ADMINISTRACIÓN LOCAL

Transcripción

1 ADMINISTRACIÓN LOCAL AYUNTAMIENTOS U CASTELLÓN/CASTELLÓ Aprovació definitiva de les Ordenances Municipals de Policia de l Edificació de Castelló de la Plana L Excm. Ajuntament Ple, en sessió ordinària de 25 de maig de 2017, va aprovar definitivament les Ordenances Municipals de Policia de l Edificació de Castelló de la Plana. En compliment de l article 56.1 de la Llei 7/1985, de 2 d abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, s ha donat compte a la Subdelegació del Govern de Castelló i a la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana, per mitjà de comunicacions que van tindre entrada en ambdues administracions el dia 29 de maig de 2017, sense que s haja presentat sol licitud d ampliació d informació, ni cap requeriment per les esmentades administracions. En compliment de l esmentat acord de l Excm. Ajuntament Ple i a l efecte de general coneixement i de la seua entrada en vigor, segons el que preveu l article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, es publica la part dispositiva de l acord i el text íntegre de les esmentades Ordenances. 1. Estimar parcialment les al legacions presentades pel senyor Javier A. Rodríguez Zunzarren, en representació del Col legi Oficial d Enginyers Superiors Industrials de la Comunitat Valenciana (Demarcació Castelló), i pel senyor Ignasi Batet i Martínez, i desestimar les al legacions presentades pel senyor Carlos Escorihuela Artola, en representació de l Associació Provincial d Empresaris d Hostaleria i Turisme de Castelló (ASHOTUR) i per la senyora Mª Carmen Beltrán Sebastián, pels motius exposats. 2. Aprovar definitivament les Ordenances Municipals de Policia de l Edificació de Castelló de la Plana, introduint en els seus apartats 5.4, 9.3 i 9.5 les modificacions derivades de l estimació parcial de les al legacions indicades. 3. Comunicar l acord d aprovació definitiva i el text íntegre de les Ordenances a l Administració de l Estat i de la Generalitat. 4. Publicar el text íntegre de les Ordenances en el Butlletí Oficial de la Província de Castelló, una vegada transcorregut el termini de quinze dies hàbils a què es referix l article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, sempre que no es realitze cap objecció o se sol licite ampliació d informació per part de l Administració de l Estat o de la Generalitat. ORDENANCES MUNICIPALS DE POLICIA DE L EDIFICACIÓ DE CASTELLÓ DE LA PLANA PREÀMBUL L article 35.3 de la LOTUP estableix: 3. Les Ordenances municipals de policia de l edificació regularan els aspectes morfològics i ornamentals de les construccions i, en general, aquelles condicions de les obres d edificació que no siguen definitòries de l edificabilitat o la destinació del sòl. També poden regular, en termes compatibles amb el planejament, les activitats susceptibles d autorització en cada immoble. Les ordenances hauran de ser conformes a les disposicions estatals o autonòmiques relatives a la seguretat, salubritat, habitabilitat, accessibilitat i qualitat de les construccions i en cap cas menyscabaran les mesures establides per a la protecció del medi ambient i del paisatge urbà o dels béns catalogats d interés cultural o històric. En la MEMÒRIA JUSTIFICATIVA de les NORMES URBANÍSTIQUES TRANSITÒRIES D URGÈNCIA per al municipi de Castelló de la Plana aprovades per acord del Consell de 27 de febrer de 2015 (DOCV de 2 de març de 2015) s estableix que s elimina del seu contingut tot el que podria regular-se mitjançant una ordenança municipal, i es fa a continuació menció expressa de l article 35.3 de la LOTUP esmentat anteriorment. Aquestes NORMES URBANÍSTIQUES TRANSITÒRIES D URGÈNCIA, entre les seues disposicions comunes, estableixen: Article 9. Aplicació de les definicions contingudes en el reglament de zones Seran aplicables les definicions dels paràmetres urbanístics incloses en el Reglament de zones d ordenació urbanística de la Comunitat Valenciana, aprovat per Ordre de 26 d abril de 1999, del conseller d Obres Públiques, Urbanisme i Transports, i publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana de 5 i 13 de maig de Article 10. Ordenances municipals L Ajuntament de Castelló de la Plana, de conformitat amb el que preveu l article 35.3 de la LOTUP, podrà aprovar ordenances municipals de policia de l edificació que regularan els aspectes morfològics i ornamentals de les construccions i, en general, aquelles condicions de les obres d edificació que no siguen definitòries de l edificabilitat o la destinació del sòl. També es podran regular, en termes compatibles amb aquestes normes transitòries, les activitats susceptibles d autorització en cada immoble. Les ordenances que es proposen s articulen en 12 capítols i tracten de manera senzilla els diversos aspectes, conceptuals, dimensionals o estètics, que serveixen de complement i aclariment a l articulat de les NORMES URBANÍSTIQUES TRANSITÒRIES D URGÈNCIA esmentades. D altra banda, incideixen en aspectes rellevants en l actualitat, com és el cas dels solars vacants a causa de la crisi del sector de la construcció, als quals se ls atorga una possibilitat d usos alternatius, dins dels permesos per la zonificació urbanística, a fi de mantindre l activitat i evitar els efectes negatius que representa la seua presència urbana. Així mateix, també es faciliten les condicions dels usos d equipament públic i privat en solars i locals existents. Quant als usos permesos en cada ordenança particular, també es fa en el capítol 11 alguna puntualització, a fi d actualitzar o aclarir distints aspectes. Tal és, entre altres, el cas singular de la Ciutat del Transport que, transcorreguts més de 25 anys amb l exigència de la vinculació al transport d alguns usos, i atesa la realitat existent, ja no té sentit mantindre aquesta limitació. 