BIOECONOMIA EN EL SECTOR FORESTAL. INCENTIUS Punt de vista de la propietat forestal

Transcripción

1 BIOECONOMIA EN EL SECTOR FORESTAL. INCENTIUS Punt de vista de la propietat forestal Joan Rovira i Ciuró Joan.rovira@forestal.cat 22 de novembre de 2017

2 Bioeconomia... Nou paradigma S XXI però més enllà de la bioenergia costa de visualitzar Concepte potent per reconnectar parts d un tot sovint menystingut: aprofitaments forestals i millora de la biodiversitat, bosc i oportunitat econòmica, potencial en tecnificació, indústria,... Posa en valor productes i processos naturals Fonaments sòlids: economia de mercat (vs. PSA o altres incentius a l activitat forestal) Lliga directament amb la necessitat d incentivar la gestió orientada a la mobilització de productes, la millora de la biodiversitat, etc.

3 Forces motrius fan pensar que ens toca de prop Esgotament de matèries primeres i energies fòssils Polítiques de canvi climàtic i energies renovables Recuperació del potencial de creació de riquesa del territori Aposta per la inversió en millores tecnològiques i del coneixement vinculat a l aprofitament sostenible dels recursos naturals (bioenergia, tèxtil, química verda, construcció sostenible, nous materials en múltiples aplicacions, etc.) Nova consciència ambiental Potencial del sector forestal com a font de recursos naturals i renovables...

4

5 A nivell de propietari forestal /productor primari Compartim principis: principi de persistència o sostenibilitat. Carlowitz ( ) Disposem de les eines, de les persones i del coneixement: Directrius i criteris reconeguts a nivell internacional Sistemes de certificació de la gestió Planificació estratègica a nivell regional i d àmbit inferior Planificació operativa forestal (Plans de gestió, PGMFc, plans ordenació) Plans especials i plans de protecció dels recursos naturals i del paisatge Directrius de gestió (Orgest) Experiència pràctica sobre el territori Multitud de normativa, directrius i estudis sobre tot plegat I el més important, el capital humà: propietat privada i municipal + professionals, equips, formació, etc

6 Cal abordar prioritats, evitar falses polèmiques i incentivar inversió Solament es gestiona un 12% del territori forestal (dades III IFN) i s aprofita una part ínfima dels recursos (fusters i no fusters) potencialment aprofitables. Impactes del canvi climàtic al bosc i l ecosistema forestal: distribució espècies, SANITAT, gestió,... Integració del risc d incendis a la gestió Superar limitacions vinculades a l atomització /baixa rendibilitat en determinades zones Potenciar mercats de futur, invertir en gestió i transformació per valorització productes y desenvolupar mercat de proximitat per la bioenergia (indústria sector pendent) Racionalitzar intervenció administrativa al sector forestal

7 ... Incorporar directrius per la millora de la biodiversitat als instruments de gestió forestal (art. 6 directiva habitats, EEB, Proposta LIFE Biorgest,...) Superar dependència de pressupostos públics migrats No menystenir alternatives com l aprofitament micològic i pinyer (tema normatiu en part) Donar un segon impuls a la racionalització de la fiscalitat forestal per incentivar la inversió en gestió forestal sostenible Mesures basades en exempcions, bonificacions o reduccions, han facilitat un gran pas endavant Reducció de bases imposables en successions i donacions Millores a nivell d IRPF, IS o règim d estimació objectiva Bonificació del 95% en l Impost del Patrimoni (finques amb IOF) per evitar greuges comparatius amb altres actius productius Tractament fiscal diferenciat recollit en la LBM (43/2003) Estableix (art. 65) el deure de les AAPP de regular els mecanismes i condicions per incentivar les externalitat ambientals Inclou la GFS entre les finalitats d interès general recollides en la Ley 49/2002, de 23 de desembre, del régimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los incentivos fiscales al mecenazgo

