Sistemes de recollida i recuperació de lixiviats en els nostres vivers d ornamentals Conrad Cunill Grup d Agronomia Hortícola. Unitat d Enginyeria i Agronomia de Biosistemas. IRTA
Classificació de les tipologies 1. Adaptació del sistema de conducció d escorrenties. 2. Millores sobre el sistema de col lectors 3. Instal lacions específiques per a la reutilització.
1. Adaptació del sistema de conducció d escorrenties Adaptacions de les instal lacions existents en terrenys de baixa permeabilitat. El motiu de la recuperació sempre és l aprofitament de l aigua perquè escasseja.
1.1 Recirculació amb bassa o basses generals. Instal lació de recollida sense impermeabilització. A(39/8); T(34/17); T(36/15); M(44/3) Parcel les grans anivellades amb precisió que recullen l escorrentia en els laterals inferiors, on uns canals no impermeabilitzats, condueixen l aigua cap a les basses situades a cotes inferiors. En ocasions el terreny és molt impermeable, en d altres és força permeable, en conseqüència l efectivitat de la recollida i conducció és variable. Entre la malla de polipropilè i el sòl no hi ha cap làmina impermeable. Sovint hi ha un material porós per evitar l entollament de la base dels contenidors. En las major part dels vivers que disposen d aquest sistema no es va observar una disposició especial de les parcel les per recollir els lixiviats. Sovint es tracta simplement de la conducció necessària de les escorrenties que es generen amb el reg aeri i la pluja En algun cas l aigua així recollida és una fracció important dels recursos hídrics disponibles en el viver.
Perfil de les parcel les amb canals a peu de marge Malla de PP Canals de recollida de lixiviats Terreny natural molt poc permeable Eficiència de la recuperació: Desconeguda i probablement baixa. Control de la recuperació: Nul. Gestió de l aigua recuperada: Es barreja amb l aigua del pou sense cap control.
2. Millores sobre el sistema de sanejament 2.1 Recirculació general amb dipòsit Instal lació de recollida impermeabilització. CV(31/20). únic. sense Malla de PP Canals de recollida de lixiviats Terreny natural molt poc permeable
Motiu per reciclar: Aprofitament de l aigua Principals dificultats de la recirculació: Cost de la xarxa de rases
2.1 Instal lació de recollida amb impermeabilització i sense reutilització. M (33/18) Eres de cultiu amb forta pendent transversal cap al centre de l era i pendent menor en sentit longitudinal. La base de cultiu està recoberta amb una làmina impermeable de PE. Entre les eres s intercalen vials per a la circulació de vehicles (Figura 4). La part central de cada era esdevé el canal per on desguassen longitudinalment els lixiviats cap a una canal i des d aquest cap a un canal natural, torrentera o riera.
Làmina de PE Terreny natural molt impermeable Sist. de reg per aspersió Vial de circulació de vehicles
3. Instal lacions específiques per a la reutilització. 3.1 Recirculació general amb dipòsit únic. Instal lació de recollida sense impermeabilització i base de grava. M(6/31). Base de grava Sòl natural amb baixa permeabilitat Malla de PP Tubs de drenatge
Base de cultiu amb grava Capa inferior amb una malla hors sol, que la separa del sòl natural. Sòl natural molt impermeable. La recollida es concentra en una bassa general on també s hi acumula l aigua de pou i els pluvials d hivernacle
Hivernacles Recollida de pluvials i lixiviats Bassa general Pou ph Principals dificultats de la recirculació: Proliferació d algues Qualitat i sanitat de l aigua Aplicació d herbicida a base de cultiu que va ser arrossegat fins a la bassa, provocant problemes als cultius. Tècnics
3.2 Altres tipus de recollida: taules de subirrigació, paviment i terreny compactat sense impermeabilitzar. Sense reutilització. ML(63/42). Parcel les amb pendent, compactació i malla de PP, on es recullen els lixiviats en canals, en alguns casos pavimentats. Hivernacles pavimentats Taules amb base pera reg per inundació. Drenatges recollits són canalitzats per canonades i acumulats en un dipòsit específic de recollida de drenatge. Es disposa de la infraestructura tècnica necessària per poder realitzar la recirculació dels lixiviats, però no es fa. La raó adduïda per a no recircular és el risc sanitari, que és especialment greu
Equip. osmosi Inv. V3VM Dipòsit d osmosipluja lixiviats Capçal Ferti. Pou Dipòsit de lixiviats
3.3 Aprofitament dels lixiviats de cultiu de flor tallada per al cultiu de plantes en contenidor. N(26/73). Acumulació dels lixiviats de flor tallada en un dipòsit específic. Desinfecció per temperatura dels lixiviats i acumulació en un dipòsit específic. Acumulació en un dipòsit d aigua de pluja. Quan és necessari al metix dipòsit s incorpora aigua procedent d una planta d osmosi inversa Mescla controlada de lixiviats desinfectats amb aigua de pluja- osmosi, previ a la preparació de la solució nutritiva. Reg de la planta en contenidor, tant a l exterior com en hivernacle. No s utilitza en el cultiu de flor tallada per la seva alta sensibilitat a Pythium, Phytophthora i a certs bacteris. La propagació d aquestes malalties es veu molt afavorida per la recirculació dels lixiviats
Hivernacles flor tallada Drenatge CFS flor tallada Pou Dipòsit 1 Dren. brut Desinf. per calor. Dipòsit 2 Dren. desinfectat V3VM. Equip osmosi inv. Capçal ferti. Dipòsit 3 Aigua pluja (osmosi) Aigua de pluja de les cobertes d hivernacles Hivernacles planta en contenior
Principals dificultats de la recirculació: Alteracions del ph Tècnics
Sistema desenvolupat pel grup d Agronomia Hortícola del IRTA Manta hors-sol 0,27 0,10 0,05 0,12 sorres graves 45º 45º Film de PE GG 1.000 Lixiviats sòl
sol.lucions mares concentrades d adobs Àcid A B C D E Z EC Homogeneïtzador Vàlvula motoritzada de 3 vies M Vàlvula de retenció Computador de EC fertirrigació MCU ph Capçal Filtre d injecció - 2 % Canonada de reg per goteig Aigua neta Bomba Sol.lució nutritiva final Bomba - 1 % Bomba Lixiviats de reg