Aliança per la Seguretat dels Pacients a Catalunya

Documentos relacionados
Seguretat de Pacients a Catalunya

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya

Missió de Biblioteques de Barcelona

Pla d atenció integral a les persones amb trastorns de l espectre autista (TEA) Barcelona, 17 de juliol de 2013

PROCÉS DE GESTIÓ DELS RECURSOS HUMANS

Protocol sindical davant la grip A. Protocol sindical davant la Grip A UGT de Catalunya 1

Unitat d Hospitalització a Domicili (UHaD) - Althaia

D UN PAU. CURS DE PLANS D AUTOPROTECCIÓ Juny-juliol 2012

e 2 esplais al quadrat

PROGRAMA DE FORMACIÓ COMÚ PER A RESIDENTS Comissió de Docència. Direcció General

isalut Historia Clínica Compartida de Catalunya

FORMACIÓ HOSPITAL ASEPEYO SANT CUGAT

PEL REGISTRE DE LES ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA EN CENTRES DE GENT

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

Guia docent de l assignatura SEGURETAT DE TRANSPORTS I INFRAESTRUCTURES

2.- Informe del director. Consell Català d Estadística 13 de novembre de 2013

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

Especialista en Intervenció estratègica breu en context educatiu, sanitari i social

Seguretat informàtica

LA TAULA DE MOBILITAT DE SABADELL

TAULA D ADAPTACIÓ DE LA DIPLOMATURA EN RELACIONS LABORALS AL GRAU EN RELACIONS LABORALS

PARLA3 El teu futur parla idiomes

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

La marca de la Diputació de Barcelona

DOSSIER DE PRESENTACIÓ DE L ESPAI DE DEURES, UN PROJECTE DE REFORÇ ESCOLAR A SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

Qüestionari d avaluació

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

Els processos com eina d organització. Experiència en l HUVH

TÍTOL DE L EXPERIÈNCIA AQUEST MES ENTREVISTEM A...

Pla d Acció enfront del VIH/sida

Facultat de Medicina PLA DOCENT DE L ASSIGNATURA

Annex 1 Catàleg de llocs de treball de l Ajuntament de Barcelona. Sistema d Ordenació Municipal

PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ


Context tecnològic del nou Transport Sanitari Barcelona, 18 de novembre de 2014

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

RECERCA EN OLI D OLIVA

Curs de Bones Pràctiques clíniques. Formació per a investigadors i co-investigadors clínics Octubre 2013-Abril 2014

25 anys formant professionals

Reciclar al professional sanitari en les noves tecnologies. Integrar en els hospitals nous serveis sanitaris de valor afegit.

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL

Índex de figures i taules

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei

Guia docent de l assignatura Sociologia i psicologia del turisme

El futur paper del metge i de la resta de l equip. Odontologia: cartera de serveis

25 ANYS de MEDICINA DE ARA LA UNIVERSITAT

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

El cas UOC: El Màster Pla de Sistemes d Informació. José Ramón Rodríguez Universitat Oberta de Catalunya

Jornada sobre l impacte de les normatives a la Gestió Econòmica i Pressupostària a les Entitats Locals

4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015

Àrea de Territori Serveis Municipals. Memòria 2014 Informe Final

El Novembre s ha fet la renovació de càrrecs, la Junta Directiva està composada per: Presidenta: Esther Garcia; Secretaria: Mª Carmen Lamazares;

Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de Roser Benavides Ollé

Tàrrega, 20 de febrer de Ús del medicament veterinari en l avicultura

Tinència d Alcaldia de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports.

