ELS SISTEMES DE FABRICACIÓ Així doncs, anomenem sistemes de fabricació, el conjunt de tècniques i operacions que estan destinats a transformar els materials mitjançant processos tecnològics. Poden ser processos artesanals o processos industrials. Traçat el croquis. Tall de la matèria prima. Desbast (treure el material d una peça amb eines o màquines) i Afinanment (deixar una peça dintre dels límits de la tolerancia). Muntatge. Acabats. Els processos de conformació són aquelles operacions destinades a donar forma a un material perquè sigui útil per a ujna determinada aplicació. SISTEMES DE FABRICACIÓ D OBJECTES AMB METALLS CONFORMACIÓ AMB MOTLLE: La conformació amb motlle o emmotllament consisteix a abocar el material en estat líquid dins d un recipient que conté la forma negativa de l objecte a fabricar, anomenat motlle, i deixar que solidifiqui per després desemmotllar-lo (treure l del motlle). L acer, les foses, el bronze, l alumini, el vidre i alguns plàstics són els principals materials que s utilitzen en l obtenció de peces mitjançant aquest procés. El procés comença amb la construcció d un model idèntic a l objecte Que s ha de fabricar, però amb un material fàcil de treballar com ara la fusta. Posteriorment s ha de preparar el motlle que ha de poder resistir la temperatura a la qual es troba, s utilitza sorra molt fina i humitejada. Per preparar el motlle es disposa, de dues caixes d emmotllament que s acoblen l una amb l altre i que no tenen fons. Segons la forma de la peça caldrà dividir el model en dues parts per un dels seus plans de simetria.
Es col loca la meitat del model sobre una taula i a continuació una de les caixes de manera que contingui el semimodel a l interior. S introdueix la sorra d emmotllar. Aleshores es col loca l altre meitat de model damunt la primera i es posa una capa de sorra fina i seca damunt la superficie de la sorra compactada. Repara escalfar abocar deixar treure peça el motlle metall metall refredar del motlle amb la fins a líquid desemmotllar forma fondre l al motlle Es posen dos bastonets damunt el model de manera que en treure ls deixaran dos condutes que permetran, lún poder introduir el líquid i l altre, el curull, la sortida de gassos. S aboca el metall fos per un dels orificis fins que s observa que el motlle està ple. Quan està tot fred, es pot desemmotllar trecant la sorra. Actualment s utilitza molt el sistema d emmotllament per injecció a pressió que consisteix a introduir el metall fos, normalment l alumini, a pressió dins d un motlle d acer. S aconsegueixen peces de formes complexes.
CONFORMACIÓ PER DEFORMACIÓ PLÀSTICA La deformació plàstica és aquell procediment que varia la forma inicial d una peça a base de sotmetre-la a una pressió exterior capaç de deformar-la. La deformació plàstica en calent, es fa per evitar l acritud, fenòmen que provoca un augment de la duresa i fragilitat de la matèria prima. Per evitar-la, cal escalfar el material a temperatura de reclistal lització. La laminació consisteix a fer passar un metall calent en forma de lingot entre dos cilindres que giren en sentit oposat. Com que la distància entre els cilindres és més petita que el gruix del material, aquest és comprimeix i s estira. Es poden obtenir xapes, tubs, vigues, barres quadrades i rodones. Les laminadores, o màquines encarregades d aquesta funció, estan formades per un tren de laminatge o conjunt de rodets disposats linealment. LA FORJA: En aquest sistema es treballa bàsicament l acer. El procediment consisteix a escalfar un tros de la barra fins que quedi de color vermell. L acer adquireix plasticitat en una fornal. La forja amb fornal: es disposa d una fornal que és on s escalfen les barres que s han de forjar. La fornal és una mena de taula metàl lica per on s insufla l aire i és col loca una pila de carbó que s encén. Davant la fornal se situa l enclusa, un bloc d acer massis on és col loca la barra calenta que s ha de forjar i amb el martell es colpeja fins donar-li forma. La forja amb martinet: martells mecànics moguts inicialment mitjançant energia hidràulica, més tard mitjançant màquines de vapor i actualment amb motors. La forja amb premsa
