SALUTALBARRI HIGIENE DENTAL LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT SALUT AL BARRI ES UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL AL LÈRGIES



Documentos relacionados
MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MI HIJO NO COME.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

SALUD ORAL. UNIDAD EDUCATIVA No. 5 CUIDAR LOS DIENTES REPUBLICA DE COLOMBIA MINISTERIO DE SALUD UBRARY. Dirección de Participación de la Comunidad

UNIDAD DIDACTICA MULTIMEDIA Escuela Higiene bucal. La caries. Objetivos:

Sociedad Peruana de Endodoncia

PROPUESTA DIDÁCTICA 4

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

11/14/2012. LA SALUD ORAL Mientres Envejecemos. Buena salud oral equivale a buena salud general. Que vas a aprender hoy

La Salud Bucal de la Embarazada

Índice de contenidos DESCRIPCIÓN GENERAL A TENER EN CUENTA. Clorhexidina (Dental)

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

Que el embarazo no sea una sorpresa En el trabajo sexual y con tu pareja vos podés decidir cuándo ser mamá. Usando métodos. anti. conceptivos.

Índice de contenidos DESCRIPCIÓN GENERAL. Esteroides Anabólicos (Por via oral)

condiabetes en el Colegio Grupo de Trabajo de Diabetes de la Sociedad Española de Endocrinología Pediátrica

Pequeños Tips para las Visitas a Niños entre los 5 y los 7 años de edad anos

Estás en: Mi hijo de 6-12 años > Educar en casa > Rutinas

Índice de contenidos DESCRIPCIÓN GENERAL A TENER EN CUENTA. Consulte con su especialista si se encuentra en alguno de los siguientes casos:

Cuidaré de mis dientes y de mi persona para ayudar a que mi bebé sea saludable. Hoy yo:

-Usar el preservativo, que evita el contagio de otras enfermedades de transmisión sexual.

MAC. emergencia. Anticoncepción de. Octavo. capítulo. Métodos anticonceptivos

Aprender a CONTROLAR los CELOS infantiles

desde Consejos de salud oral para padres de niños recién nacidos hasta los 3 años de edad

desde Consejos de salud oral para padres de niños recién nacidos hasta los 3 años de edad

Educación de Salud Dental. Presentado por: Mario Tercero Program Supervisor

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

ALERGIA A MEDICAMENTOS

CÓMO SE APRENDE LA CONDUCTA?

Tu boca dice más que palabras. Hablemos de Cáncer Bucal - Encuestas

MAC. Métodos naturales. capítulo. Métodos anticonceptivos. Décimo tercer

Guía visual para la prevención de la hepatitis C

Introducción. GT Psicología, Organización y 2.0 María José Poza Maite Ruiz Tarrés Juan Francisco Martínez Cerdá

Niños que Muerden Qué hacer?

Índice de contenidos DESCRIPCIÓN GENERAL A TENER EN CUENTA. Consulte con su especialista si se encuentra en alguno de los siguientes casos:

Office of Oral Health (Oficina de Salud Oral) Connecticut Department of Public Health (Departamento de Salud Pública de Connecticut)

Guía de Rotafolio. Nivel 3

Boletín Mensual Programa Autismo Teletón

Actividad 2.- Cuento y vídeo de Ubuntu

Cuántas veces tomas dulces o golosinas?

La caries. Cómo se origina? Evolución

Guía para padres sobre el cuidado de bebés: salud y bienestar

Azul o Rosa? Fernanda González Viramontes

Boca Sana, Niños Contentos. El farmacéutico te asesora desde la infancia

Mindfulness, o la meditación occidental

DIOS ES NUESTRO PADRE BUENO (A.3.1.1)

Unidad 2. Qué es la deficiencia mental?

EL CONTROL DE ESFÍNTERES

Cuando falta tu pareja

Cómo actuar cuando aparece dolor en el pecho

Por qué tantos adultos mayores resultan diagnosticados con el VIH y otras enfermedades de transmisión sexual?

