Recull de bones pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) interna

Documentos relacionados
paper energia residus aigua BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS A L OFICINA Reviseu els documents en pantalla abans d imprimir los

hola Hola hola hola Barcelona Activa L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona Gener 2017

L ACCIÓ DEL VOLUNTARIAT A LA CREU ROJA

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Procediment d auditoria interna de Qualitat

Àrea d Hisenda i Gestió Municipal

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

Sistema de Gestió de la Qualitat

BUTLLETÍ OFICIAL. VIII legislatura. Número 733. Vuitè període. Dilluns, 7 de juny de 2010

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

TAULA RODONA Trajectòria i compromís de les entitats del tercer sector a dia d avui. Reptes de futur.

L oficina d atenció a la víctima (OAV)

Metodologia de la intervenció social

2. Objectius Ambiental: Social Econòmic:

Elvira V. Santamaria Hospital Universitari Vall d Conxi Caro Fundació per a la Recerca

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Pla per a la Inclusió Social

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

PLA D ACCIÓ B+S FEMAREC, S.C.C.L.

Procés per a la gestió de l orientació professional

DÓNA-LI UNA OPORTUNITAT AL FUTUR

Pla d enquestes Hospital Odontològic Universitat de Barcelona Hospital Podològic Universitat de Barcelona

LA DIRECCIÓ DE LA PRODUCCIÓ

Observatori de Govern Local

Programa complementari de foment de l ocupació i de suport a la integració social

Conselleria de Serveis Socials i Cooperació Direcció General de Planificació i Serveis Socials

FIARE BANCA ETICA. El nostre interès canvia el món. Barcelona 31/01/2018. Artur de las Heras Comissió Etico-Social

EL PORTAL DE CONCILIACIONS

Hola hola hola hola hola Hola hola hola. Barcelona Activa. L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona.

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Marc del Pla Estratègic de l Hospital Clínic

Logística d aprovisionament

Model català d atenció integrada social i sanitària

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

hola Hola hola hola Barcelona Activa L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona Gener 2017

Proposta de convocatòria d una consulta popular. per via de referèndum d àmbit de Catalunya. d iniciativa popular

La seguretat que els seus esdeveniments necessiten

ÍNDEX 1. FINALITAT 2. ABAST DEL PROCÉS 3. REFERÈNCIES / NORMATIVES 4. DEFINICIONS 5. DESENVOLUPAMENT DEL PROCÉS 6. SEGUIMENT I MESURA 7.

Activitats de Primavera

T.5.- Teories d organització estructural

Presentació del servei e-tram

PLA DE VOLUNTARIAT DE L ASSOCIACIÓ SALUT I FAMÍLIA

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

Dossier d aprenentatge. Visita al Centre de Regulació de Trànsit (CRT)

Didàctica de l Educació Infantil. Programació d aula PROGRAMACIÓ D AULA

hola Hola hola hola Barcelona Activa L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona Gener 2017

MANTENIMENT I POSADA A PUNT. Sempre tenim solucions!

INSTRUCCIONS D ÚS DEL SERVIDOR D APLICACIONS

Pla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016

VISITA UN HOTEL COL LEGI : HOTEL: DATA VISITA: NOM I LLINATGES:

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

El paper de les EC s en la realització d Inspeccions Ambientals Integrades

Raval Territori Socialment Responsable (TSR)

La Plataforma. Consorci de Serveis a les Persones La Plataforma

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016

INTRODUCCIÓ. Des del 2006 la Fundació forma part de la Xarxa d habitatges d inclusió, què actualment depèn de l agència de l habitatge de Catalunya.

OBJECTIUS DE LA XAPSLL 2015

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017

La identificació de competències a MC MUTUAL

Compromís social 2016

Recepció de documents electrònics Juliol 2012

PROCEDIMENT 3 AUDITORIA INTERNA PR-Q-822-T-01-ET

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

MEMORIA DE RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL 2015

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

ENCUESTA ECOAUDITORIA ESCOLAR

Xarxa d Entitats d Inserció Sociolaboral d Osona. Ja ets una empresa inclusiva? Empreses i institucions amb Responsabilitat Social Corporativa

L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

G R E U G E S C O R N E L L À. les persones. El defensor de SÍNDIC

Programa d Ajuda per a la Coordinació d Activitats Empresarials PACAE

Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies activa una campanya per reduir els accidents laborals a les empreses d alta sinistralitat

Els protocols d avaluacid. avaluació d AQU Catalunya. Taller de formació d'estudiants en l'assegurament de la qualitat a la universitat

Instal lacions solars fotovoltaiques

Fomentar més informació de les activitats, recursos...i altres coses que existeixen.

