HISTÒRIA DE L ART / HISTORIA DEL ARTE

Documentos relacionados
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Fernández Uribe, C.A.: Concepto de arte e idea de progreso en la Historia del Arte, Universitat de Antioquia, 2008, p. 81.

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Imatge 2: La galeria de màquines de l Exposició Universal de París. Dutert i Contamin

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Districte Universitari de Catalunya

3.- Explica el context social, el polític i econòmic en el que es desenvolupà esta arquitectura.

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

3.- Comenta el context social, econòmic, polític i religiós que emmarca l escola de pintura espanyola del segle XVII.

La abstracción: Kandinsky, Malevitx i Mondrian. Prof. Francisca Lladó UOM Curs: 2010/2011

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

INFORMACIÓN SOBRE LA PRUEBA DE ACCESO PARA MAYORES DE 25 AÑOS CURSO 2015/2016 HISTORIA DEL ARTE

Nombre y Apellidos: 2º L. CURSO ACADÉMICO 2011/2012 DEPARTAMENTO DE GEOGRAFÍA E HISTORIA (HISTORIA DEL ARTE) 16 DE SEPTIEMBRE DE 2011

CARACTERÍSTICAS GENERALES

Manual d Identitat Visual

Districte Universitari de Catalunya

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID MATERIA: HISTORIA DEL ARTE OPCIÓN A

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya

APRECIACIÓN DEL ARTE 2. Impresionistas

UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE MADRID PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PARA MAYORES DE 25 AÑOS Convocatoria 2014 INSTRUCCIONES GENERALES Y VALORACIÓN

TEMA 13. EL BARROCO 1.- CARACTERÍSTICAS DE LA CULTURA BARROCA

INSTRUCCIONES GENERALES Y VALORACIÓN

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

17.- Assignatura: Història de l Art Característiques de l examen.

Apreciación Artística. Breve semblanza del arte

Objetivo. color (complementario) formas (abiertas y cerradas) luz y sombra (OA 2)

PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATORIA DE JUNIO DE EJERCICIO DE: HISTORIA DEL ARTE TIEMPO DISPONIBLE: 1 hora 30 minutos

ACTIVITAT 2: ANÀLISI DELS ELEMENTS FORMALS D'UNA PINTURA

Medios y técnicas escultóricas tradicionales. Desde la prehistoria hasta el s. XX

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

BIOGRAFIA Neix el 14 de novembre del 1840

L'UNIVERS L'UNIVERS. Títol. Presentació. L'Univers. Esquema. Via Làctia, sistema Solar, Sol i la Terra. Exercici 1. el Sol EL PLANETA TERRA

OPCIÓN A OPCIÓN B UNIVERSIDADES DE ANDALUCÍA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

Se vuelve a recordar la nueva estructura de la Prueba aprobada en la primera reunión de coordinación de octubre de 2013:

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Catálogo de la exposición en el Museo Nacional de San Carlos durante el 2013 y el Arte Europeo del siglo XVI. Marinerismo en Italia.

MECDigital EDGAR DEGAS. ( ) Pintor Frances Impresionista

UNIVERSIDAD DE COSTA RICA SEDE DE OCCIDENTE DEPTO. DE FILOSOFÍA, ARTES Y LETRAS. Curso: Introducción a la Historia del Arte

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Convocatòria Història de l art. Proves d accés a la universitat. Sèrie 1. Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada)

ARTE BARROCO SIGLO XVII

Districte Universitari de Catalunya

Elija una de las dos opciones propuestas, A o B. En cada pregunta se señala la puntuación máxima.

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

Hrs. Teóricas 4 Seriación ***

ACTA CONJUNTA DE LA SEGUNDA COORDINACIÓN DE LA MATERIA DE HISTORIA DEL ARTE: PROVINCIA DE LAS PALMAS

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Características generales

FITXA TÈCNICA Títol: El pensador. Autor: Auguste Rodin. (París, Meudon, 1917) Cronologia: Tipologia: Escultura

Pintores famosos: Vincent Van Gogh

GUÍA DIDÁCTICA. Nivel Bachillerato. BDT BI Curso 2º Profesor Dulce N. Abreut Cabrera Departamento: Geografía e Historia

Districte Universitari de Catalunya

Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS

CONSERVATORIO DE MÚSICA DE PUERTO RICO DECANATO DE ASUNTOS ACADÉMICOS DEPARTAMENTO DE ESTUDIOS GENERALES

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Prof. Albertina Klitenik

Districte Universitari de Catalunya

Vols ser Mentor o Mentora?

