PER A L ELABORACIÓ
Dret del treball individual II
Dret del treball individual II Ignasi Beltran de Heredia Ruiz Javier Calvo Gallego Carolina Gala Durán Miquel Àngel Purcalla Bonilla Francisco Andrés Valle Muñoz PID_00186497 CC-BY-NC-ND PID_00186497 Dret
Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau en Òptica i Optometria Facultat de Física 4 Segon quadrimestre
FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi 34313 Nom Treball fi de grau en Òptica i Optometria Cicle Grau Crèdits ECTS 6.0 Curs acadèmic 2018-2019 Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període
CURS DE SUCCESSIONS PRESENTACIÓ
CURS DE SUCCESSIONS PRESENTACIÓ La Comissió de Formació de l Il lustre Col legi d Advocats de Vic, va organitzar el Curs de Successions el passat dia 15, 21 i 22 de novembre de 2017, i d ara fins el 27/04/2017
UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats
PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sensibilització en la igualtat d oportunitats DADES GENERALS DEL CURS 1. Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Àrea professional: ORIENTACIÓ LABORAL
SIN - Sistemes d'informació
Unitat responsable: 860 - EEI - Escola d'enginyeria d'igualada Unitat que imparteix: 860 - EEI - Escola d'enginyeria d'igualada Curs: Titulació: 2017 GRAU EN ENGINYERIA EN ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL (Pla
1.- Sociedad Estatal Correos y Telégrafos, SA punts
En aquesta data, el President de l Organisme Autònom Local Agència Tributària de Sabadell, ha aprovat el D E C R E T 7 6 2 / 2012 amb n. Ag. 104/2012, que diu el següent: Atès que la presidència en data
ORIENTACIONS PROVES LLIURES DEPARTAMENT SSC CURS CFGM D ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA
ORIENTACIONS PROVES LLIURES DEPARTAMENT SSC CURS 14-15 CFGM D ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA Per saber quins són els objectius (o resultats d'aprenentatge), continguts (temari) i criteris
TALLERS PER A GRUPS UNIVERSITARIS
1. Presentació 2. Àrees de treball 3. Objectius específics 4. Destinataris i requisits de participació 5. Durada i horaris 6. Pautes bàsiques de desenvolupament 7. Participació en la Setmana del Parlament
LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS
LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa LLEI 3/1998 És la nova Llei d Intervenció Integral de l Administració Ambiental, transposició de la Directiva Europea IPPC,
Empresa i iniciativa emprenedora
Transversal Empresa i iniciativa emprenedora CFGX.TRAN.EIE/0.12 CFGS - Cicle formatiu grau superior CFGM - Cicle formatiu grau mitjà Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada des de l Institut
TREBALL DE FINAL DE GRAU PAC 2 PREPARACIÓ D UN DICTAMEN DE DRET PRIVAT 1r SEMESTRE 2011/12 ALUMNE: XANDRI I MOLAS, LLUÍS
DICTAMEN Que emet en Lluís Xandri i Molas, estudiant del Grau de Dret a la Universitat Oberta de Catalunya, a instàncies de la mercantil AUNOSA SL, amb domicili al carrer de València número 15 baixos de
Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.
Serveis socioculturals i a la comunitat Atenció sanitària CFGM.APD.M02/0.13 CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció
Contractació i Comerç Internacional
Unitat responsable: 310 - EPSEB - Escola Politècnica Superior d'edificació de Barcelona Unitat que imparteix: 732 - OE - Departament d'organització d'empreses Curs: Titulació: 2018 MÀSTER UNIVERSITARI
Psicologia del Treball (20636)
Facultat de Dret Grau en Relacions Laborals Pla docent de l assignatura Psicologia del Treball (20636) Curs 2015-2016 Psicologia del Treball (20636) Titulació/estudi: Grau en Relacions Laborals Curs Acadèmic:
Pla Docent. 1. Dades descriptives de l assignatura. 2. Presentació de l assignatura. Nom de l'assignatura: Delincuencia Organizada.
Pla Docent 1. Dades descriptives de l assignatura Nom de l'assignatura: Delincuencia Organizada Curs Acadèmic: 2014-15 Curs: 4rt Trimestre: 3er Titulació / : Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció
CURS D INTRODUCCIÓ AL VOLUNTARIAT
CURS D INTRODUCCIÓ AL VOLUNTARIAT Universitat de Girona Presentació Aquest curs vol donar a conèixer el paper i el significat del voluntariat des d una triple perspectiva: la perspectiva individual de