Agenda 21 Escolar de Lleida CURS

Campanya de foment de la recollida selectiva d aparells elèctrics i electrònics a Catalunya 2016

CLD Jornada sobre adaptació de SGA a les novetats de ISO i EMAS ISO 14001/EMAS Adaptació d un SGA a les noves versions.

Cuestionario de Satisfacción de las personas usuarias del Servicio de SAM VVG Encuesta INTRESS

Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú

Crea i gestiona la teva identitat digital professional

GUIA DE BENEFICIS SOCIALS

Emissions a l atmosfera de les plantes d Endesa i Gas Natural en les plantes de Sant Adrià de Besòs

Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol

CURRICULUM VITAE Amparo Mateu Cerdà. Curriculum Vitae. Amparo Mateu Cerdà

Projecte d Ordre d avaluació d ESO

Experiències d èxit de voluntariat ambiental i social a empreses

Instruccions perquè els ajuntaments o ens locals vinculats o dependents s hi donin d alta i per sol licitar-hi activitats de la llista de propostes

Transcripción:

Recull de bones pràctiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) interna Índex Presentació de Fundació IReS... 2 Qualitat i transparència... 3 Marc laboral... 4 Pla d igualtat... 5 Polítiques mediambientals... 6 1

Presentació Som una fundació privada que treballa des de l any 1969 en l atenció social, psicològica i educativa de persones i col lectius marginats en situació de risc social o amb dificultats econòmiques. Duem a terme l acció social amb persones vulnerables des d una visió integral en els següents àmbits d actuació: Infància, Joventut i Família; Violència Familiar i de Gènere; Inclusió Social; i Acció Social en el Sistema Judicial. L atenció social directa amb les persones ens permet investigar i crear models propis d intervenció transferibles a altres professionals i territoris. Fem, doncs, recerca i innovació, disciplines a les quals hi afegim la formació. També desenvolupem campanyes d incidència en els poders públics i de tot plegat en difonem els resultats, ja que entenem la sensibilització com a part del treball. Els més de 44 anys de servei a persones i famílies amb rigor, ètica i qualitat professional ens situa com a referents en l acció social en el sistema penal, en l atenció i visualització dels infants víctimes de violència de gènere i de les seves mares, i en la reeducació de maltractadors. La nostra visió ens porta a prioritzar esforços i mitjans en: Els infants i les mares víctimes de violència familiar i de gènere. La formació de pares i mares per tal que puguin tenir cura dels seus fills, en especial les mares que estan soles. La prevenció de la delinqüència i dels problemes de conducta entre els joves. Desenvoluparem aquestes línies tenint en compte de forma prioritària les situacions de pobresa, especialment en el context actual. L Estat espanyol és el nostre àmbit d actuació, especialment Catalunya i les Illes Balears. Som una entitat socialment responsable que treballa amb els paràmetres de qualitat de la norma ISO 9001:2008 i que està auditada per la Fundación Lealtad pel què fa a transparència i bones pràctiques. Hem rebut la Creu de Sant Jordi, el Premi Justícia de Catalunya i el Premi Solidaritat, entre altres guardons. 2

