LES RÀTIOS FINANCERES



Documentos relacionados
Les ràtios financeres

ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT. Unitat 6 L ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L EMPRESA II. ANÀLISI ECONÒMICA

Oficina d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2014

SOLUCIONARI Unitat 02 (bloc 2)

PLA ECONÒMIC FINANCER

SOLUCIONARI Unitat 03 (bloc 2)

Com fer el pla financer 1

ECONOMIA DE LA EMPRESA

Com interpretar els comptes que prepara el meu gestor? Alejandro Sevy Elías Estay Grupo Consultor, S.L.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COM FER UNA BONA ANÀLISI PATRIMONIAL, FINANCERA I ECONÒMICA

ECONOMIA DE L EMPRESA Temaris i estructura de l examen

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

Exercici Compte de pèrdues i guanys:

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

de continguts Extres Objectius Casos pràctics Exercicis proposats

[Guia Pla econòmic financer]

COMISSIÓ GESTORA DELS PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D EMPRESA CONCRECIÓ DELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM PER A LES PAU CURS

ECONOMIA DE L EMPRESA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 EL PATRIMONI I LA COMPTABILITAT

Economia i organització d empreses Sèrie 4

Anàlisi Comptes de Resultats i Balanços Dinàmics

NOU PLA GENERAL COMPTABLE

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Concreció del currículum d Economia de l empresa per a les PAU 2010 Pàgina 1 de 5 ECONOMIA DE L EMPRESA

Economia de l Empresa Criteris específics de correcció Model 1

La solució natural per tornar a somriure. Implants dentals. Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots.

Anàlisi de Balanços i Comptes de Resultats

Informe Analític d Abengoa S.A.

SOLUCIONARI Unitat 01 (bloc 2)

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD OPCIÓ A

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Tot seguit es presenten les dades econòmiques de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, corresponents a l'exercici 2010.

Ajuntament de Sant Climent de Llobregat Baix Llobregat - Barcelona JORNADA DE TRANSPARÈNCIA ECONÒMICA

j Unitat 5. L anàlisi dels estats financers de l empresa I. Anàlisi patrimonial i anàlisi financera

Pla d Empresa. Nom de l'emprenedor: Lloc i data de naixement: Adreça: Codi Postal i Municipi: Telèfon de contacte: Tipus de Negoci:

Exercici 1. Models de Rebut

Les pensions només estan garantides en la República Catalana. juliol de 2017

Tot seguit es presenten les dades econòmiques de la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, corresponents a l exercici 2011.

Orientacions per a l examen d Economia de l empresa per a les PAU 2011 Pàgina 1 de 8 ECONOMIA DE L EMPRESA

PRESENTACIÓ CAIXA D ENGINYERS

SOLUCIONARI Unitat 02 (bloc 3)

AGROPLACE La plataforma de subhastes on line d Afrucat

REDUCCIÓ DE COSTOS Oriol Amat, UPF

21. Moneda estrangera

La prova consta de cinc exercicis distribuïts en dues parts.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Al responsable d Economia i Organització d Empresa

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN OPCIÓ A

8 Geometria analítica

PRIMERA PART: Notes tècniques

IMPACTE QUE ELS CANVIS EN EL SISTEMA FINANCER HAN TINGUT EN L ESTRUCTURA COMPTABLE DE LES EMPRESES I EN SEVA VARIACIÓ EN EL VALOR DE MERCAT

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Annex I Setembre de 2017

Proves d accés a la Universitat per a més grans de

EL SISTEMA COMPTABLE

CRITERIS DE CORRECCIÓ / CRITERIOS DE CORRECCIÓN

LES FINANCES A L ABAST DE TOTHOM

LAS RATIOS FINANCIERAS

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Gemma Sala Auditora de Comptes

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Las ratios financieras

Les necessitats operatives de fons: un cas pràctic basat en informació comptable

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

BALANÇ A 31 DE DESEMBRE EXERCICI 2016

En aquest punt de la memòria del Compte General ens referirem al Balanç de Situació i al Compte de Resultats.

