SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA ACTUAL DE LA TOS FERINA I MESURES PER REDUIR LA SEVA INCIDÈNCIA NCIA

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA ACTUAL DE LA TOS FERINA I MESURES PER REDUIR LA SEVA INCIDÈNCIA NCIA Raquel Adeliño Recasens Daniel Aguadé Borrull Àlex De Vilalta Bufurull Vladimir Cheranovskiy

INTRODUCCIÓ Tos Ferina Situació epidemiològica actual Problemàtica actual

INTRODUCCIÓ TOS FERINA Malaltia infecciosa de les vies respiratòries altes Agent etiològic principal: Bordetella pertussis Clínica Accessos de tos violenta seguida d un estridor inspiratori característic Complicacions greus i mortalitat en menors de 6 mesos

INTRODUCCIÓ SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA ACTUAL Malaltia endèmica a nivell mundial Augment de la seva incidència tot i l elevada cobertura vacunal

INTRODUCCIÓ PROBLEMÀTICA ACTUAL En els darrers anys, augment de la incidència de la malaltia i les conseqüents complicacions en nens degut a l elevat nombre d adults i adolescents que actuen com a transmissors L estratègia vacunal actual és adequada?

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA A CATALUNYA I ESPANYA Definicions Incidència Distribució per edats Hospitalitzacions Mortalitat Brots

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA DEFINICIONS Definició clínica de cas Cas sospitós o problable Cas confirmat

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA INCIDÈNCIA A L ESTAT ESPANYOL Peña-Rey I, Victoria Martínez M. Situación de la tos ferina en España. Instituto de salud Carlos III. http://www.isciii.es/isciii/es/contenidos/fdservicios-cientifico-tecnicos/fd-vigilancias-alertas/fd-enfermedades/informetosferinajunio2009.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA INCIDÈNCIA A L ESTAT ESPANYOL Peña-Rey I, Victoria Martínez M. Situación de la tos ferina en España. Instituto de salud Carlos III. http://www.isciii.es/isciii/es/contenidos/fdservicios-cientifico-tecnicos/fd-vigilancias-alertas/fd-enfermedades/informetosferinajunio2009.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA Situación epidemiológica de la tos ferina en España. Centro Nacional de Epidemiología. http://www2.gobiernodecanarias.org/sanidad/scs/content/99bb4f23-233e-11e2-9c51-f31d4d9afd02/situacionepidemiologicatos_ferinaespana.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA INCIDÈNCIA A CATALUNYA Casos notificats i incidència a Catalunya del 1998 al 2012 (setmana 34) Castell V, Gispert R, Martínez V, Puigdefàbregas A, Godoy P, Rabanal M et al. Butlletí epidemiològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA INCIDÈNCIA A CATALUNYA Programa pilot de vigilància activa de la tos ferina realitzat al 2003-2004 Conclusions: Incidència 3 cops superior a la declarada Infradeclaració a nivell del CAP i hospitals Servei de Vigilància Epidemiològica de la Direcció de Salut Pública. Resultats del programa pilot de vigilància de la tos ferina a Cataluya. Butlletí Epidemiològic de Catalunya. 2005;26:1-8.