1. OBJECTE I ÀMBIT D APLICACIÓ 2. SOLAR I PARCEL LA 3. ALINEACIONS I RASANTS 4. ALÇÀRIES 5. EDIFICABILITAT I OCUPACIÓ 6. PATIS I ESPAIS LLIURES 7. PLANTES EDIFICADES 8. ESPAIS DE L EDIFICI 9.ELEMENTS COMPLEMENTARIS 10. CONDICIONS D ESTÈTICA 11. DETERMINACIONS COMPLEMENTÀRIES SOBRE USOS 12. PROCÉS CONSTRUCTIU 1. OBJECTE I ÀMBIT D APLICACIÓ Aquestes ordenances tenen com a finalitat regular, en els termes previstos per l article 35.3 de la LOTUP, les condicions de les construccions que no siguen definitòries de l edificabilitat ni de l ús del sòl, així com activitats autoritzables en els immobles. Per tant, queden incloses en el seu àmbit d aplicació les persones físiques i jurídiques que realitzen les construccions o exercisquen les activitats esmentades al terme municipal de Castelló de la Plana. 2. SOLAR I PARCEL LA 2.1 Parcel la Als efectes urbanístics es denomina parcel la, en sòl urbà i urbanitzable, cada una de les porcions de sòl en què, si escau, se subdivideix una illa de cases. 2.2 Parcel la edificable Es considera parcel la edificable la que compleix les condicions dimensionals, formals i d ubicació que exigisca el planejament d aplicació a la zona, per a poder autoritzar-ne l edificació. 2.3 Solar La condició jurídica de solar serà la fixada en l article 177 de la LOTUP, o norma que la substituïsca. 2.4 Parcel la no edificable Tenen la condició de parcel la inedificable:

2 - 2 - a) Les porcions excedents de l alineació oficial, tant de la façana principal com, si n hi haguera, la de pati de l illa o una altra alineació posterior. b) Les parts de parcel la, el fons de les quals, mesurat normalment a la façana, siga menor de cinc metres1, excepte si les parcel les o solars contigus estigueren ja edificats i no hi haguera una altra raó per a mantindre n la inedificabilitat. c) Aquelles que tinguen una amplària i/o superfície inferior a la mínima admesa per l ordenança corresponent, excepte si les parcel les o solars contigus estigueren ja edificats o en construcció, i no hi ha una altra raó per a mantindre n la inedificabilitat. d) Les que originen al solar contigu una part com les que es defineixen en b) (fins a la profunditat esmentada) i en c). Queda exclòs del concepte de parcel la o solar edificat (als efectes dels apartats b) i c) d aquest article), aquell en què es trobe una edificació ruïnosa, o fora d alineació o contrària a les determinacions d ús. 2.5 Solars i façanes a pati d illa i espais lliures Per a poder obrir llums a pati d illa, la superfície del pati en propietat del promotor de l edifici complirà les condicions establides per als patis de parcel la en les ordenances i la normativa sectorial o, si escau, les condicions establides per a llums i vistes del Codi Civil (sempre que físicament n hi haja ja a l illa, almenys les corresponents al pati de parcel la obligatori). Es podran obrir llums i vistes en aquells paraments que donen a carrers o espais públics previstos pel planejament, encara que aquests espais encara no estiguen desenvolupats2, sense perjudici del dret de tercers. 2.6 Regularització de límits Rep el nom de regulació de límits l operació consistent en la redefinició de límits per acord mutu entre propietaris limítrofs a fi d aconseguir una forma de les parcel les més coincident amb l ús a què es destinen. Bastarà amb la redacció d un document notarial en què els interessats reconeixen com a definitius els límits nous de les seues propietats respectives. Ha d inscriure s en el Registre de la Propietat. En tot cas, quan entre els límits laterals d un solar i una alineació es formen angles inferiors a 45º, i l immoble limítrof no es trobe edificat o estiga en estat ruïnós, l Ajuntament denegarà les llicències de construcció corresponents, si prèviament els propietaris limítrofs no han procedit a la regularització dels seus solars. Tot això excepte en el cas de parcel lacions històriques que presenten aquesta tipologia. 2.7 Tancament i tanca: Tanca de solars: Els solars no edificats, en zones d edificació en alineació de carrer (entre les quals s inclouen les zones Z-0, Z-1, Z-2, Z-3 i Z-4), hauran de tancar-se amb una tanca de material resistent, incombustible, de 2,5 m d alçària com a mínim, revocada, pintada o tractada, amb un acabat semblant al de les façanes. S haurà de garantir el drenatge adequat del solar. En zones d edificació oberta, habitatge unifamiliar, o aquelles en què l edificació no ocupe el 100 % del solar i haja de recular-se dels límits, la tanca dels solars haurà de ser cega com s ha indicat en el paràgraf anterior en els límits interiors, però en el cas de la línia de façana, únicament fins a una alçària d 1 m, que haurà de ser diàfana des d aquest metre fins a una alçària màxima total de 2,5 m (llevat d excepció plantejada en el paràgraf següent per a zones en què existisca gran quantitat de solars no edificats). En ambdós casos, el tancament haurà de situar-se seguint l alineació i la rasant oficial. En el cas de zones en què existisca una gran quantitat de solars inedificats, i segons el criteri dels serveis tècnics municipals, de forma provisional es podran tancar els solars amb tela metàl lica de simple torsió o similar de 2 a 2,50 m d alçària, realitzada amb la fonamentació, els pals i els tensors necessaris per a resistir els esforços mecànics que haja de suportar. Tanca de terrenys: Es podran tancar els terrenys amb tela metàl lica de simple torsió, mallats emmarcats o similar fins a 2,50 m d alçària, i es podrà col locar un sòcol inferior de fins a 50 cm d alçària de blocs de formigó o similar, realitzada amb la fonamentació, els pals i els tensors necessaris per a resistir els esforços mecànics que haja de suportar, en els casos següents: a) En parcel les situades en sòls urbanitzables o en àmbits d urbanització sense desenvolupar, es podran tancar de forma provisional seguint els límits de la propietat, subjectes al compromís de demolir el tancat en el moment que es desenvolupen urbanísticament, amb renúncia a tota indemnització. b) Les parcel les ubicades en sòl no urbanitzable comú, inserit en zones urbanes o periurbanes segons el parer dels tècnics municipals, seguint els límits de la propietat. c) En el sòl no urbanitzable, no inserit en zones urbanes o periurbanes en què s aplique el Decret 178/2005, de 18 de novembre, del Consell, pel qual s estableixen les condicions de les tanques en el medi natural i dels tancaments cinegètics, o norma que el substituïsca, els tancaments s ajustaran a aquest i hauran de ser permeables a la fauna silvestre. Perquè la tanca siga permeable a la fauna, se separarà 10 cm del nivell del sòl, o en cas de realitzar sòcol de blocs, es deixaran buits arran de terra de 40 x 20 cm cada 2 m de longitud de tancament. Les tanques que discórreguen per zones de protecció, d acord amb la normativa sectorial corresponent, hauran de disposar de l autorització del titular de la infraestructura corresponent o domini públic. En el cas de zones de protecció de vials de titularitat municipal, caldrà ajustar-se a la solució més coherent per a compatibilitzar l interés públic, la seguretat viària i els drets privats, a la vista de la realitat existent, i amb el compliment, si escau, de la normativa sectorial aplicable. 