Recerca en càncer de mama

Recerca en càncer de mama Memòria 2004

Presentació El Programa de Prevenció del Càncer de Mama de l IMAS -Hospital del Mar i de l Esperança-, pioner en la detecció precoç del càncer de mama a la ciutat de Barcelona, ha treballat en una nova edició de la Jornada sobre el Càncer de Mama, que s ha celebrat el dia 4 de febrer de 2005 a la sala Josep Marull de l IMAS. Després de la celebració de la jornada sobre el Càncer de Mama, es presenten les dades sorgides amb motiu d aquest acte. La memòria de la IX Jornada sobre el Càncer de Mama té com a primera finalitat esdevenir un memoràndum de l acte celebrat, explicant al més detalladament possible les activitats que es deriven de la seva organització. A més, pretén ésser un document vàlid d informació sobre les dades econòmiques i de participació, amb una acurada descripció de la resposta obtinguda des dels diferents nivells del públic objectiu. En definitiva, el que persegueix aquest document és presentar-se com una eina útil d avaluació i treball, tant per a properes edicions d aquesta Jornada com per a altres actes que requereixin un desenvolupament similar.

Programa de Detecció precoç de Càncer de Mama Índex Context i objectius Organització Continguts/Programa Difusió mitjans Assistents Despeses i finançament Accions postjornada Propostes propera jornada Conclusions Reportatge fotogràfic p4 p6 p9 p11 p19 p21 p22 p23 p24 p29

Context i objectius de la Jornada Iniciem la jornada amb una conferència sobre la recerca del càncer de mama amb l aportació de les últimes informacions sobre les hormones esteroidees i càncer de mama. Donada la diversitat del nostre públic al llarg d aquests anys i el fet que el sector d infermeria i de tècnics hi ha estat molt important, hem cregut oportú seguint organitzant la segona taula dirigida a aquests professionals per abordar dos temes. En primer lloc la trajectòria clínica en càncer de mama en la qual es van presentar els següents documents elaborats per el seu desenvolupament: Document matriu de la trajectòria clínica transversal. Circuits del procés assistencial. Documents d informació i recomanacions per a la pacient. Avaluació de la trajectòria clínica. En segon lloc el tema del professional com a mediador emocional incidint en els diferents factors que influeixen en la resposta psicològica de la dona afectada d un càncer de mama com són: Els derivats del context sociocultural. Els relacionats amb la personalitat i la vulnerabilitat. El context medico-assistencial. Paral lelament, i per facilitar la dinàmica de treball, hem organitzat tres tallers -dirigits als metges- en què s han treballat els següents temes: Variabilitat de la lectura radiodiagnòstica, que es va desenvolupar amb els següents apartats: Omissió d una anormalitat visual. Percepció diferenciada d una mateixa anormalitat.

Ambigüitat diferenciada d una mateixa anormalitat. Avaluació dels programes de cribratge que es va desenvolupar amb els següents apartats: Variables de situació. Població diana: inclusions i exclusions. Taxa de participació. El tema del cribratge al marge del programa. Taxa de reconvocatòria. Controls avançats. Taxa de detecció de càncer. Càncers d interval. Criteris en la Cirurgia Major Ambulatòria que es va desenvolupar amb els següents apartats: Criteris d inclusió. Criteris d exclusió. Circuits de derivació a l alta. Protocols d actuació comuns. Formació continuada als sanitaris implicats. Per aquests motius ens ha semblat oportú convidar professionals que des de diferents àmbits ens han parlat de la seva experiència i coneixements en els temes exposats a fi i efecte de tenir un intercanvi enriquidor per a tothom, donat que el propòsit és que els assistents participin en la discussió i en les conclusions a què s han arribat en els diferents tallers.