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA DISTRIBUCIÓ PER EDATS A ESPANYA Distribució de casos notificats de tos ferina per edat entre 1997-2007 a Espanya 1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0 Distribució de casos per grups d'edat <1any 1-4 anys 5-9 anys 10-14 anys 15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys 30-39 anys 40-49 anys 50-59 anys >= 60 anys Peña-Rey I, Victoria Martínez M. Situación de la tos ferina en España. Instituto de salud Carlos III. http://www.isciii.es/isciii/es/contenidos/fdservicios-cientifico-tecnicos/fd-vigilancias-alertas/fd-enfermedades/informetosferinajunio2009.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA DISTRIBUCIÓ PER EDATS A ESPANYA Incidència de tos ferina 100.000 hab. Per grups d edat. Espanya 1998-2011 Situación epidemiológica de la tos ferina en España. Centro Nacional de Epidemiología. http://www2.gobiernodecanarias.org/sanidad/scs/content/99bb4f23-233e-11e2-9c51-f31d4d9afd02/situacionepidemiologicatos_ferinaespana.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA DISTRIBUCIÓ PER EDATS EN <1 ANY A ESPANYA Incidència de tos ferina 100.000 hab. Per grups d edat (<1 any). Espanya 1998-2011 Situación epidemiológica de la tos ferina en España. Centro Nacional de Epidemiología. http://www2.gobiernodecanarias.org/sanidad/scs/content/99bb4f23-233e-11e2-9c51-f31d4d9afd02/situacionepidemiologicatos_ferinaespana.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA DISTRIBUCIÓ PER EDATS A CATALUNYA Tos ferina a Catalunya del 2007, 2009, 2010 i 2011 (fins la setmana 24) Castell V, Gispert R, Martínez V, Puigdefàbregas A, Godoy P, Rabanal M et al. Butlletí epidemiològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA HOSPITALITZACIONS A ESPANYA Situación epidemiológica de la tos ferina en España. Centro Nacional de Epidemiología. http://www2.gobiernodecanarias.org/sanidad/scs/content/99bb4f23-233e-11e2-9c51-f31d4d9afd02/situacionepidemiologicatos_ferinaespana.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA HOSPITALITZACIONS A ESPANYA Peña-Rey I, Victoria Martínez M. Situación de la tos ferina en España. Instituto de salud Carlos III. http://www.isciii.es/isciii/es/contenidos/fdservicios-cientifico-tecnicos/fd-vigilancias-alertas/fd-enfermedades/informetosferinajunio2009.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA HOSPITALITZACIONS A ESPANYA Epidemiology and Surveillance of Pertussis Among infants in Catalonia Conclusions: Infradeclaració a nivell hospitalari Nº d ingressos > nº casos declarats Moraga F, Roca J, Méndez C, Rodrigo C, Pineda V, Martínez A, et al. Epidemiology and Surveillance of Pertussis Among infants in Catalonia, Spain, during 1997-2001. Pediatr Infect Dis J. 2005; 24: 510-513.

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA MORTALITAT A ESPANYA Situación epidemiológica de la tos ferina en España. Centro Nacional de Epidemiología. http://www2.gobiernodecanarias.org/sanidad/scs/content/99bb4f23-233e-11e2-9c51-f31d4d9afd02/situacionepidemiologicatos_ferinaespana.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA MORTALITAT A ESPANYA Situación epidemiológica de la tos ferina en España. Centro Nacional de Epidemiología. http://www2.gobiernodecanarias.org/sanidad/scs/content/99bb4f23-233e-11e2-9c51-f31d4d9afd02/situacionepidemiologicatos_ferinaespana.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA MORTALITAT A ESPANYA Peña-Rey I, Victoria Martínez M. Situación de la tos ferina en España. Instituto de salud Carlos III. http://www.isciii.es/isciii/es/contenidos/fdservicios-cientifico-tecnicos/fd-vigilancias-alertas/fd-enfermedades/informetosferinajunio2009.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA BROTS A L ESTAT ESPANYOL Situación epidemiológica de la tos ferina en España. Centro Nacional de Epidemiología. http://www2.gobiernodecanarias.org/sanidad/scs/content/99bb4f23-233e-11e2-9c51-f31d4d9afd02/situacionepidemiologicatos_ferinaespana.pdf

SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA BROTS A L ESTAT ESPANYOL Altres brots d interès Del 13 al 19 d agost de 2012 a Illes Canàries amb 785 casos declarats Del 15 de gener al 24 de març del 2011 al Pla de l estany (Catalunya) amb 58 casos declarats De la setmana 14 a la 45 del 1999 a Guipúscoa amb 80 casos declarats

