La religió egípcia. Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals.

Documentos relacionados
Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte

construccions de pedra, treballades de manera geomètrica (carreus), amb mesures exactes i edificis amb perfils rectilinis COLOSSALISME

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

LA VIDA DE! TUTANKAMON

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas

Hecho por: Alejandro Sánchez Almagro Berta Belmonte Ramírez Juan Daniel López Hernández Mateo Periago Serrano

HISTORIA DE LA ARQUITECTURA Y EL URBANISMO E G I P T O. E g i p t o

LÀMINA I. Rectangles estàtics i dinàmics.

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins.

Ana Alonso El misteri de la piràmide LES FITXES DE PESSIGUET DE SAL

Creixent fèrtil creació de civilitzacions MESOPOTÀMIA terra fértil construir dics i canals augmentar la producció comerç

ACTIVITATS RECUPERACIÓ 1r ESO CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

és natura és aventura Serra de Queralt és natura és aventura

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

Máscara funeraria de Tutancamon. Esfinge.

MÁSCARA FUNERARIA DE TUTANCAMON ESFINGE.

Índex//Museu Egipci de BCN... pàg. 1. Què és egipte?... pàg Orientació a l'antic Egipte... pàg. 4. Els déus egipcis... pàg.

TEMA 14: HISTORIA ANTIGUA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

El relleu peninsular. La Meseta Central

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Esquema historic egipci

PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT INSTITUT EUROPA CURS

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

TEMA III PRIMERAS CIVILIACIONES: MESOPOTAMIA Y EGIPTO

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

Arte egipcio. Prof. Rosario Romero Escribano Historia del Arte I Escuela de Artes Plásticas de Puerto Rico

Tema 5: El sistema solar i l univers

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

Busquem la clau!

LAS PRIMERAS CIVILIZACIONES: MESOPOTAMIA Y EGIPTO

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

EXPOSICIÓN COLECCIÓN PARTICULAR DE PAPIROS EMBAJADA DE EGIPTO

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.

EL NADAL. Infantil 1r Cicle 2n 3r Cicle 1r CicleE.S.O. Betlem de classe. Article per la revista escolar. Betlem i arbre de classe

En la prehistòria, garantir la supervivència del grup, va ser cosa exclusivament d homes?

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

La visió de l'univers a través de la història

El grau mitjà consta de dos cicles o nivells i en finalitzar s obté el títol de Tècnic Esportiu en la modalitat esportiva corresponent.

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

Planetari Digital Primària. Dossier Pedagògic. Jove Espectacle, s.l

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Perquè Teoria de Sistemes

HORTA BELLUGA T. 16 i 17 de MARÇ del 2004.

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

1 ESO - UD 4. 1 ESO - UD 4 Música La música clàssica 1 / 14

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar.

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

Sala hipóstila del Templo de Karnak en Luxor, Egipto

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Fitxa general dels camins del Terme Municipal d Alaior

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

D on vénen els nostres noms? Quaderns didàctics Cicle inicial de Primària. Quadern de l alumne. Nom: Classe: Edita. Continguts

El Campus Virtual s'ha concebut com un entorn dinamitzador de la gestió del coneixement en els àmbits d'actuació de MútuaTerrassa.

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

La xarxa. Una xarxa d ordinadors no és res més que una colla d ordinadors connectats entre si per tal que puguin intercanviar dades.

D E J A U M E C A M P S C L I C A R A V U E S T R O R I T M O P A R A P O D E R L O L E E R

L'UNIVERS. CEIP Rafal Nou

Introducción Arquitectura en el antiguo Egipto

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

Paraules de Festa Major. Ballet de Déu

MATERIAL I SUGGERIMENTS PER A UNA TASCA PEDAGÒGICA

Les primeres civilitzacions

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

ARTE DE LAS PRIMERAS CIVILIZACIONES

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

Els faraons 3000 anys d història 1 Menes o Narmer uneix l Alt i Baix Egipte al 3100 a. C. i va fundar la 1ª dinastia, és a dir la 1ª família de

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:

a) Com és el país de Jesús. "I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues i proclamant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

EUROPA (2ª part) a) On es produeix oli d oliva? Es produeix oli d oliva a Espanya, Itàlia i Grècia.

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

UNITAT UNIFICAR ESTILS

LA TERRA, PLANETA DEL SISTEMA SOLAR. 1. La Terra, un punt a l Univers

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

Transcripción:

La religió egípcia Politeista: adoraven a més d un déu Els déus principals eren venerats a tot Egipte, però també existien déus locals o regionals. El Faraó era adorat com un déu. Hi havia un culte oficial, dirigit pels sacerdots i un culte popular La societat egípcia era molt supersticiosa i utilitzava amulets per a protegir-se.