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

7. OPERACIONS DE TANCAMENT DE L EXERCICI 7.1 ESQUEMA DE LES OPERACIONS PREVIES AL TANCAMENT DESPESES I INGRESSOS DIFERITS

Comptes anuals exercici 2012

BALANÇ A 31 DE DESEMBRE EXERCICI 2017

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 9 PAU 2007

Districte universitari de Catalunya

Model abreujat per a la presentació dels comptes anuals

dones 4 territoris 1 objectiu. Sessió Econòmica i Financera. Conceptes bàsics per a la sostenibilitat econòmica i financera d un negoci

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

BALANÇ A 31 DE DESEMBRE EXERCICI 2015

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

SOLUCIONARI Unitat 03 (bloc 3)

Pla d empresa en l àmbit de l Administració sociosanitària

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

Cost efectiu vs Cost real

M3 PROCES INTEGRAL DE L ACTIVITAT COMERCIAL

ANÀLISI D ESTATS FINANCERS

APARTAT (A) PREGUNTES DE TEORIA

Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor

Punts crítics en el procés de compra-venda d una empresa. Oriol Amat, UPF, ACCID

Transcripción:

LES RÀTIOS FINANCERES Sumari 1. Introducció 2. Estats financers 3. Liquiditat 4. Solvència 5. Rendibilitat 6. Conclusions Data d actualització: 27/11/12 Pàgina 1 de 8

1. Introducció Per fer una anàlisi financera completa de l empresa no només cal fer un estudi de la comptabilitat i dels estats financers -balanç de situació, compte de resultats, fluxos de tresoreria, EOAF, - sinó que també podem fer una anàlisi dels estats financers a través de les ràtios. Rendibilitat Solvència Liquiditat Les ràtios financeres són coeficients que mostren una relació entre dues variables comptables de l empresa. Un bon analista pot deduir la situació de l empresa a través de les ràtios financeres ja que ens mostren gran varietat d aspectes i ens permeten veure la seva evolució en el temps. Les ràtios ens permeten estudiar la posició financera de l empresa des dels següents aspectes: Liquiditat: capacitat de l empresa per fer front als deutes i obligacions a curt termini. Solvència: capacitat de l empresa per fer front a les seves obligacions i deutes en general -tant a llarg com a curt termini-. Rendibilitat: capacitat de l empresa per generar beneficis o guanys aconseguits per cada euro utilitzat o invertit. Per tant, la rendibilitat és un concepte relatiu i hi ha diversos conceptes de rendibilitat tal com veurem. Data d actualització: 27/11/12 Pàgina 2 de 8

2. Els estats financers Immobilitzat immaterial ACTIU ACTIU FIX ACTIU CIRCULANT Immobilitzat material Amortitzacions Existències Clientela Disponible PASSIU RECURSOS PROPIS Capital Aportacions equip promotor Reserves DEUTES LL/T Préstecs i crèdits LL/T DEUTES C/T Préstecs i crèdits C/T Empreses proveïdores El balanç de situació ens mostra la situació patrimonial de l empresa i està format per l actiu i el passiu, és a dir, els béns i deutes, així com drets i obligacions que té l empresa, i com els hem finançat, ja siguin recursos propis o aliens -deutes-. L actiu fix està conformat per aquells béns que estan a l empresa més de 12 mesos, mentre que el circulant sovint -ja que hi ha pòlisses a 3 anys- és aquell que està menys d un any. Per tant l actiu circulant està format per les existències -estoc-, els clients que ens deuen diners i la tresoreria, els diners que tenim a la caixa. Respecte al passiu, aquest està format pels recursos propis, els deutes a llarg termini i el passiu circulant o exigible a curt termini, que està format pels proveïdors a qui devem diners pels productes que els hem comprat i els préstecs i crèdits a curt termini que hem de pagar a les entitats financeres. Per elaborar les ràtios a part del balanç de situació també necessitem el compte de resultats, és a dir, la diferència entre els ingressos i les despeses de l empresa i el benefici que obtenim. Aquest és un exemple de compte de resultats: Data d actualització: 27/11/12 Pàgina 3 de 8