Codesenvolupament: conceptes bàsics i gestió de projectes. Autors: Pau Vidal, Jaume Albaigès i Sara Martínez

TEMA 5: ELS JOCS I ESPORTS ALTERNATIUS

El proyecto AUPA: El modelo y los valores. Participación comunitaria. Cinta Daufí Grupo Operativo Xarxa AUPA

L atenció sociosanitària a Catalunya. vida als anys

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

4. SISTEMA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT: LA NORMATIVA ISO 9001:2000

INCIDÈNCIA DE LESIONS EN LA PRÀCTICA PROFESSIONAL DE LA GUITARRA

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

FASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4 OBJECTIUS

Grau d Enologia. Facultat d Enologia de Tarragona Entrada 40 alumnes

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

EL SERVEI COMUNITARI PER A L ALUMNAT DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Jornada de portes obertes del Batxillerat. Institut Celestí Bellera

Psicopedagogia de l'aprenentatge al llarg de la Vida

La salut a Barcelona 2010

Juntos salvaremos la vida de más niños

FORMACIÓ. gener / juny 2017 DESENVOLUPAMENT DEL TALENT ECONOMICOFINANCERA COMERCIAL MÀRQUETING INTERNACIONALITZACIÓ GESTIÓ EMPRESARIAL

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya

Un nou model de Serveis Socials d Atenció Domiciliària (SSAD); el terapeuta ocupacional dins de l equip interdisciplinari d Atenció Domiciliària.

DELS SERVEIS BÀSICS D ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA

Grups de suport emocional i ajuda mútua (GSAM) Memòria d activitat

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

COACHING AMB NEUROCIÈNCIES

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de HOTEL DIAGONAL ZERO

RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

Carta del voluntariat en l àmbit de la salut. Hospitals i centres sociosanitaris

GUIA DOCENT DE L ASSIGNATURA DESTINACIONS TURÍSTIQUES I PROMOCIÓ PÚBLICA

Què no és? Què és? Factura Electrònica (en el sector públic)

Vacuna contra el Virus del Papil.loma Humà: una vacuna per a la prevenció del càncer?

TENDÈNCIES RETRIBUTIVES I COMPETITIVITAT

Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures (Mètode M.S.E.L.) Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures

Transcripción:

Aliança per la Seguretat dels Pacients a Catalunya

PRINCIPALS ANTECEDENTS INTERNACIONALS

Principals antecedents. Situació en el món: WORLD ALLIANCE FOR PATIENT SAFETY La OMS ha posat en marxa una Aliança mundial per la millora de la seguretat www.who.int/patientsafety

Principals antecedents. Situació en el món: els Estats Units Dos estudis recollits en l informe del IOM To err is human estimen que entre 44.000 i 98.000 persones moren cada any a causa dels problemes de seguretat atribuïbles a l atenció sanitària a USA Els errors de medicació podrien produir 7.000 morts l any (més que els accidents laborals: 6.000 morts anuals) Només en l àmbit hospitalari els problemes de seguretat prevenibles representen entre un 2 i un 4% de les despeses sanitàries del país

Principals antecedents. Situació en el món: les propostes europees El Comitè de Ministres dels estats membres de la UE recomanen: 1 Assegurar que la seguretat del pacient ha de ser el centre de totes les polítiques sanitàries pertinents, en especial com un dels fonaments de les polítiques de millora de la qualitat 2 Elaborar un marc polític coherent i complet i que promogui: Cultura de seguretat a tots els nivells Enfocament proactiu i preventiu Situar la seguretat entre les prioritats del lideratge i la gestió. Aprendre dels errors i problemes de seguretat 3 Elaborar un sistema de registre i notificació d incidents i esdeveniments adversos. 4 Examinar i utilitzar altres fonts de dades: queixes, indemnitzacions, bases de dades clíniques, etc. 5 Desenvolupar programes de formació sobre la seguretat. 6 Cooperar en el terreny internacional per construir una plataforma d intercanvi recíproc d experiències i aprenentatge en tots els aspectes de la seguretat de l assistència sanitària 7 Promoure la investigació en seguretat 8 Realitzar informes / memòries anuals