3. ALINEACIONS I RASANTS 3.1 Alineació de vial o espai públic S entén per alineació de vial la línia que delimita els espais parcel lats respecte dels espais públics integrats per carrers, places, zones verdes o espais lliures. 3.2 Alineació interior És la que fixa els límits de l edificació amb espais lliures interiors a l illa o la parcel la corresponent. 3.3 Línia de protecció Assenyala la distància a què, com a mínim, ha de situar-se l edificació respecte d un vial quan aquesta no coincideix amb l alineació. 3.4 Línia d edificació Constitueixen les alineacions de l edificació aquelles línies, definides per la intersecció dels plans de façanes i la parcel la, que estableixen el límit entre les superfícies edificables i les no edificables, tant de caràcter públic com privat. Sense perjudici de la possibilitat de cossos volats o elements ixents que es permeta en funció de l ordenança d aplicació. 3.5 Fora d alineació És aquella situació en què l alineació oficial talla la superfície de la finca limitada per les alineacions actuals, i queda part de la parcel la inedificable d acord amb l ordenació urbanística. 3.6 Reculada S entén per reculada de l edificació el retir d un tram, o la totalitat del pla de façana respecte de l alineació de vial o espai públic mesurada sobre una recta perpendicular a l alineació esmentada. 3.7 Rasant Rasant actual Són els perfils longitudinals de les vies existents. Rasant oficial S entén per línia de rasant el perfil longitudinal en l eix de les vies públiques, definits en els documents oficials vigents, o en l acta corresponent expedida per l Ajuntament. 3.8 Profunditat edificable Es denomina profunditat edificable la màxima distància, mesurada en perpendicular a l eix del carrer, des de la façana, a la qual es pot situar l alineació interior. Amb caràcter general, excepte disseny específic del planejament i el que disposa l article 4.3, a les illes edificables, en què es puga configurar el pati d illa d acord amb l article 6.2 d aquestes ordenances, la profunditat serà de 16 m en plantes altes. En cas que no siga possible la configuració del pati d illa, es calcularà el fons edificable d acord amb allò que s ha prescrit en l article 4.3 d aquestes ordenances. 3.9 Distància a límit Es defineix distància a límit la separació entre el límit de la parcel la que es prenga com a referència i el punt més pròxim de l edificació incloent la projecció horitzontal dels cossos volats, mesurada sobre una recta perpendicular al límit esmentat. 4. ALÇÀRIES 4.1 alçària reguladora de l edificació Es denomina alçària reguladora de l edificació la dimensió vertical, mesurada en el pla de façana a la qual és possible elevar l edificació, d acord amb les ordenances, des de la rasant de la vorera fins a la intersecció amb la cara inferior del forjat que forma el sos-

3 - 3 - tre de l última planta. Si el Pla no estableix una altra regulació, als carrers amb pendent, l alçària reguladora d un edifici es mesurarà en el punt mitjà de la seua longitud de façana. Quan l excessiu pendent del carrer o la gran longitud de la façana determinen diferències de cota de rasant superiors a 1,5 m, la façana es descompondrà en trams que no superen eixa condició, als efectes del mesurament d aquest paràmetre. Si el Pla no estableix una altra regulació, en els supòsits en què la rasant natural del terreny3 no coincidisca amb la rasant de la vorera, l alçària reguladora es mesurarà, en vertical, des de la rasant de la vorera fins una línia paral lela a la rasant natural del terreny que passe per la intersecció entre el pla de façana i la cara inferior del forjat que forma el sostre de l última planta. 4.2 Edificis limítrofs de diferent alçària Quan per aplicació de les ordenances corresponents els edificis limítrofs resulten d alçària diferent, l edifici a què corresponga la major es recularà d aquell un mínim de tres metres, a partir de l alçària del menor, i caldrà tractar el parament reculat com a façana amb materials de qualitat anàloga als empleats en aquesta i enllaçar, en eixos tres metres, amb les alçades que l ordenança atribuïsca al carrer limítrof. Edificis d alçària més baixa entre limítrofs més alts Si algun o uns quants edificis situats entre dos de major alçària que fan cantonada estan en un carrer comprés entre dos adjacents i si la longitud de façana entre els edificis de cantonada no sobrepassa la dimensió de huit metres, es permetrà en eixe tros igualar l alçària dels edificis intermedis als de les cantonades. Quan als edificis en cantonada corresponga distinta alçària, els intermedis podran igualar, com a màxim, l alçària del menor. Quan un solar que forme cantonada haja de disminuir l alçària en una dimensió inferior a huit metres, i el solar adjacent que forma cantonada amb un altre carrer de major amplària tinga major alçària, podrà igualar-se l alçària del menor d ambdós a la zona d amplària inferior a huit metres4. Les excepcions previstes en aquest article es fan extensives a aquells casos en què existisquen edificis construïts amb alçades superiors a les permeses en el pla i que, per la seua proximitat a la cantonada, originen situacions idèntiques a les expressades en aquest article. 