3 Balanç de situació Índex de continguts 3.1 balanç de situació 3.2 forma del balanç de situació 3.2.1 estructura de l actiu en el balanç 3.2.2 estructura del patrimoni net en el balanç 3.2.3 estructura del passiu en el balanç 3.3 equilibri en el balanç de situació 3.4 estructura del balanç en els diferents tipus d empreses Extres Casos pràctics Exercicis proposats Objectius Identificar les masses patrimonials que integren l actiu, el passiu exigible i el patrimoni net. Relacionar cada massa patrimonial amb les fases del cicle econòmic de l activitat empresarial. Distingir els diversos sectors econòmics segons la diversitat de tipologia d activitats que desenvolupen.
3.1 balanç de situació Un dels objectius de la comptabilitat general és determinar la situació patrimonial de l empresa, és a dir, saber els béns de què disposa, què li deuen i quant deu a tercers. Del tema anterior hem après que el patrimoni de l empresa es divideix en béns, drets i obligacions. Així, establim la relació següent: Béns de què disposa Béns Què li deuen Drets Quant deu l empresa a tercers Obligacions El balanç de situació com a document comptable reflecteix la situació patrimonial de l empresa en un moment determinat, és a dir, el conjunt de béns, drets i obligacions contretes per l empresa. Cal destacar la importància de l expressió en un moment determinat, ja que el balanç representa una fotografia del patrimoni i, com a tal, és quelcom estàtic, momentani, de durada igual al temps que l empresa triga a realitzar alguna operació que incideixi en el conjunt dels seus béns, drets o obligacions com, per exemple, la venda dels seus productes a un client. Els balanços es recullen al Llibre d inventaris i comptes anuals. 3.2 forma del balanç de situació Sabem que el balanç reflecteix la situació patrimonial de l empresa, que el patrimoni es divideix en masses i que dins de cada massa es troben una sèrie d elements. Però, com es forma o s estructura el balanç de situació? El balanç s estructura formalment com una igualtat entre els mitjans econòmics (béns i drets) i els financers (obligacions) reflectits en cada una de les grans masses patrimonials: actiu, patrimoni net i passiu. Gràficament, el balanç es representa en disposició horitzontal, situant l actiu a l esquerra i el patrimoni net i passiu a la dreta. Balanç de situació Patrimoni Net i Passiu Per tant, el costat esquerre del balanç reflectirà: L actiu. Els béns i drets. Els mitjans econòmics. L estructura econòmica de l empresa, on s han aplicat els recursos disponibles. Mentre que el costat dret representarà: El patrimoni net i passiu. Les obligacions. Els mitjans financers. L estructura financera de l empresa, on s han obtingut els recursos que l empresa ha invertit en l actiu. En el tema anterior vam aprendre que l actiu i el patrimoni net més el passiu han de coincidir numèricament, per tant, un balanç sempre haurà d estar quadrat. El costat esquerre ha de sumar el mateix que el dret. 24
3.2.1 estructura de l actiu en el balanç Del segon tema, sabem que l actiu s estructura de la següent forma: no corrent: - Immobilizat immaterial. - Immobilitzat material. - Inversions immobiliàries. - Inversions financeres a llarg termini. corrent: - s no corrents mantinguts per a la venda. - Existències. - Deutors. - Inversions financeres a curt termini. - Tresoreria. Recordem que l actiu no corrent són tots els béns i drets amb una permanència superior a un any a l empresa, mentre que la del corrent és inferior a un any. Independentment d aquest criteri de major o menor permanència a l empresa, els elements patrimonials de l actiu es classifiquen atenent a altres criteris, com ara: liquiditat: Entenem per liquiditat la major o menor capacitat que té l actiu per transformar-se en diner efectiu. D aquesta manera, les partides es classifiquen de menor a major liquiditat, per exemple: - Perquè una màquina (immobilitzat material) es converteixi en diners cal traslladar part del seu preu d adquisició als productes fabricats, vendre aquests productes i, per últim, cobrar-los. - Perquè els productes emmagatzemats (existències) es transformin en diner efectiu cal vendre ls i, posteriorment, cobrar-los. - Un client (deutors) es converteix en diner efectiu tan bon punt es cobra el deute. - El diner en caixa (tresoreria) ja és efectiu. - liquiditat + liquiditat rendibilitat: Entenem per rendibilitat la major o menor capacitat que té l actiu per generar un benefici. D aquesta manera, les partides es classifiquen de major a menor rendibilitat, per exemple: - Per un dipòsit a termini fix (inversions financeres a llarg termini) una institució financera ens ofereix un tipus d interès superior que per un dipòsit a la vista (tresoreria). + rendibilitat - rendibilitat 3 balanç de situació 25
