Ajuntament de Vielha e Mijaran

ACTA DERA SESSION DETH PLEN Identificacion dera session Numerò: 06/12 Caràcter: Ordinari Data: 26 de seteme de 2012 Orari: de 10:30 a 12:15 ores Lòc: Sala d actes der Ajuntament de Assistents President: Alejandro Moga Vidal Còssos: Grop Municipau de Convergéncia Democratica Aranesa Partit Nacionalista Aranès (CDA-PNA): Joan Pau Perdices Pla, Mª Luisa Estévez Sans, Agustín Calbetó Escrig, Rosa Mª Broto Moga e Carlos Nart Bardaji. Grop Municipau deth Partit Popular (PP): Joaquin Puente Feixa.. Grop Municipau d Unitat d Aran-Progrés Municipal-Partit dels Socialistes de Catalunya (UA-PM-PSC): Juan Riu Llonch, Rufino Martínez Cau, Marc Cuny Moron, María Verges Pérez, Susana Linde Tellosa e Alex Sirat Tarrau. Tanben assistis eth tècnic de comptabilitat Xavier Nou Portolés. Assistidi pera Secretària dera Corporacion Municipau, Pilar Hervada Vidal, ar objècte de celèbrar session ordinària en prumèra convocatòria. Orden deth dia: 1. Aprobacion actes sessions anteriors deth Plen 2. Balhar compde des Decrèts d'alcaldia 3. Aprobacion de non disponibilitat de crèdit 4. Aprobacion provisionau dera modificacion des Ordenances Fiscaus 5. Aprovar complementar era prestacion economica ena situacion d'incapacitat temporau deth personau ath servici der Ajuntament 6. Resollucion d'allegacions e aprobacion definitiva dera Ordenança reguladora dera aucupacion deth viadèr public Terrasses 7. Ahèrs d'urgéncia se n'i a 8. Prècs e demanes Desenvolupament dera session Dubèrta era session peth Sr.President e un còp comprovat pera Secretària era existéncia deth quòrum de besonh entà poder èster començada, se procedís a coneisher des ahèrs que seguissen inclodidi ena Orden deth Dia. 1.- APROBACION ACTES SESSIONS ANTERIORS DETH PLEN.- 1

Se da per liejuda er acta dera session deth dia 25 de junhsèga de 2012 e deth dia 29 d agost de 2012, eth brolhon des quaus siguec entregat a toti es membres deth Consistòri e, trapant-les conformes s apròven per unanimitat, damb eth vòt a favor de toti es còssos presenti. 2.- BALHAR COMPDE DES DECRÈTS D ALCALDIA.- Per part der Alcalde se balhe compde as Còssos, que se dan per enteradi, des resolucions que seguissen: Decrèt 176/12 - Autrejament licéncia prumèra aucupacion. Decrèt 177/12 - Convocar session ordinària dera Junta de Govèrn Locau. Decrèt 178/12 Convocar session ordinària deth Conselh d Alcaldes. Decrèt 179/12 Autrejament permís d aucupacion de viadèr public. Decrèt 180/12 - Autrejament permís d aucupacion de viadèr public. Decrèt 181/12 Correccion error en impòrt licéncia 1ra aucupacion. Decrèt 182/12 Convocar session ordinària dera Junta de Govèrn Locau. Decrèt 183/12 - Autrejament permís d aucupacion de viadèr public. Decrèt 184/12 Non autorizacion de zòna de carga e descarga. Decrèt 185/12 Convocar session extraordinària deth Conselh d Alcaldes. Decrèt 186/12 - Convocar session ordinària dera Junta de Govèrn Locau. Decrèt 187/12 Aprobacion devolucion de fiança. Decrèt 188/12 - Aprobacion devolucion de fiança. Decrèt 189/12 Admission a tramite d ua reclamacion patrimoniau. Decrèt 190/12 Convocar sessión de Comissions Informatives. Decrèt 191/12 - Admission a tramite d ua reclamacion patrimoniau. Decrèt 192/12 Modificacion convocatòria sessión de Comissions Informatives. Decrèt 193/12 Convocar session extraordinària deth Plen. Decrèt 194/12 - Aprobacion devolucion de fiança. Decrèt 195/12 - Aprobacion devolucion de fiança. Decrèt 196/12 - Aprobacion devolucion de fiança. Decrèt 197/12 - Aprobacion devolucion de fiança. Decrèt 198/12 Aprobacion de plan de seguretat. Decrèt 199/12 Disciplina urbanistica. Decrèt 200/12 Autrejament de licéncia de 1ra. Aucupacion. Decrèt 201/12 Autrejament de tarjeta de parcatge entà impedits. Decrèt 202/12 Nomenament de directora substituta Escòla Mairau. Decrèt 203/12 Adjudicacion bar Hèsta Major. Decrèt 204/12 Convocar session ordinària dera Junta de Govèrn Locau. Decrèt 205/12 Autorizacion d atraccion entara Hèsta Major. Decrèt 206/12 Incoacion d expedient entà declarar era caducitat d ua sollicitud de licéncia. Decrèt 207/12 Gratificacion extraordinària as Vigilants Municipaus. Decrèt 208/12 Convocar Comission Informatives. 2

Decrèt 209/12 - Admission a tramite d ua reclamacion patrimoniau. Decrèt 210/12 Autrejament de permis d aucupacion de viadèr public. Decrèt 211/12 Convocatòria de session ordinària deth Plen. Decrèts intervencion Decrèt 42/2012 Ordenar e aprovar eth pagament dera nòmina e seguretat sociau deth personau mes de junhsèga 2012. Decrèt 43/2012 Aprovar relacions de despena números 16/2012 e 17/2012. Decrèt 44/2012 Ordenacion de pagament des relacions 13/2012, 14/2012 e 4/M/2012. Decrèt 45/2012 Inici expediente dera 4au Modificacion de crèdit deth Pressupòst 2012. Decrèt 46/2012 Ordenar e aprovar eth pagament dera nòmina e seguretat sociau deth personau mes d agost 2012. Decrèt 47/2012 Aprovar era relacion de documents número 18/2012 e 19/2012. Decrèt 48/2012 Ordenar eth pagament des relacions 15/2012, 16/2012 e 6/M/2012. Decrèt 49/2012 Autrejament de tarjeta de parcatge entà impedits. 3.- APROBACION DE NON DISPONIBILITAT DE CRÈDIT.- Er Alcalde explique qu en aplicacion deth Reiau Decrèt Lei 20/2012, de 13 de junhsèga, e era Circular deth Ministerio de Hacienda, sus era aplicacion der impòrt des pagues extraordinaries s an de considerar pressupostàriament coma un crèdit non disponible. Passe era paraula Xavier Nou entà qu explique era prepausa. Se referís Xavier Nou ara nòta informatiua deth Ministerio de Hacienda relatiua ara aplicacion per part des Entitats Locaus de çò que dispausen es articles 2 deth Reiau Decrèt-lei 20/2012, de 13 de junhsèga, de mesures entà garantizar era estabilitat pressupostària e foment dera competitivitat e 22 dera Lei 2/2012, de Pressupòsti Generaus der Estat entath present exercici. Seguntes er apartat 4 deth nomenat article 2 deth Reiau Decrèt-ley 20/2012, aguestes quantitats se destinaràn en exercicis futurs a realizar aportacions a plans de pensions o contractes d assegurança collectiua qu inclodisque era cobertura dera contingéncia de jubilacion. Se met ara consideracion des Grops Municipaus : Pren era paraula Rufino Martínez Cau, Còsso deth Grop Municipau d UA-PM-PSC, que manifeste era sua posicion ath respecte der acòrd non sus eth hons senon sus era forma en que ac a hèt aguest Govèrn der Estat, dera retalhada des retribucions entà disminuïr dèficits des corporacions e ara eth Govèrn a prenut ua auta postura damb aguesta nòta informativa deth Ministerio de Hacienda, supausi qu entà esvitar declaracion d inconstitucionalitat, per mor de «ni te lo niego ni te lo pago», postura ben estudiada des interèssi de beth sector deth país, milers de milions de toti es empleadi publics dera 3