4.3 Edificis amb façanes a carrers oposats en illes tancades sense pati d illa. S inclouen en aquest article els edificis a carrers oposats, que no formen cantonades, en el cas que corresponguen a eixos carrers diferents alçades. - En cada una de les façanes es prendrà l alçària que corresponga al carrer. Es traçarà una horitzontal des de l alçària major i una línia inclinada a 45º des de l altra. Des del punt de trobada d ambdues línies, o des del punt corresponent a la mitat de l amplària entre façana (si aquest se situara a menor distància que aquell respecte a la façana de major alçària), es traçarà una línia vertical fins a l alçària corresponent a l edificació de major alçària. El fons mínim garantit serà de 12 m o la meitat de l illa si fóra inferior. - Serà aplicable el mateix criteri per a definir la profunditat corresponent a l edificació de major alçària, encara que l edifici no arribe fins al carrer de menor alçària. - Si les façanes oposades no són paral leles, s aplicarà el criteri assenyalat respecte al punt mitjà de les façanes amb una solució global de l illa. Si la forma del solar és irregular, s aplicarà a tantes seccions com fóra necessari per a definir el fons. - En els casos compresos en aquest article, en els que resulten paraments verticals vistos, es tractaran com a façana. 4.4 Edificis amb façana a una plaça L alçària corresponent serà l aplicable a la del carrer de major amplària que conflueix a la plaça. 4.5 Alçària de planta S entén per alçària de planta la distància vertical entre les cares inferiors de dos forjats consecutius. 4.6 Alçària lliure de planta S entén per alçària lliure de planta la distància vertical entre el paviment i la cara inferior del forjat de sostre o, si escau, del sostre fals d una planta. 4.7 Mesurament d alçades Per al mesurament de les alçades s estableixen dos tipus d unitats: per nombre de plantes i per distància vertical. Quan les ordenances assenyalen ambdós tipus, hauran de respectar-se els dos. 1. Alçària de cornisa és la mesura efectiva existent entre la cota de referència (segons art. 4.1) i la cara inferior del forjat de sostre de l última planta. 2. Alçària en nombre de plantes és el nombre d aquestes permeses per damunt de la rasant, inclosa la planta baixa. Sobre aquesta alçària només es permetrà la cornisa i l ampit de terrat, sense que la suma d alçària d ambdós excedisca un metre huitanta centímetres (1,80 m) sobre el total de la fixada, així com la caixa d escala i ascensor i instal lacions (no manifestables en façana) i la formació de coberta. En el cas de cobertes inclinades el carener de la teulada no s elevarà més de 3,70 m sobre la línia d alçària de l edifici abans definida. El ràfol podrà situar-se fins a un màxim d 1,4 m sobre l alçària esmentada, en el cas que es tracte d habitatges unifamiliars entre mitgeres. Els pendents de les cobertes inclinades oscil laran entre el 25 i 45 % i hauran de resoldre s amb pendent únic i continu, dins del mateix vessant. 5. EDIFICABILITAT I OCUPACIÓ Aquest apartat regula la forma i el mode de computar l edificabilitat, en cap cas defineix l aprofitament urbanístic dels terrenys. 5.1 Superfície ocupable És la compresa dins dels límits definits per la projecció vertical sobre el pla horitzontal de les línies externes de tota la construcció, inclús la subterrània i volades. Les construccions subterrànies destinades exclusivament a aparcaments, serveis comuns de l immoble o trasters de superfície individual inferior a 10 m² i que no sobreïsquen de la rasant es consideraran, als efectes d aquestes ordenances, excloses de la superfície ocupada, excepte ordenança particular en contra. 5.2 Superfície construïda total És la resultant de la suma de les superfícies construïdes de totes les plantes que componen l edifici. 5.3 Mesurament de l edificabilitat A les parcel les es podrà mesurar l edificabilitat sobre la parcel la neta edificable, (entenent-se com a tal la superfície corresponent a la part compresa dins de les alineacions oficials). - En el còmput de l edificabilitat s inclouran: a) Les entreplantes. b) Els cossos volats tancats; entenent com a tals els que tenen almenys dos dels costats tancats. c) Les volades obertes i les terrasses cobertes a qualsevol alçària, que computaran en un 50 % de la seua superfície construïda. d) Els buits d ascensors i de servei. - A més, seran computables les zones sota coberta en les ordenances regulades mitjançant coeficient d edificabilitat, en la superfície l alçària de la qual lliure supere 1,5 m. - No seran computables als efectes d edificabilitat els soterranis, mentre que en el cas de semisoterranis es computarà com a edificabilitat el percentatge equivalent a la proporció de l alçària que sobreïx de la rasant assenyalada en l acerat als efectes del mesurament d alçades. - Als efectes d edificabilitat no seran computables els porxos i les parts diàfanes en planta baixa de lliure accés públic, així com les destinades a esbarjo dels veïns, en els edificis de tipologia residencial múltiple en bloc exempt, volum específic o contenidor. 5.4 Entrants, ixents i volades 1. Les arestes de les volades no podran sobreeixir d un pla vertical traçat per la intersecció de la mitgera amb la façana formant amb aquest un angle de 45º. Els cossos volats, tant tancats com oberts, hauran de distar del límit del solar un mínim de 0,60 m a una alçària mínima de la rasant de 3,5 metres. 2. Es permetrà una volada igual a 1/10 d ample regulador del carrer a què done l edificació amb un màxim d 1,00 m en un màxim del 60 % de la longitud de la façana, o volum equivalent, llevat que l ordenança particular exigisca de forma especifica altres dimensions. Als efectes establits en aquest article, es considera volada tancada a) Aquell que dóna a vials o espais púbics o visibles des d aquests, amb paraments frontals o laterals cecs que superen els 30 cm d alçària. b) Aquell que dóna a patis d illa, amb paraments frontals o laterals cecs que superen els 105 cm d alçària. En qualsevol cas per a volades de menys de 40 cm no es consideraran tancades pel fet que els paraments laterals de la volada siguen cecs en tota la seua alçària.