8 JxB... Incentius a la inversió en GFS (puntal pel desenvolupament de la bioeconomia forestal) Partim de boscos en general joves i greus dèficits de gestió Pla d actuació forestal propostes fiscals de + de 60 entitats contra l abandonament del bosc Principals propostes: Deducció del 30% en IS i IRPF de despeses i d inversions: Vinculades a finalitats d'interès general en finques amb GFS En finques amb GFS en règim d estimació directa Excepció a la exclusió del sistema d estimació objectiva en l IRPF per la realització d activitats econòmiques en règim d estimació directa Simplifica administració i evita problemes vinculats a la dificultat d imputació de despeses per la duració dels períodes de maduració de les inversions Partim d una gestió sostenible en base a un IOF Impacte fiscal positiu per l'erari públic i impacte clar en la dinamització de la gestió forestal, la millora del bosc i l impuls a la bioeconomia

9 Cas bonificació inversions en treballs de millora. Inversió mitja a Catalunya (CPF, ) Unitats Inversió ( ) ha/any km/any Mitja Costos laborals Actuacions sanitàries Forestacions Prevenció d'incendis Treballs de millora Treballs de millora en suredes Arranjament de vials per la GFS Construccció de vials per la GFS TOTAL Inversió en finques amb IOF aprovat i vigent segons dades CPF Dades per actuacions no programables i per actuacions programables Dades a partir de notificacions de treballs i ponderades segons resultats de seguiment en camp de treballs realitzats

10 Ocupació i costos laborals 30% 70% Sou brut Seguretat social TOTAL Coef. Ponderació Règim General , , ,85 70% RETA , , ,00 30% Dades d'ocupació segons Observatori de l Empresa i Ocupació ( Costos segons enquesta empreses del sector Cost mig treballador forestal: ,00

11 Valors base pel càlcul de la contribució /estalvi a l erari públic IRPF 30% SS TOTAL Valors absoluts per treballador/a Règim General 1.700, , ,15 RETA 1.872,00 70% 3.048, ,00 Valors ponderats segons dades Observatori EO Règim General 1.186, , ,84 RETA 565,79 921, ,01 TOTAL 1.752, , ,85 Dades d'ocupació segons Observatori de l Empresa i Ocupació Costos segons enquesta empreses del sector Addicionalment i per l impacte de la mesura proposada a la creació de llocs de treball, es considera cost mensual prestació de desocupació: 937,70

12 Anàlisi de l impacte de la Mesura i conclusions (Catalunya) Període Previst INVERSIÓ MITJA ANUAL EN TREBALLS DE MILLORA , ,00 BONIFICACIÓ FISCAL 30% 0% 30% COST BONIFICACIÓ FISCAL (sobre la inversió total menys ajuts GFS) 0, ,83 Inversió pública mitja (darrers 10 anys, inclou recuperació boscos rere desastres naturals) , ,89 Tasa cobertura ajuts públics 48% 25% Costos laborals/inversió total, en % 70% 76,7% 76,6% TOTAL COSTOS LABORALS , ,00 COST MIG PEÒ FORESTAL , ,34 LLOCS DE TREBALL EQUIVALENTS ESTIMACIÓ LLOCS TREBALL S/IMPACTE ESTIMAT INCENTIUS 691 CONTRIBUCIÓ MITJA A L'HERARI PÚBLIC 7.337, ,85 COST MENSUAL ATUR 937,70 937,70 CONTRIBUCIÓ HISENDA I SEG SOCIAL PER EFECTE VARIACIÓ LLOCS TREBALL , ,64 ESTALVI/COST ANUAL PER PRESTACIONS D'ATUR ,25 TOTAL INGRESSOS I ESTALVI PER L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA , ,89 INCREMENT INGRESSOS / ESTALVI PREVIST ,87 Partim del supòsit que l establiment de la mesura comportaria duplicar el volum d activitat Això comportaria un augment equivalent en llocs de treball

13 En resum.. El desenvolupament de la bioeconomia va molt lligar al desenvolupament d activitats com la forestal Com en qualsevol activitat econòmica, per collir cal sembrar i els nostres boscos requereixen d un esforç d inversió No és una opció... incendis, plagues, ventades,... Devaluació d un capital ambiental, econòmic i social de primer ordre Cal lluitar per la millora de la inversió pública però la iniciativa privada ha tirat del carro tradicionalment La fiscalitat és una fonamental per racionalitzar i incentivar la inversió per part de particulars i empreses Gracies per la vostra atenció!!