Curs de Salut Mental i Addiccions per a metges, psicòlegs i infermers residents en les unitats docents de Catalunya Pla director de salut mental i addiccions 25 de maig de 2016
Perquè la salut mental és una prioritat? Prevalença. Càrrega. Costos. Dignificació social. Garantia de resposta coordinada des de les polítiques públiques.
La salut mental de la població: prevalença, càrrega i costos dels trastorns mentals
Necessitats Prevalença vida i prevalença any en els darrers 12 mesos, de qualsevol trastorn mental, a Europa, Espanya i Catalunya 30 28,25 Prevalença de Trastorn Mental en la població major de 17 anys 26,92 25 20 21,61 22,93 20,34 15 12,10 15,67 11,44 14,17 10 5 7,07 5,25 7,42 0 Europa Espanya Catalunya Home-vida Dona-vida Home-12mesos Dona-12 mesos Font: Estudi ESEMeD / SAMCAT, 2002
Estat de salut de la població major de 15 anys a Catalunya L autopercepció de benestar mental en la població és molt bona, superior al 80%. El 12,4% de població major de 15 anys pot patir un trastorn mental. La probabilitat entre les dones (15,1%) és superior a la dels homes (9,6%). Per grups d edat: afecta més a dones de 45 a 64 anys (19,0%) i homes a partir dels 75 anys (11,1%). Les persones amb estudis primaris o sense estudis tenen major probabilitat de patir un trastorn mental (15,7%).
Estat de salut de la població infantil i juvenil Probabilitat de patir un trastorn mental (4-14 anys) = 4,0% - Nois = 5,1% - Noies = 2,9% El risc en la classe social baixa (5,4%) és el doble que en l alta (2,6%)
Evolució de la prevalença de consum de drogues ( 2003-2013) Població 15-29 anys Població 15-64 anys Indicadors 2003 2013 Consum d alcohol 15-29 anys 72,0 62,5 Consum de cànnabis 15-29 anys 26,9 17,5 Consum de cocaïna 15-29 anys 1,5 0,3 Indicadors 2003 2013 Consum d alcohol 15-64 anys 71,0 65,0 Consum de cànnabis 15-64 anys 11,4 8,9 Consum de cocaïna 15-64 anys 0,7 1,6 7
Estudi DASMAP (2006): Els trastorns mentals en l atenció primària Un 29,5% de pacients atesos a l atenció primària en un any pateixen un trastorn mental. Són més prevalents en les dones. Un 10% consulten específicament per problemes de salut mental. Diagnòstics més freqüents Depressió major (9,6%) ( 12,1% vs. 5,4% ) Trastorn d angoixa (7,0%) Abús o dependènci a de substàncies (3,2%) Font: Estudi DASMAP: Diagnòstic i avaluació de salut mental a l atenció primària, 2006
Solapament entre malalties cròniques i trastorns mentals (NHS) Malalties cròniques: 30% de la població Trastorns mentals: 20% de la població El 30% de persones amb malaltia crònica té un problema de salut mental El 46% de persones amb trastorn mental amb malalties cròniques Font: Naylor et al, 2012. King s Fund.
Taxa d incidència d anys viscuts amb discapacitat segons grup de malalties i edat d aparició per 1000 habitants
Impacte de la salut mental en el cost d altres malalties cròniques Font: Naylor et al, 2012. King s Fund. 11
Els TM com la psicosis causen major comorbilitat i mortalitat
Cost de la depressió a Catalunya (2006) Cost total de la depressió: 736.003.083 euros (0,38% del PIB del 2006). La depressió té repercussions importants en altres sectors econòmics. Costos directes 65% medicaments 26% atenció primària salut 9% atenció especialitzada ambulatòria i hospitalària Costos indirectes 61% incapacitat permanent 34% incapacitat laboral temporal 5% mortalitat Distribució dels costos de la depressió a Catalunya (2006) Costos indirectes: 579.782.572 (79%) Valoració per pèrdues de productivitat laboral per incapacitat temporal = 200 M / any Costos directes: 156.220.511 (21%) 13 (prop del 2% del pressupost de salut)
Mortalitat per suïcidi a Catalunya L any 2013 van produir-se 537 morts per suïcidi, el 77% són homes. Taxa de 7,2 morts per 100.000 habitants 1 de cada 4 morts es produeix en persones de 45 a 54 anys. És la primera causa de mort en menors de 35 anys. La taxa de Catalunya és lleugerament inferior al promig de l Estat Espanyol i molt per sota del promig d Europa.