Abast del problema. Amb quina freqüència apareixen els esdeveniments adversos a nivell internacional? Abast dels problemes de seguretat Any Total Nova York MPS 91 3.7% Colorado/Utah MPS Australia Estudi pilot Anglaterra Nova Zelanda Alemanya Canadà Francia Morts prevenibles EEUU /1000 99 94 00 01 01 04 04 3 3.3% 13% 11% 13% 9% 7.5% 8.9% Total 98.000 La mortalitat atribuïble als errors supera a la mortalitat per: accidents de trànsit, càncer de mama i SIDA Australia 3 8.400 Estudi pilot Anglaterra 4 34.000 Nova Zelanda 2 1.300 Alemanya 3 30.800 Canadà 7 16.650

Principals antecedents. Situació en el món: iniciatives a Catalunya Programa de prevenció d errors de medicació de Catalunya Sistema d Hemovigilància de Catalunya Experiències en l àmbit de la infecció: Projecte EPINE: Estudi de prevalença d Infeccions ones nosocomiales en España (1990) Proyecto ENVIN-UCI: Estudi de vigilància d iinfecció nosocomial en serveis de cures intensives (1994) Projecte VINICS: Vigilància d infecció nosocomial de l Institut Català de la Salut

Aliança per a la seguretat dels pacients a Catalunya Conveni de col laboració per la formació de la Aliança signat pel: - Departament de Salut - L Institut Català de la Salut - El Consorci Hospitalari de Catalunya - La Fundació Unió Catalana d Hospitals - L Agrupació Catalana d Establiments Sanitaris - La Fundació Avedis Donabedian

Objectius de la Aliança per a la millora de la seguretat dels pacients a Catalunya 1. Promoure la implicació dels professionals en la millora de la seguretat dels pacients 2. Servir de guia per a l aplicació de les estratègies i metodologies més avançades que promoguin la seguretat dels pacients 3. Donar suport a les iniciatives de millora de seguretat dels pacients 4. Contribuir al diàleg entre ciutadans, professionals, centres i administració per tal de que la societat pugui abordar aquests temes de forma positiva

Projectes estrella de l Aliança Identificació inequívoca de pacients hospitalitzats (estalvia un 50 % dels errors per confusió: fàrmacs, cirurgia del lloc erroni, proves diagnòstiques, transfusions..) Promoció del rentat de mans (existeix un nivell màxim d evidència sobre que es el sistema més efectiu per reduir la infecció nosocomial)

Projectes estrella de l Aliança: Sistema de Registre i Notificació d esdeveniments Adversos (SiReNA) Aparició i notificació de l incident Procés de notificació Notificación web/e-mail Envío a especialistas Evaluación inicial Codificación Q Control de calidad Agregación de resultados Introducción de datos Posibles alertas Destrucción de originales Resultats del procés Alertes Publicacions Estudis d investigació Bases de dades Banc de lliçons apreses

Altres projectes de l Aliança 1.- Realització del Pla Estratègic per a la creació i desenvolupament de l Aliança per a la Millora a Catalunya de la Seguretat dels pacients (AMiCS) (nom provisional) 2.- Constitució, difusió i promoció de la xarxa AMiCS de seguretat dels pacients 3.- Disseny i aplicació d un programa formatiu per fomentar la cultura de la seguretat a les organitzacions 4.- Desenvolupament de la biblioteca de seguretat i difusió de les alertes de seguretat 5. Implantació i millora de sistemes de notificació d esdeveniments adversos (EA) 6.- Realització d una experiència pilot en hospitals catalans sobre un projecte de millora de la cultura de la seguretat 7.- Disseny d un sistema d avaluació de la seguretat als hospitals mitjançant la explotació de bases de dades administratives 8.- Facilitar informació als pacients per tal que tinguin un paper actiu davant els problemes de seguretat 9.- Realització d un sistema de notificació de problemes de seguretat a l Atenció Primària 10.- Potenciació de programes de formació de pacients per a la utilització segura de medicaments i d altres dispositius 11.- Desenvolupar la política de comunicació als pacients sobre els problemes de seguretat 12.-Proposar a totes les facultats i escoles de ciències de la salut formació en seguretat dels pacients