Carlos Martín Beristain Universidad de Deusto- País Vasco Master en Ayuda Humanitaria

Las 5 S herramientas básicas de mejora de la calidad de vida

La atención de su salud Participe

La Quimioterapia y el Cáncer De Próstata

Educar a los hijos. La estrategia principal: economía de fichas

La ansiedad es una respuesta normal y adaptativa ante amenazas reales o imaginarias que prepara al organismo para reaccionar ante una situación de

PRÓTESIS TOTAL DE RODILLA CUIDADOS BÁSICOS

GUÍA TÉCNICA PARA LA DEFINICIÓN DE COMPROMISOS DE CALIDAD Y SUS INDICADORES

infórmese la hepatitis B crónica

EL EQUIPO ODONTOLÓGICO. Paciente

Elegir entre la cremación o el enterramiento

Es mejor que se relacione con otras niñas y niños sordos?

AUTOESTIMA Y CUIDADO DE MI MISMA

Podéis encontrar mucha información sobre estos temas en una página web, que seguro que os encantará y a vuestros hijos e hijas también!

alumnos y alumnas Queremos un mundo mejor? Hagámoslo! La violencia no resuelve los conflictos. Sólo crea conflictos nuevos.

Mamá quiero un móvil nuevo!

Conducta Alimentaria en Adolescentes del Sexo Femenino en la Región Metropolitana

ENTREVISTA DE AUTO EVALUACIÓN SOBRE CONFLICTOS ENTRE HERMANOS/AS. manejamos bien los conflictos entre nuestros hijos e hijas?

S hereta el càncer de mama?

Laberinto. Encuentra el Camino.

EL PERIODO DE ADAPTACIÓN DE NUESTROS HIJOS

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de HOTEL DIAGONAL ZERO

Detección precoz del cáncer

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

INFORMACIÓN SOBRE LOS CUIDADOS DE LOS IMPLANTES DENTALES

Manual del Instructor

Las buenas prácticas de higiene personal son todas aquellas cosas que hacemos para

Las infecciones de transmisión sexual. Infección por. Tricomonas Preguntas y respuestas

Para decidir, debes informarte. y aborto. Es hora de que hablemos Mujeres peruanas

Institutos Nacionales de la Salud Instituto Nacional de Investigación Dental y Craneofacial

La píldora. La píldora.

La Gestación en la Adolescencia

Avanza Lectura Fácil Documento Derechos del Niño DOCUMENTO SOBRE LOS DERECHOS DEL NIÑO EN LECTURA FÁCIL

FORMATO FICHA PEDAGOGICA SESIONES EDUCATIVAS CÓMO PREGUNTAR DE LA MANERA CORRECTA

PROTEJASE + PROTEJA A SU PAREJA. virus del papiloma humano genital LA REALIDAD

Celos y peleas. La llegada de un bebé

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

PARA LOS PADRES: Qué es el programa de Miles of Smiles?

Cuidados en Salud Oral. Su embarazo, una hermosa época que queremos compartir paso a paso

LOS ANCIANOS Y LA SOLEDAD

INFLUENZA (GRIPE) La influenza y usted

Tiempo libre y vida social Cómo es la comunicación a estas edades?

Reach Out/Alcanza: Coste y Gastos de Alojamiento Texto

Por qué bebes alcohol?

HIGIENE CORPORAL J.M. 22/11/2014

Índice de contenidos DESCRIPCIÓN GENERAL A TENER EN CUENTA. Consulte con su especialista si se encuentra en alguno de los siguientes casos:

Cartilla para el paciente.

UNIDAD 1. LOS NÚMEROS ENTEROS.

Transcripción:

SALUTALBARRI LA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT SALUT AL BARRI ES UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL etapa 1 número 5 juny 2005 HIGIENE DENTAL AL LÈRGIES PÍNDOLA POSTCOITAL