administracion, mès organismes publics, passaran toti de patac a passar a hons de pensions, que non deishen d èster mès qu es bancs e deute der Estat; ei a díder, es diners deth foncionariat public acaben crompran deute der Estat e financian as banqui damb un tèrme de 30 ans, ja qu a molti non se les tornaràn enquia d aci molti ans. Manifestam era nòsta critica ad aguesta formula tant retorçoda. Pensi qu er Alcalde compartís aguesta interpretacion, mès vòten a favor entà respectar era legalitat. Autant eth Pòrtavotz deth Grop Municipau de CDA coma eth deth PP, non an arren a díder. Er Alcalde ditz que coincidís damb er analisis hèt peth Còsso Rufino Martínez, mès sonque respectam era legalitat, donques era realitat mos obligue. Considerant er informe de Secretaria de data 18 de seteme de 2012, en relacion damb eth procediment e era legislacion aplicable e er informe d intervencion sus era viabilitat de realizar era declaracion des crèdits corresponenti as partides pressupostàries següentes: Partida Nòm Consignacion de non disponibilitat 13300-12004 R.B. Foncionaris grop C2 vigilants 599,25 13300-12005 R.B. Foncionaris grop E vigilants 1.096,94 13300-12006 Trienis vigilants 53,88 13300-12100 Complement de destinacion vigilants 871,37 13300-12101 Complement específic vigilants 1.803,47 13300-12103 Complement de residéncia vigilants 81,53 15100-13000 R.B. Laborau fixe urbanisme 4.724,97 15500-13000 R.B. Laborau fixe vies públiques 17.703,20 16100-13000 R.B. Laborau fixe servei aigües 3.315,65 32100-13000 R.B. Laborau fixe escòla Mairau 13.894,25 32101-13000 R.B. Laborau fixe CEIP Garona 4.291,13 33200-13000 R.B. Laborau fixe bibliotèca 4.163,78 33400-13000 R.B. Laborau fixe cultura 2.984,06 34100-13000 R.B. Laborau fixe spòrts 2.034,56 92000-12000 R.B. Foncionaris grup A1 1.109,05 92000-12003 R.B. Foncionaris grup C1 720,02 92000-12004 R.B. Foncionaris Grup C2 599,25 92000-12006 Trienis (Foncionaris administracion) 704,97 92000-12100 Complement destinacion (Foncionaris administracion 1.442,89 92000-12101 Complement específic (Foncionaris administracion) 4.494,26 92000-12103 Complement residència (Foncionaris administracion) 163,47 4

92000-13000 R.B. Laborau fixe administracion 9.187,66 TOTAU.. 76.039,61 Deth pressupòst legaument aprovat, coma non disponibles. Cossent damb çò que dispause er article 33.3 deth Reiau Decrèt 500/1990, de 20 d abriu, peth quau se desenvòlupe eth Capítol prumèr deth Titol siesau dera Lei 39/1988, de 28 de deseme, Reguladora des Isendes Locaus, en matèria pressupostària, eth Plen a prepausa dera Comissio Informatiua de Finances, Personau, Pressupòsti, Patrimòni e Contractacions deth dia 19 de seteme de 2012, damb eth vòt a favor des tretze (13) Còssos que formen era Corporacion Municipal, per unanimitat, acòrde: Prumèr.- Aprovar era declaracion de non disponibilitat des crèdits pressupostaris des següentes aplicacions pressupostàrires: Partida Nòm Consignacion de non disponibilitat 13300-12004 R.B. Foncionaris grop C2 vigilants 599,25 13300-12005 R.B. Foncionaris grop E vigilants 1.096,94 13300-12006 Trienis vigilants 53,88 13300-12100 Complemnet de destinacion vigilants 871,37 13300-12101 Complement específic vigilants 1.803,47 13300-12103 Complement de residència vigilants 81,53 15100-13000 R.B. Laborau fixe urbanisme 4.724,97 15500-13000 R.B. Laborau fixe vies públiques 17.703,20 16100-13000 R.B. Laborau fixe servei aigües 3.315,65 32100-13000 R.B. Laborau fixe escòla Mairau 13.894,25 32101-13000 R.B. Laborau fixe CEIP Garona 4.291,13 33200-13000 R.B. Laborau fixe biblioteca 4.163,78 33400-13000 R.B. Laborau fixe cultura 2.984,06 34100-13000 R.B. Laborau fixe sports 2.034,56 92000-12000 R.B. Foncionaris grup A1 1.109,05 92000-12003 R.B. Foncionaris grup C1 720,02 92000-12004 R.B. Foncionaris Grup C2 599,25 92000-12006 Trienis (Foncionaris administracion) 704,97 92000-12100 Complement destinacion (Foncionaris administracion 1.442,89 92000-12101 Complement específic (Foncionaris administracion) 4.494,26 92000-12103 Complement residència (Foncionaris administracion) 163,47 92000-13000 R.B. Laborau fixe administracion 9.187,66 TOTAU.. 76.039,61 5