Organització Dades generals Dia: 4 de febrer de 2005 Entitat organitzadora: Programa de Detecció Precoç del Càncer de Mama. IMAS. Direcció: IMAS-UAB Comitè científic i organitzador de l IMAS Dr. Manel Algara Institut d'oncologia Radioteràpica Dr. Xavier Castells Servei d Avaluació i Epidemiologia Clínica i Director del PPCM Sra. Imma Collet Infermera del PPCM Dr. Josep Corominas Servei d Anatomia Patològica Dr. Francesc Ferrer IDIMAS-CRCMar i Director Assistencial del PPCM Dr. Valentí Juncà Servei de Cirurgia General Dr. J.M. Sánchez-Ortega Servei de Cirurgia General Dr. Ignasi Tusquets Servei d Oncologia Mèdica Dra. Mar Vernet Servei de Ginecologia Comitè científic d infermeria Sra. Mercè Bruguera Cap d Àrea de Materno-infantil Sra. Marta Castells Infermera d Hospital de Dia. Sra. Imma Collet Infermera del PPCM Sra. Rosa Dorca Professora Escola Universitària d Infermeria Sra. Belén Ejarque Tècnica de Radiologia Sra. Juliana Esquerra Directora de Formació Continuada Sra. Cristina Herranz Infermera de Ginecologia Sr. Rafael Jiménez Tècnic de Radioteràpia Sr. Artur Piqueras Infermer de Cirurgia General

Coordinació Dra. M. Casamitjana Unitat de Prevenció i Registre del Càncer Coordinadora del Programa de Prevenció del Càncer de Mama Secretaria tècnica Sra. Conxa Alférez Àrea Administrativa del Programa de Prevenció del Càncer Mama Adreça i telèfon Hospital del Mar Passeig Marítim, 25-29 NIF P-5890004-D 08003 Barcelona Tel: 93 248 30 76 e-mail: Pcmama@imas.imim.es Fax: 93 248 34 96 www.imasbcn.com Reconeixements Reconegut d interès sanitari per l Institut d Estudis de la Salut (IES). Els tallers estan acreditats pel Consell Català de la Formació Mèdica (CCFMC) amb 0 5 crèdits. Calendari de les reunions del Comitè científic i organitzador de la IX Jornada sobre el Càncer de Mama 03/02/04 24/02/04 Dates Objectius Jornada Composició/disseny de la Jornada. Idees i suggeriments sobre el format. Proposta dia de la Jornada. Confirmació dia de la Jornada. Definir format. Definir responsables. Propostes de ponents.

23/03/04 Seguiment format preprograma. Definir temes. Propostes de ponents. 27/04/04 Seguiment format preprograma. Definir temes. Propostes de ponents. 25/05/04 Confirmació dels ponents. Seguiment responsables. Difusió preprograma. Revisió pressupost i Patrocinadors. 29/06/04 Seguiment ponents. Definir moderadors i tutors. Seguiment i resposta dels patrocinadors. 14/09/04 Seguiment organització. Contactar entre els components taules. Seguiment ponències. 5/10/04 Seguiment organització i ponents. 9/11/04 Seguiment d ubicació dels tallers. 14/12/04 Solucionar problemes imprevistos i fer seguiment. 18/01/05 Iniciar llibre ponències. 4/02/05 IX Jornada sobre el Càncer de Mama i lliurament de llibre de ponències.

Continguts/Programa 08.30-09.00 Lliurament de la documentació 09.00-09.15 Inauguració Dr. Jordi Varela, Gerent de l IMAS 09.15 10.30 Conferència Recerca en càncer de mama Ponent: Dr. Miguel Beato del Rosal Presentador: Dr. Josep Ma. Corominas 10.30 11.00 Cafè 11.00 14.00 Taula adreçada a infermeria i tècnics Tallers adreçats a metges Taula 1 Trajectòria clínica en càncer de mama. Ponents: Sra. Mª. Jesús Vilar, Sra. Carmen Lasso de la Vega. Moderadora: Sra. Chita López Taller 1 Variabilitat de la lectura radiodiagnòstica. Ponents: Dr. Joan Albanell, Dr. Fernando García. Moderador: Sr. Eduard Molins

El professional com a mediador emocional. Ponents: Dra. Àngels Vives, Sra. Neus Gerique, Sr. Gerard Colomar. Moderadora: Sra. Ada Ruiz Taller 2 Avaluació dels programes de cribratge. Ponents: Prof. Hèléne Sancho-Garnier, Dr. Josep Alfons Espinàs. Moderador: Dr. Francesc Macià Taller 3 Criteris en la Cirurgia Major Ambulatòria. Ponents: Dr. Antonio Montes, Sra. Aïna Plaza, Dr. Jordi Solsona. Moderador: Dr. Cristobal Zaragoza 13.30-14.15 Conclusions dels tallers Ponents: Dr. Fernando García, Dr. Josep Alfons Espinàs, Dr. Antonio Montes Moderador: Dr. Ignasi Tusquets 14.45-15.00 Acte de cloenda Dra. L. de la Puente. Directora de l àrea sanitària del Servei Català de la Salut Dr. J. Bruguera. Director Mèdic de l IMAS Dr. F. Ferrer. Director de IDIMAS-CRC Mar