Demanda i utilització de serveis: la xarxa de Salut Mental i Addiccions
APS: Atenció als problemes de SM L any 2013, un 22% dels pacients atesos a l APS va ser per un problema de SM. L increment d activitat del període 2012-2013, és del 21% de pacients i del 12% en l activitat. L increment més rellevant és entre els menors de 15 anys. 16
Ús de serveis Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Any 2014 El 4,2% de la població menor de 18 anys va ser atesa a la xarxa especialitzada 25.136 van ser Nous Casos El número de Visites per pacient va ser: 6,2 En els darrers sis anys el nombre total de persones ateses als CSMIJ s ha incrementat en un 27,6% Major prevalença en nois que en noies, arribant a més del doble en la franja d edat de 6 a 12 anys.
Ús de serveis CSMIJ. 2014 (II) Deu diagnòstics expliquen el 91% dels casos 18 Una de cada 8 persones ateses als CSMIJ pateix un Trastorn Mental greu (TMG) Els TMG reben una mitja 18,6 visites/any
Ús de serveis Hospitalització Infantil i juvenil. Any 2014 El 2014 es van produir 1.416 altes en unitats d hospitalització. En el període 2010-2014 ha augmentat un 14% Estada mitjana (2010-2014) Aguts: 5% Subaguts: 2% 19
CSMA Augment en les visites a CSMA. Disminució en el nombre de pacients atesos 6,5 visites per persona i any. En els cas dels TMG, 18,6 visites per persona i any 20
Hospitalització adults L any 2014 s han produït 19.655 altes. Lleu augment del nombre d altes des del 2010. Ha millorat l eficiència del sistema. Disminueix l Estada Mitjana i no han augmentat els reingressos, que es mantenen baixos. 21
Ús de serveis CSMIJ. 2014 (II) Edat d inici dels TMG que afecten al llarg de la vida És quan s inicien les conductes de risc de les substàncies addictives No es sol consultar els serveis de salut
RECURSOS 2009 2016 Centres de salut mental d adults 73 73 Centres de salut mental infantil i juvenil 49 51 Llits d aguts 895 1.005 Llits de subaguts 570 612 Llits de llarga estada 2.496 2.231 Places d hospital de dia d adults 645 660 Places d hospital de dia d adolescents 449 486 Places de centre de dia 2.032 2.073 Centres d atenció i seguiment 65 65 Llits de desintoxicació 64 64 Llits de patologia dual 110 110 Llits en Unitat de psiquiatria penitenciaria 107 107 23
Distribució comunitat / hospital del pressupost dels serveis de Salut Mental
Despesa del Departament de Salut per Grups de malalties (CIM9)
Estrategias priorizadas Who Action Plan Turquia, 2013 Estrategias de Salud Mental del SNS España Plan Director de Salud Mental y Adicciones Plan Integral de salud Mental Cataluña Promoción de la salud mental. Políticas públicas de salud mental. Lucha contra el estigma y la discriminación. Atención Integral. Alianzas, cooperación, inclusión social. Formación de los profesionales. Prevención. Mejorar la capacitación de la AP. Conocer las necesidades de la población. Potenciar la investigación y la evaluación.
The European Mental Health Action Plan La situació actual dels països europeus afecta a la salut mental. El benestar d aquesta població és un tema central de las polítiques dels seus governs. Per prevalença, càrrega de malaltia i discapacitat, els TM són un dels majors reptes de salut pública europea. Cal potenciar-se el procés de desinstitucionalització i l atenció comunitària, amb un pes progressiu de l atenció primària. Existeixen tractaments eficaços que no arriben a moltes persones. L estigma i la discriminació són impediments per al tractament i la participació de les persones amb problemes SM. L esperança de vida de les persones amb discapacitat mental és molt més curta que la població general. Cal augmentar la confiança en la qualitat, seguretat, efectivitat i competència dels tractaments. En la salut mental estan implicats molts sectors, insuficientment coordinats. Cal una major transparència i de rendiment de comptes en la informació sobre l atenció i les intervencions.