Districte Universitari de Catalunya

VIAJE A NORUEGA CURSO

Història de l art. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 2. Fase específica. Convocatòria 2015

Tema: Manifestaciones Plásticas del Arte Barroco

GEOMETRÍA ANALÍTICA PLANA

PARQUE TEMÁTICO LAS TRES MELLIZAS

Asignatura. Arte Moderno. Universidad de Mayores Curso académico 2016/2017 Campus Alcalá

Àrea de Continguts Barcelona, 28 de gener de 2016

HUMANISMO. Cosmovisión basada en el antropocentrismo que se inspiró en el modelo humano GRECO-LATINO. Filosofía:

PLAN DOCENTE ASIGNATURAS LOE

210 FB HISTORIA ARTE. BREVE DESCRIPCIÓN DE LA GUÍA DOCENTE. HISTORIA de los BIENES CULTURALES

Documents per a l'organització i la gestió dels centres

Districte universitari de Catalunya

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

CURSO 2014/2015 HISTORIA DEL ARTE

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

ASIGNATURA. Historia del Arte Moderno y Contemporáneo

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

Curso de Acceso a la Universidad para Mayores de 25 años (CAM-25)

Proposta museogràfica. 7 artistes recorden Pedrolo

Districte Universitari de Catalunya

DEPARTAMENT DE DIBUIX. IMATGE I EXPRESSIÓ 3r ESO. FEINES D'ESTIU. ACTIVITAT Nº1

Curso de Acceso a la Universidad para Mayores de 25 años (CAM-25)

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

SÈRIE 3 PAAU LOGSE JUNY 1998 DIBUIX ARTÍSTIC OPCIÓ A. Ceci n'est pas une pipe

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Història de l art. Proves d accés a la universitat. Sèrie 3. Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) Convocatòria 2016

Transcripción:

COMISSIÓ GESTORA DE LES COMISIÓN GESTORA DE LAS CONVOCATÒRIA: JULIOL 2014 CONVOCATORIA: JULIO 2014 / EXERCICI A / EJERCICIO A JULIOL 2014 / JULIO 2014 IMATGE 1 / IMAGEN 1 Imatge 1. Impressió, sol naixent. Claude Monet, 1872 Imagen 1. Impresión, sol naciente. Claude Monet. 1872. IMATGE 3 / IMAGEN 3 IMATGE 2 / IMAGEN 2 Imatge 2. En el ballet. Edgar Degas, 1872 Imagen 2. En el ballet. Edgar Degas. 1872. Imatge 3. L engrunsadora. (El columpio). Auguste Renoir, 1876. Imagen 3. El columpio. Auguste Renoir. 1876.

COMISSIÓ GESTORA DE LES COMISIÓN GESTORA DE LAS CONVOCATÒRIA: JULIOL 2014 CONVOCATORIA: JULIO 2014 / EXERCICI B / EJERCICIO B JULIOL 2014 / JULIO 2014 IMATGE 1 / IMAGEN 1 Imatge 1: Santa Teresa, Bernini. 1644-1652. Imagen 1: Santa Teresa, Bernini. 1647-1652. IMATGE 2 / IMAGEN 2 Imatge 2: Apol lo i Dafne, Bernini. 1622-1625. Imagen 2: Apolo y Dafne, Bernini. 1622-1625.

COMISSIÓ GESTORA DE LES COMISIÓN GESTORA DE LAS EXERCICI A: Imatge 1. Impressió, sol naixent. Claude Monet, 1872 Imatge 2. En el ballet. Edgar Degas, 1872 Imatge 3. L engrunsadora. (El columpio). Auguste Renoir, 1876. Text "Tot quadre s'ordena a les hores en relació amb la llum i la seua finalitat será trobar el seu brillantor per mitjans exclusivament pictòrics. Obligatòriament sorgí una doble inversió de la tècnica: adopció d'una nova paleta i necessitat d'un nou toc. ( ) restringixen la paleta a set o huit colors, poc més poc menys els de l'espectre solar: grocs, taronja, vermellons, rojos, violetes, blaus i verds ( ) un quadre impresionista apareix com un conglomerat de partícules pintades de taques de punts" Huyghe, R. El arte y el hombre. Tomo III. Barcelona. Planeta. 1967. PREGUNTES 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Característiques generals de la pintura impresionista. 3.- Relaciona l imressionisme amb la societat de la segona meitat del segle XIX.