4 En el nucli històric (Z.0 / Z.1) no es permetran vols tancats en cap planta, si l alçària màxima permesa fóra de dos, tres o quatre plantes. En edificacions en cantó, sempre que es tracte de vivenda unifamiliar i vols fins a 40 cm, es permetrà que aquests siguen tancats en el carrer transversal o perpendicular a les fatxades tipus5, i sempre com a màxim en el 60% de la fatxada o volum equivalent. 4. Els ixents, rètols, motius decoratius, anuncis o qualsevol element similar que s instal le a la façana hauran de situar-se apegats a aquesta (ressalt màxim 10 cm), a una alçària superior a 2,50 m mesurada en la intersecció de la façana amb la vorera i no hauran d excedir, en el cas de banderoles, de la volada màxima autoritzada, mesurada des de l alineació oficial. Les cornises situades en volades no podran sobreeixir, en cap punt, més de 40 cm sobre la volada màxima autoritzada. 5. En els patis d illa es permetran volades obertes o envidrades d un màxim d 1,00 m i mai superior a 1/10 de l amplària del pati en la direcció en què es mesura la volada, complint el que disposa el punt Els entrants a partir de la rasant de la vorera o terreny i per davall d aquest (celobert anglés) hauran de reunir les condicions que aquesta ordenança estableix per a patis oberts. Estaran dotats de tancaments, baranes o proteccions adequades. 7. Es permetrà la reculada de les construccions de l alineació oficial sempre que no deixen parets mitgeres al descobert, adossant-los cossos d edificació i podent admetre la conversió en façana o la decoració amb els mateixos materials i característiques de les façanes existents. Les reculades no alteraran l alçària de l edificació, fixada en relació amb l ample del carrer ni implicaran sobrepassar les alineacions interiors. 8. Els muntants de portades i buits compliran la normativa vigent d accessibilitat en el medi urbà. 9. Queda prohibit que les portes de planta baixa òbriguen cap al carrer. Quan per normes de rang superior a aquesta ordenança siga obligatori que no òbriguen cap a l interior, hauran de quedar més cap a dins en la façana. 10. Les vitrines, aparadors, sòcols, reixes i la resta d elements ornamentals, en planta baixa, compliran la normativa vigent d accessibilitat en el medi urbà. 6 - PATIS I ESPAIS LLIURES 6.1 Espai lliure de parcel la S entén per superfície lliure d una parcel la la superfície d aquesta que no té edificació sobre la rasant natural del terreny. El seu valor és complementari de la superfície ocupada respecte a la superfície de la parcel la (superfície lliure + superfície ocupada = superfície de parcel la). 6.2 Pati d illa Espai interior a l illa que no té edificació, o només és edificable sota rasant i/o en planta baixa, resultat de l aplicació d una profunditat edificable màxima. S entén per pati d illa l espai delimitat per les alineacions interiors de l illa quan la distància mínima entre dues alineacions oposades mesurada en la forma indicada en aquestes ordenances fóra superior o igual a H. H és la mitjana de les alçades màximes permeses en les dues façanes entre les quals es mesura l amplària del pati, i/o a més siga inscriptible en aquest pati un cercle de diàmetre mínim H. Les dependències que tinguen façana al pati esmentat es consideraran exteriors a tots els efectes. En aquells casos en què a causa de la configuració de les illes les alineacions interiors formen angles menors de 75º, es prendrà una dimensió de 3 metres en la perpendicular a la bisectriu. 6.3 Pati de parcel la per a llums i ventilació Les dimensions s ajustaran a allò que s ha prescrit en la normativa vigent que siga aplicable en el moment. Pati obert a façana Els patis oberts a façanes tindran un ample mínim L, que serà major d 1/3 l alçària de l edificació més alta de les limítrofes o la de la finca, si aquesta fóra major que aquelles, amb un mínim de 6 m. Així mateix, la profunditat serà menor que 3/2 L si al pati donaren dormitoris, sala o menjador, i menor que 2 L si donaren altres peces. No es consideraran patis oberts a façana i es regiran per les normes de reculades aquells entrants en què P<L. (P = profunditat mesurada normalment a l alineació oficial). En cap cas s admetran estenedors oberts a façanes. Pati tancat En el qual més del 75 % del perímetre està conformat per edificació. Celobert anglés És el pati en façana per davall de la rasant de la vorera o terreny. 7. PLANTES EDIFICADES 7.1 Soterrani Es denomina soterrani aquella planta, o aquella part d aquesta, en què la cara inferior del forjat del sostre se situa, en tots els seus punts, per davall de 0,60 metres a partir del pla horitzontal que conté la cota de referència. 7.2 Semisoterrani S entén per semisoterrani la planta de l edificació que té part de la seua alçària per davall de la rasant de la vorera o del terreny en contacte amb l edificació sempre que el seu sostre (cara inferior del forjat) es trobe entre 0,6 metres i 1,20 metres per damunt de la rasant (amb relació a la cota de referència). En el cas de zones per davall de la cota +3 m sobre el nivell del mar, i que no es tracte de tipologia en illa compacta o tancada s entén per semisoterrani la planta de l edificació que té part de la seua alçària per davall de la rasant de la vorera o del terreny en contacte amb l edificació sempre que el sostre (cara inferior del forjat) es trobe entre 0,6 metres i 1,90 metres per damunt de la rasant (amb relació a la cota de referència). 7.3 Planta baixa 1. Es considera planta baixa aquella el paviment de la qual es troba situat entre dos plans horitzontals, tals que el primer continga la cota de referència (d acord amb l article 4.1) i el segon se situe, com a màxim, a 1,50 m per damunt d aquest. 2. En els casos en què la rasant de la vorera no siga horitzontal, es comptabilitzarà com a planta baixa qualsevol espai, tant diàfan com edificat, el pla inferior del forjat de sostre del qual es trobe a una alçària igual o superior a 1,50 metres sobre la rasant de la vorera en qualsevol punt d aquesta, o del terreny natural en el cas d edificacions no alineades amb la façana. 7.4 Entreplanta 1. En les plantes baixes amb alçària lliure igual o superior a 5,3 metres es permeten entreplantes. 2. Les entreplantes hauran de quedar necessàriament vinculades a les plantes baixes, de manera que en cap cas es permetrà l accés des de les zones comunes de l edifici6 (vestíbul i escala d accés a les plantes superiors), llevat que la destinació de l entreplanta siga la de serveis comuns de l edifici com ara garatge-aparcament, trasters vinculats als habitatges o instal lacions de serveis de l immoble. S entendrà que hi ha vinculació entre planta baixa i entreplanta, quan la superfície de l entreplanta vinculada a un local en planta baixa no excedisca del triple de la superfície de la planta baixa a què es vincula. 