Qualitat i transparència Som conscients del compromís que hem contret amb la societat i els nostres clients (finançadors, persones ateses, socis i treballadors), i per això hem establert sistemes de gestió per garantir que tots els serveis que prestem compleixen els objectius fixats i les necessitats dels nostres clients. És el sistema de gestió de qualitat basat en la norma ISO 9001:2008, orientat a l obtenció dels següents objectius: La prevenció de la violència familiar i de gènere i l'atenció de tots els membres de la família que en pateixen, en especial els infants, i que n'exerceixen. La prevenció i atenció de les situacions de desatenció, negligència o desemparament dels infants i la millora de la seva socialització a través del treball de les competències de pares i mares. La prevenció de conductes antisocials i la reinserció social de les persones immerses en un procés penal que es troben en situació de risc social. La formació continuada de l equip humà de la Fundació Institut de Reinserció Social Ires, orientada tant a la millora de la qualificació professional com a la identificació amb la filosofia de I organització. Comprendre les necessitats actuals i futures dels nostres clients per aconseguir millorar-ne la comunicació, amb la finalitat de mantenir les cotes més altes de satisfacció i fidelització, així com la millora continua en els serveis prestats. Ser un marc de referència en la prestació global de serveis amb qualitat i eficiència. Complir els requisits legals i/o normatius que ens siguin d'aplicació. SPG certifica anualment l assegurament del compliment de la norma des de 2013, anteriorment l empresa certificadora era Bureau Veritas. Pel que fa a transparència, la Fundació IReS se sotmet voluntàriament a l'avaluació de la Fundación Lealtad. En concret, aquesta organització independent i no lucrativa avalua el compliment dels 9 principis de transparència i bones pràctiques que es detallen a continuació: Principi de funcionament i regulació de l òrgan de govern. Principi de claredat i publicitat de la finalitat social. Principi de planificació i seguiment de l activitat. Principi de continuïtat i imatge en la informació. Principi de transparència en el finançament. Principi de pluralitat en el finançament. 3

Principi de control en l ús dels fons. Principi de presentació dels comptes anuals i compliment de les obligacions legals. Principi de promoció del voluntariat. En relació a les bones pràctiques, el Patronat de la Fundació IReS va aprovar les polítiques de transparència i bon govern que poden ser consultades al següent enllaç http://www.fundacioires.org/quisom.asp?content=54 Marc laboral L acord laboral de la Fundació Institut de Reinserció Social-IReS contempla les següents millores en relació als convenis del sector: vacances, permisos retribuïts, excedències, incapacitats temporals. Pel que fa al medi ambient on es desenvolupa l activitat, cal destacar que tots els despatxos són exteriors, amb finestres practicables, i disposen d un circuït de renovació de l aire. Hi ha a disposició dels treballadors i treballadores un menjador i espais habilitats per guardar i escalfar el menjar, així com per netejar els estris que utilitzin. En relació a l organització del treball, cada Cap de Servei d atenció social gestiona el temps del seu equip de manera flexible, per tal que les treballadores i els treballadors puguin compatibilitzar la vida laboral amb la vida familiar. Els centres de treball estan ubicats en zones on hi ha transport públic (bus, metro, bicing, tren, etc.) per facilitar-ne l accés als usuaris i als treballadors. 4

Pla d igualtat La iniciativa d implantar i millorar contínuament el Pla d Igualtat obeeix a factors externs i interns. Si bé és cert que per volum de plantilla no estem obligats a disposar d un pla d igualtat i que tampoc hi ha desequilibris importants a la nostra distribució de plantilla quant a sexe, existeix un compromís de la direcció d aplicar criteris ètics i de responsabilitat social. És per això que la direcció de la Fundació IReS vetlla per la integració de la igualtat d oportunitats entre homes i dones de l entitat com a principi bàsic i transversal perquè afecta tots els departaments i categories salarials, i l adopta com a objectiu clau en la política de recursos humans de la Fundació. En aquest sentit, acorda destinar els recursos materials i humans necessaris per a la seva implementació, manteniment i millora. El compromís i diagnosi de l entitat es pot consultar al següent enllaç: http://www.fundacioires.org/documentos/qui%20som/pla%20igualtat%20iresweb.pdf Polítiques mediambientals Durant els darrers anys i en la mesura del possible de l entitat s ha anat implementant mesures d estalvi energètic, les contemplades al pactes subscrit d Agenda 21, de l Ajuntament de Barcelona i d altres, entre les què destaquen: Sensibilització als treballadors envers el medi ambient Menor petjada ecològica en transport i desplaçament dels treballadors Estalvi de consum energètic Estalvi de consum d aigua Estalvi en la producció de fotocòpies Nòmines en format electrònic en lloc de suport paper. Estalvi en viatges amb avió en favor del tren, quan sigui factible. Videoconferències en lloc de desplaçaments, sempre que sigui possible. Les directrius donades i comunicades per l entitat són les següents: Energia: Es pot reduir el consum energètic a través de la introducció de petits canvis en els nostres hàbits diaris. D aquesta manera, contribuirem a millorar la nostra qualitat de vida i també col laborarem en la creació d un món més sostenible. 5

