CCOO de Catalunya davant la nova Llei de Serveis Socials

Documentos relacionados
RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Jornada sobre l impacte de les normatives a la Gestió Econòmica i Pressupostària a les Entitats Locals

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012

EL RECURS ESPECIAL EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ: EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT JURÍDICA EN LES LICITACIONS I ADJUDICACIONS DELS CONTRACTES PÚBLICS

La marca de la Diputació de Barcelona

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

PEL REGISTRE DE LES ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA EN CENTRES DE GENT

Qüestionari d avaluació

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS


Què no és? Què és? Factura Electrònica (en el sector públic)

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

SERVEI DE RECURSOS HUMANS SERVICIO DE RECURSOS HUMANOS

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

SR. PRESIDENT DEL COL LEGI OFICIAL D AGENTS COMERCIALS DE SABADELL SR. PRESIDENTE DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES COMERCIALES DE SABADELL

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

METODOLOGIA I EINES PER AL CÀLCUL DEL COST D ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

Llei de Serveis Socials de Catalunya 2007 En internet por cortesia d'iinforesidencias.com 1

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS.

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L.

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

Seguretat informàtica

Per tot això, amb els informes favorables de l Advocacia General de la Generalitat i de la conselleria d Economia, Hisenda i Ocupació, a

5. Excedència per cura de fills i filles

Pel Departament d Educació: El senyor Jordi Roca i Armengol, director general de Centres Educatius.

Missió de Biblioteques de Barcelona

AVÍS LEGAL I POLÍTICA DE INFORMACIÓ LEGAL LSSIICE

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants

Conselleria de Justícia i Benestar Social Conselleria de Justicia y Bienestar Social

TAXA PER LA PRESTACIÓ DEL SERVEI D ESCOLA BRESSOL

I. DISPOSICIONES GENERALES I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Annex 1 Catàleg de llocs de treball de l Ajuntament de Barcelona. Sistema d Ordenació Municipal

MANIFEST RESISTENCIA INDEFINIDA A LA LOMCE. més doctrinal, més autoritari i més selectiu econòmicament i socialment.

LEY 4/2012, de 15 de octubre, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat

Biblioteca i serveis universitaris

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Índex. Presentació... 5

2.- En cas de necessitat una atenció posterior a la prestada en primera instància, quan indiquen en urgències la necessitat un seguiment per un

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

TAULA DE RECONEIXEMENT

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011

Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA

estudis opl 09 Observatori de Polítiques Locals

PARLA3 El teu futur parla idiomes

CORTS VALENCIANES. Número 132 VIII Legislatura València, 12 de febrer de 2013

Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS

Pla d atenció integral a les persones amb trastorns de l espectre autista (TEA) Barcelona, 17 de juliol de 2013

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS

e 2 esplais al quadrat

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

Mesures d estalvi d aigua

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Tema 2: L organització política de Catalunya

Tipus de Currículum Vitae

ATENCIÓ SOCIAL I A LA DEPENDÈNCIA

Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat

PEL QUE FA A L'EDIFICI LA FAÇANA DEL QUAL S HA DE REHABILITAR I ON ES PRETÉN INSTAL LAR UNA LONA PUBLICITÀRIA A LES BASTIDES D'OBRA

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte

AL PLENARI DEL CONSELL MUNICIPAL DE L AJUNTAMENT DE BARCELONA

D5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

TAULA D EQUIVALÈNCIES DELS CERTIFICATS DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ DE LA UNIVERSITAT D ALACANT (Acord del Consell de Govern de 25 de febrer de 2010)

Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat

Revista Fapel Núm. 4 (Octubre de 2007): Del Pacte a la Llei

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

VACANCES, PERMISOS i LLICÈNCIES a l Institut Català de la Salut

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

SANT BARTOMEU DEL GRAU 1. INTRODUCCIÓ

ayudas para pagar el IBI

SR. PRESIDENT DEL COL LEGI OFICIAL D AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA SR. PRESIDENTE DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES COMERCIALES DE BARCELONA

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

Transcripción:

