RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU 7 de novembre de 1982

Transcripción

1 RIUADA DEL RIU TER A MANLLEU 7 de novembre de 1982 Fitxa informativa de les marques de l aigua al territori CARACTERÍSTIQUES GENERALS Any de la riuada 1982 Conca Riu Municipi Lloc Nom Topònim Ter Ter Manlleu Final Passeig del Ter, sud-est del poble, marge esquerre riu Ter Can Llanes (antiga indústria tèxtil) Situació de la marca Nivell assolit Tipus de marca A la paret de sobre la llosa de formigó quan entra el canal a fàbrica 1,34 m sobre la llosa de formigó sota la qual entra el canal a la fàbrica Alt relleu de ciment (placa rectangular) Coordenades UTM (ETRS89) X: , Y: Altitud Observacions Referida a la placa de 1940: 443 m Placa singular de factura casolana

2 DESCRIPCIÓ Fonts: Inundaciones Históricas en las Cuencas Internas de Catalunya. Tomo II. Comisión Técnica de Emergencia por Inundaciones. Madrid 1983 L any 1982 hi va haver tres temporals que van causar problemes a Catalunya: el del 14 de gener, el del 16 de febrer i el que descriurem a continuació dels dies 6, 7 i 8 de novembre, que va tenir una afectació peninsular. El temporal de vents i pluges que va afectar Catalunya durant els tres dies indicats de novembre va ser el més important a Catalunya des de l any 1940, va ocasionar inundacions a la conca del Mig i Baix Llobregat, així com a la zona de Girona, amb el resultat de la pèrdua de vides humanes (14) i unes pèrdues econòmiques de gran transcendència ( milions de pessetes). Les precipitacions més abundants es van concentrar als Pirineus, amb una gran variabilitat en els registres a causa de la diversitat orogràfica. El dia 6, a la part alta de les conques dels rius Llobregat i Segre es van enregistrar valors de 214 mm a la Molina, 158 mm a Vallcebollère i 72 mm a la Pobla de Lillet. El dia 7 es van generalitzar les pluges abundants i els registres del dia anterior van ser superats, destacant els 266 mm de la Pobla de Lillet i els 154 mm de Berga. El dia 8 les pluges es van anar desplaçant cap a França i poques zones pirinenques superaven els 50 mm. A excepció dels 171 mm que hi va haver a Susqueda, a la conca del Ter. En el Baix Llobregat les rieres no van poder desguassar al riu Llobregat, doncs a les obres de canalització algunes sortides van quedar taponades. A Molins de Rei el pont sobre el Llobregat va actuar com un dic per a les aigües que, en no poder sobrepassar-lo, es van escampar per les zones circumdants. I per agreujar més la situació, un temporal marí de llevant va obstruir la sortida de les aigües al mar. Moltes empreses van quedar inundades amb els consegüents perjudicis de tot tipus. Es va assistir a l evacuació de 200 famílies i al desallotjament de 21 empreses. Pel que fa a les terres de cultiu, van quedar afectades aproximadament unes 650 ha. Unes persones, majoritàriament de les comarques properes a Barcelona van patir restriccions en el consum d aigua. La industria cotonera del Baix i de l Alt Llobregat va patir grans danys i pèrdues, van perdre uns milions de pessetes i aproximadament unes persones van haver d anar a l atur. La zona de l Alt Llobregat, aproximadament uns 50 km 2 de territori, va quedar incomunicada per carretera, ferrocarril i telèfon. També moltes comarques gironines van ser afectades pels temporals i van quedar incomunicades per carretera, ferrocarril i telèfon. Així mateix, a les zones costaneres van patir danys de considerable envergadura.

3 MAPA D UBICACIÓ Mapa de la ubicació de la fàbrica, el riu Ter, la resclosa i el Canal de peu de presa. La placa de la riuada de l any 1982 està indicada amb el cercle negre. Resclosa Placa 1940 Canal Placa 1982 Marca 1919 Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

4 FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ Vista del riu Ter, resclosa i fàbrica de Can Llanes. canal Al fons i al centre de la foto (encerclat) hi ha el canal, que és de peu de presa. Es veu com el riu comença a descriure la corba del meandre de Manlleu. Pel que fa a la fàbrica, queda delatada palesament per la xemeneia que es veu al fons: es tracta de la xemeneia de la caldera que va esclatar poc abans de tancar la fàbrica. Plaça de C. A. Torras Actualment s aprofita el salt, que és d 1,90 m (de peu de presa). Dins el recinte fabril existeix una indústria de fabricació de cordills instal lada a patir de l any Entrada al recinte de la fàbrica de Can Llanes, situada al marge esquerre del Ter i al sud-est de la població de Manlleu. A principis del 2000 la fàbrica va ser comprada per la família Rovira de Manlleu, que la va reobrir, però amb unes altres activitats. Actualment l activitat continua amb algunes de les instal lacions reconvertides en tallers de fabricació de cordills.

5 La riuada del 1982 es recorda amb aquesta placa. L aigua va arribar a 1,34 m des del terra (llosa de formigó sota la qual discorre el canal en entrar a la fàbrica). 1,34 m En alguns llocs al llarg del Ter, trobem la riuada de 1982, però no és comparable a la riuada de Aquesta de 1982 va ocasionar algunes pèrdues humanes i també econòmiques La placa de la riuada del 07/11/1982 està situada a la paret exterior de la sala per on entra el canal i té davant l escura - reixes. El conjunt de les instal lacions es veuen deteriorades, encara que aquesta zona del canal s intenta conservar a causa de la central, que és una de les poques activitats de negoci que s hi desenvolupa a Can Llanes.

6 Vista de la placa, feta d obra, adossada a la paret d entrada a la fàbrica del canal En ella es pot veure el nivell assolit, d 1,34 m sobre el terra del lloc en qüestió, que no coincideix amb el terra de la placa de 1940 i de la marca de 1919, i la data, 07/11/1982. Com que cada placa o marca està en un lloc diferent, les cotes també són diferents Vista de la presa i derivació de la fàbrica de Can Llanes des d aigua avall i des de l entrada del canal a la fàbrica, just a l extrem de la corba del meandre de Manlleu. Al fons, al marge esquerre, la població de Manlleu que tant va patir a causa de les inundacions del malaurat any 1940.

7 MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS PLAQUES, MARQUES, SENYALS I INSCRIPCIONS D INUNDACIONS Can Llanas. Manlleu Ratlla i data 1919: 2,45 m (sobre el terra de la nau interior) Placa 1940: 2,50 m Placa 1982: 1,34 m 2,50 m 9 m 2,45 m 1,34 m canal riu Ter 30 m 3 m 14 m 4 m 4 m 35 m Escala: aproximada Font: ACA