Difusió mitjans Comunicació Es va realitzar una trobada conjunta entre el Departament de comunicació de l IMAS i el Programa de prevenció del Càncer de Mama per tal de decidir els temes noticiables de la Jornada, els més atractius per als mitjans de comunicació i per a la imatge dels professionals i del Programa. Es va optar per una estratègia comunicativa centrada en destacar un parell de temes a la nota de premsa que s enviaria a la prems (mínima diversificació) i una explicació més detallada en el contacte personal amb els periodistes, via telefònica, per veure si algun dels altres temes de la Jornada no exposats a la nota podria ser del seu interès també. Es van triar dos temes bàsics d interès: El taller orientat a metges sobre radiologia. o L estudi sobre la variabilitat de la lectura radiodiagnòstica ofereix interès sobre el que moltes dones de la població passen anualment: fer-se una mamografia que algú ha de llegir i estar sotmesa a un possible fals positiu en alguna d aquestes proves. o Tractar el tema de la professionalitat i experiència dels metges suscita interès. La primera avaluació exitosa del programa de Cirurgia Major Ambulatòria en el cas de la cirurgia mamària. Coincidència en el temps amb el dia Mundial del Càncer. o Recordatori del nombre de dones que passen anualment pel programa i acumulatiu en els nou anys de funcionament del programa. Es va redactar la nota de premsa i es va sotmetre a revisió per part de la Cap del Programa, Dra. Casamitjana, la Cap de Comunicació, Sra. Maribel Pérez i el Cap del Servei d Avaluació d Epidemiologia Clínica, Sr. Xavier Castells.

Es va acordar tanmateix que, a més de la premsa mèdica habitual, informaríem de nou al Col legi de Metges (agenda) i al Diario Médico (agenda) per a que situessin la Jornada en les seves pàgines web i en el cas del diari, en el full de calendari-activitats. Textos de les notes informatives Nota de premsa El dia 4 de febrer Dia mundial del càncer Celebrem la IX JORNADA sobre el CANCER DE MAMA Nou anys d un programa de cribratge consolidat i en perfeccionament. Durant la Jornada presentem els resultats de l estudi VILMA sobre la precisió de la lectura de la mamografia entre radiòlegs. L Estudi de la Variabilitat de la Lectura Mamogràfica, en què vint-i-vuit radiòlegs d arreu de Catalunya van llegir retrospectivament 200 mamografies del nostre programa de cribratge per així avaluar la precisió i concordància de les lectures i dels resultats. Què significa ser expert i fiable? Aquest estudi va permetre veure que l experiència personal era un factor influent i que la doble lectura millora en un 12% la sensibilitat del cribratge, permetent detectar casos que podrien haver escapat al control d un sol radiòleg. Els resultats de l estudi posen de manifest la gran variabilitat de criteris entre radiòlegs a l hora de llegir mamografies de cribratge i emetre resultats i ha permès definir el grau d experiència desitjable a partir de diversos factors, no només del volum de radiografies llegides a l any. D una bona lectura mamogràfica depèn poder detectar més càncers amb el mínim de falsos positius (exploracions addicionals a la mamografia en dones que finalment no se les hi