Llums: És molt important apagar els llums de les estances i desendollar els calefactors i ventiladors. Cal ser conscient que si es deixa connectat incrementem el cost d energia que consumim i per tant el cost d estructura. Aire condicionat: Cal apagar els aires quan ja no quedi ningú més a la sala de treball. A les sales de visites cal apagar-lo quan s acabi el servei o la visita, així es dóna més potencia a les màquines que funcionen a les sales tècniques. Si l aire condicionat està engegat no obriu les finestres. Cal tancar els aires més pròxims al lloc de treball. Sempre que sigui possible, cal utilitzar llum natural tot evitant els reflexos a les pantalles d ordinador. Controlar l obertura de les finestres per evitar pèrdues de calor o de fred innecessàries. Per tal d estalviar energia en la climatització del lloc de treball, podem fer ús dels sistemes de protecció solar. A l hivern s han de mantenir les persianes obertes durant el dia per aprofitar l entrada de llum i la calor solar, i tancar-les a la nit per tal de mantenir la calor acumulada al llarg del dia. A l estiu s ha de seguir l estratègia contrària. És important tenir els punts de llum nets ja que la pols pot reduir la lluminositat de les bombetes en un 20%. Tancar els llums al sortir dels lavabos i de les sales de reunió. Si no hem d utilitzar l ordinador durant períodes curts, podem apagar només la pantalla, amb la qual cosa estalviarem energia i en tornar a engegar-la no ens haurem d esperar que es reiniciï l equip. El salva pantalles no redueix el consum energètic; la millor solució per estalviar energia és apagar el monitor. Cal apagar l ordinador després de cada jornada laboral i també en l aturada del migdia. No hem de deixar connectats els pilots vermells dels aparells elèctrics si no els fem servir ja que poden arribar a gastar un 25% del consum de l aparell en ple funcionament. Destructora de paper: Es disposa de destructora de paper. Després de fer-la servir cal apagar-la. Pel què fa al consum d aigua totes les aixetes disposen d un recordatori sobre la importància del l estalvi d aigua. Paper: El paper 100% reciclat es produeix a partir de paper ja usat i el seu procés de producció permet reduir les emissions a l atmosfera així com disminuir el consum de matèries primeres: aigua, energia i fusta. En cas d utilitzar paper blanc tradicional, cal escollir paper totalment lliure de clor (TCF) el qual es blanqueja amb productes menys contaminants per al medi ambient com pot ser l oxigen. El blanqueig de paper amb clor elemental és un procés altament 6

contaminant ja que genera dioxines que són emeses a l atmosfera i compostos organoclorats que carreguen les aigües residuals. El paper ECF es blanqueja a través de processos que no utilitzen clor elemental però sí diòxid de clor (amb els conseqüents inconvenients que això comporta per al medi ambient). Per tant: Utilitzar preferiblement paper 100% reciclat. És important imprimir només els documents necessaris, evitant la impressió de correus electrònics. Sempre que sigui possible, imprimir i fotocopiar a dues cares per tal de reduir el consum de paper. Revisar els documents amb un corrector ortogràfic abans d imprimir-los, així evitarem fer impressions innecessàries. Substituir el paper pel correu electrònic. Reutilitzar el paper escrit per una sola cara. Al costat de les impressores es poden instal lar caixes per recollir aquest paper i posteriorment utilitzar -lo per a prendre notes o per fer impressions no definitives. Si es disminueix la mida de la lletra, els espais en blanc i els marges de la pàgina, es pot aprofitar millor el paper a l hora d imprimir tot reduint el número de pàgines impreses. Al costat del lloc de treball, es poden instal lar caixes per llençar-hi el paper. Un cop aquestes caixes estan plenes, es buiden a una paperera més gran que es situa a una zona més central. El paper que es tira a la paperera no pot contenir grapes ni clips. Tampoc s ha de trencar ni arrugar per tal que ocupi el menor espai possible. Les caixes de cartró s han de llençar plegades. Cal evitar que continguin precintes i embalatges d altres materials. Cuina: A la cuina hi ha tots els contenidors per reciclar la brossa. 7