Per impòrt de 76.039,61, quedant es ingrèssi afectadi as madeishes pendenti d aplicar per mor qu en exercicis futurs se destinen ara realizacion d aportacions a plans de pensions o contractes d asseguranca collectiva qu inclodisquen era prestacion dera contingéncia de jubilacion, cossent damb çò que ditz era Lei Organica 2/2012, d Estabilitat Pressupostària e Sostenibilitat Financera, segontes er Apartat 4 der Article 2 deth Reiau Decrèt-Lei 20/2012. Dusau.- Balhar compde deth present acòrd ara Intervencion entà què procedísque a hèr en tèrme es anotacions comptables e pressupostàries corresponentes. 4.-APROBACION PROVISIONAU DERA MODIFICACION DES ORDENANCES FISCAUS.- Er Alcalde resumis es modificacions prepausades, en generau se congelen es impòsti e es taxes. Escòla Mairau: se reestructuren es taxes, per un costat se redusís un 33% era taxa de tarde e per un aute costat se cree era taxa de maitin per mor d augmentar era quantitat de mainatges dera Escòla Mairau. En dia d aué auem quaranta-dus mainatges. Er Alcalde explique que se vò redusir un 25% era jornada laborau deth personau, sense auer d amortizar cap de plaça. S a arribat a un acòrd entàd aguest an damb eth personau. S eth número d alumnes augmente tanben s augmentaràn es ores deth personau. Respecte as autes Ordenances Fiscaus er Alcalde comente era naua taxa que s introdusís per celebracion de bodes civius. Era tarifa especiau d aigua, d acòrd damb eth compromís, se disminuís un 10%. Respecte ara Ordenança Fiscau núm. 7: Taxa per licéncia de dubertura d establiments, era Secretària explique eth nau redactat dera ordenança per mor d adaptar-la ara normatiua vigent. Er Alcalde explique que entath càlcul d aguesta taxa coma critèri generau s a cercat er equilibri economic entre eth còst qu assumis er Ajuntament entà que se pogue desenvolupar era activitat e eth prètz dera taxa que pagarà eth particular, per tot açò s agraís a José Miguel Álvarez, Xavier Nou e Pilar Hervada eth trebalh desenvolupat entà adaptar aguesta normatiua e arténher er equilibri economic damb era despena qu er Ajuntament patís. En darrèr lòc explique er Alcalde es modificacions dera Ordenança Fiscau núm. 22: Prètz public entara prestacion as particulars de Servicis materiaus e bèns de propietat municipau, que s a actualizat a instàncies deth Prumèr Tinent d Alcalde, en tot incorporar tot eth materiau qu auem, damb era corresponent avaloracion economica. Era resta d Ordenances Fiscaus resten igual qu en exercici actuau. Er Alcalde met era prepausa ara consideracion des Grops Municipaus, e en prumèr lòc pren era paraula Pau Perdices, pòrtavotz deth Grop Municipau de CDA, que ditz qu era 6

estabilizacion des Ordenances Fiscaus ei un hèt, er IBI s a incrementat aguesti darreri 10 ans per aplicacion dera normatiua estatau. Respecte ara reduccion dera tarifa especiau d aigüa, actuaument ei un ingrès mès ben testimoniau; a estat molt important er ingrès d aguesta taxa mès toti es ajuntament d aguesti darreri ans an vengut complint eth compromís dera sua reduccion e s anarà rebaishant enquia eliminar-la. Sus era Escòla Mairau díder qu ei complicat de gestionar per mor deth cambi radicau que i a agut enes pròpis cliente dera escòla, qu an baishat moltíssim e maugrat qu auem prètzi estandar, ena banda baisha des escòles mairaus d autes municipis, se note era crísis que patim. Pren era paraula Rufino Martínez, Còsso deth Grop Municipau d UA-PM-PSC, qu estime qu era adaptacion des ordenançes fiscaus que s a anat dan pes naues situacions que s an pogut produsir e en adaptacion ara naua normatiua damb aplicación de naues tarifes que son decisions de govèrn, mos semble ben e eth nòste vòt poderie èster era abstencion, mès respecte ara Ordenança Fiscau núm. 1 Impòst sus bèns inmòbles, dera que non s a comentat arren e ena que s introdusíssen exempcions en quate categories diferente e mos agradarie saber quin ei eth motiu d aguestes exempcions volontàries des deth punt de vista tributari. Joaquin Puente, Pòrtavotz deth Grop Municipau deth P.P., ditz que non a arrèn a díder. Ara seguida er Alcalde explique eth motiu peth quau s an introdusit aguestes exempcions der IBI. En aguest Ajuntament i a agut un temps en quau s aproveren aguestes madeishes exempcions. Es equipament as quaus se referis era exempcion son er Espitau, damb eth Centre d Asisténcia Primaria de Salut, era Residéncia Geriatrica e eth Centre Aucupacionau de Discapacitats; creigui qu ei exemptar d un còst a servicis sociaus basics que non afecten de manèra important as ingrèssi, ara recaptacion reau d aguest impòst; entenem que laguens de çò qu`ei era vertebracion sociau, establir qu aguesti equipament publics damb finauetat sociau que non an importància ena recaptacion municipau; exemptar ath Conselh Generau d Aran deth pagament der IBI, credem qu ei important. Er Alcalde demane desencuses per non explicar era Ordenança Fiscau núm. 1. Pren era paraula eth Còsso Rufino Martínez que manifeste: Eth nòste desacòrd en sentit de què non ei que s afavorísque ua activitat de caràcter sociau, er impòst der IBI ei un impòst de caràcter estatau que s auesse volut er Estat auesse pogut arremasar ues autes exempcions ena madeisha Ley de Haciendas Locales. Ei un tribut que grave es locaus de quinsevolh tipe, de propietat publica o privada, des entitats locaus, comunetat autonòmiques, eca. Aguesti edificis receben uns servicis: aigua, lordères, lum, eca e non entenem per qué er Ajuntament a de renonciar as ingrèssi que se produsíssen per part d ues autes administracions publiques en concepte d IBI ara icenda locau e a mès a mès pregunti quantes exempcions existíssen d autes administracions publiques ara Administracion Locau en quinsevolh tipe d impòsti o taxes coma er IVA o eth canon de sanejament, o eth canon sus er aigua o quinsevolh aute. Per qué es autes administracions non an eth madeish tracte damb er Ajuntament de?. En aguest cas se demane quin ei er impòrt que se perdone ad aguesta administracion; sollicitam er estudi economic-financer. Non sabem perquè perdonam aguest impòrt quan per un aute costat 7

