Gimnàstica Artística. Gimnàstica Artística EPB

Documentos relacionados
CATEGORIA FEMENINA. LA GIMNÀSTICA ESPORTIVA o ARTÍSTICA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

BLOC ESPECÍFIC JOC I ESPORT ESPORTS INDIVIDUALS I COL LECTIUS

Professora: Laura Puértolas Marín

MOVIMENTS BÀSICS DE L AERÒBIC

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

1. QUÈ ÉS EL BADMINTON?

L ENTRENAMENT ESPORTIU

UNITAT DONAR FORMAT A UN DOCUMENT

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.

TEMA 6 L ATLETISME. Curs: 2n ESO 2n Trimestre

BATERIA EUROFIT: Tapping test. Flexió del tronc asseguts

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

La Lluna, el nostre satèl lit

Tema 2. Els aparells de comandament elèctrics.

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

AVALUACIÓ: Inicial. MATERIAL: pilotes de handbol,

DEPARTAMENT D EDUCACIÓ FÍSICA

24ª LLIGA CATALANA PATINATGE ARTÍSTIC SOBRE GEL Temporada

TEORIA I QÜESTIONARIS

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

INICIACIÓ A L HANDBOL ( mini handbol a l escola)

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

NORMATIVA GIMNÀSTICA AERÒBICA CCEE

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

MÚLTIPLES I DIVISORS

Què és la CONDICIÓ FÍSICA? És la suma de capacitats que té l organisme per a realitzar tasques físiques amb la màxima eficàcia i rendiment

Dossier de recuperació

Departament d educació física 1r ESO Institut Ègara LA SESSIÓ D EDUCACIÓ FÍSICA

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

La porció limitada per una línia poligonal tancada és un

AVALUACIÓ: Inicial. MATERIAL: pilotes raquetes. CICLE: CS UP: Raqueta SESSIÓ: 1 Familiarització amb la raqueta i la pilota de tenis

TEMA 2: Múltiples i Divisors

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

EXERCICIS GRUP LUMBAR

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

N O R M A T I V A T È C N I C A 2017 TRAMPOLÍ, TÚMBLING, DOBLE MINI-TRAMP I MINI-TRAMP

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

Física i Química 4t ESO B i C. Curs

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

1r nivell TÈCNIC D ESPORTS DE BASQUETBOL

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

Taller de creació de videojocs amb Scratch

UNITAT LES REFERÈNCIES EN L ÚS DELS CÀLCULS

Tema 1: TRIGONOMETRIA

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

Com funcionen les bicicletes?

És d orígen desconegut i encara no té cura.

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

INS ANDREU NIN CURS VOLEIBOL. Figura 1: Forma i dimensions del terreny de joc de voleibol.

TIPUS D ACTIVITAT GRÀFIC OBSERVACIONS

I Jornada de formació per al professorat d educació física. " El repte de l'ef avui" TALLER DE MALABARS

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Educació Física INS La Talaia El rugby EL RUGBY

PART II: FÍSICA. Per poder realitzar aquest dossier cal que tinguis a mà el llibre de Física i Química 2.

1.- Elements d una recta Vector director d una recta Vector normal d una recta Pendent d una recta

JOCS ESPORTIUS ESCOLARS DE CATALUNYA: GIMNÀSTICA AERÒBICA

EL RACÓ DEL BEE-BOT. Escola Sant Jordi. Vilanova i la Geltrú Curs

El llenguatge HTML (Descripció i etiquetes) L etiqueta <table> (Creació de taules) Exemple complet de codi HTML... 5

JUNTA UNIVERSAL O CARDAN

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

UNITAT 8. FIGURES PLANES

TREBALL DE RECUPERACIÓ 1r. D ESO

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

UD 4. El futbol és més que guanyar

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Gràfiques del moviment rectilini uniforme (MRU)

OLIMPÍADA DE FÍSICA CATALUNYA 2011

La Terra, el planeta on vivim

Màquines Simples. Generalitat de Catalunya Departament d Educació Institut d Educació Secundària Baix Montseny. Tipus de document: Dossier i problemes

L ESCALFAMENT. Educació física. Anna Solà Hernánedez. 4t ESO A. Curs 2011/12

JOCS ESPORTIUS ESCOLARS DE GIMNÀSTICA RÍTMICA DEL CURS 2014/2015

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

CRITERIS DE CORRECCIÓ I PROVA CORREGIDA Matemàtiques AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