diagnostiquen un càncer)avançar el diagnòstic o no realitzar exploracions innecessàries i angoixants. Avaluar i corregir el risc acumulat que qualsevol dona participant en un programa de detecció precoç de càncer de mama té al llarg dels anys, es també un dels objectius del nostre Programa. En aquest sentit, en un segon estudi que també es presentarà en la Jornada, s ha observat que una de cada tres dones acabarà patint un fals positiu durant el temps que sigui convocada a participar en un programa de cribratge (és a dir, en les deu rondes bianuals, per tant en el període de 20 anys). Aquest percentatge del 30% és clarament inferior a l observat en els Estats Units (un 50%) però superior a l observat a Noruega (20%) (els dos únics estudis publicats fins a l actualitat). Cirurgia Major Ambulatòria: comoditat i eficiència per a més dones La inclusió de la neoplàsia de mama en els programes de Cirurgia Major Ambulatòria és ja una realitat. El treball en equip entre els professionals de l Hospital del Mar i els equips d atenció primària de salut (18 centres de l ICS i 4 del PAMEM) han fet possible complementar els recursos existents en el tractament del càncer de mama i assolir que cada cop un major nombre de pacients puguin ser operades i marxar a casa el mateix dia, amb una atenció sanitària continuada i de qualitat. El fet de poder detectar cada cop els càncers més petits ha fet que noranta-set dones, un 85% de les diagnosticades de càncer de mama, hagin pogut substituir l ingrés hospitalari per la Cirurgia Major ambulatòria sense augment de la morbilitat (1%) de complicacions menors. L atenció postquirúrgica inicial es fa seguint un protocol Prealt que els equips d atenció sanitària apliquen visitant a domicili a les dones intervingudes. Els equips d atenció primària poden contactar les 24 h. amb un cirurgià referent per a qualsevol consulta. D altra banda, val a dir que aquest programa s ha fet paral lelament a la pràctica de la biòpsia selectiva del gangli sentinella amb diagnòstic intraoperatori, que ha permès que en més del 60% de les dones afectades no calgués realitzar la linfadenectomia axil lar, i per tant amb menors cures o molèsties postoperatòries.

Nou anys de Programa de Cribratge a l IMAS El programa de cribratge va detectar, en la seva quarta ronda, 111 dones amb càncer. En vuit anys, són 365 les dones a qui se ls ha pogut detectar precoçment un càncer de mama. La taxa de detecció és de 5,2 càncers per cada mil dones que passen pel programa. Les darreres tècniques quirúrgiques permeten el mínim de molèsties i poder marxar el mateix dia d alta a casa. El Programa de detecció precoç del càncer de mama als districtes de Ciutat Vella i Sant Martí complirà deu anys a finals del 2005, havent arribat ja al màxim de la seva població diana, dones entre 50 i 69 anys. Atenem un total de 32.948 dones, cobrint el 85.4% de la població. El Programa va ser un dels pioners a Catalunya i actualment està consolidat entre la població que atén. El 91.9% de les dones són fidels al programa i acudeixen periòdicament a la seva revisió. Podeu consultar el programa de la Jornada en format PDF al següent link: http://www.imasbcn.org/imas/ppcm2005.pdf Data: 4 de febrer Hora: 9 a 15 hores Lloc: Sala Josep Marull de l Hospital del mar, c/ Dr. Aiguader, 80. Barcelona. Contacte Per a qualsevol dubte, aclariment, concertació d entrevistes o imatges, estem a la vostra disposició en el Dept. de Comunicació de l IMAS, Sra. Rosa Manaut, al Tel. 93 248 30 72 o Amèlia López, al 670 69 65 88. Selecció de mitjans Es va enviar la nota informativa el dia 1 i 2 de febrer a 132 contactes per e-mail + 3 faxos.

Es va fer seguiment telefònic intensiu de la recepció + explicacions de la jornada els dies 2 i 3 de febrer i es van enviar noves notes a periodistes específics que podien estar interessats en cobrir la notícia. Ràdio RAC1 Catalunya Ràdio: informatius matí, nit, periodistes, programes. RNE: societat. COPE: informatius generals i Barcelona, programa de ciència. Com Radio: informatius, programes, periodistes. Punto Radio: informatius. Ona catalana Onda cero Onda rambla: informatius i periodistes. Radio estel Cadena Ser: informatius. Radio Manresa Agències Agencia Catalunya: seccions i periodistes. Europa Press: seccions i periodistes. Televisió TV3: informatius (atribucions i societat), 30 minuts, telenotícies Catalunya, migdia i vespre, informatius cap de setmana, la nit al dia, la setmana, redacció 324 (internet), en directe, entre línies, matins TV3, periodistes. TVE: informatius migdia, vespre, cap de setmana, Catalunya i general, gran angular, línia 900 i programa amb ulls de dona. BTV: informatius, atribucions barris, Einstein a la platja i periodistes. City TV Tele 5 (informatius Atlas productora de notícies + periodistes)