La Salut Mental una Prioritat en les Polítiques públiques en l àmbit de la salut a Catalunya 28
Prevenció de les malalties mentals
Salut en Totes les Politiques Pla Interdepartamental PINSAP de Salut Pública Fitjove: Promoció esportiva en adolescents i prevenció del consum Prevenir el consum de drogues en zones de risc amb la promoció d activitats esportives. Oferta atractiva d exercici físic com a opció saludable d ocupació del temps d oci. Acompanyar els joves en el pas de l esport escolar a l esport comunitari. Prescripció social Augmentar la participació comunitària. Reduir aïllament social per a millorar la salut mental positiva i la qualitat de vida dels pacients. Projecte COMSalut Col laboració del sistema sanitari amb els Ajuntament per projectes de salut comunitària. Projecte demostratius en 15 ABS. Preservar la Salut Mental de persones vulnerables: Projecte conjunt amb el SOC per a la cura de la salut emocional en població aturada.
Codi Risc Suïcidi Definir un protocol d actuació específica per a tots els serveis sanitaris implicats davant la detecció d un cas amb risc de suïcidi: Assegurar un procediment homogeni per a l atenció en els serveis d urgències hospitalàries. Implantar un circuit per a garantir una atenció proactiva i la continuïtat assistencial post-alta hospitalària des del CSM ( 10 dies adults/72 hores adolescents) Seguiment des del sistema durant 12 mesos després de la temptativa Disposar d un Registra poblacional de casos Més de 1500 professionals implicats. Ateses 2.921 persones per temptativa de suïcidi El 73% han requerit seguiment ambulatori Implantat 100% Catalunya
Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat Consolidació de la Ruta assistencial de la Depressió (Implantació GPC). Definició del Pacient Crònic Complex (PCC) en base a: criteris diagnòstics, comorbiditat, funcionalitat i ús de serveis. Criteris de PCC en adults i infantil i juvenil, incorpora la dependència a drogues. Elaboració del PIIC (Pla Individualizat d Intervenció Compartida) entre APS i AE. Pacient Expert en Depressió a Catalunya. Inici dues experiències pilot. Definició de la ruta assistencial de la complexitat en salut mental. Experiència pilot a Pla de l Estany. 32
Avaluació programa d atenció Psicosi Incipient 2007-2012 INCIDÈNCIA: A Catalunya el nombre de primers episodis de psicosi atesos en el programa és de 37 casos per 100.000 hab. Catalunya: = 37 casos PEPs Procedència de les derivacions Austràlia UK Suècia Canadà EEUU (15-30a) (17-30a) (18-45a) (16-45a) (14-28a) Resultats: millora de la detecció accessibilitat reducció del temps transcorregut sense rebre tractament evolució clínica disminució de les hospitalitzacions qualitat dels tractaments.
Millora de la resolució
Treball col laboratiu APS-SM La incorporació de professionals de SM els equips d AP ha fet possible un canvi del model organitzatiu i millorar resolució en els CAP de patologia no greu. Consens del Consell Assessor sobre activitats prioritzades a desenvolupar en l entorn d AP, a incloure progressivament en els pactes territorials. Implantació en el 72% adults i 61,7% infantil. 35
Integració dels serveis de atenció a la salut mental i les drogodependències Integració dels CAS en la atenció comunitària de salut mental (SISCAT) Integració progressiva de la contractació dels CAS en EEPP de salut mental Consolidació de la participació de los professionals dels CAS en els òrgans formals de coordinació territorial Integració en les TIC (HC3, recepta electrònica) Grup de treball del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions: Itinerari del consumidor de substàncies d abús en els recursos assistencials de les Xarxes de SM i Addiccions 36
Millora de l efectivitat i l eficiència
Central de resultats Salut Mental incorporada als informes 2012 i 2013 Transparència de resultats, centre per centre. Presentació per línies de serveis (IJ Adults i Drogodependències). Instrument que permet comparació (benchmarking). Opinions dels experts. Compartir les millors pràctiques. Pioners a tot l Estat
Disminució de la variabilitat de la pràctica clínica Guies de pràctica clínica, amb l AQUAs Tr. Comportament alimentari (TCA). Tr. Per dèficit d atenció i hiperactivitat (TDAH). Tr. Límit de la personalitat (TLP). Depressió. Tr. Bipolar. Esquizofrènia i Psicosi incipient. Joc patològic (en procés). Projecte Essencial. Promoure una pràctica assistencial que eviti la realització de pràctiques clíniques que NO aporten valor a la salut de la ciutadania i, en conseqüència, millorar la qualitat de l atenció sanitària. 39
Pla Integral d Atenció a les Persones amb Trastorns Mentals i Addiccions
Acord amb el Sector de Salut Mental de les Accions prioritzades pel període 2014-2016: Lluita contra el estigma. Integració en les intervencions per a la petita infància, població escolar i adolescència d especial risc o vulnerabilitat. Promoció de la participació ciutadana i social de les persones afectades. Promoció i millora dels programes de suport a les famílies cuidadores. Inclusió comunitària de les persones adultes amb TM greus i addiccions. Inserció laboral de les persones amb TM greu. Millora de l atenció psiquiàtrica i de la salut mental en l'àmbit judicial. Promoció de l associacionisme i de la participació ciutadana i social.