CCOO de Catalunya davant la nova Llei de Serveis Socials abril de 2005

CCOO de Catalunya davant la nova Llei de Serveis Socials Davant el procés participatiu d elaboració de la nova llei de serveis socials de Catalunya que ha engegat el Departament de Benestar i Família, des de CCOO de Catalunya hem elaborat una proposta del que, per nosaltres, ha de contenir la regulació dels serveis socials al nostre país. El plantejament de partida de la nostra proposta és que el nivell insuficient de cobertura dels serveis socials a Catalunya (el percentatge de despesa en protecció social sobre el PIB a Catalunya és el 17,5%, dos punts i mig per sota del espanyol i 10 punts per sota de la mitjana a la UE) requereix d un salt quantitatiu i qualitatiu per assolir els nivells adequats. La nostra intenció no ha estat redactar una sèrie d articles, sinó únicament determinar quins són els temes imprescindibles que la norma ha de contenir i quin és el nostre posicionament respecte cada un d ells. Els punts bàsics que hem desenvolupat són: - dret als serveis socials: entenem que ha de ser un dret subjectiu i universal i el seu accés ha de ser equitatiu a tot el territori. - la responsabilitat en la prestació dels serveis socials ha de ser pública amb la implicació a diferents nivells de les tres administracions (estatal, autonòmica i local) - la cartera de serveis socials ha de garantir l adequació de l atenció a les necessitats personals, ha de ser propera i accessible, ha de ser integral i integrada i coordinada entre administracions. - ha de garantir-se la participació sindical als tres nivells administratius i a nivell d òrgans de direcció i de taules sectorials. - el finançament del sistema de serveis socials ha de ser de caràcter mixt (PGE, finançament autonòmic i aportacions dels usuaris només per la cobertura dels serveis substitutius de la llar) 2

- per garantir la màxima qualitat dels serveis socials caldran ratios mínims de professionals, les condicions laborals dels professionals hauran de ser estables, amb la formació adequada i equiparades entre el sector privat i públic. El perfil professional haurà de ser l adequat al servei. 3

1. drets. qui i com s accedeix al servei L accés als serveis socials és un dret subjectiu de ciutadania social, vinculat a la condició de residència a Catalunya. No especifiquem que el dret subjectiu sigui de ciutadania per evitar discriminacions d aquelles persones que pel motiu que sigui no gaudeixen d aquesta condició. L accés ha de ser de caràcter universal per tots els nivells de necessitat i de prestacions. L accés ha de ser equitatiu a tot l àmbit territorial. 4

2. responsabilitat en la prestació de serveis socials Responsabilitat pública de la prestació de serveis socials i de la seva coordinació. Implicació de les tres Administracions Públiques: - Central: - finançament (dels programes estatals finalistes) 1 - Autonòmica: - finançament (finançament autonòmic) - elaboració de legislació reguladora dels serveis socials - garantia de serveis socials - planificació i ordenació dels serveis socials - control - avaluació - prestació de serveis socials - Local: - prestació dels serveis socials 1 Per exemple Plan Gerontológico Nacional 5

La prestació de servei pot realitzar-se amb mitjans propis de les Administracions o a través de la compra de serveis a tercers. Pensem que prioritàriament ha de fer-se amb mitjans públics. En aquells sectors a on hi hagi dèficit de serveis de titularitat pública, s hauran d implementar les mesures correctores necessàries. Les Administracions exerciran el control sobre la qualitat dels serveis socials prestats i les condicions dels professionals a les entitats o empreses a les quals compren serveis, tant en els processos de concurs d adjudicació, com en l avaluació final dels serveis socials, per tal de garantir l equitat de la qualitat del servei independentment de qui el presti. Aquesta qualitat pot garantir-se a través de l exigència d acreditació de qui presta els serveis 2. En tot cas, el que mai pot externalitzar-se és la planificació, el control i l ordenació dels serveis socials. 2 Desenvolupar el contingut que han de tenir els plecs de condicions (valoració del servei més enllà del preu més baix, compliment de la legislació vigent, en especial aplicació de les normes laborals generals i dels convenis col lectius de referència, exigència de ratios de professionals), els mecanismes per dotar d estabilitat i suficiència al sector, la responsabilitat de l Administració de pagar el cost real del servei contractat evitant les subhastes a la baixa, mecanismes d intervenció per controlar situacions de crisi o conflictes a les entitats o empreses a les quals es compra serveis amb diners públics... 6