Antena 3: productora notícies i periodistes. Revistes generals Muy interesante CNR Quo RBA (Vivir feliz, Cuerpo y mente) Diaris El mundo (seccions i periodistes) El punt (seccions, internet i periodistes) Diari de Girona El Periódico de Catalunya (seccions i periodistes) La Vanguardia (seccions i periodistes) El país (seccions i periodistes) Diari de Terrassa Diari Segre Diario Médico (internet, agenda de cursos i redactors) ABC Catalunya Avui (seccions i periodistes) El temps Regió 7 Mitjans Internet Terra, canal salut Diari de Barcelona (web Ajuntament, a internet) Premsa especialitzada Biomeds DOYMA El observador

Ediciones Mayo Altres Periodistes free-lance Ressò als mitjans de comunicació L atenció dispensada pels mitjans de comunicació va fer-se especialment fóra del dia de la Jornada (a excepció de dos mitjans), donat el context informatiu i la necessitat de realitzar entrevistes, preses d imatges, etc., que requereixen una atenció per part dels interlocutors de la Jornada, que en el mateix dia no és tan immediata i extensa (ja que estan ocupats en la seva organització i participació). Van atendre a la informació oferta: Barcelona Televisió Xarxa televisions locals, Localia. El Periódico de Catalunya El País Diario Médico Ona Catalana, participació en el programa Històries de Núria Riquelme, la setmana següent a la Jornada. El Periódico de Catalunya (fotògraf) i per Diario Médico (Daniel Arbós), que va acudir el dia de la Jornada i tenia a posteriori interès en d altres temes que es tractaven. Tanmateix, alguns dels mitjans contactats (Catalunya Ràdio, Barcelona Televisió, Cadena Ser, Josep Corbella-La Vanguardia, Revista Quo) van manifestar el seu interès de cobrir la informació, condicionat a la disponibilitat de periodistes i espais per a introduir la notícia, en un context en què l actualitat informativa local es centrava en l ensorrament d habitatges al Carmel. Comentaris

Creiem que l efectivitat comunicativa de la Jornada d enguany ha estat correcta, en relació amb els fets noticiables que ocupaven la Jornada i pel fet de ser una tasca de relació amb la premsa de llarga durada. Comptar amb imatges fàcils d entendre i publicar, així com imatges o testimonis de persones que han passat pel programa pot ser molt útil per a cridar l atenció dels mitjans en properes convocatòries, ja que és un punt que ens demanen sovint.

Assistents a la Jornada El nombre d assistents en aquestes IX Jornades varen ser 235 persones provinents dels següents àmbits: IMAS Serveis Implicats: Anatomia Patològica * 5 Cirurgia General * 6 Cirurgia General (inferm.) 5 Ginecologia*+ SASSIR 12 Ginecologia (inferm.) 16 Oncologia* 3 Oncologia (inferm.) 10 Programa PCM 4 Radiologia * 7 TER i inf. de Radiologia 12 Radioteràpia * 3 TER i inf. de Radioteràpia 5 Rehabilitació 1 Servei d Estudis * 5 Pal liatius 2 Convidats Externs Especialitats sanitàries: Atenció Primària 8 Cirurgia General 3 Farmacèutics 2 Ginecologia 10 Oncologia 3 Radiologia 10 Preventiva i SP 3 Institucions: IMS 3 Consorci Sanitari 1 Institucions no sanitàries 9 ICO 1 Col legi d Infermeria 1 Total 54 Altres Serveis: Infermeria 13 Escola FP i Univ. 2 Documentació Clínica 1 Formació Continuada 1

Total 113 Inscripcions Especialitats: Atenció Primària 6 Anatomia Patològica 1 Cirurgia General 8 Ginecologia 4 Oncologia 2 Preventiva i SP 9 Radiologia 20 Rehabilitació 2 TER 4 Radioteràpia 4 Infermeria 8 Total 68 Resum: IMAS 113 Anatomia Patològica 1 Atenció Prim. 14 Cirurgia/Ginecologia 25 Farmàcia 2 Oncologia/Rtp 9 Preventiva i SP 12 Radiologia 30 Rehabilitació 2 TER + inferm. 12 Altres 15 Total assistents 235 * Aquests serveis aporten 15 persones al Comitè Científic i Organitzador. El Programa PCM i el Servei de Radiologia han aportat 9 persones per la Secretaria del dia de la jornada.