Grup IMPULSOR de l Aliança Institució Persona/es ICS Consorci Unió ACES Col de Metges Col Infermeria Col farmacèutics SCS D Gral Salut Pública Ambit Clínic Ambit de gestió Ambit de pacients Ambit de judicatura Ambit premsa Francesc Borrell Mateu Huguet, Joan Escarrabill Joan Ferré Manel Castillo Josep Monset J Bruguera/ Ferrer Ruscalleda Mariona Creus Joan Duran Enric Agustí Toni Plasència Dr Vilardell Dr Varela Dr Albert Jovell A determinar A determinar

Línies estratègiques Pla estratègic Projectes estrella PROFESSIONALS Projectes pilot Formació Comunicació pacients i societat Elaboració qüestionari Distribució qüestionari a grup impulsor i a professionals Elaboració de l esborrany de pla estratègic Presentació al Grup Impulsor per a la seva discussió i aprovació HOSPITALS: Identificació Inequívoca de pacients Rentat de mans ATENCIÓ PRIMÀRIA: Rentat de mans Sistema de Notificació d Esdeveniments Adversos HOSPITALS: Projecte de millora de la cultura de la seguretat ATENCIÓ PRIMÀRIA: Projecte de millora de la cultura de la seguretat Formació a professionals Formació a directius Formació a pregrau Formació de comissions de mortalitat Informació sobre seguretat als pacients Comunicació errors als pacients Mitjans de comunicació Posada en marxa del pla estratègic HOSPITALS ATENCIÓ PRIMARIA

Calendarització del projectes 3ª fase (gener-juny 2007) 1.- Desenv olupar una política d accountability sobre la seguretat dels pacients 1ª fase (juliol-desembre 2005) 2ª fase (gener-desembre 2006) 1.- Desenv olupar la política de comunicació als pacients sobre els problemes de seguretat A1.Participació en un estudi d àmbit espanyol sobre esdev eniments adv ersos lligats a l hospitalització A2. Realització d un estudi a niv ell de Catalunya sobre asdev eniments adv ersos lligats a l hospitalització Experiència pilot en tres hospitals i tres centres d APS sobre un projecte de millora de la cultura de la seguretat 1.- Av aluar la cultura de seguretat de l organització 2.- Elaborar un sistema d indicadors de seguretat 3.- Desenv olupar un sistema de diagnòstic dels problemes de seguretat 4.- Desenv olupar els obj ectius de seguretat 5.- Implantació de les millores de seguretat 6.- Monitorátge dels indicadors (obj ectius de seguretat) 7.- Difusió de resultats i realització de j ornades per a compartir resultats A3. Implantació o millora de sistemes de notificació d esdev eniments adv ersos B.- Formació de professionals i tècnincs C.- Desenv olupament de sistemes d identificació de pacients ingressats 2.- Difondre i mantenir el sistema de registre i notificació d esdev eniments adv ersos 1.- Desenv olupar un currículum formatiu a directius, professionals mètges i infermeres en formació 2.- Realitzar activ itats formativ es a directius i professionals de l àmbit hospitalari i d APS 1.- Desenv olupament de la biblioteca de seguretat 2.- Difusió de les alertes de seguretat 3.- Facilitar informació als pacients per tal que tinguin un paper actiu dav ant els problemes de seguretat 3.- Compartir experiències i lliçons apreses 3.- Av aluar l impacte en els coneixements sobre la seguretat dels pacients 4.- Potenciar els programes de formació de pacients per a la utilització segura de medicaments i d altres dispositius

ALIANÇA PER A LA SEGURETAT DELS PACIENTS Clústers FAD Departament Grup Impulsor/ Coordinador Comitè operatiu Departament FAD Grup de professionals dels centres Clústers FAD Departament

Projectes Pilot Son grups de treball enfocats a àrees específiques per a desenvolupar estratègies concretes de intervenció. S ha contactat amb grups rellevants per a cadascuna de les àrees específiques (societats científiques, col leges professionals, associacions de pacients...) S han dissenyat 19 P. Pilot: UCI (2) URG (1) Medicació (2) Atenció Primaria (3) E-learning (2) Anestesia (1) Cirurgia (1) Informació al pacient (2) Infecció (4)