mos estam queishan dera manca de recursi pera situacion economica der Ajuntament, entath manteniment d uns auti equipaments que dan un servici supramunicipau, per mor que les utilizen vesins d uns auti municipis e maugrat açò se les perdone volentàriament aquet pagament a ua administracion qu aurie de pagàc tot perqué açò non a arren a veir damb eth servici que se preste, er usatger non pague aguest impòrt, lo pague era Adminsstracion que da eth servici. Pren era paraula Pau Perdices, Còsso de CDA-PNA, e respon qu en prumèr lòc agraís çò qu a dit Rufino Martínez que des deth punt de vista legau a rason, mès que vò hèr un petit matís en plen coneishement de causa, es capitaus que se queishen des despenes que compòrte èster capitau, eth que se queishe qu ath deishe, per mor qu a mès ventatges que desventatges. En cas dera Val d Aran pensi qu a un caràcter mès politic que economic. Aguesta exempcion dejà s aprovèc juntament damb UA e dempús er an 2004 eth govèrn municipau d UA la treiguec en an 2007, eth Conselh Generau d Aran la torne a sollicitar pendent eth mandat d UA; economicament ad a arrés li agrade regalar arren. Es diferenti consistoris d aguest Ajuntament an volut dignificar era capitalitat. Er hèt d auer espitau en Capital Vielha ei un gran benefici entàs vesins de Vielha e eth simbolisme se hè evident en aguesta qüestion. Non ei solet ua qüestion plantejada per aguest govèrn. Rufino Martínez: Coincidísqui en part en çò qu a dit Pau Perdices, però jamès è plorat pera capitalitat de Vielha. Era capitau ei entà tot, entà çò bon e entà çò dolent, non se pòt escuélher sonque çò que se vò. Pro de plorar peth manteniment des equipaments municipaus culturaus, esportius, o de quinsevolh clase quan per un aute costat se perdonen ingrèssi. Quan Pau ditz qu er Espitau de Vielha ei er Espitau de tota era Val d Aran, sai de que parle per mor que siguí jo, coma Diputat Provinciau, qui demanèc a toti es Ajuntament dera Val d Aran qu aportèssen ingrèssi deth canon energetic entara crompa des terrens aun se bastic. È participat des de hè molti ans ena solidaritat de Vielha e Mijaran. Sollicite que se li faciliten es donades e impòrt des recebuts der impòst der IBI que se deisharan de crobar. Quan se sollicitèc per part deth Gerent Francesc Fernández, era exempcion entar espitau ere entà estabilizar despenes. Eth Conselh Generau d Aran a liquidat ICIO en licéncies qu èren beneficioses en interès public, e ara hèm aguesta exempcion, i a ua incoeréncia en aguesta prepausa. Per un impòst si que crobi per un aute non se crobe. Pau Perdices: er ICIO ei tanben un impòst obligatòri e igual qu er IBI. Era exempcion sonque se referís a sanitat e benester que son causes molt sensibles entara resta de municipis dera Val d Aran, sonque que s a sajat de non cobrar ath Conselh Generau d Aran. Es recebut der IBI as quaus beneficie era exempcion son deth Servei Aranes dera Salut (Espitau Residencia Geriatrica): 11.140,59 e Conselh Generau d Aran (nau ADDA) 755,75. Pren era paraula er Alcalde entà finalizar eth debat e ditz qu aguest Ajuntament non plore çò que hè ei governar dident era vertat qu ei un compromís personau que jo è assolit damb eth pòble de. Demane collaboracion as autes institucions deth país, ajuntaments e Conselh, e sollicitam ajuda tanben as institucions de dehòra d Aran. 8

Entenem era politica en vertents diferentes. Non ploram, explicam era situacion tal e coma està. Informam des trebalhs qu estam hènt damb transparéncia. Er Gòvern d aguest Ajuntament des de junh der an 2011 ei coërent. Se auem ua empresa participada majoritariament municipau, enteni que s a d informar dera situacion ena que se trape e des trebalhs que s estan portant a terme entà cercar ajudes institucionaus. Eth Conselh Generau d Aran a assumit ua òbra deth Carrèr Espitau e er entorn der Espitau damb un còst de 179.000 ; a hèt ua inversion en espacis publics damb repercusion enes servicis de benester sociau. Se tracte d èster coërent damb era accion de govèrn, damb es principis que vò portar a tèrme aguest govèrn municipau des de junh de 2011. Se meten es prepauses a votacion: PREPAUSA.- 1: Per providéncia der Alcalde de data 18 de seteme de 2012 s acordèc iniciar er expedient dera modificacion des ordenances fiscaus vigents de: Ordenança Fiscau núm. 1 : IMPÒST SUS BÈNS INMÒBLES En aguesta ordenança s introdusís er apartat h) en Article 4. Exempcions: Article 4. Exempcions: h) Gaudiran d exempcion es inmòbles destinadi a centres sanitaris e assistenciaus, era titolaritat des quaus correspongue ar Estat, era Comunetat Autònoma o es Entitats Locaus e qu aperténhe a ua o varies des categories següents : a) Espitau públic b) Centres d assiténcia primària, d accès generau. c) Residéncies geriàtriques d) Centres aucuacionaus de discapacitats Ordenança Fiscau núm. 11 : TAXA ENTARA UTILITZACION D ESPACIS CULTURAUS, EQUIPAMENTS ESPORTIUS E EDIFICIS MUNICIPAUS. En aguesta ordenança s introdusis en epígraf setau eth punt 3 e quedarà redactat coma s indique seguidament: 3 Pera celebracion de bodes civius Pera celebracion de boda civiu. 150,00 Ordenança Fiscau núm. 21 : TAXA ENTATH SUBMINISTRAMENT D AIGUA. Se modifique er Article 6au, tarifa dusau. Taxa especiau e se redusís damb un 10%. Tarifa dusau. Especiau: Viuendes, per cada viuenda 649,00 Locaus comerciaus, enquià 50 M2. 325,00 9

Locaus comerciaus, a partir de 50 M2. 649,00 Burèus professionaus 325,00 Otel per cada abitacion 162,50 Apartotel per cada apartament 325,00 Ordenança Fiscau núm. 22 : PRÈTZ PÚBLIC ENTARA PRESTACION AS PARTICULARS DE SERVICIS, MATERIAUS E BÈNS DE PROPIETAT MUNICIPAU. En aguesta ordenança en article 3au, en apartat 1 s inclodis eth veïcul forgoneta, cagires, megafonia e s actualize er impòrt dera ora d oficiau e de peon e s inclodis era ora de vigilant municipau e quedarà redactat dera següent forma: Article 3r. Tarifes: Es tarifes a aplicar seràn es següentes: 1.- Utilitzacion de materiau de propietat municipau: Èuros a) Grua municipau Entara retirada de veïculs dera via pública.. 35,05 b) Veïculs dera brigada Municipau 1) Camion MAN Servici de Pala, ora o fraccion.. 29,15 Servici martet, perforador, ora o fraccion. 31,67 2) Escampadora autopropulsada, ora o fraccion.. 36,58 3) Mashina Torfesa damb diferents accesoris, ora 46,84 4) Veïcul tot terren, ora o fraccion. 21,74 5) Veïcul forgoneta. 18,50 2.- D auti materiaus municipaus Baranes de precaucion,per metre lineal o fraccion e dia 1,36 Cagires de husta, per unitat e dia.... 0,28 Cagires de plàstic, per unitat e dia 0,28 Taules de husta, per unitat e dia 0,50 Taules de plàstic, per unitat e dia. 0,90 Estrada / prètz m2) inclodit eth muntatge.. 3,38 Muntatge e desmuntatge dera carpa. 667,21 Loguèr Carpa, per dia.. 121.21 Equip megafonia..... 60,00 Micrófons 30,00 Cintes d abalisament.. 1,36 /m/l 3,- D auti servicis Prètz ora oficiau 1ª.. 21,63 Prètz ora peon. 18,65 Prètz ora vigilant municipau 21,68 10