3.2.2 estructura del patrimoni net en el balanç El patrimoni net s estructura de la manera següent: Fons propis: - Capital. - Reserves. - Resultats pendents d aplicació. - Resultat de l exercici. Subvencions, donacions i llegats rebuts. 3.2.3 estructura del passiu en el balanç El passiu s estructura de la manera següent: Passiu no corrent: - Deutes a llarg termini. Passiu corrent: - Deutes a curt termini. - Creditors comercials i altres comptes a pagar. Recordem que el passiu no corrent està conformat per totes les obligacions contretes per l empresa la devolució de les quals es produirà en un termini superior a un any, mentre que el corrent són tots aquells deutes amb un venciment inferior a un any. En el passiu, el criteri de classificació de les partides és d exigibilitat creixent del deute. Efectivament, el deute que l empresa manté amb una entitat financera a llarg termini té un venciment superior al crèdit que l empresa ha obtingut d un proveïdor a retornar en tres mesos, i, al mateix temps, l empresa té una exigibilitat inferior al deute contret amb la Seguretat Social per la quota patronal i obrera a ingressar en el següent mes de la seva meritació. - exigibilitat Passiu + exigibilitat 3.3 equilibri en el balanç de situació Malgrat que l objectiu d aquest llibre és ensenyar a fer balanços i no a interpretar-los, no podem evitar referir-nos breument a l estructura adequada d un balanç. En general, diem que un balanç està en equilibri quan: Les inversions permanents estan finançades totalment amb recursos a llarg termini Això implica que: no Corrent < Patrimoni Net + Passiu no Corrent 26
Patrimoni Net i Passiu no Corrent Patrimoni Net = Passiu no Corrent Corrent Passiu Corrent Per què és una situació d equilibri? La resposta és senzilla: les inversions que més triguen a convertir-se en efectiu estan finançades en la seva totalitat pels deutes amb venciments superiors a un any, així cal esperar que hi hagi temps suficient per generar la liquiditat necessària per complir amb les obligacions a llarg termini. Dir que l actiu no corrent és menor que el patrimoni net més el passiu no corrent és equivalent a afirmar que l actiu corrent és més gran que el passiu corrent: Corrent > Passiu Corrent Que l actiu corrent sigui més gran que el passiu corrent implica que en els pròxims dotze mesos l empresa generarà diner en efectiu en una quantitat major als deutes que haurà de pagar a curt termini. Així doncs, cal esperar que no tingui dificultats per fer front a les seves obligacions immediates. Què passa quan l actiu corrent és menor que el passiu corrent? L empresa en el pròxim any convertirà en diner efectiu tot l actiu corrent, però serà insuficient per cobrir totes les obligacions immediates contretes amb tercers, per tant possiblement algun d ells es quedarà sense cobrar el seu deute, i donarà lloc a l antiga situació de suspensió de pagaments o l actual concurs de creditors. Tanmateix, dir que totes les empreses han de presentar un balanç amb aquesta estructura és incorrecte. Moltes i grans empreses com, per exemple, els centres de distribució o les grans superfícies comercials, presenten balanços on l actiu corrent és molt menor que el passiu corrent sense que això els impliqui desequilibris patrimonials. L estructura de balanç comentada és la més acceptada com a idònia. 3.4 estructura del balanç en els diferents tipus d empreses Si des del punt de vista financer podem parlar d una estructura d equilibri en el balanç de situació, aquest en la composició de les seves masses patrimonials també es veurà influenciat pel tipus d activitat que l empresa desenvolupa: Empresa industrial: Se centra en l obtenció d un producte final mitjançant l adquisició i transformació de les matèries primeres. Es diferencien les indústries extractives, que exploten els recursos naturals, de les manufactureres, que transformen en productes acabats les matèries primeres adquirides als proveïdors. En la major part de les indústries, aquesta transformació exigeix importants inversions 3 balanç de situació 27