CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓ Bé Catalogat Bé d'interès Cultural Catàleg Municipal Incoat BC Incoat BIC Patrimoni de la Humanitat GRAU DE PROTECCIÓ Integral Parcial Ambiental IDENTIFICACIÓ CODI. NOM. Àrea de marjades de sa Coma Freda TIPUS DE BÉ Arquitectura civil privada Arquitectura civil pública Arquitectura industrial Arquitectura militar Arquitectura religiosa Béns d'interès paisatgístics i ambiental 3 Béns o llocs etnològics Conjunt històric Escultura monumental religiosa i heràldica Jaciment arqueològic Jardí històric Zona paleontològica ELEMENTS PROTEGITS S'hauran de protegir les marjades, així com els elements etnològics associats a aquests camps marjats. LOCALITZACIÓ 2 ADREÇA. Carretera Andratx-Pollença (MA-10) CODI POSTAL. 07150 REF CADASTRAL. POLÍGON. 6 PARCEL LA. ZONA TIPUS D'ACCÉS Andratx Camp de Mar Dragonera Port d'andratx Sa Coma Sant Elm S'Arracó Rústica COORDENADES UTM. Fàcil Difícil amb vehicle de tracció total amb vaixell GRAU D'ACCESSIBILITAT Accessible Parcialment accessible Innaccessible PÀGINA 1 de 7 1
DESCRIPCIÓ 4 ESTIL. Àrea de Marjades AUTORIA. CRONOLOGIA. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL Urbà Urbanitzable Sòl rústic comú Rústic protegit RÈGIM DE PROPIETAT AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció) ANEI (Àrea natural d'especial interès) ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic) Consell Insular Fundacions Govern Balear Govern Central Institucions Eclesiàstiques Municipal Particular Altres DESCRIPCIÓ. L àrea de marjades de sa Coma Freda ocupa l espai situat al nord-oest del nucli de població d Andratx, comprèn les conques dels dos afluents que conflueixen per formar el torrent de sa font de la Vila: una conca la constitueix la Coma Freda, delimitada per la serra de So Na Vidala, a la part occidental, per la serra de Son Ensenyat, a la part oriental, i pel coll de sa Gramola, a l extrem septentrional; l altra conca correspon a les terres de can Cabrit i ses Bassetes. Pel que fa a la zona de can Cabrit i ses Bassetes, és la més degradada de l àrea d estudi, amb un marjament en bon estat i en ús que es relaciona amb reduïdes extensions associades a l existència d habitatges secundàries (can Biel de sa Víuda, sa font Rotja i can Cabrit); la resta es troba molt degradat i abandonat des del punt de vista agrícola, amb una bona part afectada per un incendi. Les restes de conreus i la presència d eres indiquen que la zona es destinava a cereals i arbrat de secà, actualment es manté l arbrat i la pastura al voltant dels habitatges, la resta es veu ocupat per pinars i garrigues. Al voltant de les cases és on apareix el marjament més elaborat pel que fa a paredats, però en termes generals predomina el de característiques més rudimentàries (paredats poc adobats, mínima geometrització dels costers ). Aquesta és una conca més marginal que no ha patit el procés de parcel lació d altres contrades d Andratx, que tan profundament es veu reflectit sobre el marjament. Sa Coma Freda des del punt de vista del marjament presenta unes característiques més interessants, ja que es tracta d una contrada que ha patit un procés de parcel lació que ha donat lloc a un marjament heterogeni des del punt de vista constructiu. Les marjades s adapten a les dimensions i forma de cada explotació; la màxima geometrització dels costers es pot observar entre can Pau i el molí de can Toni Pau, a ambdós vessants de la coma se situen un seguit de petites propietats amb marges disposats de forma paral lel a contínua i amb un sistema de pujadors per accedir entre ells, les diferències es basen essencialment en el tipus de paredat i el seu factor de grau d adobament de la pedra. En aquestes petites propietats és on es troba el marjament de més elevada qualitat tècnica, a les parts més elevades dels costers i sota pinars i alzinars es localitza el marjament més rudimentari i caracteritzat per una disposició adaptada al relleu i uns paredats poc adobats. El fet que la coma tingui físicament un desenvolupament longitudinal amb una capçalera un poc més articulada, dóna lloc a un marjament destinat a contenir les terres dels vessants i tan sols a la capçalera, concretament a la zona de sa Truiola, ha de contenir morfologies fluvials. Des del punt de vista hidràulic cal fer