Ordenança Fiscau núm. 23 : TAXA ENTARA PRESTACION DETH SERVICI DERA ESCÒLA MAIRAU ERA CUNHÈRA. En aguesta ordenança s introdusis ua naua franja oraria de maitin e se modifique era tarifa der orari de tarde damb una reduccion deth 33 % der impòrt e quedarà redactat coma s indique ara seguida : Article 6: Quota tributària Empadronats No Empadronats Matrícula d inscripcion 42,00 49,96 Mainatges enquià es 18 messi Mensualitat orari 08:00 a 12,30 e 15,30 a 18,00 166,47 198,03 Mensualitat orari 08:00 a 18:00 incluidit Assistencia Minjar) 217,07 258,34 Mensualitat orari 08:00 a 12:00.. 99,50 118,70 Mensualitat orari 15:00 a 18:00.. 73,50 90,00 Assistència minjar dia 3,54 4,14 Mainatges de més de 18 messi Mensualitat orari 8:00 a 12:30 e 15:30 a 18:00 166,47 198,03 Mensualitat orari 8:00 a 18:00 217,07 258,34 Mensualitat orari 08:00 a 12:00 99,50 118,70 Mensualitat orari 15:00 a 18:00 73,50 90,00 Minjar dia 8,00 9,70 Mensualitat minjar damb vrespalh 110,00 131,00 Mensualitat mimjar sense vrespalh 90,00 110,00 Era Comission informativa de Finances, Personau, Pressupòsti, Patrimòni e Contractacions deth dia 19 de seteme de 2012 a emetut imforme favorable. Eth Còsso Rufino Martínes sollicite que se hèsque era votacion per separat. Votacion separada des Ordenances Fiscaus Modificacion Ordenança Fiscau núm. 1 : IMPÒST SUS BÈNS INMÒBLES A favor: Sies (6) vòts de CDA mès un (1) vòt deth PP. En contra: Sies (6) vòts d UA-PM-PSC. Ena resta d ordenances s apròven damb eth vòt a favor de: Sies (6) vòts de CDA mès un (1) vòt deth PP, e era abstencion des sies (6) membres deth Grop Municipau d UA-PM- PSC. 11

En conseqüéncia, per majoria absoluta, s apròve: Prumèr.- Aprovar provisionaument entar exercici 2013 e següents, es modificacions des ordenançes que s indiquen: Ordenança Fiscau núm. 1 IMPÒST SUS BÈNS INMÒBLES En aguesta ordenança s introdusís er apartat h) en Article 4. Exempcions: Article 4. Exempcions: h) Gaudiran d exempcion es inmòbles destinats a centres sanitaris e assistenciaus, era titolaritat des quaus correspongue ar Estat, era Comunetat Autònoma o es Entitats Locaus e que apertenhen a ua o varies des categories següents : e) Espitau públic f) Centres d assiténcia primària, d accès generau. g) Residéncies geriàtriques h) Centres aucuacionaus de discapacitats Ordenança Fiscau núm. 11 : TAXA ENTARA UTILITZACION D ESPACIS CULTURAUS, EQUIPAMENTS ESPORTIUS E EDIFICIS MUNICIPAUS. En aguesta ordenança s introdusís en epígraf setau eth punt 3 e quedarà redactat coma s indique seguidament: 3 Per celebracion de bodes civius Pera celebracion de boda civiu. 150,00 Ordenança Fiscau núm. 21 : TAXA ENTATH SUBMINISTRAMENT D AIGUA: Se modifique er Article 6au, tarifa dusau. Taxa especiau, e se redusís damb un 10%. Tarifa dusau. Especiau: Viuendes, per cada viuenda 649,00 Locaus comerciaus, enquià 50 M2. 325,00 Locaus comerciaus, a compdar de 50 M2. 649,00 Burèus professionaus 325,00 Otel per cada abitacion 162,50 Apartotel per cada apartament 325,00 Ordenança Fiscau núm. 22 : PRÈTZ PÚBLIC ENTARA PRESTACION AS PARTICULARS DE SERVICIS, MATERIAUS E BÈNS DE PROPIETAT MUNICIPAU. En aguesta ordenança en article 3r, en apartat 1 s inclodis eth veïcul forgoneta. Cagires, megafonia e s actualize er impòrt dera ora d oficiau e de peon e s inclodis era ora de vigilant municipau e quedarà redactat dera següent forma: Article 3r. Tarifes: 12

Es tarifes a aplicar seràn es següentes: 1.- Utilitzacion de materiau de propietat municipau: Euros c) Grua municipau Entara retirada de veïculs dera via pública.. 35,05 d) Veïculs dera brigada Municipau 1) Camion MAN Servici de Pala, ora o fraccion.. 29,15 Servici martet, perforador, ora o fraccion. 31,67 2) Escampadora autopropulsada, ora o fraccion.. 36,58 3) Mashina Torfesa damb diferents accesoris, ora 46,84 4) Veïcul tot terren, ora o fraccion. 21,74 5) Veïcul forgoneta. 18,50 2.- D auti materiaus municipaus Baranes de precaucion,per metre lineal o fraccion e dia 1,36 Cagires de husta, per unitat e dia... 0,28 Cagires de plàstic, per unitat e dia.. 0,28 Taules de husta, per unitat e dia 0,50 Taules de plàstic, per unitat e dia. 0,90 Estrada / prètz m2) inclodit eth muntatge.. 3,38 Muntatge e desmuntatge dera carpa. 667,21 Loguèr Carpa, per dia.. 121.21 Equip megafonia..... 60,00 Micrófons 30,00 Cintes d abalisament.. 1,36 /m/l 3,- D auti servicis Prètz ora oficiau 1ª.. 21,63 Prètz ora peon. 18,65 Prètz ora vigilant municipau 21,68 Ordenança Fiscau núm. 23 : TAXA ENTARA PRESTACION DETH SERVICI DERA ESCÒLA MAIRAU ERA CUNHÈRA. En aguesta ordenança s introduis ua naua franja oraria de maitin e se modifique era tarifa der orari de tarde damb una reduccion deth 33 % der impòrt e quedarà redactat coma s indique ara seguida : Article 6: Quota tributària Empadronats No Empadronats Matrícula d inscripcion 42,00 49,96 Mainatges enquià es 18 messi 13