al lèrgia ambiental LA MALALTIA AL LÈRGICA ÉS UN PROCÉS D IMMUNITAT CORPORAL. AVUI ENCARA ES DES- CONEIX PER QUÈ ES PRODUEIX LA REACCIÓ AL LÈRGICA. CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI DR. RAMÓN NOGUERA METGE DE FAMÍLIA. ABS GAUDÍ SALUTALBARRI En el cos dels al lèrgics es produeixen fenòmens inflamatoris exagerats com a resposta al contacte amb substàncies ambientals inofensives. Això succeeix perquè el cos, erròniament, les considera estranyes i agressores. LA HISTAMINA ÉS LA SUBSTÀNCIA QUE PRO- VOCA LA INFLAMACIÓ AL LLOC DE CONTACTE Quan aquestes substàncies, que anomenem al lergògens, entren en contacte amb el cos, es produeix l activació d unes cèl lules que alliberen una substància coneguda per histamina, la qual provoca la inflamació del lloc on s ha produït el contacte. Hi ha diferents tipus d expressions al lèrgiques, entre les quals destaquen l asma al lèrgica, la rinitis al lèrgica, la dermatitis de contacte, la urticària i l angioedema. Molt menys freqüent és la reacció al lèrgica corporal generalitzada, que posa en perill la vida, i que es coneix com a anafilaxi. Actualment encara sabem poc sobre aquesta malaltia, però es coneix que hi ha factors genètics i hereditaris que predisposen a patir les al lèrgies. Les persones que durant la Butlletí Informatiu de les Àrees Bàsiques del Consorci Sanitari Integral seva primera infància van estar exposades a un major nombre de al lergògens, desenvolupen menys al lèrgies al llarg de la seva vida. Qualsevol persona pot desenvolupar una al lèrgia en qualsevol moment de la vida sense haver patit abans cap símptoma. A més, mai es produeix la reacció al lèrgica en el primer contacte amb la substància, sinó en el segon i successius. QUALSEVOL PERSONA POT DESENVOLUPAR UNA AL LÈRGIA EN QUALSEVOL MOMENT Davant l aparició dels símptomes al lèrgics, el metge és la persona que valorarà i proposarà el tractament més adient a cada cas. El tractament dependrà de la gravetat i de la zona afectada. Generalment, les al lèrgies de contacte milloren quan es perd el contacte amb el material que causa l al lèrgia i amb l aplicació de cremes de corticoides. Altres al lèrgies s han de tractar amb medicaments com són els antihistamínics. Un xoc anafilàctic precisarà sempre atenció urgent en un centre hospitalari. DIRECTOR: JOSÉ LUÍS IBÁÑEZ COORDINACIÓ PERIO- DÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CON- SORCI SANITARI INTEGRAL CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBER- NI, SILVIA DUEÑAS, FERRAN FLOR, JOSÉ LUIS IBÁÑEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, TERESA ROIGÉ, RUT SALVÀ, SANDRA VILLARES HAN COL LABORAT EN AQUEST NÚMERO: RAMÓN NOGUE- RA, SANDRA ALONSO, MONTSE ANDRÉS, NATÀLIA RIERA, LAURA ZAMBRANA, ELENA ESQUIVEL, RAFAEL HERNÁNDEZ, RAQUEL ALONSO, M. ÀNGELS MARTÍ- NEZ, SÍLVIA SIMÓ, ANA M. CERRO. ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC: CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍS- TICA DE L HOSPITALET DE LLOBREGAT DISSENY i MAQUETACIÓ: B2BACG AGÈNCIA DE COMUNICACIÓ GRÀFICA IMPRESSIÓ: OFFSET COLOR. SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d atenció primària del Consorci Sanitari Integral, amb l objectiu de promoure els hàbits saludables de la població. Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressar per telèfon al 93 507 25 89 o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