L EMBOTICIÓ: Consisteix en premsa en fred i a través d uns motlles, anomenats matrius, planxes d acer, de les quals sobtenen olles, pots, carroseries i dipòsits. La variant de l embotició s anomena encunyat, es talla i és dóna forma a la peça. Frontisses, culleres, volanderes, ganivets i multitud de peces, generalment de petites dimensions i gruix, s obtenen amb els trossells. OPERACIONS AMB MÀQUINES EINA Les màquines eina són màquines que porten incorporada una eina. El seu funcionament es basa en la introducció d un motor que mou la peça i l eina a través d un mecanisme que efectua uns moviments semblants als que faríem manualment amb una llima, una serra. LES SERRES: Els productes acabats que surten dels diferents processos de laminació el que cal fer és tallar el perfil a la longitud adient per poder mecanitzar la peça. LES SERRES DE MOVIMENT RECTILINI ALTERNATIU: En aquestes serres s imita el moviment que es fa quan es serra manualment amb una serra d arquet. Una fulla de serra està subjectada a un arquet. La serra talla en el seu moviment de retrocés i va descendint automàticament fins a tallar tota la peça. LES SERRES DE CINTA: Són màquines de serrar que incorporen una cinta dentada que mitjançant un moviment continu arrenca les ferritges de la peça que s ha de tallar amb les dents. LES SERRES CIRCULARS: Són màquines de petites dimensions que es fan servir per al tall ràpid de Perfils.
EL TREPANT: El trepant és una màquina eina que s utilitza per fer forats. L eina que utilitza el trepant és la broca. A causa del moviment de rotació de la broca i a la pressió sobre la peça es provoca l arrencament de ferritges. Els trepants poden ser petits, de sobretaula, o més grans com de columna. A més de aforadar, amb el trepant també es poden aixamfranar, refrentar i roscar. EL TORN: És una màquina eina que s utilitza per obtenir peces cilindriques, còniques, esfèriques, rosques. El forjament és el nom que reben les operacions que es realitzen amb el torn. El torn consta d una bancada que actua d estructura de suport. A la bancada hi ha el carro i el plat, la caixa dels mecanismes, el contrapunt i el motor. El carro es desplaça lateralment cap a la dreta i cap a l esquerra. Sobre el carro hi ha la torreta on es fixa l eina de tall i que es pot moure endavant o enderrere i a la dreta o a la esquerra. El plat és on va fixada la peça que s ha de mecanitzar i és giratori. Segons la forma i el moviment de l eina sobre la peça es realitzen les diferents operacions: cilindratge d exteriors i d interiors, escairatge, mandrinatge, roscatge d exteriors o d interiors, realització de cons.
LA FRESDADORA: És utilitzada per mecanitzar superficies planes, ranurar, tallar les dents dels engranatges, mecanitzar superficies, corbes de lleves, etc. L operació de fresatge consisteix en l arrencament de ferritges mitjançant una eina anomenada fresa. La fresa té formes diferents segons l operció que ha de dur a terme. NAXEMENT DEL CONTROL NUMÈRIC El control numèric aplicat a les màquines eina permet el control i l automatització de les diferents fases del mecanitzat d una peça. Aquest sistema és de gran aplicació a la indústria, sobretot en sèries de fabricació de 5 a 1000 peces. FUNCIONAMENT DEL CONTROL NUMÈRIC El CN funciona mitjançant un programa que es compon d una seqüència d instruccions alfanumèriques (lletres i nombres) que són interpretades per un ordinador. CARACTERÍSTIQUES DEL CONTROL NUMÈRIC El CN permet el: Disminució del nombre de peces defectuoses. Reducció dels temps de verificació. Augment de l aprofitament de les eines i els estris utilitzats. Increment de la precisió. Augment de la productivitat.