3. L alçària lliure per damunt i per davall del forjat que forma l entreplanta no podrà ser inferior a 2,50 metres. 4. En tot cas, es compliran els requisits d accessibilitat recollits en el DB-SUA-9 o la normativa d accessibilitat vigent que el substituïsca. 5. Per al cas d entreplantes existents realitzades d acord amb la normativa vigent en el seu moment, els usos existents o assimilats podran mantindre s. Seran susceptibles de la implantació de nous usos o aprofitaments, sempre que es complisquen les condicions que impose l activitat a què es destinen. 7.5 Planta alta Les plantes situades per damunt de la planta baixa fins a l última o, si escau, fins a l anterior a l espai sota coberta. 7.6 Àtic És l última planta alta de l edifici que, a més, es troba reculada amb relació a la façana. En aquelles ordenances en què es permet la construcció d àtics, aquests compliran les condicions següents: 1. La façana haurà de tractar-se amb la mateixa qualitat que la resta de l edifici. Haurà d estar reculat de l alineació de façana com a mínim una distància igual a l alçària. L alçària es regirà per la mateixa norma que la resta dels pisos. 2. Queda prohibida per damunt de l àtic qualsevol classe de construcció com ara castellets, trasters, i altres de similars que hi hauran de quedar englobades. S autoritzaran sobre la coberta de l àtic, exclusivament, ximeneres, antenes, depòsits i instal lacions i accessos (ascensors i escales). 3. Tant l àtic com la coberta i la cornisa hauran de quedar completament situats sota un pla inclinat a 45º que partisca de l aresta superior d intersecció de la façana amb el sostre de l última planta normal. 4. Sobre l àtic podrà realitzar-se l acabat amb teulada, però no s autoritza l aprofitament sota coberta. 5. Queda prohibida qualsevol classe de construcció a la terrassa de l àtic o adossada a la façana d aquest. Per a resguardar-se del sol

5 - 5 - es permetran només tendals de lona, tela i un altre material flexible que puga arreplegar-se. Lliscarà mitjançant fleixos metàl lics lleugers, paral lelograms retràctils en façanes o altres mitjans semblants, i no s autoritzaran construccions metàl liques o d un altre tipus fixes en baranes, cornises o terrasses. 7.7 Planta sota coberta En el cas de cobertes inclinades podrà destinar-se l espai definit per aquestes a trasters, serveis de l edifici, zones comunes i, en el cas d edificis per a habitatges, peces de l habitatge situat a l última planta, d acord amb els paràmetres assenyalats en l article 4.7. En el cas de la construcció de coberta inclinada i aprofitament sota coberta, els elements existents sobre l alçària reguladora s integraran en aquesta de manera constructivament i tipològicament coherent. La manifestació en façana de la coberta inclinada podrà resoldre s amb ràfol o amb cornisa i barana, d acord amb les solucions pròpies de l entorn urbà en què es trobe. 8 - ESPAIS DE L EDIFICI 8.1 Peça habitable S entén per peça habitable aquella que es dedica a una permanència continuada de les persones i, per tant, totes les que no siguen vestíbuls, corredors, lavabos, rebostos, robers, trasters, depòsits i aparcaments. 8.2 Portal És el local que es desenvolupa entre la porta d entrada de l edifici i les escales i els ascensors si n hi haguera. Haurà de complir les dimensions mínimes establides per les normatives d habitabilitat i d accessibilitat vigents. En el cas que done accés a més de 16 habitatges, l amplària mínima fins a l ascensor serà de 2,5 m. Serà obligatòria la col locació de casellers per a l entrega de correspondència en tots els edificis. Els casellers es col locaran en els serveis comuns d entrada a la planta baixa, i no suposaran en cap cas disminució de l amplària lliure, ni de les condicions d accessibilitat. 8.3 Escales Caldrà ajustar-se al que prescriuen les normatives vigents d aplicació. 8.4 Garatge aparcament S inclourà en cada projecte, en el cas de ser exigible, un estudi dels possibles aparcaments per a vehicles, amb els plànols que siguen necessaris per a definir-los totalment Es computaran els aparcaments necessaris d acord amb la dotació exigida en les condicions generals de cada ús concret i l ordenança corresponent. Quan no s especifique l ús, es computarà un mínim d una plaça cada 100 m² de superfície útil Amb caràcter general es consideren exempts de la reserva d aparcament els solars en què no siga inscriptible un rectangle de 13 x 25 m, així com aquells que es troben en l àmbit del nucli històric tradicional (Ordenança Z-0). Tampoc serà exigible la reserva esmentada en el cas d edificis existents en què no existira aparcament prèviament. En el cas d existir aparcament, però no aconseguir el mínim de la reserva exigible, es mantindrà l existent. Tot això en coherència amb la llicència urbanística atorgada al seu dia En el cas que sent exigible es justifique la inviabilitat tècnica o econòmica de la ubicació de la reserva de places d aparcament preceptiva en l immoble, es podrà admetre que la reserva esmentada se situe a una distància màxima de 150 m (recorregut de vianants mesurat des de l accés a l immoble fins a l accés a l aparcament). En aquest cas la reserva haurà de fer-se constar fefaentment i justificar que les places d aparcament excedisquen la reserva de l edifici en què estiguen ubicades Portes de garatge Podran situar-se a la façana de l edifici sempre que l obertura no invadisca la via pública, és a dir, que no haurà de sobreeixir del pla de façana. S exigirà per a la instal lació que el sistema d obertura es manipule des de l interior de l automòbil mitjançant un comandament a distància. La porta tindrà les mesures de seguretat exigibles per la normativa i s hauran de complir els nivells de transmissió acústica i per vibració als habitatges pròxims. En cap cas originarà molèsties als vianants ni entorpirà el trànsit rodat. S evitaran les portes de garatge reculades, llevat que es done una solució, funcional i estètica, adequadament integrada. 8.5 Càrrega i descàrrega a) Els projectes d edificis, de nova construcció o de condicionament integral dels existents, per a activitats en què fa falta càrrega i descàrrega, hauran de consignar entre els seus documents un estudi i plànols relatius a les zones i maniobres necessàries per a això, a més dels aparcaments per a turismes. b) Serà preceptiu destinar zona interior de càrrega i descàrrega, prou dimensionada en el cas d activitats comercials i industrials, a partir de m² de superfície útil. Si resultara necessària la incorporació d un estudi acústic de l activitat, s hi inclouran els treballs de càrrega i descàrrega. 