Mensualitat orari 08:00 a 12,30 e 15,30 a 18,00 166,47 198,03 Mensualitat orari 08:00 a 18:00 incluidit Assistencia Minjar) 217,07 258,34 Mensualitat orari 08:00 a 12:00.. 99,50 118,70 Mensualitat orari 15:00 a 18:00.. 73,50 90,00 Assisténcia minjar dia 3,54 4,14 Mainatges de més de 18 messi Mensualitat orari 8:00 a 12:30 e 15:30 a 18:00 166,47 198,03 Mensualitat orari 8:00 a 18:00 217,07 258,34 Mensualitat orari 08:00 a 12:00 99,50 118,70 Mensualitat orari 15:00 a 18:00 73,50 90,00 Minjar dia 8,00 9,70 Mensualitat minjar damb vrespalh 110,00 131,00 Mensualitat mimjar sense vrespalh 90,00 110,00 Dusau.- Expausar ath públic en taulèu d anuncis der Ajuntament es anteriors acòrds provisionaus, penden eth tèrme de treinta dies obrers, compdadi des deth dia següent ath dera publicacion der anunci d exposicion en Butletín Oficiau dera Província. Pendent eth tèrme d exposicion pública des ordenançes, es qu agen un interès directe o siguen afectadi enes tèrmes previsti enes articles 15 ath 19 deth Reiau Decrèt Legislatiu 2/2004, de 5 de març, poiràn examinar er expedient e presentar es reclamacions que creiguen de besonh. Transcorregut eth tèrme d exposicion pública sense que s agen presentat reclamacions, es acòrds adoptadi quedaràn definitiuament aprovadi e se publicarà en Butletín Oficiau dera Província eth tèxte íntegre des modificacions efectuades. Tresau.- Es acòrds definitius en matèria de modificacion des ordenançes fiscaus entar exercici 2013 e següents se publicaràn en Butletín Oficiau dera Província. PREPAUSA 2.- MODIFICACION ORDENANÇA FISCAU NÚMERO 7 Per Providència der Alcalde deth dia 18 de seteme de 2012 s acordèc iniciar er expedient de modificacion dera Ordenança Fiscau vigent número 7: TAXA ENTARA TRAMITACION DES ACTIVITATS SUBJECTES A AUTORIZACION, LICÉNCIA E COMUNICACION PREALABLA PREVISTES ENA LEI 20/2009, DE 4 DE DESEME DE PREVENCION E CONTRÒTLE DES ACTIVITATS INNOQÜES E ARA LEI 11/2009, DE 6 DE JUNHSÈGA, DE REGULACION ADMINISTRATIVA DES ESPECTACLES E ES ACTIVITATS RECREATIVES, damb era finautat d adaptar-la ara normativa vigent. Era Comissió informativa de Finances, Personau, Pressupòsti, Patrimòni e Contractacions deth dia 19 de seteme de 2012 a emetut informe favorable. 14

Se prepause ath Plen era sua aprobacion e per majoria absoluta, damb eth vòt a favor des sies (6) membres deth Grop Municipau de CDA-PNA, eth vòt a favor deth còsso deth Grop Municipau deth PP e era abstencion des sies (6) membres deth Grop Municipau d UA-PM-PSC, s acòrde: Prumèr. Aprovar provisionaument entar exercici de 2013 e següents era modificacion dera Ordenança Fiscau número 7: Ordenança Fiscal 7 TAXA PER LA TRAMITACIÓ DE LES ACTVITATS SUBJECTES A AUTORITZACIÓ, LLICÈNCIA I COMUNICACIÓ PRÈVIA PREVISTES A LA LLEI 20/2009, DE 4 DE DESEMBRE DE PREVENCIÓ I CONTROL AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS I DE LES ACTIVITATS INNÒCUES I A LA LLEI 11/2009, DE 6 DE JULIOL, DE REGULACIÓ ADMINISTRATIVA DELS ESPECTACLES I LES ACTIVITATS RECREATIVES. Fonament i naturalesa Article 1 Fent ús de les facultats concedides pels articles 133.2 i 142 de la Constitució i per l'article 106 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i d acord amb allò que disposen els articles 15 a 27 del R.D. Legislatiu 2/2004 de 5 de març pel que s aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, i a l empara del que disposa la Llei 20/2009, de 4 de desembre de prevenció i control ambiental de les activitats, la Llei 4/2004, d 1 de juliol reguladora del procés d adequació de les activitats amb incidència ambiental i el seu reglament de desenvolupament aprovat pel Decret 50/2005, de 29 de març i la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles i les activitats recreatives i el seu reglament de desplegament aprovat pel decret 112/2010, de 31 d agost aquest Ajuntament estableix les taxes per la tramitació municipal: de les autoritzacions ambientals, de les llicències ambientals, de les comunicacions prèvies dels annexos III, de la comunicació prèvia de les activitats innòcues excloses d aquesta llei però emparades pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d abril, per la qual s aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, Decret 179/1995, de 13 de juny pel que s aprova al reglament d obres, activitats, i serveis dels ens locals de Catalunya i Reial Decret 1/1990, de 12 de juliol i de les llicència municipals i comunicacions prèvies a què estan subjectes els espectacles públics i les activitats recreatives d acord amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles i les activitats recreatives i el seu reglament de desplegament aprovat pel decret 112/2010, de 31 d agost ; que s han de regir per aquesta Ordenança fiscal, les normes de la qual s atenen a allò que preveu l article 58 del R.D. Legislatiu 2/2004 de 5 de març pel que s aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. Fet imposable 15

Article 2 Constitueix el fet imposable de les taxes regulades en aquesta Ordenança la prestació per part de l Ajuntament de: Els serveis i activitats tècniques i administratives de competència local establerts a la Llei 20/2009, per a la tramitació de les autoritzacions ambientals que concedeix la Generalitat de Catalunya, a què es troben sotmeses les activitats que es relacionen en l annex I. Els serveis tècnics i administratius derivats de la sol.licitud de les llicències ambientals, de les que, inexcusablement, han d estar proveïts els establiments o locals on es desenvolupin activitats de les incloses als annexos II de la Llei 20/2009. Els serveis tècnics i administratius derivats de les comunicacions prèvies a què resten sotmeses les activitats de l annex III de la Llei 20/2009 i també les comunicacions d activitats innòcues d acord amb el decret Legislatiu 2/2003, Decret 179/1995, i Real Decret 1/1990. Els serveis tècnics i administratius derivats de les comunicacions prèvies i llicències municipals a què resten sotmeses els espectacles públics i activitats recreatives d acord amb la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles i les activitats recreatives i el seu reglament de desplegament aprovat pel decret 112/2010, de 31 d agost. Els serveis tècnics i administratius que comportin els controls i revisions de les activitats compreses en els apartats anteriors. Els serveis tècnics i administratius derivats de l adequació de les activitats existents, de conformitat amb la Llei 4/2004 i el Decret 50/2005. Tots els serveis que es derivin de la tramitació, a instància de part, dels expedients per: 1 Legalització ambiental d activitat (obertura, trasllat i canvi substancial). 2 Adequació ambiental d activitat. 3 Canvi de titularitat. 4 Modificació i/o ampliació ambiental de l activitat (canvis no substancials). 5 Control ambiental periòdic 6 Control ambiental inicial activitats annex II i IV. 7 Legalització espectacles públics i activitats recreatives ( llicència municipal i règim de comunicació) 8 Segones i successives visites de comprovació, informes d assistència, certificats o altres tràmits relacionats amb l activitat. Article 3 Obligació de contribuir 1. L obligació de contribuir naixerà en el moment que es formuli la sol.licitud de la llicència o d efectuarse la comunicació prèvia, o cas, que aquella no es sol.liciti o la comunicació no s efectuï, en el moment que es produeixi el requeriment de legalització de l activitat al subjecte passiu. 16