- Compres - Altres despeses - Salaris - Amortitzacions - Provisions BAII (Benefici abans d'impostos i d'interessos) +/- Resultat financer +/- Resultat extraordinari BAAI (Benefici abans d'impostos) - Impost de societats Benefici net 3. Liquiditat Per estudiar la liquiditat de l empresa i la capacitat d aquesta per fer front a les obligacions i deutes a curt termini haurem de fixar-nos en la relació entre les magnituds que conformen l actiu circulant -existències, clientela i tresoreria- i el passiu circulant -crèdits i préstecs a curt termini i proveïdors-. Les més importants són la ràtio de liquiditat, l'acid Test, i finalment per veure la liquiditat dels crèdits utilitzarem la ràtio de període mig de cobrament i pagament. Ràtio de liquiditat = Actiu circulant Passiu circulant La relació entre aquestes dues magnituds ens mostra quants euros estan disponibles a tresoreria o bé quants en tenim de realitzables a curt termini en el nostre actiu per cada euro compromès en deutes i obligacions a curt termini. Per tant, aquesta ràtio mesura, de forma molt general, la relació entre la nostra disponibilitat de tresoreria a curt termini i la necessitat de tresoreria a curt termini per respondre els deutes a curt termini. El valor òptim d aquesta ràtio sol oscil lar entre 1 i 1,5, és a dir, que la situació òptima es que hi hagi entre 1 o 1,5 euros d actiu circulant per cada euro de passiu circulant. Si en tenim més de 2 significaria que tenim un excés de tresoreria i que podem invertir en altres actius. L'Acid Test ens mostra una imatge més precisa de la liquiditat de l empresa ja que elimina de l actiu circulant la partida d existències que generalment és la part menys líquida i, per tant, és més difícil tornar-la a convertir en diners realitzable-. El valor mig d aquesta ràtio a l Estat espanyol és 0,8, el que suposa que per cada 100 euros de deutes a curt termini, l empresa en disposa de 80 en tresoreria o en actius convertibles en tresoreria ràpidament per fer-los front. Data d actualització: 27/11/12 Pàgina 4 de 8

Acid Test = Actiu circulant - Existències Passiu circulant Per entendre com és que amb només 80 euros de tresoreria es poden fer front a 100 euros de deutes, en el cas de l exemple anterior cal que entenguem les ràtios de gestió, que estudien cadascuna de les partides que conformen el circulant d una empresa (especialment clients i proveïdors): Termini de cobrament = Clients x 365 Termini de cobrament = Clients x 365 Amb aquestes ràtios de gestió podem veure el nombre de dies que transcorren des que s efectua una venda fins el moment en què es cobra -en el cas del termini de cobrament-. Per contra, en el cas dels terminis de pagament obtindrem el nombre de dies que transcorren des que s efectua la compra fins que es paga aquesta compra. Per això si el termini de cobrament és superior al termini de pagament, direm que l empresa s està finançant a través dels seus proveïdors i encara que tingui una ràtio d Acid Test relativament baixa no tindrà problemes per fer front a les obligacions a curt termini. 4. Solvència Les ràtios de solvència mesuren la capacitat de l empresa per fer front als seus compromisos a mesura que vagin vencent. Per això, és important fer un estudi de l estructura de l endeutament i de les càrregues financeres que comporta per veure quins efectes pot tenir en l empresa a llarg termini. Els més importants són la ràtio d endeutament, la ràtio de qualitat del deute i la despesa financera. Ràtio d endeutament = Total de deutes Passiu El valor òptim se situa entre el 0,4 i el 0,6. En cas de ser superior a 0,6 indica que el volum de deutes és excessiu i l empresa està perdent autonomia financera davant de tercers o, el que és el mateix, s està descapitalitzant. Per tant, ens proporciona informació sobre la composició del deute de l empresa, si està molt fonamentada en els recursos externs i si té capacitat per endeutar-se encara més. La ràtio de qualitat del deute ens mostra quins són els compromisos a curt termini que l empresa té respecte al total de deutes. Aquesta ràtio està molt relacionada amb la ràtio de despesa financera, ja que generalment un endeutament basat en el curt Data d actualització: 27/11/12 Pàgina 5 de 8