prevenir los celos en la infancia LOS CELOS INFANTILES SE DEFINEN COMO UN PROBLEMA DE RELA- CIÓN ENTRE HERMANOS QUE DETERIORA LA AC- TIVIDAD DEL NIÑO Y LA DE SU FAMILIA. ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA DRA. DOLORS PÉREZ-SALAMERO PEDIATRA. ABS LA TORRASSA Se nota que un niño está celoso por la forma de comportarse: hace cosas propias de un bebé, alborota y llama la atención, desobedece, tiene rabietas, esta peleón, agresivo, cambia rápido de humor, le cuesta dormir, se muestra inseguro, no quiere separarse de los padres, pide muchas cosas, se muestra exigente, etc. Para diagnosticar de celoso a un niño tiene que presentar por lo menos dos o más de estas conductas. Los celos son una reacción normal que todos los niños pueden sentir en alguna época de su vida. Una rivalidad normal entre hermanos puede permitir que un niño aprenda a modular su trato con los demás. También es frecuente que los niños puedan presentar los llamados celos funcionales o de beneficio, que son los que en su inicio no se manifiestan con agresividad entre hermanos, sino con un deseo del niño por conseguir de sus padres atención, cariño y otros beneficios. Un ejemplo de esta conducta se produce cuando el hermano pequeño recibe un regalo y el hermano mayor protesta; entonces los padres regalan también algo al hermano mayor. De esta forma, y sin darse cuenta, los padres han premiado los celos y el niño ha aprendido que su comportamiento reporta beneficios. Cuando se espera la llegada de un nuevo hijo, los padres deben hacer planes desde el principio del embarazo para prevenir celos indebidos. No se debe hacer coincidir la llegada del bebé con el cambio de habitación o con la entrada a la guardería del niño. Mejor hacerlo mucho antes. Durante el embarazo, es importante hacer que el niño participe en la compra o arreglo de las cosas del bebé. Conviene no dejarlo con personas desconocidas durante la estancia de la madre en el hospital. Es mejor que se quede con un familiar o con un amigo que él prefiera. El niño debe sentir que es querido por los padres. Al principio, cuando la madre coja al bebé, el padre u otra persona mayor debe estar con el niño mayor. No deben existir favoritismos ni comparaciones entre hermanos. Los padres deben evitar las advertencias constantes y los regaños, puesto que el niño puede pensar que ya no es querido. Mantener al niño distraído y ocupado en cosas que le interesen o haciéndolo colaborar en el cuidado del pequeño ayuda a prevenir problemas. Es bueno mostrarle cariño mientras está tranquilo haciendo sus deberes o con su juguete preferido. Cuando el niño quiera jugar con el bebé, hay que dejarlo, pero supervisándolo y enseñándole cómo tratar al bebé para no lastimarlo. Siempre que el niño sea cariñoso con el hermano pequeño, le enseñe cosas o juegue con él, los padres deben animarlo con sonrisas, mimos, etc. El trato desigual con la excusa del sexo está muy mal aceptado, ya que es una condición para toda la vida y puede generar rechazo por el propio sexo. Los padres han de aceptar que los celos son una reacción natural. El niño necesita sentirse comprendido y que no le hagan sentirse malo. No hay que empeñarse en convencer al niño de que no ha de tener celos. Si la rivalidad entre los niños se maneja constructivamente, el niño celoso aprenderá el valor que otros tengan no le quita valor a uno mismo y que el amor compartido no significa menos amor.

HIGIENE DENTAL riesgo y prevención de la caries ES CONVENIENTE VISITAR AL DENTISTA DOS VECES AL AÑO. EN LAS ABS EL ODONTÓLOGO ESTÁ AL ALCANCE DE TODOS. ABS COLLBLANC I LA TORRASSA DRA. PAZ PÉREZ DE ALARCÓN ODONTÓLOGA. ABS LA TORRASSA La caries es una enfermedad bucal progresiva y multifactorial, en la que están implicadas bacterias y que da lugar a unas lesiones también llamadas caries. Estas lesiones evolucionan desde una mancha en el diente apenas perceptible hasta los conocidos agujeros negros. La caries afecta a todas las poblaciones del mundo, independientemente del sexo o de la cultura. Sin embargo disminuye en poblaciones que la conocen y la previenen. Los principales problemas que se derivan de la caries son: - Dolor: al estar el diente vivo, se siente dolor con el frío y con el calor. - Infección: en los casos más graves, si el nervio o pulpa del diente está afectado, el dolor es grande y continuo e incluso se siente el pulso dentro de él. La zona de la caries puede infectarse y dar lugar a los conocidos flemones. En estos casos es necesario administrar un antibiótico y/o llevar a cabo una endodoncia (matar el nervio). - Mala función: al existir agujeros con dolor, el paciente no mastica por el lado de la caries y con ello sobrecarga el otro lado de la boca, que no siempre está preparado para un exceso de trabajo. Esto puede producir dolor en la barra de la mandíbula, al lado del oído o en la articulación. - Mala estética: agujeros negros y dientes rotos no ayudan a la persona a integrarse en la sociedad y puede crearle complejo, por fealdad de la boca y malos olores. Existen diversos factores que producen la caries: - Hereditarios: la calidad del esmalte, el tipo de saliva y la autolimpieza derivada de la posición en que están colocados los dientes es algo que heredamos de los familiares. Si no son buenos, debemos insistir en la higiene y en las visitas al dentista. - Higiénicos: el cepillado de los dientes y de la lengua, el masaje de las encías, el hilo dental, el flúor, etc. son imprescindibles para evitar que los azúcares de la comida enganchada en los dientes se pudran ahí o que el ácido de la digestión corroa los dientes. Es importante cepillarse los dientes después de ingerir cualquier cosa, excepto el agua pura. Hay que cepillarse de tres a cuatro veces al día durante tres minutos cada vez y antes de que pasen 15 minutos después de haber comido. El cepillo de dientes es individual, no se presta. - Alimenticios: hay que comer de todo, no picar entre horas y ser conscientes del azúcar que contienen las chucherías, las frutas, el pan, las patatas, la leche, los zumos, los refrescos, el agua con sabores, etc. En las ABS del Consorci, el dentista está al alcance de todos. Es conveniente visitarlo al menos dos veces al año y dejarse aconsejar por él. Además allí te informarán del programa de prevención de la caries para niños y embarazadas.