Quadern de matemàtiques Decimals1

CONEIXEMENT: VARIETAT: MOTIVACIÓ: SEGURETAT: COMPROMÍS: RESULTATS:

2. EL MOVIMENT I LES FORCES

SÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC

Taller d expressió dramàtica per infantil (p4 i p5) Amb els contes faig teatre per Moi Aznar. -- Villarroel 237

Transcripción:

Gimnàstica Artística 1.- CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: És un esport individual on el practicant està sol. No hi ha companys ni adversaris, ni cap interacció amb ningú. No hi ha comunicació. Companys: No interactuen amb el participant. No hi ha col laboració més enllà del resultat final de la competició per equips, que és la suma de les actuacions individuals. Adversaris: No influeixen en les accions, encara que sí, en el resultat de la competició. Participen consecutivament. No hi ha oposició. L espai de joc el conformen una sèrie d aparells en els quals es fan els exercicis Té unes exigències molt fortes, com és la disciplina, la capacitat de concentració i la voluntat, la constància i el sacrifici en l entrenament. En la condició i física, requereix una gran agilitat, equilibri, flexibilitat, força, potència, coordinació i molta resistència anaeròbica. La realització dels diferents exercicis exigeixen una complexa coordinació dels moviments i, per tant, un gran coneixement i domini corporal. És un esport molt tècnic. 2.- EL REGLAMENT En aquest esport, com en altres, la tècnica està totalment vinculada al reglament. Els gests tècnics de la gimnàstica artística s han desenvolupat d acord amb les exigències i les limitacions que hi ha en el reglament. 2.1.- La mesura de les proves La valoració de l actuació de l esportista és molt subjectiva, ja que es basa en un codi de puntuació, igual com la gimnàstica rítmica, el salt de trampolí, el patinatge, etc. 2.2.- El jurat Està compost, segons les competicions, per un jutge-àrbitre o jutge principal i quatre o sis jutges més, que són qui atorgaran les puntuacions. El jurat està assistit per un col laborador tècnic. Els jutges es reparteixen per diferents punts de la zona d exercicis, per observar-los des de totes les posicions i emetre, així, la nota o puntuació, de 0 a 10. Els jutges han de donar explicacions de les seves notes si els ho demana el jutge principal. El jutge principal, recull les notes i fa la mitjana de les puntuacions, tot descartant la nota més alta i la més baixa. 2.3.- El sistema de puntuació Tots els exercicis es puntuen de 0 a 10, amb fraccions decimals. El codi té en compte diversos factors:

- La dificultat dels exercicis fins a 3 punts. Els exercicis estan classificats en quatre grups, segons el nivell de dificultat: A fàcil (0,20 punts), B de dificultat mitjana (0,40), C de dificultat alta (0,60) i D de dificultat superior (0,80). - Les bonificacions fins a 0,50 punts. Els jutges han de tenir en compte, també, l originalitat (0,20), les dificultats suplementàries (0,10) i el virtuosisme (0,20). - La coreografia o combinació dels exercicis fins a 2,50 punts. Es valora el repartiment de les dificultats (0,50), l originalitat (1), la utilització de l espai (0,5) i el ritme (0,5) -L execució fins a 4 punts. Es valora la tècnica, l amplitud, la precisió, les acrobàcies, la presentació, etc. - Les penalitzacions. Es penalitzen les faltes comeses respecte a la postura del cos, faltes tècniques, de combinació i referents al comportament dels participants. La puntuació de cada penalització depèn de si es considera: falta lleu (0,10), mitjana (0,20 o 0,30) i greu (0,40 o més). Una caiguda de l esportista es penalitza amb 0,5 punts, si no provoca altres faltes. 3.- MODALITATS I PROVES S ha de diferenciar la modalitat femenina de la masculina, ja que contenen proves diferents, que es basen en aparells diferents. A la modalitat femenina hi ha quatre proves i a la modalitat masculina hi ha sis proves. Són les següents: Modalitat femenina Terra o mans lliures Barra d equilibri Paral leles asimètriques Poltre de salts Modalitat masculina Terra o mans lliures Barra fixa Paral leles Poltre de salts Cavall amb arcs Anelles