TIPUS DE VACUNES Vacuna cel lular i acel lular Formulació pediàtrica i per adolescents i adults

TIPUS DE VACUNES VACUNA CEL.LULAR Cèl.lules inactivades de B.pertussis Efectes indesitjats: Eritema Dolor Inflamació LOCALS SISTÈMICS Síndrome d hipotoniahiporresposta Encefalitis Convulsions Febre

TIPUS DE VACUNES VACUNA ACEL.LULAR Components purificats inactivats de cèl.lules de B.pertussis TOXOIDE PERTÚSSIC FÍMBRIES BI, TRI, TETRA COMPONENT PERTACTINA HEMAGLUTININA FILAMENTOSA

TIPUS DE VACUNES VACUNA ACEL.LULAR Eficàcia vacunes tricomponent o més 85% Prevenir quadres típics 71-78% Prevenir formes lleus La immunitat disminueix amb el temps 92% Eficàcia en adolescents i adults Sembla necessària l administració a adolescents i adults Guia de vacunació de la AEP, 2011

TIPUS DE VACUNES VACUNA ACEL.LULAR REACCIONS ADVERSES CONTRAINDICACIONS ABSOLUTES CONTRAINDICACIONS RELATIVES Febre Irritabilitat Inapetència Cefalees Nens petits Adolescents i adults Reacció anafilàctica prèvia Antecedent d encefalopatia als 7 dies post-vacunació Transtorn neurològic progressiu Temperatura superior a 40,5ºC en les primeres 48 hores de la vacunació en dosis prèvies de components de tos ferina. Convulsió als 3 dies posteriors a l administració d una dosi prèvia de vacuna amb component de tos ferina. Plor incontrolable de més de 3 hores de duració a les 48 hores següents a l administració d una dosi prèvia de Tdap o DTaP. Episodi d hipotonia-hiporresposta a les 48 hores de l administració d una dosi prèvia de Tdap o Dtap. Malaltia moderada o greu amb o sense febre Sd. Guillain-Barré a les 6 setmanes posteriors a l administració d una vacuna que tingui toxoide tetànic.

TIPUS DE VACUNES FORMULACIÓ PEDIÀTRICA: DTPa Indicacions: Cada quant es donen? Dosis de primovacunació Dosis de reforç fins als 7 anys 4-5 dosis 3 primeres dosis: intervals de 4-8 setmanes 4º dosi: 15-18 mesos 5º dosi: 4-6 anys Epidemiology and Prevention of Vaccine-Preventable diseases, The Pink Book: Course Textbook-12th edition second printing (May 2012)

TIPUS DE VACUNES FORMULACIÓ PER A ADOLESCENTS I ADULTS: dtpa Component diftèric i de tos ferina amb menor càrrega antigènica Indicacions Adolescents de 11-18 anys Adults de 19-64 anys: personal sanitari Nens de 7-10 anys inadequadament immunitzats Adults de 65 anys o més en contacte amb infant menor de 12 mesos

MESURES PREVENTIVES A CATALUNYA Vacunació sistemàtica a Catalunya Mesures de control davant casos Actuació en cas de brot

MESURES PREVENTIVES A CATALUNYA VACUNACIÓ SISTEMÀTICA A CATALUNYA S administren 5 Dosis PRIMOVACUNACIÓ 3 DOSIS (DTPa) DOSIS DE RECORD 2 DOSIS: -4º dosi DTPa -5ª dosi dtpa

MESURES PREVENTIVES VACUNACIÓ SISTEMÀTICA A CATALUNYA PRIMOVACUNACIÓ 3 DOSIS DOSIS DE RECORD 2 DOSIS

MESURES PREVENTIVES MESURES DE CONTROL DAVANT CASOS Protocol d actuació per la prevenció i control de la tos ferina 2011.