termini indica que les càrregues financeres seran més elevades. Per tant, el valor d aquesta ràtio serà millor quan més baixos siguin els deutes a curt termini. Ràtio de qualitat del deute = Deutes a curt termini Total de deutes Finalment, tenim la ràtio de despesa financera. És una de les ràtios claus per entendre l efecte de l endeutament de l empresa en el compte de resultats, ja que ens mostra les càrregues financeres respecte a les vendes. Quan la ràtio és superior a 0,05 indica que les despeses financeres són excessives. Ràtio de despesa financera = Despesa financera 5. Rendibilitat Fins ara hem analitzat l empresa en la vessant de la liquiditat i la solvència. Ara falta fer una anàlisi de la rendibilitat per estudiar la potencialitat de generar beneficis i la seva rendibilitat tant actual com futura. En aquest esquema podem veure quines són les relacions entre els estats financers i les ràtios en relació amb la rendibilitat: ACTIU ROTACIÓ VENDES APALANCAMENT RENDIMENT MARGE CAPITAL RENDIBILITAT BENEFICI El primer que cal estudiar són els diversos tipus de rendibilitats. Primer de tot tenim la rendibilitat econòmica, que relaciona el benefici brut que genera el negoci -benefici abans impostos i interessos, BAII- i els actius necessaris per aconseguir aquest benefici. Rendibilitat econòmica = BAII Actiu Data d actualització: 27/11/12 Pàgina 6 de 8

Aquesta fórmula la podem desgranar entre marge -quin benefici obtinc de les vendesi la rotació -el nombre de vegades que amb les vendes cobreixo els elements necessaris que m han ajudat a aconseguir aquestes vendes, l actiu-. Rendibilitat econòmica = Marge x Rotació Rendibilitat econòmica = BAII x Actiu Per tant, ara puc veure quin tipus de negoci tinc entre mans, ja que un baix marge m obligarà a rotar molt, és a dir, a vendre molt per poder cobrir l actiu i viceversa. La rendibilitat financera, ens mostra el benefici net generat en relació amb la inversió que han fet els propietaris de l empresa. Per tant, per dir-ho en altres paraules, ens mostra la rendibilitat per unitat invertida i això de retruc és un bon índex per invertir els nostres diners. Rendibilitat financera = Benefici net Capital propi La rendibilitat financera ens serveix per estudiar el palanquejament financer, ja que ens permet avaluar la relació entre el deute i els capitals propis per un costat i l efecte de la despesa financera en els resultats ordinaris. En principi quan el palanquejament financer sigui positiu significa que l ús del deute ens permet augmentar la rendibilitat financera de l empresa i, per tant, en conseqüència l endeutament és convenient. Palanquejament financer = Actiu Capital propi x BAI BAII 6. Conclusions Les ràtios financeres són una eina que ens ajuda a comprendre la situació financera de l empresa. Evidentment varien en funció de quin és el sector en què es mou l empresa i de les característiques inherents del negoci, però ens ajuden a fer unes anàlisis financeres acurades sobre la viabilitat, la rendibilitat, la liquiditat, la solvència, a fi i efecte de millorar la gestió de l empresa. És, doncs, una eina molt utilitzada tant per les empreses en el control de gestió, com pels bancs i caixes per valorar els risc de crèdit. Malgrat tot, cal tenir en compte que en els inicis de l empresa és molt difícil analitzar-la a través de les ràtios ja que encara no s ha consolidat el nivell de vendes i cal veure com evoluciona la seva estructura de l endeutament i la rendibilitat. Data d actualització: 27/11/12 Pàgina 7 de 8

Elaborat a partir de les següents fonts d informació: Goxens, M. Àngels Análisis de Estados Contables Ed. Prentice Hall. Amat, Oriol Análisis de Estados Financieros Editorial Gestión 2000. El Departament d'empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i Barcelona Activa SAU SPM vetllaran per assegurar l exactitud i fidelitat d aquesta informació i de les dades contingudes en els informes. Aquests informes es publiquen per proporcionar informació general. El Departament d'empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i Barcelona Activa SAU SPM no acceptaran sota cap circumstància cap responsabilitat per pèrdues, danys o perjudicis o d altres decisions empresarials basades en dades o informacions que es puguin extreure d aquest informe. Data d actualització: 27/11/12 Pàgina 8 de 8