berrugues ES TRACTA DE LESIONS SUPERFICIALS DE LA PELL. SÓN BENIGNES I NOMÉS CAL TRACTAR LES D ORIGEN VÍRIC, QUE ES PODEN TRANSMETRE. acrocordones queratosi seborreica berrugues víriques spray i aplicació de crioteràpia ABS COLLBLANC I ABS LA TORRASSA DR. JOSE MARÍA SANTIAGO METGE DE FAMÍLIA. ABS COLLBLANC El terme berruga és un mot molt comú que es fa servir per referir-se a tots aquells creixements en la superfície cutània o en les mucoses (boca, llavis, genitals) que es diferencien de les taques o altres lesions més planes. En qualsevol cas, quan un pacient detecta una nova lesió cutània, cal que s adreci al seu metge perquè li faci una valoració, especialment si es tracta de lesions pigmentades; és a dir, de color (marronoses, negres, etc.). Aquestes lesions són molt freqüents i la majoria són benignes. LES AUTÈNTIQUES BERRUGUES ACOSTUMEN A APARÈIXER EN NENS I JOVES En una persona adulta poden aparèixer a la pell de la cara i el cos taques marronoses amb un tacte sec, rugoses i amb la superfície irregular i fissurada. Aquestes taques s anomenen queratosis seborreiques i són el resultat de l envelliment de la pell per excés d exposició al sol. Les autèntiques berrugues acostumen a aparèixer en infants i gent jove. Són d origen víric i, per tant, es poden transmetre si hi ha una ferida oberta. Les berrugues són lesions del mateix color de la pell, úniques o múltiples. La majoria tenen aspecte de fils, són allargades i sobresurten de la pell - normalment hi ha molts petits creixements a dins -. També hi ha berrugues planes o nòduls rodons. Son típiques a les mans i a la cara, de vegades a la planta del peu, i són molt doloroses. Hi ha cops que les consultes d adults fan referències a berrugues aparegudes al coll, a les aixelles i als engonals i que en molts casos corresponen a acrocordones. Les acrocordones són creixements de la pell benignes, com fils o pedunculats, és a dir, amb un extrem gruixut unit a la pell per un tronc molt fi. Solen ser molt toves. Totes aquestes lesions són superficials i benignes. En general només cal tractar les berrugues víriques, a causa de la seva duració i possible contagi. Les berrugues seborreiques i acrocordones són tan freqüents que molts cops es treuen per criteri estètic, és a dir, perquè fan lleig. De vegades aquestes berrugues poden sagnar o molesten si estan en una zona del cos que pateix traumatismes repetits, per exemple al coll (amb els penjolls que porten principalment les dones) o al cap, al pentinar-se. Hi ha diverses formes de treure les berrugues. La més efectiva, ràpida i neta és la crioteràpia. Aquesta tècnica consisteix en la congelació amb nitrogen líquid de la berruga. El tractament s aplica com si fos un esprai i el resultat és la destrucció de la lesió. Aquesta tècnica l ha d aplicar un especialista. Un cop tractada la zona queda una crosta superficial a la pell. Finalment resta molt poca cicatriu i mínimes molèsties.