SOCIETAT DE MEDICINA INTENSIVA SEGURETAT I RISC EN EL MALALT CRÍTIC HIPÒTESIS: - El coneixement de la freqüència i distribució dels esdeveniments adversos, així com, els sistemes de notificació voluntària i anònims son eines que poden permetre prevenir i promocionar la seguretat del malalt crític. OBJECTIU PRINCIPAL: Estudi epidemiològic dels esdeveniments adversos a 10 Serveis de Medicina Intensiva d hospitals de Catalunya. Creació i desenvolupament d un sistema de notificació voluntària i anònim d esdeveniments adversos relacionats amb l àmbit del malalt crític.

METODOLOGIA: Estudi retrospectiu multicèntric d incidents i esdeveniments adversos relacionats amb l atenció del malalt crític mitjançant la revisió de 1000 històries clíniques. Estudi transversal, prospectiu multicèntric d incidents i esdeveniments adversos durant un període de 15 dies en els diferents centres participants. Creació i desenvolupament d un sistema de notificació voluntari i anònim d esdeveniments adversos. RESULTATS ESPERATS: Millorar el coneixement dels professionals del malalt crític relacionant amb la seguretat i risc assistencial. Quantificar la incidència, distribució i caracterització dels esdeveniments adversos relacionant amb l atenció del malalt crític. Fomentar la notificació d esdeveniments adversos. Disminuir la incidència d esdeveniments adversos mitjançant l anàlisis dels esdeveniments notificats.

Marc de desenvolupament Síntesi històrica Grup impulsor Administració Pública Directius Societats científiques Col legis professionals Professionals sanitaris Pacients Grups de treball Projectes associats Comitè operatiu A.Primària Hospitals Centres de salut mental Centres sociosanitaris 2 d octubre 2006 24 de febrer 2006

Enfocament proposat per a les línies d actuació 1. Abordar temes concrets que poden millorar molt la seguretat: projectes estrella 2. Canviar la cultura 3. Implicar el màxim nombre de professionals i gestors en els propers anys 4. La seguretat dels pacients requereix un enfocament estratègic a llarg termini.

PRINCIPALS LÍNIES D ACTUACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DE L ALIANÇA PER A LA SEGURETAT DELS PACIENTS A CATALUNYA 1. Difusió de la iniciativa del Departament de Salut per la seguretat dels pacients: constitució, difusió i promoció de l Aliança per a la seguretat dels pacients 2. Realització del Pla Estratègic per a la creació i desenvolupament de l Aliança 3. Realització d un estudi a Catalunya sobre esdeveniments adversos (EA) lligats a l hospitalització 4. Projectes estrella inicials de l Aliança (I): Identificació inequívoca de pacients hospitalitzats 5. Projectes estrella inicials de l Aliança (II): Promoció del rentat de mans 6. Formació de professionals, directius i alumnes de pregrau 7. Realització d una experiència pilot en hospitals i centres d atenció primària catalans sobre un projecte de millora de la cultura de la seguretat 8. Implantació de DOS sistemes de notificació d esdeveniments adversos (EA) A L ATENCIÓ ESPECIALITZADA I A L ATENCIÓ PRIMÀRIA 9. Desenvolupament d una proposta per una política de comunicació als pacients sobre els problemes de seguretat

LÍNIES D ACTUACIÓ 1.- Difusió de la iniciativa del Departament de Salut per a la millora de la seguretat dels pacients: Constitució, difusió i promoció de l Aliança per a la seguretat dels pacients ACTIVITATS 1.1.- Realitzar una presentació al grup impulsor i al coordinador. 1.2.- Fer diferents presentacions sobre aquesta iniciativa als principals grups d interès. 1.3.- Impulsar un moviment de participació dels directius i 1.4.- Desenvolupar i potenciar una xarxa de coneixement. líders de les organitzacions sanitàries en l Aliança per la seguretat dels pacients. sobre la cultura de la seguretat dels pacients.

