A continua ci ó tens un croquis amb diferent s fonts i formes d energia.

Documentos relacionados
L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

Introducció a l energia

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

L ús eficient de l energia a la llar

Tema 8: Les forces i les màquines

L'energia elèctrica: generació i distribució Angel L. Gómez

L AUDITORIA AL CENTRE EDUCATIU DOSSIER ENERGIA. Introducció, treball previ de motivació. + info. tel mail:

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

Índex de diapositives

Entendre la factura elèctrica

Mapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania

Menorca 100% renovables utopia o realitat?

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

Premi de Recerca Josep Moragas Estudi sobre la viabilitat econòmica d energies renovables als edificis públics de Sant Hilari

Guia didàctica sobre la depuració de les aigües

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

Llei de conservació de l energia: l energia no es crea ni es destrueix, es transforma

Activitat Cost Energètic

Energia...energia. Nom:

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

TEORIA I QÜESTIONARIS

Nom i cognoms:... Curs i grup:... CONDICIÓ FÍSICA: LA RESISTÈNCIA. 2. Quins dos tipus de resistència anaeròbica hi ha? Posa un exemple de cadascuna.

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

EL MOTOR DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

TINGUEM CURA DEL PLANETA

Sistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016

Perquè Teoria de Sistemes

Energia i decreixement

U.D. 1: L'ELECTRICITAT

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Física o química 2 La cera i el gel

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

U.D. 4: LES ESCALES QUADERN DE CLASSE. Nom i Cognoms: Curs i Grup: Data d'inici: Data de finalització:

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR

Annex I Material. Material per l activitat de treball cooperatiu MÀSTER UNIVERSITARI EN FORMACIÓ DE PROFESSORAT D EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

elèctric de casa nostra

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

QUINA RELACIÓ HI HA ENTRE L'ELECTRICITAT I EL MAGNETISME?

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA

L ENTRENAMENT ESPORTIU

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

FITXA 1: L origen de la matèria i les seves propietats

La Cooperativa d Energia Verda. Barcelona, 25 abril de 2013 Equip de Som Energia

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

2.2. LLISTA DE MATERIALS (LM) O BILL OF MATERIALS (BOM)

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Tasca 4.- LA PRODUCCIÓ I CONSUM D ENERGIA

LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)

6. REPRESENTAR L ESPAI Les axonometries

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Ordinador 3... un cop d ull per dins!

Reaccions redox i metabolisme cel lular

TECNOLOGIES 2n CURS TREBALL D ESTIU

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

SETMANA DE L ENERGIA 2017 Recursos de l Institut Català d Energia

Tema 5: El sistema solar i l univers

MÚLTIPLES I DIVISORS

FORMA D ENERGIA UTILITZADA

PROBLEMES ELECTRICITAT

Dossier de reforç. Visitem la cotxera de metro

Districte Universitari de Catalunya

La matèria: els estats físics

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

T E C N O L O G I A I C U R S A N T E R I O R

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA 2017

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

ESTUDI D UNA FACTURA PREU PER UNITAT D UN PRODUCTE

Empreses agregadores: Energia renovable, territori i eficiència

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

Unitat 2 TEOREMA DE TALES. TEOREMA DE PITÀGORES. RAONS TRIGONOMÈTRIQUES UNITAT 2 TEOREMA DE TALES.

SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

Temaris de CCNN i CCSS adaptats a Lectura Fàcil. Energia 2: Les fonts d energia

Aquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.

La Terra, el planeta on vivim

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 9 APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX

Com trobar l Índex H d un autor a: Scopus, Web of Science i Google Scholar Citations

MEMÒRIA VALORADA PER A LA SUBSTITUCIÓ DE LLUMINÀRIES ESFÈRIQUES I QUADRE DE COMANDAMENT EN EL DISTRICTE 2on.

La graella de les tasques domèstiques. Com es reparteixen?

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

Càlcul d'àrees i volums.

Termodinàmica Fonamental. planta 11 Despatx 11.61

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

SULFAT DE COURE IODE

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013

Transcripción:

ENERGIA - ES - Treball d aula - Fitxa 1 D on ve l energia? Pràcticament totes les formes d energia que actuen a la Terra deriven de l energia solar i, en menorproporció, de l energia del propi planeta (energia geotèrmica). L energia canvia de forma: de l energia lluminosa n obtenim energia tèrmica; de la tèrmica, mecànica; de la mecànica, elèctrica; de l elèctrica, lluminosa... i, finalment, tota aquesta energia s acaba dissipant en forma de calor a través de l atmosfera. Les formes d energia primària són transformades per l home en altres formes d energia secundària que tenen unes aplicacions i usos concrets. Les fonts d energia primària s anomenen renovables quan la seva generació és més ràpida que el seu consum; així mateix, s anomenen no renovables quan el seu consum és més ràpid que no pas la seva generació, fet que condueix, inexorablement, al seu esgotament. A continua ci ó tens un croquis amb diferent s fonts i formes d energia. 1. Relaciona amb fletxes les diferents fonts amb les formes d energia primària que generen, i aquestes amb les diferents formes d energia secundària que n obté l home. Per exemple, l energia eòlica té el seu origen en l energia solar, ja que el moviment de l aire depèn de l escalfament diferencial dels oceans i els continents i de les masses d aire que hi estan en contacte: De l energia eòlica, al seu torn, se n pot extreure energia mecànica (per fer moure les pedres d un molí fariner o bombar l aigua d un pou), ernergia elèctrica, etc. 2. Diferencia amb colors les formes d energia renovables de les no renovables. TERRA Geotèrmica Gravitatòria Nuclear de fusió Nuclear de fisió Biomassa Carbó Petroli Gas liquat (Butà,...) Gas natural A sang (muscular) Solar Tèrmica Mecànica Tèrmica SOL Fotovoltaica Eòlica Elèctrica Mareomotriu Onades