Els déus més destacats RA El déu del sol Amb cap de falcó i un disc solar a sobre El déu més venerat

Els déus més venerats Amon Al principi era un déu de Tebes. S acabava imposant com el déu de déus. Amon-Ra Aspecte humà i corona de plomes

Els déus més venerats Osiris El déu dels morts i de la resurrecció. Representat amb forma de mòmia i una corona blanca amb dues plomes. Un dels déus més importants de l antic Egipte

Els déus més venerats Isis Deessa de la fertilitat i la maternitat Germana i dona d Osiris En forma humana i un tron a sobre el cap

Els déus més venerats Horus Déu de la guerra Fill d Isis i d Osiris Representat amb cap de falcó i la doble corona

Els déus més venerats Thot El déu de la saviesa Inventor de l escriptura Forma humana amb cap d ibis.

Els déus més venerats Anubis Déu de la mort Forma humana amb cap de xacal

Característiques de la religió egípcia Els déus habitaven els temples i es reencarnaven en l estàtua que hi havia al santuari del temple Els sacerdots eren els encarregats de retre culte als déus i d obsequiar-los amb ofrenes Els antics egipcis creien en la vida del més enllà, en la vida eterna.

La vida després de la mort Pels egipcis els éssers humans estaven formats pel cos i per l ànima (ka) Un cop la persona moria el cos i l ànima se separaven momentàniament Perquè cos i ànima és poguessin reunir de nou al més enllà el cos havia de restar incorrupte, per tant calia momificar-lo. Al seu temps les ànimes havien de superar el judici d Osiris.

La momificació

El procés de momificació Primer es retirava el cervell pels orificis nasals. S extreien els intestins, es netejava l abdomen i es purificava el cos amb vi i plantes aromàtiques. S omplia el ventre amb serradures, espècies i plantes i es cosia Es recobria el cos amb carbonat sòdic durant 60 dies. Per últim es rentava el cos i s embolicava amb benes molt fines

http://www.youtube.com/watch?v=glb7jrttscm

Els vasos canopis

Els vasos canopis eren 4 recipients on els embalsamadors dipositaven les vísceres del difunt El del cap de xacal guardava l estomac (est) El de forma humana guardava el fetge (sud) El de cap de falcó els intestins (oest) El de cap de babuí els pulmons (nord)

L arquitectura egípcia Arquitravada: coberta plana aguantada per grans columnes No hi ha ni arcs ni voltes El principal material de construcció és la pedra Tendeix al monumentalisme Regles fixes i inamovibles Principals construccions religioses: temples i tombes

El temple Tenia tres espais principals Un pati porticat (on hi podia accedir el poble) La sala hipòstila o sala sota columnes (on hi podien accedir les classes privilegiades El santuari (on només hi podien accedir els sacerdots i el Faraó i la seva família) Al temple era un lloc sagrat ja que era l espai on habitaven els déus

Altres espais del temple La casa de la vida : només hi tenien accés els escribes i els sacerdots. Servia com a biblioteca, escola d escribes, arxiu i era la sala on es copiaven els manuscrits El graner: guardava tot el gra pagat pels pagesos com a impostos La casa del Summe Sacerdot: La màxima autoritat religiosa que custodia un déu concret.

Les tombes egípcies La creença d una vida més enllà de la mort va portar als faraons a construir-se grans tombes. Eren grans construccions funeràries que servien per protegir el cos i el repòs del Faraó. Més endavant les classes privilegiades, la noblesa, també van construir-se grans tombes. La major part del poble, però, eren momificats i enterrats a la sorra del desert o en fosses comunes.

Les mastabes Hi ha tres grans tipus de construccions funeràries Les piràmides Els hipogeus

La mastaba

Característiques de la mastaba Eren construccions rectangulars de 30 a 50 metres de llarg, no massa altes. Consten d una sala amb l estàtua del difunt, una capella La cambra funerària amb el sarcòfag està construïda sota terra entre 15 i 18 metres

Les piràmides

Característiques de les piràmides Comencen com una superposició de mastabes. Les més importants són les de Keops, Kefren i Micerí, a Gizeh. Tots Faraons de la IV dinastia (2630 ane-2500 ane) Les piràmides eren plenes de laberints i cambres falses

Hipogeus

Característiques dels hipogeus Es construeixen durant l Imperi Nou (1550 ane -1069 ane) Hipogeu vol dir literalment sota terra Són tombes excavades sota terra o dins les muntanyes per evitar els robatoris i saquejos

Els tresors

L escriptura jeroglífica Els egipcis començaren a adoptar un sistema d escriptura pictogràfica cap al 3300-3150 ane A diferència dels mesopotàmics que van simplificar l escriptura pictogràfica creant l escriptura cuneïforme, els egipcis van optar per una forma més complexa i artística, l escriptura jeroglífica

Una escriptura molt complexa

Finalment desxifrada! L escriptura jeroglífica es va poder desxifrar gràcies a la troballa de la Pedra de Rosseta. Era una pedra amb un text escrit en alfabet jeroglífic i grec. A partir d aquesta troballa (1799) es poden començar a desxifrar els jeroglífics