LÍNIES D ACTUACIÓ 2.- Realització del Pla Estratègic per a la creació i desenvolupament de l Aliança per a la Seguretat dels pacients ACTIVITATS 2.1.- Elaboració del document que servirà de base per a la realització del Pla Estratègic. 2.2.- Creació d un grup de treball per a la discussió del document base. 2.3.- Presentació al Grup Impulsor per a la seva discussió i aprovació.

LÍNIES D ACTUACIÓ 3.- Realització d un estudi a Catalunya sobre esdeveniments adversos (EA) lligats a l hospitalització ACTIVITATS 3.1.- Realització del treball de camp d un estudi sobre la freqüència d aparició d esdeveniments adversos als hospitals de Catalunya. 3.2.- Tabulació i anàlisi de les dades 3.3.- Definició de l estratègia de publicació

LÍNIES D ACTUACIÓ 4 i 5.- Projectes estrella inicials: Identificació inequívoca de pacients hospitalitzats i Promoció del rentat de mans ACTIVITATS 4.1.- Conèixer la situació actual dels sistemes d identificació i de rentat de mans a Catalunya i a nivell internacional. 4.2.- Fomentar la implantació de sistemes d identificació i de rentat de mans als hospitals de Catalunya. 4.3.- Mesurar novament el nivell d implantació dels sistemes.

LÍNIES D ACTUACIÓ 6.- Formació de professionals, directius i alumnes de pregrau ACTIVITATS 6.1.- Realització de cursos de formació sobre la seguretat del pacients per a professionals sanitaris 6.2.- Disseny i aplicació d un programa formatiu per fomentar la cultura de la seguretat a les organitzacions 6.3.- Fomentar la posada en marxa d iniciatives formatives sobre la seguretat en els alumnes de pregrau

LÍNIES D ACTUACIÓ 7.- Realització d una experiència pilot en hospitals i centres d atenció primària catalans sobre un projecte de millora de la cultura de la seguretat ACTIVITATS 7.1.- Avaluar la cultura de seguretat d algunes àrees hospitalàries i de primària i formar els seus professionals 7.2.- Diagnosticar la seguretat d algun dels principals processos 7.3.- Mesurar l impacte de la intervenció i difondre resultats

LÍNIES D ACTUACIÓ 8.- Implantació de DOS sistemes de notificació d esdeveniments adversos (EA) A L ATENCIÓ ESPECIALITZADA I A L ATENCIÓ PRIMÀRIA ACTIVITATS 8.1.- S estudiaran els precedents dels sistemes de registre i notificació i s estudiarà la viabilitat i característiques que hauria de tenir un sistema per a la seva implantació a Catalunya. 8.2.- S identificaran els principals aspectes legals que poden influir en el desenvolupament del sistema. 8.3.- Es dissenyarà, es provarà i es posarà en marxa un sistema de registre i notificació d EA a través d una web que es crearà per aquest fi. El registre i notificació com un sistema d aprenentatge

LÍNIES D ACTUACIÓ 9.- Desenvolupar una proposta per una política de comunicació als pacients sobre els problemes de seguretat ACTIVITATS 9.1.- Formular una proposta de política de comunicació amb els pacients i familiars sobre problemes de seguretat. 9.2.-Formar un nucli de professionals que puguin actuar de formadors en diferents nivells i àmbits assistencials per millorar la comunicació amb els pacients en cas que aparegui un problema de seguretat.

Proposta d objectius per als centres Establir una cultura no punitiva Facilitar la creació d una infraestructura bàsica a cada centre / SAP (1 directiu + 2 professionals: metge i infermera) Adjudicar les tasques de millora de seguretat a algun/s grups / comissions dels centre / SAPS Facilitar la incorporació als centres dels objectius estrella de l any 2006: - objectius específics per a la Primària - identificació de pacients (enquesta i implantació) - rentat de mans: solució hidroalcohòlica Facilitar la formació interna: kit formatiu Facilitar projectes d intervenció