ALCOHOL, CONSUM RESPONSABLE beure menys val la pena L ALCOHOL ÉS UN DELS MAJORS FACTORS DE RISC PER A LA SALUT. ES CONSIDERA EL TERCER DES- PRÉS DEL TABAC I DE LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL I OCASIONA UNA DE CADA 10 MORTS PREMATU- RES A EUROPA. CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI RAFAEL HERNÁNDEZ INFERMER. ABS COLLBLANC Tractar els problemes de salut pel consum excessiu d alcohol costa a l Estat espanyol 3.883 milions d euros a l any, segons xifres de 1998. S estima que el 20% de la població adulta catalana beu per sobre dels nivells de risc que determina l Organització Mundial de la Salut. Quan parlem de consum de risc o consum que pot produir problemes físics o mentals per a la salut? Els professionals ho mesurem en unitats de beguda estàndard (UBE). Una UBE conté 10 grams d alcohol pur. Les begudes que contenen una UBE són una copa de vi o cava, una cervesa, un cigaló o un xopet. Contenen dos UBE una copa de conyac o licor, un whisky o un cubata. Els valors de riscs són, per a homes, un consum superior a 28 UBE a la setmana, i, per a dones, més de 17 UBE a la setmana. També són consums de risc, superar més de 6 UBE en un dia concret si ets home i beure més de 5 UBE en un dia si ets dona. S aconsella no consumir alcohol a les següents persones: embarassades, mares que alleten els seus fills, persones que pateixen determinades malalties corporals o mentals, persones que prenen medicaments que potencien o interfereixen amb l alcohol, menors de 16 anys, persones que han de conduir o treballar amb maquinària perillosa, etc. Cal remarcar als més petits els efectes perjudicials del consum excessiu d alcohol sobre la salut i ser exemple per a ells. El teu infermer, metge o especialista et pot orientar sobre el que és el consum moderat o no perjudicial per a la teva salut. En principi es parla de consum moderat en homes que beuen menys de tres UBE al dia (21 UBE setmanals) i dones que beuen menys de dos UBE al dia (14 UBE setmanals). Els trastorns relacionats amb el consum excessiu d alcohol són múltiples i molt perjudicials per a la teva salut. L alcohol pot provocar alteracions al fetge i al pàncrees, alteracions gastrointestinals (gastritis, úlcera pèptica, diarrea...), anèmia, alteracions cardiovasculars (arítmies, hipertensió...), alteracions neurològiques (impotència sexual, tremolors, formiguejos), alteracions psicològiques (canvis d humor, dificultat per conciliar i mantenir el son), entre d altres. Alguns estudis suggereixen que el consum moderat d alcohol pot tenir efectes cardiovasculars beneficiosos però aquests resultats no són concloents. La major part de les guies de consum d alcohol recomanen prendre quantitats moderades a les persones que prèviament ja el prenien, però cap d aquestes guies recomanen el consum als abstemis. Avui no hi ha prou informació com per aconsellar a les persones que no beuen que comencin a fer-ho, encara que sigui a dosis moderades. No hi ha cap dubte, però, en recomanar la reducció del consum excessiu d alcohol. Pensa que la gent que no beu tant alcohol es troba molt millor. Al teu CAP et poden ajudar a reduir el consum d alcohol. Et trobaràs molt millor. Decideix-te i vine a veure ns.

CENTRES SANITARIS I TREBALL SOCIAL tot és el mateix? NO T HAS PREGUNTAT MAI SI UNA TREBALLADORA SOCIAL ÉS EL MATEIX QUE UNA TREBALLADORA FAMILIAR? SI L HOSPITAL DE DIA I EL CENTRE DE DIA ES TROBEN AL MATEIX LLOC? ON HAS D ANAR SI NECESSITES TRAMITAR UN INGRÉS PERMANENT? Des de la consulta de treball social hem detectat que existeixen dificultats per identificar els professionals i per diferenciar els diferents serveis socials i sanitaris. Per això ens agradaria aclarir algunes qüestions perquè l usuari entengui millor la tasca que fem. Institucions de dia El centre de dia és un dels establiments d atenció diürna que ofereix suport, diagnòstic i tractament integral i rehabilitador a les persones. Amb la prestació d aquests serveis es desenvolupen funcions compensatòries de la llar familiar i constitueixen una alternativa a l internament residencial. Els destinataris són les persones grans que, tot i desitjar estar a casa seva, es veuen afectades per un deteriorament físic o cognitiu, juntament amb dificultats socials que minven la seva capacitat d autonomia. Generalment els centres de dia es troben ubicats als centres residencials o són centres independents: són un recurs social. CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI SANDRA AGUILAR RAQUEL ALONSO M. ÀNGELS MARTÍNEZ SÍLVIA SIMÓ TREBALLADORES SOCIALS ABS CONSORCI Professions El treballador social és el professional titulat i reconegut acadèmicament per una escola de treball social i habilitat per exercir. Aquesta feina realitza tasques d assessorament, informació, orientació, prevenció i tramitació de casos amb problemes socials. Assistent social és un terme anterior, utilitzat fa uns anys per designar el mateix treballador social, abans que existís la diplomatura acadèmica de treball social. Actualment s usen els dos termes per igual. El treballador familiar és un professional que presta l atenció personal en el domicili: higiene personal, tasques domèstiques (anar a comprar, fer el dinar, etc.), tasques d acompanyament i tràmit de gestions. És un possible recurs per evitar internaments innecessaris. L hospital de dia és un servei que presta assistència a persones grans malaltes, malalts crònics, etc. que requereixen mesures integrals de suport, rehabilitació física i/o cognitiva, un diagnòstic, tractament i seguiment en règim diürn ambulatori. També és un servei de suport a l alta hospitalària o d un centre sociosanitari. Estan ubicats als hospitals o centres sociosanitaris: són un recurs sociosanitari i temporal. Centre residencial i centre sociosanitari El centre residencial és un servei substitutiu de la llar per a persones grans que no disposen de condicions sociofamiliars o assistencials adequades. L acolliment pot ser permanent o temporal. Ofereixen assistència integral per a les activitats de la vida diària a les persones que no tenen un grau d autonomia suficient i que necessiten atenció i supervisió constant. El centre sociosanitari és un servei d internament. Presta de manera integrada una atenció especialitzada sanitària i social a persones grans malaltes o, independentment de la seva edat, a aquelles que pateixen malalties cròniques discapacitants, malalties evolutives invalidants, deteriorament cognitiu, malalties en fase terminal o persones que tenen problemes de rehabilitació funcional o que requereixen cures o tractaments de manera continuada.