9 - ELEMENTS COMPLEMENTARIS 9.1 Anuncis i rètols A la planta baixa, es complirà el que estableix la normativa vigent en matèria d accessibilitat en el medi urbà, i en plantes altes, la volada que estiga autoritzada per a aquestes plantes. No podran sobreeixir, en cap cas, més del 20 cm els paral lels a façana i de la volada màxima permesa les banderoles perpendiculars a façana. Haurà de complir-se que la distància a la paret mitgera siga almenys igual a la volada. Els anuncis lluminosos que sobreïsquen més de 20 cm del pla de façana (alineació oficial), per a ser autoritzats, hauran de ser acceptats pels veïns limítrofs (veïns les finestres dels quals es troben a menys de 5 m del rètol), la qual cosa es justificarà en la sol licitud. 9.2 Tendals Quan estiguen estesos, no invadiran els itineraris de vianants regulats en la normativa vigent d accessibilitat en el medi urbà i quedaran a 20 centímetres cap a dins de la vertical que passa pel rastell de la vorera, o zona de rodament en carrers de vianants. Els faldons laterals, tirants, reforços o qualsevol altre element de la seua configuració compliran els mateixos requisits (l alçària lliure expedita serà de com a mínim 2,2 m). En el cas d establiments que tinguen taules, cadires o para-sols en via pública, el tendal serà del color establit per als para-sols en la normativa vigent. No afectaran l arbratge existent. Els tendals en façanes, terrasses i àtics no s autoritzaran ni es concediran llicències d instal lació si prèviament no s unifiquen en forma, grandària, sistema i color per a un mateix edifici per tal de buscar un conjunt agradable i estètic. Als efectes de llicència o declaració responsable, es consideraran una obra menor i la sol licitaran el propietari o comunitat de propietaris, descrivint en la instància els extrems anteriors i el compromís ferm de complir les condicions respecte d això. No es consideraran tendals les marquesines o els elements fixos que no s arrepleguen en la façana. 9.3 Evacuació de fums i ventilació 1. En les instal lacions d evacuació de fums i ventilació per a habitatges i per a les instal lacions de calefacció i aigua calenta sanitària, serà aplicable la normativa de rang superior. En edificis de nova planta, no es podran evacuar fums ni gasos a façanes ni a patis de llums. En cas d eixida de gasos de calderes dels locals existents a façana, aquesta haurà de situar-se per damunt de l alçària mínima establida per als recorreguts de vianants per la normativa vigent d accessibilitat en el medi urbà. 2. Per a autoritzar activitats en locals que necessiten l extracció de fums (cuines, fregidores, planxes, rostidors, etc.), aquests hauran de posseir un conducte d evacuació vertical de com a mínim 30 cm de diàmetre o secció equivalent, que sobrepasse almenys 2 m la coberta de l edifici, i s evitarà qualsevol eixida de fums a façanes de carrers o patis. Aquesta instal lació no produirà molèsties a habitatges i locals limítrofs per fums, olors, greixos o sorolls, en cas de constatar-se aquestes molèsties, s exigiran mesures correctores. Aquests conductes hauran de ser independents de qualsevol altre conducte, incloses les eixides de fums dels habitatges. En el cas d instal lació de forns de tipus domèstic, no es requerirà la instal lació d eixida de fums. En el cas contrari, s exigirà en les mateixes condicions anteriors. En edificis de nova planta hauran de quedar previstos en el projecte eixides de fums en nombre suficient per als locals de planta baixa, en les condicions indicades anteriorment. Amb un informe previ favorable dels serveis tècnics municipals, es podran admetre per a locals existents solucions tècniques alternatives a l extracció de fums per coberta. 3. Els lavabos dels locals hauran de disposar de conductes de ventilació, que abocaran bé a coberta de l edifici bé a fatxades. En aquest últim cas, hauran de dotar-se de reixetes enrasades amb fatxada i situades per damunt de l altura mínima establida per als recorreguts de vianants per la normativa vigent d accessibilitat en el medi urbà. Excepcionalment, segons el parer dels serveis tècnics, podran situar-se per davall d aquesta altura sempre que es justifique la seua impossibilitat d ubicar-les en un altre lloc i la seua situació

6 - 6 - siga en el punt de fatxada menys perjudicial (menor trànsit, etc.). 9.4 Tancaments de terrasses El tancament de terrasses només està permés en el cas que es presente projecte unitari a què s atindrà el tancament de totes les terrasses de l immoble, encara que es realitzen en distintes fases. En aquest es justificarà a més el compliment de les condicions d il luminació i ventilació de les peces habitables que donen a la terrassa, així com que la reforma no suposa increment d edificabilitat d acord amb l ordenança aplicable. 9.5 Instal lacions d aire condicionat Les unitats exteriors s ubicaran preferentment als terrats. En el cas d ubicar-se a la façana o el pati d illa, s aportarà un estudi detallat de la solució adoptada en l àmbit constructiu i estètic, de manera que es disposen enrasats amb el parament de façana o bé a l interior de terrasses o balcons, sempre que es garantisca la integració estètica, i no es produïsquen molèsties als transeünts per aire, gotes, ixents, etc., no es causen perjudicis estètics i qualsevol altre efecte que puga considerar-se. Estaran situats per damunt de l alçària mínima establida per als recorreguts de vianants establits per la normativa vigent d accessibilitat en el medi urbà (2,2 m). Excepcionalment, garantint que no es produïsquen molèsties per sorolls, vibracions o variació tèrmica, podran situar-se en llocs alternatius, com a patis de llums, etc. També es podrà evacuar o admetre aire a vies públiques per davall dels 2,2 m d altura sempre que es justifique la seua impossibilitat d ubicar-les en un altre lloc i la seua situació siga en el punt de fatxada menys perjudicial (menor trànsit, etc.); en aquests casos la instal lació es mantindrà enrasada amb la fatxada, i amb l adequada protecció i integració. Excepte en l ús industrial, en tots els altres usos es preveurà en projecte la solució (espais, conductes, etc.) de climatització (fred, calor) possible, encara que aquesta no s instal le, en consonància amb el que prescriu aquest article. 