3.1.- Modalitat femenina: Terra o mans lliures: És un rectangle de 12 mts x 12 mts, cobert amb un tapís, que té un cert efecte d impulsió i amortiment. S ha d utilitzar tota la superfície del tapís, realitzant elements gimnàstics acrobàtics i d enllaç, formant una composició coreogràfica coordinada amb la música. La durada de l exercici va de 1 a 1 30. Barra d equilibris: És una barra de fusta folrada, de 10 cm d ample i 5 mts de llarg, a una alçada del terra d 1,20 mts. L equilibri en aquest aparell és fonamental per a l execució dels diferents elements tècnics que s hi realitzen. També s ha d utilitzar tot l espai, o sigui, tota la barra, i ha d haver-hi una combinació de salts acrobàtics, girs, equilibris, etc. La poca superfície de desplaçament disponible fa que hi hagi moltes caigudes de l aparell. Cavall de salts o poltre: L alçada és d 1,20 mts i l espai per a la cursa prèvia o d impuls és de 20 a 30 mts. El poltre està situat en perpendicular a la direcció de la cursa. Es realitzen dos salts. Que poden ser iguals o diferents. El salt ha de tenir alçada, originalitat i dificultat. Les fases del salt són: cursa d aproximació al trampolí, batuda, vol fins a recolzar les mans al poltre, impuls de mans a l ample del poltre, segon vol i caiguda amb els peus a terra Paral leles asimètriques: L aparell consta de dues barres de fusta, paral leles però a alçades diferents (2,3 mts i 1,5 mts). La distància entre elles es pot regular, segons l alçada de la gimnasta. Els moviments més importants són els balanceigs, les deixades anar d una barra a l altre, els girs, els canvis de front, els equilibris, etc.. 3.2.- Modalitat masculina: Terra o mans lliures: L espai i la superfície són els mateixos que en la modalitat femenina. El temps d execució és de 50 a 70. A diferència de la modalitat femenina, la composició es realitza sense música. Anelles: Tal i com el seu nom indica, són dues anelles penjades a 2,65 mts del terra, per tant es fa necessari que s ajudi al gimnasta a pujar a l aparell

per poder començar l exercici. Els principals exercicis d aquest aparell són els balanceigs, les suspensions, els equilibris i els manteniments de posicions amb components de força de braços (el crist). Quan es realitzen els moviments les anelles no es poden moure. Barres paral leles: Les barres són flexibles i estan situades a la mateixa alçada del terra. El gimnasta hi executa balanceigs, suspensions, posicions invertides, etc. És un treball, sobretot, de braços i troncs. La distància de les barres entre si es pot regular, segons les necessitats del gimnasta. Cavall amb arcs o poltre amb arcs: Es considera el més dur dels aparells, pel control de cos que exigeix la seva execució. És el mateix poltre que el de salts, una mica més baix, amb arcs que serveixen de suport de les mans. El cos no pot tocar l aparell durant l exercici. Es fan moviments pendulars i circulars amb les cames juntes o separades (molins i tisores). Barra fixa: La barra està composta d acer i està situada a 2,55mts d alçada, amb un grau d elasticitat suficient perquè no es trenqui. La continuïtat durant l exercici és molt important. Com a les anelles, està permesa l ajuda per penjar-s hi i començar l exercici. Els elements més característics són els molins, amb una mà i dues mans, les dislocacions i les deixades de mans, com també els balanceigs, les suspensions... Cavall de salts o poltre: L aparell és el mateix que en la modalitat femenina i el de les fases del salt, amb la diferència que se situa al llarg, en la mateixa direcció que la cursa d impuls del gimnasta. També hi ha un trampolí per fer la batuda i potenciar l impuls.