2. El règim general és el d autoliquidació. 3. Les sol.licituds de llicència o la comunicació prèvia s hauran de formular abans de l obertura i posada en funcionament dels establiments o instal.lacions de què es tracti. 4. L obligació de contribuir, una vegada nascuda, no s ha de veure afectada, de cap manera, per la denegació de la llicència sol.licitada, ni per la concessió d aquesta condicionada a la modificació de les condicions de l establiment, ni per la renúncia o desistiment del sol.licitant una vegada atorgada la llicència. Article 4 Subjecte passiu i responsables 1. Són subjectes passius d aquestes taxes, a títol de contribuent, les persones físiques i jurídiques i les entitats a què es refereix l article 35.4 de la Llei general tributària, que sol.licitin o que resultin beneficiades o afectades per l esmentada tramitació d autorització ambiental, llicència ambiental o comunicació prèvia. 2. Respondran solidàriament de les obligacions tributàries del subjecte passiu les persones físiques i jurídiques a què es refereixen els articles 41 i 42 de la Llei general tributària. 3. Seran responsables subsidiaris els que determina la Llei general tributària als articles 41 i 43. 4. En el cas de les activitats sotmeses al règim de comunicació, els subjectes passius ho seran els titulars de l activitat. 5. En el supòsit d haver obert l establiment sense la preceptiva autorització o llicència ambiental, o sense haver efectuat la pertinent comunicació, es constitueix en subjecte passiu d aquesta taxa la persona física o jurídica que desenvolupi l activitat. Article 5 Exempcions i bonificacions a) Exempcions En tot cas s estarà a allò que disposen els articles 24 del R.D. Legislatiu 2/2004 de 5 de març pel que s aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i la normativa de règim municipal aplicable. Específicament quedaran exempts d aquesta taxa: 17

a) Supòsits generals -L Estat, CCAA, Província i Municipi per a la realització de les funcions públiques que els són encomanades. - L Església i altres associacions religioses en relació amb els locals destinats al culte, - L Església i altres associacions religioses en relació amb els locals destinats al culte, o activitats de tipus social, cultural, etc..., sense afany de guany. Però no quan el local es destini a una finalitat lucrativa -Les entitats benèfiques, culturals i totes aquelles que han estat constituïdes partint d'un fi no lucratiu, en relació amb els locals que utilitzen per a desenvolupar les activitats que els són pròpies b) Bonificacions b) Es bonificarà un 70% la taxa per llicència d activitat en el supòsit de canvi de titularitat entre cònjuges, ascendents, descendents i entre germans. Article 6 Quota tributària 1. Legalitzacions (Autoritzacions Llicències ambientals Règim de comunicació prèvia/trasllats/canvis substancials): Sol.licitud presentada pel titular per tal d obrir una activitat, o bé per a traslladarse de local, o bé perquè l activitat existent ha sofert canvis substancials a nivell ambiental que requereixen disposar d una nova llicència. La legalització d espectacles públics i activitats recreatives subjectes a la Llei 11/2009, de 6 de juliol es regeix únicament per les quotes fixades en el punt 7è d aquest mateix article. TIPUS ACTIVITAT ANNEX I autorització ambiental 750,00 ANNEX II llicència 550,00 ANNEX III règim comunicació 550,00 INNOCUA règim comunicació (*) 550,00 (*) la taxa inclou la primera visita de comprovació. 2. Adequacions 18

Sol licitud presentada per adaptar a la nova normativa en vigor una activitat ja existent TIPUS ACTIVITAT ANNEX I (*) 169,00 ANNEX II 169,00 ANNEX III 169,00 INNOCUA 169,00 (*) no inclou la inspecció 3. Canvi de titularitat Sol licitud presentada per canviar de nom la llicència d una activitat que s ha traspassat. TIPUS D ACTIVITAT ANNEX I 75,00 ANNEX II 75,00 ANNEX III 75,00 INNOCUA 75,00 4. Canvi no substancial d activitat: Sol licitud presentada per incloure en la llicència preexistent, l ampliació i/o modificació que es fa en una activitat, sense que això suposi un canvi substancial. TIPUS ACTIVITAT ANNEX I 140,00 ANNEX II 140,00 ANNEX III 140,00 5.- Control periòdic i revisió de llicència Inspecció a què periòdicament cal sotmetre l activitat per comprovar que s adapta a les determinacions ambientals legals i a les fixades en la llicència. TIPUS ACTIVITAT ANNEX I (*) 126,78 ANNEX II 588,24 ANNEX III 324,77 (*) no inclou la inspecció 19

6. Control inicial d activitat: Inspecció que es realitza en el període de posada en marxa de les instal lacions a l inici de l activitat per tal de verificar que l activitat compleix amb les determinacions fixades a l autorització o llicència ambiental. TIPUS ACTIVITAT ANNEX II 169,00 ANNEX III 169,00 7. Legalització espectacles públics i activitats recreatives CONCEPTE Llicència municipal 550,00 8. Altres actuacions relacionades amb activitats: CONCEPTE Informes d assistència 169,00 Sonometries nocturnes 259,05 Segones i successives comprovacions (annex II i III) 175,10 Sonometries diürnes 169,00 Segones i successives comprovacions (innòcues) 169,00 Certificats 41,00 Normes de gestió Article 7 1. El règim d ingrés amb caràcter general serà el de l autoliquidació. Correspondrà a l Alcalde o òrgan en qui delegui, concretar els aspectes formals i procedimentals relacionats amb l esmentada autoliquidació. 2. En el cas d obertura/règim de comunicació prèvia temporal per un període inferior a sis mesos, la quota serà el 50% de la corresponent a primera obertura. 3. Mentre no hi hagi acord municipal concedint la llicència, els interessats podran desistir de la seva petició, per escrit, i en aquest cas, el deute tributari quedarà reduït al 50% del que li correspondria si s hagués concedit la llicència 20

Si en el moment del desistiment encara no s hagués iniciat la tramitació de l expedient, no es meritarà cap quantitat Si el desistiment en canvi, és un cop ja s ha atorgat la llicència, no es procedirà a la devolució de la quantitat ingressada 4. En el cas de denegació de la llicència, la quota serà del 25% de la que li correspondria si s hagués concedit la llicència. 5. El pagament de la llicència d activitat no suposarà mai per si mateix la legalització de l exercici de l activitat, el qual estarà sempre subordinat a l obtenció de la llicència i al compliment de totes les condicions i requisits tècnics que l Administració imposi. 6. La concessió de la llicència d activitats no suposarà obtenir automàticament la llicència d obres, per a la qual s haurà d iniciar el tràmit que correspongui. 7. No es tramitarà cap projecte ambiental sense el corresponent informe urbanístic favorable i que s hagi emès amb una vigència inferior a sis mesos, quan aquest sigui preceptiu. 8. Les llicències d activitats s atorguen sense perjudici dels drets de tercers. 9. Amb caràcter previ a la concessió de la llicència caldrà acreditar l alta censal de l activitat econòmica a l Agència Tributària que quedarà incorporada a l expedient. Article 8 Infraccions i sancions tributàries En tot allò relatiu a la qualificació d infraccions tributàries i de les sancions que els corresponguin en cada cas, hom s ajustarà al que disposen els articles 181 i següents de la Llei general tributària. Article 9 Vigència Aquesta ordenança, una vegada aprovada, tindrà efectes des del primer de gener de 2013 i continuarà en vigor fins que s aprovi la seva derogació o la seva modificació. Mentre, regirà la vigent. Dusau. Expausar ath public en taulèu d anoncis der Ajuntament es anteriors acòrds provisionaus, pendent eth tèrme de trenta dies obrers, a compdar deth dia següent ath dera publicacion der anonci d expausacion en Butletín Oficiau dera Província. Pendent eth tèrme d expausacion publica des ordenances, aqueri qu agen un interés directe o resolten afectadi, enes tèrmes previsti enes articles 15 ath 19 deth Reiau Decrèt Legislatiu 2/2004, de 5 de març, poderan examinar er expedient e presentar es reclamacions que creiguen de besonh. Transcorregut eth tèrme d expausacion publica sense que s agen presentat reclamacions, es acòrds prenudi restaran definitiuament aprovadi e se publicarà en Butletín Oficiau dera Província eth tèxte integre des modificacions efectuades. 21