ANTICONCEPCIÓ D EMERGÈNCIA LA PASTILLA DEL DÍA DESPRÈS DES DEL PASSAT MES DE DESEMBRE S ADMINISTRA DE MANERA GRATUÏTA L ANOMENADA PAS- TILLA DEL DIA DESPRÉS EN TOTS ELS NOSTRES CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA, CONCEPTE QUE TÈCNICAMENT ES CONEIX COM A ANTICONCEPCIÓ D EMERGÈNCIA. La píndola del dia després és un tractament hormonal per a les dones que està indicat per a tota aquella relació sexual en la qual no s ha utilitzat protecció o en la qual el mètode anticonceptiu ha fallat (trencament de preservatiu o retenció dintre de la vagina, oblit d alguna dosi d anticonceptius diaris, expulsió del DIU, etcètera). La pot sol licitar tota aquella dona que no desitgi un embaràs i que hagi tingut una fallada en el seu mètode habitual d anticoncepció o bé no n hagi utilitzat cap. Les menors d edat també poden sol licitar-la al seu metge. És important recordar que el tractament és molt eficaç en les primeres hores després de la relació i va perdent eficàcia a mesura que avança el temps. A partir del tercer dia és poc efectiva. No té contraindicacions importants i pot prendre s més d una vegada, ja que no crea dependència ni deixa de fer efecte pel seu ús repetitiu. Tot just té efectes secundaris. Els més freqüents són les nàusees i vòmits. Si es vomita tres hores després de la presa, cal repetir la dosi. Així i tot, és poc freqüent que això succeeixi. La menstruació ha d aparèixer en les tres setmanes següents a la presa de les pastilles. Si no és així, cal fer un test d embaràs. Hi pot haver algun sagnat abans, totalment normal. Tot i ser un tractament segur, hem de tenir en compte que existeixen mètodes més eficaços per a prevenir embarassos no desitjats. El metge pot aconsellar quin és el mètode més adequat per a cada persona. A més, la pastilla del dia després no evita la transmissió de malalties com la SIDA, la sífilis o la gonorrea; és per això que només es recomana el seu ús de manera puntual. En resum, diríem que es tracta d un mètode eficaç per a evitar un embaràs no desitjat en una situació d emergència, però no és el mètode ideal per al seu ús continuat. Si el necessites, acudeix al teu centre de salut i el teu metge t indicarà com prendre l i com evitar altres situacions de risc. La pastilla del dia després també es prescriu en els centres d urgències de 24 hores de la nostra zona de referència i també en els hospitals. CENTRES D ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CONSORCI DRA. ANA M. CERRO METGESSA DE FAMÍLIA. ABS COLLBLANC c/ Còrsega, 643 08025 Barcelona Tel. 93 507 25 80 c/ Còrsega, 643 08025 Barcelona Tel. 93 507 25 80 c/ Creu Roja, 18 08904 L Hospitalet de Llobr. Tel. 93 447.07.80 Rda. la Torrassa, 151 08903 L Hospitalet de Llobr. Tel. 93 447 07 20