MESURES PREVENTIVES MESURES DE CONTROL DAVANT CASOS ACTUACIÓ EN EL PACIENT O CAS ÍNDEX: Aïllament Pacients amb tos ferina no han d assistir als centres escolars o laborals durant: 5 dies des de l inici del tractament antibiòtic al pacient 21 dies des de l inici de la tos, si no s ha administrat tractament antibiòtic. Pacient ingressat: mesures d aïllament per gotes durant els mateixos períodes. Tractament Macròlids Trimetoprim-sulfametoxazol

MESURES PREVENTIVES MESURES DE CONTROL DAVANT CASOS Contacte estret Exposició directa (menys d 1 metre) Compartir espai tancat (més d una hora) Contacte directe amb secrecions respiratòries Contacte vulenrable Nounats, lactants, nens parcialment o no vacunats Infants que han rebut última dosis fa >5anys Persones immunodeprimides o amb malalties cròniques Embarassades a l últim trimestre Adults que treballen a centres materno-infantils Altres Àmbit laboral Àmbit escolar

MESURES PREVENTIVES A CATALUNYA ACTUACIÓ EN ELS CONTACTES: Quimioprofilaxi Només contactes estrets i vulnerables Tan aviat com sigui possible (abans 21 dies inici símptomes cas índex) Fàrmacs utilitzats (igual que el tractament): Macròlids Fàrmacs d elecció L azitromicina: el més utilitzat. Pauta de 5 dies. Claritromicina: pauta de 7 dies. Eritromicina: pauta de 14 dies. Trimetoprim-sulfametoxazol: pauta de 14 dies. Vacunació Només contactes estrets i vulnerables Mesura contraindicada en majors o iguals a 7 anys Menors d aquesta edat que no hagin rebut la vacunació sistemàtica completa.

MESURES PREVENTIVES ACTUACIÓ EN CAS DE BROT CONSIDERACIONS GENERALS: Es considera brot de tos ferina l aparició de 2 o més casos clínics associats en l espai i el temps En cas de brot, es considera com a definició de cas de tos ferina una tos aguda de 2 o més setmanes de durada (no es necessària la confirmació microbiològica) La tos ferina és una malaltia de declaració obligatòria, i dins d aquestes, de declaració individualitzada

MESURES PREVENTIVES ACTUACIÓ EN CAS DE BROT

MESURES PREVENTIVES ACTUACIÓ EN CAS DE BROT NOVES ESTRATÈGIES VACUNALS DURANT EL BROT: Exemple: si el brot que afecta a infants de curta edat, es podria dur a terme un avançament de la edat vacunal fins a la mínima edat permesa respecte les edats de vacunació sitemàtica, i una disminució dels intervals d administració : 1ª dosis DTPa... 6 setmanes (1½ m.) (sistemática: 2m) 2ª dosis DTPa... 10 setmanes (2½ m.) (sistemática: 4m) 3ª dosis DTPa... 14 setmanes (3½ m.) (sistemática: 6m) 4ª dosis DTPa... 12 mesos (sistemática: 18 mesos) 5ª dosis dtpa... 4 anys (sistemàtica: 4-6 anys) Altres estratègies en funció de l àmbit en què es produeix el brot podrien ser vacunació d adults i adolescents, vacunació d embarassades, etc.

NOVES ESTRATÈGIES VACUNALS Vacunació en adolescents Vacunació en adults Estratègia del niu Vacunació en embarassades Vacunació en nadons

NOVES ESTRATÈGIES VACUNALS VACUNACIÓ EN ADOLESCENTS Dosi de reforç de dtpa a adolescents entre els 10 i els 17 anys Poca accessibilitat part del calendari vacunal escolar El més baix NNV per prevenir un cas dins la població total Van Rie A, Hethcote HW. Adolescent and adult pertussis vaccination: computer simulations of five new strategies. Vaccine 2004; 22: 3154 65.