9.6 Senyalització i numeració Tot accés haurà d estar convenientment senyalitzat amb el número o números que li corresponguen, de la via en què estiga situat, perfectament visibles durant el dia i la nit. 9.7 Servituds Amb caràcter general les instal lacions discorreran subterrànies, excepte impossibilitat manifesta, i se n evitarà la presència en façana. Sense perjudici d això, l Ajuntament podrà instal lar, suprimir o modificar a càrrec seu, a les finques, i els propietaris estaran obligats a consentir-ho, suports, senyals i qualsevol altre element al servei de la ciutat. Els Serveis Tècnics Municipals procuraran evitar molèsties i avisaran els afectats amb la major antelació que cada cas permeta. Quant a l ornament i estètica, caldrà ajustar-se al que disposa l article 10.1h) CONDICIONS D ESTÈTICA 10.1 Condicions generals d estètica a) Totes les construccions s adaptaran, en els aspectes més bàsics, a les característiques de la zona, i procuraran no desentonar del conjunt o l entorn en què estigueren situades. b) Es tractaran com a façanes tots els paraments d un edifici visibles des de la via pública. Quan es tracte d edificis contigus la diferència d alçària dels quals siga igual o superior a 6 metres, serà obligatori tractar com a façana el parament que per això queda vist des del carrer. c) En els edificis ja construïts, es troben o no fora d ordenació, en els quals per les ordenances d edificació queden parets mitgeres al descobert visibles des del carrer, l Ajuntament podrà obligar els propietaris a tractar-les. L Ajuntament podrà proposar en cada cas obligar a la seua execució en forma de façana o com a simple parament pintat o decorat. d) Serà lliure la composició de les façanes dels edificis excepte per a aquells carrers, illes, sectors o places incloses en la relació d edificis o entorns historicoartístics, o en què convinga conservar o establir un caràcter arquitectònic o urbanístic acusat, i en aquest cas serà obligatori cenyir-se a aquest, emprant a més els materials i sistemes constructius que es determinen d acord amb la normativa particular aplicable. Hauran d evitar-se, en tot cas, efectes discordants entre les façanes d un mateix front de façana. e) Els edificis es remataran en planta baixa amb qualitats anàlogues a les de la resta de façana, i s indicaran quines parts pertanyen a la composició de l edifici i per tant inalterables per les actuacions a realitzar als locals comercials. f) Per a la realització d obres, fa falta que el pla de façana a escala 1:50 especifique tots els materials d aquesta, i siga expressiu del resultat estètic i cromàtic. g) Els propietaris de terrenys, construccions i edificis hauran de mantindre ls en condicions de seguretat, salubritat i ornament públic i decor, d acord amb el que estableix la legislació vigent. h) Totes les instal lacions, inclosos els cablejats superficials, s integraran adequadament en la composició de la façana. i) L Ajuntament podrà oposar-se, amb un informe tècnic previ, a l execució dels projectes que constituïsquen un atemptat estètic o resulten impropis del seu emplaçament, d acord amb els criteris establits en la normativa sectorial d aplicació, i en aquestes ordenances. j) L Ajuntament constituirà una comissió encarregada de supervisar i informar aquelles actuacions que afecten edificis catalogats o en procés de catalogació, així com els ubicats al nucli històric tradicional. Així mateix informarà sobre qualsevol qüestió que se li plantege en l àmbit de la conservació del patrimoni arquitectònic o millora de l entorn urbà de les zones Z-0 i Z Condicions particulars d estètica Zones Z-0 i Z-1 COMPOSICIÓ I VOLUMS En la composició dels volums de les noves edificacions es tindran en compte les característiques singulars de l entorn, la modulació, la varietat i el moviment de formes. Quan s actue sobre illes completes o grans parcel les es tindran presents: a) Els elements d interés monumental i ambiental existents i les seues connexions. b) El mòdul d aquests elements i el predominant en l entorn. c) La integració de l illa en el seu entorn. FAÇANES La instrucció general és que els edificis siguen de gran simplicitat i neutralitat. Es tendirà a la proporció vertical del buit llevat que es demostre que el disseny relaciona coherentment l edifici i el seu entorn en una solució de buit diversa. Les línies mestres de la composició de les façanes respondran a les que configuren les façanes de l entorn, tant en sentit vertical com en horitzontal, en què predominarà el massís sobre l obertura. En agrupacions de més de dues parcel les, per tant, serà necessari reflectir exteriorment la modulació de façana que es desprenga del parcel lari històric. Es prohibeixen els cossos volats tancats de fàbrica. S admeten els balcons de manyeria i els miradors envidrats amb una volada segons amplària del carrer, que no podrà ser superior a 0,60 m. La superfície en façana dels miradors serà com a màxim del 60 % d aquesta lliurement distribuïda. A fi de calcular aquest 60 % no computa la planta baixa. En les plantes baixes d ús comercial es buscarà una adequada proporció de buits i massissos en harmonia amb la resta de la façana. En edificis no catalogats podran modificar-se les característiques de la façana existent, d acord amb un projecte unitari del conjunt de l edifici, que garantisca un resultat homogeni des del punt de vista arquitectònic i justifique la relació adequada amb els edificis limítrofs ṀATERIALS EN FAÇANES Les limitacions quant a materials estan condicionades, fonamentalment, pel color, la textura i l expressivitat autèntica. Es prohibeix la imitació de materials de qualsevol tipus, ja que s han d utilitzar amb el seu caràcter i sentit constructiu verdader, sense falsejament de fàbriques i funcions. Quan es tracta de la restauració d elements antics d interés, caldrà ajustar-se, si escau, al dictamen de la Conselleria de Cultura. En el color i la textura dels materials es tindrà present l entonació i vibració generals en l ambient en què se situa l edifici i els dels materials tradicionalment utilitzats. Es recomana l ocupació d arrebossades amb colors utilitzats tradicionalment en l arquitectura de la zona (blanc, terrencs, anyil, etc.). Es poden usar materials ceràmics que tenen gran tradició a la zona. Per a utilitzar-los serà necessari presentar el projecte de façana pintada amb memòria explicativa del tipus de ceràmica, característiques, etc. L ús de pedra com a material de construcció i especialment a les façanes pot adquirir modalitats molt diferents i totes aquestes altament recomanables per la dignitat i noblesa que atorguen als edificis. La pedra pot ser un element dissonant en les formes següents i per tant es prohibeix: a) Quan es tracte d aplacats ostensiblement presentats com a tals. b) Quan s utilitze polida o amb brillantor (s inclouen els marbres).