Despeses i finançament Les despeses totals d aquesta Jornada han ascendit a 15.534,98. Finançament: S ha aconseguit un finançament de 15.650 amb Inscripcions i Empreses Patrocinadores. Empreses patrocinadores LABORATORIO GANASSINI IBERICA FUJIFILM AGFA LILLY POLYMEDIC 2000 SA EMSOR, S.A. SIEMENS AMERSHAM HEALTH EURO AUTOMATION MCGHAN GYNEA GENERAL ELECTRIC SCHERING TOSHIBA MASTERFARM BARD PFIZER PHILIPS

Accions postjornada 1. Enviament dels llibres de ponències sol licitats. 2. Control d assistents i comptabilitat. 3. Cartes d agraïment. 4. Distribució de la Memòria. 5. Actualització del mailing.

Propostes propera jornada 1. Revisar el model actual i estudi de noves propostes. 2. Finançament: Mantenir el finançament de les empreses patrocinadores. Mantenir i buscar subvencions oficials. 3. Control d inscripcions: Mantenir actualitzada la base de dades del mailing. 4. Programa: Enviament de doble programa: un, el tercer trimestre de l any amb la data, objectius i temes i l altre el mes de desembre, entre un i dos mesos abans de l acte. Sol licitar que facin les inscripcions en el preprograma.

Conclusions Taula 1 (1a part) Trajectòria clínica en càncer de mama Ponents: Sra. Mª. Jesús Vilar, Sra. Carmen Lasso de la Vega. Moderadora: Sra. Chita López A la ponència sobre: La trajectòria clínica en el càncer de mama es va mostrar la trajectòria transversal, elaborada per l equip multidisciplinar que intervé en tot el procés assistencial, des de l ingrés de la pacient a l hospital, fins a la finalització del seguiment del d aquest per part dels professionals de l atenció domiciliària. En el debat els assistents valoraren molt positivament la ponència amb una gran participació i amb interessants suggeriments. Una d aquestes va ser l interès per part d alguns dels professionals assistents d iniciar la trajectòria des de les primeres visites abans de l ingrés hospitalari. Taula 1 (2a part) El professional com a mediador emocional Ponents: Dra. Àngels Vives, Sra. Neus Gerique, Sr. Gerard Colomar Moderadora: Sra. Ada Ruiz L estrès emocional és una variable sempre present en el context del càncer de mama. Existeixen diferents factors que influeixen en la resposta psicològica de la dona afectada d un càncer de mama: uns derivats del context sociocultural; altres relacionats amb la personalitat i la vulnerabilitat de la pacient, i finalment, els relacionats amb el propi procés morbós i el context mèdic assistencial.

La hipòtesi de treball és que cadascun dels professionals implicats en el procés assistencial formen part d una transacció cognitiva-emocional ineludible per a que es pugui portar a terme en les millors condicions el procés assistencial. Per tant, cadascun dels professionals implicats seran mediadors emocionals en major o menor mesura. La taula taller s ha orientat a aprendre a identificar els elements emocionals en les comunicacions de les pacients, a reconèixer els possibles efectes que la relació amb les pacients susciten al professional i a tractar de definir algunes actituds que afavoreixin la transacció i l elaboració emocional. Taller A Variabilitat de la lectura radiodiagnòstica Ponents: Dr. Joan Albanell, Dr. Fernando García Moderador: Sr. Eduard Molins L elecció de la mostra en un estudi per avaluar la variabilitat en la lectura de mamografies de cribratge és un factor determinant en els resultats que s obtenen. En l estudi VILMA hi havia en la mostra un 15% de càncers i un 30% de FP del cribratge la qual cosa va provocar que el nombre de lectures positives durant l estudi fos molt superior a l esperat, i conseqüentment el percentatge de falsos positius. La concordança observada entre els 28 radiòlegs participants va ser de 61% i intra-radiòlegs d un 70%. Aquesta concordança es veu més afectada en els BI-RADS III i 0. La concordança incrementa a més experiència dels radiòlegs. L expertesa en la lectura de mamografies és reflex d un procés multifactorial en el que intervenen una gran heterogeneïtat d aspectes relacionats amb l experiència dels radiòlegs. El volum de lectures anuals no és un factor determinant. Seria convenient facilitar als radiòlegs lectors d un programa de cribratge de càncer de mama d oportunitats d entrenament específics per homogeneïtzar els criteris d interpretació.