Tresau. Es acòrds definitius en matèria de modificacion des ordenances fiscaus entar exercici 2013 e següents se publicaràn en Butletín Oficiau dera Província 5.- APROVAR COMPLEMENTAR ERA PRESTACION ECONOMICA ENA SITUACION D INCAPACITAT TEMPORAU DETH PERSONAU ATH SERVICI DER AJUNTAMENT.- Era Secretària explique era prepausa d acòrd. Er Alcalde met era prepausa ara consideracion des Grops Municipaus, e en prumèr lòc pren era paraula Rufino Martínez Cau, Còsso deth Grop Municipau d UA-PM-PSC, que ditz que tot çò ei ua fasa mès dera aplicacion deth Reiau Decrèt Lei, en sentit de què tostemp as empleats publics se les retalhe e dempús se da era possibilitat de complementar. Er Estat a dat molt bombo ath díder qu as ganduls des foncionaris publics se les va a treir prestacions quan siguen de baisha e dempús eth pròpi Estat en madeish Reiau Decrèt ena Dispausacion Addicionau 18 apròve es complements entàs sòns foncionaris; entà arribar ací non calie tanta reforma. Es Grops Municipaus CDA e PP non an arren a díder. Er Alcalde ditz qu ei totaument d acòrd damb es paraules deth Còsso Rufino Martínez. Que desconeish eth foncionariat estatau e er autonomic, més çò que sí coneishi son es empleats publics, tant der Ajuntament de coma deth Conselh Generau d Aran, e era gran majoria d eri an un sentiment institucionau molt gran e eth trebalh que desenvolupen ei exemplar. Se referís ath trebalh d adequacion ara normatiua que s a agut de portar a tèrme e agraís eth trebalh deth departament de Secretaría-Intervencion, donques er empleat public està patint motes d aguestes circomstàncies. Non ei just talhar a toti pera madeisha mida. S a de reconéisher era excellent labor economica portada a tèrme pes govèrns que mos an precedit e qu an deishat er Ajuntament en bona situacion economica e de gestion. Tròbi injust per mor de non poder contractar man d òbra en caumatge. Prepausa d acord: ANTECEDENTS En data 14 de junhsèga 2012 se publiquèc en Butletín Oficiau der Estat eth Reiau Decrèt- Lei 20/2012, de 13 de junhsèga, de mesures entà garantir era estabilitat pressupostària e de foment dera competitivitat, qu entrèc en vigor ath dia següent, er article 9 deth quau regule era prestacion economica dera situación de discapacitat temporau deth personau ath servici des Administracions Públiques. Aguest article preve que cada Administración Pública, en àmbit des sues respectiues competéncies, poderà complementar es prestacions que perceb eth personau foncionari inclodit en Règimen Generau dera Seguretat Sociau e eth personau laborau ath sòn servici enes situacions d incapacitat temporau, causa qu aurà de hèr en tèrme de 3 mesi cossent damb çò que dispause era Dispausacion transitòria 15ª dera madeisha norma. 22

En data 18 de seteme de 2012 era secretària interventora municipau a emetut informe jurídic en relacion ara legislacion aplicable e ara tramitacion a seguir entà qu er Ajuntament complemente es prestacions a percéber tant peth personau foncionari inclodit en règimen generau dera seguretat sociau coma peth personau laborau en situacions d incapacitat temporau. 2- HONAMENTS DE DRET 2.1. Abantes dera entrada en vigor deth Reiau Decrèt-Lei 20/2012, de 13 de junhsèga de mesures entà garantir era estabilitat pressupostària e de foment dera competitivitat, que siguec eth dia 15 de junhsèga 2012, era normatiua reguladora dera incapacitat temporau des foncionaris des Corporacions Locaus prevedie qu eth subsidi qu an de percebe en concepte d incapacitat temporau ei, penden es prumèrs 3 mesi, eth corresponent ara totalitat des retribucions basiques e des retribucions complementàries deth foncionari ena madeisha quantia as quaus li corresponerien en cada moment en sòn lòc de trabalh se non se trapese en aguesta situación d incapacitat temporau, e a compdar deth 4au mes, eth 75% dera base reguladora deth mes anterior ara baisha. Per un aute costat, e per çò que tanh ath personau laborau ath servici des Corporacions locaus s auie d estar a çò que se preve en aguest sentit en Reiau Decrèt Legislatiu 1/1194, de 20 de junh, peth que s apròve eth Tèxte Rehonot dera Lei Generau dera Seguretat Sociau, qu establis que entara situación d incapacitat temporau per contingéncies comuns, eth subsidi entà es 3 prumèrs dies ei a càrrec deth trabalhador, deth 4au ath 15au, ei a càrrec der Ajuntament, e a compdar deth 16au entà deuant, correspont ara entitat gestora, mutua o empresa collaboradora autoritzada (INSS/MÜTUA), mentres qu era quantia a percebe ei eth 60% dera base reguladora des deth 4au dia e enquià eth 20au, e eth 75% dera base reguladora des deth dia 21 en deuant, quanties totes eres que se podien complementar per Ajuntament enquià eth 100% dera base reguladora, se i auie acòrd entre es parts. E pera situación d incapacitat temporau per accident de trabalh o malautia professionau, eth subsidi deth dia der accident corresponie ar Ajuntament, mentres qu a compdar deth 1er dia de baisha, corresponie ara entitat gestora, mútua o empresa collaboradora autorizada (INSS/MÜTUA) mentres qu era quantia a percebe ei deth 75% dera base reguladora des deth dia que se produsísse eth naishement deth dret, quantia aguesta que se podie complementar per Ajuntament enquià eth 100% dera base reguladora, se i auie Acòrd entre es parts. 2.2. A compdar dera entrada en vigor deth Reiau Decrèt-Lei 20/2012, aguest panorama a cambiat, e ara eth sòn art.9 ditz, un còp hèta era correccion d errors, publicada en BOE de 19 de junhsèga de 2012, que : - Era prestacion economica dera situacion d incapacitat deth personau ath servici des Administracions públiques e òrgans constitucionaus se regirà per çò dispausat en aguest article. 23