COMISSIÓ GESTORA DE LES COMISIÓN GESTORA DE LAS EXERCICI B: Imatge 1: Santa Teresa, Bernini. 1644-1652. Imatge 2: Apol lo i Dafne, Bernini. 1622-1625. Text 1:"...en la Itàlia del segle XVII, Bernini domina en l'escultura el mateix que en l'arquitectura. Este altre vessant de la seua obra posa en evidència un cert nombre de constants. El dinamisme unitari es manifesta per mitjà de l'orientació del moviment no sols en els sers animats, sinó també en els elements accessoris. Els retrats de personatges sorprenen per la força de l'acció o la meditació i, sobretot, pareixen fixar-los per a l'eternitat. Les obres religioses unixen fogositat i vida interior..." Bottineau, Yves. El Arte Barroco, Akal, 1990. Text 2:"En la perspectiva escultòrica el barroc no apareix com un estil homogeni sinó com un àmbit en què es donen diferents tendències i possibilitats, bàsicament tres: el que podríem anomenar barroc italià genuí,.., la màxima expressió del qual és Bernini... el barroc de caràcter classicista, que té el seu apogeu en França,..., i finalment una escultura barroca de fusta policromada... representada immillorablement pels tallistes espanyols..." Bozal, Valeriano. Historia del arte. II La escultura. Editorial Carroggio. 1983. PREGUNTES 1.- Analitza i comenta la imatge 1. 2.- Característiques generals de l'escultura de Bernini. 3.- Comenta el context social, econòmic, polític i religiós en què s incriu l escultura de Bernini. 2

COMISSIÓ GESTORA DE LES COMISIÓN GESTORA DE LAS EJERCICIO A Imagen 1. Impresión, sol naciente. Claude Monet. 1872. Imagen 2. En el ballet. Edgar Degas. 1872. Imagen 3. El columpio. Auguste Renoir. 1876. Texto "Todo cuadro se ordena entonces en relación con la luz y su finalidad será hallar su brillo por medios exclusivamente pictóricos. Obligatoriamente surgió una doble inversión de la técnica: adopción de una nueva paleta y necesidad de un nuevo toque. ( ) restringen (la paleta) a siete u ocho colores, poco más o menos los del espectro solar: amarillos, anaranjados, bermellones, rojos, violetas azules y verdes. ( ) un cuadro impresionista aparecerá como un conglomerado de partículas coloreadas, de manchas, de puntos Huyghe. R. El arte y el hombre. Tomo III. Barcelona. Planeta. 1.967 PREGUNTAS 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Explica las características generales de la pintura impresionista. 3.- Relaciona el impresionismo con la sociedad de la segunda mitad del siglo XIX. 3

COMISSIÓ GESTORA DE LES COMISIÓN GESTORA DE LAS EJERCICIO B: Imagen 1: Santa Teresa, Bernini. 1647-1652. Imagen 2: Apolo y Dafne, Bernini. 1622-1625. Texto 1:...en la Italia del siglo XVII, Bernini domina en la escultura lo mismo que en la arquitectura. Esta otra vertiente de su obra pone en evidencia cierto número de constantes. El dinamismo unitario se manifiesta por medio de la orientación del movimiento no solo en los seres animados, sino también en los elementos accesorios. Los retratos de personajes sorprenden por la fuerza de la acción o la meditación y, sobre todo, parecen fijarlos para la eternidad. Las obras religiosas unen fogosidad y vida interior Bottineau, Yves. El Arte Barroco. 1990. Texto 2: : En la perspectiva escultórica el barroco no aparece como un estilo homogéneo sino como un ámbito en el que se dan diferentes tendencias y posibilidades, básicamente tres: lo que podríamos llamar barroco italiano genuino,.., cuya máxima expresión es Bernini el barroco de carácter clasicista, que tiene su apogeo en Francia,, y por último una escultura barroca de madera policromada representada inmejorablemente por los tallistas españoles Bozal, Valeriano. Historia del arte. II La escultura. 1983. PREGUNTAS 1.- Analiza y comenta la imagen 1. 2.- Características generales de la escultura de Bernini. 3.- Comenta el contexto social, económico, político y religioso en el que se inscribe la escultura de Bernini. 4