Taller B Avaluació dels programes de cribratge Ponents: Prof. Hèléne Sancho-Garnier, Dr. Josep Alfons Espinàs Moderador: Dr. Francesc Macià L avaluació es considera un aspecte consubstancial dels programes de detecció precoç de càncer de mama. L objectiu de l avaluació és valorar fins a quin punt la població obté els beneficis esperats del cribratge i, també, altres aspectes relacionats amb la qualitat del programa. En aquest sentit, el càlcul d indicadors de resultats i de procés i la seva comparació amb estàndards internacionals o nacionals i amb altres programes formen part del procés d avaluació i de la millora contínua de qualitat d aquests programes. No obstant això, en el procés d avaluació cal tenir en compte alguns aspectes: És necessària una definició precisa i detallada dels indicadors i del mètode de càlcul per assegurar-ne la comparabilitat. La diferència entre indicadors no pot ser per diferents metodologies de càlcul. Diferències en les característiques i en l organització dels programes (població diana, nombre de projeccions mamogràfiques, invitació de no participants en anteriors rondes, etc.) poden tenir impacte en determinats indicadors. Cal tenir en compte aquests aspectes en comparar programes i, més encara, en comparar resultats entre països entre els quals pot haver-hi diferències substancials de gestió. Qualsevol comparació d indicadors entre programes d un mateix país o de diferents països ha de tenir en compte aquests aspectes per a una correcta valoració de les possibles diferències. La participació és un dels indicadors bàsics d avaluació d un programa ja que ens dóna l impacte potencial del programa. En relació amb aquest indicador, la definició de la població diana i especialment les diferències en els criteris d exclusió o en la política d invitació de no participants en rondes anteriors pot fer variar aquest indicador. Un altre indicador bàsic utilitzat en l avaluació és la reconvocatòria per a estudis addicionals després de la mamografia. És un indicador important de l impacte negatiu unit

a l ansietat que la recitació produeix en la dona i a l augment del cost del cribratge. La seva monitorització ha de ser exhaustiva. La correcta valoració d aquest indicador ha de fer-se tenint en compte la possibilitat de realitzar estudis addicionals en el moment de la mamografia de cribratge i coneixent la taxa de controls avançats (6-12 mesos) a partir de la mamografia. Taxa de detecció i càncers d interval. La taxa de detecció de càncer és un altre dels indicadors bàsics. Una taxa de detecció de càncer adequada, i especialment de tumors precoços, indica un benefici potencial del programa de cribratge. El percentatge de tumors amb estadi desconegut i la taxa de detecció de càncers en controls avançats són alguns dels aspectes que poden influir en aquest indicador. Per últim, l absència d un registre poblacional de tumors dificulta la valoració de la taxa de detecció (l estimació de la incidència basal en absència de programa) i, sobretot, el càlcul de la taxa de càncers d interval, que és la mesura més precisa de la sensibilitat del programa. Taller 3 Criteris en la Cirurgia Major Ambulatòria Ponents: Dr. Antonio Montes, Sra. Aïna Plaza, Dr. Jordi Solsona Moderador: Dr. Cristobal Zaragoza Criteris de Inclusió de Pacients Criteris Sociofamiliars para CMA. Criteris Quirúrgics: Cirurgia conservadora. Criteris Anestèsics: ASA I,II i III compensats. Profilaxi: De les nàusees i vòmits Analgèsica Tromboembòlica No se precisa profilaxi antibiòtica protocolitzada Tipus d anestèsia: General amb: Mascareta laríngia

Propofol No és convenient realitzar infiltració anestèsica de la ferida quirúrgica. És necessari que el seguiment postoperatori domiciliari sigui estricte. Per això és imprescindible la relació funcional entre l assistència hospitalària i la primària.

Reportatge fotogràfic