referència també a la total canalització del torrent de sa Coma, des de la font de sa Murtera fins a la formació del torrent de sa font de la Vila, i de dos afluents dins Son Sampol i can Castell. A més de la regulació de la xarxa hídrica, existeixen sistemes de captació d aigua (Font de Son Sampol, font d en Xina, font de sa Murtera) per al rec d horts i consum humà. I un altre aspecte a destacar és la presència de molins d aigua (molí de can Toni Pau, molí de can Joan Pau) que aprofitaven l aigua del torrent per al seu funcionament. Els sectors d estudi realitzats s han duit a terme en indrets singulars dins el conjunt de sa Coma Freda per les seves característiques tècniques, si bé majoritàriament coincideixen amb reduïdes extensions. Can Pera (sector 26), situat en el vessant oriental de sa Coma, és des del punt de vista tècnic el camp marjat més elaborat de la contrada. Es tracta d una disposició paral lela contínua amb uns marges de gran alçària (2-3-4m) i amb un bon estat de conservació; els murs presenten traçats rectilinis i curvilinis amb cantoneres a l extrem per on transcorre un camí central que connecta tota la propietat. Els paredats són adobats i molt adobats amb capginyes i trams reparats. Actualment les marjades es troben llaurades, amb alguns fruiters (albercoquer, figuera, figuera de moro i garrover); els marges estan poc colonitzats per abatzer i caquell de muntanya.el paratge conegut com el Molí de Can Toni Pau (sector 23) presenta la poc freqüent particularitat d incloure dins un camp marjat un molí d aigua. Actualment es troba fortament degradat amb una gran profusió d esbaldrecs i ha desaparegut el sistema hidràulic associat al molí. Els marges, de traçat curvilini, es disposen de forma paral.lela contínua amb un sistema de pujadors constituït per rampes i escalons volats. Els paredats mostren diferents etapes de construcció amb pedreny poc adobat, adobat i molt adobat. Els sectors 24 i 25, realitzats a can Guimet i can Picassa respectivament, tenen en comú la característica de constituir dos reduïdíssims camps marjats que actualment són invadits pel pinar i que presenten una tècnica constructiva molt elaborada. Ambdós formen una disposició paral lela contínua de 4 o 5 marges, molt geometritzada i amb un paredat força adobat. Els dos sectors es troben abandonats i coberts de garriga amb pinar jove i plançons d alzina. PÀGINA 2 de 7
DESCRIPCIÓ 4 Si a can Guimet existeixen restes d arbrat (figuera i garrover) i pot observar-se la total funcionalitat del camp amb pujadors (rampes), a can Picassa pot afirmar-se que el camp marjat no es va finalitzar (el darrer marge superior no va acabar-se de reblir) i no existeix cap forma d accés que el faci funcional. Les marjades de can Castell (sector 27) han estat objecte d estudi pel fet de presentar dos elements hidràulics, un torrentó canalitzat i un pou. Fonts orals ens han indicat que en els anys 60 d aquest segle es varen aixecar els marges enrunats, es va marjar una zona rocallosa i es va redreçar el traçat del torrentó. Pel que fa concretament a la tècnica constructiva dels marges, presenten una disposició paral lela contínua en base a traçats rectilinis i curvilinis i amb pujadors (rampes, escalons volats) que faciliten l accés. El paredat de pedra calcària és poc adobat i corona amb rasant o filada de dalt molt poc definida. L Hort de Son Sampol (sector 28) s abasteix de l aigua de la font de Son Sampol, situada a la part superior de l hort. El cabal s acumula a un safareig i es redistribueix mitjançant síquies superficials cap a les marjades. Actualment aquest sistema hidràulic es troba molt degradat, així com els seus marges. Les característiques tècniques del marjament poden resumir-se en una disposició paral lela contínua, on l accés es realitza per un dels extrems de cada marjada; els murs de traçat rectilini presenten diferent adobament de la pedra (poc adobat i molt adobat) i coronament (rasant, filada de dalt) que denoten dos moments de construcció. coronats amb rasants i de traçat rectilini o angular. BIBLIOGRAFIA. A.A.V.V. (1997). La Pedra en sec. Obra, Paisatge i patrimoni. IV Congrés Internacional de la Construcció de Pedra en Sec. Palma: Consell Insular de Mallorca. A.A.V.V. (1999). Catàleg i anàlisi dels camps marjats del terme d Andratx. Palma de Mallorca. Ed. Consell Insular de Mallorca. Fodesma. A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A. ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX).. En I Jornades d estudis locals d Andratx. Palma: Ajuntament d Andratx. ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d Andratx. PÀGINA 3 de 7 HISTÒRIA. El municipi d'andratx, al igual que els altres municipis ubicats a la Serra de Tramuntana, conserva una gran part de la seva superfície marjada i representa un percentatge significatiu del seu territori. Concretament, el nostre municipi comte amb uns 28 km² de superfície marjada que representa el 34 % del total de la seva extensió. Situades entre els 5 i els 875 metres sobre el nivell de la mar, es concentren majoritàriament a les valls i comes properes als nuclis de població, encara que trobam espais de marjades dins zones muntanyoses i litorals relacionades amb les explotacions de roters. La documentació històrica i arqueològica ens indica l'existència d'aquests espais marjats des d'època medieval amb un augment considerable amb la instal lació de roters a les zones més marginals des del segle XVIIXVIII. Tradicionalment, el marjament es dedicava al conreu arbori i herbaci de secà, si bé a les ribes dels torrents més importants existia una zona de reguiu, abastida per nombroses fonts documentades des de l'època islàmica. Altres marjaments es troben en relació tant amb la regulació o l'aprofitament dels recursos hídrics com amb l'explotació dels recursos naturals. El règim de propietat tradicional fou la gran possessió (Son Fortuny, s Alqueria, Son Castell, Son Orlandis...), encara que des del segle XVI es començà a segregar parcel les més petites d'aquests grans espais (alqueria El Port), donant com a resultat espais de rafals o petites explotacions rústiques amb la seva peculiar tipologia de marjades. Al llarg del XIX com a resultat de la inversió en terres dels emigrants andritxols i qualque indiano es procedir a modificar grans àrees de marjades (Son Mas) quedant com a resultat uns paredats quasi enqueixelats
DEL CONJUNT DE BÉ DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICA DE L'ESTRUCTURA 6 ESTAT DE CONSERVACIÓ 5 DE LA FAÇANA DE LES TEULADES DE L'ENTORN DELS ESPAIS COMUNS DELS INTERIORS DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ INTERVENCIONS ADMISSIBLES. Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d intervenció estarà subjecte a les directrius establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d establir les actuacions adients per a cada tipus d intervenció plantejada. No es permet la col locació de publicitat, cables, antenes, aparells d alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal lacions de serveis públics o privats que n alterin greument la contemplació. OBRES PERMESES Manteniment Consolidació Recuperació/Restauració Condicionament Reestructuració Reconstrucció Ampliació Rehabilitació Enderroc INTERVENCIONS PREFERENTS. Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament d'aquest conjunt. En particular, aquelles obres que suposin la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest conjunt. No desatendre la unitat del conjunt etnològic que conformen les marjades i la resta d'elements relacionats. Protegir l'entorn més immediat. ENTORNS DE PROTECCIÓ L entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d escombraries, runa o deixalles. PÀGINA 4 de 7
INTERVENCIONS (data) 7 TIPUS Conservació Consolidació Esbucament Estudi documental Intervenció arqueològica Nova construcció Reforma Rehabilitació Restauració Altres Aquesta àrea s'ha vist afectat pel incendi de l'estiu del 2013 USOS 8 ANTERIORS ACTUAL En relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'andratx per a la zonificació on es trobi el bé. Altres Agrícola-ramader Agroturisme Administratiu Associacions Banc Comercial Culte Decoratiu Defensiu Desocupat Espai de lleure Forn Funerari Habitatge Industrial Restaurant Obra d'enginyeria Militar Sanitari Serveis-Administració pública 9 PROTECCIÓ TIPUS DE PROTECCIÓ CATEGORIA DISPOSICIÓ DATA REVISIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic Integral 2014 PÀGINA 5 de 7
10 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 7
11 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PÀGINA 6 de 6 PÀGINA 7 de 7