NOVES ESTRATÈGIES VACUNALS VACUNACIÓ EN ADULTS Dosi de reforç de dtpa Vacunació del personal sanitari La vacunació universal d'adolescents i adults té un gran efecte directe: reducció del nombre de casos en aquest mateix grup d edat Van Rie A, Hethcote HW. Adolescent and adult pertussis vaccination: computer simulations of five new strategies. Vaccine 2004; 22: 3154 65.

NOVES ESTRATÈGIES VACUNALS ESTRATÈGIA DEL NIU Cocooning immunisation strategy Vacunació: membres de família i altres adults (contactes domiciliaris, personal sanitari, cuidadors de guarderies, etc) La més eficaç per prevenir la infecció dels nens petits El NNV per prevenir un cas en els nens és el més baix Van Rie A, Hethcote HW. Adolescent and adult pertussis vaccination: computer simulations of five new strategies. Vaccine 2004; 22: 3154 65.

NOVES ESTRATÈGIES VACUNALS VACUNACIÓ EN EMBARASSADES Dosi de dtpa l'administració durant el tercer trimestre o al final del segon trimestre de l'embaràs Existeix un correcte pas transplacentari de les immunoglobulines Semivida: 6 setmanes Concentració indetectable als 4 mesos Van Savage J, Decker MD, Edwards KM, Sell SH, Karzon DT. Natural history of pertussis antibody in the infant and effect on vaccine response. J Infect Dis 1990; 161:487 92.

NOVES ESTRATÈGIES VACUNALS VACUNACIÓ EN EMBARASSADES Problema: podrien les elevades concentracions dels anticossos materns interferir en la resposta del nen a la immunització activa amb la vacuna DTPa? Es necessiten més estudis Lichty JA, Slavin B, Bradford WL. An attempt to increase resistance to pertussis in newborn infants by immunizing their mothers during pregnancy. J Clin Invest 1938; 17:613 21.

NOVES ESTRATÈGIES VACUNALS VACUNACIÓ EN NADONS Dosi addicional de DTPa no és útil Pa: indueix elevades concentracions d anticossos * Es necessiten més estudis * Esmorteeix les respostes a les vacunes de Hib i VHB Halasa N, O Shea A, Shi J, LaFleur BJ, Edwards KM. Poor immune responses to a birth dose of diphteria, tetanus and acellular pertussis vaccine. J Pediatr. 2008;153:327-32. Knuf M, Schmitt HJ, Wolter J, Schuerman L, Jacquet JM, Kieninger D, et al. Neonatal vaccination with an acellular pertussis vaccine accelerates the acquisition of pertussis antibodies in infants. J Pediatr. 2008;152:655-60.

CONCLUSIONS

CONCLUSIONS SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA ACTUAL Des del 1998 Taxes de vacunació superiors al 95% Gràcies a aquest fet, la incidència s havia mantingut estable, però en els darrers anys: AUGMENT DE LA INCIDÈNCIA

CONCLUSIONS SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA ACTUAL Infradeclaració de casos (tot i ser una MDO) Hospitalitzacions: disminució global excepte en menors de 6 mesos Mortalitat: lleuger augment des del 2007, sobretot en menors d 1 any

CONCLUSIONS Si malgrat totes les mesures profilàctiques actuals s ha produït un augment de la incidència; i de les complicacions i la mortalitat en els més petits: Cal estudiar NOVES ESTRATÈGIES D IMMUNITZACIÓ

CONCLUSIONS ESTRATÈGIES D IMMUNITZACIÓ Estratègies més estudiades Vacunació a adolescents i adults: efecte directe Estratègia del niu: eficaç per prevenir la infecció dels nens petits Combinació?

CONCLUSIONS ESTRATÈGIES D IMMUNITZACIÓ Estratègies recents - vacunació en embarassades - vacunació de nounats Necessari fer més estudis

CONCLUSIONS Per a aconseguir els objectius de les estratègies Formació i programes d'educació per als professionals Educació i proporcionar informació a la població general

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!