3. tipus de servei cartera de serveis els serveis han d estar plantejats al màxim nivell de personalització possible (evitar l estandarització dels serveis) 3 cada individu ha de tenir dret a l atenció adequada a la seva necessitat, el més propera i accessible possible, per fer més eficient el conjunt del sistema 4. la prestació dels serveis ha de ser integral en els diferents nivells, integrada en el territori 5 i coordinada entre les diferents administracions i serveis. la cobertura de les necessitats d atenció social es garantirà a través de la dotació de serveis. Només quan la prestació de serveis estigui garantida per a tothom podrà donar-se l opció de ser substituïda per una prestació econòmica finalista 6. 3 En aquest sentit hauria de tenir-se en consideració la voluntat de l usuari, que pugui triar, dins de les possibilitats, el tipus de servei que prefereixi. La diversitat entre, sobretot, les persones amb discapacitat provoca que, en alguns casos, hi hagi qui prefereixi una prestació monetària directa per comprar aquells serveis que consideri més adients amb el tipus de vida que ha triat. 4 Han de potenciar-se els serveis més propers a l entorn dels usuaris (per exemple l atenció domiciliària i els serveis de centre de dia en el cas de persones amb dependència (Paral lelament cal garantir el transport adequat per facilitar l accés). 5 integral per assolir el continuum assistencial (eficiència d utilització dels recursos) i integrada per assolir l equitat d accés. 6 ha de justificar-se que es destina a la compra d un servei de qualitat i prestat per professionals degudament acreditats. 7

4. participació sindical Participació sindical, com a sindicat general, als tres nivells d Administració (estatal, autonòmica i local) Garantir la presència de les organitzacions sindicals més representatives als òrgans de direcció de les entitats gestores del Departament de Benestar i Família i dels Ens Locals. Constitució de taules per cadascun dels sectors de serveis socials (seguint el model de la Taula del Servei d Acolliment Residencial per la gent gran de l ICASS) i garantia de la participació dels sindicats. 8

5. finançament el sistema públic de prestacions socials ha de garantir una cobertura universal el finançament ha de ser de caràcter mixt: - a través de Pressupostos Generals de l Estat (pels programes estatals finalistes) - sistema de finançament autonòmic de Catalunya - aportacions de l usuari 7 relacionades amb la seva capacitat econòmica per aquells serveis substitutius de la llar, o en altres casos determinats legalment i justificats des d una perspectiva social 8. ha de garantir-se el finançament suficient dels ens locals per la prestació dels serveis socials 7 el dret a l accés als serveis socials és un dret individual, pel que no ha d exigir-se a la resta de la seva família el copagament. Únicament pot exigir-se al cònjuge en cas de convivència. S han detectat situacions irregulars, a on els usuaris o les seves famílies cedeixen patrimoni a les institucions a on estan ingressats per garantir una atenció prolongada. 8 Per exemple podrien ser determinats serveis d atenció al domicili de l usuari, com la neteja... 9

6. professionals dels serveis socials establiment dels perfils professionals més adequats per a cada servei. En cas de que un perfil pugui ser coberts per diferents titulacions i/o qualificacions, caldrà facilitar mecanismes de reconeixement de competències adquirides en el desenvolupament de l experiència laboral. garantia de la formació adequada (inicial i contínua) a les qualificacions professionals dels diferents perfils professionals. equiparació i homologació de les condicions socio-laborals entre professionals del sector privat amb el públic foment de la contractació estable, per la millora de la qualitat del servei que rebin les persones usuàries a partir de la millora de les condicions laborals dels professionals. establiment de ratios mínims 9 de professionals que garanteixin una atenció adequada i permanent 10, tot tenint en compte les diferents necessitats d atenció i les realitats socials, econòmiques i territorials. pagament directe per part de l Administració de la retribució dels professionals contractats pels centres que proveeixen el servei per compte de l Administració Pública, per tal de garantir els nivells de qualitat dels professionals i els ratios mínims establerts 11. regulació de la participació de persones voluntàries en la prestació de serveis socials. Han d estar sota la supervisió del professional corresponent i en cap cas ha de fer funcions equivalents o substitutòries de cap treballador/a. 9 Caràcter de mínims perquè per conveni col lectiu o acord es podran millorar sempre. 10 distribució diària de la jornada dels professionals per garantir l atenció tots els torns i tots els dies de l any. 11 tal com es fa a l Ensenyament reglat concertat i atès que la pròpia Administració és responsable final de l atenció que reben els usuaris. En el cas de centres d acolliment de menors el tutor legal dels menors és la Generalitat. 10