ENERGIA - ES - Treball d aula - Fitxa 2.1 Com es gasta l energia? (I) Gairebé totes les nostres accions quotidianes requereixen l ús d energia externa al nostre cos: elèctrica per a les bombetes que ens il luminen, tèrmica per a les estufes que ens escalfen o mecànica per als automòbils que ens transporten, per exemple. En totes les conversions d una forma d energia a una altra, s en perd una part. La combustió de gasolina en el motor d explosió per aconseguir mobilitat, per exemple, només té una eficiència d un 60 %; la resta es perd en forma de calor. Fes una llista de diverses accions que dus a terme al llarg del dia,indicant per a cadascuna la forma d energia secundària i la font d energia primària corresponent. ACCIÓ FONT D ENERGIA PRIMÀRIA ENERGIA SECUNDÀRIA Fes una llista de les fonts d energia primària que es consumeixen a Mataró, a l escola i a casa, ordenant-les de més utilitzada a menys utilitzada. i A Mataró A l escola A casa de + a - A Mataró, existeixen diferents processos per aprofitar l enrgia provinent de la crema dels residus o de la depuració de les aigües residuals. A la incineradora, els gasos que es generen en cremar les deixalles s utilitzen per ecalfar aigua i, gràcies a la força del vapor resultant, generar electricitat. A la depuradora d aigües, l escalfor que es desprèn durant el procés d assecat dels fangs provinents de les aigües residuals s aprofita per escalfar l aigua dels sistemes de calefacció de l Hospital i del complex esportiu El Sorrall.

ENERGIA - ES - Treball d aula - Fitxa 2.2 Com es gasta l energia? (II) La manera més fàcil de fer un seguiment de la despesa energètica de casa nostra és mitjançant la factura que ens envia la pròpia companyia. Observeu les vostres factures de l aigua i del gas (o, si no les heu portades, les de la fitxa, que corresponen a una família de tres membres). 1. Quin cost té el Kwh (Kilowat hora), incloses totes les despeses (consum, lloguer o conservació comptador, impostos, etc.), a la factura de Fecsa Endesa i de Gas Natural? ELECTRICITAT= GAS = /kwh /kwh 2. Quina d aquestes energies és més costosa econòmicament? 3. A la factura de Fecsa Endesa, observa com varia la gràfica de consum elèctric en els cinc mesos previs a la factura. A què creus que són degudes aquestes variacions? ELECTRICITAT GAS!!!

ENERGIA - ES - Treball d aula - Fitxa 3 Energia i poder Constantment els mitjans de comunicació recullen notícies -o les generen- sobre l energia, la seva escassedat i les guerres que provoca, els seus negocis, etc. Les plantes i els animals c om peteixe n m olt dur ame n t per la se va disponibilitat, i e ls hu m ans també. Recull alguna notícia a la premsa que parli sobre l energia; comenta-la,tot valorant la situació internacional i del país o països implicats, a nivell social, econòmic i polític.

ENERGIA - ES - Treball d aula - Fitxa 4 La Biblioteca Pública Pompeu Fabra La Biblioteca Pública Pompeu Fabra disposa de plaques solars fotovoltaiques (a la façana i al sostre) que generen l energia elèctrica necessària per al seu funcionament. En determinats moments, genera un excés d energia elèctrica, que s exporta a la xarxa elèctrica i es distribueix a llars mataronines. Les plaques solars fotovoltaiques de què disposa aquest equipament poden generar una potència màxima de 53 kw. D altra banda, darrera les plaques solars fotovoltaiques de la façana existeix una cambra d aire, que s escalfa amb la mateixa radiació solar; aquesta escalfor és aprofitada en el sistema de calefacció de l edifici. Després de visitar la Biblioteca, fes un croquis de l edifici indicant les diferents tecnologies que aquest incorpora per a la producció d energies renovables i perf a la reducció del consum energètic. A partir de les dades de consum que apareioxen a la factura de l electricitat de casa teva (si no el tens, pots fer-ho a partir de les dades de la factura de la fitxa 2.2), calcula quantes llars podrien funcionar amb l energia que generen les plaques solars fotovoltgaiques de la Biblioteca. Quina superfície aproximada de placa és necessària per a cobrir el consum d una família com la teva? Creus que plaques com aquestes es podrien instal.lar en edificis públics ja existents de la ciutat? En quins? I en cases particulars? Si és així: perquè no es fa? Existeix, a Mataró, alguna normativa en aquesta línia? I en d altres ciutats?