En tots els aparells d ambdues modalitats, es poden diferenciar tres parts principals en els exercicis: l entrada, l execució i la sortida. En el següent dibuix podem observar la distribució dels diferents aparells en una competició: 4.- TÈCNIQUES BÀSIQUES. L ACROBÀCIA Podem dir que l acrobàcia és el conjunt d elements tècnics més importants de la gimnàstica artística, i és la base de la major part dels exercicis que es realitzen en totes les proves de la competició. En general, acrobàcia és el canvi de postura del cos, en l aire, passant per una posició invertida. Els rodaments o girs i els equilibris no són acrobàcies, però farem una excepció. Considerarem, en aquests punts que la tombarella la vertical i les seves combinacions son acrobàcies bàsiques, ja que hi ha algun moment en què el cos es troba en posició invertida, encara que en contacte amb el terra. A continuació detallem els conjunt d acrobàcies que treballarem al llarg del curs. 4.1.- La tombarella És un rodament o gir que es produeix al voltant de l eix transversal del cos. Es realitza amb el cos agrupat, fent rodolar l esquena pel terra, sense recolzar el cap, amb l ajut de les mans. Es pot realitzar cap endavant, endarrere i amb diferent posició de les cames (rectes, flexionades, juntes o separades). Veiem una tombarella endavant:

Tombarella endarrere amb peus i cames juntes Tombarella endarrere amb cames obertes: Tombarella endavant amb salt Tombarella endarrere amb cames juntes i estirades Tombarella endavant: http://www.youtube.com/watch?v=zcomqwlkldg Tombarella endarrere: http://www.youtube.com/watch?v=5g4hadt09nw&feature=related 4.2.-La vertical És un equilibri amb el cos invertit, és a dir, amb el cap a baix i els peus a dalt. És la base de molts elements gimnàstics en els diferents aparells, i s ha de realitzar sense desequilibris i amb el cos completament en vertical. Si el suport és amb les mans, es diu vertical de mans o clau ; si es realitza amb les mans i el cap és una vertical de cap o pi. De cap De mans

4.3. Posicions d equilibri 4.3.-Roda lateral Sobre una línia imaginària, el cos gira lateralment al voltant de l eix sagital o antero-posterior. Es recolza la mà del mateix costat a terra, seguida de l altre, alhora que s eleven les cames rectes i separades, una després de l altra, passant per la vertical. La caiguda es fa primer amb una cama i després amb l altra. Es pot fer amb una mà o sense. 4.4.-Rodada Iniciem el moviment com en la roda lateral, però en passar per la vertical, les cames s ajunten i es fa un quart de gir, per fer la caiguda amb el cos mirant al moviment que acabem de realitzar. Hi ha una fase de vol amb impuls de les mans, i les cames cauen juntes per acabar el moviment. Diferents exercicis de gimnàstica: http://www.youtube.com/watch?v=i0x3z9l3_tg&feature=related

4.5.- Com s entrena? L entrenament de les acrobàcies s ha de fer amb seguretat i amb garanties que no ens farem mal. Per aquest motiu, has de seguir de manera molt precisa les indicacions del teu professor o professora d educació física. També has de tenir en compte que: Has de preparar amb cura l espai on practicaràs les acrobàcies: s han de fer sobre matalassos i cal evitar que hi hagi obstacles. Les acrobàcies s han de treballar amb l ajuda d alguns companys. La confiança i la responsabilitat de les persones que t ajuden són imprescindibles per evitar possibles accidents i millorar ràpidament. Per a la iniciació de la gimnàstica hem de conèixer les progressions que cal fer en cada acrobàcia per poder acabar executant perfectament la tècnica. Una progressió és la successió d exercicis amb un ordre de dificultat ascendent que ens permet anar guanyant la força, la flexibilitat i l habilitat per aconseguir un element. Exemple de progressió a la tombarella: Exercicis d iniciació a la tombarella endavant 1) En posició agrupada, balanceig vers endavant i endarrere sobre l esquena 2) Per parelles, un enfront de l altre, en posició gatzoneta, petita empenta vers endarrere amb les mans, per balancejar-se sobre l esquena i recuperar la posició de la gatzoneta 3) Igual que 2) però en lloc d estar a la gatzoneta estem drets 4) Realitzar la tombarella en un pla inclinat. 5) En parelles, un company agafa l altre pels peus, fent el carretó, avançar tres

passos sobre les mans, amagar el cap i realitzar una flexió de braços, tombarella i recuperació final. 6) B a la gatzoneta sobre un matalàs, mirant endavant, tombarella vers endavant amb ajuda de A que aixeca la matalàs en pla inclinat. En l exemple del dibuix ho veiem fent una tombarella endarrere. 7) Buscar variants de la tombarella endavant: amb salt final, salt inicial, sortida i arribada amb cames creuades, sobre un braç, sense mans.