L Estigma associat a MM:Projecte Obertament Conveni Corporació Catalana de mitjans audiovisuals (CCMA) Inclusió pregunta específica a ESCA i al Centre d Estudis d Opinió Videocàpsules 012 RESULTATS ESCA 2013: 16% dels catalans no estarien disposats a conviure amb una persona amb problemes de SM 17% no donaria Cap responsabilitat a persones amb problemes de SM 29% creuen que una de les principals causes de malaltia mental es la manca d autodisciplina. 21% creuen que no es pot confiar per a la cura d altres en persones que han estat pacients en hospitals de salut mental. Centre estudis opinió: Un 20% de les persones que han patit un problema de SM en els darrers 12 mesos s han sentit discriminats per aquest motiu 42
Població infanto juvenil més vulnerable Pla d atenció integral a les persones amb TEA Implicats 3 departaments de la Generalitat (Salut, Ensenyament, Benestar Social i Família). Consens amb els professionals de diversos serveis (sanitaris, socials i educatius). Unitat funcional territorial en 7 territoris. Registre clínic unificat/ Pla d Intervenció individual compartit. Un total de 89 professionals implicats. Generalització a tot Catalunya. 43
Població infanto juvenil més vulnerable Protocol per al maneig del TDAH Protocol d implantació de la GPC a la xarxa sanitària Catalunya. Aquest grup va comptar amb la col laboració i l expertesa de l Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). El protocol prioritza 10 recomanacions clau de la GPC: diagnòstic per un professional expert i grups d entrenament conductual per a pares. El protocol fa recomanacions per la coordinació amb els serveis educatius del Departament d Ensenyament i que prioritzen el tractament integrat. Implantació en el territori conjunta amb els protocols dels serveis educatius. 44
Càrrega de les Famílies: Projecte Activa t Implantació del projecte Capacitant ciutadans actius de la seva salut ment Crear espais específics d orientació i assessorament en la malaltia mental ESPAI SITUA T Desenvolupar eines útils per al maneig quotidià de la malaltia PROENFA 650 familiars Previsió familiars atesos als Espais Situa t 1.700 650 persones amb problemes de salut mental Capacitació a les famílies PROSPECT Desenvolupar espais que milloren la cohesió social SUPORT CONTINUAT 45
Inserció laboral de Persones amb TM Individual Placement and Support (IPS) Objectius: Millorar l accés a una ocupació efectiva en l empresa ordinària mitjançant els principis i la metodologia de treball i suport individualitzat en el lloc de feina Primers resultats 3 territoris pilot: S han atès 913 persones. Persones inserides com a mínim 1 vegada en empresa ordinària 372 (40,7%). El 55,5% d insercions són homes Nombre de contractes entre 1/01/2014 i 31/10/2015= 739
Comparatiu amb Europa
Research on Financing systems effects on the Quality of Mental health care in Europe Comparatiu amb Europa Analitzar la relació entre els diversos models de finançament d atenció de la salut i de qualitat, equitat, eficiència i millors resultats d atenció a llarg termini. JA, Garcia- Alonso C
Indicadors d adequació del sistema d atenció comunitària i hospitalària a la salut mental El model de Catalunya ha mostrat una excel lent qualitat, i situa l àrea de Girona com a una de les més eficients d Europa. Obté la màxima puntuació en els indicadors de qualitat seleccionats per a l Atenció Comunitària i Hospitalària de Salut Mental. Destaquen els indicadors de reingressos i de continuïtat assistencial on han obtingut els millors resultats entre les 8 regions europees participants en l estudi. El sistema de salut mental a Catalunya presenta un òptim ajustament entre oferta i demanda, amb els millors resultats de qualitat, que el situa com a gold standard de Benchmarking en la comparació Indicadors d adequació del sistema d atenció comunitària a SM internacional.
Pacients en seguiment post alta hospitalària Reingressos hospitalaris (%)
Curs de Salut Mental i Addiccions per a metges, psicòlegs i infermers residents en les unitats docents de Catalunya Pla director de salut mental i addiccions 25 de maig de 2016